Matadepera Ràdio us ofereix a continuació, embolica la troca, el programa de ràdio mensual del taller de voluntariat de la gent gran, coordinat per Carme Arissa.
Ei, família, on està el Jaume Bossoms? No hi era... no tindria que estar aquí avui? Quins nervis! Com més que encara no ha arribat? Deu estar al Cercanias. On està el Jaume Bossoms?
Jo no puc parar de pensar en tot el que he viscut ni en què podria haver passat. I és que no puc viure d'històries perquè sé que la vida sempre tira endavant. I ara sé que la cosa... Va, comencem.
Hola, sóc la Montse. Us portaré a la secció i tu, que em penses? Hola, sóc la Carme i us portaré a la secció Llegir és compartir. Hola, sóc el Jaume i us portaré a la meva secció que he anomenat la veu de Mata de Pere que t'acompanya. Hola, sóc el Francesc. Jo us parlaré una mica del racó de la poesia. Hola, sóc la Manuela i mi secció és Palabra a Palabra.
Hola, sóc la Magda i jo us portaré de la cuina a la taula. Hola, sóc la Conxi i jo us parlaré d'es de venir més d'interès. Hola, sóc el Jordi i parlarem de reflexions innecessàries o no. Hola, sóc la Joia i amb mi escamparebo la boira. Un somriure, celebro tot el que he passat perquè de vida en tinc una i l'he d'aprofitar.
Vamos a hablar de la energía. Bienvenidos a nuestro espacio de buena energía. Dormir no es un lujo, es una herramienta para nuestra salud. Evita comidas escopiosas pesadas, baja la luz de tu habitación y si puedes hacer un ritual, lee un libro. Te voy a dar unos consejos que te irán muy bien.
Despiértate media hora antes. Date una ducha tibia y un té relajante y unos minutos de lectura. Despiértate con energía 30 minutos antes. Bebe agua. Hidrata tu cuerpo y tu cerebro. Desayuna. Tómate un buen café o un té o un buen desayuno.
un entrepá de jamón de un pernil dulce, un entrepá de pechuga de pavo, un entrepá de furmacha y desayuna porque es muy importante. Haz unos estiramientos, yoga y pilates. Camina por la montaña con tu mascota. Haz ejercicios de fuerza que te van a mantener tus músculos en activo. Empezar el día con energía.
Sonreír es muy importante. Una simple sonrisa empieza tu día con mucha energía. La energía empieza como piensas. Y como tú piensas, empieza tu día. Piénsalo, seguimos. Seguimos con la alimentación.
Hablamos de tu alimentación. Come proteína en cada comida, huevos, pescado, pollo, legumbres que ayudan a mantener el músculo y la energía. Evita los picos de azúcar, dulces, pan blanco, harinas refinados y mantén la glucosa estable. Bebe suficiente agua, un litro y medio o dos litros. Y ojo,
¡Ojo con las vitaminas! Hierro, vitamina D, vitamina 12 marcan la diferencia. Un desayuno con proteína más una fruta más nueces te mantiene activo toda la mañana. El cardio, como caminar, bici o natación, mejoran tu circulación y ánimo. La fuerza tienes que hacerla dos o tres días por semana porque va a preservar el músculo
Y acelera el metabolismo. Y esa grasa abdominal que se acumula tanto se nos va a eliminar. El sueño es la clave. Dormir bien recupera y mantiene la mente clara. Evita el alcohol sobre todo y las cenas pesadas y copiosas antes de ir a dormir. Practica una respiración profunda y meditación o estiramientos suaves antes de acostarte.
Pequeños hábitos, diarios, transforman tu bienestar. Manuela, tot això que m'has explicat és una meravella, però jo no sé si seré capaç de fer tantes coses. Solament dir-te que què em recomanes quan em desperto a quarts de set del matí i així ens ho farem per petites etapes.
Pues yo una ducha tibia, relajante, y después que te hagas un entrepá de proteína, más una fruta y más nueces. Y tendrás un día lleno de mucha energía. Bueno, Jaume, ¿qué nos traes hoy en tu sección nueva? Ara us ho explicaré. Benvolguts oients, en aquest primer programa us ho explicaré perquè en diré al meu espai la veu de Mata de Pere que t'acompanyi.
Procuraré que en cada programa presentar la meva veu perquè el tema, notícia, etcètera, que comenti, pugui donar motiu perquè després, cada un de vosaltres, els oients que m'escolta, faci la seva reflexió i pensi si ha valgut la pena escoltar-me.
No vull polemitzar amb ningú, no és el meu desig. La meva voluntat en participar en aquest espai d'aquest programa és simplement i serà parlar d'un tema, tal com us ho he dit. No sóc cap professional de la ràdio, sinó un simple aficionat que vol parlar-vos de temes d'actualitat amb molta senzillera.
