Ràdio Tosfer
Durant Avui.1
Ràdio Tosfer
Durant Avui.1
Veus de la Parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Benvinguts joïdors de Ràdio d'Esvern,
Veus de la Parròquia, un altre cop amb vosaltres.
Remprenem avui una tasca d'anys
de ser present en les zones de la nostra emissora municipal.
Veus de la Parròquia seguirà conformada per els seus quatre equips
que cada dimecres a dos quarts de vuit
i cada dissabte a dos quarts d'onze del matí
estarà amb vosaltres.
Aquest any comencem amb l'equip D.
Ben trobada, Imma Periques.
Hola, bona tarda, Lluís.
Ben disposada a ser de nou
la transmissora de reflexió.
El que sigui, estem disposats al que calgui.
Doncs cal escoltar la sinfonia d'aquest any.
Veus de la Parròquia sempre serà presentat com un programa obert a totes les tendències.
Lògicament està promogut i conduït per la Parròquia de Sant Josep Bern,
pels seus fidels, pels seus col·laboradors,
però hi ha hagut veus també que des d'aquestes antenes
ens han comunicat altres confessions.
Per això, aquest any, volem fer una mica més d'incidència en aquesta obertura
o en aquest donar veu a les confessions, diguem-ne, actuals,
que encara que no vagin totes per una mateixa línia,
sí que configuren el devenir de les religions.
Per això, l'espai el titulem Les Religions Ara
i els dividim en tres trimestres, el d'aquest curs 2017-2018,
i avui presentem el primer.
El primer és una mica obligat.
Ara fa 500 anys de la reforma protestant d'en Martí Luter.
Per tant, a 500 anys de la reforma protestant,
comencem amb Veus de la Parròquia Equip D.
Immaculada,
et fa il·lusió saber quina és la primera notícia
que vaig tenir jo del protestantisme,
però podràs dir quina és la teva primera notícia?
La meva?
Sí.
Bé, la meva era una cosa espantosa.
Luter era la persona més diabòlica, dolenta,
malèvola i tot el que vulguis.
Des de l'escola, això?
Això des de l'escola.
Després, doncs, has anat veient altres coses
i altres persones que són seguidors, doncs, del luteranisme
i la cosa fa molt respecte, la veritat, molt respecte.
i realment amb les meves incursions cap a Europa
he tingut contactes amb persones que són luteranes
i són excel·lentíssimes persones, evidentment,
i aquestes persones, doncs, clar,
et demostren la diferència que ha ajudat també
en aquesta separació entre catòlics i protestants,
per dir-los d'una forma així genèrica,
i és també la influència que té la geografia.
És a dir, ha quedat al sud
com una gent, doncs, més catòlica
i, en canvi, al nord han sigut una gent
que s'han tirat més cap a la banda del protestantisme.
Això també vol dir, doncs, que nosaltres, els del sud,
som més dogmàtics,
mentre que els del nord han sigut gent
que, gràcies a que es va obrir la idea
de la lliure interpretació de la Bíblia,
doncs, són gent que s'han format més,
s'han format més,
han acabat amb l'analfabetisme abans que nosaltres
i aquesta gent, doncs, han començat a discurrir
per ells mateixos.
És a dir, tenen més arguments,
nosaltres ens agafem més els dogmes.
I a mi això, la veritat és que em fa pensar
i penso que podríem mirar
d'agafar tota la part positiva
que té el protestantisme
en la nostra manera de pensar i creure.
Com has dit, les raons són geogràfiques,
però també són històriques.
La meva primera notícia del protestantisme
va ser quan feia tercer de batxerat,
de tots anys,
aquí a l'Escola Núria de Sant Jús,
quan el profe de Raúl i jo,
en Joaquim Gomis,
bon amic d'aquest programa,
ja traspassat, pobre,
doncs, ens va explicar
qui era Lutert
i les seves teories.
Però, no d'una manera directa,
sinó dintre de l'assignatura
d'història de l'Església.
Naturalment, les coses venen d'abans.
L'Església, fins a aquell moment,
fins al segle XVI,
havia trempejat els seus sismes,
n'havia passat un que va ser definitiu,
el sisme d'Orient,
al segle XI,
quan la rivalitat entre Constantinopla i Roma
i la intromissió dels emperadors,
va fer que l'Església oriental,
diguem-ne, s'aparés,
deixés de tenir aquesta influència,
aquest primat de Roma,
i mantingués un rite diferent,
però molt pròxim a l'Església catòlica.
