...
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com cada dimecres, un cop al mes,
està aquí la Montse. Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda.
Està una amiga nostra, la Maria Rosa.
Bona tarda, Maria Rosa.
Bona tarda.
Sí, i us parla l'Elina per fer el programa Paraula Viscuda.
Com vostès saben, Paraula Viscuda és aquell programa
que amb la Montse intentem que ens surti, oi, Montse?
Sí, i sempre fem venir una persona
la qual ens parla d'alguna cosa que ha llegit
que jo no diria que l'ha impactat,
però sí que l'ha fet pensar i que l'ha fet reflexionar
sobre algunes coses que en un principi ja les coneixem tots,
però que ens fa una certa gràcia.
La Maria Rosa, la Rosa Maria,
que li agrada molt més que no a Maria Rosa,
ens parlarà d'un llibre molt bonic,
tan bonic, que me'l va deixar,
i jo no l'he acabat, però m'he anat entusiasmant,
per lo tendre i lo bonic que és.
El títol del llibre es diu
Un home anomenat Uva.
Després la Rosa Maria ens dirà el perquè l'ha llegit,
perquè l'ha triat, podríem dir,
però primer la Montse ens parlarà una mica
de qui és la Rosa Maria.
Bé, la Rosa Maria Escoda i Bernet,
ella és nascut a l'Hospitalet.
Exacte.
Però l'any 81 va venir a viure a Sant Jús
juntament amb el seu marit i les dues filles petites, sí?
Bé, petites, petites no,
tenien uns...
Bueno, feien setè de...
Setè.
Setè, o sigui, no sé l'edat exacta.
De bàsica, setè de bàsica.
Sí.
O sigui, ella ha sigut una persona
que sempre ha compaginat el treball amb la família
i el treball laboral.
També li ha agradat sempre participar
en activitats de formació,
des que ha estat a Sant Jús.
Bé, sí, vaig començar en classes de català,
en el Graviel, aquí a Can Ginestà,
quan Can Ginestà estava en obres
i estava...
Bé, l'estaven recuperant, per dir-ho d'una manera.
I després, sí, sempre en activitats
i coses que han fet formatives aquí,
doncs ho he seguit.
Les amigues que té actualment
són les persones que va conèixer el viure a Sant Jús
i són, podríem dir que és una persona fidel a l'amistat.
Sí.
O sigui, són...
Concretament, hi ha la Laure,
que és la primera persona que vaig conèixer,
i la Laure Bregolat.
I, de fet, continuem sent amigues i les altres.
O sigui, des de l'any 81, potser no, 83,
però sempre han sigut les mateixes amigues, sí.
7 i 6, 7 i 6, 13, 13 i 20, la tira d'anys.
Sí, 33 anys o així, sí, sí.
Podem dir que és una persona que viu a Sant Jús.
Sí, procuro viure a Sant Jús.
Viu a Sant Jús, sí.
M'agrada, a més a més, viure a Sant Jús.
Em refereixo a viure, és de les persones que forma poble.
La seva manera de viure a Sant Jús forma poble.
Sí, procuro.
El que passa que, bé, Sant Jús encara,
a pesar de tot, encara és un poble una mica tancat,
per dir-ho així, no?
O sigui que...
Però sí, o sigui, m'agrada Sant Jús.
Aquest comentari és veritat, que a vegades és tancat.
És tancat.
Perquè n'hi ha algunes persones que pensen
que són encara els amos del poble, com si diguéssim.
Però no.
Bé, jo...
Cada vegada menys, eh?
Sí, tots formem part.
Suposo que deu ser normal, no?
Quan un té una invasió de gent de fora,
doncs mantindrà el nucli que era del poble.
Al principi.
No, però avui dia ara estem bastant perregedents.
Sí, però jo diria que no és tancat de visió.
O sigui, té una visió...
No, no.
Té una visió oberta...
Sí.
I és un poble molt acollidor a la persona.
Sí, no, això sí.
No, jo no vull dir que sigui tancat de mires ni res.
No, això no.
Es fan moltes activitats, però de cèrcules, o sigui, és una mica...
No, el que passa que després, o sigui, una vegada estàs, doncs perfecte, molt bé.