Dit tot aquest preàmbul, avui us parlaré de les mascotes, aquells animals de companyia que cada dia n'hi ha més, no cal dir-ho. Segons dades que he recollit, el 2024 es van inscriure a Catalunya 65.000 gossos i podeu suposar la quantitat de gats que també es van inscriure.
Aquest número segur que creix en tots aquells que no estan censats oficialment. Voleu una dada comparativa? Aquest any que comento es van inscriure quasi 50.000 infants. Comparem-ho amb els gossos que es van inscriure. Naturalment, amb tants animalons han aparegut
Escoles per insinistrar, perruqueries, passejadors, dietistes, nutricionistes, fisioterapeutes, educadors, etcètera, etcètera. I naturalment molts fabricants de pinços per vendre amb tota mena de publicitat. Però ara bé, la gran notícia que vaig llegir fa uns dies. Aquest any 2026 l'Ajuntament de Terrassa té previst
Això no vol dir que ho faci, finalment. Construir un tanatori per mascotes, anexa al tanatori municipal que hi ha. Sales d'Avella, sales de dol, crematori, colombaris, tot el que es necessiti. No sé si també hi posaran i hi haurà algun psicòleg.
Diuen que a Terrassa hi ha ascensats 15.000 gossos i uns 5-6.000 gats i, agafeu-vos-a bé, 56 fures. Seria el primer tanatori de Catalunya i el segon d'Espanya després del de Màlaga. Tot això amb un pressupost d'uns 200.000 euros. Creieu que amb les necessitats que hi ha al món i principalment a casa nostra això és necessari?
Jo he tingut gossos, els estimo molt, però penso que ens estem passant una mica massa. Pensem-hi i reflexionem-hi. Això per avui i gràcies per escoltar-me. Jaume, quina creus que hauria de ser la regidoria que se'm cuidés d'un tema tan important?
Jo crec que això se'n deurà cuidar la regidoria que cuida dels animals, entre altres coses. Però nosaltres els hi podem donar un consell, que també hi vagi la regidoria d'acció cívica i aleshores que eduquin a tots els amos d'aquestes mascotes per tot el que trobem pels carrers. Molt bé.
Ara, Jordi, tu què penses de tot això, a part de la pregunta que m'has fet? Bé, molt benvinguts, estimats ullets. El meu espai porta per títol Reflexions innecessàries o no?
I en cada programa us plantejaré un seguit de preguntes o qüestions perquè entre vosaltres i jo reflexionem sobre les mateixes. Posant-hi un xic d'humor, però. I també passem una molt bona estona. El tema d'avui tractarà sobre nosaltres mateixos i l'he titulat «El mirall de les dues cares».
Així doncs, anem-hi. Primer, com et veus a tu mateix i com creus que et veuen els altres? Bé, primer de tot demanar-vos molta sinceritat en les reflexions i que no us feu trampes al solitari. Dos, et miralles o prefereixes no fer-ho massa? Tres,
Veus majoritàriament el got mig ple o mig buit? 4. Has estat i estàs content amb el teu aspecte físic? Ets massa baix, massa alt, massa prim, massa gras, massa poc? 5.
Quins creus que són els trets del teu caràcter i personalitats més positius i més negatius? 6. Ara que ja estem jubilats, està sent la teva jubilació tal i com te la imaginaves? 7. Ja t'has vacunat de la grip i el Covid d'aquest any?
I el del testament vital? Com ho portes? Bé, bé, bé. Per ara i per aquest primer programa ja n'hi ha prou o acabarem pitjor que el començament. Dir-vos que si ens voleu fer arribar els vostres comentaris sobre aquestes qüestions, ho podeu fer al WhatsApp del nostre telèfon, que és el següent.
Us el repetiré, però a l'inrevés, que així ens quedarà més ben gravat. I en els propers programes els llegirem, els escoltarem i els comentarem.
Jordi, i tu, en aquests moments, com et sents? Amb el got mig ple o mig buit? Depenent del dia i de com es lleva la boira. Però, bé, intento que es vagi apujant cap a la part de dalt. I tu, Montse, i què en penses?
Doncs mira, venint cap aquí, anava pensant. Ja va sent hora perquè anem normalitzant allò que és inherent a l'ésser humà. No ens enganyem, la nostra trajectòria de vida té un inici i un final. Així que no cal que ens hi capfiquem sobre el fet que algun dia ja no existirem en aquest pla. Millor que ens enfoquem sobre el que podem fer mentre visquem.
Si el nostre cervell al llarg de la vida s'ha anat construint en base d'estímuls, d'aprenentatges, una bona manera per tal de mantenir-lo en forma serà que no deixi d'aprendre mai i continuï assumint nous reptes i aquests a ser possible fora d'allò que fins ara li ha estat quotidià i proper. Realitzant coses d'aquelles que potser mai fins aleshores
ni ens les havíem imaginat. Està clar que ens anirem trobant persones a xafa guitarres, de les que fan comentaris de l'estil, vols dir que això que fas et pertoca per l'edat que ara tens? Mira que et dic, motiu suficient perquè t'hi atreveixis a realitzar-ho d'una punyetera vegada.
