logo

Entrevistes "El Quiosc"

Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc". Totes les entrevistes del magazín matinal "El Quiosc".

Transcribed podcasts: 55
Time transcribed: 11h 18m 32s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Vuit minuts passen de les onze del matí. Us hem dit que la convidada d'avui és la Marta Kerr, que sempre que la presentem, la presentem com a integrant del CELI, vicepresidenta del CELI. Però avui ve com a Marta Kerr. Sí senyora. Molt bon dia. Bon dia a tothom. Marta Kerr, escriptora.
narradora de contes això va millor la seva formació professional té molt a veure per tant ara que estem enregistrant un Reels per les xarxes socials veureu la portada dels 100 contes un llibre de la Marta Querriera il·lustrat per Jana C. Ferrando
Doncs una portada superbonica, a mi em sembla molt bonica, és negra i té l'skyline, com diuen ara, o la silueta d'una casa en color blanc amb una finestra amb una llum groga. Aquesta és la casa de la Marta? Sí, aquesta és la casa on em visc jo. La finestra és a la teva habitació? És allà on dormo. Bé, allà on passo la nit.
que ara ens explicarà quina és la diferència. I la llum groga és la llum de la teva... De la tauleta de nit. De la tauleta de nit.
A veure, tu no ets escriptora de manera professional. No, ni molt menys. I com va néixer aquest llibre? De d'entrada, a mi sempre m'ha agradat molt jugar. De petita jugava i professionalment he jugat amb els nanos de l'escola. Encara jugo cartes i el parxís amb els meus fills. M'ha agradat molt jugar. I
També m'ha agradat molt explicar contes. Això es va poder veure quan vaig ser... Ah, sí, és veritat. Quan vaig ser pregonera. Quan vaig ser pregonera. Quan vaig explicar un conte. Sí, sí, és veritat. I llavors, aquesta afició a jugar també m'ha portat a jugar amb les paraules. I llavors, hi ha uns jocs que, en línia, que es diuen paraulògic, hi ha un altre que es diu Old Molly, l'altre que es diu Old Gordel, l'altre que es diu Harakat...
N'hi ha diversos, però jo m'he limitat a aquests quatre, que es tracta de buscar paraules. N'hi ha uns que, per exemple, et donen... Aquest, el paraulògic? El paraulògic...
Set lletres. La del mig és que ha de sortir a cada paraula. Tu amb aquestes lletres has d'anar formant paraules que entrin en aquestes lletres, totes o algunes. Ara, sempre ha de sortir la del mig. La del mig, que en aquest cas és la I. La I, sí. Al moment que trobes una paraula que té totes les lletres, això diu tuti.
El ple. Després, els altres jocs es tracta una mica com el Mastermind. Recordeu aquell joc que es deia Mastermind? Que havies de posar unes fitxes de colors i segons havies... No. Bé, és igual. Són...
Hi ha cinc caselles en blanc i tu has de posar una paraula. Molt bé. Si la lletra és correcta, si la paraula que han imaginat és correcta, surt en verd. Si és correcta però no està ben posada, surt en groc. Llavors has d'anar fent combinacions fins que surti la paraula adequada.
I que sigui correcta, que no te la inventis. Són de cinc lletres. Jo sempre començo amb la paraula reina perquè té tres vocals. Eh, que llesta, eh? Tàctiques, tàctiques. Són tàctiques, sí. Llavors, quan tens el tuti, quan tens les tres solucions d'aquest joc, un dia van sortir les paraules munió, que vol dir gran quantitat de, em va sortir la paraula penic,
va sortir la paraula cotilles. Jo, d'una manera de sobte, vaig dir, mira, amb un panic podria comprar una munió de cotilles. Tenies sentit la frase, però si me la dius a mi ara mateix, em queda igual. Això és el que va passar. Tenim un grup de paraulògic amb la família i una cunyada diu, Marta, què t'has pres avui?
