Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com ja saben, un dimecres del mes, la Montserrat Giró,
i qui us parla, l'Alina, amb una persona molt amable
que ens fa de col·laborador,
i és un plaer per nosaltres tenir-los aquí,
fem el programa Paraula Viscudà.
El nostre bon amic és l'Antoni Fumador.
Gràcies, Antonio, per estar aquí.
Gràcies a vosaltres.
I ara la Montse dirà una miqueta de res, eh?
No volem entrar dintre de detalls.
Qui és l'Antoni?
En principi he de dir que és el meu veí.
d'escala, el meu veí i una gran persona.
L'Antoni Fumador i García és nascut,
ell ens deia abans, el 24 de juny del 1938,
a Barcelona, al Poblacet, concretament.
Això ja ens vol dir molta cosa de l'època.
I de Sant Just, és Sant Justenc des de fa 42 anys.
Just.
és una persona emprenedora, tan emprenedora que jo diria que és un home d'empresa,
val?
Sí, amb totes les lletres,
que ha creat llocs de treball per moltes persones
i està relacionat ara actualment, perquè ja està, diguéssim, jubilat,
el Centre d'Estudis de Sant Just.
Això també ja ho veureu, que és una persona molt estudiosa.
Quan hi ha un tema que li agrada, l'aprofundeix.
I després també altres associacions, que ara potser ens allargaríem una mica.
Sí, poden-nos un moment.
O sí, també, eh?
Vull dir...
No, no, no, no són secretes.
Feines de caritat, d'ajudar gent.
Molt bé, molt bé.
Però molt i molt, aquelles coses que quan un ho coneix,
dius, quantes persones estan fent coses d'una manera silenciosa.
Molt bé.
Gràcies.
Jo n'hi ha una cosa aquí que m'agrada molt,
que tu has dit, digue'm a l'ofici, a l'ofici, els seus estudis.
Enginyer industrial.
Enginyer, enginyer.
Normalment, la gent que són de ciència,
doncs van molt cap a aquesta rama
i estan molt científics, podríem dir, o molt tècnics.
En canvi, quan ens trobem amb alguna persona
que no solament és tècnic i científic,
sinó que, a més a més, és humanista,
perquè hem tingut alguna xarra amb ell
i resulta que domines el camp de les humanidades, també, eh?
I la qual, això és molt interessant.
Això també he de dir, per exemple,
i que no hi és el meu home.
El meu home era un científic,
però era també molt investigador,
més que investigador, curiós,
de les coses que ajuden a l'humanitat a anar avançant, no?
Quan li vam preguntar a l'Antonio
de què ens volia parlar,
perquè ja sabeu que nosaltres diem paraula viscuda,
l'Antonio, molt amable,
ens va dir, vull parlar de Jesús.
Caramba, caramba, tu,
i parlar de Jesús...
No s'ha metido con poco el señor Antoni, eh?
Vale.
I aleshores, per què has triat aquesta figura, Antoni?
És una persona, bé, és un home, una persona, Déu,
que, en fi, ara no és el moment d'entrar en determinades maneres
de conèixer la figura de Jesús,
però Jesús és, per mi,
l'home més important que hem tingut a l'Occident
i poder al món.
És un gran personatge,
una persona que a mi sempre m'ha interessat,
perquè és una persona que hi ha clars obscurs,
hi ha qui nega la seva existència,
hi ha qui la defensa.
I jo el que he fet és treballar
damunt de la figura de Jesús
des d'un punt de vista estrictament històric
i no portat per la fe.
No nego la fe,
però vull dir,
la fe és allò que creus perquè veig fe,
i, en canvi, la figura de Jesús,
doncs, crec que val la pena
entrar en un cert detall.
Les coses que tu has anat mirant,
investigant,
perquè no solament has agafat la figura de Jesús
i saps d'acabar,
sinó que s'ha agafat també el budisme,
t'he entès, no?
I unes altres tipus de religió,
perquè t'ha cridat aquests monoteïsmes
que existeixen, no?
Sí, ja soc una persona,
i perdona que t'interrompés,
jo he llegit al Corà.
Ah, molt bé.
