...
Veus de la parròquia?
La finestra de Justícia i Pau.
Bona nit a tothom!
Tornem a ser aquí un curs més i comencem.
Com estem, Jesús?
Bé, de moment estem.
Com ha anat l'estiu?
L'estiu?
Bé, una cosa que us puc explicar és que vam tenir un huracà.
Ai, és veritat?
A Vilanova. Un huracà, huracà, eh?
Sí, sí, no, no. Jo vaig veure algunes imatges i m'han enviat algun mail,
ai, algun vídeo, però el passeig era, com si hagués passat allò, una mole, eh?
Les cases inundades, goteres a tot arreu,
perquè quan l'aigua cau al sostre i són teules i els desaigües no desaigüen perquè hi ha molta aigua, llavors l'aigua puja de nivell i les teules no són impenibilitzades, o sigui que l'aigua es cola per dintre.
Filtra, es va filtrant.
I cau a dintre la casa, però això, impressionant.
I a casa vostra també us va passar?
I tant, i tant.
Sí?
Vaig haver de sortir amb un pan d'aigua a l'aigua per netejar, sí.
Però bé, és una experiència.
Bé, aquí tenim que el canvi climàtic no, no, però el canvi climàtic és una realitat,
perquè aquest tipus de pluges i vents no eren normals, no els hem tingut mai nosaltres d'aquesta manera.
No, el canvi climàtic és difícil ara algú que digui que no hi creu.
No, no, perquè les accions que estem tenint, Déu-n'hi-do, eh?
Vull dir, bueno, a finals de juliol va ser aquí a Sant Jús, o a cap de setmana aquell 26 i 27,
i 28 de juliol també vam tenir aquelles ventades que també van caure arbres i només,
vull dir que tampoc no era normal, i més en minuts, vull dir, va començar a ploure,
bueno, un vent, un vent, es va començar a liar i en dos minuts teníem un bon sidral muntat aquí al poble.
Passa molt això ara, sí, sí.
I a mi es fa por perquè dius, bueno, plourà i dius, bueno, espera't, espera't, què he de fer ara?
He d'aplicar algun pla perquè ja no saps si plourà, com antigament plovia,
que feia el xim-xim aquest famós, o vindrà aquí la riuada del dia, no?
És evident, és evident.
És a dir, que hem de vigilar tots que els desaigües estiguin sense cap fulla,
que el clavegaram no tingui res que pugui obstruir, el clavegaram dels carrers,
que a vegades quan passegem, si els veiem tapats o el que sigui,
avisem a l'Ajuntament o el que sigui perquè quedi nets,
o si no nosaltres mateixos hi tirem aigua o el que sigui perquè aquelles fulletes se'n vagin,
més que res per tenir els clavegarams, tot el que pugui engolir aigua,
quan que no sabem com són les pluges, tenir-ho, estar preparats perquè si no a destrossa és considerable.
És evident que això ja és tan evident que d'alguna manera ens hem d'ocupar cadascú al segon nivell.
Sí, sí, no, no, està clar, però en un cas els patis o els jardins o les terrasses,
doncs pensar en les aigües que estiguin perquè si no els tenim bé podem inundar el veí de sota,
bé, un cinc fint de petites cosetes, però que ens podem treure bastants mal de cap,
ens podem estalviar algun que un altre mal de cap.
Doncs bé, doncs benvinguts una altra vegada, us tornem a dir a tothom.
Ens falta el Dani perquè avui el Dani no ha pogut venir a fer programa amb nosaltres,
però bé, el tindrem en el següent mes.
I nosaltres tornem a ser aquí, molt contents, perquè significa que si estem,
és que estem bé, hem pogut gaudir de les vacances,
i estem junts una altra vegada, que és el que ens dona l'alegria, no?
Per molt, fas la parada de l'estiu, però retrobar-te amb tots els companys i companyes
que cada dia et veus, doncs, ostres, i veure's que estem bé,
doncs és una font d'alegria, no?
I bé, ja estem aquí una altra vegada tots juntets, vull dir que res.