Si tu tens ganes d'aprendre a ballar el tango, cap problema, tot és posar-s'hi. I de tocar la bateria, doncs vinga, som-hi, ni que en tinguis 90 t'ha de tirar enrere. I potser a participar d'una performance col·lectiva al carrer.
Fes una recerca per internet que de ben segur hi trobaràs prou artistes que et necessitin. Sí, també a tu, tinguis l'edat que tinguis. El neuropsicòleg Martínez Horta recomana que no parem d'estimular el nostre cervell fent tot allò que ens motivi i ens agradi, especialment ara que estem jubilades i jubilats. El doctor explica...
quant d'important és el fet de practicar activitats d'oci escollides lliurement per nosaltres, perquè ens faran sentir emocions pleents, que ens despertin i estimulin percepcions visuals, olfatives, auditives, tactils, espaials...
de caire positiu que sortosament ens aniran acompanyant al llarg de la jornada fent-nos el dia més amè i distret.
Per un envelliment saludable, el millor que podem fer a nivell d'estimulació cognitiva serà també no deixar de practicar la interacció social, ja que la mateixa vida, amb tota la seva complexitat relacional, és un dels seus millors escenaris. Certament, la jubilació és una bona oportunitat,
per escoltar-nos i llançar-nos a fer tot allò que ens faci bategar el cor d'il·lusió, per aconseguir a fer-lo vibrar ben alt. Recordem que envellir és tan sols un procés biològic del cicle vital. En cap cas una malaltia, tot i que de vegades està clar en puguem patir alguna.
A Mata de Pere tenim la sort de disposar d'un gran ventall d'activitats per a la gent gran, com és el cas d'aquest taller de ràdio que estrenem. Els que hi participem, conduïts per la Carme Arisa, el gaudim setmana rere setmana, tot i la canya que ella ens hi dona. Això sí, de la bona, eh? Val a dir que la Carme és una gran professional que ens encomana la seva enorme passió per la ràdio.
Amigues i amics boients, recordeu-vos d'estar en el present, de ser aquí i ara, i de no atabalar-vos gaire amb el futur. I agafeu-vos bé, que venen corbes! Montse, ja que has parlat dels tallers de la gent gran, quin taller proposaries pel curs vinent? Oh, doncs ara que m'hi fas pensar, potser un taller d'astrologia,
per connectar amb aquesta saviesa ancestral. I tu, què ens portes avui a llegir és compartir? Ui, jo porto un munt de coses.
Explicar-vos, primer, que la meva afició per la lectura em ve des de petita. Puc dir que aquesta dèria em ve d'onada per transmissió familiar. Havia sentit parlar sempre de l'afició de l'avi que va traslladar a la meva mare i ella a mi. Vaig començar a llegir aviat. Oh, aquells clàssics, la caputxeta vermella, els 101 dàlmates...
I després em van ajudar molt a l'escola que anava, ens regalaven uns llibres a final de curs, i aquells llibres em van portar amb uns viatges extraordinaris. El Tom Sawyer, viatges pel Mississippi, 20.000 legues de viaje submarino de Julio Verne. Aquells llibres em van anar animant a més, a més i a més.
Considero que la lectura és un exercici molt important pel nostre cervell, influeix en la memòria, enriqueix el vocabulari i també ens ajuda a compartir. D'aquí ve el títol de la meva secció. Compartir amb altres persones les nostres lectures, ja sigui en clubs de lectures o simplement família, amics,
ens ajuda a aprendre, a aprendre a escoltar i a tenir noves maneres de veure i interpretar les lectures. A vegades un sol llibre se'n poden tenir diferents visions segons les persones que comparteixen. És per això que m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta experiència. Triarem un autor o una autora, un llibre, màxim dos, i en parlarem.
Tenim previst donar-vos una adreça electrònica perquè envieu les vostres propostes i opinions. Dit tot això, per començar a compartir, avui us parlaré d'una escriptora que m'encanta i de la que he gaudit en tots els seus llibres. És la Dolores Redondo. Sé que tots i totes sabeu de qui parlo.
Dels seus llibres n'he triat dos. Un és el Premi Planeta 2016, Todo esto te daré, és el títol, que és un llibre que comença amb una mort, amb un assassinat, i el descobriment d'una doble vida. Hi ha secrets familiars i corrupció, i una investigació tot ambientat a Galícia, amb un lloc de Galícia que és meravellós, que és la Ribera Sacra.
El motor de la trama és la codícia com a base del crim i també la doble moral tan extesa a l'alta societat. L'altre llibre és Esperando el diluvio. La novel·la està basada en alguns fets reals com la gran tempesta i inundacions que va patir la ciutat de Bilbao i la ria del Nervión el 1983. Us llegiré una petita mostra.
Aquesta cita ens parla de la necessitat humana de tenir il·lusions per sobreviure a la nostra pròpia vida. És la idea de la que la vida ens obliga a reinventar-nos i a reneixer constantment.
