Són les 8 del matí. A Ràdio Molins de Rei comença el Bon Dia i Bon Hora. Amb Oriol Romeu.
Molt bon dia, Molins de Rei. Què tal, com esteu? És dimecres 17 de desembre de 2025. Comencem aquesta nova edició del programa Bon Dia i Bon Hora a la cintoria de Ràdio Molins de Rei. La ràdio nostra ara mateix amb una temperatura de 10 graus a l'exterior de l'emissora del carrer Foment número 6 i disposats a acompanyar-vos fins les 12 del migdia, amb aquest dia que comença encara amb el cel ben entreginat però sense pluja, pluja intensa que va caure sobretot ahir
El vespre aquí al Baix Llobregat hi ha l'àrea de Barcelona i també, evidentment, a la nostra vila. Ara de seguida ens posarem al dia pel que fa a la previsió meteorològica i a la resta de la informació de servei, així com també a l'actualitat local. Farem un repàs a l'agenda d'activitats
d'aquests dies i ens fixarem en la informació general a través dels titulars de la premsa escrita. Tot plegat per arribar a dos quarts de nou d'aquí una estona. Farem la primera entrevista del dia i anirem cap al foment cultural i artístic. Us hem explicat que aquest cap de setmana...
Tenim dues propostes. Una d'elles, ja no cal ni presentació, que és el Joan Pere, amb la darrera obra que està sanificant. Un sogre de lloguer, acompanyat de la Montsalcanyiz, la Júlia Jovell i l'Edu Lloberes. Això serà dissabte a les vuit.
I el diumenge tenim una interessant proposta de la Swing Engine Orchestra que presenta A Christmas Time. És un concert de nadales americanes i catalanes a ritme de swing. Això serà diumenge a les 6. Per totes activitats podeu ja comprar les entrades a través d'Entràpolis, si no ho heu fet ja.
i ens quedarem amb aquesta proposta de les Nadales a ritme de swing. A dos quarts de nou us en parlarem i us en donarem més detalls parlant amb en Joan Torrentó, que és membre fundador d'aquesta orquestra que ens visita el diumenge, la Swing Engine Orquestra. Després, avui, en principi, no tenim l'apunt del dia amb la Laura Herrero, de manera que completarem la informació general
amb els diaris digitals. Farem també el repàs a la programació de la ràdio nostra per una banda i de la televisió per l'altra. I acabarem aquesta primera hora amb la recomanació cultural, en aquest cas el joc, joc de taula, amb el Ricard Garcia, que és membre de l'entitat Molins de Jocs. Tot plegat ens portarà fins a les 9. I després de les notícies de les 9 i abans de la tertúlia, la cançó del dia, que ens tria aquest dia de la setmana el Magí Canyelles,
I a partir d'aquí la tertúlia d'actualitat. Avui sense el Pere Madurell, que el tenim per motius de feina, que no ens pot acompanyar. Esperem que la resta d'acompanyi. Per tant, el Toni Ramoneda, l'Antonio Bonilla, la Mari Carmen Juárez, el Jordi Turró i la Samar El Ansari. Amb ells hi serem fins a les 10 del matí.
I a partir de les 10 a l'equador del programa avui ja sabeu que tenim l'espai polític Preguntes en l'aire Molins amb el regidor Pep Degà, que demà de fet ja surt oficial l'ordre del dia del ple és el punt número 11 la renúncia d'en Josep Degà com a regidor
de l'aire a l'Ajuntament de la Vila. Haurà estat nou mesos a l'Ajuntament i avui, doncs, l'últim dia, l'últim espai que compartim amb ell aquí al Bon Dia i Bona Hora i a les preguntes en l'aire. Per tant, avui saludarem per l'últim cop en el programa i en aquest espai el Josep Dagap. Serà a partir de les 10 i 10. Després, a dos quarts, doncs, parlarem de cultura. Ho farem a L'Art és Vida, la secció que compartim els dimecres amb la Cèfarús.
que avui ens portaran miscel·lània. Què vol dir això? Doncs que parlarem de diverses propostes d'aquests darrers dies, algunes en clau local, com ha sigut la projecció de la pel·lícula Los Domingos el passat diumenge del Cine Club, però d'altres també...
a nivell ja més de Barcelona i propostes teatrals també. Parlarem de tot plegat, com deia, a partir de dos quarts d'onze i fins a arribar a les onze amb aquesta miscel·lània que farem fins a arribar a les onze. I a partir de les onze...
