Bon vespre a tothom. Matata de Pere de Ràdio, 107.1 Joaquim Fonboté i el programa Sa Pere Aude. Filosofia a la ràdio.
El vostre programa de cada dimecres que parlem i, sobretot, ajudem a pensar sobre temes importants, interessants i el més actuals possibles relacionats sempre amb la filosofia i les maneres de pensar.
Fins demà!
I avui parlarem, fem tot el programa sobre el gastricisme. I per què? Doncs perquè realment és una tendència filosòfica que està de permanent actualitat i només cal anar a una llibreria, buscar els llibres de filosofia i veureu que de llibres sobre gastricisme n'hi ha en un munt. Per què? Doncs perquè és una filosofia que és molt aplicable avui en dia a la nostra societat, a la nostra realitat.
Perquè, per exemple, ens hem parat a pensar el que depèn i el que no depèn de nosaltres? Hi ha coses que depenen de nosaltres i coses que no depenen de nosaltres. Entre les que depenen de nosaltres estan...
Per exemple, les opinions, els impulsos, el desig, les manies, les aversions... En definitiva, tot el que està sota el nostre control. Les coses que no depenen de nosaltres són el ser ric, per exemple, la reputació, els honors, els càrrecs... En definitiva, tot el que no està sota el nostre control. I aquesta és la idea central sobre la que es consueix el sistema...
de Pictet, que va ser un dels majors estoics a l'època dels clàssics grecs. Hem de distingir entre el que depèn i el que no depèn de nosaltres, el que podem fer coses i el que no podem fer coses. Aquest és el primer pas, el punt de partida, podríem dir, de la filosofia estoica. Saber distingir el que depèn i el que no depèn de nosaltres.
Molts filòsofs cínics van expressar aquesta idea amb tota claredat. Estic parlant de filòsofs cínics, no estoics. Aquesta és una prova que l'origen de l'estoïcisme s'ha de buscar en el cinisme, precisament. No com un tot pejoratiu que es té avui en dia de la paraula cínic, sinó com el seu significat original.
El propi Epictet va reconèixer que el deute en el seu llibre Les Dissertacions, quan recorda que el sínic diògenes de Sinop va agrair al seu mestre Antíceres que el lliurés de les opinions, el Doxell, a part d'ensenyar-li a diferenciar el propi del que no és teu.
Guíria es sintetitza amb una sàlebra frase que diu que tot el que és meu ho porto amb mi. Però es remunta, com dic, a l'època dels savis grecs, perquè com després va dir Cicerón, que era un emperador romà però que també era feòsof, deia...
que quan la seva patria va ser capturada pel enemic i els altres es donaven a fugida, emportant-se moltes de les seves coses, com algú d'aquests el va demonestar que va fer el mateix, va dir, doncs jo faig, doncs amb mi m'emporto tots els meus béns.
Les quatre coses que depèn de nosaltres són els desitjos i les aversions, és a dir, el sentiment que ens porta a voler aconseguir o a assumir quelcom i el seu oposat, a rebutjar certes coses, persones o situacions.
També, com hem dit abans, depenen de nosaltres els impulsos, la tendència que ens porta a actuar d'una manera no reflexiva, algunes reaccions que avui podríem dir-ne actes, reflexes o impulsos, o fins i tot instints o respostes intuitives.
Seneca els hi deia els primers impulsos, és la reacció davant d'una aparència o impressió, com de seguida veurem. Encara que aquesta reacció depèn de nosaltres, per un general tracta d'impulsos gairebé espontanis amb poca o cap reflexió. El que veritablement està en el nostre poder és la manera en què processem mitjançant a gust de raó aquest impuls.
Això és, doncs, una mica les claus del que és l'astroïcisme. Escolten una cançó i continuem parlant. I hoy solo ves dolor, solo una ilusión de ti.
Sé que el esfuerzo es en vano, que como el agua se escapa en tus manos, pero aún te quedo yo, late el corazón por ti.
Bona nit.
Mientras busco el sol de un nuevo amanecer, tú duerme mi amor, de la vida ya me ocuparé yo.
Me enseñaste a vivir de repente, mirar la vida sin miedo y de frente, a no rendir mi amor, ver la solución, a no huir.