Doncs mira, avui volíem començar amb un petit escrit,
que és un relat basat en fets reals, el que us llegirem,
que l'han nomenat, diu, La fe neix d'un crit, i diu,
Què t'ha passat a la mà? Ja feia un temps que coneixia Nàzar.
Sempre m'havia fixat en la seva mà,
però fins llavors no m'havia atrevit a preguntar-li res.
Una profunda cicatriu entre la base del dit gros i el canell.
Semblava com si li faltés un tros de carn.
Això, em contesta, allà a la tanca hi vaig deixar un tros de mà.
Silenci.
Ens vam mirar als ulls, vam passejar,
i a poc a poc ell em va anar relatant la seva història,
la qual, al seu torn, generarà les meves preguntes.
Va abandonar el seu país natal a l'Àfrica subsahariana,
perquè no hi tenia futur.
Va travessar el desert com va poder.
Va arribar al costat de la tanca que separa Àfrica d'Espanya.
Allà s'hi va estar una temporada,
esperant dormint al ras,
escalfant-se amb altres companys que havien anat coneixent
durant el viatge o en arribar al campament.
Fins que una nit algú els va avisar.
Era el moment.
Van sortir en silenci, corrent.
Com van poder, van pujar a aquella tanca.
Molts no ho van aconseguir, em diu.
Jo sí, però hi vaig deixar un tros de mà i molta sang.
Tenia 13 anys quan la va saltar.
Després, tot hauria d'haver estat més fàcil,
però no sempre ho és.
Va travessar l'estret,
aquest tros d'aigua que separa el continent àfricà d'Espanya.
Els ulls se li enfonsaven en la immensitat d'aquesta mar
que s'havien passat tantes vides i tantes esperances.
Jo mirava al fons,
intentava trobar-hi la meva família morta,
amics que el mar es va menjar.
Però no tan sols mirava avall,
també va alçar la mirada cap al cel,
buscant aquest Déu, seu,
intentant trobar-hi respostes.
Ens vam acomiadar amb una abraçada,
com tantes altres vegades des que ens havíem conegut.
Jo tornava cap a casa.
El cor em bategava amb més intensitat.
Poc abans havia assistit a una xerrada sobre la fe.
Les meves seguretats es converteixen ara en preguntes.
Les respostes només poden estar en Nàzar i en la seva vida,
i també en la meva.
Recordo com la fe va néixer
de la resposta a la petició d'un Déu
que havia sentit el crit del seu poble
i el qual calia alliberar.
Recordo el crit de Jesús desemparat en la creu
i ressuscitat per Déu.
Recordo les seves històries,
les seves narracions des de la vida.
D'ell, que és el re,
és el rostre de la misericòrdia.
Una misericòrdia només explicable
des del seu projecte de regne de Déu
i des de la centralitat dels pobres.
Em miro llavors a mi.
Miro al meu voltant.
Miro la religió que estem construint,
oblidant de vegades el nostre origen.
Oblidant les preguntes importants.
Construint una religió burgesa
que no sé si té molt a veure amb Déu,
de Jesús de Nazaret.
Potser seria bo escriure a quelcom
que respongui a aquesta situació actual
per no perdre l'horitzó
i el camí present.
Què és la salvació?
No sé si per al Nassar
i per a mi és el mateix.
De vegades jo la poso en la meva persona,
en la meva plenitud.
Ell la posa en la seva comunitat,
en la seva família.
Però crec que ell ho encerta més.
No puc parlar de salvació
sense parlar de la salvació del Nassar.
En quin Déu crec?
Nassar aixeca els ulls,
el cel generant preguntes.
Per la meva banda,
sembla que me n'he oblidat del misteri
i que tinc respostes per a tot.
Però davant la seva història
em quedo buit.
Ja sé que la resposta és dir que Déu és aquí,
però jo no sóc aquí.
I quan m'hi acosto,
em trobo sense Déu,
quan aquest és el seu lloc.
Potser l'he tret del seu lloc
i per això no acabo de trobar-lo.
I per això mateix he creat un Déu
a la meva imatge i semblança.
