Fins demà!
Bona tarda, uïdores i uïdors de Ràdio d'Esvern. Avui dimecres, 12 de novembre, tornem a estar amb vosaltres amb l'espai Paraula Viscuda. Estem amb vosaltres, dones que formem part del col·lectiu de dones en l'Església, també els Sem la Veu, i del grup Nostra Dona de la Parròquia de Sant Just d'Esvern. Avui hi participem amb vosaltres la Marta Ruiz Balada,
Marta, benvinguda. Hola, Montserrat, gràcies. I jo mateixa, Montserrat Giró. Al grup seguim treballant el llibre 20 dones de l'Antic Testament. Ens agrada compartir amb vosaltres, oïdors i oïdores de Sant Just, més enllà i els de més enllà, les nostres descobertes, el nostre discerniment, reflexions i les aportacions de cada dona del grup.
20 dones amb vides molt diferents entre elles, amb experiències de tota mena. El mes d'octubre, la nostra conversa va ser sobre Eva. Eva, la de l'inici de tot. Parlar d'Eva és recordar, per damunt de tot, que el projecte de Déu és un projecte d'homes i dones iguals formant conjuntament l'espècie humana.
L'ésser humà és home i dona. L'ésser humà, imatge de Déu, és simultàniament i al mateix temps masculí i femení. Avui, amb la Marta, les nostres aportacions seran sobre Sara, la mare del poble, i en l'història de Sara ens trobarem la història d'una altra dona egípcia, Agar, esclava de Sara. Per parlar-ne, ens situarem amb la lectura de l'Antic Testament.
Sembla, Marta? Som-hi. Sí, som-hi. Vinga. Potser per situar-nos en l'Antic Testament, el que farem és parlar d'Esaías, d'Esaías el profeta. I ens diu...
Espera que no ho trobo, aquí. Diu, escolteu-me, els que busquen de ser salvats i amb mi cerqueu amb mi el Senyor. Mireu de quina roca us ha tallat i de quina pedrera heu estat trets. Això ens ho diu el profeta Isaías, que ja ens anuncia aquest el que volem parlar.
Isaías diu que continua dient que mireu a Abraham, el vostre pare, i a Sara, la que us posa al món. Ell era un home sol quan el va cridar, però jo l'he beneït i multiplicat. I amb aquestes paraules d'Isaías veiem la grandesa de Sara, la que va posar al món el poble d'Israel.
La considerem com la mare, fundadora d'un poble, decidit a mantenir la seva fe i a sobreviure. Però la història de Sara comença en el Gènesi. Sara pertany a una de les moltes tribus nòmades que es movien amb el bestiar, cercant pastures...
doncs, potser fa uns 4.000 anys, diu el relat que Sara era germanastra d'Abraham. O sigui, eren fills del mateix pare, però no de la mateixa mare. I també diu que Sara és molt bonica i després veurem que això li va portar problemes. Era mirada per tots, eh?, la seva bellesa. Sí, sí, sí. Després, a mesura que anem tirant endavant, ja ho anirem veient. Això.
Um...
Si et sembla, ens podem situar geogràficament? Sí, penso que anirà bé perquè té importància. D'acord. Diu que el senyor li va dir a Abraham vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare cap al país que jo t'indicaré. I li diu que et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom i serà font de benedicció.
i més tard diu que se n'anà tal com li havia dit el senyor amb l'hot i que va sortir del país d'Aran quan tenia 75 anys. Això de les edats no hem de fer gaire cas perquè les edats són... nosaltres no ho arribem a entendre però sabem que això eren tradicions orals que després van quedar recollides per escrit i
És el més... Sabem que tenia ja certa edat, el nombre exacte d'anys no és tan important. Exacte. Em fa gràcia que diu que Abraham, en el Genesi diu que Abraham literalment diu que es va endur la seva muller Sarai, que se la va endur.
el seu nebot Lot i tots els béns que posseia i tots els servidors que havia adquirit a Aran, el país d'origen. I van sortir d'allà cap al país de Canaan. Si ens situem una miqueta, aquest relat de fa uns 4.000 mil·lenis...
És com la inauguració de la història del poble hereu. I és el lloc on es comencen a teixir, ja ho anirem veient, una intrincada trama d'innovacions espirituals, perquè en aquella zona sabem que hi havia altres pobles que adoraven a déus diversos, però que definiran el judaïsme i més tard el cristianisme i després l'islam també.