Nos juramos lo bueno y lo malo y eso me incluye, te toca aceptarlo. Hoy seré fuerte yo, mi arma de valor por ti. Ahora voy a respirar tan profundo y sin dudar lucharé hasta el final.
Te despertaré cuando estemos a solas Abrázame, no te soltaré Sigo aquí a tu lado, no te dejaré Mientras tenga un corazón, por ti andaré
Fins demà!
Ya me ocuparé yo Yo seré el aire que impulsa el vuelo si tu ala está herida Viento del sur sobre el azul Mira mis ojos si un día te olvidas Te despertaré bajo un cielo de auroras Te despertaré cuando estemos a solas
Bona nit.
La vida ya me ocuparé yo
recordem més paraules dels històics de Pictet, que diu que si distingeixes el que és teu amb el que no és teu, que és el guia dels altres, res ni ningú et podrà perjudicar. Recorda't, doncs, que si et consideres lliure
i teu, el que per natural és l'esclau i llunyà, trobaràs molts greus inconvenients, viuràs en contínua atorbació i increparàs els déus i els homes, diu Epictet. En canvi, si consideres com teu el que realment és teu i si distingues com a alier el que és realment alier, aleshores ningú podrà importunar-te ni modestar-te i no criticaràs ni acusaràs a ningú.
No faràs res contra la teva pròpia voluntat. No tindràs enemics i ningú et podrà fer mal perquè res et podrà perjudicar.
També un dels aspectes importants diu que si aspires a subir tants grans béns, en recordar que no podràs subir-los sense esforç. Doncs hauràs de renunciar a algunes coses i privar-te d'altres durant un temps. Però si a més del que ja tens ara, vols obtenir càrrecs públics i riqueses...
recorda que és molt possible que no només no m'ho assegueixis, sinó que és segur que perdràs també les coses que et permeten obtenir la llibertat i la felicitat.
Davant de qualsevol aparència desagradable, posa en pràctica el dir. És només una aparència i no el que sembla ser. A continuació, posa-ho a prova segons les regles que hi ha tens per saber si pertany a les coses que depenen de nosaltres o les que no. Si aquesta aparència refereix a les coses alienes, el nostre poder en recordem-se de en res m'afecta.
Ets amo dels teus desitjos i aversions, no més en el que depèn de tu. En recordem-se que el desig et promet assogir el que desitges, i l'aversió, allunyar-te del que vols evitar. Qui no assueix el que desitja és un fracassat, mentre que el que cau en allò que pretén evitar és un desgraciat o un desditxat.
Si entre les coses que depenen de tu t'esforces en evitar el que és contrari a la natura, mai cauràs en res que vulguis evitar. Malgrat això, si pretens evitar la malaltia, la mort o la pobresa, seràs una mica desgraciat, perquè no ho pots evitar. No sentis aversió cap al que no depèn de tu.
Reserva la teva aversió, les teves manies, per les coses que depenen de la teva voluntat són contràries a la natura. De totes formes, pel moment no desitges res, perquè si desitges coses que no depenen de tu, és impossible que no et vegis frustrat. I si desitges coses que sí que depenen de tu, adona-te'n que les que et convé desitjar encara no estan al teu abast. En conclusió...
ampliar l'atracció i la repulsió de manera lleugera, amb prudència i sense esforç. Això són màximes d'aquestes que ens hauríem d'emportar cada dia a coixí i anar estudiant perquè és totalment aplicable amb nosaltres al segle XXI.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Oh yeah, your skin and bones Turn it into something beautiful And you love For you I bleed myself trying For you I bleed myself trying
It's true Look how they shine for you Look how they shine for you Look how they shine for you Look how they shine for you
Bona nit.
Molt bé, continuem amb el manual aquest que estem explicant per aquí a la mitjana sobre l'estoïcisme. En tot el que no depèn de tu, excepte el que és inevitable. Respecte a les coses que ens agraden, ens posen contents o ens fan.
fins i tot en són útils, ens hem de recordar sempre de quina classe de cosa es tracta, començant per les més insignificants. Si t'agrada, com diu ell al pictat, una gerra, digues per tu mateix, aquesta és una gerra que m'agrada, i no t'enfadaràs. Quan es trenqui, si fas un petó al teu fill o a la teva dona, hem recordat que no...
han recordat que estàs fent un petó a un ser humà i no t'alteraràs si algun d'ells es mor. Això és un entrenament estoic que comença per entendre que en tot allò que no depèn de la nostra voluntat no podem estar segurs que qualcom succeeixi o no succeeixi. Les llarres es trenquen, els sers humans es molen.