L'escriptora ens transmet l'esperança, la fe i la cerca de la identitat i també l'enfrontament amb la por i amb l'obscuritat interior. Bé, ara espero els vostres comentaris. Què heu vist? Què heu sentit? Què heu llegit? Us animo a compartir.
Molt bé, Carme, estupendo. A més, comparteixo amb tu la lectura perquè m'agrada molt. Però una pregunta que volia fer. Tu creus que és important el joc on se llegeixen els llibres? És important per la persona que ho fa. Per exemple, jo llegeixo a la cuina, al dematí, amb silenci, o a vegades sentint la ràdio, que també m'agrada molt. Molt bé, estupendo. Bueno, Conxi, què ens explicaràs avui?
Avui us porto esdeveniments d'interès, com us he dit, i parlaré sobre la migdiada, que suposo que a tothom li agrada molt aquesta hora després del dinar. Una de les idees que ens ve al cap quan parlem del descans és fer una bona migdiada. És sinònim de desconexió, de plaer i d'abandonar-nos a la grata subnolència que pot venir després del dinar.
És un costum freqüent, tot i que no exclusiu, en les cultures mediterrànies. Al Japó permeten i fins i tot obliguen a fer la migdiada per raons de productivitat. Alemanya és Salut Pública que ho recomana. I és que la migdiada té beneficis per a la salut i a l'estat ànims de les persones.
Però com ha de ser aquesta migdiada?, preguntareu. Hem de tenir clar que la migdiada no substitueix el son de la nit. És bo tenir en compte els beneficis, però no és obligatori i sobretot s'ha de fer bé.
Una migdiada ha de ser curta i s'ha de fer després de dinar. Pot durar entre 15 i 30 minuts. Si dura 45 no passa res. Hi ha trucs com el de la cullera i les claus. Per no allargar massa aquest son, aguantar unes claus o una cullera era el mètode que feia servir Salvador Dalí.
En el moment que les claus o la cullera que aguantava amb estís queia, el despertador del son ja acabava. Això li anava molt bé al Salvador Dalí. No hi ha una recomanació concreta sobre la manera de fer-la. Això depèn de cadascú. Si et va bé el sofà amb la televisió i si vols posar-te el pijama i el llit. També perfecte. Això sí, descansarem millor
Si hi ha poca llum i poc soroll, i l'únic perill que hi ha al ficar-se al llit amb pijama és potser dormir massa, massa, massa. I aquesta migdiada ja no és beneficiosa, sinó tot el contrari.
Amb la migdiada no recuperaràs el que no has dormit a la nit, ni les hores, ni la qualitat. Això vol dir que els que no fan migdiada dormen millor i els que la fan van curs de sol. No, fer la migdiada té beneficis, però no és obligat. Si el cos ho necessita, serveix per millorar els reflexos,
estimular la creativitat, millorar la concentració, l'estat d'ànim, redueixer el risc de l'infart i, bueno, n'hi ha moltes cosetes més que no us explicaré, però suposo que les pensareu. I recordeu, per gaudir d'una bona misdiada, feu-la on i com vulgueu, sempre que sigui curta i us lleveu amb energia renovada.
Conxi, a mi m'encanta fer la migdiada, però hi ha una cosa que no m'has dit i no ho sé. És millor fer-la immediatament després de dinar, que ens sentim a vegades pesats, o hem d'esperar una miqueta? No, el millor és esperar una mica, perquè pensa que després de dinar, si se sentem, el menjar no va gaire bé, la panxa se'ns infla i tal. El millor és esperar una mica. Mira, mentre reentres als plats...
I les oies, si no ho fa el teu marit, que ho fas tu, després de deixar-les a sobre de la màbre, ho pots fer tranquil·lament. Però una cosa, Magda, jo volia saber, aquest cap de setmana tinc família i vull fer alguna cosa extraordinària per menjar. Tu què em recomanaries?
Bueno, jo, perquè no tinguis molta feina i puguis disfrutar dels convidats, et recomanaria un plat i un acompanyament, que és molt fàcil. L'únic és que l'has de preparar una miqueta el dia abans, però no porta gaire feina i, si vols, no has d'obrir el forc, que amb el preu que està a l'electricitat, a vegades millor no fer-ho.
ara et donaré els ingredients és un roast beef però és un roast beef ràpid un roast beef com et dic que no necessita forn per un quilo de filet que també podria ser colata si te la preparen la part més noble i te la lliguen com si fos un filet és extraordinari aquest tall també
L'has de posar a mesarà amb dos gots de vi negre, no cal que sigui un vega Sicília, amb un bon vinet, n'hi ha prou, i una copa de gerès dolç.