En quin Cris crec?
L'he descontextualitzat tant?
L'he espiritualitzat tant el seu missatge
que ja m'oblido de qui és.
I quan em trobo amb Nassar,
representant de Cris,
em trobo en un.
Cal plantejar aquesta pregunta
per recuperar el Cris de la fe,
aquell que era tan humà
que només podia ser fill de Déu.
I en conseqüència,
quina església construeixo?
En funció del Déu en què cregui,
del Cris a que segueixi,
de la salvació que esperi,
serà la meva església,
ubicada en el seu ésser
o allunyada de la seva realitat,
preocupada més per com es presenta
i la seva imatge
que la seva essència verdadera.
Bé, aquest escrit és per reflexionar.
Hi ha una part
que em branca
amb la qüestió de la immigració,
de les persones dels refugiats,
emigrants refugiats,
i es veu també les dificultats
que tenen per poder
traspassar les proves
que es van trobant.
Aquesta del Marroc
a l'illa Oseuta,
que són aquests que hi ha
aquelles instal·lacions
que al final té tot el dia
uns gabinets
en els fils penjants,
que provoquen realment,
com aquest noi de la història,
provoca ferides
i a vegades no se'n surten.
O de vegades també el retornen,
també ha passat això.
I després hi ha la part
una miqueta de contrast
en referència.
Jo penso que realment
si mires la vida de Déu
des del principi
i vas analitzant
el que ell deia,
hi ha un contrast enorme
entre aquestes coses
que passen
amb les persones
que es veuen forçats
a marxar del seu país
i que, evidentment,
Jesucrist
no ens va ensenyar això
de no ajudar
ni per...
I ajudar
que aquestes coses
no passin
en tots els aspectes,
l'aspecte econòmic,
l'aspecte
simplement ètic, no?
És curiós perquè
sempre que ens passen
qualsevol cosa
sempre diem
és que
Déu ens ha abandonat, no?
I dius
no,
ell ens va donar
moltes coses
i nosaltres
a poquet a poquet
ens ho hem anat carregant
moltes vegades
o a vegades ens passen coses
perquè no fem les coses bé.
I és a dir,
oh, la terra,
la terra,
la terra era...
s'havia donat
una terra
d'una manera
i ens n'hem encarregat
nosaltres
de destrossar-la.
Per tant, home,
no sempre busquem
la resposta
a les desgràcies
en què Déu,
sigui quin sigui,
nosaltres parlem d'un Déu
i hi poden haver-hi
altres persones
amb un altre tipus de Déu
o simplement
que creguin amb X.
Però no podem pensar
que tot el que passa
no és responsabilitat nostra.
Totes les accions
que ens passen
siguin bonos,
o sigui,
nosaltres tenim part.
Són partícips
del que ens està passant, no?
Llavors, ostres,
a vegades hem de ser
més crítics
amb nosaltres mateixos
i dir, ostres,
podia haver-ho fet millor,
podia haver tingut
una actitud més positiva,
podia haver tingut
una actitud més creativa,
podia haver tingut
una actitud
més positiva
envers allò.
Aquella crítica
que la vaig ser
destructiva
la podia haver fet
constructiva.
Bueno,
el perdó,
les gràcies, no?
Aquestes petites coses
fan que, oi,
el que ens envolta
sigui millor, no?
I no pensar
que quan no surten bé
les coses
Déu té la culpa.
Dius, home, no,
jo tindré una mica
de culpa, no?
del que m'està passant.
De fet,
això que tu has dit
que l'expressió
per què Déu ho permet,
això és una
de les preguntes
que es feien
molts tancats
als camps
de concentració
que tenien
a l'Alemanya nazi.
Clar,
allà hi havia
els camps
de concentració,
hi havia
joveus,
moltes joves,
hi havia
també
gitanos,
després hi havia
republicans,
també hi havia
catòlics,
després hi havia
gent
d'altres països
que no
compregaven
amb aquell
tipus
de política
totalitària
i uniformista.
I els homes
que estaven
al camp
i les dones
dèiem
Déu,
per què
permets
que això
passi?
