sigo bons, procurer feliços i molt bon cap de setmana que estem a punt, a punt de començar.
Bon vespre, bon vespre, bon vespre a tothom, com esteu? Benvinguts i benvingudes de nou. Últim programa de febrer, sempre som molt hores d'artistes quan el té el programa de febrer, perquè el febrer ja veus la meta, ja veus la meta de l'hivern, de fet ja pujant fins i tot... Home, ahir feia un dia... I avui també, fantàstic. I veu una setmana fantàstica, amics amigues. 20 graus ja, en ple dia, vull dir, això ja és meravellós, això ja comença a fer una altra cara.
Avui, què us portem, no? De què va, de què va avui? Ni més ni menys que del Howard Terrescent, que m'agrada dir-li a mi, és... Bé, algú més similar, jo diria, un lloc estimat en alguns moments i profundament odiat en els altres. Parlem d'esclar, l'escola primària més l'institut més el batxillerat, l'starter pack de la vida, no? Vull dir, és... Sota cavall o rei, vull dir, això és una cosa que més o menys tothom hi acaba passant. Però sí, tot va bé, per sort.
Concretament, parlem de l'Escola Pia Terrassa, és el Howard Tarzan com anà dient. Casualment tots els integrants d'aquí crec que ja hem anat. Sí, és així. I Lot també. I Lot també. Un lloc en formar-se, celebrar el Denib, vull dir, és importantíssim celebrar el Denib, importantíssim. Perdre's el papassadís per les cales, on hi trobaràs professors meravellosos que et faran creu mateix i d'altres que et faran sentir que tenir un Tidea galopant és un crim de guerra.
Aquella anàlisi sintàctic, no?, imprescindible per la vida adulta, i aquella pressió subtil, no?, per la família, perquè et doni una pastilleta que et deixi fet caldo, però el nen ja no molesta. Aquell professor de matemàtiques que quan no sabia fer una multiplicació em deia, i què, no portaràs sempre una calculadora de sempre a sobre? Doncs sí! Sí, sí, sí. Doncs sí! Què passa?
Revolució tecnològica, en tu cara, i no dir noms. Per sort, com he dit també, n'hi havia d'altres que lluitaven perquè poguessis passar aquell tràngol de la millor manera, fins i tot divertit. I des d'aquí, ja que tinc un micro davant, que me l'he posat jo mateix, els seus màxims exponents, per mi, van ser l'Agustí Escòs i la Mireia Arrer. Des d'aquí, una fortíssima abraçada, perquè crec que són persones que em van ajudar...
Moltíssim i grans professionals. Avui, per parlar de tot això i dels reptes que afronta l'educació actual, hem portat ni més ni menys que el Toni Borgalla. L'Albus Dumbledore.
Però s'ha deixat la guitarra, per tant, haurem de... Oh! Exdirector general de l'Escola Pia de Catalunya, vull dir de tot, vull dir de ser Terrassa Balmes Catalunya, és l'escala, no? L'escala, carrera fulgurant. Exacte. Mestre, si no m'equivoco, o exmestre, això ja ens ho dirà allà ara, de l'Enser Autònoma Barcelona. Això, crec que... No sé si encara segueixen això, no? Ara ens ho dirà. Bon de res, Toni, moltes... Normalment saludo primer ells, però avui no.
Farem un canvi. No, perquè el Pol Mallafrén ens ho va dir i ens ha funcionat fins al dia d'avui. Com estàs, Toni? Bé, molt bé. Molt content d'estar amb vosaltres. Mestre, per la Universitat Autònoma de Barcelona, això? Sí. Encara hi seguim? És correcte, sí, sí. Encara hi som, eh? És això, i tant, i tant, sí, sí. I què? Bé, molt bé. Sí?
Entenc que el director ja ho va jubilar. Jo estic jubilat ara. El desembre de l'any 23 em vaig jubilar. Va coincidir que vaig acabar el meu mandat de director general i em vaig jubilar. I molt bé, estic molt content de jubilar-me. Ramon, com estàs tu? Bé, molt bé. Avui he pensat que ho comentaria perquè estava tornant amb tren i el paio de davant meu portava ulleres d'aquestes amb el filtre groc.
Saps les del futbolista, el Marcos Llorente? Sí, sí, sí. I m'ha fet molta gràcia. Ja han arribat a la gent que no és rica. I ja han arribat a la gent que té molts altres problemes abans que el de posar-te vidres crocs, però han decidit posar-se. No eren per mirar el nit, allò dels vidres crocs, no eren per... No ho sé, no ho sé. Estava dormint ell. Vull dir que tampoc no li feien gaire... No li feien molt servei. Però a part d'això ja tot bé.
Pere Casas, com estàs? Molt bé. Tu amb el teu discurs m'has fet pensar quan algun famós surt i diu aquell profe que em va dir no serviràs per res a la vida, no sé què, doncs tu, home, he guanyat 8 hores olímpics. Però això no passa, o sigui, jo crec que ho s'ho inventen perquè cap profe et veia, tio, això de...
Així no, però... Començaré parlant d'aquest tema, perquè sí que passa. I passa a les avaluacions a vegades, no? Vosaltres sabeu que en una escola es fa una sessió d'avaluació i els mestres, doncs, bueno, tots volen fer el millor que poden, però a vegades estan com desesperats i fan un comentari que a mi particularment em posava neguitós, no? Vull dir, no és molt habitual, però alguna vegada passa de dir, ostres, no en farem res d'aquest o d'aquesta, no?
I jo sempre els deia, imagina que és el teu fill. I llavors automàticament això començàvem a dir, vinga, va, anem a construir, no? Perquè és veritat, és veritat que una de les coses importants de l'educació és precisament trobar el camí de cadascú. I és veritat que també s'ha com enganyat molt amb una, no sé, psicologia, diguem-ne així, de...
barata de dir tu pots ser el que vulguis, això no és veritat, però la nostra feina és trobar el camí de cadascú. Tothom pot arribar a tenir una vida en sentit, una vida plena, una vida com vosaltres, que esteu aquí i sou unes persones que teniu uns estudis, una professió, uns amics, una vida en què esteu bé, no?
I perdoneu perquè he baixat el programa de cop, eh? Sempre t'escoltem tot. M'he posat a parlar en sèrio. Escola, Pia, no trauràs batxillerat, a mi se'm va dir literalment amb aquestes paraules. I, clar, sorpresa.
que tampoc és que tinguis un d'esto, però que ja diguin que no, això és una mica d'esto. Doncs Pere, tu estàs bé, per això. Molt bé, avui he agafat festa, que és el meu aniversari. Felicitats, per molts anys, Pere. Gràcies. Avui dijous 26 de febrer és el teu dia. Bé, em fas entre 30 i 40, no?
33, més o prop de 30. Mira tu, Jesucristo ho he fet tot en aquesta època. Doncs bé, que comenci Res en Joc, un programa de puta mare.
Molt bé. Ha sigut, clar, això des de casa no ho hem vist, però ha sigut bastant divertit, perquè la transició, tant el Pere com el Toni s'han tret el... Sí, sí. El tercer i la jaqueta com... Anem a fer calor, eh? Com, hòstia, això va molt en sèrio. Ens posarem molt en sèrio, ho trobo. Va molt en sèrio. No és dels dies que fa més calor en aquest estudi, però...