Avui us parlarem d'exercici i ho farem concretament del Pilates, perquè darrerament, no sé si us haureu fixat, però és evident que hi ha moltes entitats i més enllà d'entitats, centres que ofereixen Pilates en aquest context de tendències del TikTok, del màrqueting i avui volem parlar
de l'essència del Pilates, del mètode original que va idear en Josep Pilates amb una persona que ho té estudiat i que hi treballa des de fa més de 20 anys, amb 20 anys d'experiència, que és la companya Anna Alba Rigol, perdoneu.
des de Pilates Balance Wave. Avui parlarem, doncs, de tot el que cal saber d'aquest... Li preguntarem ben bé què és, si és el mètode, efectivament, que és un mètode, és una sèrie d'exercicis. Quina és l'essència, doncs, del Pilates? Avui en parlarem a partir de les 11. Si teniu qualsevol pregunta, també, evidentment,
Línies obertes per intentar resoldre qualsevol qüestió. Per aclarir-nos, perquè no tothom fa el mateix mètode, i a partir d'aquí parlarem de l'essència del Pilates. Serà a partir de les 11. Amb l'Alba, en rigol, que la tindrem aquí a l'estudi de Radio Monins de Rí.
I a dos quarts de dotze, el Joan Vilasec, amb el seu espai Parlem de, ens acompanyarà a la recta final del programa, amb llibres i música per regalar, si marqueu el telèfon del directe, que és el 93686861, i responeu les preguntes que us farà el Joan.
A partir de les històries, algunes d'elles relacionades amb Molins de Rei, amb el museu, amb aquest context de Nadal en aquests moments que ens trobem, amb d'altres efemèrides, tot plegat per arribar a les 12 del migdia, posar punt i final al Bon Dia i Bon Hora i completar aquest matí de dimecres.
amb l'informatiu Molins de Rei al dia, a dos quarts d'una amb el programa Ona Rainbow, amb l'Elena i la Mari, des d'Aona Rainbow Molins, i a la una avui repetint el de tu a tu amb el Pere, amb el Pierre, perquè ahir no ens va acompanyar al món interior, la Marta Tret i la Rocío Vallejo, i per tant avui excepcionalment repetirem el de tu a tu d'una a dues del migdia. És dimecres 17 de desembre de 2025, comencem el bon dia i bona hora. Benvingudes, benvinguts.
7 minuts i mig per sobre a les 8 del matí. Actualitzem la informació de servei i el primer que farem és conèixer la previsió meteorològica, dèiem ara mateix. 10 graus de temperatura a l'exterior de l'emissora, cel de moment força entreninat, però no plou. Anem a veure com ha d'evolucionar aquest dimecres pel que fa al temps. Hola, Jordi Miralles, bon dia.
Hola Oriol, bon dia. Les pluges d'ahir van ser importants a la tarda, van deixar 24 litres d'eua per metre quadrat aquí en Molins de Rei, però aquest episodi de precipitacions ja ha acabat aquí a la nostra vila. S'espera que continuï plovent al llarg d'aquest matí a les comarques del sud de Tarragona, cap a la zona de l'Ebre, però aquí no en tindran ja de pluges. Per tant, parlem d'un matí variable cada vegada més clarianes i això permetrà que es pugui veure una mica més el sol respecte ahir. Això també permetrà que les temperatures màximes avui pugin lleugerament respecte a les que teníem ahir, però vaja, temperatures normals per l'època de l'any.
La previsió per davant ens anuncia també al matí, sol, la presència d'alguna boirina cap a l'interior de la comarca, que desapareixerà ràpidament i no hi haurà canvis importants de cara a divendres. Dissabte sí que augmentarà més la núvolositat, sobretot a última hora de la tarda, i no descartem que diumenge aquests núvols puguin arribar a donar precipitacions a Molins de Rei, però fins aleshores un temps força més tranquil que el que hem tingut aquestes últimes 24 hores.
Molt bé, doncs moltes gràcies, com sempre, Jordi. A les 8 del matí, pràcticament 9 minuts, anem cap al RAC per saber com tenim en aquests moments la xarxa viària. Ens ho explica el Ferran Aràndiga, com sempre. Com ho tenim això, Ferran? Molt bon dia.