Clar,
un arriba
a preguntar-nos
això
i diu
ostres,
és que
és veritat,
no?
això és molt
fort
i llavors,
clar,
és evident
que
Déu ens ha deixat
la llibertat
de poder escollir
i ens dona la llibertat
de poder fer
el que nosaltres
vulguem.
Quan nosaltres
fem el que volem,
llavors és quan
trenquem les regles
del xoc.
Exacte.
Quan només pensem
en nosaltres mateixos
i no pensem
en el bé comú
o en l'altre,
és quan tenim
les conseqüències
que actualment tenim,
no?
Avui parlàvem
amb el Jesús
abans de posar-nos
en antena,
miràvem temes diversos
per comentar-vos
i és que,
clar,
és que tot
és responsabilitat
nostra,
no?
Sí,
sí,
això la veritat
és que
és que
això també
en certa manera
té l'avantatge
o té l'altra cara
que podem utilitzar
la nostra llibertat
també per fer coses bones
i per lluitar
contra les coses dolentes,
les coses que són injustes.
Per tant,
això és important
també
perquè hi ha institucions
com ara mateix
les Nacions Unides
que ha posat
l'última assemblea
per parlar
del clima,
del canvi climàtic,
que ha intentat,
ha intentat,
sobretot aquest
el secretari general
Antoni Guterres,
ha intentat
que els països
posin mides concretes
ja
per poder
començar a treballar
per millorar
el canvi climàtic
i que la temperatura
en augmenti
un grau i mig
els pròxims 10 anys
o 15
i la veritat
és que això
és una bona iniciativa.
Per tant,
mira,
hi ha persones
que lluiten.
Sí, sí,
perquè a més
és una noia jove
la que fa tot el moviment
el moviment
perquè els joves
vegin.
La Greta Grumbel,
aquesta noia sueca,
la sueca,
doncs,
la veritat
és que ha dit
coses
que han de fer
avergonir
el poder
existent.
Bueno,
ella en el seu discurs
ho deia,
no?
Diu,
no us avergonyeix
permetre tot això?
I dius,
sí,
té tota la raó,
no?
Sí,
sí.
Doncs,
arrel de pensar
i d'anar parlant
amb això,
vam veure
que, per exemple,
hi ha un grup
que aquesta festa major
de la Mercès,
a dir,
la de fa dos dies,
parlava,
hi ha hagut el grup musical
Elefantes,
no?
I, bueno,
doncs,
aquest grup Elefantes
han creat,
juntament amb
Xuarma,
han creat una cançó
que és
Agua
i aquesta cançó,
juntament amb,
tot el que,
tots els beneficis
que es treguin
arrel d'aquesta cançó
van per Oxfam
i Intermond,
no?
Però aquesta cançó
d'Agua
el que intenta
és donar-nos
a conèixer
doncs que actualment
tenim més de
2.100 milions
de persones
que no tenen
accés a aigua
potable a casa seva,
sobretot
a les zones rurals,
no?
I que,
malauradament,
les perjudicades
per aquesta situació
són les dones
que són les responsables
d'anar a buscar aigua
perquè les seves famílies
no disposen
de fons d'aigua
potable
en l'habitatge,
no?
I Xuarma Prado,
que és el que transmet
aquesta situació extrema
amb la seva poesia
i amb la seva música
i amb la cançó
Agua
i amb les veus
d'Elefantes
i Manolo García
expressen
la importància
que té aquest líquid,
no?
Que nosaltres
cada dia
obrim una aixeta,
podem agafar aigua
i ho trobem
de lo més normal.
Doncs això
no és així
a moltes parts del món,
no?
I ell diu que
el futur
és un desert
i un compte enrere
si ens falta l'aigua.
El ser humà
pot estar sense menjar
però sense beure
no hi pot estar.