Només voldria afegir que és una gran lectora, que pot quedar-se fins a les tantes de la nit llegint.
Sí, això sí.
I el que hi ha, ara parlarem del llibre.
Col·labora, com una persona que viu l'actualitat, col·labora amb un menjador social.
Per tant, és una cosa que li hem d'agrair, també, perquè ens traspassa...
Solidària, solidària.
...tons la solidaritat.
Solidària, 100%.
Molt bé.
Doncs ara anem a parlar una mica del llibre que ella ha triat, i després ens explicarà per què.
El títol del llibre es diu Un home anomenat Ove.
Està escrit per un suec, i una de les coses que a mi m'ha cridat l'atenció és que els suecs,
moltes vegades, a l'ambient on el situen, doncs és bastant tèrbol i brumós, tal com correspon.
En canvi, aquí no. Aquí, bueno, n'hi ha neu, però res.
Però, bueno, ara llegirem la contraportada del llibre, perquè vostès es facin una idea de com va.
Com va, i després la Rosa Maria ens explicarà el què.
Diu, Ove no és el típic veí que t'agrada trobar-te pel barri.
És un rondinaire, un passat que insisteix fins a la generació a mantenir l'ordre i la disciplina.
Gairebé té 60 anys, i és un solitari ressentit a qui el destí ha rebessat masses coses.
Tanmateix, a la vida d'Ove hi ha una cosa que està a punt de canviar.
Un seguit de circumstàncies fortuïtes li tornen de mica en mica la fe en el gènere humà.
I aleshores, les persones que l'envolten comencen a comprendre que el barri no seria el mateix,
sense, perdoneu l'expressió, el torrecollons, de l'Ove.
Seria un lloc més fred, menys solidari, i encara que sembli mentida, molt menys divertit,
perquè al final tothom estima a Ove.
Aleshores, doncs aquí aquest personatge és el que d'alguna manera l'ha tregut,
t'atreu el personatge.
Per què s'ha agafat? Per què ens has dit que aquest llibre, doncs, està...
Bé, el llibre en si vaig llegir la contraportada,
i com que venia de llegir llibres de misteri i coses d'aquestes,
vaig pensar que seria un bon canvi,
que era un llibre més la lletra és gran, és fàcil de llegir, està ben escrit,
o sigui, una escritura també fàcil.
Fàcil, sí.
I aleshores vaig començar a llegir-lo i en el moment que vaig començar ja no vaig poder parar.
O sigui, em va...
Fapar, com diu? Fapar? En català?
Sí, em va captar, em va agafar, o com vulguis dir-li.
I aleshores, doncs, no ho sé, vaig veure similituds d'ella en homes,
per exemple, de l'època del meu pare, o inclús en l'època del meu marit,
i bé, li vaig descobrir que per amor a la seva dona fa moltíssimes coses,
sempre pensant en ella, i em va agradar.
O sigui, ho vaig trobar maco, no? I així.
Jo diria que, la mica que he llegit, doncs, que aquest home,
que és un rondinaire, tot com el diuen aquí,
que és un home, però és que per sobre de tot per ell està la justícia.
Sí, és molt recta.
La justícia és molt recta.
És d'aquells que són el que s'ha de ser, i sempre en tots els moments, no?
Sí, bé, ell hi ha un moment que diu, som el que fem, no el que diem.
O sigui, que això també avui dia es diu molt i es fa poc.
O sigui, que té uns valors i unes coses que estan molt bé.
i no decepen els seus amics, els ajuda, pesada que rondina i tal,
però a la vegada és solidari, és una persona en la que pots confiar.
O sigui, que...
D'una gran honradesa, perquè això són valors que val la pena avui dia tenir-los en compte.
perquè ell és petit, no?
Jo ho he llegit una mica, i el seu pare li ensenya aquests valors.
Sí.
I aleshores es troben en circumstàncies moltes vegades, doncs que ell és recta, recta, recta.
I té la desgràcia que se li mor a la mare, el pare el cuida,
estan molt units, encara que pràcticament l'únic que fas és menjar patates i sonjitxes,
però continua el pare sempre guiant-lo per aquell camí de l'honradesa.
