I arriba el moment de parlar de les jornades tardor, temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben. És unes jornades que organitza el Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant i que tindrà la primera presentació d'aquest llibre aquesta tarda a les 7 de la tarda a la sala Ferrer Manet de la Casa Cultura Blanca d'en Jú de l'Hospitalet de l'Infant. De la mà de Josep Gironès és l'autor del llibre L'home del segle.
Hem tingut l'oportunitat de poder parlar amb ell i ens facin sentir-nos de tot el que podem trobar dins d'aquest llibre. Bon dia, Josep. Hola, bon dia. Ens posem en contacte per parlar una miqueta de la presentació que tindrà a lloc aquesta tarda, la presentació del seu llibre. Explica'ns una mica. Bé, L'home del segle és una novel·la histònica que ve a ser una crònica novel·lada del segle XIX.
I d'alguna forma intentem explicar com va anar el segle XIX a nivell polític, a nivell social. I hem escollit, perquè ens expliqui aquesta obra, un protagonista que és un terratinent i ramader de poble. De poble, però molt ben informat. I el que podem dir és que l'obra del segle és el títol d'aquesta obra que ve a ser
una crònica, però ser novel·lada és molt entenedora i ens ajuda a saber entendre com va anar al segle XIX. D'alguna forma, com en la major part de novel·les de Calle d'Història que ha escrit, és una persona de base, una persona de poble, la que fa de fi el conductor del relat. Perquè d'aquesta forma, si és una persona de poble i de base,
explica de forma molt més entenedora alguns fets, alguns dels quals o bé han estat mal explicats al llarg de la història o ja directament falsejats. I és això el que intentem explicar. Ja sé que en molt poques pàgines intentar explicar el segle XIX és complex, però penso que ens n'hem sortit prou bé. Què és el que més ha sobtat a l'hora d'escriure aquest llibre?
Doncs mira, el que més m'ha sobtat és d'alguna forma tots els embolics que ens hem trobat al llarg de la història, que com t'he dit abans han estat mal explicats o han estat directament falsejats. I durant el segle XIX amb ventes i redolons se va configurar el que podríem dir la forma que els estaments d'estat
han après a dominar tot l'entramat dels súbdits. O sigui que es van acabar de formar els diversos estaments, com ara la realesa, la noblesa, l'oligarquia, l'exèrcit, la judicatura, el funcionariat, la clerèsia, que tot plegat viuen de l'Estat i a costelles del contribuent dels súbdits. Encara nosaltres som súbdits, no som ciutadans. I tot això es va configurar al segle XIX.
I clar, tot això explicat per un pagès de poble, en principi costa una mica d'entendre, però resulta que aquesta persona està molt ben documentada, senzillament perquè al segle XIX, tot i que al final hi havia el telègrama, hi havia cartes, hi havia el telègraf, doncs la millor forma que les notícies arribaven als pobles eren a través dels pastors,
els pastors que pasturaven els seus ramats per les càrregades de Bestià i un pastor li deia a l'altre el que passava al poble veí i d'aquesta forma el que passava a Madrid o passava a Barcelona podia arribar a qualsevol racó de món de la nostra geografia amb tota fidelitat i no després de passar pels filtres de la premsa com passava llavors i passava molt més ara encara. El que podem dir col·localment de boca a boca, no?
Sí, era això de boca a boca. I, clar, si ara tu i jo els poséssim a parlar de la guerra del francès, potser tu em diries que allò va ser la guerra de la independència, que vam lluitar contra els francesos per fer-los fora d'Espanya. Jo et diré, sí, se va lluitar, però no va ser l'exèrcit que va fer fora els francesos, sinó que va ser el poble, perquè resulta que els francesos no havien vingut aquí a invadir. Els francesos havien vingut aquí
a prendre possessió d'un regne que ells havien comprat a molt bon preu, per cert, el rei Carles IV i el seu hereu Ferran VII, que també havien cobrat per allò que podem dir per vendre Espanya. El que passa és que, clar, els francesos portaven allò que es coneix com la il·lustració. I aquest model d'il·lustració, al segle XIX, estàvem al mig d'Espanya i encara avui també, perquè tot el que fa a la cultura...
i de persones cultivades que veuen per alliberar les coses, això fa noix. Els estaments molts volen molt rucs, perquè així ens poden houbar-ne. I clar, capítol com aquest, el lector en descobrirà uns quants. I clar, tot això, a mi m'ha agradat molt poder-ho escriure, perquè d'alguna forma reprodueixo les contalles que quan jo era jovenet, als anys 60, m'explicava un pastor d'aquí, de la Fatarella,
I va explicar coses del que passava a Madrid, dels reis, que de Nyadres, que de això... Em deia, sort que Franco se'ls ha carregat a tots i no tindrem mai cap més de rei. Pobre, se va equivocar. I bé, aquest home m'explica tantes coses que jo al final dubtava que tot això fos veritat, però potser gràcies a la pandèmia vaig tindre el temps suficient per començar a acabar d'investigar, de remoure papers...