Llavors,
pensem-hi
que a vegades
quan ens dutxem
i deixem anar
l'aigua
d'aquesta manera
incondicional
perquè com que
no té límits,
doncs pensem
que hi ha gent
al nostre voltant
que no li arriba
l'aigua,
no sap el que és
obrir una aixeta
i que li caigui una aigua,
que a més pugui beure,
que pugui cuinar-hi,
no?
doncs pensem
el que tingui ganes
i vulgui escoltar
aquesta cançó
doncs res,
que es posi
a la pàgina web
d'Oxfam Intermond
i Cançó Agua
i allà podràs sentir
aquesta cançó
i el projecte
que estan fent
aquest grup
i el seu autor.
De fet,
el cos humà
té un...
d'entre un 70 i un 80%
el seu complement
és aigua.
Evidentment,
ja veiem
el que necessitem d'aigua,
però a més a més
els interessos
de les grans companyies,
dels grans inversionistes
a nivell mundial
van de cara
a controlar
les fonts a l'aigua.
i a més a més
la seva utilització.
L'utilització
de l'aigua
sempre
de les inversions
per fer pantans
ha provocat també
que molts pobles indígenes
de moltes parts del món
hagin tingut problemes
per sobreviure
i alguns
han hagut de
patir molt.
Quan es fa un pantà,
el problema que té el pantà
és que moltes vegades
s'han de tallar els arbres
que hi ha a la vora del pantà.
Aquests arbres
queden al pantà,
es podreixen
i llavors
contaminen l'aigua
i llavors els peixos
que vivien
als pobles
al costat
dels peixos
aquests
perquè era
la seva proteïna
ho perden.
En conseqüència
la gran majoria
de pantans
i preses
que s'han fet
als continents
i als països més grans
com Brasil,
Amèrica Central,
també a Europa
alguna vegada,
a l'Àsia també,
doncs
han projectat molt
i hi ha molts episodis
que s'ha basat
en molta sang
perquè els camperols
al final
s'han plantat
però, clar,
les companyies multinacionals
els han...
Clar, perquè poses un pantà
però automàticament
treus el fruit
o l'aliment
dels pagesos
o dels camperols
d'aquella zona, no?
Sí, sí,
i això ha passat
i passa a la Xina
la presa
dels tres dragons
és el més gran del món
igual com la de Suan
d'Egipte
però, per exemple,
la presa de Suan
que ja tenim experiència
de fa 40 anys
resulta
que com que els sediments
que abocava
el Mediterrà
al nord d'Egipte
al final del recorregut
anaven a parar el mar
i alimentar
tots els peixos
de l'àrea aquella
mediterrà
oriental
doncs ja no és així
ara
només arriba una milloria
què ha passat
amb aquests 40 anys?
que la pesca de sardines
i seitons
que era
una gran riquesa
per la gent
pels pescadors
de l'entorn mediterrà
sobretot d'aquella àrea
han perdut pesca
per valor
del 80%
només es pesca
un 20%
del que es pescava
i amb això
no sobreviuen
i aquesta és la realitat
quan es va fer la presa
es va pensar
d'una manera
traiem
electricitat
i tindrem
beneficis
de l'energia
que produem
però no sabem
el que passarà
les conseqüències
no ho vam estudiar
el que vol dir
que això
és important
que els projectes
s'hagin de pensar
llarg termini
també les conseqüències
i en tot cas
per veure-les
i a vegades
preguntar
a les persones
afectades
o els pot afectar
com ho veuen
perquè a vegades
ells que estan
sobre el terreny
són les que a vegades
ens poden ajudar més
a saber
què passa
no?