Et donaria una indicació, no feu servir Pedro Ximénez perquè és excessivament dolç i es caramelitza el sucre i la salsa no queda bé. Doncs es tracta d'agafar aquests dos gots de vi, posar el filet empabrat, ensalat i amb el suc de mitja llimona i deixar-lo mesarà tota la nit.
inclús unes hores més, l'endemà, abans que t'arribin els convidats, lleves una miqueta d'hora, agafes el filet i el rosteix, no el segelles, l'enrosseges totalment, diria que uns 15 minuts, anar-li donant voltes, amb una cassola.
Quan ja el tens ben enrossit, hi tires el vi de la maseració i el gerès dolç, o un got. Sempre és el doble de vi per la meitat de gerès. I això, si t'agrada cruet, ho deixes uns 5 minuts que es cogui el filet.
Sempre és millor deixar-lo cru, perquè després el pots passar una mica a la paella i amb la salsa queda fantàstic, el que li agradi més cuit. Aleshores, retires el filet i continues amb la salsa, reduint-la al punt que t'agradi, que quedi cremoseta, i ja tens...
el roast beef preparat, és a dir, és qüestió de tallar-lo a l'hora de servir. I llavors et portava un rotí de patata, però una mica espanyolitzat, molt, molt, bé, més nostre, perquè hi posarem cansalada, cansalada, si pot ser un joselito, millor, una ibèrica bona. Es tracta d'agafar patata, un mollo de vidre, i amb una mandolina anar fent capes de patata,
va anar-la tallant i fer una capa de patata, llavors crema de llet, necessitaràs uns 300 grams aproximadament, tires una miqueta de crema de llet, una miqueta de pebre i formatge, que pot ser un emmental, un gruller, el que t'agradi. Tornem a posar capa de patata, en aquesta l'intercales una miqueta de la cansalada ibèrica,
Tornem-hi, és a dir, la llet, el formatge, bebes una mica i anar fent capes fins a acabar al final. Quan ja ho tens, hi poses un pes, que potser és un altre mollo una mica més petit, un pes perquè et quedi ben prensat, i el forn. El forn, que el tindrem a 180 graus, una hora i quart aproximadament. Això ho treus, ho desmolles i ho serveixes a talls al costat del filet. I quedaràs, t'ho dic jo, com una reïna.
Amb el que has dit, realment, escolta'm, jo que crec que sóc aquella persona que normalment pensa que la cuina és allà on surten els plats, no ho sé, jo crec que m'agradaria molt que em convidessis algun dia a dinar i provar tot això tan meravellós que has dit. Francesc, quan vulguis seràs ben rebut, perquè no sé si ho saps, però escolta, la cuina i la poesia ben juntetes es fan l'amor.
Doncs bé.
Amb el racó de l'espai del racó de la poesia, pretenc que se senti la poesia com una necessitat i que tot el món senti la voluntat de donar un sentit poètic amb el que fer diari. Personatges com Folky Torres, Àngel Guimarà, Machado, Federico García Lorca, Rosalía de Castro i un llarg exedre que durant generacions han fet que gaudim amb les paraules que surten del cor
i no podem quedar a l'oblit. Jo pretenc que amb aquest programa torni una mica la nostàlgia de la paraula envers. El 28 d'abril, el mateix dia del meu aniversari, nasqué el 1844 Eusebio Blasco a Zaragoza i morí a Madrid el 1903.
Els seus poemes, si us té la viera, i un duro d'anyo, i un llarg i famós repertori, s'han captivat sempre, i avui recitaré un tros d'un duro d'anyo, i si queda temps ja parlarem una mica en català, del pers de català.
Monte arriba, cara al viento, buscando reposo y calma, íbame yo muy contento dándole descanso al alma. Y cuando al alto llegué y al dar la vuelta una cima, un rebaño me encontré que se me venía encima.
Avanzaban las ovejas marchando al paso tranquilas y pasaban las parejas al sonar de las esquilas y a los últimos reflejos de los rayos vespertinos las vi perderse a lo lejos por los ásperos caminos. Detrás de ellas, lentamente, dando al aire una canción y sacando indiferente un mendrugo del zurrón,
Venía un pastor, un niño, un imberbe zagalejo que me inspiró ese cariño que es tan súbito en un viejo. Hola, ¿tú eres pastor? Sí, señor. ¿Y qué se ofrece? ¿Tienes padres? No, señor. ¿Y cuántos años tienes? Trece. ¿Y cuánto ganas, amigo? Un duro. ¿Al día? Anda, maño. ¿Al mes? ¿Qué no digo? Un duro al año.
Le dejé que se marchara y en el monte me senté y avergonzado la cara en las manos oculté. Pasaron por mi memoria templos, palacios y reyes, los aplausos y la gloria, los discursos y las leyes, las fiestas del potentado, los millones del banquero,
Réditos del usurero, ladrones en despoblado, fortunas malheredadas en el tapete perdidas, cortesanas celebradas de ricas galas prendidas, los que de lujo se ufanan tantas glorias, tanto daño, y en tanto hay seres que ganan un duro al año.