He llegit al Corà
i veig que és un camí,
no sé si és el millor o el pitjor,
és un camí per trobar Déu.
Jo crec que aquesta és la filosofia de les religions,
no?
Vull dir,
el que hi hagi una forma de comportar-se
de moral, d'ètica,
de ser honest,
que ens condueixi a trobar el creador.
Molt bé.
Tu tens que dir alguna cosa?
No en sé.
Jo, la veritat és que m'agrada,
quan hi ha una persona que deia,
m'agrada escoltar molt.
Per tant,
sí que això que acabes de dir
realment és per escoltar-ho
i per pensar-hi.
Sí, a mi em fa molta ràbia
quan de l'islam es parla malament.
Jo no soc una persona prou formada
com per donar una opinió seriosa de l'islam,
però jo crec que la finalitat de l'islam
és apropar-se a Déu.
Una de les coses que tinc atès a l'islam
és la compassió,
que és un dels manaments que ells tenen per fer.
O sigui,
que tots aquests fanatismes que veiem,
que estan en totes les religions,
doncs són el que fan desviar
el verdadero sentit
de l'essència d'aquest camí
que tu estàs dient,
que en realitat tots aquests camins
que ens durien a Déu.
i la fer cadascú que la tingui.
Però, com estàs molt interessat
en la figura de Jesús,
explica'ns cosetes.
Bé, anem a veure.
Com us deia,
a mi la figura de Jesús
sempre em va impressionar.
I aleshores,
la primera pregunta
que jo seriosament em vaig fer
és
ha existit Jesús?
No ha existit?
És una llegenda?
quan analitzes la seva figura
veus que és,
t'ho deia l'altre dia,
és més fàcil creure que ha existit
que creure que no ha existit.
Perquè, esclar,
si no ha existit,
com s'ha pogut fabular
de tal manera
que hi hagi
quantitat
de persones
que ens parlen d'ell.
En canvi,
si creus que ha existit,
doncs és més fàcil.
Què passa?
Que,
com et deia abans,
de Jesús
no hi ha documents
arqueològics.
de Jesús
no hi ha res
físic
ni res escrit.
Tot el que sabem d'ell
doncs ho sabem
a través de segones
o terceres persones
que ens parlen d'ell.
Si és cert,
que és,
l'any,
el micròfon tancat
us ho comentava,
si és cert
que nosaltres
tenim,
sobretot,
informació,
anem a dir,
entre cometes,
dels seus enemics
on ens parlen de Jesús.
o sigui,
hi ha un historiador
jueu,
o el que jo vull fer referència,
hi ha un historiador jueu
que es diu
Flavio Josefo.
Aquest home
era un home
de família acomodada,
era farisseu.
Jesús també
ho havia sigut
d'una família farissea,
però no en el sentit negatiu
de la frase.
I aquest home,
aquest jueu,
doncs,
quan la guerra,
la revolució dels jueus
l'any 67,
va rebre
l'encàrrec
per part
dels que manaven
de jueus
que comandés
l'exèrcit
de Galilea
jueu.
Va lluitar
contra els romans.
Va lluitar
contra els romans.
Com va veure
que pintaven bastos
es va amagar
dins d'un aljup,
el van agafar,
el van esclamitzar,
se'l van adonar a Roma
i el Flavio
que es van adonar
que era un home
que valia,
se'l van fer seus,
li van agafar
molt de pressa
i en el temps
el van alliberar.
I per això es diu
Flavio Josefo,
pels Flavios.
Aleshores,
aquest home,
als anys 90,
va escriure
un llibre que es diu
Antiguetats,
Antiguedades en castellà.
i aquest llibre
que va escriure
aquest home
parla,
parla
de fets
que es van produir
a Judea.
Aleshores,
parla
d'un home
que el seguia
la gent
que es deia
Jesús,
que li deien
el Crist
i que,
a més a més,
va ser
mort
per Pilatos.
De manera
que aquí tenim
una prova
tangible
que Jesús
ens ho diu
un home
que no va viure
en ell
perquè aquest home
va néixer
sobre l'any
40
o així
i va morir
sobre l'any
90
però no va ser
contemporani
però va ser
molt proper
a ell.
Potser és el més
proper
de tots els escrits
que ens han fet
sobre Jesús.