Mireu
nosaltres
Justici Pau
de Sant Just
cada mes
rebrem
notícies
del nostre continent
que tenim a tocar
que és l'Àfrica
l'Àfrica
és un continent
que té més de 60 estats
i a més a més
són grans
molta part d'ells
són molt grans
amb molta població
bé
només exigirem
un parell de notícies
que hem rebut
l'última informació
i us exigirem
en castellà
que és tal com ho rebem
de la web
de Justícia
de la web
de Nacions Unides
diu
hasta el mes de junió
més de 9.000 escoles
havien cerrado
en Burkina Faso
Camerún
Txat
República Centroafricana
República Democràtica
del Congo
Mali
Níger
Nigèria
com resultat
de la inseguretat
que viuen
aquests països
és a dir
no hi ha pau
UNICEF
que és aquesta branca
de Nacions Unides
que s'encarrega
de l'educació
treballa
con les autoridades
educatives
i con les comunidades
per implementar
alternatives
d'aprendizaje
con centros comunitarios
programes escolares
radiales
tecnològia aplicada
a l'ensenyanza
i a l'aprendizaje
i altres iniciatives
penseu
bueno això ho he llegit
en castellà
perquè és tal com ho rebem
i per tant
així no volem canviar
la traducció
deixem tal qual
llavors
bueno
aquesta és la qüestió
l'ensenyament
és bàsic
per desenvolupar
els pobles
i
molts d'aquests pobles
el que hem llegit
abans
de la Quima
que ha explicat
la notícia
d'aquest noi marroquí
que va passar
a l'estat espanyol
a través de Malilla
o de Ceuta
es veuen obligats
a migrar
per tenir
un mínim
de possibilitats
de viure
o un futur
però clar
aquesta qüestió
és la que no passa
no passarà
perquè a més ara
l'ensenyament
els fan enrere
la falta d'ensenyament
per les guerres
ara hi ha una cosa
molt clara
el poder solucionar
aquest problema
de l'emig...
aprofitem ara
el problema
de l'emigració
de la gent pobra
buscant alternatives
a través del Mediterrà
a través d'altres sistemes
a través de la tanca
i d'altres maneres
és perquè
els països
capitalistes
salvatges
diguem-ne
els que són molt rics
que tenen
la majoria del PNB
de la majoria dels països
d'Europa i d'Amèrica
que són els IBEX
el fons monetari
les grans empreses
multinacionals
el Banc Mundial
els governs
també
doncs aquests
les inversions
no les fan
allà on les han de fer
per crear riquesa
i l'Àfrica
està pendent
que hi hagi
unes inversions
fortes
per fer energia
energia
que els permetria
desenvolupar
una agricultura
i una indústria
amb la qual
lograrien
crear llocs de treball
i també
la manera de viure
d'aquella gent
donar-los esperances
i això es pot fer
perquè hi ha capital
al món
per fer-ho
només volíem indicar
aquest punt
és fort
perquè deixar
més de dos milions
de nens i nenes
sense ensenyament
és molt fort
i per més
que UNICEF
intenti crear alternatives
el fet
el fet que hagis de crear
centres comunitaris
ja no és el mateix
que està en una escola
on els nanos
entre ells conviuen
qualsevol escola
a més
normalment les escoles
aquests països
com que estan lluny
intenten posar-ne
un al mig
perquè diversos pobles
puguin anar tots amb una
és complicat
ara tornar a replantejar-te
com fas aquest tipus
de centres comunitaris
que arribin als poblets
és a dir
la feinada ja no és només
que han tancat
sinó que és com obrir
els nous centres
perquè aquests nanos
puguin tornar
a tenir el dret
d'estudiar
com a mínim
és important
és important
que aquest aspecte
funcioni
en aquest cas
l'UNESCO
s'esforça
igual que l'UNICEF
i menys val
que existeixen
aquestes entitats
i Nacions Unides
perquè si no
estaríem al segle XVIII
uf
aniríem marxa enrere
cada dia
faríem un pas pitjor
del que estem fent
a vegades el fem enrere
imagina
el faríem dos
cada dia enrere
perquè
som molta gent
i se'ns escapen moltes coses
és a dir
per estar informat
de tot el que passa
i actualment
intentar saber
si la notícia és bona
o no és bona
perquè ara ja tenim
les facts news
