11 minuts passen de les 11 del matí i us hem dit que acomiadaríem aquesta temporada amb la nostra psicòloga de capçalera, la Bàrbara Mas, que sempre li demanem, cada vegada jo crec que li demanem més coses, però com sempre ens diu que sí, doncs res, nosaltres ens atrevim. I és que molt bon dia, Bàrbara. Molt bon dia, Estrella.
És que a partir d'avui els nens comencen les vacances i estem compartint més temps amb ells, que és una alegria, que és genial, però a vegades acaba, que és el que l'acabo de dir a la Bàrbara, traient el pitjor de tu, en funció del dia que tingui. I llavors va caure a les meves mans un reportatge que deia que la mala conducta és la resposta del nen a un problema que no veiem.
Això no ho ens hem plantejat mai, crec. No? No. Aviam de, ui, quin nen, quin pesat, com es mou. I llavors, però mai hem pensat, com abans, els nens queien molt. Doncs mira, és que és molt trapella, o és que no és molt àgil. I potser tenia un problema a l'hora de caminar, potser tenia malformades les cames o l'esquena, i això no s'ho planteaven mai.
I això passa a alguna cosa similar? Clar, quan parlem de nivell emocional, poguéssim... Encara pitjor, perquè no es veu. Ah, ara ho has dit, perquè no es veu i no tenim aquí una pantalla LED, que sempre dic, ostres, tenim una pantalla LED per engegar a vegades, eh? No sempre, està clar. A vegades, a vegades, no? Però amb els nens sí que és cert que és com de fer com una mica de traducció. Ja.
I costa. I és el que dius tu, un mal comportament, normalment a darrere hi ha un malestar del propi nen. Nosaltres com a pares, com a adults, hauríem d'intentar averiguar què està passant. I no etiquetar-lo que és dolent, que és un mal educat, que és agressiu, tot això no. Saber, o sigui, mirar una miqueta què està passant.
Però com ho fem? És difícil, la veritat és que és difícil. Però normalment hem de tenir en compte el temperament del propi nen. No tots som iguals i naixem amb un temperament o un altre. A vegades som més tranquils, a vegades som més impulsius o ens costa més gestionar la part emocional perquè reaccionem molt ràpid al que passa. Llavors, per una banda hi ha el temperament, però per l'altra banda també hi ha el que està passant, o sigui, les circumstàncies.
I... Familiars. Clar, l'entorn. Siguis familiars, escolars, el moment, sigui el que sigui. I per l'altre cantor, el moment evolutiu del propi nen. Clar, no és el mateix un nen d'un any que un nen de set anys, o de deu, o de dotze, no? Llavors, nosaltres com a pares, clar, a l'estiu, no?, que és el que, no?, el tema anem, no?, que avui s'acaba l'escola, l'ultim dia d'escola, i a vegades molts pares comença, doncs, una mica l'infern, no?
Sense voler-ho dir, que a mi no m'agrada gens dir-ho, però és una realitat. A mi tampoc, i em sap molt de greu quan diuen, va, a veure si comença l'escola d'una vegada. Sí, perquè els pobres nens estan cansats i ells volen compartir temps amb tu i amb la família i estem nosaltres com dient, uff, quin estiu que passarem. Que també, jo crec que també hi ha darrere un problema de conciliació, realment.
Bé, això, més que problema, necessites treballar per viure. Clar, clar, necessites treballar per viure. Els nens s'han de col·locar perquè tu no pots fer vuit setmanes o les que facin ells de vacances, no? I això genera estrès a l'adult. Sí, exacte, a l'adult. A l'adult, a l'adult.
Però ells no tenen la culpa. Ells no tenen la culpa. Està claríssim. Si intentem mirar una mica què fem nosaltres, com eduquem, com transmetim, com ensenyem, doncs podem ajudar-los una mica. I que el nen, o sigui, és posar com una mica en centre més el nen que no pas nosaltres. Ja. Perquè nosaltres tenim la capacitat de raonament i de saber què està passant. El nen no té aquesta capacitat. Un nen de 3 anys no sap què està passant. Tu li dius, avui anem a l'escola i demà ja no. I ell, què?,
ell no ho entén millor perquè potser tampoc s'ha d'aixecar més tard perquè resulta que ha d'anar a casa l'àvia o resulta que ha d'anar al casalet hem d'intentar entendre que a vegades hem de facilitar-li una mica les coses a vegades als nens i entendre que potser els canvis hi ha nens que no els accepten bé hi ha nens que necessiten rutines i la major part necessitem rutines
Ja, llavors? Doncs potser els podem facilitar fer unes altres rutines, d'acord que no seran les mateixes durant el curs, però també hi ha d'haver rutines, no pot ser viva la vida, no? No pot ser un horari absolutament caòtic, ara mengem quan ens ve de gust, no, no. O sigui, també durant l'estiu podem posar rutines, més laxes, però també podem posar rutines, no?
