I ja sabeu que quan tenim aquesta col·laboradora, la Isabel Fernández, ens ensenya moltes coses i ens explica moltes coses, moltes vegades molt curioses. Avui és una d'elles. Molt bon dia. Molt bon dia a tothom. A vegades hi ha notícies, que per això et vas saltar, que et pica la curiositat i dius, a veure...
Sí, havia llegit aquest estiu, m'havien enviat d'aquestes revistes en relació a l'arqueologia, en què havien fet uns estudis d'ADN i havien vist que hi havia una herència que es transmetia per la dona, que en la tomba
si hi havia relacions familiars en la dona i em va cridar l'atenció i dic, bueno, pues mira, este será uno de los temas de... De la secció. Sí. Molt bé, doncs, i què has descobert? Bueno, posarem una mica en context per relacionar-lo amb altres programes, havíem treballat l'últim dia sobre... estàvem entre el paleolític i el neolític en el llevant espanyol de...
i avui donem un salt i anem a Anatòlia. He posat un mapa perquè la gent vegi on va sorgir el Neolític, que és el creixent fèrtil, no sé si la gent ho ha sentit, que és en el pròxim orient i és la costa oriental del Mediterrani, tota la zona de Mesopotània, allà va sorgir el Neolític.
però també abarca una mica d'Anatòlia. Anatòlia és l'actual Turquia. Al sud hi ha un poblat que és Català Lluc. Bé, normalment, si en els altres programes havíem utilitzat les escultures per interpretar una mica el passat,
en el passat la pintura i aquest, a més de les restes arqueològiques, ens servirem també dels ossos. Com els ossos donen molta informació. És que sembla estranyíssim. Sí, sí, sí. I a més en el que és la prehistòria, perquè quan és la història ja tens aquests documents escrits que et donen molta informació.
Però el que és la prehistòria has d'utilitzar altres ciències per anar redescobrint el passat. I una d'elles molt important és l'antropologia, tots els estudis antropològics. Ja a partir dels ossos,
Podem saber molta informació i, de fet, en algun altre programa ho treballarem, però ens dona informació si són homes i dones, si hi ha algun traumatisme, potser de casa o potser per guerres, per enfrontaments...
Es veuen les restes en els ossos. També ens donen informació de les activitats per al desgast dels ossos, de les activitats que podien realitzar en el passat.
Però el que ha sigut un avanç ha sigut els estudis d'ADN i ara s'està treballant molt en ADN antic. He sentit també una altra notícia en què es veu per l'estudi de l'ADN que...
Sembla que hi ha hagut relacions entre nears dentals i homosòpians que pensaven que no i sembla que sí. O en les tombes egípcies, quan hi ha aquestes caixers on es troben molts...
moltes mòmies però sense el sarcòfag i no saps qui és, pots determinar l'afiliació. Amb l'ADN pots veure els pares amb els fills, els linyatges, a més de malalties, procedències, relacions migratòries, és a dir, l'ADN dona molta informació.
L'estudi del carboni i el nitrogen també no es pot indicar quina era la seva dieta. Per tant, l'estudi dels ossos a l'arqueologia, encara que sembli una tonteria, no? No. No es dona molta informació. No, perquè la gent es fixa més en el que són els béns materials, no? Clar, pel que veus. Sí. Un os veus un os, ja està. Ja està, però dona molta informació. Bé, doncs avui treballarem...
ens anirem aquí, a Anatòlia, a la península d'Anatòlia, al sud, i va sorgir, he posat el plànol on està, i entonces recordem en el Neolític que comencen l'agricultura, la ramaderia, es tornen sedentaris, sorgeixen els primers poblats que acaben convertint-se en petites ciutats. I aquest és el cas de Catalajut. És un poblat que té constància des dels 7.000, bé, una mica abans,
7.500 fins a 6.000, que hi ha una evolució del poblat, que es va deixar perquè es va cremar, que això va ser positiu perquè es va cremar, el poblat estava fet per tova, que és fang, cuit al sol, i llavors aquí es crema, és al for, o al for, com al foc, i llavors s'ha mantingut. Bé, doncs este...
Este poblat, que és del Neolític, amb aquestes característiques econòmiques que he dit, es veu que era una petita ciutat, una petita ciutat que en el moment d'Esplendor eren uns 8.000 habitants.
Però el peculiar, i aquí he posat també una imatge, és que no hi havia carrers. Nosaltres imaginem un poblat o una petita ciutat i pensem en cases i hi ha carrers. Pot haver-hi alguna plaça, però les imaginem així.