Més important ja va ser
el sisme d'Occident,
més important en quan que allà
va haver-hi un moment amb tres papes.
el papa de Roma,
el papa de Vinyó
i el papa de Pissa.
El papa de Vinyó, un d'ells,
va ser el papa Lluna,
que després d'una reunificació,
estem parlant del segle XIV,
quan ja ningú ho considerava papa,
excepte ell,
Benet XII,
es va retirar a Peníscola,
ja que era aragonès.
Bé,
aquests sismes,
van d'alguna forma
debilitar l'Església
fins a aquell moment cristiana,
a partir del potentatisme,
haurem de dir,
catòlica,
i aquesta debilitat,
junt amb la situació social i política,
va afavorir
que apareixessin
ganes,
intents,
de reforma.
La de Martí Luterte
no va ser la primera,
naturalment,
per això,
va ser la més important.
En quin ambient
es va produir
aquesta reforma
de Luterte?
Es va produir
en un moment
en què,
culturalment i socialment,
la gent
tornava
a la cultura
clàssica,
a un intent
de superar
l'edat mitjana
a través del
renaixement,
perdó,
i
l'humanisme.
Com dius,
la geografia
importa molt.
Luterte
mateix
era
alemany.
Tens la nota
biogràfica
del seu
naixement?
Sí.
Bé,
jo crec que
m'agradaria afegir
a el que tu dius
que
ja en el segle
XI
i XII
tenim
dos
personatges
molt importants
que també van intentar
i van fer reformes
a dins de l'Església,
com va ser
Sant Bernat,
que va fer
la reforma
monacal,
la reforma
dels
la reforma
dels istersencs,
que ja buscaven
una
una forma
més
més
plana,
més pobra
dins
dels
monestirs
que s'havien
transformat
també
en
autèntics
feudals,
no?
Aquest és un.
I l'altre
Sant Francesc de Cis,
que
també
abugava
per més
simplicitat,
més
pobresa,
bueno,
una relació
més
directa
amb Déu
a través de la natura
de les coses
creades
i de les
persones,
del que tens
al davant,
és a dir,
aquestes dues
també van ser
dues persones
que van
influir
però mantenint,
diguéssim,
la seva pertinença
a l'Església
i la seva relació
amb el papà.
Evidentment,
sí,
sí,
sí,
sí.
Bé,
doncs,
el 31
d'octubre
de 2017
farà 500 anys
que,
segons la llegenda,
Luther va clavar
el seu escrit
sobre les indulgències
a la porta
de l'Església
del castell
de Wittenberg.
Aquest fet
es considera
l'inici
de la reforma
protestant.
fou una ruptura
que anava
més enllà
dels termes
religiosos
en què s'havia
plantejat.
Les conseqüències
d'aquell
cataclisme
posaran
de manifest
l'existència
de dues
cultures
a Europa,
dos models
de relacions
socials,
dues maneres
d'entendre
la política
i el poder,
com també,
fins i tot,
dos models
econòmics
a l'Europa
del Nord
i a l'Europa
Mediterrània
que,
en realitat,
encara perviuen
avui.
En aquell moment,
diversos
papes
es van dedicar
més que
a la pastoral
i animar
l'Església
a favorir
el Renaixement,
sobretot
en el seu aspecte
artístic.
Es va fundar
la Biblioteca
Vaticana,
es va construir
la Basílica
Vaticana,
els papes
eren
protectors
d'artistes
i savis.
El més famós
de tot això
va ser
en Lleó
de Zé.
però
això
va fer
oblidar
la veritable
reforma
que necessitava
l'Església.
Necessitava
una Església
una reforma
de cap a peus.
A la vegada,
l'Església
va
afavorir
l'humanisme
que
separava
la vida
humana
de l'esprit
cristià.
Luter,
que va néixer
el 10 de novembre
de 1483,
és a dir,
segle XV
encara,
a Esleven,
poblet de l'altra
Saxònia,
va ser batejat
amb el nom
de
Sant de Martí
perquè
l'endemà
del seu naixement
és
Sant Martí.
Doncs bé,
Luter va ser
un jove
que
promet
un dia
de tempesta
fer-se
a Frara.
Hi ha
algunes coses
d'aquestes
que són
una llegenda,
com aquesta
que hem citat abans,
però
està bastant
documentat
aquest passatge
de la vida
d'en Martí
Luter.