Un duro. Oh, Dios, cuántas veces lo habré derrochado yo en mil pequeñeces que mi gusto me pidió. En comer sin tener ganas, en caprichos, en guantes, en coches, en flores, en guantes...
sin valor, en un rato de placer, en un libro sin valor, en apostar, en beber, en un humo, en un buen olor. Y ese duro que se olvida en cuanto correr se deja. Era un año de la vida de aquel niño que se aleja y vi que somos peores, todos los seres humanos, unos falsos soñadores, otros falsos puritanos,
todos en el daño iguales, y hay seres que en esta edad que ignoren su propio enganyo deben a la humanidad un duro al año. Bé, avui... Perdona Francesc, a mi se m'ha posat la cart de gallina.
Sí, però mira, ara hauríem de parlar que avui no està l'Anna amb l'escenografia del viure, però com ella bé diu, tot es complementa, i amb aquest programa més. Anna, avui no ha pogut ser. El proper programa ens ho explicarà ella molt millor.
Però podem escampar la boira, eh que sí, Joia? I tant que escamparem la boira. En el meu espai, tot Mata de Pere podrà visitar indrets de Catalunya dels que la gent no coneix. I per començar, avui us plantejo anar a un poblet que s'anomena el Cúgul de les Garrigues.
Cúcul de les Garrigues, que està molt a prop de Lleida. I per què aquest poblet? Què ens hi espera allà? Doncs allà ens hi espera unes pintures rupestres de la Roca del Moro, que són patrimoni de la humanitat per l'UNESCO.
Per anar fins allà, només heu de fer que agafar l'A2 i en direcció cap a Cervera. I una miqueta més amunt allà ho trobareu. Està a la vall del riu Set. Tal com us dic, les pintures rupestres de la roca del Moro.
A l'arriba al poble, abans d'entrar, només amb esquerra, ja trobareu el centre d'interpretació que acull unes dependències i un petit museu on us ho explicaran tot el que vulgueu saber sobre la visita que anireu a fer. Cal que per fer la visita primer la reserveu perquè us podríeu trobar que hi estés ple perquè hi acostuma a anar bastanta gent ara.
I de què consta la visita? Doncs de la visita, és una visita guiada al museu, però hi ha una visita immersiva. I en aquesta visita immersiva us trobareu com ficats a dins de la prehistòria, on podreu veure el viure, el que sentien aquella gent en aquell moment
com feien les pintures que després veureu i com desenvolupaven el dia a dia allà. I podreu veure quan s'hagi acabat la visita les pintures autèntiques que estan molt a prop d'allà. Només heu de caminar un trosset molt petitó i les trobareu allà, que és el que fa uns anys es podia observar. Només hi havia això, però ara hi ha tota aquesta explicació
complementària bé una vegada feta la visita doncs podríem anar cap al poble i en el poble us recomano que primer passeu per la cooperativa perquè a vegades ens agrada quan anem a fer una visita doncs comprar aquell com que hi hagi de la terra i allà tenim la cooperativa on podeu comprar
Sí, podreu comprar oli rupestre del Cúbul, que és un oli arbaquí boníssim, 100% arbaquí. Jo crec que només fent una torrada amb aquest oli el podríeu gaudir molt. I...
Joia, amb això, aquesta hora de les 11 del matí, que quan ho retrasmetem potser serà mitja nit, ens fas venir una gana tremenda. Esclar que sí, esclar que sí. Aleshores, jo et demano que organitzis per ara per la primavera un viatge tan meravellós on puguem menjar, comprar oli, veure també les pintures rupestres, aquestes coses. Està clar, que seria l'objectiu.
Però bé, doncs en aquesta sortida que podríem fer, us vaig explicar també on podríem anar a dinar. I aniríem a dinar allà mateix, en el poble, hi ha el centre recreatiu, on fan un menjar casolà exquisit. No heu de pensar que anireu allà a menjar un menú o a la carta o així, no. Allà anireu a menjar el que allà us donin.
I us asseguro que el que us donaran us agradarà, us encantarà. Us recomano moltíssim. Si no voleu menjar, hi ha l'altra opció, que és fer un pícnic o anar més enllà, amb algun altre poblet, que n'hi ha molts de poblets per allà. Però la veritat que aquest que us estic dient us agradarà molt.
I llavors, una vegada hem fet el dinar, que hem gaudit també d'això, llavors, en el retorn cap a Mata de Pere, jo us proposo que passeu per l'estany d'Ibars. L'estany d'Ibars és una zona plana on hi ha una passejada al voltant de l'estany d'uns dos quilòmetres i mig aproximadament. No és gaire, podreu fer la...
La digestió i si voleu fer-lo tot el feu, si no el podeu fer només un trosset, però el caminar per allà us relaxarà molt i a part hi ha unes garites on podeu fer l'observació dels ocells, podeu veure insectes, si porteu un gos podrà passar allà amb vosaltres, podeu anar amb bicicleta, el que vulgueu. I res, ja haureu fet una gran...
visita molt variada i cap a Mata de Pere que allà ens demanen també. Joia, que podrem fer la migdiada? Mira, doncs allà l'estany del Dibars hi ha una zona molt plana amb uns arbres magnífics que podria ser abans de fer la passejada, doncs fer la migdiada. I així farem contenta la conxi.