Què estàs dient? No, no, és que són les paraules, la solució de les paraules. Ah, bueno. Llavors vaig pensar, és divertit això. I llavors em vaig dedicar cada dia, primer eren tres només de paraules, no era el Tuti encara, era el Gordel, l'Aramot i el Motley. I vaig-la fent contes. I després vaig pensar, això és massa fàcil, ho compliquem una mica més. I vaig posar un Tuti també.
Llavors, amb aquestes quatre paraules, cada dia deixeixo una història, que hi ha dies que costa molt d'enllaçar, perquè són paraules que no tenen res a veure una amb l'altra, però bueno, me'n vaig sortir. Llavors, aquesta és l'arrel del conte. Sí.
Però perquè tu a aquests jocs no jugues a una hora habitual i usual. Ah, no, durant el dia no, perquè durant el dia faig altres coses. A aquests jocs hi jugo de matinada, perquè em dormo, costa dormir, però m'adormo, però no dormo seguit, perquè allà a les 4 o 6 em desperto, llavors en lloc de donar voltes al llit,
i ara és la meva, i obro el mòbil, i busco les paraules, i llavors és quan l'escric. O sigui, sempre ho escric de matinada. Per això, casa seva, la seva finestra i la llum encesa. Deuen ser a les quatre. No hi ha com a lloc jo que ho digui, però deuen ser a les quatre. Entre les quatre i les cinc és tota la cosa, no? Sí, perquè és una hora. És una horeta. Entre buscar les paraules i escriure la història, és una hora. Jo el tinc calculat.
Però no sempre has escrit històries de les paraules o sempre, des que vas començar.
Ah, des que vaig fer aquella de l'amunió de Cotill d'Escopanic, cada dia, cada dia, cada dia. I amb aquest llibre és el recull de totes elles? No, no, això 100, només en tinc 300 o 400, ja fa temps que ho faig, això. Molt bé. El que passa és que aquest llibre és un llibre molt bonic, car de publicar, llavors he fet una edició molt limitada, però... Perquè, com se te va acudir?
Mira, perquè també penjo les històries, perquè em va dir la meva filla, la Mireia, mare, aquestes històries són molt boniques. Per què no les penges a Instagram? Dic, dona, perquè no, perquè jo ho faig per passar el temps. Que no, mare, no, penja-les a Instagram. Bueno, les vaig penjar a Instagram,
I un Instagram m'ha contestat, escolta, aquestes històries són molt boniques, per què no les publiques? Diu, no, perquè això és una cosa que queda per mi. No, no, les hauries de publicar. I llavors una neboda em va dir, jo la recullo i penso que s'ha de fer un llibre.
Diu, bueno, mira, també hi ha gent que m'ho demana. Doncs farem un llibre. I la Jana, que és neta de la meva germana, que estudia a l'Escola Massana i és molt creativa, va dir, jo faré les il·lustracions i la portada. O sigui que és una col·laboració familiar. Jo poso els contes, la Jana ha posat els dibuixos i la Núria, la Naboda, ha posat l'edició del...
la distribució, la portada, ho he triat tot. Hem de dir que tu has estat l'editorial. Sí, perquè no té ni SBN, ni... No té res, perquè és pròpia. Ni li pots dir legal, vull dir, això és una cosa... Pròpia que has entregat o has regalat? A la família i als amics i amigues més propers. Més propers. 40 exemplars no donen per més, perquè la meva família és àmplia.
Per sort. Tenim la sort de tenir un. Sí, a vosaltres sí. Per la casa. És que us considero els meus amics. Nosaltres també, a tu. I ens ha donat molt de goig i, a més, és que és molt bonic i té uns contes que a mi m'agradaria que algun sí que compartissis. Ah, sí? Sí. Ja que t'agrada llegir contes, que no tothom serveix per llegir contes.
Llavors, doncs, són contes... Perquè les històries són totes inventades, evidentment. Totes inventades, totes inventades. A vegades són situacions històriques, el que és... Sí, situacions històriques o situacions reals, però esclar, jo hi poso... Agafo les situacions... L'altre dia parlava de la guerra de Waterloo. Però a aquesta guerra hi participava el perico de les pelotes. Vull dir que a vegades agafa un context històric, un context que és real, que és verídic, però la història no, evidentment. La història és inventada sempre.