Bon dia, doncs. Destaquem que ja s'han obert els dos carrils tallats per un accident a l'AB7 entre Montornet del Vallès i la Roca del Vallès, en sentit sud que deixa encara 4 quilòmetres de cues. Hi ha hagut també un accident a la C17 a l'altura de Parets del Vallès, en sentit nord, que continua amb un carril tallat i 3 quilòmetres de retencions. Pel que fa al Llobregat, però, punts congestionats habituals a l'A2 i a la B23, a l'altura de Pallejar i el Papiol, i també a la C31 i a la C32 a Viladacans. Tot això recordem en direcció Barcelona. Això seria tot des del RAC. Molt bon dia.
Bé, molt bé, gràcies Ferran, que vagi bé la jornada. I el que farem també és fer un repàs, un cop d'ull, el transport públic de l'àrea integrada de Barcelona, la xarxa de transport públic del nostre context, del nostre voltant. I el que us hem d'informar és que hi ha incidències al tram,
el tramvia, les línies T1, T2 i T3. Per causes operacionals, les freqüències de pas estan alterades i sembla que ara s'han afegit fa poca estona també la T5 i la T6. Per tant, la majoria de línies del tram, la 1, la 2, la 3, la 5 i la 6, per causes operacionals, tenen les freqüències de pas alterades. La resta de la xarxa de transport públic de l'àrea integrada de Barcelona funciona
amb normalitat. Per tant, només tenim el focus de problemàtica al Trump. I el que farem ara és també recordar-vos una oferta de feina a través de la veu i les explicacions del Francesc Rueda. Quina és l'oferta que recoperem, que destaquem? Hola, Francesc, bon dia.
Hola, bon dia. Us comentarem una oferta que ens arriba d'una empresa obligada a Molins de Rei. Ens demanen un repartidor o repartidora en motocicleta. Es busca una persona per treballar a jornada partida, 40 hores setmanals, de dilluns a divendres, de 8.30 a 13 hores i de 15.30 a 19 hores. N'hi haurà una certa flexibilitat horària i tors rotativos.
El contrata seria indefinit en un període de prova i el salari seria d'uns 16.576 euros bruts anuals per 14 pagues. Les tasques les pròpies d'un repartidor a motocicleta, repartir material de recanvis de vehicles als nostres clients a moto d'empresa i la zona seria munits de rei i rodalies.
Normalment s'utilitza una moto 125 o a vegades una furgoneta de l'empresa. A nivell de requisits es demana idiomes català i castellà, formació reglada o graduat escolar ESO, és valorable tenir experiència en una ferina similar i també el carnet de conduir-ho. Bon dia!
Molt bé, doncs moltes gràcies per la informació, Francesc. Informació que trobareu penjada al web clicfeina.cat, clicfeina.cat. I abans de tancar la informació de servei, us hem d'informar que no tenim constància de cap defunció a aquesta hora del matí. I per altra, recordar-vos la farmàcia de Guàrdia per avui dimecres, dia 17 de desembre.
Aquí a la vila avui és la farmàcia Brun. La farmàcia Brun la trobareu al carrer Puigcerdà número 53, al barri Bona Vista, al Mas. Doncs la farmàcia Brun és la que trobareu oberta de guàrdia des d'ara a les 9 del matí fins les 10 de la nit. A partir de les 10, si és del tot necessari el servei de la farmàcia, doncs en aquest cas us haureu de desplaçar altres poblacions que tenen...
la farmàcia de Guàrdia oberta tota la nit, com és el cas de Sant Vicenç, els Horts, o de Sant Andreu de la Barca. Però fins als 10 de la nit, aquí a Molinserrer, podeu anar a la farmàcia Brun del carrer Puigcerdà. Ens queden ara mateix dos minuts per arribar a un quart de nou del matí.
Fem un repàs a l'actualitat local parlant de l'Ajuntament i és que la seu electrònica de l'Ajuntament amplia els tràmits i els fa més accessibles. Ara ho expliquem, això és notícia del consistori d'ahir mateix. Què tal, Sílvia? Molt bon dia.
Bon dia. Expliquen que entre el més destacat d'aquesta actuació, finançada amb una subvenció de 180.000 euros dels Next Generation, hi ha la incorporació de cinc nous tràmits que ara es poden realitzar a través de formulari a la pàgina web, que són comunicació prèvia d'obres, alta d'agual, alta al padró d'habitants,
inscripció a oposicions o processos de selecció i també sol·licituds de targeta d'aparcament individual per a persones amb diversitat funcional. Cinc nous tràmits que es poden fer ara a través de la pàgina web. A més, és més senzill, expliquen accedir al web de la seu...
electrònica des de qualsevol dispositiu, tant des de dispositius fixos com mòbils. I també s'ofereix la possibilitat de realitzar la signatura biomètrica per tal que la ciutadania pugui signar electrònicament durant la seva atenció presencial a l'oficina d'atenció
Ciutadana. A més d'aquestes millores, la seu electrònica ha incorporat també diferents mòduls, com el de tramitació de subvencions i el de censos, a més de sumar al portal del proveïdor, des del qual les persones que són proveïdores de serveis a l'Ajuntament poden consultar les seves factures i l'estat en què es troben. Les millores que s'han dut a terme es completen amb la implementació d'una aplicació de queixes i suggeriments.