Però és que llavors jo he sentit moltes vegades a mares o pares que diuen, però pobret, a mi em sap greu aixecar-lo per portar-lo amb ma mare o no sé què, però llavors seguim tota la rutina de tot l'any. Ets tu qui te sents malament perquè potser ell no.
Bé, clar, també hem de mirar això, no? A vegades els nens estan la mar de bé, amb aquests canvis. Ara, quan comencen a dir-te, a mi no m'aixequis perquè estic de vacances i vull aixecar a les 11... El problema és com, per exemple, quan comencen a plorar més del normal, que s'enfaden més del normal, que et contesten més del normal, no? Llavors sí que hi ha tots aquests... Nosaltres en psicologia diem que som símptomes, no? El que es veu és la mala conducta, però el que no es veu és el que hi ha darrere, que és aquest malestar, no? Que dèiem...
Sí, però és que aquests signes que nosaltres potser veiem, que ha canviat en alguna cosa, però i si no canvia perquè sempre has dit així, des que tu el coneixes? O sigui, ha contestat malament? Claro! Perquè és que, no, ara estem parlant de les vacances només, però és que hi ha nens que hi ha de base, ja veus que tenen una relació... Un caràcter fort. Amb un caràcter fort, exacte. Llavors, com fas? Sí, sí.
Clar, és veritat, el temperament, no? Aquí anem que cadascú som com som. Hi ha nens que tenen un caràcter molt fort i aquests nens sempre replicaran, sempre faran una mica la contrària, no? Què passa? Que amb aquests nens el que no funciona és el càstig, càstig, càstig, càstig. Tot el contrari, no? Però el càstig funciona alguna vegada? Normalment no. I aquí anem, no? Aquesta manera d'educar més tradicional, que es basava molt en l'autoritat... O el racó de pensar no funciona...
Bueno, li diem recordar pensar com un càstig. Després volem que pensin els nens. Tampoc té massa sentit. No? I lo de, a veure, a recollir... A recollir, sí, clar. O sigui, una cosa no vol dir... És que clar, és un tio, eh? Clar, no castigar no vol dir no posar límits. Els límits els hem de posar, però hem d'explicar per què els posem. El nen no obeeix per por. Si obeeix per por, anem malament. I ens té por el nostre propi fill. I no crec que vulguem això.
Sí, és veritat. No volem això. Volem que se senti segur, sobretot a casa, o se senti segur a l'escola, també. No pot tenir por del professor. Llavors, clar, el càstig acaba provocant la por i acaben, si no tenen un temperament molt, molt fort, assumeixen això i són submisos. Són nens submisos
però per por, no perquè entenguin per què no poden fer allò. Llavors els hi hem d'explicar, els hi hem d'explicar que hi ha coses que es poden fer i hi ha coses que no es poden fer. Clar, un nen d'un any no t'entén, però ja se li ha d'explicar també.
I ja se li ha d'anar ensenyant. I a vegades els nens aprenen per pura lògica. Deixem-los que aprenguin per l'experiència. Per exemple, un nen petit de 3 anys que avui plou i s'ha de posar les catiusques, les botes d'aigua. I ell que no, que no, que no, que vol anar amb les sandàlies. I dius, bueno, doncs tu mateix, provem un passeig curt. Algo curt, tu portes-les de recanvi després. Deixa-li posar les sandàlies, a veure què passa. O les bambes, a veure què passa.
El nen es mullarà i dirà, ah, tinc els peus molls. I llavors, què li faràs tu, la reflexió? Jo ja t'havia dit que... O sigui, jo ja t'havia dit que tampoc no és ben bé així. Estaves avisat. Bueno, a vegades estaves avisat tampoc no és ben bé correcte, però és dir, ostres, doncs potser si ens haguessin pogut posar les botes, ara no tindries els peus molls. Ah, què li estem ensenyant?
Sí, és veritat, però has de reconèixer que nosaltres estem sentades davant de dos micros tranquil·lament, això passa a les 8 del matí, quan tu vas super de pressa per deixar el nen a l'hora d'acollida, jo he d'agafar un autobús per arribar a la feina, i tota aquesta història tan bonica es torna un desastre. És veritat, en aquell moment no és el moment de fer això, en aquell moment has de ser pràctica.
I pràctica vol dir, doncs mira, surt amb braços, potser, amb les sabates als dits, i el carregues al cotxe i quan arribes a l'escola li poses com pots. I en dandó. Ara, també és veritat que ho pots fer-ho sense cridar i sense insultar o sense afladar-te. Això és veritat. I això ho pots fer-ho. Això és veritat. Llavors, en un altre moment és quan has d'aplicar aquest alt aprenentatge. Clar, clar, no ho fem quan estem en el límit de temps, que a més a més els nens no entenen el temps.