Sí,
perquè el que
jo a vegades
quan parlo
amb persones
que d'alguna manera
tenen un sentiment
religiós
extrem
per no utilitzar
un altre
significatiu
en el moment
que,
per exemple,
fa uns dies
on deia
un,
oh,
és que això
està escrit
als evangèlis
i a passar
i a mi
què?
No.
I a mi
què?
És a dir,
per exemple,
el fet
també
que fa un moment
també ho comentàvem
que els propis
jueus
parlen de Jesús.
Sí.
Els propis jueus
tardar,
tardar,
tardar d'una època
tardar,
segle VI
i segle VII
doncs es parlen
de Jesús
i dèiem
fa una estona
que a més a més
manifesten
que t'arien seguidors
i que el van matar.
Era un cabecilla.
Però sí que és
que els evangelis
sí que són escrits
posteriorment,
o sigui,
en partida...
i bastants anys després
i de primer...
Els evangelis canònics
estan escrits
entre l'any 70
i el 110-120.
Es diuen canònics
perquè s'han de llegir
els tres,
Mateu,
Marc i Lluc.
Sant Joan
ve més tard.
Ve més tard, sí.
En qualsevol cas
no s'escriu ni Marc,
ni Lluc,
ni Mateu.
És a dir,
els seguidors
de Marc,
de Mateu
i de Lluc
reben les ensenyances
dels seus mestres
i en el temps
escriuen.
Exacte.
Escriuen.
el que coneixem,
diguéssim,
no en primera persona...
Però és que si els analitzes
els evangelis
que diuen moltes veritats,
també diuen,
també fabulen.
És a dir,
per exemple,
jo no sé quants apòstols
tenia Jesús,
perquè si us comparo,
les quantitats
i els noms
no quadren.
Per què?
Perquè cadascú
escriu com escriu.
I tampoc...
En aquell moment
que es van redactar
els evangelis,
hem de pensar
que no eren
uns llibres de text
que havien de ser homologats,
eren senyors
que parlaven del mestre
i escrivien
el que entenien
que havia fet el mestre.
Exacte.
I a partir d'aquí
ens trobem,
doncs el que et deia,
que no sabem
si els dotze deixebles
eren dotze
o bé aquests dotze
eren fent referència
a les tribus d'Israel.
Bueno,
perquè hi ha molta simbologia
en totes aquestes nits
i aleshores,
doncs esclar,
després els homes
o els han modificat
una mica
o han agafat
el que els semblava
que podia ser
més entenedor.
Aquí hi ha un fet
que fins i tot
aquesta pregunta
me l'he feta
i me l'he contestat
jo sol.
A potser dic
una enzegallada.
Però bueno,
és el que penso.
Ja t'ho dirà,
ja t'ho dirà.
Hi ha un llibre
d'un editorial
que es diu,
perdona que no me'n recordo,
Verbo Divino,
de l'any 2005 o 2006,
que assedera rotundament
que és de l'Església Catàlica,
és jueu,
Jesús era
tremendament jueu,
era 100% jueu.
Mentre que la imatge
que se'ns ha venut,
no vull fer apologia
ara dels jueus,
no és el meu pensament,
però la imatge
que se'ns ve
de Jesús
és que ell
no és jueu,
sinó que més aviat
sap parte dels jueus.
No és veritat.
Jesús,
quan neix,
el porten a circuncidar.
Sí,
que és una pràctica jueva.
Jesús,
Jesús,
quan
als primers segles
a l'Església Antiga
hi havia imatges
de Jesús,
Jesús està nu.
Nu.
Dius,
home,
és que poder
aquella peça de roba
que li posen...
Quan a la creu,
vols dir,
a la creu.
En el moment de la crucifixió.
Jesús,
quan està a la creu,
en les representacions
molt antigues,
està nu.
Perquè a ell el despullen
per escarni.
Es venen,
es juguen,
la clave.
era una manera
de denigrar
les persones.
La túnica,
la túnica,
que després se la reparteixen
sense esglésar-la.
Sabem que moltes persones
quan volen denigrar
en una persona,
la despullen.
per què l'han tapat?