Doncs aquí, almenys en la zona excavada, perquè no està totalment excavat, però en la zona que està excavada s'ha vist que no tenien carrers, que les cases no tenien portes i s'entraven pel sostre. O sigui, caminaven pel sostre i he posat la imatge que es veu tota...
està tancada, una casa al costat de l'altra, amb un forat en el sostre que baixava una escala de fusta i allà estava una habitació, podria haver algun magatzem també, unes habitacions multifuncionals, on està el ford o l'hogar, que està ubicat justament sota el forat perquè els fums sortissin.
I és multifuncional, és a dir, hi ha una sèrie de plataformes perquè allà es feien les diferents activitats, es dormia, podia haver un petit magatzem. I aquestes cases s'ha vist que eren bastant similars, o sigui, totes no hi havia una gran diferència.
En la zona excavada tampoc s'han vist edificis singulars, és a dir, que podia ser un palau o un temple, les cases són... Algo diferent. No. Eren totes iguals en principi, el que han trobat. Sí, en el que és la prehistòria, i sobretot la prehistòria en la història no és ciència...
Exacte, amb la qual cosa el dia de demà descobreix una altra part del poblat i canvia la idea, però en principi el fet que les cases siguin més o menys de les mateixes dimensions indica una societat bastant igualitària, en què no hi ha una jerarquització d'un poder,
que tenen cases més grans, sinó que hi havia una certa igualtat. Estes cases estaven també decorades, no totes, però moltes decorades. Al principi pensaven que podien ser com a santuaris, però s'ha vist que moltes són les que estan decorades, com pintures.
d'animals, de caça, també relleus. He posat una imatge on es veu que sobretot són les astes de toro, el toro, com un animal que podia ser ritual, simbòlic, connotacions religiosos.
I també s'ha vist que s'han descobert petites figuretes de tamany no grans, uns 20 centímetres i tal, que també són animals, que també hi ha homes, però sobretot hi ha imatges femenines. Imatges femenines que ens recorden una mica a aquestes Venus que havíem parlat el primer dia, les Venus paleolítiques, que deien Venus, per dir les Venus,
I aquí s'assemblen bastant. S'assemblen bastant perquè també són dones grosses, com uns pits abundants, estan nues també.
grans melucs, o sigui, està relacionat possiblement a la dona, evidentment, a la fertilitat, algunes que estan d'empeus i s'estan tocant el ventre, o sigui, possiblement és perquè estan embarassades, però una que crida molt l'atenció és que està asseguda, està asseguda en un tró, no?, en un tró,
que després, efectivament, algunes deesses se les representen així, però clar, vestides, aquesta està nua totalment, sembla que surto com un nen, com si estigués en el moment del parc, sí, parint, i que tradicionalment s'havia...
s'havia pensat que podia ser la deessa mare, com una deessa, i deessa mare, deessa de la fertilitat, en relació també a la fertilitat femenina, però també a la fertilitat del camp, de l'agricultura. És a dir, una deessa de la fertilitat, que moltes deesses en primers temps estan relacionades a això, a la fertilitat del camp.
Però últimament hi ha algunes hipòtesis, alguns arqueòlegs que pensen que no, que aquestes figuretes podien ser la representació d'una avantpassada, d'alto estatus, que hi havia figuretes en les cases. És una hipòtesi, no se sap exactament per la informació que tenim.
Bé, en les imatges que he posat es veu que sota aquestes cases, bé, no havia de ser mentiris, per ara, que sempre pot... Que pot aparèixer en un futur. Però sota les cases també s'enterraven els morts. O sigui, aquestes cases tenien sota unes petites fosses on s'han trobat els cossos de la família. Com la qual cosa, penses que és realment la família.
I llavors aquí ve el dels estudis d'ADN. En els estudis d'aquestes entitats s'han fet estudis a uns 130 esquelets, més o menys. No sempre es pot estudiar tot per les condicions. I aquí s'ha vist que moltes vegades l'ADN no té res a veure, o sigui, no són familiars, però quan són familiars...
hi ha una relació matrilineal. És a dir, són les mares i les filles que estan en la mateixa tomba. Per tant, hi ha una transmissió de la casa, dels vents, a través de la dona. És l'home que va a viure a casa de la dona. Allí viu la dona, la filla, i es van transmetint de mares a filles.
No es pot dir que és una societat matriarcal, però ja hem vist que, també s'ha vist per l'estudi dels osos, que l'alimentació d'homes i dones és bastant similar, o sigui, no hi ha una diferenciació, però es veu que hi ha una transmissió lineal per part de la dona.
A més, s'ha vist també en els estudis d'ADN, perquè quan són nens petits, per als ossos no hi ha diferència, a veure si són nois o noies. I per als estudis d'ADN s'ha vist que els nadons, o les que són nenes,
tenen un aixó a bord més gran que els nens. O sigui, se dona més importància a la dona que al noi. Com totes aquestes dades, si fos el contrari, no tindríem cap dubte, és una societat patriarcal.