Potser molta gent que està escoltant aquest cos sembla una mica heavy, una mica bèstia per comparar una gerra que es trenca amb la mort d'una persona estimada. No et sembla revelar una insensibilitat i ser massa freds de manera extrema.
Però Pictet era així, no era qüestió de la importància d'una o una altra cosa, sinó que simplement ens recorda que cap d'elles depèn de nosaltres. Se suposa que Pictet començava amb exercicis senzills, com acceptar, doncs això, petits accidents domèstics, per després de mica en mica anar-nos convencent que també hem d'acceptar, doncs això, coses més importants o les coses més importants en aquesta vida, com poden ser la mort d'un cert estimat.
Ell mateix diu que abans d'emprendre qualsevol acció s'ha d'examinar molt bé. Si s'ha decidit, no sé, per dir, anar, per exemple, un cap de setmana, sortir, abans de sortir t'has d'imaginar tots els inconvenients que ens podem trobar, generar carretera, llocs plens, etcètera, etcètera, durant...
no serà potser un dia tan agradable com el que pensaves d'aquesta manera portaràs a terme la teva intenció de manera més segura si et dius vull sortir aquest cap de setmana però també vull conservar la meva llibertat en harmonia amb la natura
Doncs ell diu que segueixis aquesta màxima amb tot el que fas. Perquè per aquest mitjà, si passa algun inconvenient o alguna desgràcia sortint el cap de setmana, te'n recordaràs d'allò que no he vingut aquí només per sortir el cap de setmana, sinó també amb l'intenció de ser lliure i fer alguna cosa diferent del que fas el reste de la setmana. Aquest...
És un tema que permet molta polèmica, que permet molta discussió, i que és, d'alguna manera, l'essència del pensament de Pictet. Quan fas les coses, fas-les pensant que... D'una manera, gaudiràs d'elles, perquè si no ho penses, al final, qualsevol inconvenient et tirarà els plans que tinguis en gaire.
Ja sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho, però aquesta és la realitat. Hem de ser prou lliures com per anar fent el que nosaltres considerem que hem de fer. Escoltem una altra cançó i continuem parlant. Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols.
Per les parets de la mort s'obre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes. Ara som dos fills del sol en aquest desert. Mai no és massa tard per tornar a començar.
Per sortir a buscar el teu tesor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar. Pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tard per tornar a començar. Per sortir a buscar.
Camins que està a fer sol. Camins vora les estrelles. Camins que ja són nous.
Molt bé, continuem amb el nostre sapere Aude. I una frase d'aquelles que, malgrat els anys, més de 2.000 anys d'història que té...
Continua de permanent actualitat. Accepta la teva responsabilitat i no culpis els altres. Accepta la teva responsabilitat i no culpis els altres. Quan patim incomoditats o qualcom ens preocupa o ens sentim malament, anem de culpar els altres.
sinó a nosaltres mateixos i a les nostres opinions. És propi d'una persona mal instituïda de filosofia culpar els altres de les seves desgràcies. Els que comencen a educar-se es culpen a si mateixos.
tant els filòsofs com altra gent que ha pensat sobre aquest tema. Epictet insisteix en aquesta curiosa i radical manera d'assumir la nostra responsabilitat. Som nosaltres els responsables i no els demés.
Però no per què, per culpa de la nostra desídia o ineficàcia, ens hagin assuguit el que pretendíem assuguir com un estudiant que acusa el professor del seu merescut suspens, o un director que ocupa el guionista del fracàs de la pellícula, o un guionista que responsabilitza el director per no haver sabut portar a la pantalla el seu magnífic guió. No.
Per repictat, els altres no tenen culpa perquè hagi esdevingut en el món exterior, ens preocupi, inquieti o molesti, sinó que som nosaltres els causants d'aquestes emocions. Si acceptem amb indiferència qualsevol cosa que no depengui de nosaltres, aleshores res que esdevingui podrà ser considerat com un problema o una desgràcia.
