logo

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc... Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 9d 9h 37m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Veus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esbert
A veus de la parròquia presentem l'equip D amb l'espai Mort i Vida
Amics lluïdors de Radio d'Esbert
Aquesta doble sintonia del programa d'avui ens introdueixen en el tema que tocarem
Sabeu que durant aquest any l'equip D, sabeu perquè també ho acabo de dir, parla de mort i de la vida
I concretament avui ens agradarà entretenir-vos en la música sobre la mort
És a dir, sempre que hi ha un difunt ens venen presents les músiques que aquesta persona ha estimat més
I alguna d'elles es poden col·locar dintre les cerimònies
En altres llocs, fins i tot, tota la cerimònia, potser és una cerimònia tipus laica
I caben músiques molt diverses
Nosaltres ens centrarem una mica en l'aspecte religiós, degut a la temàtica general del programa
En què les músiques acompanyen el difunt
I ho farem des de la música més popular, més tradicional, fins a la més culta
Començant, doncs, per aquesta música, diguem-ne, de poble
Tenim el mortitxol
El mortitxol, què és, Ima Pèriques?
Bé, el mortitxol, bé, és una cant o una música dedicada...
Bé, com hi ha moltes altres manifestacions de la nostra vida que tenen la seva música corresponent
com la naixença, la transformació del noi en jove, el casori, etc.
També, no solament han tingut una música, sinó que, tradicionalment, la seva expressió també s'ha acompanyat de dansa
Però, molt poques vegades, han tingut ocasió de poder recuperar la documentació d'en Saire en el moment de la mort
Això, hi ha poca cultura, en aquest sentit, o poca expressió escrita sobre això
La dansa de la vella, originàriament de València, ofereix en el nostre folclore
la idea de la dansa com a expressió que ens ajuda a vèncer la tristor
La tristor, que en la dansa la representa la mort d'un infant, en aquest cas
La popular figura del cançoner, ben sovint personalitzada en un sec
que explica la història des d'un racó del carrer
Aquí, bé, això és el que ens...
En aquest cas, en el que escoltarem ara
la representa la veu i la guitarra de Pere Gores
Bé, doncs escoltem l'orquestra que acompanyava a l'esbar de Rubí
Aquest esbar d'en Saire tan nostrat i amb tanta preparació
quan va estrenar a Sabadell el Murtixol
amb tots vosaltres la dansa del volatori
Bé, doncs escoltem l'orquestra que acompanyava a l'esbar de Rubí
La banca del velatori
Bé, doncs escoltem l'orquestra que acompanyava a l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'orquestra que acompanyava a l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Béilda God, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'esbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar de Rubí
Bé, doncs escoltem l'sbar d'embar de Rubí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pel poble i tradicionals
sinó que hi ha hagut cançons
diguéssim, d'un corpus
direm
més important, o d'un corpus
més complet
una de les peces
tradicionals, ja era
dels novenaris que es feia de difunt
si me'n recordo, sent jove
que anàvem a l'església
al mes de novembre
a cantar
el novenari
doncs cantàvem el
dia d'ira aquell dia
això és
una presentació
que l'església catòlica
presenta
de la mort, la mort pot ser un dia d'ira
si has fet maleses
Nostre Senyor estarà
enfadat
això passava abans
ara no s'enfada
que no descargui l'ira
doncs, de quan és aquest cant?
i de cert
és que avui dia
no es toca
no es canta
gairebé mai
no, els cors gregorians
no tant
per a les morts
i els enterraments
sinó com a concerts
com a concerts
sí, perquè és bonic
però en canvi
en els enterraments
es miren les coses
es miren les coses
d'una manera més
més dolça
diguéssim
a veure
el dia de la ira
és un famós himne llatí
del segle XIII
atribuït al franciscà Tomàs
de Celano
que era amic i biògraf
de Sant Francesc de VI
també s'han considerat
com possibles autors
el papa Gregori Magna
Sant Bernat de Claraval
o els frades dominics
molt bé
escoltem doncs
aquest cant gregorià
Diezire, Diezilda
Diezire, Diezilda
Solvecetum
impamim
Estena
mitum
civil
Quanto
se
voles
conturus
con
voliun
en
es
espeturus
un
tastic
teli
sussurus
tu
valiun
sarce
un
solum
per
sedur
grave
agilom
coseret
ove
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
santerranu
de
santerranu
de
santerranu
santerranu
de
santerranu
santerranu
santerranu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
A mi què em diu? És que em fas una pregunta una mica massa directa.
Jo sí que jo la faig.
Saps per què? Bueno, resulta que a mi se'm va morir una germana
i vam anar a deixar les seves cendres a la muntanya, a la Vall d'Aran,
perquè ella era molt amant de la Vall d'Aran i un any abans de morir encara havia fet el neto per tercera vegada.
i aleshores ens vam anar a sota del Montarto
i allà en una... hi havia neu, ens va costar d'arribar-hi,
vam anar amb quatre per quatre per poder arribar fins al lloc on ella volia que deixéssim les seves cendres
i vam haver d'apartar una mica la neu per poder posar les cendres i se'ls vam tornar a cobrir.
I aleshores vam ressar un pare nostre
i vam intentar cantar la vall del riu vermell
i la veritat és que no podíem, ni ens en recordàvem de la lletra, res absolutament.
i aleshores doncs ja ens en vam anar, la vam deixar allà
i aleshores quan anàvem cap a trobar els cotxes una altra vegada
aleshores sí que ens vam animar i vam poder-la cantar amb més serenitat.
Al cantar trobarem a faltar el teu somriure.
També.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra, la pols del camí.
Suposo que no l'he de cantar, no?
El teu front du la llum de l'albada
ja no els solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
La vall del riu vermell
per Pere Anton, Pedrós i Sangrà.
Música
Trobarem a faltar el teu somriure
i el que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra, la pols del camí.
El teu front du la llum de l'albada
ja no en solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat
amargament hem de dir un comiat
a tots els nostres ràdioescoltes
que ens segueixen
i serà fins a dissabte que ve la repetició
a dos quartos del matí.
Moltes gràcies Imma, moltes gràcies Carles.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.