Devia fer
com una espècie
de caiguda
del cavall
de Sant Pau,
no?
Sí,
més creïble aquesta
que la tempesta
que no la de Sant Pau.
Es va fer
Frara Agustí
i tenia
un caràcter
inquiet
i apassionat.
Això
va fer
que difícilment
trobés la pau.
Molt intel·ligent,
es fabrica
una teoria
raóigosa
per solucionar
l'inquietud
de la seva ànima.
La seva idea
fonamental
és
per salvar-se
basta,
n'hi ha prou
la fe en
Jesucrist.
El pecat
és inevitable
i imborrable.
Però si tenim fe,
Jesús
ens protegeix,
ens cobreix
amb un mantell
amb els seus mèrits.
Una cosa molt important
que s'ha dit
és
aquesta reacció
de Luter
contra les indulgències.
Què eren
les indulgències?
En aquell moment,
Lleó XIII,
perdó,
Lleó XIII,
estava construint
la Basílica
del Vaticà.
concedia
indulgències,
és a dir,
rebaix
del període
d'estar
al procatori,
no?,
a punt
d'anar
a la glòria,
a qui
dongués
el moina
per les obres
de la Basílica
del Vaticà.
això va ser
causa d'abusos.
Els abusos
que la predicació
d'aquestes indulgències
van produir
en Alemanya
van ser motiu
que
van posar
a Luter
un estat
favorable
per
expulsar
les seves doctrines
contràries,
no solament
a la veritat
catòlica,
sinó
aquesta actuació,
és a dir,
estava en contra
que el Papa
donés
beneficis
espirituals
a actes
temporals.
I això
va ser
un dels motius
importants
d'aquesta
pugna
entre
el Papat
i
Luter.
Endavant.
El
terratrèmol
que va desencadenar
va tenir
molt a veure
amb la seva
personalitat,
de caràcter
místic
i creient
sincer,
però
desconcertat,
contradictori,
apassionat,
intemperant,
sempre
excessiu.
ja en vida
fou
objecte
d'enceses
controvèrsies
i fins no fa
gaire
el món catòlic
el veia
amb l'estereotip
d'una
perversa
voluntat
de fer mal
a l'Església
o en toc
condescendent
amb símptomes
patològics.
Fins a partir
dels anys
20
del segle passat
no s'ha
començat
a desfer
lentament
els prejudicis
al voltant
de la seva
figura.
Molt bé,
aquests xocs
que hi havia
en aquell moment
van fer
que
el papa
intentés
que l'Uter
es retractés
de les seves
teories
d'aquestes
que hem dit.
El papa
va amenaçar
amb l'escomunicació
i
10 dies
abans
que avancés
la possible
marxa
enrere
d'en Lúter
d'en Lúter
ell mateix
va cremar
l'avís papal
el qual
el va
excomunicar
és a dir
el va treure
de l'Església
catòlica
i a més a més
va condenar
les seves
doctrines.
Però
no solament això
les barreges
entre
poder religiós
i poder polític
que hi ha hagut
sempre
però
en aquella època
eren molt evidents
van fer
que
l'emperador
del
Sacre Imperi
Romà
Germà
i que en aquell moment
era
Carles V
després
primer
d'Espanya
de la Casa
de les Àustries
el va
desterrar
en una
famosa reunió
que ha pres
el nom
de
l'edicta
de Worms
però
ni l'escomunicació
del papa
ni
el desterrament
de l'emperador
van fer
no solament
que ells
les retractés
sinó
que les seves
idees
s'estenguessin
van córrer
per Alemanya
afavorides
per la decadència
de l'Església
i també
pels nobles
alemanys
contraris
al perador
que van afavorir
el
traspàs
d'aquestes
teories
molt més
exagerat
encara que
Luther
van
haver-hi
altres persones
que van
intentar
reformar
l'Església
cadascú
pel seu
costat
hi havia gent
que suprimia
les religions
els religiosos
els sacerdots
i també
es va concretar
els reformistes
es van quedar
simplement
en dos
sagraments
el baptisme
i la cena
cena
que no
eucaristia
cena
simplement
també
com a cosa
característica
la majoria
dels reformistes
negaven
el papat
per això
encara durà
i
com ha comentat
la interpretació
lliure
de la bíblia
és a dir
ara
a partir
del concili
bàtica II
els catòlics
estem incentivats
estem convidats
a llegir la bíblia
però encara
apareixen
les notes
a peu de pàgina
com una
interpretació
diguem-ne
reglada
els protestants
tenen
la lliure
interpretació
de la bíblia
Luther
va morir
amargat
en 1546
les seves
austrines
estaven
tan esteses
que Carles V
va haver de reconèixer
la llibertat
religiosa
igual
per protestants
que per catòlics
a partir
de la vivència
personal
del Déu
de la misericòrdia
en Luther
elabora
en un període
breu
tot un sistema
teològic
que de fet
trencava
la fonamentació
de les mediacions
institucionals
sobre les quals
secularment
s'havia construït
l'Església
pontificat
sagraments
poder polític
i econòmic
etc.