Llavors, Abram, que diu que en té 75, i Sarai, que diu que en té 65 d'anys, deixen Aran, que és la seva llar, i que sabem que està a mig camí entre Canaan, que avui seria Israel, i la casa dels ancestres d'Abram, a Ur, Ur dels Caldeus, que avui seria Irak, un punt a Irak.
i que arriben a Canaan, que és la terra que diu havia promès els seus descentents, però diu el text que una fam, una gran fam, va abatre el país, i llavors ells, decidits a sobreviure, segueixen cap al sud, atravesant el desert de Negev, que seria situada al sud d'Israel, i mira, ara diríem a l'oest de Gaza,
i segueixen cap al Sinaí per arribar a Egipte per buscar el Nil fèrtil. O sigui que la situació, de fet eren nòmades, però per la situació que es troben, ara en diríem que es veuen obligats també a emigrar. A emigrar, exacte, sí, sí, sí.
Mira, gairebé sempre els migrants deixen les seves llars i els seus països fugint de la pobresa i de la persecució. Però Abram i Sarai són persones riques en ramats, en plata i or, i la Bíblia no diu que hagin sofert a la seva terra natal. Només que Déu els ha promès fer-los una gran nació,
Però ells s'enfronten a passar gana, estan a punt d'entrar en un territori estrany, que seria Egipte, on els poderosos es queden amb les dones dels pastors nòmades, que passen amb els seus ramats, llavors són estrangers nòmades o potser seminòmades,
no tenen cap protecció. Llavors, senten que poden matar, poden matar a Abram, el poden matar per apoderar-se de l'abella Sarai, que hem dit que era molt bonica, no? I quedar-se-la a l'harem. Això, a Abram el preocupa. Clar, clar, absolutament. Llavors s'inventa una història. Si entren a Egipte com a marit i muller...
Tots dos poden morir o poden matar Abraham i la resta quedarien escampats, assassinats, esclavitzats. Abraham li demana que digui que són germans, però fa gràcia que li diu, fes el favor, o com si digués, sisplau.
Diegues que són germans. Clar, això per Sarai ens imaginem que implica un gran sacrifici. El seguici del faraó diu el text que la veu i informen el faraó de la bellesa de Sara i se l'emporten al palau. Clar, ella diu que és la germana de Bram, no? I es veu sacrificada, doncs es veu forçada a sacrificar el seu cos, la seva dignitat com a dona...
Exacte, és sorprèn aquesta decisió, sorprèn, perquè com a parella és una parella que s'estimen i llavors és sorprèn que li demani això.
era, jo penso que d'alguna manera de què poguessin salvar-se tots dos. Exacte, tots dos i tot el clan, perquè és l'única sortida que suposo que veuen de sobreviure tots plegats, suposo. Diu el relat que per respecte a ella van tractar bé a Abram,
Fixeu-vos, eh? A canvi de Sarai, que és la suposada germana, li donen ovelles, vaques, ases, esclaus, esclaves... Jo m'imagino, per Sarai deu ser un sacrifici esfereïdor, no? I tant, i tant que sí.
Perquè podríem dir que no és contra la seva voluntat, perquè d'alguna manera ell li demana per favor i ella hi cedeix. Però clar, una cosa és cedir perquè la situació ho requereix i l'altra cosa és trobar-se davant d'haver d'estar tot el seu cos sumés al que el faraó li plagui. Clar, clar.
Sí. És justament amb això, no? La clau del personatge de Sarai és aquesta fortalesa. Ella ho fa convençuda que ho ha de fer així per salvar els altres. Sí, bueno, veus, aquí ella se sent forta, però més endavant veurem que quan la Agar, ja ho anirem veient, quan amenaça el seu matrimoni,
Ja no acceptarà tan dòcilment. Ara ho veurem, no? Perquè ja està en una posició diferent. Després, quan en parlem, veurem que la posició és molt diferent. Sí, canvia. Perquè aquí hi ha...
L'eix principal és salvar en Bram, però també salvar tot el grup que porten, no? I llavors, és a dir, és una persona que el sentit de poble també el té molt gran, no? I llavors veurem la diferència. Sí, sí.
No sé, vaig llegir això, que era curiós això, ho vaig llegir d'una dona que era la filla d'un rabí, Rosa Emblat, em sembla que es diu ella, que deia que era curiós que els rabins han evitat revelar el que va passar, o el que Sara va passar,
I que no diguin que la primera matriarca del poble jueu va ser forçada a deshonrar-se. Això...
Però el més important és, a veure, des de la perspectiva del futur del seu poble, el que és important és que Sarai va ser alliberada de l'Arem i va poder tornar a Abraham i a tot el clan. No hi ha detalls de com va ser això, però... No, no hi ha detalls. Però sí que va poder tornar...