Bueno, molt bé. Molta il·lusió, avui, el Toni aquí, eh? Sí, home, i tant, i tant, i tant. Molta, molta il·lusió. Jo volia, primer de tot, fer una confessió, perquè estic convençut que hi haurà més gent de l'escola que li passarà això. Jo, quan era petit, molt petit, eh? Vull dir, tipus P5 primer, jo confonia el Toni Borgalla amb el Xavi Coral.
No hi ha cap mena de semblança física, no? No em ve cap mena d'aspecte físic que me'l pugui recordar. Però era com una persona que jo veia com poc. El director el veia poc al col·le i el Xavi Coral també el veia a vegades per la tele i allò que no acabes de fer d'això. Fins a P5 has dit?
Fins a... Afortunat. Afortunat perquè jo, a dia d'avui, quan l'he buscat i m'ha sortit, perquè feia molt carot veia, Toni, quan l'he buscat i m'ha sortit, sí que se sembla.
Doncs veu que el 9N, si em recordeu del 9N, jo estava de director a l'Escola Pia Balmes, i el president, l'Artur Mas, va venir a votar allà, l'Escola Pia va ser col·legi electoral i va venir a votar allà. Hi ha una foto molt famosa que va sortir molt, que és allà, ell està votant i tal, i es veu un home a calvo allà propet d'ell, i la gent deia que fa el Duranit Lleitant aquí...
I era jo, i era jo. Vull dir que no et pensis, eh? Quan veuen un calvo ja de seguida... Ja etiqueten. Exacte. Però avui no parlarem del Xavi Coral, avui volem parlar amb el Toni Mestre, amb el Toni Director, el Toni Secretari General, el Toni Camano.
El Toni del boli vermell, perquè primer de tot volem fer una pregunta. Toni, tu ets dels del boli vermell o dels que creu que ara s'han d'anar a fer servir bolis de colors menys agressius, que facin que els nens desenvolupin les seves capacitats en un entorn més agradable, perquè el valor d'un alumne no es pot quantificar, ni jutjar...
De quin ets, tu? De boli vermell o de...? No, això del... El color del boli és lo de menys. El color del boli és lo de menys. El que és més important és el vincle que estableix un mestre amb el seu alumne. Penseu una cosa, que al final aquests comentaris que feiu ara al principi, que no faràs això, no et trobaràs... Això implica normalment poc vincle del professor amb l'alumne. Segur que vosaltres...
Recordeu perfectament aquelles persones, aquells mestres, aquells professors o professores, que notàveu que volien que aprenguéssiu. I també recordeu aquells que tant els hi feia, que pensava que faci el que vulgui aquest.
Aquest petit, diguem-ne, detall és el més important, el vincle. El vincle és el més important. Penseu que ara ha fet un any, exacte, l'agost de l'any 25, l'UNESCO, a Xile, va declarar el vincle patrimoni immaterial de la humanitat, el vincle mestre-alumne. I sabeu per què? Doncs perquè està en perill, perquè és molt important i creuen que l'educació pot ser que això es vagi com afeblint, que es vagi debilitant aquest vincle, però és el més important.
Jo us puc explicar anècdotes d'això també, però bé, potser m'enrotllaré massa i aquest programa voleu que sigui picadet, m'imagino. Bueno, no, no. Hi ha temps per tot. No, està bé de tot. No, a mi el que em feia gràcia és que ara tot el tema educatiu, que abans estava molt quantificat entre les notes del 0 al 10, cada cop se'n va menys cap a aquest tipus de puntuacions i en canvi hi ha tots els altres aspectes de la vida...
han anat agafant com aquest valor per mesurar-les, no? Vull dir, ara mesurem els restaurants, els pel·lis, tot això, en puntuacions del 0 al 10, i és una cosa que em fa... Podria arribar al 10. Sí, sí, sí. I tot, eh? Socialment acceptat... O sigui, està socialment acceptat que es facin també amb persones, eh? El típic vídeo de... És un 10, però... Home, ara tots els vídeos TikTok, ranqueo de 0 a 10... És un 10, però li agrada menjar... No sé, canjos en els peus, doncs bueno. Per això, avui...
Faré com una mena de secció picadeta, perquè no ens podem enrotllar molt aquí, que participareu, tu, Jan, i tu, Pere. Molt bé. Que jo us aniré dient conceptes, persones, llocs, restaurants, i vosaltres els heu d'apuntuar del 0 al 10 ràpid. Molt fàcil. Els dos a l'hora o dius dones torn? No, dono torn. Dono torn. Ja veureu, és molt fàcil. Des de casa no ens parlareu.
Jan, Frankfurt Vallès. Set i mig. Hòstia, m'ha sorprès. El TripAdvisor és l'1, crec, o l'1 o el 3, no sé. De Terrassa. Ah, el primer. Em guardo el 10, em guardo el 10. Pere, el Viena. Set. Set, per sota de... Jan, la mínia mal.
Vull i mig. Pere, casa Rafinha. Vuit. Jan, YouTube. Nou. Peres, Spotify. Set. Jan, Jaume I. Home, deu. Sabia que m'ho havia volat. Avui he estat a la seva tomba. T'ajuro. Sí o no? Sí. Al monestir de Poblet. I li posaria un deu. Clarament.
T'he trencat molt la secció, però... Pere, Joan Pau segon. Sis i mig. Jan Jordi Ballar. Sis i mig. Pere, qui t'hem muntagut? Vuit. Jan, una nevera.
Sí, sí, sí, sí, la que piques el vidre i t'ensenya allò de dins. No l'he vist mai, només en anuncis. Vale. Aquesta, vale? Si és aquesta, nou. Un nou. Pere, un forn. Un cinc. Jan, el color blau. Molt bon color, molt bon color, sòlid, primari, vuit i mig. Pere, el color verd? A la meva mare no li agrada...
I llavors un 5, també. Ja en el Jordi Basté. Molt pesat, però fa un servei bo. 5, mig. Pere, el Ricardo Estrell. Un 2, com bé diria el nostre amic que va venir un dia. Ja en l'escola Pia Terrassa. La balança, molt carregada de les dues bandes. Un 6, un 6. Pere, la Farga.
Un dos. Ja, en el Toni Borgaia. Nou, nou, nou, nou. I Pere, el Xavi Coral? Sòlid vuit i mig. Doncs per mirar de diferenciar-los bé, anem a escoltar la xapeta històrica del Pere Casas. Hòstia, Pere, molt bé, no, això? Sempre està bé. Una corrada, eh? Una corrada.
Comencem com sempre pel principi. Com comences tu, a l'escola entenc que no vas decidir tu, però a treballar i tot això, com vas començar? Jo a l'escola vaig entrar-hi amb 7 anys.
7 anys a l'escola Piedra Terrassa, perquè, tot i que jo vivia al carrer Col·legi mateix, no hi havia places. Anaves allà i els deien als meus pares que no hi havia places i no podia entrar. I llavors, doncs, havia anat al Bisrat de Gara, havia anat a les Monxes del Cas, que en deien, no?, i als 7 anys vaig poder-hi entrar.