Jo crec que sí, els valors del llibre són aquests, l'honradesa, la justícia
i després la tendressa que té aquell sense saber-ho.
Bueno, cap a la seva dona, vull dir, se li obre el món.
Ell diu, si em pregunten si havia viscut, doncs no,
fins que no la vaig conèixer en ella, aleshores vaig començar a viure.
i, o sigui, ella també diu, ella era els colors i jo era el negre, no?
O sigui, no ho sé, vull dir, a més, la Montse ha llegit un trosset que li ha agradat de...
Sí, perquè ell ja es considera, això, una persona molt recta
i llavors hi ha un tros de llibre que la seva dona li diu, tu balles per dins, no?
Sí.
Llavors seria aquesta, això, o sigui que és una persona que li costa
demostrar la tendresa i possiblement amb això
et lligaria amb el que tu dius que és un reflex de la forma de ser dels homes
doncs de l'edat dels nostres pares.
Sí, que amagaven els sentiments.
Que amagaven els sentiments, no?
Però, en canvi, té tota aquesta forma de projectar-ho
en cuidant les coses que els altres fins i tot els arriba a molestar en alguns moments, no?
I això, sí, també ho trobem, no?
La persona que té un civisme que valora que el que hi ha a la ciutat o al poble és de tots,
doncs de vegades hi ha persones que això els molesta.
Que no se'n cuiden, sí.
Que els molesta perquè hi ha un paper terra i ara rondina perquè hi ha un paper terra, no?
En canvi, ell té un valor de civisme que és molt, doncs, lluable, no?
N'hi ha una anècdota que fa una mica de riure perquè té que anar a l'hospital
perquè té una veïna que és paquistaní, que està embarassada
i aquesta, quan arriben allà perquè la dona d'ell, per uns accidents i per una cosa es mora, no?
Ell està tan decebut que...
Bueno, tan decebut, està tan solitari, tan poc...
Poc, no sé, com si no tingués un agafar-se que vol suïcidar-se moltes vegades.
Però cada vegada li surt malament, ho dic amb tu, no?
Vull dir, sembla molt d'allò però és així, no?
I moltes vegades no suïcida pels altres, com aquella anècdota, explica tu, aquella del tren.
Sí, o sigui, es va al tren i, bueno, es vol suïcidar tirant-se a la via del tren
però té la mala sort que quan arriba n'hi ha un senyor qui cau.
Aleshores ell el salva i, bueno, el puja cap dalt,
l'andana i aleshores es queda baix, esperant, diu, ara quan vingui al metro
doncs que m'atropelli, no?
Però quan s'acosta al metro veu la cara del conductor
i el veu, és un noi jove, i al veure'l diu, jo no li puc fer a aquest noi
doncs la malifeta de que m'atropelli, no?
Perquè serà, per ell serà una cosa per tota la vida
i aleshores s'enfila dalt al metro.
O sigui que...
Clar, aleshores vull dir que és que cada vegada, amb totes les seves actuacions,
veus aquesta capacitat que té de no molestar els altres.
Sí, no.
De pensar en els altres.
De pensar en els altres.
És la que, sense ser-ho, l'empatia que té pels altres.
També aquí a la contraportada, n'hi ha unes comentaris que sempre fan els crítics
quan fan un llibre, i us llegiré una mica el que diu.
Diu, és una novel·la irresistible que et fa sentir bé.
Això no ho diuen.
L'altre diu, a l'ove m'ha captivat.
Aquell llibre és un esclat d'emocions.
Aconsegueix fer-te enfadar, arrencar-te un somriure
i al cap d'un moment fer-te plorar.
Una novel·la per a tothom.
També diu, una història culpidora que arrenca tantes llàgrimes com somriures.
És una història directa, fàcil de llegir i descaradament divertida,
i amb un toc de sensibilitat que t'inunda els ulls de llàgrimes.
O sigui, també veiem dintre, mentre l'estem llegint, la tendressa.
Que ell la té.
Té una tendressa que ell no sap que la té, però que la té.
Suposo que és una bondat innata, com és una persona.
Jo diria que és una persona que no està feta malbé per la societat.