No l'entenen. O sigui, ell, la pressa de córrer que ha tancat l'escola amb dos anys, tres, amb tres quan comença... Què m'estàs explicant, no? M'estàs explicant. Després sí que són capaços de... Ep, sempre arriba l'últim tal. Ja. I llavors, ep, papa, anem d'hora, sisplau, que jo no vull ser l'últim. Ara sí que ho ha entès. Va bé.
per això hem de tenir paciència també en aquest sentit que no tot ho entenen al mateix moment i clar, què passa? que quan parlem potser una mica que el nom seria la disciplina més positiva o de manera positiva d'ensenyar no té un efecte immediat com pot ser un càstig
com abans. Ja. Clar, això no té un efecte ja per ja, és un efecte al llarg plaç. Al llarg plaç que què farà? Que aquest nen, quan sigui adult, respecti l'altre, respecti les normes, respecti l'altre, sigui capaç de col·laborar, sigui capaç de resoldre problemes amb la comunitat, d'estar integrat en una comunitat i voler-hi ser, perquè si no què fem? Nens que tenen por, nens que es barallan tot el dia, nens que... No, no, no.
que després seran adults. Sí, sí, sí. I llavors, doncs, clar, tot això genera, és veritat que és un esforç, i ens hem de mirar a nosaltres, i nosaltres a vegades què hem rebut, no? Quina educació ens han donat a nosaltres? I a vegades aquí, doncs, podem trobar que hi hagi un xoc. Ep, a mi m'han ensenyat d'una manera, m'han educat d'una manera, però jo vull fer-ho d'una altra. Clar, això genera que et miris, que et miris molt, i llavors, a vegades et surten coses que dius, ep, ep, ep, m'està sortint això, que això ve d'abans.
Que és aquest aprenentatge que hem après com mirant, per imitació. Perquè el nen, si algú apren, és què fa l'adult. I què fa l'adult seu, de referència. Claro, claro, que són els seus pares en aquest cas. Si tu vas amb el cotxe i et donen un cop, que la culpa és de l'altre, i tu surts esbarat com un energúmenor, dient-li de tot a l'altre i el teu fill el tens darrere, què li estàs ensenyant?
Doncs que així és com s'ha de reaccionar. Què farà ell quan li passi alguna cosa amb un company de tres anys? Exactament el mateix. Llavors, la feina nostra és ser exemples. Sí, de totes maneres també t'he dit una cosa, i això ho he observat, és que pots fer totalment el contrari del que has vist al llarg de tota la teva vida. I tant, i tant que sí. Perquè el que has vist t'ha fet passar una mala estona...
Has patit un mal rato i dius, ah, no, no, no, això no funciona així, senyors. Jo crec que funciona totalment el contrari i fas totalment el contrari. Per bé i per malament, eh? Clar, però per què? Perquè has fet una feina de mirar-te què has viscut, què t'han donat, què t'han ensenyat. Llavors tu ets crític. Has contrastat, no? Clar, ets crític amb això, no? I el que volem és això. Nosaltres, com a pares o educadors, ser crítics amb el que hem rebut i, per tant,
Intentar transmetre una altra cosa, no? Els que estan darrere. Els que es depenen ara de nosaltres, perquè ells depenen de nosaltres, no? I això ens ajuda, ens ajuda també a tenir més pau mental nostra, pròpia, no? És que, clar, jo per això t'he dit que molta gent ara que ens està escoltant diu, clar, vosaltres aquí tranquil·lament sentats, però clar, nosaltres el que intentem és donar pautes o fer tips o trets que ens ajudin en un moment donat perquè...
Potser ara no us trobeu en aquest moment que esteu educant un nen o una nena perquè ja són adults. Potser sou professors o sou tiets, sou avis i amb el moment que hem donat o els teniu a casa doncs heu de saber que tot ha canviat molt, moltes coses per bé.
algunes potser considereu que no tant, però jo crec que, per exemple, jo no havia escoltat mai que la mala conducta d'un nen pot ser una resposta a un problema, al contrari, no tan sols, i per això és el que li vaig dir a ella. Llavors, clar, si us podem ajudar un momentet en res,
doncs sé que per això estem fent aquesta secció. T'agradaria compartir-li alguna cosa més amb la gent que ens escolta? Home, doncs no sé, potser si voleu, a vegades ajuda, si faig una miqueta de resum perquè pugueu entendre les rutines que ajuden, que encara sigui estiu i hi hagi rutines, a comunicar-nos, a explicar per què fem les coses i què les farem, que el nen pugui anticipar què passarà, això ajuda, no?