Va quedar una mica clar el que referia Pictet quan deia que podem ser completament lliures si només ens interessem per les coses que apenen de nosaltres. També diu que no presumissis mai de les excedències alienes.
En paraules de fa més de 2.000 anys, si un cavall digués que és hermós, això seria tolerable, però quan presumeixes de tenir un cavall hermós i bonic, aleshores estàs presumint del que no tens. Què és aleshores el que tens teu? L'ús que fas de les teves experiències. Per aquesta raó, si mimes les experiències de correu la seva naturalesa i opines d'elles com ha de ser...
Aleshores et serà permès presumir, perquè estaràs orgullós d'un bé que efectivament és teu.
Quan comences un viatge i el vaixell ha parat per fondejar, ja dic són paraules de fa més de 2.000 anys, pots desembarcar per buscar aigua i ningú t'impedirà que t'entretinguis agafant petites coses de l'aigua o com furetes que trobes en el camí, però mai has de perdre de vista el vaixell disposat a tornar a
quan el capital del barco et cridi. Aleshores tindràs que deixar-ho tot si no vols que t'embarquin a última hora. Això es pot interpretar que mai perdis el rumb de la teva vida en mans dels demés, com tampoc pretenguis que les coses es demaneixin com desitges, sinó més aviat com tal com vols.
passen, no com tu vols que passin, sinó com passen. D'aquesta manera viuràs una vida més tranquil·la i més feliç.
Les pomes verdes i aquest cel desert. La ciutat dels errors. Avui és com un bosc tot ple de menta. Només veig un fanal. I tres ocells a la branca d'un bar. Simplement no és dilluns. I el teu desembre no es refreda mai.
de moment, seurem aquí, veurem passar la gent, i potser les nostres siluetes també, no ho sé, vestides amb paraules i un barrer. Els cotxes amb volants.
Tu condueixes frases sense mans i el solet als botons del teu abril mirant per la finestra. I la llum als racons de tots els pensaments, però de moment, de moment, seurem aquí baurem els ulls.
Fins demà!
De moment, de moment, saurem aquí, veurem passar gent i potser les nostres siluetes també, no ho sé, vestides amb paraules i un barrer. Caminant, caminant, faran coses curioses d'un passat.
Però una terrasseta en veu de l'home.
Continuem amb el manual de Pictet. I ja dic, són reflexions que... totalment aplicables al nostre segle XXI, malgrat que a vegades utilitza figures...
que avui en dia no s'utilitzen, evidentment, i els traductors ens han intentat adequar-ho al nostre llenguatge, però pensem que està escrit fa més de 2.000 anys i l'humanitat veus que continua tenint...
Problemes similars, potser fins i tot en tenen més, degut als avenços que hi ha hagut, però val la pena considerar, escoltar, llegir, parlar sobre els nostres orígens, sobre l'origen de la filosofia, sobre, en aquest cas, els estoics, als quals avui estem dedicant aquest saperiaude de Matadepera Ràdio 107.1.
Rebutja les temptacions i aplica l'autocontrol, la resistència i la paciència. Amb tot allò que esdevingui, cerca en tu mateix el mitjà que tens per defensar-te.
Si veus una persona que t'agrada, recorda't que tens la teva continència, que és un poderós mitjà que posar a la mesura. Si tens que començar un treball penós, recorreix a fortalesa. Si t'han dit alguna injúria...
arma't amb la resignació. Si t'acostumes a actuar sempre d'aquesta manera, les experiències mai tindran poder sobre tu. Ja dic, és llenguatge de fa 2.000 anys, però intentem fer esforç d'exposar-ho a la nostra realitat, a la nostra actualitat.
Perquè Epictet concedeix molta importància a la pràctica i es mostra, com hem vist fins ara, bastant escèptic cap a la teorització. Eren molt aficionats alguns dels seus companys que parlaven i parlaven, però tot era teoria.
És mitjançà de pràctica com s'assolir la felicitat estoica. Per això, en l'ensenyament estoic, és fonamental la continència o autocontrol, la fortalesa o resistència, i la paciència o resignació. A més...
per suposat, de l'hàbit que ens permet assolir l'autocontrol i practicar les virtuts. Ja ho deia Ario Didimo, que era un altre estoic, que va ser mestre-conseller de l'emperador Octavi August. Practicar quelcom durant molt temps fa que es converteixi en una segona naturalesa. Aristòtic també compartia aquesta idea i definia la personalitat o caràcter no pel que pensem o que diem que som, sinó pel que fem de manera habitual.
El jugador de bàsquet, el Shaquille O'Neill, que feia 2,16 m d'alçada, es va dir a si mateix el gran Aristòtil, recordant que la idea interior era una de les que més repetia el seu entrenador, el Phil Jackson, un dels entrenadors més premiats de la NBA i que era un gran lector de filosofia i de llibres d'aquest tipus.
Torno a repetir, la personalitat de caràcter no es defineix pel que pensem o el que diem que som, sinó pel que fem de manera habitual. En les seves dissertacions, a Pictet...
Es refereixen sovint als tres fases o dominis de l'ensenyament estoic. El primer és el del desig, el segon és el de les inclinacions i el tercer, el de l'assentiment, quan ja som capaços de donar el nostre sentiment a les aparències veritables i quan els nostres judicis coincideixen amb la virtut i la naturalesa. En qualsevol cas, aquí n'ha aparegut...
Una de les altres virtuts pròpies dels qui segueixen la raó i la naturalesa. Continència, fortalesa i resignació o paciència.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més la nit.
Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Un biorritme elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'alt.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem de banda la ciutat la tarda enllarga i potser més.
Una altra dels pensaments de Pictet, dels estoics. Consola els altres sense perdre la teva pau interior. Consola els altres sense perdre la teva pau interior. Quan vegis lamentar-se algú perquè el seu fill se'n va anar de casa, això, paraules de Pictet, o perquè he perdut els seus béns, no et deixis agafar per aquesta impressió ni t'imaginis que la persona
és desditjada per la pèrdua d'aquestes coses aliens. Recorda d'immediat aquesta distinció. No és el que ha passat el que et fa patir, doncs a una altra persona li podria succeir el mateix i no patir tant. El que et atormenta és l'opinió que ha concebut.
A continuació, acompanya de paraula la seva pena i, si és necessari, comparteix les seves aglamentacions. Però vés amb compte de no aglamentar-te de veritat amb el teu sí intern.
Podríem entendre que, malgrat el seu rigorisme, Epictet deixa lloc a la compassió i a la simpatia pels altres, i en especial per a aquells que no han estat capaços de seguir els preceptes estoics i que, per tant, encara són dominats pels sentiments exempts, com el desig o l'aversió cap a les coses que no depenen d'ells. Aquesta és una interpretació que pot ser raonable, però també podem veure en els consells de Epictet
No simpatia o empatia, sinó una recomanació, fixeu-vos tots, una recomanació a la hipocresia. Si tots sapiguessin que som estoics i que apliquem consells com aquest, la persona a la que concedim rebutjaria la nostra suposada comprensió.
considerant-la que fingies, amb el que es perdria a l'efecte del consol, que en gran part consisteix en pensar que l'altra persona és capaç de sentir en alguna mesura o almenys d'entendre el que nosaltres sentim, que no som hipòcrates. De tants formes no és mal consell aplicar aquesta solidaritat emocional amb persones...
a les que es desborden les seves passions. I és òbvi que moltes vegades haurem de fingir sentir alguna cosa que no sentim. Va haver un filòsof que es deia Oliva Sabuco que en la seva nova filosofia de la naturesa d'home recomana que per calmar una persona que està molt enfadada
que desitja venjar-se matant el seu rival, el primer que hem de fer és posar-nos de la seva part, mostrar comprensió cap al que pretén fer, però d'aquesta manera d'evitar les seves defenses i el seu rebuig de qualsevol...
Consell Sensat. Un cop que confiem en nosaltres, podem començar a planejar amb ell com escaparem després de la nostra venjança i a poc a poc hem d'anar fent anar els riscos i les dificultats d'escapar d'una condemna a mort, per exemple. D'aquesta manera, un cop moderada la seva passió venjativa, podem anar debilitant la seva determinació.