Bé, llavors, ara comença a aparèixer, em sembla, l'agar. Ella és alliberada, sabem que tornen de retorn, passen més coses, però surten d'Egipte, tornen cap a Canaan...
I malgrat les promeses de Déu que tindrien una gran descendència, Sara no té fills. I en aquells temps, quan passava això, era costum que l'esposa portés a una de les seves esclaves el marit perquè hi hagués.
I Sara té dret a designar la seva esclava com mare substituta. Com que l'esclava era propietat de l'esposa, el fill que nascés seria com si fos el fill de la seva mestressa, que en aquest cas és Sara.
I, bueno, però és així com apareix Agar. Sí, sí. Forma part l'esclava de la dona, de Sara. De Sara. És l'esclava egípcia que, vés a saber, potser va ser un dels regals que el faraó li va donar a Abraham a canvi de la suposada germana, que no ho era, no? Ja, pot ser. Però, bueno, sabem que era egípcia. Sí.
i que infantarà un fill que és també d'Abraham. Jo crec que a Sarai no se li deuria acudir que una dona esclava també té instints maternals i a més diu que Agar no respectava Sarai.
Sara o Sarai és el mateix. Sara maltracta Agar perquè sent que se sent trepitjada en el seu terreny, deu sentir gelosia...
Bé, és que per una banda, diguéssim, Sara està patint el fet de ser estèril i això la porta.
A fer aquest pas. Com que han de tenir descendència, la porta a fer aquest pas, però ella amb això també se sent humillada. Absolutament. Encara que sigui ella la que li posa...
amb el seu marit aquesta possibilitat, doncs ella se sent a la vegada per dos vessants, diguéssim. Sí. Perquè ella voldria ser mare i després perquè la Gard, per dir-ho d'alguna manera, disfruta del seu marit, també. Clar, clar, clar. I això la fa sentir doblement humillada. I gelosa. Sí, gelosa. Clar, a més a més, jo m'imagino que Gard deu ser una esclava jove. Sí.
El que deies tu no és fèrtil i, clar, ella se sent ferida. Se sent ferida i fa que el maltracte que Agar sent per part de la seva mestressa, de Sara, fa que ella fugi cap al desert.
Aquí hi ha un tros, quan està al desert, que també crida molt l'atenció, perquè... Sí, perquè abans de sortir, ella li diu que es queixa davant d'Abram d'aquesta situació, no? I llavors li diu, bueno, fes el que tu vulguis amb ella, no?
Abraham es renta les mans. Sí, exacte. És el que tu vulguis amb ella avui. És teva. Exacte. I llavors ella, doncs, a Gars se'n va de... o ella la fa fora, diguéssim. Sí. Sí. La fa fora...
és el maltracte que fa que ella marxi. Sí, perquè Agard també es posiciona, diguéssim, com a dona, es posiciona. Sí, sí. Encara que és una dona forta i ho anirà demostrant a partir d'aquí des del moment que infanta a Ismael. Però aquí...
Això que et anava comentant, que quan està en el desert veiem que...
que no queda oblidada en el desert, sinó que és un tros que és interessant perquè Déu no l'oblida, és més aviat tot el contrari. Encara que ella està sota una estructura social d'aquell temps, que era esclava dins un món molt patriarcal, doncs ella és imatge de Déu i Déu la tracta amb respecte.
Per què ho sabem o per què ho diem això? Perquè fixeu-vos, és la primera dona bíblica a que se li apareix un àngel. L'àngel li diu que ha de tornar amb Sara i que tindrà tants fills que no podrà comptar-los. També diu que tindrà un fill que es dirà Ismael.
Ismael vol dir el senyor ha escoltat. Bé, doncs Agar fa el que li diu l'àngel i torna cap a casa i seguirà sent l'esclava de Sara. Però això que estaven dient que veiem que Déu interpel·la a una dona que és esclava
i que ni tan sols és de l'ètnia o del clan d'Abraham. És una dona estrangera que segurament adora altres déus. També hi ha un punt que posa nom a Déu. Li diu el que veu.
El que veu, no diu la paraula Déu, diu el que veu, posa nom a una experiència religiosa que ha tingut, ha pogut parlar...
amb el que veu. Sí, ha pogut parlar i ha sigut escoltada. I ha sigut escoltada. Exacte. És com si fos la intèrpret, no?, de la divinitat. Sí, sí.
L'àngel o el missatger de Déu ha escoltat les seves paraules i també les seves penes, perquè sap per on està passant. I aquí és una mica el contrast. La Sarai, la Sara, que és una dona lliure, amb un estatus social, que té un marit, que té una família, que té serventes...