Molt bé, i més coses, en aquest cas parlem ja d'activitats per aquests dies, perquè demà dijous continua el cicle de música clàssica que es fa des de l'octubre i s'allargarà fins al mes de maig a la sala gòtica.
Sí, és aquesta programació nova, estable, programació de concerts, un cop al mes, els dijous, normalment, que es fan a la Gòtica, que volen complementar també aquests concerts, l'oferta cultural que ja hi ha aquí a la vil, amb aquest cicle de música clàssica. El primer va ser el Molinenc Bernat català, després l'Hitorek Quartet, i aquest és el tercer concert, Sons de l'ànima, amb la vilonista Inés Isel Borzinska,
i a l'embranix al piano, que interpretaran obres a Mozart, Johann Strauss o George Gershwin, una violinista de primera línia que des dels 3 anys d'edat toca el violí i que demà serà aquí a la gòtica en aquest cicle de música clàssica. El músic i saxofonista Molineng Miquel Bufill és el programador del cicle i ha destacat les qualitats de la violinista.
És una violista amb un talent excepcional. Ella va néixer a Tarragona, és de descendència polaca, ara viu a Boston, treballa en diferents orchestres internacionals, i la sort que, al poder fer aquest concert una mica acostat a Nadal, al venir a passar les festes aquí a Tarragona, està feliç i encantada de venir a fer un concert. Jo crec que és un dels concerts...
La gent no es pot perdre perquè realment la qualitat que té aquesta noia tocant és increïble. És un pianista de primera línia. Aconvenyada per la Lambran, que també és un pianista anglès que viu aquí a Catalunya fa 25 anys, el basador de l'Smook, que ja han fet molts concerts conjuntament. Serà un concert que jo l'espero amb molta il·lusió.
Miquel Bufill també es mostrava satisfet amb la rebuda que ha tingut el cicle que començava aquest octubre. La resposta del públic ha superat les expectatives que tenien des de l'Ajuntament. De fet, les entrades s'han exaurit a cada un dels concerts quan encara faltava una setmana. Pel de demà encara queden algunes entrades, eh? Si voleu anar-hi, demà a les 8 a la Gòtica, Inés Isel Bruszinska i a l'embranca al piano queden, com dèiem, entrades, valen 15 euros, es podeu comprar...
a Entrapolis.com i presencialment al Museu del Renaixement. I més coses perquè, precisament, el Museu del Renaixement celebrava dilluns el seu primer aniversari. Sí, perquè just dilluns feia un any que el museu va obrir les seves portes al Palau de Requesens. Hem repassat aquesta setmana amb el director del museu. Hem fet balanç. Explicava que des de l'1 de gener
no des de fa un any, sinó des de l'Odejaner han passat 5.700 visitants i s'han organitzat més de 100 activitats pròpies durant aquest any, el museu que té un pressupost anual de 360.000 euros. I per celebrar aquest primer aniversari, el diumenge que ve hi ha una jornada de portes obertes de 10 del matí a 3 de la tarda, amb dues visites guiades comentades, una a les 10 i l'altra a les 12, són portes obertes gratuïtes, i també hi ha una activitat infantil, ens ho destacava també el Martínez, director del museu.
És una activitat que jo penso que estarà molt bé per totes les nenes i nens de Molins que s'animin i vulguin venir al museu. El dimenge al matí, de 10 a 1, hem passat les obres d'art del museu a un dibuix lineal, diguéssim, en blanc i negre, allò del pinta i colorea de tota la vida, de pintar, i a la sala gòtica posarem unes taules amb aquestes, diguéssim, una mena de, diríem, fitxes, perquè tenen aspecte de fitxes, però no ho són,
amb material també, amb colors, etcètera, perquè pintin, i després la idea és que això, que ja tindrà un format adequat, ho puguin adaptar a un guarniment per l'arbre de Nadal del Museu.