De fet, l'entrada que vaig fer va ser una miqueta dura, perquè feien un examen d'ingrés, imagineu-se, estem parlant de l'any 67, i quan vaig acabar l'examen aquell que van fer, que no sé, no recordo massa el què, doncs m'han dit, ja te'n pots anar cap a casa.
i jo em vaig perdre perquè a l'escola em van trobar plorant per allà i em van acompanyar cap a la porta, no? I, bueno, des de llavors, llavors sempre he anat mantenint relació, no? Vaig estudiar, jo estudiava, també us haig de dir la veritat, perquè a casa meva feien un esforç molt gran per pagar l'escola, i això feia que pensava, ostres, tu no els pots defraudar, no? Vull dir que la meva motivació, la veritat, és que era aquesta. I després, quan...
Quan vaig acabar els estudis enllà, encara vam fer cou, vam fer el que se'n deia el cou, que això és de fa molts anys. El batxillerat d'abans. Exacte, sí, exacte, batxillerat i cou hi havia. Llavors vaig estudiar, bueno, vaig estudiar diverses coses, però també vaig estudiar de mestre,
I diguem-ne que mai vaig deixar de treballar-hi. Feia de monitor, feia moltes coses a la mateixa escola. Vol dir que als anys 79, sí, 80, ja vaig començar a fer coses a l'Escola Pilla, no? I realment, a treballar-hi com més seriosament, doncs vaig començar l'any 85.
I també, ara flipareu, perquè jo, com que havia de guanyar-me la vida, busques feina allà on sigui, no? I anava fent feines, jo què sé, al president Salvans, a Bedruna, a Can Colapi, a diferents llocs de Terrassa, no? Que si fent classes de flauta, que si fent classes de música, el que sigui. I a Bedruna em van dir, mira, l'any que ve et donem una tutoria i et contractem ja a jornada complerta.
Jo vaig estar supercontent, a més m'hi trobava, us haig de dir la veritat, m'hi trobava superbé amb el claustre de Bedruna, i ho vaig comentar amb el meu director, amb el director que hi havia abans, que era el Juanjo, el Juanjo Silvericio, i ell quan va saber això, al cap de res d'una setmana o així em va dir, ostres, l'any que ve també et dono una tutoria a tu.
És la típica del fitxatge, eh? Exacte. Llavors això em va ser una miqueta de greu, eh? Perquè això ja t'hauràs al Bedruna, és com anaves a jugar a l'espanyol... Exacte, sí, sí. Però la cosa hauria canviat perquè hauria pogut jo, doncs mira, continuar al Bedruna i jo què sé què hauria acabat fent, no? I llavors, doncs...
Vaig anar a Beidrunar a Grailsi i encara a vegades en parlem, perquè després he tingut molta relació amb molts directors i directors generals de diferents institucions, i entre elles Beidrunas, però la casualitat va ser aquesta. I des de llavors jo vaig començar a treballar de tutor, vaig començar a treballar de coordinador, vaig anar fent, vaig anar fent, vaig anar fent. I una cosa potser xula de les feines que he fet és que, és veritat que he arribat a director de l'escola i a director general de tota l'escola PIA,
Però no ho he fet, diguem-ne així de cop, sinó que he pogut anar... És a dir, jo sé que és fer de monitor de l'escola, fer de monitor de menjador, fer de monitor de l'esplai, fer de mestre... I això també et dona una visió xula de la feina, no? Que a vegades...
A veure, no vull pas dir una cosa per una altra, però a vegades és veritat que quan fas de director directament i no has fet mai de mestre, per exemple, doncs això pot ser un hàndicap. I això passa molt a la conselleria d'educació, per exemple. És més fàcil tenir empatia, no?
Exacte, i entendre les problemàtiques que hi ha. A vegades hi ha consellers i conselleres que ho fan molt bé, però que no han fet mai classe. I clar, persones que ens dicten, que ens posen les normes del que hem de fer, evidentment amb equips i tal, que no hagin passat per un recorregut educatiu... Passen a ser gestors. Exacte, passen a ser gestors, però haurien de conèixer més el territori, diguem-ne, no?,
I tu quan fas el salt de l'escola Via Terrassa a Balmes, això és un salt professional? O sigui, és tirar endavant, eh? Això mireu, sempre dic, i els que em coneixen m'han sentit dir moltes vegades, que aquest va ser el millor regal professionalment de la meva vida.
Perquè, mira, tu, jo tot el progrés que vaig fer a l'escola Piedaterrassa, xulíssim, però coneixia absolutament a tothom. És a dir, jugava sempre a casa, per lo bo i per lo dolent, eh?, vull dir, no us penseu. Però, clar, jo els professors, tothom els coneixia, alguns els havia tingut jo com a alumne, no?, i, per tant, era un territori que no era fàcil, també us haig de dir, fer de director d'una escola, a la meva època hi havia 2.000 alumnes, érem 300 persones de personal, no?, entre personal docent i no docent, era un bon grup, no?,
Doncs no, no era fàcil, però donar-te l'oportunitat d'anar a un lloc nou que no coneixia ningú, una escola així de Barcelona, per mi va ser un repte gegant i molt, molt, molt xulo. I la veritat és que vaig conèixer un equip...
molt diferent de persones, un tarannà que malgrat fos la mateixa institució, doncs també diferent, unes famílies, uns alumnes, i això per mi va ser un regal, de veritat va ser una cosa molt xula, i per tant per mi va ser una, sempre ho dic en el que era secretari general, que va ser un regal molt important, i laboralment el més important. Sempre dic que l'escola de Terrassa és la meva escola, és l'escola del meu cor, però sempre també dic que val més la portaré sempre al cor, perquè realment va ser molt important.
Ara comentaves temes de persones que han arribat a ser consellers i no havien sigut mestres i se'ls ha notat. Aquestes últimes setmanes ha estat bastant a les notícies el tema dels mestres perquè hi ha hagut una vaga. Què es demanava exactament? Entenc que són mestres de l'escola pública, no són de la concertada. Què es demanava en aquesta vaga, en aquestes peticions? I si entens aquestes peticions? Sí, mireu...
actualment a l'educació no us descobriré res si us dic que hi ha un malestar hi ha una cosa que en diem malestar docent els docents tenen un cert malestar i és un malestar que no és gratuït al final les persones volem fer bé la nostra feina
La gent vol fer bé la seva feina, ja està, no és pas una altra cosa que tu tens una vocació i vols fer-la bé. Però l'educació ha canviat tant, de quan vosaltres anàveu a l'escola ara, ha canviat, i de fa cinc anys ara també ha canviat molt. Canvia molt, sobretot, per un tema que és el tema de la inclusió, de l'atenció a la diversitat, no?