En base
en això
el protestantisme
va seguir
la seva línia
separada
del Vaticà
ara bé
no va ser
l'única separació
en aquells moments
el protestantisme
en Anglaterra
pren un altre nom
que és
l'anglicanisme
enric VIII
rei d'Anglaterra
es va oposar
primer
a l'uteranisme
però
com que després
es va
voler divorciar
o separar
de
Catalina
d'Aragó
filla
filla
crec
dels reis
catòlics
per casar-se
amb Anna Bolena
no
mitim
no
el papa
s'hi va negar
no va concedir
la separació
llavors
ell va
separar
l'Església
d'Anglaterra
llavors
ara
de ser
el rei unit
de Roma
i a més a més
es va proclamar
cap
d'aquesta
església
Maria Tudor
posterior
casada
amb Felip II
va voler
restaurar
el catolicisme
a Anglaterra
però
la seva successora
la reina Isabel
va implantar
definitivament
l'anglicanisme
que és el protestisme
com hem dit
propi d'Anglaterra
més semblant
sobretot
externament
el catolicisme
que el luteranisme
és a dir
ens deparen
molt poques coses
de l'Església
anglicana
de tal manera
que
es facilita
d'una banda
i d'altra
la formació
sacerdotal
dels capellans
per exemple
anglicans
serveix
perquè siguin
si abraça
la fe catòlica
hi ha capellans
de l'Església
doncs
cristiana
occidental
que això
que això
de la
formació
dels capellans
també
és una
de les coses
que
també
era un
defecte
dins
de l'Església
en aquell
moment
de luteranisme
i inclús
potser
una mica
abans
perquè
aquesta gent
no tenien
aquests capellans
no tenien cap
formació
eren
els proletaris
de
els proletaris
de l'Església
o de la institució
o de les parròquies
o de la institució
clasiàstica
o el que sigui
això també
va ser
un
determinant
aquí
hi havia
els bisbes
i els abats
i aquesta gent
d'una certa
de la
gerardia
que
aquesta gent
tenien
el mateix poder
que poguessin tenir
els nobles
i en canvi
els peons
els pobres
capellans
eren gent
molt miserable
molt miserable
des de tots els punts
de vista
des del punt de vista
econòmic
i des del punt de vista
que no tenien cap
formació
i els seminaris
es van fer
després
sí
a nosaltres
bé bé de parlar
de la contrarreforma
l'Església
sempre havia
pensat
i havien corrents
que
deien que necessitava
un canvi
aquest va ser
l'ambient
que va trobar l'Uter
i va fer el seu canvi
naturalment
l'Església
va voler llavors
contrarrestar
aquesta reforma
i va fer
la contrarreforma
aquesta
Església
es va reunir
després
de molts intents
a Trento
i va fer
el concili ecumènic
convocat
pel papa
Paulo III
aquest
concili
va
fixar
termes
de la doctrina
catòlica
sobre les
veritats
del dogma
en comptes
però
d'agafar
elements
positius
de la reforma
de Lutert
o de la teoria
d'en Martí Lutert
va fer
un
tancament
de files
reforçar
com deies
el dogma
i
dictar
una sèrie
de
com de
premisses
d'obligat
compliment
que afectés
tant a les
creences
com a
les costums
per exemple
a les fonts
de la revelació
no solament
hi ha la Bíblia
com insisteix
l'uteranisme
sinó que
considera la tradició
és a dir
allò que es pensa
que ha sigut
doncs també
és font
de la revelació
l'església
Trento
va determinar
quins van ser
els llibres
inspirats
els que tenen
que interpretar-se
aquests
que conformen
la Bíblia
sobre
l'ensenyança
de l'església
que els interpretaven
ells
naturalment
així és com
els protestants
tenien
la possibilitat
de fer
la seva
pròpia
interpretació
en canvi
l'església
catòlica
s'ha mantingut
fins fa molt poc
en què
la interpretació
la feien
els teòlegs
i la salvació
o justificació
es diu
que és obra