La seva vida canvia del tot quan decideix cedir a Abram, la seva esclava, per tenir un fill. I Agar és una dona esclava que potser va ser el regal del faraó quan van estar a Egipte. No té fills, no té propietats, però es converteix en la concubina d'Abram i quedarà embarassada.
I amb això recupera una part de la seva llibertat, amb el fet de poder tenir un fill amb Abraham. Clar, ella fuig perquè el tracte amb Sara no és difícil. I també m'he fixat en una altra cosa, que...
No parla en aquell moment, no sabem, només parlen, sabem el que diu Abraham, sabem el que diu la Sara, però Agar no parla, no té paraula. M'imagino perquè les paraules són de les persones lliures. Però quan està al desert, l'ànol o el missatger la crida pel nom. Sí.
I Agar, esclava de Sarai, d'on vens? On vas? Li diu. És curiós les preguntes, eh? Sí. D'on vens? On vas? Sí. I és la primera vegada que la sentim parlar. Abans parlaves de l'esterilitat. Sí. Sembla que és una cosa que les preocupava molt, no? Sí.
Pels joves era molt important mantenir la continuïtat familiar i la continuïtat familiar és essencial per la supervivència de la tribu o del clan. I també veurem que és més endavant que també és un problema d'altres matriarques bíbliques com la Rebeca o la Raquel.
Però després hi ha un gir totalment, que podríem dir, inesperat, no? Sí. Perquè Sara es queda... Es queda embarassada. Es queda embarassada. Sí, aquella escena... Perquè, Déu li diu, tindràs un fill, i aquella tan bonica...
Que primer és Abraham que riu perquè, clar, hi ha les seves belleses. Les seves belleses. I Sara li passa el mateix, no? Perquè això és impossible. Com puc tornar a sentir plaer amb aquesta bellesa, no? Exacte. És divertit aquest tros que s'escolta darrere la porta.
Exacte. I llavors, sí, queda embarassada i ja llavors és el fill que es dirà Isaac. Sí, es dirà Isaac, que deriva del verb abreu que vol dir riure. Exacte.
Justament per això, perquè quan està escoltant els missatgers, quan parlen que amb Abraham, que Sara quedarà embarassada, d'aquí un any tornarem i la teva esposa tindrà un fill. I ella ja no menstrua i reacciona com qualsevol altra dona. Hi ha aquest trosset divertit, per què has rigut? I ella diu que no, que no has rigut.
Quan ja és la mare d'Isaac, llavors està amoïnada per protegir-lo a ell i al seu futur i expulsa del clan Agar amb el seu fill Ismael. I aquí hi ha una cosa que, si tenim temps, m'agradaria molt, que penso que és molt important, que diu que Agar, a veure...
Agar és la història del poble que està lligat a la descendència d'Abram, que serien els ismailites, i la història de Sara és la història del poble de la seva descendència i la descendència d'Abram, que serien els israelites.
El món àrab es considera descendent d'Ismael i aquestes coses que diem ara, que està passant ara, que s'ara quedarà per la història d'Israel com la mare del poble, la que inicia una descendència.
Però el Gard també té una missió important. Totes dues, amb vessants diferents, però totes dues tenen una missió important i a la vegada totes dues són dones fortes i que saben el que volen.
Sí, són dones amb sentiments, amb il·lusions, amb encoixes, profundament humanes. Però tenen aquesta missió i aquesta missió ens la trobem nosaltres per herència. Avui. Avui la tenim aquí.
A la ràdio tenim el temps molt just, quan són aquestes històries que són llargues d'anar desgranant i després a la vegada també molt enriquidores i que també hi ha coses que ens sorprenen d'aquestes històries.
No parem de sorprendre-nos. Com més llegeixes i més escarbes. Això. I llavors, doncs, potser el que farem el proper dia, us podem començar amb el que és el desdinc de cada dona, no?,
us començarem explicant el missatge que té Sara i el missatge que té Agard de la seva continuïtat a la vida, tant la vida d'Ella, d'Agard, com la vida de Sara. Perquè, a més a més, hi ha una cosa molt important amb això de la bellesa, que si us situes ara,
O sigui, les persones que ja tenim una certa edat ens donem compte que no hi ha edat. Ara m'ha vingut a la memòria la bici sense edat. Ah, sí.
Que bonic. El Carles ja ens diu que ens hem de despedir, al nostre tècnic li donem les gràcies, també a la Marta perquè ha tingut aquesta missió de donar-nos a conèixer tot el que el grup va treballar, per tant donem les gràcies a la Marta, donem les gràcies al grup.
i aquest programa es repetirà el dissabte a dos quarts de dotze a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies a tothom i a tots i a totes.
Sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.