Cada vegada, que és una cosa bona, doncs ja tots els alumnes els tenim a la classe, tot tipus d'alumnes. Això està molt bé, però això necessita recursos. I necessita recursos tant per l'escola pública com per l'escola concertada. De fet, necessita recursos pel que se'n diu tot el Servei d'Educació de Catalunya, que ja estaria bé que parléssim de Servei d'Educació de Catalunya i que no haguéssim de diferenciar d'escola pública i de concertada, perquè segur que vosaltres, de petits alguna vegada, heu anat a Sant Joan de Déu.
i Sant Joan de Déu és un hospital concertat però vosaltres aneu allà i tant és que aneu a Sant Joan de Déu com que aneu a qualsevol altre hospital perquè no pagues absolutament res doncs en educació també hauria de passar això i a partir d'aquí el que hauria de passar és que tinguéssim els recursos suficients per fer bé la nostra feina
I això és el que demanen. A vegades amb més encert, a vegades amb menys encert, s'hauria de matisar molt, però al final és veritat i és una realitat que hi ha un malestar docent important en aquests moments. Però aleshores ve una mica fruit de la immigració i d'adaptar... No, perdona, perquè això no voldria que semblés... No, no, no és culpa. Hi haurà immigrants i aquests dents se'ls ha d'adaptar, que no és res dolent. Exacte.
Vull dir, no dic que hagués assenyalat això, sinó que aquests canvis que s'estan presentant és bàsicament... Vull dir, una demigració ja està bé, han de venir perquè... Bueno, tu ens ho diràs, però els nens de col·le van baixant perquè cada cop aquí tenim menys fills els que som d'aquí i necessitem omplir aquestes places... És una altra realitat, tia. És una altra realitat.
Aleshores, anava per aquí o per, vull dir, quin és el canvi, quin és el repte? Diguem-ne que no hi ha un sol factor, no hi ha un sol factor. És veritat que l'alumnat que ve de fora necessita una adaptació, això també, si no digués això o mirés cap a un altre costat seria mentir-vos, no? Un alumne de fora necessita una adaptació, evidentment, bàsicament per la llengua.
A vegades temes culturals, però sobretot per la llengua. Però els alumnes d'aquí, doncs, com un de vosaltres feia broma fa un momentet, allò que deia que un TDA, que et donen pastilles... Jo, jo, jo. Doncs ara què passa? Que hi ha molts més, molt més alumnat amb necessitats educatives diferents que els altres, no? Diguem-ne TDA, diguem-ne síndrome d'autista, exacte. I això fa que a l'època vostra potser hi havia un nen a la classe, dos...
i ara en aquest moment n'hi ha molts, n'hi ha molts, i s'ajunta tot, s'ajunta una diversitat molt gran que moltes vegades no s'arregla només baixant la ràtio, és a dir, no s'arregla només en lloc de 25-20, s'arregla...
Potser sí baixant una mica la ràtio, però sobretot posant més docents a l'aula, que es treballi amb equip, una mica com passa amb altres professions, que ara ja no hi ha cap professió pràcticament que un treballi sol. Es treballa amb equip. Doncs també hem de fer possible que a l'aula es treballi amb equip i que aquesta mirada no sigui una mirada d'un sol mestre, sinó que sigui una mirada d'un equip de mestres. Això seria potser el gran canvi que estaria bé fer en aquest sentit.
I aquesta adaptació de persones que vénen de fora o no, o persones de diferents orígens però que hagin nascut aquí, no seria més fàcil fer-la en una xarxa d'escola que tots fossin escoles públiques? O sigui, l'escola concertada, com pot remar a favor d'aquesta adaptació?
Sobretot pel tema de la segregació escolar, perquè si aquestes persones que venen, que majoritàriament tenen menys recursos perquè venen per aconseguir recursos, perquè d'on venen pobres no en tenien, doncs no poden accedir a vegades a aquestes escoles concertades i hem d'anar a les públiques. Llavors, com es pot?
Mira, això tornaré a trencar segurament un mite, diguem-ne, o una cosa que tenim mal entesa. En aquest moment, i ja portem bastants anys, hi ha exactament la mateixa diversitat a la xarxa pública que a la xarxa concertada. És a dir, no és cert que les escoles concertades tinguin menys alumnat divers que no pas les escoles públiques. I això amb dades del departament, és a dir, si vosaltres feu una
petita cerca i aneu al departament i us baixeu el tant percent d'alumnat amb necessitats educatives especials que té la pública i que té la concertada, veureu que us dona exactament el mateix. Per tant, aquesta diferència no hi és. Per tant, el problema, diguem-ne, o la diferència està en altres temes, no en el tema de l'alumnat que hi ha. Parlo amb números, i parlo a nivell general, no parlo a nivell particular, perquè a nivell particular hi pot haver alguna pública
com segurament la d'aquí Matada Pere, o alguna concertada, que tinguin molt menys immigració, que tinguin molt menys necessitats educatives especials per una conjuntura concreta, que ho desconec, vull dir Matada Pere, però això pot passar. Però les dues xarxes en aquest moment...
tenen el mateix grau de complexitat. Ramon, perdona que sempre dones molt bé les preguntes, però ara em va molt bé entrellaçar una cosa que ha dit, que és una pregunta que tenia apuntada. Bé, com bé he dit al principi, jo tenia aquest tipus de necessitats que hem dit abans, sobretot en TDA. Les escoles estan millor preparades per atendre aquestes necessitats? I, per exemple, abans era molt...
a base de medicació, ara hi ha maneres noves de treballar, perquè ho desconec totalment, eh? Vull dir, s'està treballant millor, o més o menys és una mica la línia del 2006, del 6 al 2010, o com a veure...
que s'està treballant millor, jo crec que s'intenta treballar millor. El tema que apuntes de la medicació i tot això, això és un tema complicat, perquè va a vegades a línies d'actuació, ja no del mestre, sinó del metge, del psicòleg, etcètera. Això és un tema que no t'ho sabria dir exactament, perquè ja et dic, ja hi ha corrents i tot això. Ara que s'està treballant millor, el que passa és que el sistema està una mica desbordat. Està una mica desbordat. Així tot, així tot,
Hi ha una cosa que va passar, una dada que va sortir en l'últim informe PISA, que segurament sabeu, i és que els resultats no van sortir gaire bons per Catalunya, van sortir dolents.
Però tenint el mateix grau de dificultat, el mateix grau d'alumnes amb necessitats tant la xarxa pública com la concertada, la xarxa concertada tenia uns resultats molt millors que la xarxa pública.
Això s'ha d'estudiar bé, però segurament una de les coses que fa que la xarxa concertada tingui resultats millors, parlo sempre genèricament, pot haver-hi una concertada que tingui resultats molt dolents i una pública que tingui molt bons, no estic dient això, doncs és degut en gran part a un tema que se'n parla poc en educació, que és la governança i que és el lideratge. És a dir, està demostrat que amb un bon líder, una escola...
té un 20% de millors resultats que amb un mal líder. Què passa aquí? No és culpa de ningú, és el sistema. Un sistema públic li és difícil, un director d'escola pública no pot fitxar persones, no pot tenir un claustre estable, no pot per sistema. En canvi, en una escola concertada sí que es pot fer això.
Això, només aquest lideratge, i moltes més coses que serien el lideratge, doncs es pot aconseguir un 20% de diferència de resultats. Això és un tema molt, molt, molt important i molt interessant. És a dir, què és el que canvia en una pública i una concertada? Home, canvien moltes coses, però, per exemple... Ah, en aquest sentit. Sí, sí, per exemple, una cosa, diguem-ne...
clàssica i bàsica que canvia és la de la plantilla. En una escola pública, tu estàs allà i uns mestres marxen perquè busquen anar a un altre lloc, uns mestres venen, i tu t'has de fer amb els mestres que tens el teu claustre, no? No passa res, és cap problema.
