Title:

Contes nocturns jugant amb paraules

## Presentació de la convidada i del llibre **Marta Kerr**, coneguda per la seva vinculació al **CELHI**, visita el programa com a *escriptora i narradora de contes* per explicar l’origen del seu llibre **“100 contes”**, il·lustrat per *Jana C. Ferrando*. La portada mostra **casa seva de nit**, amb una finestra il·luminada, símbol de les hores en què escriu. --- ## Origen dels contes: jocs de paraules i insomni Marta explica que sempre li ha agradat **jugar**: - De petita, jugant a casa. - Professionalment, jugant amb els infants a l’escola. - Ara, jugant **amb les paraules** a través de jocs en línia. Utilitza diversos jocs de lletres (*paraulògic, Old Molly, Old Gordel, Harakat*), on: - Al *paraulògic* es formen paraules amb 7 lletres i **sempre** ha d’aparèixer la lletra central. - Quan una paraula fa servir totes les lletres, surt el *tuti*. - Altres jocs funcionen com un *Mastermind* de paraules de cinc lletres, amb lletres **verdes** (correctes i ben col·locades) i **grogues** (correctes però desplaçades). A partir de les paraules solució de cada dia, Marta **s’imposa el repte** d’escriure un conte breu. L’origen va ser una combinació curiosa de *munió, penic i cotilles*, d’on en va sortir una frase absurda que va fer riure la família. --- ## Ritual d’escriptura: contes de matinada Marta no és escriptora professional i escriu **de matinada**, aprofitant els seus *desvetllaments entre les 4 i les 6*. En lloc de donar voltes al llit: - Obre el mòbil. - Juga als jocs de paraules. - Amb les paraules obtingudes, escriu un conte. > La finestra il·luminada de la portada representa **la seva tauleta de nit encesa** a aquestes hores. Cada sessió d’escriptura li ocupa aproximadament **una hora**. --- ## Del joc íntim a un llibre familiar autoeditat Inicialment, Marta escrivia **només per a ella**, però: - La seva filla *Mireia* la va animar a **penjar les històries a Instagram**. - Allà, diverses persones li van suggerir que **les publiqués en un llibre**. - Una neboda li va proposar recollir-les i editar-les. El resultat és un **projecte 100% familiar**: - Marta aporta els **contes**. - La Jana (neta de la seva germana), estudiant de l’Escola Massana, crea **les il·lustracions i la portada**. - La neboda Núria s’encarrega de **l’edició, el disseny i la distribució**. És una **autoedició molt limitada**: - Sense ISBN ni dipòsit legal. - Només **40 exemplars**, destinats a **família i amistats properes**. Els presentadors comenten que el llibre és **molt bonic**, que els fa il·lusió tenir-ne un exemplar i que els contes són ideals per **ser llegits en veu alta**. --- ## Estil dels contes i recursos narratius ### Tipus d’històries - Les històries són **totes inventades**, tot i que sovint parteixen de: - *Situacions reals*. - *Contextos històrics* (com la guerra de Waterloo), barrejats amb elements absurds o humorístics. - El **to** pot ser: - Quotidià i familiar. - Fantàstic o surrealista. - Amb finals **feliços o tràgics**, segons li surti en escriure. Marta explica que escriu *“tal com raja”* i que sovint decideix al final si: > “El mato o no el mato? Ho acabo bé o no ho acabo bé?” La majoria de contes **acaben bé**, perquè sap que això agrada als lectors, però de tant en tant introdueix **finals més foscos** “perquè no sigui tot tan rosa”. ### Personatges recurrents Ha creat una parella fictícia molt estimada pels lectors: - **En Paret i la Mandinga**, una parella jove que viu al Raval de Barcelona. - Són *“bellíssimes persones que s’estimen en bogeria”*. - Apareixen en diversos contes, cosa que dona **continuïtat i tendresa** a l’univers narratiu. ### Jocs amb el llenguatge i significats Els contes són també un **exercici de vocabulari**: - A l’inici, Marta triava tres paraules corresponents als jocs *Gordel, Harakat i Old Molly*. - Més endavant va afegir també el **tuti del paraulògic**, arribant a **quatre paraules forçades** per conte. Els presentadors destaquen que: - Encara que el lector no sàpiga el significat d’alguna paraula, **el context del conte l’ajuda a entendre-la**. - És una manera de **recuperar l’hàbit de buscar paraules**, molt present abans amb diccionaris, i avui substituït sovint per Google. Marta comenta que: - A vegades consulta **diccionaris**. - I també recorre a la **IA** per aclarir matisos de significat o obtenir exemples d’ús en context, que