També en aquesta activitat infantil apareixerà l'Arra Molín, aquest personatge creat pel museu que representa una jove que va viure al Palau ara fa 500 anys. Per apuntar-se a les visites comentades a diumenge a les 10 i a les 12, heu d'enviar un correu a info arroba museu del renaixement.cat amb el vostre nom, número de persones que hi anirà i telèfon de contacte. I la resta són activitats lliures i gratuïtes també.
Parlem d'esports i ho fem de la victòria dels dos equips sènior. Parlem del club futbolsal amb Molins 99 i de les seves respectives competicions de Lliga. Sí, el sènior masculí està a Divisió d'Honor Catalana, en aquest cas. Ha guanyat el camp de l'Alzina, Barcelona, una victòria necessària per aquest equip, que està a la part baixa de la taula. Ara són quarts per la cua, aquests tres punts.
els donen impuls a continuar pujant. I el sènior femení que està a primera divisió catalana, elles són leaders, han guanyat 5 a 2 contra les terceres. Era un equip de l'Eixample, un partit que va ser ajustat intens. Ivan Rodríguez, membre de la Junta, ens ha explicat com van anar aquests dos partits, començant pel sènior masculí. Va ser un partit que es va posar parlant des del principi i tot i que en algun moment va semblar que s'aprovaven els locals,
Al final es va solvantar i la veritat és que són tres punts que necessitàvem perquè veníem amb una ratxa de partits sense sumar o amb un parell d'empats i aquests tres punts ens han de donar una empenta. En quant a femení, el nostre sèrior va jugar contra el tercer classificat, que era l'eixample.
Un duel interessant, perquè és per la part alta, nosaltres estem primeres i la veritat és que era un equip que venia fent bons resultats. Al final vam aconseguir la victòria, però va ser un partit, potser dels més ajustats que hem tingut.
Aquest cap de setmana juga l'últim partit, l'última jornada, abans de les vacances de Nadal. El masculí jugarà a casa, poliesportiu de la Cínia, contra el segon classificat, el Montbui. I el femení, que és líder, visita el camp de l'Alzina, també a Barcelona, estan a la part baixa. En aquest cas, jugaran diumenge a dos quarts de set de la tarda. La Lliga reprèn després de Reis.
Passen cinc minuts d'un quart de nou. Anem a fer un repàs a l'agenda d'activitats. Parlem-vos del casal cívic de la Riera Bonet, perquè tenim, atenció, activitat avui, aquesta tarda.
Doncs, per una banda, al Casal Cívic, com dèiem, van per feina, perquè avui ja arriben els patges reials al Casal Cívic. Aquells que vulgueu anar a donar les cartes, doncs, podeu anar-hi a partir de dos quarts de sis de la tarda i fins a les set, aproximadament, per donar les cartes als patges de Reis. Aquesta tarda, al Casal Cívic de la Riera Bonet. I també avui hi ha cantada de Nadal, Esquolibet Grup Coral. Us ho hem anat explicant aquests dies. Començaran...
Faran recorregut pel centre Vila amb aquesta cantada. Començaran a les 7 i 10 a les escaletes del carrer Major. Després continuaran pel carrer Major. Aniran fins a la plaça de la Creu i tornaran cap a la plaça de la Vila on faran el concert cap a un quart de nou del vespre.
Tot això avui, dimecres, en una setmana. De fet, avui mateix també segueixen l'Associació de Veïns del Barri del Canal alimentant el seu tio. Van començar ahir. Avui segueixen perquè demà hi ha l'activitat principal.
Sí, aquesta tarda encara podeu passar pel seu local a donar de menjar el tió de dos quarts de cinc a dos quarts de sis. I demà és quan es fa l'acte per fer cagar el tió, també en aquest horari, a partir de dos quarts de cinc i fins a les sis, en aquest cas, al local de l'Associació de Veïns.
Molt bé. Recordeu també que, si parlem d'associacions de veïns, si anem a les Guardioles, també programen una activitat per aquest divendres 19 de desembre. El local que tenen a la plaça d'Antoni Marca decoraran el local. L'arbre de Nadal faran tallers, compte a comptes i també baranar. Una activitat gratuïta pels socis i sòcies de l'entitat.
Pels no socis són 3 euros, si aneu a l'activitat ja a berenar i si només aneu a berenar, 1 euro. Tenim també ecoparròquia que organitza per aquest dissabte aquest concert de cantada de Nadales a la parròquia de Sant Miquel.
amb 5 corals de la vila, el cor per roguiar el Sant Miquel, el grup de Corts de Vida, que és un grup de guitarres, la coral Cordona, les veus del dilluns i gospel Feelings el dissabte, a les 6 de la tarda a l'església i l'entrada és lliure. Molt bé. Més coses. Tenim també activitats marcades del Nadal al mercat. Atenció recte final perquè aquest divendres també tenim diverses propostes.