O sigui, s'ha mantingut una mica a part i aleshores això l'ha fet
de veure les coses potser des d'un prisma més particular,
d'ell mateix.
Aleshores, també és un llibre que és molt interessant, si tu vols.
No, jo crec que no, no, no, sí, escolta, si el llegeixes bé,
té tots aquests valors aquí posats.
Sí, el que passa que bé, vull dir...
Se'ns fa com una historieta.
Sí, és una historieta, però vull dir, està bé.
A més, encara el que deies tu a Suècia, estem acostumats a llegir els llibres
de la Camila Lambert.
Sí, o l'estic-laçó amb tu, vull dir, o amb Àngel, vull dir que aleshores
l'ambient és així, en canvi aquí no, tot és molt més...
No, és clar, i aquí el que m'ha sorprès és que tothom es toteja, o sigui, suposo...
Ah, sí, bueno, però això ja es fa.
A les països nòrdics.
A les països nòrdics tothom es toteja.
Sí, però vull dir, em fa gràcia perquè...
Ni que siguin grans ni que siguin petits.
Sí, inclús en autoritats o el que sigui.
Sí.
Ateixa molt malament a l'administració, o sigui, això sí.
Bé, això ja, mira, també estem en aquesta època, no?
Sí, però clar, vull dir, tenim una imatge potser dels països nòrdics
que tot funciona molt bé i que són molt així,
i la veritat és que són una mica freds, vull dir, potser ho porta el clima, no?
Potser són tan eficients que de tan eficients són freds.
Però ella amb la seva forma d'estar a la societat no ho és de fred,
perquè es preocupa per cadascú dels seus països.
Sí, sí, sí.
Això?
Sí.
No, jo deia fred l'administració.
Sí, sí, sí.
O sigui, que de tant voler-los cuidar, potser deixen els sentiments en una banda
i busquen només la part pràctica, no?, de la persona.
Sí, però ell sí que té aquest...
Bé, tu que has llegit el llibre, doncs tot té aquests punts
que ajuden a persones concretes i, a més a més,
sense cap mena de rebuig ni social ni per ètnia, o sigui, que és sorprenent, no?
Sí, no, això sí.
O sigui, inclús anar el noi aquell que és gay,
i ell li va dient, no, però així tu ets marieta, no?
I ell li van dient que, clar, o sigui, la paquistaní li va dient,
home, això no es diu, i ell diu, però bé, no, però ho és, no?
I sí, sí, ho és, i al final, quan el nano, el pare el treu de casa,
doncs la cull a casa seva, o sigui que, molt bé, ell és això, però a pesar d'això...
I no solament això, sinó que cull un gat,
perquè a la seva dona li agradaven els gats,
és a dir, que és un home, o sigui, jo crec que aquí és això,
és bondat, és solidaritat, és tendresa,
és d'una rectitud extrema,
ell el que és blanc és blanc, el que és negre és negre,
i en canvi la dona era plena de colors.
I aleshores, quan tu has dit abans,
doncs això, a vegades amb les parelles,
doncs també va bé que un sigui recte, recte,
i l'altre tingui masses colors,
d'una manera, vull dir, definida,
perquè aquí ell és molt definit amb les seves concepcions de les coses.
Sí, es complementen, de fet.
Però no pot suportar que hi hagi, com deia la Montse,
no pot suportar que hi hagi defectes o així,
o si algú li demana que arregli o veu papers per terra,
o veu una senyal que està mal posada,
o, per exemple, té les seves conviccions,
si ell al seu barri no entra a la cosa dels cotxes,
perquè té que entrar.
I potser l'única debilitat que té és la marca del cotxe que té,
que a més és suec.
Els altres no pot suportar.
Sí, exacte.
Té una frase que a mi m'ha agradat molt,
que diu, és que no sé quina pàgina està,
però diu,
és igual, digue-la si que tens importat.
Diu, sempre arriba un moment a la vida
en el qual un home decideix quina classe d'home vol ser.
Un home trepitjat per tothom o un que no es deixa.
Sí.
Vull dir, aquesta...
No, ell no es deixa.
Això li va dir son pare,
li va inculcar el pare,
li va dir que un home tenia que ser així.