L'exemple, nosaltres som el seu exemple, explicar els límits perquè els posem i també... I posar-los. I posar-los, i està clar que posar-los. I respectar-los. Sí, sí, nosaltres hem de ser coherents amb el que diem. Si tu dius una cosa, fes-la després. I sobretot, pensa't què dius. I a vegades la reacció impulsiva nostra no és la millor. Llavors, un moment, després et dic què passarà. O després et dic què decidiré.
I en un altre moment tu penses, espera't, m'ha passat això, doncs quina conseqüència hi pot haver? Aquesta. I llavors la fas, perquè la podràs mantenir, si no, no la podràs mantenir. Un mes sense televisió, perdona, no. Aquest impuls, més val que t'hauries callat, perquè no estaràs. Llavors, l'emissatge que tu li estàs donant és... És que puc fer el que vulgui perquè després realment allò no passa. I ells t'ho diuen, i és que més t'ho diuen. Ah, com que l'altre dia no m'ho vas dir, doncs no passa, no?
Després, el fet aquest de dedicar-los temps de qualitat també als nens, no? Que quan, encara que nosaltres treballem i ells no, però que hi hagi moments de connexió amb ells, llegir-los un conte, jugar a un joc plegats, mirar-los a la cara quan et parlin, no? Deixar el mòbil, bueno, no? Sisplau, no? Sisplau, no? Perquè a vegades som nosaltres els que estem enganxadíssims i, mama, no sé què... És molt penós. És que no em fas cas. Jo ho he vist, això. Tens tota la roda del món. Quina pena. I els demanem a ells unes altres coses, no?
aprofitar ells també els seus moments, no l'interrompis a mig d'un joc, jo que em refereixo que estigui fent qualsevol cosa, per dir-li tu una cosa hiperimportant, espera't que acabi i després li dius, no? És que no ens escolten, no ens escolten per què? Perquè està atenent a una altra cosa, ja la té l'encesa, ja no sé què, ja no sé quan... Sí, aquesta és una altra, quan dineu... Per exemple, quan es menja, l'ideal és menjar junts i sense aparells, l'ideal, això és l'ideal, la realitat és que sempre no es fa així, perquè moltes vegades mengem sols, i ells menyen sols també.
Ja, però si t'ajuntes, millor treure... Home, si t'ajuntes, el millor és treure-ho, està clar. Treure-ho i si com a molt hi ha la televisió a nivell notícies, doncs comentar aquestes notícies també, no? Que sigui tertúlia, diguéssim. Ja, que s'interaccioni, no? Sí. És diferent, no? Calla que estic escoltant aquesta notícia. Correcte, no? I anar intentant aprofitar l'estiu, no? Que també és un moment per fer altres activitats, que no vol dir que ho haguem de fer tot.
es fa el que es pot cada família dins de les seves possibilitats però sí que aprofitar per exemple això que s'allarga el dia que potser les nits no tenen que ser córrer a córrer tant de pressa sobretot quan ja estem de vacances amb ells sí, que tenim platja, que tenim muntanya i també una mica ajustar ajustar les vacances quan tens fills segons quines edats tens perquè a vegades volem fer coses impossibles i això després la frustració el nen s'enfada no saps per què està cansat perquè li fas mirar un museu de dues hores que ell li és igual
Bueno, potser que busquem una cosa més adequada a ell. Aquí tens moltíssima raó, tens tota la raó del món. És que t'has d'adaptar una mica amb ells i gaudir, perquè si els veus contents i que us ho passen bé, tu ja també t'ho passes bé. On qui diguis que jo no tinc edat ja per anar a tal lloc. Sí, clar, però ell sí. Però és que ell sí, i està començant a viure. Alguna coseta més complicada? Jo crec que ja està, no sé, sempre queden coses, però... Bueno, sobretot...
Que prenguem aquests dies que tinguem més relació amb ells i que les gaudim. Perquè després passa molt de pressa. Ai, sí que ha passat ràpid. Sí que passa ràpid i després ho trobes a faltar i ja no torna. Això no torna.
Doncs, escolta, moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres una altra temporada. El que diem sempre a la resta de companys i de seccions, renovarem la fitxa si ens deixes a partir de setembre i tu estaràs aquí. Sí, seguiré estant aquí i al setembre continuem quan em diguis. Fas vacances algun dia? A l'agost, sí, sí. Segona setmana d'agost, normalment fins al setembre. Quatre setmanetes no em veureu el pèl.
Molt bé, doncs després quan tornis ja et farem renovar la fitxa, Bàrbara. Moltes gràcies. Gràcies, estrella. Bon estiu. Bon estiu. Adéu.