Però, amb aquestes dades, ningú no es pot atrever a dir que és matriarcal. Però, bé, el que sí que és una evidència és que la importància que tenia en aquestes primeres societats, en aquest concret, la dona.
Bé. Doncs cosa que ens alegrem. Ja, ja, ja. Que ens alegrem moltíssim. Ja mirarem, o estarem informats, segurament per tu, si fan més descobriments... Sí, van sorgint, perquè havies, justament preparant el programa, vist que havien hagut... Perquè aquestes notícies van ser cap a juliol, quan no vaig trobar, però he estat llegint que havien fet nous descobriments en setembre, havien publicat alguna cosa, però bé...
res relacionat als ossos, però ara és això. Molt bona notícia, molt curiosa i gràcies per compartir-la. Hi ha una cosa que et volia preguntar. Sí. Perquè quan ho vaig veure, la primera persona que vaig pensar va ser amb tu. Va ser la inauguració del Gran Museu
Jo havia anat en febrer i vaig anar al museu. No estava inaugurat, però estava obert. Quan jo vaig anar, una mica desil·lusió. Clar, faltaven peces, faltaven moltes peces. Estava destartalat encara? No, estava ordenat, estava bé. El que passa és que la major part de les peces estaven a l'antic.
havia anat l'any anterior, l'antic, i estaven les millors. Que ja s'havies vist, vols dir? Sí, i en este està millor posat, més didàctic, molt més didàctic, perquè l'altra... La presentació va ser brutal, va sortir a tot arreu. Ja, ja, ja. Bueno, no l'he vist, eh? Fixa't que no l'he vist. Ja, ja, ja, ja la buscaré, ja la buscaré.
l'americà totalment. Ja, ja, ja, bueno, és que l'han anat, és que, mira, des de fa quatre anys que anava a Egipte, tots els anys deia, si s'ha obert el museu, anirem al museu, i no havia pogut anar fins aquest any, o sigui, han estat quatre anys que ja lo tenien acabat i no l'obrien, i no l'inaugurava, i l'han obert, i l'han obert, bueno, volien donar-li, pues, això, algo sensacionalista, i... Oh, sí, sí, sí, drons per tot arreu, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, bueno, tindré que tornar per a veure... Has de tornar. Per a veure, no... La diferència, no? La diferència de quan... Em va desil·lusionar, o sigui que vaig sortir, dic, tan, tan, tan, tan nou museu, per al que hem vist, però, bueno, faltaven peces, evidentment. Bueno, sí, jo ara mateix no tinc en la memòria el que van dir, però sí que crec que és un dels museus més grans del món,
amb no sé quantes milers de peces. Bueno, sí, sí, és una sensació de... De grandiositat. De grandiositat i d'espai, no?, d'espai obert. No, va estar bé, va estar bé, però, bueno, sempre volen ser sensacionalistes, no?, per atreure gent. No, doncs és que més, sí, sí, sí, està atestadíssim. Relacionat a Egipte, i relacionat també a un programa que vaig fer sobre Cleopatra,
Doncs ara a Madrid, i jo m'imagino que ho posaran a Barcelona, hi ha una d'aquestes exposicions immersives que no m'agraden gens. La part immersiva no m'agrada, quan em posen les ulleres i he d'anar és el que trobo pitjor. Però bé, és sobre Cleopatra, que m'havien parlat de Cleopatra.
l'any passat i dic, bueno... I què et va semblar? Bueno, la informació és divulgativa, però no està malament. La informació que donen en diferents mitjans no està malament. Ara, la part immersiva és la que no m'agrada gens, però bueno, per si a algú l'agrada, la part està...
de digital, de les ulleres i tal. És que ho han fet així per arribar a més gent, suposo que per... Sí, sí, sí, sí. No, però la informació que donen d'ella és correcta. Correcta? Senzilla, però correcta, sí, sí. Bueno, però res, ho tindrem en compte. Malgrat de si us agrada o no aquesta realitat...
virtual, doncs això és una altra història, jo és que em mereixo amb les olleres, jo em mereixo moltíssim. Hi havia moments que tenies que el camí se feia a mesura que tu caminaves i clar, veies l'abisme i clar, no t'atrevies a donar un pas.
Jo em quedo aquí, per el que pugui passar. De qualsevol manera, Isabel, moltes gràcies per compartir amb nosaltres tot el que descobreixes i moltes coses, que ens ho passem molt bé. I el mes que ve farem el darrer del 2025. Molt bé. Moltes gràcies.