L'han tapat
perquè es veu
que està circuncidat
i és un jueu.
Sí,
però,
de fet,
per l'Evangeli
sí que ens ho diu,
que és jueu.
L'Evangeli
és un descendent de dret.
que va ser que després...
Jo et posaré dos exemples.
Sí, digues.
Dos exemples.
Un és els jeruss...
Sempre que ho dic,
jerussolomitans,
és a dir,
els jueus de Jerusalem.
Els jueus de Jerusalem.
És a dir,
quan el senyor mora,
es creen tres línies.
És a dir,
com si ara...
Tres faccions.
Sí,
vull dir,
hi ha dos seguidors de Jesús
i uns els segueixen d'una manera,
els altres els segueixen d'una altra,
etcètera.
Per què?
Perquè cadascú
interpreta les coses
de la seva manera.
Els de Jerusalem,
que eren
portats per
Jaume el Gran,
diuen que el germà de Jesús,
en fi,
crec que ara no val la pena
que discutim
si era o no era,
tenia germans.
Penso que sí,
i a més està escrit,
però no és el cas.
Hi havia,
per un costat,
els de Jerusalem,
que estaven
comandats
per Jaume
i per Pere,
que
seguien
la paraula de Jesús
i quan arribava
un gentil,
és a dir,
algú que no
era jueu,
i deia,
home,
a mi aquesta idea
que vosaltres teniu
m'agrada.
Jo em voldria,
voldria seguir
aquesta idea
del vostre mes,
de Jesús.
Deia,
primer que res,
t'has de fer jueu.
Primer que res,
t'has de fer jueu.
Lo que volia dir
circundís.
I siluïdament
has de circuncidar.
Clar.
Clar,
en aquella època
circuncidar-se,
fins i tot,
et podia anar malament,
et podies morir.
Doncs sí,
segurament que alguna
vegada havia passat.
És a dir,
perdó,
i això fins i tot
va donar peu
a que Pau
i Jaume
es barallessin
amb Pau,
perdó,
Pau
s'enfrontés
a Pere
i a Jaume,
que es diu
que van arribar
a les mans.
No sé si és cert.
El que sí és cert
és que
Pau va dir
ja us ho fareu
i se'n va anar.
I de fet,
qui veritablement
va portar a terme
l'obra de Jesús
Bessicó.
Perquè en l'any 70
destrossen Jerusalem
i tots els jueus
cristians
que vivien
a Jerusalem
els van matar
o van sortir
per capes.
Vull dir,
és un fet
evident.
I després n'hi ha un altre.
Quan els jueus
estan a la diàspora
hi ha
sinacudes
que devien haver,
ara ho faig venir bé,
a Roma
o a Atenes
o a on fos.
Hi havia
sinagogues
dins
de l'imperi romà
que
tenien
indexat
tota la gent
que anava
a les
ceremonies
religioses.
Aquestes
ceremonies
religioses
tenien
la finalitat
per part
de l'imperi romà
de saber
qui anava
allà.
Perquè llavors
els demanaven
que servissin
l'exèrcit
que fessin
l'emili
que diríem
ara.
I els jueus
tenien el privilegi
de
si pagaven
un impost
que aquí
fins i tot
en els anys
quins
la d'allò
el servei militar
també ho feia
quan tenien
que anar
a Àfrica.
Exacte,
hi havia
un impost
que el pagaves
i no anaves
a l'Àfrica.
Bueno,
avui dia,
perdó Antonio,
tinc entès
que els que són
ortodoxes
ortodoxes
que són
aquells
que porten
aquelles
aquells estan
accents
de l'exèrcit
perquè Israel
els fa
bonos
i l'Estat
els fan
a tots
dones
i homes
que tenen
que fer
un voluntariat
o una imposició
de fer
de l'exèrcit.
En canvi,
aquests senyors
estan
accents.
Jo,
de fet,
em refereixo
a l'imperi romà
de Roma
i diu
aquí jo necessito
els volats
i aleshores
si pagaven
una taxa
deixaven
d'anar
al servei.
Bé,
doncs,
en aquesta relació
dels jueus
que van
a la Cina
de la Cina
de la Cina
de la Cina
que diu
que som
cristians
i,
per tant,
tenim constància
que era així.