Jo ja us he dit que també, que la migdiada es pot fer a la llespa. Vol dir que això, collonut. Una cosa te volia preguntar jo ja. Has dit que hi ha oli. Molt bé, no has dit que n'hi ha vi, ni alguna cooperativa de vi? Mira, doncs a mi em sembla que només hi ha cooperativa d'oli. També hi ha fruits secs, hi ha marmelada, però de vi no és una zona de vi, crec. D'oli, tot són oliveres amb metllers i arbres així de secar, saps?
Francés, mira, me ha encantado tu poesía. ¿No te importaría hacernos otra poesía de los enamorados? Nos encantaría en este momento para finalizar ya este programa. Bueno, bé, doncs ja parlant del temps que s'acosta a Sant Valentí, direm, mira, deia la següent. En un jorn de primavera, del mes que dona més flors,
passaven per la ribera dos aïmadors. Mentre que el galant li jurava un amor pur i fidel, veuen que pel riu baixava una floreta blau cel. Per comploure la donzella, el riu estira el moment i, a l'agafar la flor vella, a ell se l'endú la corrent.
Mirant que em s'ofegava i veient sa propera fi, diu tirant-li la flor lava, no m'oblidis, pensa en mi. I en diu endançar aquell dia, no m'oblidis a la flor, que és el nom que quan moria li va donar al seu ahimador. Caram! Francesc, creus que avui en dia el món va massa accelerat i la poesia necessita una mica més de calma?
Exacte, aquest és el meu pensament. Anem massa de pressa, no tenim temps de pensar en el nostre interior i crec que seria important veure la vida una mica envers.
Seria fantàstic que siguéssim capaços de fer-ho. I per això ara es fan tantes classes de ioga, de meditació, que venen a ser un complement de la poesia, però que la poesia... Per relaxar. Però parlem de relaxar el cos. Jo parlo de relaxar l'ànima. Tens raó. Per relaxar l'ànima...
A part de llegir, també és molt interessant cuinar. La Magda ens podria explicar algun platet senzill per començar a aprendre a relaxar-nos a la cuina. Bueno, doncs aviam què se m'acut. Ah, sí. Aviam, sobretot allò abans d'anar a dormir i relaxar, relaxar la ment, perquè és cuinar...
És relaxar-se, prendre consciència del que estàs fent en aquell moment i disfrutar-ho. I podríeu fer, després de tants dies de festa que tots tenim, no?, ens hem passat una miqueta, i abans d'anar a dormir, les coses calentones, d'aviones, van molt bé, una sopeta d'all, però una sopeta d'all més sana de la que feien els nostres avis, perquè ho farem amb biscotes integrals. I res, noies, agafeu...
sis allets, els lamineu els sofregiu una mica i en aquell oli i passeu triturat una mica, bueno, trencat els biscotes, ho cobriu d'aigua deu minutets passeu el túrmix i llavors poseu un ratx d'oli i el que vulgueu un trosset de botifarra negre, unes gambetes això ja m'agrada més però bueno, de totes maneres la base és molt sana
Aquest no és tan senzill, eh? Ah, sí. L'has disfressat una mica. Aquest, eh? Però la cuina, el fer-ho és molt senzillet. I aquest cura, eh? Que els alls és un bon antibiòtic, eh? Natural. Seníssim.
Conxi, suposo que penjaràs les teves receptes en el nostre WhatsApp, perquè tenen una pinta de pebrots. Jordi, sabeu que la sopa aquesta d'Ai està anant molt malament, eh? Se t'ha pujat al cap, perquè em penso que volies dir-li això a la Magda. Sí, sí, tens tota la raó, Conxi. Magda, perdona, eh? Però ha estat un lapsus. Conxi, aquesta sí que va per tu.
Jo la migdiada la combino molt bé amb la lectura. Doncs agafo un llibre i no arribo ni a la segona línia que ja estic fent la migdiada. Això és perquè no t'agrada llegir, està claríssim. Més mal que tens una dona que és super, super, fantàstica amb els llibres i li encanta molt el llegir.
Jo la migdiada la faig després de dinar amb el diari i quan el diari s'espallufa a terra cacau, és una migdiada deliciosa. Jaume, el diari no diu coses interessants, és a dir, no val per relaxar la ment.
Sí, a mi sí que me la relaxa. Hi ha molts articles que em valoro uns i desconec els altres. Per mi és un moment en què espero tenir alguns somnis onirics i que em facin sentir un plaer. Per desgràcia per mi ja ho he dit.