I es repeteix més que la vida familiar, la vida quotidiana, el món animal... Això depèn de les paraules. Clar. Perquè com les lliguis. El que passa és que he creat una parella molt entranyable, que es diu un paret i mandinga. Són una parella jove que viuen al Raval de Barcelona i són unes bellíssimes persones que s'estimen en bogeria i aquests de tant en tant els trec, perquè són una parella molt, molt...
Molt bonica, molt entrañable, com tu has dit. I sempre quan... Perquè els contes a vegades acaben bé o a vegades acaben malament. Jo tampoc no sé com acabaran, perquè és... Es crica raja ploma, que es diu. Molt bé. Tal com surt. Com surt, com raja, sí. I llavors al final penso, el mato o no el mato? Ho acabo bé o no ho acabo bé? Sé que la gent es queda amb més bon gust si acaben bé. Sí. Doncs la majoria acaben bé, però algunes de tant en tant diguem...
Tot bé, tot bé, no? Tant rosa, tant rosa, potser no. Llavors, mato algú. Molt bé. El que hem de dir és que les històries, doncs, després, les paraules, tu les, a banda de muntar el conte, les poses a banda. Llavors, doncs, estic seguríssima, és un exercici que, a més, és molt saber fer-ho,
Que si ben bé tu no acabes d'entendre o de saber el significat d'aquella paraula, en el context ja l'entens, perquè l'exercici de buscar-la està molt bé, però no només tu com a autora, sinó els lectors.
Hauríem de... que això s'ha perdut cada vegada més. La gent jove no ho fa tant. Jo me'n recordo quan estuviàvem vaig fer un fart de buscar el significat de paraules. Ara no ho fan tant, per no dir que no ho fan gens. Bé, ho busquen al Google. I el Google a vegades respon el que respon, però bueno. A mi encara va més bé la...
la IA, per buscar... Però la IA també, a vegades, t'enganya. Bé, bé, bé. És que l'esperable ja sé més o menys per on va, però per fer... Perquè el diccionari dona la definició, només. Sí. I la IA te la posa una mica en context, llavors dic, ah, doncs el conte pot anar per aquí, pot anar per allà. Mira que bé. Mira que bé. És un exemple d'utilitzar les noves tecnologies. No me'l fa el conte la IA. No, ja, mà. Però ja...
M'orienta... Li preguntes coses, esclaro, que sí que sí. Per on puc tirar. Molt bé, doncs quins són els contes que has escollit per compartir amb nosaltres? Doncs mira... A mi això que m'agrada molt pel gat. Quin? El Joffre, que en realitat hi ha lliçons de piano, d'en Walter... Veiem, deixa'm, doncs... Mira. No, m'agrada perquè el dibuix del gat
Aquesta aquí és molt xulo. Però tu tens alguns marcats. Bé, després sí. Doncs mireu, amb les paraules. Clar, però les històries potser no tenen massa sentit, però sabent que han de sortir per força aquestes paraules, ja trobes més el sentit. Aquí les paraules d'aquest conte que l'estrella m'ha sugerit són Ninou, Grapa i Lliçons.
I llavors el conte diu...
Recordant els reis, li va venir al cap l'any que li van portar un gat, si a més, molt juganer, que tot jugant el va esgarrapar. Amb la grapa i els seus pares el van haver de dur al cap on li van haver de posar, la injecció del tètanus i uns quants punts de sutura. Llavors ha sortit ninou, grapa i lliçons. Molt bé. I ara, per exemple, ninou. Anyou. Anyou.
Grapa. Bueno, grapa té molts significats. Llavors li dones el significat que vols. Una grapa... De grapar. De grapar. Sí. També la beguda, la grapa. Que és un licor. Va amb dues peix, però també podia ser. Sí. I bueno, i lliçons... I la grapa de desgarrapar. Desgarrapar-te. Sí. Jo potser ja me decanto més per aquesta. Bueno, esclar, depèn... Jo li dono el sentit que vull. I si a vegades hi ha una paraula que no hi ha manera, la poso en majúscula i és un nom.