Amb una concertada, diguem-ne, que tu pots anar a fitxar o a triar aquells professors que tu vols. I, una altra cosa, si un professor no et sembla bé o que sigui, doncs també el pots acomiadar. Això a la xarxa pública no passa. I això és una diferència de governança. Entre aquestes n'hi ha moltes d'altres, no? Però diguem-ne que a la concertada hi ha més un qui mana que no pas a la pública.
per dir-ho així és ràpid, perquè si no us fumaria que ja m'enrotllo molt i encara... Toca més temes. Exacte, toca més temes. Un altre tema que ha sortit és el tema de la llengua, que està molt relacionat amb això que hi hagi un nou alumnat amb orígens diversos. És un fet que l'ús del català ha baixat molt, tant a les aules com als patis. En primer lloc,
Per què creus que és? És per un tema demogràfic exclusivament o també per un tema de globalització, xarxes socials, etcètera?
No ho sé, això potser en sabeu més vosaltres. Jo crec que és molt social, això, al final. Clar, els entorns amb els que m'he mogut jo no ha passat tant això i per això penso que potser és una miqueta social, no? Però no sé si vosaltres també quan teniu grups vostres es parla més en castellà o això si us hi heu trobat. Toni, fa poc vaig fer... Jo soc autònom i faig coses de creació contingut. Vaig crear un petit vídeo per l'escola Pidextraescolars.
Em vaig quedar a quadros. Vull dir, els nens, vull dir, nens que parlen en català, perquè llavors amb els pares, jo sé que parlen en català, entre ells, la interacció entre ells... Parlen en castellà, llavors. Parlen en castellà, vull dir, és la interacció entre ells, perquè ells a casa sí que ho parlen en català. I llavors, nens, que jo sé que són de l'Helètic, per exemple, jo vaig a l'Helètic, i aquells nens parlen, vull dir, és...
Bàsicament que la manera de comunicar-se entre ells està guanyant el castellà a la partida, i suposo per coses que ha dit el Pere, el que ells consumeixen al dia a dia, i el que és els seus temes de conversa i tot això, és en castellà, perquè el que consumeixen a xarxes i tot això, mentre que nosaltres potser tenim un super 3, i llavors tot el nostre entorn en català i no ens convidava res a parlar.
castellà. Aquest deu ser el motiu principal i deu ser el millor que també podria ser, que és la llengua que més fàcilment s'entenen tots. També podrien ser coses d'aquestes. No crec que siguin tan poc modes ni d'això. Jo crec que els nens petits són pràctics.
I des de l'escola Pia, això és un tema que tu ja no hi ets, però segur que ja segueixes connectat, és un tema que us preocupa i que heu decidit solucionar d'alguna manera, i si és així, què esteu fent per fomentar-vos del català?
No només des de l'Escola Pia, sinó des de totes les concertades, des de la Federació d'Escoles Cristianes de Catalunya. És a dir, és un tema que preocupa molt. Jo no fa gaire, fa un any, una cosa així, ja vam anar a parlar precisament amb la consellera d'aquest tema, perquè és un tema que preocupa molt, el tema del català d'escola.
perquè clar, és a dir, tu no pots, evidentment, els nens han de parlar amb el que ells vulguin i amb el que ells siguin còmodes, però llavors has de tenir alguna estratègia per promoure la teva llengua, perquè al final ja ho sabeu que és molt clàssic això de la llengua i l'identitat, vull dir que és un tema molt important. El que s'està fent o el que es fa...
exactament ara no ho sé, però sí que es fa molta promoció que es parlin en català, que juguin en català, d'ensenyar coses en català. Però, clar, dit això, també és veritat que has de reservar hores per fer altres idiomes, no només el castellà, has de reservar hores per fer anglès, has de reservar hores per fer altres coses, però sí que s'han de portar a terme estratègies per parlar el català, i tant que sí. I, per tant, quan, evidentment, totes les xerrades, totes les coses que es fan normalment són sempre en català.
I la creació de xarxes que vagin més enllà de l'escola, que també agrupin aquestes famílies que, doncs, algunes seran nouvingudes i potser els costarà més. En això també s'està treballant, és a dir, amb temes extraescolars, de posar el català, d'intentar fer com grup. Sí, ja t'entenc, ja t'entenc.
Sí, això a escoles on hi ha més, diguem-ne, més volum d'immigració es fa. Ara penso en l'escola Pia de Sant Antoni, una que està allà al Raval, que està davant del mercat de Sant Antoni. Aquesta escola des de fa molts anys, però no des d'ara, no des de fa moltíssims anys,
agafen i amb les famílies nouvingudes els ensenyen gratuïtament a parlar català. Això és una cosa positivíssima per elles, perquè també les ajuda a integrar-se, les ajuda a entendre coses que potser si no, no entendrien, etcètera. I això es fa des de fa molt temps. Així tot el tema aquest no és fàcil, perquè, per exemple, una cosa que el director que hi havia abans sempre em deia, aquestes famílies a vegades...
tenen un grau de, com entre cometes, timidesa, no? I els costa molt participar en activitats, els costa... Clar, et sents estrany, també. Vull dir, també us heu de posar la pell de l'altre, que a vegades ja no participen. Bé, no participen, però és que per un cantó se senten estranys, per altre cantó a vegades tenen problemes que nosaltres no ens els podem imaginar, no? Perquè si estàs preocupat per si tancaran el llum, no?, tallaran la llum o coses d'aquestes, doncs...
Tens preocupacions molt més grans que altres coses d'aquestes, no? Us heu plantejat demanar ajuda o consell a les escoles de la Catalunya Nord, que en un context molt més difícil en què tots els nens parlen francès a casa aconsegueixen que entre ells parlin català?
Doncs no, però ho proposaré. Agafem una idea. Jo ho desconec, això que explica, espera, però ho proposaré, i ho proposaré no només per la xarxa Escola Pia, sinó per tota la xarxa d'escoles cristianes de Catalunya i concertades.
Com s'està parlant bastant últimament, que el cas d'Austràlia, que ha prohibit els telèfons els menors de 16 anys, aquí sembla que també anem al camí de fer-ho. Però alhora és una eina que els adults també fem servir cada dia. Vull dir, té sentit prohibir els telèfons als nens i nenes? Si després, vull dir, per nosaltres és una eina tan indispensable, que jo, a priori estic indiferent, estic a favor,
Perquè entenc que el mòbil són moltes coses, no? Vull dir, pot ser des d'un telèfon o un sistema de missatgeria a mirar Instagram i tirar-t'hi moltes més hores de les que un voldria i rebre inputs i informacions, desinformacions, sobretot. Però com ho veus tu, això de prohibir el telèfon?
Mireu, això és una cosa que és molt, molt important. De fet, aquest any, el 25 de març, ara, es farà el tercer congrés d'aquest d'Educació pel segle XXI, i per tercer any consecutiu hi intervindrà el Francesc Villar, que és la persona que porta la unitat de suïcidis de Sant Joan de Déu.