li suggereixen *cap a on pot anar el conte*. - Deixa clar que **la IA no li escriu els contes**, només li dona pistes sobre el sentit de les paraules. --- ## Estratègies creatives per encabir les paraules Quan alguna paraula és molt difícil d’encaixar, Marta fa servir diversos trucs: - **Convertir-la en nom propi**: per exemple, si surt *Pujol* i no li encaixa com a muntanya, decideix que el protagonista es digui *Antoni Pujol*. - **Fer-ne un somni**: si dues paraules són impossibles de lligar (com *cocodril* i *gaita*), crea una escena on el personatge somia una desfilada d’animals tocant instruments i el *cocodril toca la gaita*. Aquestes estratègies mostren **la seva capacitat d’imaginació** i la voluntat que **totes les paraules surtin de manera coherent o divertida**. --- ## Lectura de contes en directe Marta llegeix dos contes a l’antena, explicant també les paraules obligades. ### 1. Conte del gat i el *ninou* Paraules obligades: **Ninou, Grapa, Lliçons**. El conte recorda un **dia de Reis** en què a la protagonista li van portar un gat molt juganer que la va esgarrapar amb la **grapa**, obligant-la a anar al CAP a vacunar-se del tètanus i posar-se punts de sutura. A partir d’aquí, Marta juga amb els diversos significats de *grapa* (esgarrapada, eina, licor) i amb *ninou* (associat a l’any nou) i *lliçons*. Explica com: - Dona a cada paraula el **significat que més li convé**. - I, si cal, canvia el registre (nom propi, sentit figurat, etc.). ### 2. Conte d’en Paret i l’envalum misteriós Paraules obligades: **Llosa, Trama, Aiguat**. En aquest conte, els amics d’en **Paret** es pregunten: > “Quina una en trama?” L’han vist, sota un **aiguat** intens, carregant un **envalum** a la baca del cotxe i marxant en direcció a **la Llosa**, la seva finca. Els amics el segueixen, imaginant mig en broma que podria portar **un cadàver**. En arribar, troben: - El cotxe. - En Paret preparant un **esmorzar suculent** a la caseta. - Cap rastre de l’envalum. S’afegeixen a l’esmorzar, però **mai no arriben a saber** què hi havia realment al paquet. El relat acaba deixant el misteri obert, amb la insinuació que potser el **foc** on es cuina la cansalada crema alguna cosa més que llenya. La narradora conclou que **no revelarà el secret**, perquè és un tema “d’entre germans”. Aquest conte mostra: - L’ús de *Llosa* com a **topònim** de la finca. - *Trama* com a **acció de “tramar alguna cosa”**. - *Aiguat* com a context climàtic del relat. --- ## Funció lectora i valor educatiu Els conductors subratllen que el llibre és un **bon exercici de lectura i vocabulari**: - El lector veu les **paraules destacades** a banda del conte. - Encara que no les conegui, el **relat n’ajuda la comprensió**. Marta lamenta que: - La gent jove **ja no consulta diccionaris** com abans. - Ara tot es busca a **Google o amb IA**, i no sempre amb resultats precisos. Malgrat això, ella ho aprofita de manera **constructiva** per enriquir els contes. --- ## Possibilitat de nous llibres El llibre actual recull **100 contes**, però Marta calcula que ja n’ha escrit **entre 300 i 400**. Per això: - Es planteja la publicació d’un **segon volum**, mantenint la mateixa dinàmica. - El principal obstacle és el **cost econòmic** de fer un llibre tan cuidat. - Bromeja amb la possibilitat de fer un **verkami** perquè la gent hi participi. Com que l’edició actual és **molt restringida**, els oients no poden comprar-lo aquestes festes, però l’entrevista serveix per **compartir-ne l’esperit i alguns relats**. --- ## Cloenda i felicitació de Nadal Cap al final de la conversa, els locutors recorden que aquesta és **l’última intervenció de Marta Kerr a la ràdio el 2025**, i que l’esperen de nou el **2026** per: - Presentar nous llibres. - Explicar contes. - O parlar d’història local i del **CELHI**. Marta s’acomiada adreçant-se als oients amb un desig senzill i afectuós: > Que tinguin **bon Nadal**, bon any nou i que es puguin retrobar el **2026**. L’entrevista tanca amb un to **proper, familiar i festiu**, posant en valor la creativitat nocturna de Marta, el suport de la família i el plaer de jugar amb les paraules i amb els contes.

["Ràdio l'Hospitalet de l'Infant", 'Entrevistes "El Quiosc"', 'literatura', 'contes curts', 'autoedició', 'jocs de paraules', 'paraulògic', 'creativitat', 'escriptura nocturna', 'família', 'CELHI', 'il·lustració', 'lectura en veu alta', 'Nadal']