Title:

Advent, Puríssima i plantes del Nadal

## Introducció i ambient de Nadal El programa **Veus Parròquia** de **Ràdio Desvern** s’endinsa en l’ambient previ de Nadal: **carrers il·luminats**, aparadors plens i l’arribada de tradicions que marquen l’Advent. La locutora combina **records personals**, història religiosa i **costums populars** per explicar com vivim i hem viscut aquest temps a Sant Just i a Catalunya. --- ## L’Advent i els calendaris ### Calendaris d’Advent: de la fe al consum • Record d’antics *calendaris d’Advent* de paper, procedents d’Alemanya, amb **24 finestretes** i dibuixos religiosos (espelmes, estrelles, el Naixement, el Nen Jesús). • Ús escolar: la **senyoreta Cinteta** obria cada dia una finestreta al parvulari, creant expectativa entre els infants. • A casa, el mateix calendari es **reutilitzava diversos anys**, tancant i tornant a obrir les finestretes. • Evolució moderna: aparició dels **calendaris amb xocolata** i, avui, una proliferació gairebé il·limitada: de cervesa, perfums, formatges, dolços, embotits… fins i tot per mascotes. > "Ara, últimament, se’n fan de cerveses, de perfums, de formatges, de dolços tradicionals catalans, d’embotits. Hi ha calendaris d’Advent de tot i per tothom." ### Què és l’Advent? • *Advent* és el **primer període de l’any litúrgic cristià**, que **no** comença l’1 de gener, sinó **quatre setmanes abans de Nadal**. • Durada: de **22 a 28 dies**, incloent sempre **quatre diumenges** immediatament previs al 24 de desembre. • És un **temps de preparació espiritual** per al Nadal i, alhora, de renovació de l’esperança en la **segona vinguda de Jesucrist**. • Característiques espirituals: - Pregària i reflexió - Penediment i perdó - **Alegria** per l’arribada del Salvador • Diferències confessionals: - Església catòlica i altres confessions cristianes: dejunis i abstinències **en desús**. - Església ortodoxa: Advent de **40 dies exactes**, del 28 de novembre al 6 de gener, amb **abstinències estrictes** i, en alguns casos, **dejuni**. • Etimologia: *adventus* (llatí) vol dir **vinguda/arribada**, i marca formalment **l’inici de l’any litúrgic**. --- ## Símbols d’Advent: corona i espelmes ### La corona d’Advent • No és una tradició mediterrània, però fa **anys que s’ha incorporat** a esglésies i llars. • Estructura: - **Corona** de branques de pi o d’avet - **Quatre espelmes**, que s’encenen progressivament • Colors de les espelmes: - Blanques o vermelles - O bé seguint els **colors litúrgics**: blanc, vermell, verd i morat. • Ritme: cada **diumenge d’Advent** s’encén una espelma; el **quart diumenge** totes quatre estan enceses. • Significat simbòlic de les quatre espelmes: - **Amor** - **Pau** - **Tolerància** - **Fe** ### Origen i significat de la corona • Arrelada en una **tradició pagana europea**: encendre foc i espelmes a l’hivern per **“cridar el sol”**, demanant el seu retorn amb llum i escalfor. • Els primers **missioners cristians** aprofiten aquesta tradició i la **reinterpreten** per ensenyar la fe catòlica. • Popularització: - A Alemanya, sobretot **després de la Primera Guerra Mundial**. - Progressiva expansió a altres països europeus. • Costums a Alemanya: - El primer diumenge d’Advent, algunes famílies **porten la corona a l’església** perquè el mossèn la beneeixi. - Cada diumenge, la família es **reuneix per encendre** l’espelma corresponent. • Forma circular: el cercle **no té ni principi ni fi**, i representa **l’amor etern de Déu**, que no s’acaba mai. • Decoracions addicionals: - *Pomes vermelles* que evoquen els **fruits del jardí de l’Edèn**, relacionats amb el pecat d’Adam i Eva i la promesa de la vinguda del Senyor. > La corona d’Advent i l’arbre de Nadal són tradicions vingudes de fora, però **fan molt bonic i ens preparen per la festa del Nadal**. --- ## La Festa de la Puríssima a Sant Just ### Significat litúrgic • La Puríssima o **Immaculada Concepció de Maria** se celebra el **8 de desembre**. • Commemora que Maria va néixer **sense pecat original**, és a dir, **pura, immaculada**. • Divergències històriques sobre aquesta doctrina es resolen el **1854**, quan el papa **Pius IX** proclama el **dogma de la Immaculada Concepció**. • A