Aquesta persona ja és el tercer any que cada any diu que està més content però que denuncia aquest tema, perquè hi ha moltíssima evidència, però moltíssima evidència, de què passen amb els nens i amb els joves degut al mòbil. Què vull dir moltíssima evidència? Doncs vol dir que cada vegada sabem més que utilitzar un mòbil des de molt petit et dificulta un desenvolupament, diguem-ne, normal o un bon desenvolupament a nivell de...
sobretot a nivell de cervell, fins i tot el Fran Villar ens deia que es quedava com més petit. Hi havia estudis que veien això per desgràcia, perquè hi ha hagut molts anys que s'han pogut estudiar aquests efectes. Per tant, està clar que el mòbil no és una bona eina per a un nen petit, està clar que de 0 a 6 anys, 0 mòbil,
de 0 a 6 anys, 0 mòbil i 0 pantalles. A partir d'aquí està clar que es poden començar a introduir, però molt a poc a poquet, i segurament fins als 16 o fins una cosa així no és una bona edat per deixar una miqueta de llibertat. Penseu que el mòbil és nociu, i això també trobareu moltes coses, com ho pot ser el tabac, com ho pot ser altres coses, no? I...
Posava el Fran Villar un exemple que em va agradar molt, que va dir, mireu, un cotxe. Un cotxe és una cosa bona. Al final, un cotxe és un tema que ens agrada a tots, anar amb cotxe, conduir, etcètera, etcètera. És un punt molt més ràpid. Exacte, i dona una llibertat i tal. Però un cotxe, un nen de 6 anys no el pot portar.
Senzillament què necessitem? Necessitem que la persona tingui 18 anys, es trigui un carnet de conduir i llavors pot portar un cotxe. Doncs segurament amb el mòbil aniria una miqueta per aquí. Aniria per dir, escolta'm, no passa res, però ho hem de regular, això no pot ser. Ara, s'està fent molt mal perquè hi ha continguts per nens de mesos. És a dir, hi ha pares que...
Per ignorància, perquè jo no he trobat mai cap pare que vulgui fer-ho malament. Deixar el mòbil allà amb un nen de 4 mesos mirant coses i diu mira, mira, com si fixa i tal i qual. I allò no li està fent cap bé, sinó tot el contrari. I a vegades per ignorància o també perquè està fent 40.000 coses i és la fàcil per tenir-ho allà a distret.
Vull dir que... Comoditat i necessitat, no? Sí, és fàcil. Vull dir, al final potser seria una mica tornar al Nokia i donar-li per trucar i ja està. Sí, a vegades hi ha de trucar. Bueno, doncs escolta'm, si és només per trucar, preparar-li el telèfon perquè pugui fer trucades i prou, no? Vull dir que és això, que una part del telèfon sí que és molt bona. Sí, sí, sí. Totalment, totalment.
Una altra tecnologia que hi ha ara és la intel·ligència artificial, si nosaltres haguéssim tingut xeixit de temps, no haguéssim fet cap treball, cap resum de capítol de llibre ni res. Ja us despavilàveu ja per això. El fin com del vago. Exacte, el fin com del vago ja hi havia coses.
Ara, com es gestiona això? Perquè és molt complicat, no?, fer que un nen a casa faci alguna cosa sense copiar-se tot del xal GPT. Jo penso que s'ha de gestionar com es va gestionar la calculadora, que posava l'exemple allà abans.
És a dir, utilitzant-la. Jo ja no concebeixo que eduquis i que no eduquis fent servir el xat GPT. Tu estàs a l'aula amb alumnes de secundari o de batxillerat i, escolta'm, tu els has d'animar que bé animàvem a fer cerques a internet, no?
Bé t'animaves a dir, escolta, busca això, fes la cerca amb el xat GPT, al final és com un mega cercador. És a dir, el xat GPT més aviat ens ha de capacitar més que no pas una altra cosa. Ens ha de fer que siguem més capaços de fer coses que no pas una altra cosa. Per tant, no ho veig gens dolent ni res. Jo ara, mira, estic estudiant anglès i pensa que quan has de fer una redacció i tal, el mateix professor et diu, escolta, abans d'entregar-me-la...
passa-la pel xarxa GPT, que no sé què, vull dir que... Dóna... Sí, sí. És que aprens molt. Ara.
Ho has de revisar tot, eh, també? Sí. I això també s'ha de fer, perquè d'entara en tant en deixen alguna. Com copiar pegant i... No, no, això no pot ser mai, eh. No pot ser mai. Nosaltres hem de ser les primeres generacions que recordo que hem fet informàtica. Vull dir, que jo arribava a casa, a casa meva, per sort tenim un ordinador, i em fotia llei, jo què sé, anava a l'EDU365, que a l'escola havíem de fer servir, jo què sé, tal, no sé què.
I els meus pares flipaven, deia, però tu on has après això, no? Quina classe fan els nens ara que a nosaltres ens sorprendria i diríem, hosti, com preparem per nous treballs del futur? Jo diria que el que potser més seria diferent
diria, és el que les classes comencen, o hi ha moltes classes que comencen més amb un repte, no?, intentant el que se'n diuen escenaris d'aprenentatge o dissenys d'aprenentatge, és a dir, que el mestre intenta dissenyar una situació d'aprenentatge, hi ha un repte i que aquest repte se soluciona d'una manera cooperativa,
És a dir, que no fa un sol, sinó que ho fas cooperativament, i que moltes vegades es demana que tingui un producte final o un resultat que sigui social, també. És a dir, que sigui una aportació a la comunitat propera del lloc on estàs tu. Potser això és una de les coses més diferents de la vostra època. I això és avaluable?
Sí, perquè mireu, això m'ho he deixat de dir quan feia l'avaluació, però ja que hi tornem amb l'avaluació, clar, l'avaluació, quan tu deies la mínia mal, 8, això no la mínia mal no li aporta res.
La mínima mala que li aporta és que li facis un bon feedback i que li diguis què fa bé, què fa malament, on ha de millorar. Això és l'avaluació. Quan es fan una avaluació, diu tens un 7, tens un 8, tens un 9. Això és classificar. Això ho sap fer tothom i no serveix de res. El que serveix...
és que realment et diguin on pots millorar tu, com pots millorar, quines coses no fas bé, quines fas bé. L'error és un gran... és l'aliment de l'aprenentatge. Penseu que l'Edison, això és una cosa que explicava a vegades a l'escola, va aprovar més de mil vegades fer una bombeta. I va inventar, no? O que el Michael Jordan també ho heu sentit, que ha fallat més de canastres que no pas n'ha encestat. Vull dir que l'avaluació no pot ser posar una nota.
Va molt més enllà. I, de fet, tots recordarem quan ens han fet un feedback a nosaltres. O sigui, jo tenia un consultor, un company, que em deia que el feedback era l'alimento de los campeones, perquè és això, que et diguin un feedback, que et diguin, mira, això ho has de fer més d'aquesta manera, això, posa't així, posa't així, has estudiat això, mira't allò. Això és el que et fa avançar. Les meves notes de primària eren bé però li costa.
El comentari, que us ho recordeu, progressa adequadament i ben provocat. Progressa adequadament i ben provocat. Tot això... I, per tant, examens tipus Pardo Ramon, eh? Examens tipus test i tal, que és el més com... Sí, diguem-ne que... Pardo Ramon. Jo soc molt eclèctic, és a dir, jo no renegaria de cap tipus d'examen, perquè, és a dir, memòria és important tenir memòria, només faltaria, si no malament, no? Però...