No, i bé, també, també,
el valor aquest de la cosa filial també és interessant.
Sí, no, el pare vol ser com el pare.
Vol ser com el pare.
Però aquesta frase no es fa pensar,
perquè dius, un home i una dona, no?
Vull dir, tant l'home com la dona.
Un home en genèric, no?
Que no es deixi trepitjar.
Vull dir, penso que és important que...
És una bona frase.
No, i en contra de la violència també.
Exacte.
O sigui, no vol dir que deixar de trepitjar, barallar-te,
sinó mantenint els valors.
No, no, no, no és en aquest sentit.
Mantenint els valors, sí.
Que tu tens.
No, referent a allò del gat,
és molt curiós,
perquè el gat, més que adoptar-lo,
el gat l'adopta en ell.
O sigui, és com si dos solterses juntessin,
o sigui, dues persones es juntessin i visquessin.
O sigui, ell accepta el gat en totes les seves coses,
o sigui, inclús dorm en ell,
dorm en ella,
inclús una vegada que es vol suïcidar
i el gat no s'adorm,
perquè sembla com si el gat ho sabés,
espera que el gat s'adormi
per aixecar-se
i anar-se'n a, bueno,
a intentar suïcidar-se,
perquè no se suïcida,
perquè...
I després...
Cada vegada li surt malament.
Malament, sí.
No, no, a més els nanos,
o sigui, la pakistaní aquesta que té dues filles,
enseguida el capten,
la petita enseguida l'adopta,
o sigui, que la canalla a vegades
tenen uns ulls que els grans no tenim,
no?,
i li veu potser la bondat
o el que sigui,
alguna cosa li veu
i aleshores l'adopta...
I fan l'oncle,
l'oncle i després...
L'avi,
l'avi,
l'avi, sí.
Però primer diu,
vés-me a l'oncle o bé.
I ell diu,
que, que, que, que,
que me diuen a mi, sí.
No, és curiós.
És un llibre que no t'ho esperes
perquè no esperes massa,
o sigui,
no esperes que sigui un divertimento
i a la vegada,
doncs,
aleshores li vas traient suc,
no?
I ja estàs.
Bé,
molt bé.
Vols dir alguna cosa, Montse?
No,
bueno,
jo...
Les coses que has trobat,
sí.
T'he fet molta gràcia.
Que sí que donen ganes de llegir-lo
i després...
O sigui,
té com una espècie de simplicitat,
però a la vegada,
doncs,
vas trobar-te aquella profunditat,
no?
Que et fa pensar,
perquè és curiós
que hi ha un punt que diu,
és que ara,
o sigui,
tenen moltes sabates,
les persones d'ara
tenen moltes sabates,
però no saben
per què serveix un calçador,
no?
No,
és que,
a més,
no pots suportar
que les coses
estiguin mal fetes.
I aleshores,
doncs,
és clar,
si una casa
d'aquelles d'allà,
doncs,
té un rajol a la que no va,
o la calefactor,
o alguna cosa d'aquestes,
és el que ho arregla.
i després té
aquesta espècie
de sentit just,
que també li passa
amb l'aquest
que tots dos
havien estat
en un principi amics
i després es van discutir
una mica,
que el volen
ingressar
a un centre
perquè té
un alfembre
i ell diu que no,
que entre tots
el cuidaran.
És a dir,
que sempre està,
que això és molt important
a la societat,
i el vull per mi.
Sí, clar,
o sigui,
que primer dius,
uf,
i com aquesta,
quan entra la paquistanica,
aquesta que és la primera
que remou totes les coses
en el període d'ell,
doncs,
esclar,
aquesta li fa
com si fos la seva dona,
en el sentit de manar-lo.
I és que ells
deixa'm anar
perquè,
clar,
com està embarassada,
doncs jo fa l'efecte
que li veu,
bueno,
li fa molta gràcia
i ara sabem el per què.
La manera, sí.