Ets actor d'una obra, però no l'autor. Recorda que ets actor d'un drama, que serà com hagi volgut ser el seu autor. Llarg, si així es vol, curt, si així es prefereix. Si vol que representis el paper d'un pobre...
Fes-ho el millor que puguis. I si has de representar una persona que té algun problema o un governant o un seu teu ordre, fes-ho el millor que puguis. És assumpte teu representar el paper que t'han assignat per la responsabilitat de tu escollir el teu paper. Això és el que ens diu Epictet en aquest cas.
Now the night has gone Now the night has gone away Doesn't seem that long We hardly had two words to sing Hold me in your arms for just another day I promise this one will go slow
We have the right, you know. Don't say the mornings come, don't say the mornings come so soon. Must we end this way when so much here is hard to lose?
Bona nit.
Tell me we can stay, tell me we can stay, oh please. They are the words to say, the only words I can believe.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Molt bé. Ens queden només nou minuts pel programa. Anem acabant un parell de reflexions més i ho deixarem aquesta setmana que hem parlat sobre l'estoïcisme. Amb el manual de The Pictet, que va ser un dels principals representants d'aquesta correnta filosòfica, i que com hem anat veient al llarg de tot el programa que moltes vegades ens està dient coses que realment són molt actuals. És increïble la...
com ho podem ubicar en els dies d'avui. Una altra de les coses que deia escolleix lluitar a les batalles en què no pots ser derrotat. Seràs invencible si mai participes en una batalla en què la victòria no depengui de tu.
És a dir, sempre has de dependre de tu perquè ho guanyem. Aquesta és potser una de les frases que sembla el llibre d'estratègia xinès, l'article de la guerra, de Sun Tzu, que segurament alguns ja coneixeu. Diu... Sun Tzu diu...
que puguis guanyar. El mateix ens diu Epictet, si no participes en guerres que no pots guanyar, mai perderàs. I quines guerres són aquestes en què sempre podem guanyar? Això és el que ens interessa. Ja ho sabem. Aquelles que només depenguin de nosaltres, les que estan sota el nostre poder...
El control de les nostres opinions, desitjos, impulsos i aversions. Tot, a més, són guerres salienes que no hem de participar perquè perderem. L'única guerra que ens interessa és la guerra contra nosaltres mateixos i el camp de batalla és sempre la nostra pròpia ment.
També diu, i amb aquesta ja acabem, no en vegis a qui disfruta del que no depèn de nosaltres. Quan vegis que algú és preferit per damunt de tu per obtenir un premi, o que és més poderós, o que rep més elogis, no et deixis enganyar per les aparències ni pensis que és feliç, perquè si la natura del bé consisteix en desitjar només que depengui de nosaltres mateixos, no hi ha raó per sentir enveja o gelosia.
Tu mateix no has de tenir ambició de ser una persona important, sinó un home lliure. I per ser lliure només existeix un mitjà. Despreciar tot el que no depèn de nosaltres. Molt bé, amics. Doncs ho deixem aquí.
El Pictet i els estoics amb unes frases molt impactants que sempre, com he dit abans, s'ha de posar en context i pensar que estan escrites fa més de 200 anys. Ai, perdó, 2.000 anys.
però que són realment aplicables al dia d'avui. O sigui, l'historicisme, ja dic, està de moda, no com una moda passatgera, sinó perquè realment és una filosofia aplicable al dia d'avui, al segle XXI. Anem a les llibreries, anem als apartats de filosofia i segur que trobareu agendes per a estòics, llibres per a estòics, com fer les coses pels estòics, etcètera, etcètera.
val la pena que de tant en tant adquirim una publicació d'aquestes i que ens hi posem en sèrio a estudiar-ho.
Ho deixem aquí. Us ha parlat Joaquim Famboté. Això ha estat a Sapere Aude d'aquest dimecres i, com sempre, us recomano que llegiu, que parleu, que contesteu opinions amb els altres d'una manera pacífica, però sempre pensant, doncs, això, que la saviesa de la persona està amb el nostre coneixement, Sapere Aude, disfrutant, gaudint,
del coneixement. Moltes gràcies, bona nit, i ens escoltem la setmana que ve aquí a Matària de Pere de la Ràdio, 107.1. Us ha parlat Joaquim Fomboter.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!