Al final, l'examen, l'avaluació no es pot reduir a una nota, l'avaluació s'ha de reduir a un acompanyament, no?, a veure tu com vas progressant, a veure... I això és el que tenim, al final, no?, més aviat això. I d'això, de tot això de les avaluacions, se n'ha fet molta conya, a vegades se n'ha fet el meme, de fet, jo, quan feia la secció, me n'enreia una mica, no?,
Sense saber absolutament res de l'assumpte. Creus que és perquè s'han anat massa lluny i per això s'ha fet el meme? O la gent que està fent el meme i que s'estan rient és que potser no en té ni idea o que no està encertada? Bueno, perquè sí que és veritat que... A veure, s'han fet coses malament en educació, eh?
És a dir, hi ha hagut moltes innovacions que s'han fet per innovar. S'han canviat llibres perquè jo m'he cansat d'aquest. A mi m'agrada molt fer símils amb sanitat, amb medicina, perquè un metge no et donarà mai un nou medicament si aquest nou medicament no l'han provat i no és millor que l'altre.
En canvi, amb educació, a vegades, no es fa això. No es fa un canvi per millorar, sinó que es fa un canvi perquè és moda, i això ha passat molt amb una d'innovació que hi va haver l'any 2015, sobretot, que semblava que allò que tirem parets a terra, les aules... I, clar, això porta a que llavors la gent se t'enrigui perquè realment, mireu, no estava clar que havíem de millorar, però no tothom ho fa, això. Hi ha moltes escoles, i a vegades escoles,
petites i a vegades escoles que ningú en parla, vull dir, no necessàriament l'escola PIA només, doncs que abans d'incorporar una innovació, miren que porta de millora. És a dir, anem a fer això, ens hem de preguntar què portarà això? Aprendran més bé els meus alumnes? Perquè si no, no val la pena, tu, llegiran millor, no? I això, jo crec que emmirallar-nos amb la sanitat ens pot anar molt bé. És com allò que a mi m'agrada també molt explicar això de dir, si un nen no llegeix als 4 anys,
No passa res. Si no llegeix els 5 anys, no passa res. Els 6 o els 7, no passa mai res. I si no acaba llegint, tampoc passa res. Clar, un metge, si es troba que s'ha equivocat de medicament, que té... Doncs aquí, cuidado, perquè poden passar coses, no? I pots dir... Amb educació hauríem de millorar una miqueta més la mirada científica.
hauria de mirar més la mirada més objectiva, dir, escolta'm tu, jo soc responsable d'això, no? Fins i tot, a vegades, i això us ho explico, potser és una miqueta, estic jubilat i potser ho puc dir, això, no? Però, quan... Us en recordeu que a vegades hi ha professors que eren més durs que altres, no? I que deien, ostres, aquest és molt dur. Però els dèiem una àurea com de, ostres, no? Quin professor, no? Cuidado. No, no pensava en ell, però...
Però pensava en professors més de moments en què les notes, doncs, el Pagot podia posar unes notes que no tenien tampoc. No, va ser, tothom va ser molt d'estima, però el tio pertava. És molt maco, però diguem-ne que no tenien tanta transcendència, no? Perquè aquells professors que diuen, ostres, cuidado, jo què sé, la física de batxillerat, per dir alguna cosa, no? I en canvi, semblava que es premiés, que aquell professor sospenia més. Ja. Imagineu-vos un metge...
que diem que és bo perquè se li moren més els pacients al quiròfan. Oi que això no ho entendríem? Clar, hem de canviar una mica aquesta mirada. Un professor bo és el que fa que els alumnes aprenguin més, no que n'aprenguin menys. I aquí, diguem-ne, hi ha encara molta feina fent aquí, en aquesta mirada.
Fa poc, el govern, després d'haver-ho dit durant molts anys, va prendre la mesura de no seguir donant subvencions a les escoles que segregaven per sexe. Com ho veus, aquesta mesura? Home, mira, jo vaig bé, ja ho dic així d'entrada, perquè l'escola és un lloc on hem d'anar a aprendre a ser i a viure, no?,
I per viure, per conviure, per aprendre a ser, jo crec que l'unió normal és aprendre a ser com estem en societat. En societat estem barrejats i jo crec que ens hem de barrejar. I per això és important que ens barregem no només amb homes i dones, sinó també amb nois i noies, sinó també amb la diversitat que hi ha en el nostre entorn. I això ho trobo molt bé. Jo crec que una escola ha de ser així.
I abans deies que també a l'Escola Pia, com a totes les altres escoles, està venint onades migratòries de fora de Catalunya i fora d'Espanya. Com es gestiona la diversitat també de religions dintre d'aquestes escoles catòliques?
Mira, amb això hi ha un tema que també és molt interessant, i és que, a veure, al final les religions, en definitiva, normalment, que jo sàpiga, les que conec, busquen la pau, busquen el bé, no n'hi ha cap que digui que no busqui això. Què passa amb això? Que cada una, per això, té les seves maneres de fer, etcètera, etcètera.
Per solucionar això no podem agafar el camí de dir, mira, els que són budistes que facin això, els que són cristians que facin allò, els que són d'anar fent, diguem-ne, guetos a dintre de l'escola. L'aposta que tenim des d'Escola Pires de fa molts anys i també a Bedruna i altres xarxes és de fer cultura religiosa. Què vol dir això?
que t'expliquen el que hi ha. És a dir, t'expliquen, mira, el fet religiós és una cosa inherent a l'home. L'home es pregunta d'on vinc, on vaig, si hi ha alguna cosa més enllà, tot això és on sempre ens anem donant voltes sobre aquests temes. Doncs anem explicant quines respostes hem donat.
Hi ha gent que la resposta que dona és no hi ha res, un ateu. Hi ha gent que diu no ho sé, un agnòstic. Hi ha gent que diu Jesús. Hi ha gent que diu Mahoma. Hi ha gent que diu Buda, no? Bueno, doncs expliquem tot això i a partir d'aquí, evidentment, cadascú amb la seva família tindrà la creença que tindrà i ho farà, però també el jove, el noi o la noia podrà anar pensant i podrà anar pensant en quin camí triarà des del coneixement, no des de l'ignorància, que això és l'ofumut. A vegades...
Hi ha hagut aquella corrent de no diguem res, home, no diguem res, si no ens expliquessin res de la vida i tot ho haguéssim de triar des de la ignorància, malament arrai, no? Evidentment, aquí el gran pes és la família, normalment, eh? De fet, ara hi ha una proposta que em sembla que això que estic explicant passarà a fer-se a tot Catalunya tant per les escoles públiques com per les escoles concertades. Perquè ara a les públiques no es feia cultura religiosa. No. Ja.
I com veus el que ha passat en el Carmel i si podria passar el mateix a l'escola Pia? I com se soluciona una cosa així? Em feu aquí això, és examens sin avisar, pam, pam, pam, mullet, oi? Si podria passar el mateix a l'escola Pia, perquè... Ja em va bé, no passa res.