Perquè el marit d'aquesta
és un maldestre
i aleshores,
ella li diu
aquesta estrangera
que ha vingut
amb aquest tòtil
que no sap fer res
i és veritat
que passa a l'esmeliuna
i com ella li diu
al marit també
és un tòtil
doncs aleshores
li entra tota la simpatia
i diu
menys mal aquesta sí
però aquesta el fa
i després
li porta a menjar
i és molt bonic.
O sigui,
és bonic
per veure
la solidaritat,
la tendressa
i jo diria
que per això
t'ha agradat.
inclús ell
que diu
que tota la vida
o sigui,
ell el que vol
és estar ocupat
no està
sí,
clar,
perquè li donen
la jubilació
i ell
es troba
que l'únic
que tota la seva vida
li ha agradat
és treballar.
clar,
i aleshores
si algú té
algun problema
a casa
o una aixeta
que agoteja
o un
no sé,
qualsevol cosa
que tingui malament
doncs ell
els ajuda
perquè té
les eines
i té
les coses
i no,
està bé.
Ell ho diu
jo tota la vida
he sigut funcional
o sigui,
he treballat
m'he format
perquè ella estudia
per enginyer
una vegada
casat amb la dona
i com havia anat
a la construcció
sap una miqueta
de com funciona
sap també
de la construcció
i li agraden
les matemàtiques
perquè tenen
una
són
amb raó
però les coses
de les altres
assignatures
no
no
per això vull dir
que és un home curiós
però vull dir
és un home proper
a la vegada
o sigui
no és
un heroi
d'aquells
de novel·la
ni complicat
ni profund
ni res
clar
i ja està
i a mira
que vas
fent la novel·la
cada vegada
et se fa més
més entranyable
vull dir
és el que deia
la Montse
aquest veí
és el que et voldries tenir
sabent que
o sigui
segueixes una mica
les formes
doncs el tens en ella
al costat
i et pot ajudar
per moltes coses
no
inclús
una de les veïnes aquelles
que també té un nòvio
que no es porta gaire bé
sí
també el posa
li fumen una penaderia
el posen a puesto
és dir que en aquest puesto
sí
i l'única vegada
que ell s'enfada
és quan un company
que havia tingut
que és el que l'acusa
que havia fet
una cosa
que no podia
al final
li diu
que
que bueno
que res
i li fum la patacada
quan van allà
quan la cusa la segona vegada
i li roba
el rellotge
abunyegat
de son pare
és a dir
que sí
que va ser un moment
que podríem dir
si mirem
diu que
Jesucrist
es va
es va enfadar
amb els
amb els mercaders
que hi havia davant del temple
i potser va ser una
de les poques vegades
que s'ha vist enfadat
perquè a vegades diem
no
no la violència
no de res
però quan va veure
que feien comerç
davant de les portes
del temple
doncs va agafar
el fuet
o el llàtic
o fum
a l'idotge
i va començar
es van dir a tothom
doncs aquest també
va arribar un moment
que sent una persona
no violenta
doncs quan un
va arribar
al seu límit
i aleshores
li va donar
un mastegot
que tots es van quedar parats
però que ningú va dir res
i que el que va rebre
el mastegot
va dir que és que havia caigut
perquè era un tio xuleta
d'aquells
que et fa
que fum
i que et fum
i que et fum
és el que ja es podríem dir
que està d'allò
jo no sé
quin temps
se'ns queda
però aquí
hem de llegir
també el programa
o comentar
l'Evangeli
5 minuts
com queden 5 minuts
Rosa
de tot el llibre
si t'ha fet pensar
alguna cosa
que dius
això
m'agrada
i ho puc aplicar
a la meva vida
a la forma de viure
o a la forma de pensar
t'ha fet
algun clic
bé
sí
potser
hi ha una descripció
de la dona
que fa del matrimoni
i diu
el matrimoni
de fet
és com quan comprem
una casa
que tot és maco
no?