Quan es produeix
l'efició
entre els jueus
diguem
de tota la vida
de trobar el qualificatiu
i els jueus
de la secta cristiana
quan apareixen
els evangelis.
Quan apareixen
els evangelis
tenim dos llibres.
Jo sempre,
quan aquí a Barcelona
parlo
en amics meus,
em diuen
sí perquè
la Bíblia,
quina Bíblia?
Els evangelis,
no,
això no és la Bíblia.
Això és,
hi ha un eufemisme
el nou testament
i el veïtestament.
Escolta,
la Bíblia
i els evangelis.
Vull dir,
no barregem les coses.
El que passa
que,
i ho dic,
no ho dic en acritut,
l'església,
com a totes les instal·lacions,
es compra cap a casa
i, per tant,
intenta fer
prosselitisme.
Ho fem tots,
els partits polítics també.
I, per tant,
passa això.
Vull dir,
és evident
que Jesús
era un jueu
que va ser
molt respectuós
amb la...
amb l'antic testament,
però el varia una mica,
segons les coses,
varia una mica,
diu,
mireu,
us diuen d'aquí,
no feu això,
no feu això,
no feu això,
però, en realitat,
oblideu-se de tot això
i estimeu els altres
com a vosaltres.
Mira,
i aquí he portat una frase
que m'ha quedat molt l'atenció.
Però fixeu-vos,
sabeu,
oients,
l'ho ha documentat
que ens ve l'Antonio,
eh?
Més que documentat.
Sí,
diu el següent,
és la idea,
la filosofia
que va intentar,
o que va intentar,
no,
que va introduir
el cristianisme
en aquelles persones
que volien seguir
la paraula de Jesús.
Literalment diu,
l'estat natural
del ser humà,
això no és una frase meva,
és una copiada,
l'estat natural del ser humà,
reduït el pecat
després de la transgressió
d'Adam,
reduït el pecat
després de la transgressió
d'Adam,
era absolutament
inapel·lable
i insalvable,
o sigui,
estava escondenat,
però que havia estat
eliminat
per la creu de Crist.
Si nosaltres,
com a cristians,
fem un acte de fe,
l'efecte salvador
de la creu de Crist
ens salvarà.
Aquesta fe
és la nostra circuncisió
espiritual
i ens fa passar
a través d'actes
el Salvador
el cos espiritual
del veredat Israel.
Això és Sant Pau.
Això és Sant Pau.
Sant Pau diu,
deixeu-vos les històries
i hem de fer clientela.
He dit clientela
perquè...
Perquè és clientela.
És clientela.
No, no,
però no en el sentit
encara nosaltres...
No,
vull dir,
és un sistema
d'atracció.
Exacte.
podríem dir
un ucaniara
de fer...
No veiem facilitats
per la gent
sense el propi.
Sí.
I això va ser
la gran labor d'ajuda.
De Sant Pau.
Sí.
Bueno,
Sant Pau és el de l'oceà
de totes les epístoles
que tenim la tira
i que van sempre
enfocades
en aquest aspecte.
Exacte.
En tot allò.
Però, bueno,
no sé si la Montse
vol dir alguna cosa.
No, jo pensava...
Però tu,
o sigui,
l'has escollit
perquè...
Què és el que més
t'impacte
de Jesús?
Primer,
que socialment
fa una gran revolució.
És a dir,
tracta
de la mateixa manera
el ric
que el pobre.
Defensa la dona.
De la dona
fa autèntica
apologia.
és a dir,
allò,
la famosa
que estigui lliure
de pecat
que tiri la primera pedra.
És un revolucionari
socialment parlant.
Al marge
que sigui
o no sigui
fill de Déu.
No hi vull entrar,
en això,
però a més no ho sé.
A més,
haig de dir
que la meva formació
no dóna per més.
Per tant,
el que...
Agnòstic total.
Qui?
No.
Agnòstic.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Per cert,
que hi havia una secta
que seguia Jesús
que es deien els gnòstics.
Sí.
Que buscaven a Jesús
a través del coneixement.
Sí.
I clar,
a través del coneixement
no el pots trobar.
Jo diria que
l'has de trobar
a través
de les seves obres,
de la seva
magnanimitat,
de les seves,
les paràboles de Jesús.
Jo sempre ho dic,
no n'hi ha,
no n'hi ha cap
que tingui
per dir sí.
És a dir,
és un personatge
que enamora.
Sí.
Sí, sí.
I amb aquest enamorament,
o sigui,
tu deies abans
que era un revolucionari,
no?
De l'aquella època.
Però el podem entendre
com el revolucionari
d'una manera positiva.
Exacte, exacte.
Això és el que volia dir jo,
d'una manera positiva,
no?
Perquè,
perquè,
bueno,
si això sí que
el que ens transmeten
els evangelis
que dius
és aquesta escritura,
doncs que,
que han fet
segons i terceres persones,
del que ells van viure,
sí que ens transmeten,
sí que
era un revolucionari
perquè va trencar
molts molles,
no com deies abans,
estava a favor
de les dones,
estava a favor
de les persones
que eren més febles,
o sigui,
va trencar molles,
i sí que aquí,
diguéssim,
és una cosa
que ens crida
l'atenció
perquè veiem
que és una forma
de ser
que ens hi podríem
emmirallar.
Clar,
clar.
i després,
per altra banda,
també,
que no hi ha,
o sigui,
que també
practica,
o sigui,
la no violència,
o sigui,
diríem,
sembla que siguin
paraules
que no siguin,
igual,
diguéssim,
que estan contraposades
perquè revolucionari,
sempre,
en la nostra època,
l'associem
a una revolució
armada,
o d'allò,
i en canvi,
Jesús era,
o sigui,
aquesta persona
revolucionària
perquè trencava
mollos,
no?,
quan,
o sigui,
el mateix,
d'allò,
un passatge
que tu anomenes
que diu
que estigui
primer,
o sigui,
fa que totes
les altres persones
que estan al voltant
de la dona,
es...
Dona mitja,
vol dir,
se'n van,
ens hi faré,
esclar.
Els interpel·la.
Quan el porten
a qui fas
i la pallissa
un flan o la pallissa,
Jesús no es torna,
es torna en paraula,
li diu,
bueno,
per què em pegues?
Si tinc raó,
per què em pegues?
Exacte.
És una pacifista,
és una mena,
no comparo,
però per posar una acció,
és un Gandhi.
Gandhi,
un Mandela.
Un Mandela.
Sí,
en aquella època.
Bé,
possiblement,
ells són aprenents de,
no sé com dir-ho.
Sí,
sí,
ja,
ja.
Però sí que aquest pacifisme
el demostra,
o sigui,
amb la seva,
amb la no violència,
per exemple,
abans d'esnomenar
allò de la túnica,
podríem llegir un trosset
d'una cosa
que no és,
que és,
podríem dir,
la interpretació,
o sigui,
o més que la interpretació,
penso que hi ha persones
que van aprofundint
en aquestes accions
que ens mostra l'Evangeli
i van veient
que hi ha coses
que ens l'han explicat
d'una manera
i en realitat
no són d'aquella manera,
perquè no s'ha anat
al fons de la qüestió.
Clar,
clar, clar.
Penso que el valor,
doncs,
del teu estudi
i del teu aprofundiment
doncs,
queda,
o sigui,
també amb la teva visió
i això és important,
o sigui,
el descobrir
per un mateix
el que és
la persona de Jesús,
no?
I aquí tenim,
jo penso ara,
estic pensant,
que Jesús,
la figura que tu deies
com a home,
independentment d'això
que deies,
si era fill o no fill,
el que ens diuen
els Evangelis i tot,
també era un visionari,
era una persona
que veia més enllà,
que raonava,
raonava de razon,
razonava,
i aleshores buscava només
que el bé del pròxim
i per tant val la pena,
perquè era autoritari,
no era?
tampoc no...
No,
no hi treu el geni,
de vegades,
eh?
Vull dir que,
i un d'ells és el passatge aquell
que estan els mercaders
davant de la porta del temple
i diu,
fugiu d'aquí
i no vingueu amb aquestes romances,
eh?
I quan ho deia,
les persones autoritàries
tenen la sort
que parlen amb aquesta saviesa
que no s'imposen,
però en canvi
la seva paraula
arriba al fons.
A la seva mare
li diu
a les bodes de Canà,
sí,
mujer,
no li diu mare,
mujer,
encara no m'ha arribat l'hora.
Encara no m'ha arribat l'hora.
Vull dir,
d'un mèrcule jo,
no m'emprenguis.
Que això és el que dic,
perdona,
això és el que hem de dir ara
als nets joves
que dius,
oi a tu,
a veure si hi hagi l'hora
i comenceu a treballar,
no?
Bueno,
mira...
Però fixa que
amb la seva mare,
o sigui,
la seva mare,
o sigui,
actua,
fa actuar el fill,
el fa actuar,
i aquí és un paper important
de la dona,
perquè el fa actuar,
ell no vol,
en aquell moment encara diu,
no ha arribat la meva,
però ella el fa actuar,
el fa donar,
el fa,
li fa donar a conèixer
que a aquelles persones
els hi falta allò,
no?
Vull dir que aquí
entra a la primera...
no ho estic passant molt bé
i suposo que a vosaltres també,
però
aquesta és la ràdio,
senyores,
la ràdio de Sant Just,
molt maca ella,
i el nostre regidor
que tinc aquí davant
ja m'està dient,
ei,
que no és que...
Ja ha passat la mitjona?
Que sí,
ja ha passat la mitjona
i a més a més
hem de llegir,
com és costum per nosaltres,
ja que és un programa
de la parròquia,
doncs hem de llegir
l'Evangeli
que vostès s'escoltaran
el dissabte,
el vespre d'aquesta setmana,
o diumenge
si van a l'Eucaristia.
és un...
quasi-quasi
no cal llegir-lo
perquè tothom el coneix.
El bo que té els evangelis
que hem dit abans
és el riuent.
Per cada un de nosaltres
se'ns diu alguna cosa.
Jo crec que si
les persones que estiguin
escoltant l'Evangeli
per cada un
té el seu missatge.
Pot estar escrit per homes o no,
però poden estar escrits
com si diguéssim
una mica orientats
per la divinitat.
I qui busquem?
Busquem a Déu.
I com el busquem?
El busquem per una pau interior.
Vull dir que aleshores
i Jesús segurament
és el que ens ho demuestra.
Certo.
Bé, moltíssimes gràcies,
Antònia,
perquè ara tinc que...
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Queda o ja no queda?
Queda cinc minuts,
res igual.
Mireu,
és la lectura de l'Evangeli
segons en Marc.
Un dia,
cap al tard,
Jesús diu als deixebles,
passem a l'altra riba,
deixaren doncs a la gent
i s'endugueren amb la mateixa barca
on es trobava.
Vora d'ells,
seguien també
unes altres barques.
Mentrestant,
s'aixecava un temporal de vent
tan fort
que les onades
queien sobre la barca
i se n'anaven omplint.
Jesús era popa,
dormint,
amb el cap reclinat
amb un coixí.
Ells el criden
i li diuen
Mestre,
no veieu com s'enfonsem?
Jesús es desvella,
renya la gent,
renya el vent
i li digué a l'aigua
Calla
i estiguet quieta,
amb l'autoritat, eh?
I el vent a meïnar
i segriu
una gran bonança
i després els digué
Per què sou tan porucs?
Encara no teniu fe?
I ells,
plens de gran respecte,
es preguntaren
l'un a l'altre
Qui deu de ser aquest?
que fins al vent
i a l'aigua
li baieixen.
Aquest és un avís
per dir-nos
No tingueu por.
Ens tenim uns als altres, no?
I Déu està per sobre
i ens ajuda.
Creieu-me.
Creieu-me.
Creieu-me
o estimeu-se.
Ja està.
Són maneres d'estar.
Gràcies.
I ha passat l'hora
i passo bé, senyors,
i l'any que ve
nosaltres és l'últim programa
de veus de la parròquia.
Ens sap greu deixar-los
però també que tots
passem bon estiu, no?
Molt boníssim.
Adéu-siau
i moltes gràcies, Antonio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una altra vegada, eh?
L'àdio d'Esvern,
la ràdio de Sant Lluís
i moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.