No, no, a veure, primer, quan dieu com veus això que ha passat a la Càrmel, jo també sé el que més o menys se sap per la premsa, alguna mica, hi ha anat alguna cosa d'aquestes, no? El que des de fora sembla ser és que s'ha anat cap a un tipus de, diguem-ne, de funcionament més tradicional per anar ràpid, no? I que s'ha fet d'una manera, potser, sense avisar les famílies, això és una miqueta el que ha arribat, no?
A veure, jo crec que, crec, però això també és una cosa de nas i per allò que he anat sentint, crec que al Carme l'han fet menys del que diuen que han fet. És a dir, jo crec que no han anat tan tradicional ni de lluny i més aviat crec que allò que ja feien normalment ara ho expliquen més i que llavors la gent diu, ostres, què està passant aquí? Crec més això que una altra cosa. Si pot passar una cosa així a l'escola, jo no. Jo crec que no, però ho sé, eh?
Jo crec que no perquè sempre s'intenta ser molt transparent, no?, i explicar, vull dir, si es fa una oferta, doncs es fa i tothom fa el que vol, no?, i ja està. I sempre, potser, més aviat ha sigut...
titllada una mica més, o una mica massa, fins i tot, de liberal. El ballarín, un capellà de fa molts anys, que potser no s'han dit a parlar, sempre deia, l'Escòpia, si eres un no sé què, sorties igual. És a dir, no imprimies un caràcter. Hi ha algunes congregacions que diuen, ostres, aquest es nota que ha anat als, o que ha anat a les, o que ha anat... Diu, l'Escòpia, deixen com més llibertat que cadascú sigui més com és ell.
Ja, ja. Es diu. Sí que a l'escola via, per això, a part d'una formació acadèmica, hi ha com un conjunt de valors que s'intenten transmetre i es fan moltes, això del DENIP que diia el Jan, per exemple, o moltes coses. Creus que això de l'escola pública falta una mica, com aquesta formació de persones? O es pot fer o no s'hauria de fer perquè és l'escola pública i hauria de ser més neutral?
Jo crec que si anem a mirar els projectes educatius de la majoria d'escoles, gairebé totes comprarien el discurs de treballar en valors, d'aprendre a conviure, d'aprendre a ser crítics, d'aprendre a gestionar-se la vida. Jo crec que això gairebé surt de tot arreu.
No crec que hi hagi cap escola que digui, no, nosaltres valors no n'ensenyem, no? El que passa, que llavors, com has caracteritzat molt bé, em sembla tu, no?, al principi, cada escola té la seva genuïnitat, no?, la seva manera de ser, i ho fa d'una manera o ho fa d'una altra.
I és veritat que hi ha escoles que seleccionen més, és veritat que hi ha escoles que deixen més ser, és veritat que hi ha escoles que treballen amb més profunditat, i llavors això ja no depèn tant d'una xarxa, sinó que depèn de l'escola en si. Fins i tot dintre de la xarxa de l'escola PIA trobaries escoles que treballen més que altres, diguem-ne, dintre de la mateixa xarxa. Per tant, depèn.
I una altra pregunta, Toni. Ara, si haguessis d'apuntar els teus fills a una escola a Terrassa, que no sigui l'Escola Pia, ni potser el Carmel, a quina escola els apuntaries? Bueno, mira, amb això et donaré una resposta que és fàcil per mi, perquè jo tinc una neta que no va poder entrar a l'Escola Pia, per punts, i va a la Bet.
Vol dir que, bueno, però dient això no vol dir que hi ha moltes escoles molt bones a Terrassa, no només l'Escola Pia. Ara, evidentment, a mi, doncs, vull dir, jo esforteria l'Escola Pia, esforteria.
Un tema que ja hem d'acabar perquè ens queden un parell de minuts. Ens ha passat ràpid això. Un tema molt important i bàsic a les escoles, el bullying. Tu, que suposo que és un tema que sempre està sobre la taula, segons la teva opinió, quina és la manera més efectiva de combatre el bullying a les aules?
Aquest tema és un tema molt seriós i molt important perquè realment ens està matxacant molt això. Les escoles, ho mirem o no ho mirem, ens estan matxacant. Jo sempre dic, una escola que digui que a la meva escola no hi ha bullying, no hi vagis a aquesta escola perquè t'estan enganyant, perquè bullying n'hi ha a tot arreu.
i de situacions incòmodes entre els alumnes i això, n'hi ha hagut segurament sempre, el que passa és que potser abans eren més directes, abans de fumint una bufetada, i ara poden ser molt complicades, molt de segones i terceres, no només ara a la classe, abans era quan et trobaves, ara pot ser 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, amb les xarxes, amb tot, i és molt dur tot això.
Jo crec que el que més important és que els nens i nenes sàpiguen que l'escola és un espai segur i que han d'explicar allò que els passa. És a dir, que empoderar-los a explicar el que els passa i les preocupacions que tenen i tot això és el millor que poden fer, perquè al final...
Si un alumne no t'explica el que li passa, pot ser que hi hagi un alumne que està patint una barbaritat i que tu no ho sàpigues. Per tant, explicar i fomentar aquesta cultura del diàleg, de parlar-ne, de les coses, és molt important. I que sàpiguen, que això a totes les escoles ara hi és, que hi hagi un WhatsApp, una bústia, llocs on anònimament un nano pugui explicar-te coses també, perquè potser no s'atreveix a explicar-t'ho a la cara...
però sí que s'atreveix a explicar-ho en un lloc anònimament. I quan t'ho expliquin, llavors és molt important sempre prendre-t'ho en sèrio. Això també és una altra cosa que és molt important, perquè és veritat que ara no, jo crec que ara això ja deu passar molt poc o quasi no passa, però fa bastants anys es minimitzava una miqueta. Coses de net!
Exacte, es minimitzava una miqueta i això és fatal, perquè imagina't per un nen que està patint que li minimitzin això, això és molt greu. Per tant jo crec que és això, diguem-ne que facilitar que t'ho puguin explicar i quan t'ho expliquen validar-ho i anar a treballar-ho.
I molt difícil treballar-ho, perquè si és això un assetjador i un assetjar, tot això et genera tot de tensions i de dificultats a l'escola, que bueno, has de posar-ho tot sobre la taula, has de coordinar-te amb la inspecció, amb tots els serveis que hi hagi, i intentar sortir-te'n i buscar la millor solució en cada cas, perquè no hi ha una recepta única, sinó que cada cas és diferent. Exactament.
Doncs Toni, moltíssimes gràcies. I ara, un plaer. A mi se va fer molt curt, això. Ens han deixat. Jo portava aquí temes perquè he pensat, per si de cas, no? No, ja n'hi havíem prou. Moltíssimes gràcies pel teu temps. Ha estat molt interessant. I res, esperem que et vagi tot genial. Sí, home. Nosaltres aquí ens veiem la setmana que ve amb Isaac Albert. Si el Toni ha de gestionar no sé quants nens, ell ha de gestionar el Gàrdial Rufià. Són veïns, amb l'Isaac Albert. Són veïns, sí.
Moltes gràcies. I, Toni, que vagi molt bé. Ens veiem aquí la setmana que ve. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.
I would like to play a little tune I just composed not so long ago. Miss Billie Holiday.