Espanya ja se celebrava com a festa especial des de **1644**, arran d’una intervenció atribuïda a Maria en una batalla a Flandes. • El **1908** passa a ser **festa de precepte** per a tot el món catòlic. ### Festa de les noies i costums locals • La Puríssima era coneguda també com la **“Festa de les Noies”**: - La celebraven sobretot **adolescents i noies solteres**. - Ha quedat actualment **diluïda** dins del pont de la Constitució. • Costum de **“estrenar roba”**: - Era el dia en què les noies estrenaven **abric o vestit nou**, que portarien tot l’hivern. ### Celebracions parroquials segons mossèn Antonino • Gràcies als fulls dominicals conservats a la rectoria (1916–1936) sabem com es vivia la festa a la parròquia de Sant Just. • Estructura de la jornada de la Puríssima: - **8:00 h**: Missa amb **comunió general**, cants de **motets** i **sermó**. - **Predicador convidat** de fora la parròquia, que predicava a les dues misses, confessava la vigília i feia el sermó de la tarda. - **Vigília**: confessar-se ja el dia abans per evitar cues i poder confessar bé tothom. - **10:00 h**: **Ofici solemne** cantat pel cor parroquial (dues seccions) i intervenció del predicador. - **Tarda (15:30 h aprox.)**: • Res del **rosari** • *Trissagi de Maria* cantat per les noies del cor parroquial • Cant de la **Salve** • **Besamans** a la imatge de la Immaculada. ### Les Filles de Maria • Existia a la parròquia l’**Arxiconfraria de les Filles de Maria**, entitat femenina molt estesa a Catalunya. • Origen: sorgida entre **1870 i 1880** de la **Congregació Mariana** dels jesuïtes, com a associació **pia** de jurisdicció episcopal. • Membres: - Hi entraven les noies **després de la primera comunió**. - Ho deixaven en **casar-se**, passant a la **Confraria de la Mare de Déu dels Dolors**. • Distintiu: - Una **medalleta d’alumini** amb **cinta blau cel** penjada al coll durant les misses. • Paper en la festa de la Puríssima: - Cantar **motets** - Ornamentar l’**altar de la Puríssima** - **Recollir diners** - Apuntar, després de la missa solemne, les noies que volien entrar a la confraria. • Testimoni personal de la locutora: ella va ser d’“una de les últimes generacions” de **Filles de Maria**; la seva germana ja no. ### Projectes i devoció: altar, mantell i imatge • El **1928**, mossèn Antonino escriu que les Filles de Maria han recollit diners per comprar un **ric parament d’altar** per a la festa. • El **frontal d’altar** es va estrenar solemnement el **1929**. • Antigament, la Puríssima tenia **altar propi** a l’església de Sant Just Desvern, situat a la capella més propera al presbiteri (cantó Epístola), on avui hi ha la **pica baptismal**. • La locutora explica un record familiar: la seva **àvia**, quan era petita a l’escola de monges del carrer de la Sala, va ajudar a **brodar el mantell de la Puríssima**: - El mantell, preciós, s’estenia sobre cavallets de fusta. - Totes les nenes hi brodaven; l’àvia, de les més petites, feia **floretes als cantons**. • Fotografia històrica: - La imatge de la Puríssima amb el mantell brodat es pot veure a la **miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs núm. 10**, en una foto de principis del segle XX de **“Pampra Brull”** amb les nenes que l’havien brodat. • Trista pèrdua: el **mantell** i probablement la **imatge** que el portava van desaparèixer a l’**incendi revolucionari de 1936**, com tants altres elements del temple. ### La imatge actual de la Puríssima • Avui la imatge de la Puríssima, que abans tenia el seu altar propi, es troba a la **capella del Santíssim**. • És descrita com **la imatge més bonica i de més qualitat** de l’església: - **Talla de fusta d’estil barroc** - **Ben proporcionada** i de bona factura artística. • Origen: donada generosament el **juny de 1939** per la **família Gatch** i col·locada al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any. --- ## Fira de Santa Llúcia i plantes de Nadal ### Dels mercats de centre Europa a la Fira de Barcelona • Referència als **mercats de Nadal** d’Alemanya, Àustria i el nord de França, molt visitats actualment. • En els anys 70, el referent local era la **Fira de Santa Llúcia** de Barcelona, coneguda popularment com la **“Fira de Nadal”**. • Abans, als pobles i ciutats petites **no hi havia fires de Nadal**; tothom sabia que la Fira de Santa Llúcia era “la de Barcelona”. ### El “bosc” a la ciutat • Als anys 70, hi havia moltes parades de **plantes i elements vegetals** per a la decoració nadalenca. • Avui n’hi ha moltes menys per raons **ecològiques**: - **Collserola** és parc natural: no s’hi pot anar a collir lliurement - Si tothom anés a buscar plantes per ornamentar, **s’arrasaria el bosc**. • Record olfactiu: quan la locutora era petita, molt abans d’arribar a la fira (portaferrissa, Portal de l’Àngel) ja sentia **“perfum de bosc”**, l’olor d’avets i demés plantes. • Diferència de context: - La mare deia que aquelles plantes eren per a la gent de **ciutat**, sense muntanya a prop. - La família de la locutora anava amb l’avi a **Collserola** a buscar **mata i molsa** per al pessebre. • Tradició que es manté: encara avui la família va cap a **Corbera** a buscar **molsa, llentiscle (mata), romaní, arbocer, farigola**, perquè a Collserola ja **no es pot collir**. • Gest emotiu: amb aquests rams de mata i altres plantes fa **poms** que porta a la **tomba de l’avi** al cementiri, com a record de les sortides al bosc. ### Transformació de la fira • Actualment, a la Fira de Santa Llúcia: - Menys parades de **planta natural i avets**. - Més ornamentació **de plàstic**, sovint **fabricada a la Xina**. • Reflexió crítica sobre la “fabricació en sèrie” del Nadal i sobre els treballadors xinesos que potser **no saben què és el Nadal** però elaboren tota aquesta decoració. --- ## Simbologia de les plantes de Nadal ### Classificació tradicional de la fira • Una tesi doctoral sobre la **Fira de Santa Llúcia** organitza els productes en quatre grans sectors: - Figures de pessebre - **Verd** (elements vegetals) - Artesania - Cimbombes • Dins l’apartat **“verd”** hi trobem: - Arbres de Nadal - Tions - Rams de vesc - Branques de mata / llentiscle - Arbós - Boix grèvol - Galsaran - Molsa - Suro (per fer el pessebre) ### La Fira com a “Fira del paisatge” • El periodista **Eugeni Xammar** (anomenat “Eugeni Chamar” a l’àudio) escriu el 1939 una crònica on defineix la Fira de Santa Llúcia com: > "La Fira era, si es pot dir, la Fira del Paisatge. Venia bé per comprar la molsa i el grèvol, el llorer, el vesc o una mica de suro, si feia falta." • Des de fa dècades, certes espècies vegetals són part **indispensable** de la decoració de Nadal. ### Per què plantes en ple hivern? • El Nadal coincideix amb el **solstici d’hivern**, temps de **letargia vegetal** per fred i poques hores de llum. • La presència d’arbres, tions, branques i altres elements vegetals a les festes cristianes connecta el cristianisme amb **antics cultes a la natura i als boscos** propis dels pobles europeus **precristians**. • Exemples de significat: - **Ram de vesc**: demanar **fertilitat i fortuna** quan la llum torna a guanyar terreny molt lentament. - Guarnir la porta o la finestra amb vesc remet a les **societats rurals** que buscaven salut i prosperitat per família, conreus i bestiar. --- ## L’arbre de Nadal ### L’abet com a símbol • A les setmanes prèvies al Nadal, carrers i places s’ornamenten amb **arbres de Nadal**, sovint un **gran avet** en un espai central. • Polèmica actual: es critica tallar arbres madurs per decorar, tot i que: - Alguns s’han de tallar per **aclarir el bosc** - D’altres provenen de **cultius específics** per a aquest ús • A les llars, es col·loquen **arbres més petits** i es decoren amb llums i boles. • L’arbre de Nadal per excel·lència és l’**abet**, conífera de fulla perenne i verd intens. • Simbolisme: - **Resistència al fred** (no perd la fulla a l’hivern) - **Eternitat** (verd permanent) > Guarnir l’arbre de Nadal representa el desig d’**entroncar el cel amb la terra**, portar trossets de natura a casa i continuar una tradició antiga any rere any. --- ## El tió de Nadal ### Arrelament i evolució • El **tió** és un element típicament català, vinculat al **bosc i al foc**. • Segons **Joan Amades**, el tronc que esdevé tió pot ser de diferents espècies: - Al Borda (Bordà): tros de **suro** - En altres indrets, **roure** o **pi** - A Mallorca té altres variants • Al voltant del tió s’hi col·loquen **branquetes aromàtiques** (farigola, ginebró, romaní…), que després es cremen a la llar de foc per **perfumar la casa**. ### Del tronc real al tió “comercial” • Antigament, el tió era **un tronc real** destinat a la llar de foc, **sense cara ni potes**. • Els infants buscaven un tronc amb **forats** perquè, simbòlicament, li fos “més fàcil cagar”. • Es **nodria el tió** amb pells de mandarina, patata, pa sec… perquè “s’engreixés” fins al dia de Nadal. • El dia de Nadal, el tió **“cagava” torrons i neules**, no “qualsevol bestiesa” com ara. • Crítica actual: - S’ha **banalitzat** el costum. - Ara es venen tions amb **cara pintada i potes**, allunyant-se de l’arrel tradicional. • Precisió lingüística important per a la locutora: > No s’ha de dir **“caga tió”**, sinó **“fem cagar el tió”**. --- ## El vesc: planta de la sort • Els **rams de vesc de la sort** combinen sovint fulles d’avet amb branquetes i **boletes blanques** de vesc. • Regalar un ram de vesc vol dir **desitjar sort** a qui el rep. ### Característiques botàniques • El vesc és una **planta paràsita**: - No arrela a terra - Creix **enganxada a les branques** d’arbres (pomeres, avets, pins…) • No té arrel pròpia; es fixa a la capçada i **xucla la saba** dels vasos conductors de l’arbre hoste, tot i que les seves fulles fan la **fotosíntesi**. • El fruit és una **baia blanca**, de la mida d’un pèsol. ### Mites i usos simbòlics • Per la seva peculiaritat i possibles **valors medicinals**, els **druides celtes** la converteixen en **planta sagrada**. • Referència cultural: el druida **Panoramix** (Astèrix i Obèlix) la recull amb una **dalla d’or** per conservar-ne les propietats. • Més endavant, pobles centroeuropeus la consideren **herba de la bona sort**: - Es penja a portes i finestres per protegir família, conreus i bestiar. • “Bona sort” en context rural vol dir: - **Salut** per a la família - **Collites abundants** - **Bestiar sa** --- ## El grèvol i l’arbocer ### El grèvol • *Boix grèvol* o **grèvol**: - Arbust (ara **protegit a Catalunya**) que pot arribar fins a **15 metres** d’alçada en altres zones. - Fulles **dures, perennes, punxants**, d’un verd intens. - Habitual als **sotaboscos de fagedes**. • Atractiu principal: les **baies vermelles**, molt vistoses a l’hivern. • Les branques que arriben a la Fira de Santa Llúcia sovint provenen de **Sòria o Aragó**, on la planta no està igualment protegida. • Tradició celta: com el vesc, se li atribueix **bona sort i prosperitat**. • Funció ecològica: les baies són un **recurs alimentari** per a animals del bosc en plena hivernada. ### El cirerer d’arbocer (arbocer / arboç) • Planta típica del **bosc mediterrani** que pot arribar a mida d’un **avet petit**. • Particularitat: presenta **alhora flors i fruits**: - Flors: petites **campanetes blanques**. - Fruits (arboços): rodons, de la mida d’una cirera, **taronja quan són verds** i **vermells quan són madurs**. • Això fa que l’arbre mostri al mateix temps: - Les **flors** que seran fruits l’any vinent - Els **fruits** que van ser flors l’any anterior • Serveix també d’**aliment per a la fauna** del bosc. • Els fruits són **comestibles** per a humans i se’n pot fer **melmelada**, encara que aquest ús s’ha anat perdent com a costum. --- ## Cloenda • L’episodi tanca amb una evocació sensorial: **“oloreta de bosc”**, record del moment de **fer el pessebre** i preparació del Nadal. • La locutora desitja **bones festes**, admetent que tothom està atrafegat comprant i preparant, però convidant a **tornar a escoltar el programa** el dissabte següent. • Es reforça així la idea d’un Nadal que combina **fe, memòria històrica, tradició popular i natura**, tant en la vida parroquial com en la vida quotidiana de les famílies.

['Advent', 'Nadal', 'Puríssima', 'Immaculada Concepció', 'Any litúrgic', 'Corona d’Advent', 'Calendaris d’Advent', 'Filles de Maria', 'Mossèn Antonino', 'Parròquia de Sant Just', 'Centre d’Estudis Santjustencs', 'Fira de Santa Llúcia', 'Plantes de Nadal', 'Abet', 'Arbre de Nadal', 'Tió', 'Vesc', 'Grèvol', 'Arbocer', 'Tradicions catalanes', 'Història religiosa', 'Solstici d’hivern', 'Pessebre', 'Collserola', 'Corbera']