Title:

Jesús històric, jueu i revolucionari: fonts, evangelis, Sant Pau, diàleg interreligiós i missatge social

## Context i convidats • Programa de la parròquia “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, conduït per l’Alina i la Montserrat Giró (Montse), amb el convidat Antoni Fumador i García (enginyer industrial, emprenedor i activista cívic/cultural). ## Per què parlar de Jesús? Enfocament i diàleg interreligiós • L’Antoni tria Jesús perquè, des d’un punt de vista estrictament històric (no només de fe), és «la figura més important d’Occident, i potser del món». • Defensa una lectura comparada de religions: ha llegit el Corà i destaca la *compassió* a l’islam. Condemna els fanatismes presents en totes les religions. • Objectiu: una ètica de vida (honestedat, moral, recerca del bé) que condueixi a trobar el Creador. ## Historicitat i fonts sobre Jesús ### Ha existit Jesús? • Plantejament central: és més fàcil creure que Jesús va existir que imaginar una fabulació tan extensa sense base. • Limitacions: no hi ha restes arqueològiques directes; les fonts són indirectes (segones o terceres mans). ### Flavi Josep (Flavio Josefo) • Cita clau d’un autor jueu del segle I (Antiguitats, anys 90): parla d’un tal Jesús, dit el Crist, executat per Pilat. Prova extrabíblica propera als fets. ### Els evangelis: datació i autoria • Evangelis *canònics* redactats aproximadament entre l’any 70 i 110-120 dC. • Autoria col·lectiva/tradicional: redactors de les escoles de Marc, Mateu i Lluc; Joan és posterior. • Divergències de detalls (noms/nombre d’apòstols) i forta *simbologia* (per ex. els “dotze” com a eco de les 12 tribus d’Israel). ## Jesús, jueu al 100% i la separació inicial ### Identitat jueva de Jesús • Enfatitza que Jesús és plenament jueu (circumcidat, observant de la Llei); apunt iconogràfic: en representacions antigues de la crucifixió apareix nu (l’escarn romà), i més tard se’l cobreix. ### Primeres comunitats i el conflicte amb Sant Pau • Tres línies posteriors a la mort de Jesús; a Jerusalem (Jaume i Pere) exigien als gentils fer-se jueus (circumcisió) per seguir Jesús. • Pau s’hi enfronta i obre la porta als gentils sense imposar la circumcisió; la destrucció de Jerusalem (70 dC) desarticula el cristianisme jueu local i afavoreix l’expansió paulina. • A la *diàspora*, sinagogues i registres civils controlaven qui assistia als ritus; els jueus tenien exempcions (pagament d’impostos en comptes de servei militar), contextualitzant la convivència amb Roma. ### Bíblia vs Evangelis i nucli del missatge • Distingir Bíblia (Antic Testament) i Evangelis (Nou Testament). L’Església tendeix a fer proselitisme, però cal no barrejar. • Jesús respecta la Llei, però la re-centra en l’amor: «oblideu-vos del legalisme i estimeu els altres com a vosaltres mateixos». ## Teologia de la fe segons Sant Pau • Pau formula la fe com a «circumcisió espiritual» que salva per la creu de Crist (sense imposar rituals jueus als gentils). • Estratègia d’expansió: facilitar l’entrada de nous creients sense barreres d’accés — clau per a la universalització del cristianisme. ## Missatge social i ètic de Jesús ### Revolució no violenta • Jesús és un **revolucionari social**: igualtat de rics i pobres, defensa de les dones i dels febles. • No violència com a via: interpel·lació ètica que desarma l’agressor («si tinc raó, per què em pegues?») i frena el càstig («Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra»). • Paràboles d’enorme força moral: camí per trobar la seva persona a través de les obres i l’exemple. ### Caràcter i episodis clau • Autoritat amb saviesa, sense imposició: expulsió dels mercaders del temple com a gest profètic d’“higiene moral”. • Bodes de Canà: «Dona, encara no ha arribat la meva hora»; Maria força el “kairos” i fa actuar Jesús — paper decisiu de la dona en l’inici del signe. • Recordatori històric de corrents com els *gnòstics* (coneixement) i distinció d’“agnòstic” (que l’Antoni rebutja per a ell mateix). ## Lectura de l’Evangeli (Marc 4, 35-41): Jesús calma la tempesta • Context: travessia al llac; tempesta sobtada; Jesús dorm a popa. • Gest clau: Jesús renya el vent i el mar — «Calla i estigues quieta» — i s’imposa la bonança. • Pregunta que ressona: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» • Missatge pastoral final: **No tingueu por**. La fe com a confiança que porta pau interior i suport mutu. ## Idees clau • **Historicitat**: fonts indirectes però sòlides (Flavi Josep, tradicions primerenques). • **Jesús jueu**: el cristianisme neix dins el judaisme; la separació és progressiva. • **Pau i la universalització**: fe per damunt de ritus d’entrada; expansió al món gentil. • **Ètica de Jesús**: amor al proïsme, dignitat de la dona, opció pels febles, pacifisme actiu. • **Diàleg interreligiós**: respecte a l’islam i denúncia del fanatisme a tot arreu. > «Estimeu els altres com a vosaltres mateixos.» > «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» > «No tingueu por.»

['Jesús històric', 'Flavi Josep (Flavio Josefo)', 'Evangelis canònics', 'Autoria i datació dels evangelis', 'Simbologia dels dotze', 'Judaisme de Jesús', 'Circumcisió', 'Iconografia de la crucifixió', 'Jerusalem (Jaume i Pere)', 'Sant Pau (circumcisió espiritual)', 'Diàspora jueva', 'Destrucció de Jerusalem (70 dC)', 'Sinagogues i registres', 'Bíblia vs Nou Testament', 'Amor al proïsme', 'Pacifisme i no-violència', 'Dona en l’Evangeli', 'Paràboles de Jesús', 'Mercaders del temple', 'Bodes de Canà', 'Gnòstics', 'Islam i compassió', 'Fanatisme religiós', 'Marc 4,35-41', 'No tingueu por', 'Paraula Viscuda', 'Ràdio d’Esvern']