I vaig veure que l'oncle Joan de Carrobelló, que tenia el seu nom, era un home carregat de raó i d'alguna forma un pastor com ell és el que fa el conductor de protagonisme d'aquesta obra. I com va sorgir la idea de plasmar tot això en un llibre? Doncs la idea, la inicial ja te l'he dit, començar a explicar allò que m'explicava l'oncle Joan de Carrobelló.
perquè jo no em podia fer càrrec que tot el que em deia fos veritat. I després hi ha una altra cosa que és el títol del llibre, l'home del segle. Resulta que quan jo era molt petit, les dones de l'ostre carrer, en acabat de dinar, s'ajuntaven baix al carrer allà al sol, si feia fredet, no? I es posaven a cosir, a sarcir, a pedaçar, sobretot a pedaçar, en acabat la guerra se'm va pedaçar molta roba perquè no podies comprar-ne, no?
I una de les converses tenia com a referent un senyor que li deien l'home del segle. I ells parlàvem de l'home del segle. I resulta que el que deien aquelles padrines era que aquell senyor, l'home del segle, havia viscut cent anys. Cent anys justet. I clar, això és important perquè fins l'any 1930 l'esperança de vida a Espanya en general no passava dels 40 anys. I clar, aquest home n'havia viscut cent i els havia vist de tots els colors.
doncs vaig pensar que el títol ja el tenia i, d'acabat, vaig començar a fer encaixar totes les contalles de l'oncle Joan i m'he trobat amb una obra que explica la història del país en general, però també les particularitats, tradicions i costums locals. D'alguna forma, expliquem com es vivien als pobles al segle XIX, també com les persones es divertien una mica quan podien, malgrat que fos...
només amb la musiqueta d'un flaviol. També explico els pecats que podien dir de llit que hi havia i si hi havia algun percans, algun fill no desitjat, doncs d'alguna forma també s'arribava a trobar solucions. I al llarg de tota l'obra intento explicar que abans molt més que ara les relacions entre les persones ja fossin de diversos restaments, vull dir que les persones
les relacions entre persones pobres, riques, de mitjana economia, totes anaven amb uns valors de confiança, lleialtat i honradesa que de vegades ara enyorem quan veiem que tot va a l'ample i no hi ha aquella lleialtat. Ja sabeu que ara resulta que les persones lluitem per tindre una casa més gran, un cotxe més gran, anar de vacances molt lluny,
passar per les diverses botigues a veure què ens podem comprar, però hi ha un percentatge molt alt de persones que no volen tocar la cultura de cap manera. La qual cosa fa que només estem pendents del que podem comprar i no dels hàbits culturals que podem adquirir. I això, vulguis que no, ens fa perdre capacitat de reacció per tota la circumstància vital que tenim al voltant
tot allò que unixen els diversos restaments que hem parlat abans, que es van crear al segle XIX i que són ara els que ens condueixen senzillament per allà on ells volen. Josep, què li sembla que es facin aquest tipus de jornades on podem conèixer una miqueta més el nostre passat? Mira, em sembla genial, perquè d'alguna forma és el que t'he dit abans. Ara ens movem per les qüestions efímeres,
per tot allò que surt de les botigues, que s'ha deixat de banda la cultura, el coneixement. Però ara, quan veus que hi ha entitats, com el Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant, que organitzen aquestes jornades, és un goig. I a més, poder-hi participar, encara més, no és la primera vegada que vinc, perquè conec el dinarisme de les persones que encapsulen la entitat, i és un goig estar-hi al seu costat.
Doncs, Josep, a nosaltres serà un gag tornar a tenir-te aquí al nostre municipi, en aquest cas, per parlar d'aquest llibre. Moltíssimes gràcies. Gràcies, per atendre'm. Fins aviat. Recurem-se d'aquesta presentació d'aquest llibre, l'home del segle, càrrec del Josep Gironès. Aquesta tarda, a les 7 de la tarda, la Sara Ferre Manet de la Casa de Cultura Blanca d'en Jut. Temps de lectura, tres llibres, tres veus que es troben.