de la gràcia
de Déu
però
requereix
la cooperació
de la nostra fe
i de les nostres
bones obres
això de les obres
és
una novetat
de l'església
catòlica
a partir d'aquell moment
el sacrament
són set
i a l'eucaristia
està realment
present Jesús
i la missa
és un veritable
sacrifici
cosa
que els protestants
no
admeten
no accepten
bé
l'obra
també
del concili
de Trento
va dirigir-se
contra
contra
a favor
d'unes
d'unes costums
piadoses
i que
formessin part
de la part
quasi bé més
essencial
dels creients
que eren
els bisbes
hauran de residir
en la seva diòcesi
cosa que abans no passava
les obligacions
bé
la creació
com has dit
de seminaris
i condicions
del camp de ser ordenats
sacerdots
perquè
no solament
eren
la capa més baixa
com has dit
dels creients
sinó
que la seva operació
era molt minsa
era totalment
impedant
es va
reclamantar
oculta els sants
a les relíquies
i a les imatges
perquè hi havia hagut
excessos a això
hi havia hagut
santisme
hi havia hagut
creències
en bruixes
per tant
es va fixar
quina era
aquesta liturgia
dels sants
es va reformar
les ordres
monàstiques
i
els matrimonis
s'han de celebrar
davant
de capellà
cosa que abans
això no era
bé
aquesta
és una mica
la primera història
de la reforma
i de la contrarreforma
d'aquest
potententisme
en seguirem parlant
en dies següents
i ara
volia
preguntar-te
a Inma
si ens hem deixat
alguna cosa
d'aquest primer programa
que hem parlat
bé
és que la cosa
és complexa
perquè
les
les circumstàncies
en les que es va produir
aquest
aquest moviment
o aquesta
aquesta reforma
doncs
era
un final
d'un
feudalisme
una
una
una aparició
de la
burguesia
de la banca
d'un cert
capitalisme
després
també hi havia
aquests
aquests dos
que avui dia
considerem
Sant
Sant Francesc
i Sant Bernat
que ja havien fet
alguna
ja havien fet
alguna
algun canvi
en aquest sentit
clar
hi ha
moviments
socials
aquí
importants
és un moment
històric
bastant
bastant
bastant
greu
bastant important
no?
i per altra banda
també hi ha
l'aspecte
que
en aquella època
una mica
doncs
van deixar
de pensar
els filòsofs
com es feia abans
basats en la raó
i van començar
a aparèixer
les fórmules
més
pragmàtiques
més basades
en l'experiència
per arribar
a conclusions
de tipus
filosòfic
totes aquestes coses
que són
aquestes i moltes més
tot això va
va ser un caldo
de cultiu
l'aparició de figures
Tomàs Moro
erasme de Rotterdam
erasme de Rotterdam
sí
van ajudar molt
deixa'm acabar
amb una pàrrafa més
del llibret
de cristianisme
i justícia
que parla de la reforma
en sentit estricte
no es pot dir
que Luther
tingués intenció
de reformar l'església
perquè el seu interès
era reformar-se ell
ho hem dit
però va topar
amb unes estructures
esclesiàstiques
encarcarcades
amb la incomprensió
de Roma
i amb un imperi
incapaç
de fer front
al repte
d'una manera unitària
probablement
fóu això
que per incompetència
o raons polítiques
el va llançar
de cap
a l'excomunió
també és veritat
que ell
no ho posava fàcil
consumada
l'expulsió
va dirigir
tota mena
d'exabruptes
contra el papa
i ho va fer
de manera creixent
molt bé
doncs
un personatge
a 500 anys
de la reforma protestant
estarà amb vosaltres
d'aquí 4 setmanes
i si us ha semblat poc
ho podeu repetir
aquest dissabte
a les quarts 11
moltes gràcies
Imma
moltes gràcies
Carlitos
adeu-siau
fins la propera setmana
adeu-siau
i si us ha semblat poc
a les quarts
i si us ha semblat poc
i si us ha semblat poc
i si us ha semblat poc
a
Gràcies.