o sigui
les portes són noves
el lavabo
la cuina
bueno
tot
és nou
diu
però
a mesura que va passant
el temps
doncs les portes grinyolen
els armaris
no tanquen bé
bueno
hi ha tota una sèrie
de coses
que clar
es van envellint
i
està
o sigui
llavors ella
pensa en ell
que és una persona
que ho arregla tot
o sigui que
això
ho penses
i dius
quan portes molts anys
de matrimoni
doncs sí
o sigui
al principi
bueno
al principi
tampoc
no és que sigui
tot maco
perquè costa
acoplar
els caràcters
però bé
tens coses
que ho solventes
o sigui
més o menys
però a mesura que et vas fent gran
o sigui
si saps
aquestes
desarreglos
llimar-los
o
o fer-t'hi
o sigui
si no tanca bé la porta
doncs ja saps el mànec
com ho has de fer
perquè ajusti
doncs
penso que
doncs sí
que és important
això
no?
o sigui
i després
el gran amor
que li té
ella en ella
no, no
però és un incondicional
eh
és una cosa
que sí
o sigui
anar-se'n
que ella mora
i ell va
cada dia
el cementiri
en la seva cadireta
s'asseu allà
treu la neu
li porta flors
encara que
clar
es gelen cada dia
i
i això
i
doncs
a més a més
és una parella
que han perdut el fill
sí
això
perdoneu
però només
que ens queda
o sigui
això és el que potser
vaig pensar
d'entrar
en moltes altres coses
ens queda
la ràdio
és una cosa
que
estaríem aquí
una hora més
xerrant
sobre el llibre
i sobre totes
les seves
conclusions
però no podem
com vostès saben
llegim sempre
l'Evangeli
que
s'escoltarà
aquest diumenge
o aquest dissabte
a la parròquia
correspon
al diumenge
quart
de
Quaresma
ens queda
un diumenge
més
després ja vindrà
Rams
i de seguida
ja tenim aquí
la Pasqua
i la festa de Pasqua
aquest Evangeli
és llarg
és molt llarg
és un Evangeli
segons Sant Lluc
que és aquell
del fill pròdic
com vostès ja saben
no el llegirem ara
perquè no tenim temps
però és aquell
en què el fill
es gasta
i té dos fills
el patriarca de la casa
i un d'ells
li fa malbé
tots els béns
i se'n va
i se'n va
i se'n va
i després torna
i ha arrepentit
perquè s'ho ha gastat tot
i viu malbé
i aleshores
el pare
l'acull
però aquí està
l'altre germà
que l'altre germà
diu
pare
jo
que sempre he estat
al teu costat
i t'he ajudat
com és que a mi
mai m'has donat
un
un vedell
com és que no
d'allò
i aleshores
l'altre diu
home tu sempre has estat
amb mi
però el teu germà
estava perdut
i l'hem recuperat
aquest és l'Evangeli
que vostès escoltaran
aquest diumenge
o el dissabte
si és que va anar
l'altre d'allò
el llibre el recomanem
li donem moltes gràcies
a la Rosa Maria
ha estat un plaer
haver descobert aquest llibre
perquè és clar
a vegades va així
no sé si la Montse
vol dir-la a algú més
no
jo pensava
que en l'Evangeli
també ens surt
aquestes maneres
d'actuar
i que també
segons els cànons
sembla que
hàgim
preparat
més atenció
al que fa
el segon fill
que és el que
ha estat sent
amb el pare
i ens costa
entendre
el que fa
el fill pròdic
que se n'ha anat
i ha tornat
exacte
això és per no jutjar
potser sí
tu recomanes
el llibre
perquè ara
tenim que dir-li
adeu
que el Carlos
és bombaco
però m'estàs
renyant ja
sí
veus
pam pam
jo el recomano
el llibre
passareu un
tal com hem llegit
amb la crítica
dels autors
aquest
o aquestes
que han fet
la crítica
del llibre
és un llibre
molt bonic
molt fàcil
de llegir
com diu la Rosa Maria
el nostre programa
el tornaran vostès
a escoltar
si volen
el dissabte
a dos quarts
d'onze
els donem
les gràcies
per
per escoltar-nos
i hasta la pròxima
no?
i gràcies a tu
moltes gràcies Rosa Maria
per estar
bé compartit
aquest llibre
amb tots nosaltres
i amb els tots
santjús
els que ens escoltin
que són molts
doncs a vosaltres
per haver-me convidat
gràcies al Carles
i fins la propera
ara escoltes
la ràdio d'Esbert
sintonitzes
la ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Jus
98.1
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat