No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Bona tarda, amics uïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Dimecres, com sempre, els veus de la parròquia.
I aquí amb la Montse Giró. Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda.
I amb una senyoreta molt maca, que ha sigut tan amable de venir a fer i ajudant-se en el nostre programa,
que és la Sandra Serrano, no?
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Sandra.
Doncs, començarem el nostre programa, que és Paraula Viscuda.
En Paraula Viscuda, com vostès recorden, tenim una persona, i en aquest cas la Sandra, molt bonica ella,
que ens ha ajudat i que ens ajudarà, que ha triat un llibre que, bueno, l'ha llegit i per una sèrie de coses que ell explicarà,
doncs l'ha agradat, l'ha agradat, o l'ha impactat, o l'ha fet pensar.
Aquell llibre, fa pocs dies, nosaltres vam tenir l'autor aquí a la biblioteca.
La biblioteca és un lloc molt maco, que es fan moltes coses.
I va venir la Gemma Ruiz, la Gemma Ruiz, que és una entrevistadora, una col·laboradora de TV3, no?
Periodista cultural.
Periodista, és una periodista, i aleshores ella ha escrit un llibre, havia escrit cuentos,
però ha escrit un llibre que nosaltres també el vam comentar en el Club de Lectura,
i és Agelagas.
Aquest llibre, ara la Sandra després ens dirà per què ha triat aquest llibre.
però si fem un resum del llibre, o si parlem una mica d'ell,
primer diem que les Sargenagas són uns arbustos modestos, però que punxen.
I aleshores els personatges, que en realitat és un llibre que surten moltes dones,
les reivindicarem, oi, Sandra?
I tant.
Que és la Remei, la Rosa, la Nina, i totes aquestes van tenir que treure les punxes per tirar endavant,
que són les heroïnes de la Gemma, o sigui, les protagonistes,
però que en realitat podrien ser les nostres besàvies, les sàvies i les tietes.
Per mi podrien ser les sàvies, perquè jo ja sóc quasi besàvia, no?
Però bueno, no?
Dones que van néixer en un món de pagès, inclement,
i que es van despavilar a la ciutat.
Bueno, després parlarem més del llibre.
I ara, a dir-te bona tarda, però dir, per què vas triar aquest llibre, Sandra?
Bona tarda, Lina.
Doncs el vaig triar perquè, bueno, n'havíem parlat a la biblioteca,
em va cridar molt l'atenció l'argument,
i em va treure molt,
sobretot pel fet que estigués basat en la història real de la besàvia
i les àvies de l'escriptora.
Sí.
I tot el que té una mica de realitat i història sempre m'atrau molt.
I perquè, sobretot, està protagonitzat per dones,
i veus una miqueta la història de cadascú de nosaltres,
perquè a mi m'ha fet pensar en la meva àvia, en la meva besàvia,
i en la realitat que elles van viure també.
Perquè probablement els hi devien passar mil i una coses
que no van voler parlar mai,
i això t'ho reflexa molt bé en aquest llibre.
El llenguatge del llibre, independentment que nosaltres,
això és més o menys, però és un llibre molt amet,
molt viu, molt àgil, jo diria que és un llibre àgil,
que te'l vas llegint i vas veient com van anar evolucionant totes les coses,
doncs parla molt en un llenguatge de pagès,
o de pagès i d'aquell llasona.
Més o menys està ubicat a Sabadell.
Sí.
Hi ha, qui sap, potser, la ciutat o la...
Sabadell és, a més, com l'evolució, no?, cap a la industrialització.
I també està, suposo que tu ara m'ho confirmaràs,
està més o menys ubicat entre els anys,
no sé, potser 10 o 40 o més o menys.
Sí, jo crec que ve així, si iniciem cap als 20,
abans de la... just abans de la guerra.
Cap als 20, just abans de la primera,
bé, o dels finals de la segona guerra i ja,
i després que entra també la guerra nostra.
Sí, abans de la guerra civil.
Sí, abans de la guerra civil.
Boncet, tu què dius?
Bé, o sigui, això és un llibre que és atraient, no?,
el trau, el trau.
Sí, perquè està escrit el que deia la Lina,
amb un lèxic molt agradable, molt viu,
una oralitat que no és gens normatiu,
però que és molt fàcil d'entendre,
és molt entenedor, et fa introduir-te molt fàcilment
en les històries, et fa empatitzar.
Suposo que el fet de ser dona també,
ho visualitzes tot d'una forma diferent,
ho vius d'una forma com més intensa, més personal.
Jo tinc molta facilitat per ficar-me dintre de les històries.
i llavors, clar, ho visc molt
i l'he trobat molt tendra, molt cru a l'hora,
molt emotiu i molt realista.
Una altra de les...
Quan diu que té facilitat per posar-se dintre dels personatges,
jo penso dintre dels llibres,
doncs perquè ella, o sigui, abans era llibretera,
per tant, vol dir que n'ha fullejat molt,
que n'has tingut aquest acte que té el llibre,
l'has tingut molt a les mans.
Sí, estic molt acostumada, forma part de mi.
Llavors, la feina que estàs realitzant ara a la biblioteca
forma part del teu voler fer,
del teu voler fer i la teva il·lusió.
Clar, a mi m'agrada molt el llibre
i per mi va ser un pas natural
passar de llibretera a treballar a la biblioteca.
Va ser un pas molt natural.
Si vostès van a la biblioteca
i veuen una cara somrient, molt bufona,
doncs segurament que és la Sandra,
que el s'atendrà molt bé, no?
Sí, o qualsevol companya, eh?
No, és un ambient molt maco
i inclús l'edifici en si és maco.
És de, diríem, si creiessem en coses esotèriques,
que té bones vibracions, aquesta biblioteca, no?
Sí, és un espai agradable.
Tornant al llibre que tu has agafat,
són aquestes dones que van fer la guerra a l'arrereguarda
i van arriscar la vida per alimentar els fills.
Sí.
I és que això, diu, des dels 14 anys o molt abans
ja estan treballants,
però aquí n'hi ha unes coses
que a tu també t'han cridat l'atenció.
Bueno, que aconsegui que avui parlarem d'aquestes dones, no?
O sigui, el que t'ha cridat és reivindicar el paper de la dona.
Sí, perquè normalment, i sobretot en aquesta època,
estan com més silenciades.
Elles eren les que portaven la casa,
les que portaven les criatures,
les que cuidaven l'home
i per un fet social
era el que s'havia de fer,
però ningú els preguntava si estaven bé,
si els preocupava alguna cosa,
si eren felices,
si necessitaven ajuda.
Es donava fer fet que era la seva obligació.
I a mi,
veure com ha evolucionat la societat,
per una banda molt,
i per una altra banda,
com segons el que veiem a les notícies
podem retrocedir,
doncs impacta.
perquè és una evolució
i s'ha de valorar els passos que s'han avançat.
Penso que l'escritora que s'endinsa amb aquesta...
Jo diria que s'endinsa amb el propi,
perquè parla de la seva avi,
les seves besàvies, no?
Que eren de Castell Llarçol,
i van haver de passar a Sabadell,
i a Sabadell van conèixer tot una altra vida.
L'època textil...
Sí, sí, el canvi industrial.
Jo soc de Vilanova,
Vilanova vivia molta indústria textil també.
I això fa que les dones
aquest paper secundari,
però molt important,
perquè eren les que feien funcionar tots els talers,
fins i tot hi treballaven criatures,
i no només...
I tant.
Que era terrible.
Això per nosaltres ara és terrible
i per ells era la normalitat.
I era aquest...
posar-se en el món industrial
quan eren completament de pagès.
Per això el que deia abans la Lina,
la seva parla,
ve d'aquest Castell Llarçol,
i s'introdueixen en un món
que els hi és desconegut per elles.
I tant.
És que van haver d'evolucionar en molts aspectes.
ja no només
de canviar-se
d'un espai
de la seva llar,
de com diu vostè,
de pagès,
anar a una ciutat industrialitzada
on probablement van veure un entorn
que els sentien hostil
perquè era desconegut
i van haver de reinventar-se.
I continuar fent
totes les tasques
que elles donaven per fet
que elles havien de seguir fent.
Una cosa que abans fora micro,
bueno, fora antena,
doncs,
tu has comentat,
és que inclús
per fer qualsevol tasca
tenien que demanar
el permís de l'home.
Sí.
I aleshores,
inclús en que l'home
fos un analfabet
i no sapiguessin escriure,
encara que posés el dit
allò que diu
i aquí està la firma,
o una X,
doncs,
si no tenia el permís
de l'home
representava
que no les deixaven anar.
Clar,
és que això...
Sí.
Nosaltres,
que,
esclar,
aquest és un programa religiós
perquè es diu
veus de la parròquia
i tal,
no?
Però, esclar,
dintre de la religió
i dintre de les coses,
a vegades,
han passat períodes
en aquest país
en què
hi ha hagut una,
podríem dir,
una desviació,
una no bena interpretació
del que té que ser
la caritat cristiana.
I aleshores,
en el llibre
n'hi ha un moment
que també ho reflexa
moltes vegades
amb un problema
de tipus religiós.
I fa gràcia
perquè les protagonistes
no solament,
o sigui,
més aviat podríem dir,
estan,
són,
no atees,
però vull dir,
o agnòstiques,
o el que sigui,
que no creuen massa,
n'hi ha un passatge,
s'estic recordant-me,
i en canvi,
quan tenen que demanar-ho,
li demanen a Déu,
no?
I se'n van a demanar-ho,
no?
I això també,
com si diguéssim,
dintre de totes les persones,
encara que estiguem
una mica apartades,
doncs,
n'hi ha alguna cosa
que ens diu,
ei,
tingueu confiança,
no?
Clar,
també és,
home,
i tant,
tots necessitem
recórrer alguna cosa,
sí,
i creure en algun,
en algun referent.
I elles,
jo crec que,
per dintre de,
del contingut,
i de context
de la història,
no és que hi reneguin,
però estan escaldades,
de com deies tu bé,
de la mala interpretació
que es fa
de com haurien de ser les coses,
o de la religió mateix,
perquè es va patir un abús.
Un abús,
sí.
a vegades tenim,
a vegades això,
a vegades s'ha comentat
que a la parròquia,
doncs,
que potser que comencem,
doncs,
a donar-nos-en compte
que no sempre s'ha actuat
com es tenia que...
Però això ha sigut sempre
al llarg dels anys,
no?
Bueno,
o sigui,
que això aquí ja no entrem,
perquè ja ho tenim superat
tots nosaltres,
no?
Però bueno,
a veure,
què m'ho dic més del llibre?
Què t'he cridat?
Tens algun passatge aquí
que veig que has molt ben documentat?
Bueno,
m'he anat recordant
totes les coses
perquè és una novel·la
que a mi no em va deixar indiferent,
em va emocionar,
em va fer patir,
em va entristir,
pel que comentàvem abans,
perquè visc molt
tot el que llegeixo,
per mi un llibre
sempre és una aventura
i un viatge
a mons increïbles,
i el pensar
que tot això
que jo estava llegint
era real,
estava basat
a fer reals,
i que de fet,
normalment,
la realitat
sempre supera moltíssim
la ficció,
em va fer plantejar-me
moltíssimes coses,
pensar en el que us comentava,
amb la meva àvia,
amb la meva besàvia,
amb el seu canvi,
perquè elles també venien de pagès
i van fer el canvi
a la ciutat,
i totes aquestes coses
que elles no en parlaven
perquè no estava ben vista a casa
parlar del passat,
perquè ja prou va ser per ells.
també tenen com si diguéssim
un pacte de silenci,
i aquest pacte de silenci
el vaig identificar molt
amb el meu entorn.
Clar,
que tu dius,
hi ha coses
que no me les explicarien
ni me les van explicar,
però en canvi
les he descobert.
Sí.
Que és el que,
perdona,
és el que va la Gemma,
l'autora,
quan va fer la conferència aquesta
que ens va donar,
bueno,
la xarra que ens va donar,
una senyora va dir,
és que jo soc de la Creu Alta,
que és un més o menys
la situa,
un part de la novel·la en si,
i diu,
diu,
i aquelles coses
jo no em vaig enterar,
diu aquesta senyora,
diu, esclar,
diu, o sigui,
tu has entrat
per veure's,
diu,
tot era veritat,
el que passa que la gent
callava.
Clar.
Perquè a més,
és molt trist,
és molt trist,
moltes coses
que tu també t'ha cridat l'atenció,
a la bus que s'ha fet a vegades
de les noies jovenetes,
sí,
i que tenia que quedar tot tapat
perquè millor,
i a més que no es quedessin emprenyades,
perquè si es quedava emprenyades
és quan el poble
moltes vegades
les rebutjava una mica,
te'n recordes?
Això és el que a mi
em va marcar molt.
Això ja t'ho has dit,
em va marcar,
clar.
Sí,
perquè,
clar,
en un passatge,
una d'elles pateix un abús
que ella no busca,
que no provoca,
que abusen d'ella,
i la fan sentir malament amb ella
per haver patit aquest abús.
I això em va esverar molt
perquè penses,
mare de Déu,
com pot ser
que a vegades
encara passin aquestes coses,
tristament,
encara passen aquestes coses.
És que això no és una cosa
d'abans ni d'abans ni d'abans.
I per això,
què penses?
Ho han de tapar
per cobrir l'honra
i si...
el millor que li podia passar
és que només abusessin d'ella,
que només la violessin.
Si la violessin no passa per res.
Estava una mica esgarrada,
però no tant com si hagués tingut un fill
i em va semblar escandalós
i penses que aquestes coses
segueixen passant avui dia
i se segueixen tapant,
en certa manera.
Ara...
Perquè també se la fa culpable
la dona actualment.
Sí, clar.
Per això que...
És la provocadora.
Per això.
Avui mateix hi havia les notícies
que ho deia.
O sigui,
una persona
perquè estava
mig inconscient
era que es havia deixat
violar.
És que és una malaltia...
Perquè no havia dit que no.
Exacte.
Si no podia...
que llavors te n'adones
de la importància
que les coses es parlin.
I tant.
Perquè tota aquesta època
que va ser tan senunciada...
Sí, sí.
La memòria històrica.
Exacte.
No l'hem d'aprendre.
Llavors hem d'agrair
que surti la llum
perquè això també fa
que les persones
es substituïn actualment
d'una altra manera.
Jo crec que és una mica
també l'interès
de cadascú.
Hi ha gent que no li interessa
aprendre res
i normalment els que menys interès
tenen.
Perquè vius-me més tranquils.
És a dir,
que l'ignorància et dóna
la felicitat
o contra més coneixements tens
més pateixes.
Jo m'estimo molt més patir
i aprendre moltes coses
i no oblidar moltes coses
i cada cop aprendre més
a viure
amb una felicitat ignorant.
A la Sandra Bonica
li tenim que preguntar
perquè diu
que aquesta novel·la
també l'ha fet trista
però també t'ha fet riure
una miqueta
perquè hi ha passatges
que fan una certa gràcia.
Sí, segons el personatge.
Ah, bé, bé, bé.
N'hi ha una certa ironia
allà velada
però que se surt
a vegades, no?
Sí, sí.
Ella és
sobretot la protagonista principal
la Remei.
La Remei, sí.
La basàvia de l'autora
és una dona
que des de ben joveneta
hi ha viscut
tota la cruesa
de tot
i que el món
a més sempre diu
que el món està dividit
en dos
els rics i els pobres.
Ella ha assumit
el seu espai
en aquest món
i el porta
de la millor manera possible
amb tota l'alegria
tota la bona fe
i tota la potència
que pot
per tirar endavant.
I em crida molt l'atenció
això perquè a vegades
és molt divertit
perquè ella veu
que tot li va en contra
però tot i això
ella li troba
la part positiva
i pensa
bueno, és igual
perquè això farem no sé què
o qualsevol altra cosa
i sempre li troba
el camí
per sortir endavant
sempre troba la llum.
Però fixeu-se
que no solament
és ara
que diríem
estem en un segle
que practicament
l'acabem de passar
però amb aquella
altra novel·la
que també és veritat
el que passava
en aquella de la catedral del Mar
aquella de Santa Maria del Mar
que resulta
que el conte
o el senyor de les terres
va allà
a la boda d'aquella
i el que més li interessa
és que el marit
també tingui relacions
amb la dona
de seguida
després d'ell
perquè si no
tindria un bastardo
i menys mal
que l'altre li surt
amb ataca l'ull
perquè així vol dir
o aquella piga que té
i aleshores sí
és el seu fill
és a dir
que al llarg de la història
sempre ha hagut
aquesta submissió
aquest patriarcado
malentès
de l'home
envers la dona
i ara
sembla que n'hi hagi
un moviment contrari
però encara així tot
encara està
que no s'acaba d'entendre
però si els estan
d'allò
els estan fent
i tornen a fer-ho
i a més en manada
vull dir que
això és el que
la consciència
potser no tenim
prou consciència
de la realitat
o dels valors
perquè això en realitat
és un respecte
amb la dona
i encara no està
o amb el prògim
perquè per mi és tan fàcil
com
no li facis a un altre
el que no t'agradaria
que et fes a tu
això m'ho van ensenyar
de ben petiteta
molt bé
i si la gent
molt bé
molt bé
molt bé
pels pares
si la gent
tingués
un mínim interès
pel que li passa
al del seu costat
no passaria
la meitat
de desgràcies
que passen
si això
amb els manaments
al final
això és el que
si diu
bueno en realitat
estima el teu pròxim
com a tu mateix
i s'ha acabat
és una qüestió
de les altres coses
si vols
salvar per l'altre
el tens aquí
no?
i tant
què dius Montse?
què dius tu?
això que
de les diferents
protagonistes
perquè diria
com si
quasi bé
tots són protagonistes
en aquest llibre
no?
sí sí
pràcticament
el fil conductor
el porten les dones
tot i que hi ha
algun personatge masculí
n'hi ha un que és
el marit
el marit
el marit
és un bon home
que és un bon home
és un bon gent
és treballador
es preocupa per la família
tot i això
també té el comportament
que li pertoca
per l'època
com que
quan ella diu
que vol anar a treballar
per ajudar la família
perquè amb un sol
no poden
sou
no arriben
ell té gelos
i és contrari
fins que veu
que ella
no se'n vol anar
per fer cap mal
sinó per portar bé
cap a casa
perquè és aquest sentit
de possessió
perquè estan educats així
de la filla
igual que
de la dona
és una noia
que té
que té dotze germans
sí
sí
és una noia
dotze germans
però i se'n va
en l'època
clar
o sigui
quina submissió
no hi havia
per part de la dona
si quan
bueno mireu
jo tinc familiars
i bueno
no són exactament familiars
són familiars
allegados
i també
eren dotze germans
i el pare
era una persona
que es dedicava molt
i feia caritats
i feia bla bla bla
però les filles
no els va deixar
que anessin
i que vinguessin
a Barcelona
a estudiar
i van ser
tres o quatre d'elles
van ser mestres
perquè això es podia fer a Girona
i ells vivien a la prop de Girona
i això encara
i no estic parlant
de gaire
de gaires anys enrere
eh
no no
potser a primers de segle
també una mica menys
eh
i és un personatge
dintre del seu poble
aquest senyor
que va morir també
clar
i la filla té 80 anys
però vull dir que
la cosa va per aquí eh
res
vull dir que
les mujeres
aquí estamos
tu la lucha
oi?
i tant
i que no pari mai
perquè sempre hem de tirar endavant
bé
jo penso que en aquest moment
s'estan donant
com dues
o sigui
tota una força
de la gent
més jove
que està sortint al carrer
i n'està
doncs fent
protestant
està prenent consciència
prenent consciència
i és com una ataca
d'oli
que s'està estenent
però
també hi ha
tota la part
de persones
de les generacions
jo diria
de dues generacions
anteriors
a les que estan
sortint ara
que unes són
les que han passat
el que explica el llibre
i els altres
encara no han acabat
d'arribar
a prendre consciència
del que és
el patriarcat
i de què és
la submissió
encara
o sigui
els més
les que són més grans
no totes
les dones
de la societat
estan
amb la mateixa
postura
que podíem dir
les que estan
sortint al carrer
penso que en aquest moment
hi ha aquestes dos
estan cavalcant
un canvi generacional
exacte
i les més joves
fan descobrir
i fan parlar
del que ha passat abans
i que seria
aquesta
la del llibre
no?
sí, sí
pot ser
sí
llancem una
una
una
una
tira'm una llança
a favor
també dels
homes
que també
d'una i duret
a vegades
que la dona
que surt malament
o la dona
que ara es pensa
que vol agafar el rol
del patriarcat
o sent una matriarca
més val que
no parlem d'elles
vull dir que senyors
no estem en contra
de vostès
parlem d'una
ser feminista
o reivindicar
el paper de la dona
no vol dir
ser contra
contra els homes
no, contra el contrari
és una cosa
que cada ualt
sinó
hem de caminar
això sempre ho vull dir
hem de caminar plegats
ningun és més que l'altre
ni l'home és més que la dona
ni la dona és més que l'home
hem de conviure com a iguals
i respectant-nos
els uns als altres
quan aprenguem a fer-ho
no caldrà que ningú
surti al carrer
per reivindicar res
perquè trobarem un equilibri
i això és el difícil
però aquestes lectures
d'això
són molt interessants
jo aquesta lectura
l'he trobat
inclús adient
pels instituts
perquè prenguin consciència
d'altres realitats
d'altres tipus
de relacions
d'altres tipus
d'estima
perquè el que em preocupa molt
és que
hi ha vegades
que sobretot
la joventut d'ara
creixen
amb una
visió
una mica
distorsionada
de l'estimar
perquè a tu et poden estimar
però t'han d'estimar bé
hi ha gent
que t'estima
però malament
i això no vol dir
un amor bo
bueno
no és l'amor
l'amor esprit
en vellúscula
per això
t'han d'aprendre
a estimar bé
amb estimar
no n'hi ha prou
és fer-ho bé
no
no
no
perquè
bueno
vull dir
ara es confon moltes coses
sí
ah val
no
estem senyors
que l'he fet una senyal
al Carlos
que és molt guapo
per si ens quedava
si ens quedava
molt poc
o en temps
que ja ho saben
que aquí a la ràdio
nosaltres anem
bastant
bastant
marcats
marcats
anem marcats
n'hi ha algun trosset
que per exemple
tu aquí m'has posat
en el llibre
que ella s'espera
de veure
com han pujat les coses
no
i quan té que fer alguna
és clar
ella busca
cèntims
la protagonista
per veure on ho troba
i diu que
la remei
els hauria pres
per bojos
els que
abans de la guerra
li haguessin jurat
que per la manduca
més senzilla
veieu aquí la paraula
de la manduca
la manduca
més senzilla
els hi farien afluixar
aquella barbaritat
però
els bojos
no en tirarà
cap tros
a l'olla
i la remei
busca un revolt
per encaltar
el martí
el que fa
tants dies
que barrina
que es veu
que no n'han tingut
prou
amb tants
com han pelat
el front
aquí estem parlant
de la guerra civil
nostra
que els que
han quedat
vius
també
els volen
mig morts
però
no en sap
d'endergues
la remei
i de seguida
valgrà
noi
m'has de deixar
anar a treballar
que és aquí
on te dèiem abans
que ella
li té que demanar
permís
aquí al marit
per l'amic
perquè ell
també està així
pensant que sí que no
i consulta'm un amic
jo recordo això
i l'amic
li diu
ui no
perquè ella
tindrà contacte
amb els altres
i aleshores
quan ell queda
una mica
amb gelosia
o una certa
prevenció
i diu
hem de portar
doble jornal
a casa
si volem
omplir
el cistell
que aquesta canalla
els hem de pujar
sencers
que aviat
faran la fila
dels pobrets
que es veuen
que arrosseguen
els peus
i s'aguanten
per la quietud
si només
d'aquest carrer
cada dia
cau una criatura
malalta del tifus
o de les febres
o de la ditjosa
tuberculosi
els meus
no hi cauran
mentre tingui
dues mans
i t'ho aviso
fes l'examen
de consciència
i veuràs
que tinc raó
vull anar a treballar
i m'has de deixar anar
toma castanya
aquí la dona
forta
que li diu
clar
s'ha de fer això
ja està bé
fins a que hem arribat
que jo et respecto
però no vol dir
que t'estigui demanant
res de l'altre món
és pel bé comú
és el bé comú
per això
una altra cosa
que m'ha agradat molt
ara que parlaves
d'això
de la guerra
i tot
és que està molt ben documentat
el llibre
em va agradar molt
perquè està molt
ben estructurat
tot molt correcte
molt ben documentat
i la família
protagonista
no són ni dels vencedors
ni dels vençuts
és una família
que no està gens
polititzada
i es dedica
simplement a sobreviure
una sobreviure
sí
sí
sí
això és molt bonic
també em va agradar
perquè també és una realitat
que no és només
o blanc o negre
o guanyadors
o perdadors
i la vida és així
per això
que hi ha moltes
moltes
moltes famílies
que es van trobar així
i el que van fer
va ser tirar endavant
clar
vols dir alguna cosa més
perquè ja se'ns acaba el temps
i hem de llegir
no que has fet un plaer
oi
segur que no
però tu tens alguna coseta especial
que tens aquí
alguna cosa que t'agafaries molt
amb el llibre
que et fa canviar
una mica el teu dia a dia
el que no hem de perdre mai de vista
el passat
que hem de tirar sempre endavant
però sense
deixar un ull enrere
per aprendre
perquè
jo sempre soc del parede
que
si no recordem
les coses que han passat
per poder aprendre
tornarem a caure
en els mateixos errors
diu que l'home
sempre cau la mateixa pedra
i aquí és una dita
que és veritat
a més la història és cíclica
i
hem d'evitar
ahir vaig veure jo
que
m'agradava
perquè havia llegit el llibre
una pel·lícula
que era de la Redondo
era sobre
el llibre de la Redondo
i
que està molt ambientat
i tot això
bueno
estava ben feta la pel·lícula
i la que és
una de les protagonistes
diu
el passat és molt interessant
perquè puguem avançar
en el present
i això sí que
és que ens pot ajudar
a anticipar-nos
per evitar
errors passats
bueno Sandra
t'agraïm moltíssim
que hagis vingut
de res
que hagis
espleiat
el que creus
que es té
que espleia
d'aquest llibre
el recomanem
no el llibre
jo el recomano
el recomano molt
per moltíssimes coses
per la història
pel lèxit que utilitza
que m'ha
semblat
fabulós
i molt enriquidor
a part d'enriquidor
és que és tan àgil
tan àgil
és molt àgil
molt fresc
molt entenedor
i trobo que no s'hauria de perdre
bé
t'adonem les gràcies
perquè ara nosaltres
hem de llegir
l'Evangeli
que vostès sentiran
aquest dimecll o aquest dissabte
si va anar a l'Eucaristia
comença la Montse
l'Evangeli és el 3
el tercer Evangeli
del temps d'advent
del ciclo A
recordeu-se que
que en anglès
ai que en anglès
que això és de formació professional
que amb la litúrgia
tenim el ciclo A
el ciclo B
i el ciclo C
i aquest any és el ciclo A
comença
i cada any
va variant
i llegeixen uns textos
corresponent-se
a la període litúrgica
de l'advent
o de la Pasqua
o de la Quaresma
o el que sigui
i va seguint aquest ciclo
comencem?
Sí
Lectura de l'Evangeli
segons Sant Mateu
en aquell temps
Joan
que era a la presó
va sentir dir
el que feia Cris
i va enviar els seus decebles
per preguntar-li
sou vos
el que ha de venir
i
anem d'esperar
o anem d'esperar un altre
Jesús el va respondre
aneu a anunciar Joan
el que veieu
i el que heu de sentir dir
els sexes hi veuen
els invàlids caminen
els leprosos queden purs
els sors hi senten
els morts ressusciten
els desvalguts
senten l'anunci de la bona nova
i feliç aquell
que no quedarà decebut de mi
mentre ells se n'anaven
Jesús es posa a parlar
amb la gent de Joan
encara queda més
em penso que
tenim que acabar
perquè no tenim més temps
diu
que us sortiràs d'estar
no
s'ha acabat
us diem
no podem acabar-ho
vostès hi van i l'escoltaran
però fixeu-se
que vindran temps
en els quals
tot s'arreglarà
i els diem adeu
la força de les zones
Ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música modern