Jaume, tu què fas amb la misdiada? Et poses al sofà? Et poses al llit? Estàs amb la dona? No estàs amb la dona? Estàs sol? Jo normalment després de dinar sec amb un silló, la meva dona seu el silló del costat i amb ella també a vegades li cau els ulls i a mi em cau el diari.
Molt bé, això vol dir que nosaltres esteu fent la migdiada molt bé. Estan molt compenetrats. I tu, Conxi, tant preguntar, escolta'm, no em diguis que fas la migdiada acompanyada. Home, i tant, això no podia ser d'una altra manera, la migdiada es fa acompanyada. I sobretot al sofà, no al llit, perquè al llit et passes d'hores, eh?
Manuela, aquesta va per tu. Amb els teus consells crec que el meu envelliment a partir d'ara serà com una segona joventut. Pues yo creo que si haces estos desayunos que te he explicado, tu energía, tu juventud, tu fuerza, tu músculo se van a preservar y vas a ser nuevo.
Jo crec que la que estarà més contenta en tot això serà la meva dona. Esto seguro, esto segurísimo. Jordi, és que nosaltres no envellim, acumulem joventut. No em diguis ara, Jordi, que et ficaràs cada dia a fer gimnàstica tu solet, que se't veu que tu no fas gimnàstica.
Em faltaran hores al dia, entre les receptes, la migdiada, la lectura, i pensar en la ràdio, em faltaran hores, noies i nois. Les hores les haurem de buscar a la nit, doncs. Si el dia ja se'ns fa curt, haurem d'anar a dormir més tard. Home, a mi la nit és sagrada. La nit és per dormir.
Amics meus. Hola, Albert. Estem aquí en aquest primer programa tu i jo liant la parda. Déu-n'hi-do, eh? Com es diu el programa? Déu-n'hi-do, eh? Clar que sí. I tant. Embolica la troca, no? Per cert, això mateix. No havíem dit encara el títol. Embolica la troca. Alguna... Què et sembla si tornem cada mes a fer aquest bonic programa amb aquestes persones meravelloses de la gent gran de Matà de Pere
I embolicar la part de cada mes, què et sembla? Sí, home, i tant, però estaria bé que abans ens presentéssim qui són els que han fet aquest programa. I tant, ho fas tu? Bueno, no, perquè... Ho fan ells mateixos, no? Sí, millor que ho facin ells mateixos. Perquè si no embolicarem més la troca, et sembla? Endavant, doncs va, papa, per ordre, diguem-ne, d'aparició. Mira, tenim la Manuela, presenta ella, ho presento jo. La Manuela, què més? No, ella mateixa, no? Hola, soy la Manuela, y mi sección es palabra a palabra, no lo olvidéis.
Soc en Jaume, Roca, tu ja em coneixes també. I la meva secció es dirà la veu de Mata de Pere que t'acompanya tal com he dit al principi. Hola, soc la Magda i la meva secció es dirà de la cuina a la taula. Soc el Francesc i el meu espai és el racó de la poesia. Hola, soc la Conxi, estem amb embolica de troca i la meva secció es diu esdeveniments d'interès.
Hola, jo em dic Carme i sóc la fanàtica de la lectura. Llegir és compartir. Hola, jo sóc la Joia Roca i la meva secció és Escampem la boira. Ei, companyes i companys, sóc la Montse. I tu, què en penses? Ja anirem veient quines coses aniré plantejant en els propers programes.
Amics i amigues, sóc el Jordi. I farem reflexions innecessàries o no. Albert? Sí? Tu com te dius? Jo em dic Albert Berlegui, sóc el director d'aquesta casa i ha estat un plaer tenir-vos aquí com a tècnic. Doncs igualment, ens veiem la propera. Et sembla bé, Albert? Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Adeu! Adeu!
No hi pensis en el que vindrà, ni en què podria haver passat. Després de tot el que he viscut, he après que ell no el pots comprar i no s'ha de malgastar. I és el temps que vols que et curi el dolor, que et perdoni els records, que se t'endugui les tristeses i et regali un món.
Tots coneixem tal expressió, temps era temps, va passar allò que sempre té un final preciós i acaba amb un últim petó. Obre els ulls i mira endavant, aquesta és la teva realitat. No pots viure tancat amb pàgines que ja tenen el seu final. Trenca una pàgina i veuràs que pots tornar a començar.
I és el temps que vols que et curi el dolor, però et perdoni els records, que se't endugui les tristeses i et regali un món nou. Quan el futur l'escrigui jo i no saps què et trobaràs, sigues valent, tira endavant, que quan un cau s'ha d'aixecar.
No deixis mai que una altra gent escrigui el teu futur. Aprofita el que no és el teu. Aprofita el que no és el teu. I és el temps que vols que et curi el dolor, que et perdoni els records, que se t'endugui les tristeses.
Per el futur l'escrigui jo. Per el futur l'escrigui jo.
Mata de Pere Ràdio us ha ofert embolica la troca al programa de ràdio mensual del taller del voluntariat de la gent gran, coordinat per Carme Arissa.