que ens donen problemes
si no tinguéssim
unes
no sé
unes entitats
que dius
bueno
doncs me'n vaig aquí
i ho llegeixo
dius
com a mínim
tinc una fe
que el que estan dient
és cert
també una cosa
que també ens ha cridat
molt l'atenció
era una altra
de les notícies
que era
que era
guita
penseu eh
acabem de dir
que hi ha escoles
que es destrueixen
o que tancen
i a una altra
que diu
que amb plàstico reciclado
se construyen
milos de aulas
de classe
en África
una tecnologia
diseñada
en Colòmbia
Colòmbia
és un país
molt important
d'Amèrica del Sud
és molt gran
que funde residuos plàsticos
funde residuos plàsticos
i els convierten
en ladrillos
fàcils d'ensamblar
llegó
a la costa
a la costa d'Ibori
a la costa d'Ibar
donde miles
de niños
no van a escola
per falta
de salones
de classe
o sigui
la tecnologia
l'han
creat
a Colòmbia
i a l'Àfrica
a la costa d'Ibori
ho estan aplicant
copiant
tot allà
de Colòmbia
per fer
escoles
per edificar
escoles
i fixeu-vos en un material
que actualment
el plàstic
com sabeu
el tenim
és complicat
perquè no es destrueix
tot el plàstic
avui parlàvem
amb el Jesús
dels microplàstics
que actualment
ja es troben
en els organismes
de les persones
en alguns països
perquè alguns animals
com poden ser
els crustacis
del mar
peixos
van menjant
aquests plàstics
que van caient
i evidentment
això ens ho empassem
al ser humà
doncs hi ha països
que ja han començat
a fer alguns anàlisis
una vegada
es mort
i s'han trobat
que el cos
d'aquella persona
l'instantí
té microplàstics
perquè clar
com que no fem bon ús
no reciclem correctament
doncs és el que
automàticament
ens prejudica
amb nosaltres mateixos
i comença
i és curiós veure
que per un cantó
tanquen aules
per altres
amb el plàstic reciclat
creen un sistema
d'aules
que en teoria
són bones
perquè és una tecnologia
diferent
es dona una vida
als residus
de plàstic
és curiós veure
el contrast
i és el que
aquesta nit
us volíem
transmetre
també dir-vos
perquè ens queden
dos minutets
i abans que el Carles
ens digui
s'acaba
volíem dir
que el dia 4
d'octubre
que és
un divendres
com sabeu
Justícia i Pau
i Sant Jus Solidari
sempre ens expliquem
les coses
i tal
i recordar-vos
que Sant Jus Solidari
en l'emblemàtic
escola
si tot de bé
i no ens plau
ens ho fan
en el pati
que és tan xulo
en el claustre
hi ha un concert
que li han dit
concert de tardor
música en femení
i la nostra
una companya
que es diu Adela
doncs ens portarà
uns certes cançons
tot en to femení
en música en femení
i us convidem a tots
a que hi anem
els diners que recullin
perquè serà
taquilla inversa
tu posaràs el que tu creguis
el que reculli
doncs anirà
per alguns projectes
de dones
llavors doncs
tots aquells que vulgueu
doncs esteu convidats
i convidades
en anar-hi
així que
si tot va bé
ens podrem veure
el dia 4
escoltant música
a les escoles
les aportacions econòmiques
que sempre són
benvingudes
modestes
però benvingudes
evidentment
aniran a parar
a Camuapa
a Nicaragua
i a Gàmbia
que aquest Gàmbia
és un projecte
de solidança
i també
de
Sant Jus Solidari
Sant Jus Solidari
doncs bé
com que ja sentiu
la música de fons
això significa
que s'acaba
us volem donar
les gràcies
pel nostre primer dia
de ràdio
després de les vacances
dir-vos que
si ens voleu tornar a escoltar
ho podeu fer
el dissabte
dos quarts d'onze
del matí
i que moltes gràcies
per estar aquí
un altre
un altre
en Junts
moltes gràcies
Jesús
per acompanyar-nos
aquesta tarda
això a tu Quima
fem el tàndent
perfecte tu i jo
ens falta el més jove
que és el tàni
però bueno
està en una altra
cosa avui
si tu ho dius
ho crec
doncs moltes gràcies
a tots
moltes gràcies Carles
per la paciència
que ella està aquí
fent-nos
ens regolza
sempre que fem programa
i a tots els oients
moltes gràcies
i que passeu
una bona nit
a favors
a tots
a tots
a tots
a tots