Ah, un nom propi? Sí. Ah, molt bé. La meva manera de solventar-lo. Perquè l'altre dia sortia la paraula Pujol, com una muntanya petita, però dintre el conte no m'acabava d'allò on vaig posar el que el protagonista es deia Antoni Pujol. Molt bé. O si surt una cosa molt estranya, llavors faig un somni. Claro. Sí, perquè sortien... I te n'inventes, algo, si no... Sí, sortien unes paraules molt difícils de lligar i em quedava cocodril i gaita.
Llavors, això no hi ha manera de lligar. Llavors, vaig fer que el protagonista somiés que hi havia una desfilada d'animals tocant instruments i el cocodril tocava la gaita. Però és que està... Això està molt bé, perquè la imaginació al poder, eh? Clar. Està claríssim. Si la cosa no em diga, o faig nom propi... No t'acaba d'encaixar. O faig un somni. Doncs tu havies escollit algun per compartir. Sí, també a l'atzar, eh? També a l'atzar era, poso un mes, tenim temps d'un mes... L'he buscat, he obert el llibre peratzar mentre m'esperava.
I les paraules són llosa, trama i aiguat. Molt bé. Què fa el paret? Quina una en trama? Es preguntaven els seus amics. L'havien vist passar des del bar del poble Estan...
tot i l'aiguat que queia a bots i barrals, portant un envalum curosament envalat a la vaca del seu cotxe. Intrigats, el volien seguir. Per la direcció que havia pres, van suposar que havia anat cap a la Llosa, la seva finca no era massa lluny del poble. Cap allà van anar els dos amics, fabulant si el que portava el paret al cotxe seria un cadàver, mig en broma, mig seriosament. Quan van arribar al tros del paret, hi havia el cotxe i el paret s'estava preparant un bon esmorzar dintre la caseta.
de l'envalum ni rastre. No van gosar preguntar res i es van unir a l'esmorzar que Paret els oferia. Mai no van saber si el foc on rostien la cançalada i els botifarres s'alimentava només de llenya o d'alguna cosa que Paret volgués fer desaparèixer. No ho volien saber. I jo que ho sé, no us ho diré pas, que els secrets d'entre germans no es delaten.
Ens han quedat amb les ganes de saber què havia passat. Les paraules. Llosa, trama i aiguat. Llosa, doncs, he posat que el tros on viu a paret es diu la llosa. Com a cambrils. Sí. Aiguat, doncs, és... Aiguat. Sí. I la trama, doncs, pot ser l'argument o pot ser una forma verbal de tramar.
Clar, és veritat. Aquestes paraules que tenen polivalent, doncs jo... Les utilitzes com millor et va. Com millor em va. Doncs aquest no és un llibre que podeu trobar ni podreu regalar aquest Nadal, però sí ens ha agradat compartir-ho amb tots vosaltres.
Perquè no se sap si més endavant... Sí, hi ha intenció que surti un segon llibre. Hi ha intenció? Que surti un segon llibre. Doncs no sé si seran en la mateixa línia. Seran en la mateixa línia? Els contes sí. Sí? Perquè si tens 300 i aquí només hi ha 100... 100, doncs puc anar fent. Puc anar fent? El pressupost és alt. Clar, aquest és el problema. Sí, però bueno, no passa res, ja farem un bergami. Molt bé.
A veure, perquè la gent hi participi. Doncs, Marta, ara sí que aquesta és la darrera intervenció del 2025, aquí a Ràdio L'Hospitalet de l'Infant, el 2026 t'esperem. Sí, senyor. Tant per presentar llibres com per explicar contes o com per parlar, evidentment, del centre, que és el que més nosaltres ens trobem per parlar del tema. Perfecte.
T'agradaria dir alguna cosa a la gent que ens escolta, ara de cara als Nadals, que tothom... Tenim el cor en ple de bones intencions. Un bon Nadal, un bon any nou, i tot això que es diu, perquè es desitja d'acord. I que ens trobem el 2026. Per tant, esperem que sí. Moltes gràcies, Marc. A vosaltres. Adéu.