Sí, per una banda, s'acaba l'Escape Market Nadalent, que encara podeu fer-lo avui i demà i fins divendres. I el divendres a la tarda, dos quarts de sis, hi ha Animació, el millor regal, un Nadal amb tu. És el títol d'aquesta activitat d'animació infantil que faran al mercat amb música i activitats. És una activitat lliure, podeu anar-hi directament sense apuntar-vos-hi.
I quan s'acabi a les set es farà el sorteig de productes del mercat. Un sorteig entre els participants a l'escape room d'aquestes setmanes que hi ha hagut a escape room. Els que l'han finalitzat entren en aquest sorteig i també els que han participat a les activitats de desembre al mercat. El divendres a les set els sorteig i dissabte a les dotze del migdia a la plaça del mercat també faran cagar el tio.
I recordem també que el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, dit pel Pere Raic i amb les cançons, en aquest cas interpretades per la Montserrat Oran i la Mireia Gispert, arriba per partida doble aquest cap de setmana amb Molins de Rei. El divendres a les 8 a la Sala Gòtica i el diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanova als Baixos.
Molt bé, i per últim recordo que al Foment Cultural i Artístic tenim dues propostes aquest cap de setmana, una de les quals ara la destacarem a l'espai de l'entrevista, dos quarts de nou, l'altra ja sabeu que és el teatre amb el Joan Pera.
Sí, el teatre és el dissabte a les 8, un sogre de lloguer amb en Joan Pere, Monts, Salcanyit, Júlia Jové i Edu Lloberes. Teatre dissabte i diumenge, concert amb l'orquestra de Swing Engine, que interpretaran Christmas Time, un concert amb Nadales.
Seguim 5 minuts i mig i seran dos quarts de nou. Anem a fer un repàs als titulars de la premsa. Escrita a Informació General amb el Roger Tosent. Roger, molt bon dia.
Quan vulguis, doncs. Bòbia, Oriol, Brussel·les és protagonista de les portades amb aquesta marxa enrere que va fer ahir. Allarga la vida dels motors de combustió, és el títol que hi posa el periòdico. La Unió Europea prorroga el calendari, però manté els objectius de descarbonització i permetrà als fabricants vendre híbrids endollables i d'autonomia estesa després del 2035. I Catalunya, per cert, redueix les seves emissions al nivell més baix des de l'any 1990.
Feliciten a Joan Manuel Serrat, que serà condecorat juntament amb l'actriu Núria Espert amb la medalla d'or de la Generalitat, la màxima distinció honorífica que atorga el govern. Fortunes llatines i dels Estats Units copen els pisos de luxe de Barcelona i Madrid. La dreta de l'Eixample capta les butxaques més adinerades amb la seva oferta...
Fins demà!
es dupliquen en tres anys. A la Copa del Rei el Barça elimina amb dificultats el Guadalajara amb dos gols en el tram final i Cristina Lora, guanyadora d'OT, valora el seu pas per l'acadèmia. A la Vanguardia, igual que el periòdico, parla d'aquest allargament de la vida del cotxe de combustió per Brussel·les, més enllà del 2035...
La Comissió Europea deixa sense efecte el termini límit per les preparacions de la indústria de l'automòbil i de països com Alemanya i Itàlia. En fotografia de portada, Caracas espera resignar de l'atac de Trump, amb enviat especial a Caracas Andy Robinson per rendemont malò, que acollirà el Gran Premi de Fórmula 1 en Àngel Terns, i entrevisten a Maurici Rosena, president d'ENA. La previsió és acabar l'ampliació del Prat entre el 2034 i el 35%.
La comissió de la UB accelerarà la investigació del cas Fletxa i el Barça sua, però guanya a Guadalajara amb aquest 0-2 a la Copa. També entrevisten a Miquel Barceló, artista, que exposa ara el Maria. És com si m'hagués entrenat tota la vida per la Sagrada Família, diu. I parlant d'una virulenta tempesta que col·lapsa Badalona.
El diari Ara, igual. La Unió Europea fa marxa enrere i elimina la fi del cotxe de combustió. Expliquen el mateix que la resta de diaris. Parlen també de la pujada del transport que anirà per zones i la Xina puja els aranzels al porc europeu, però Catalunya esquiva la taxa més alta. Sumar reclama a Sánchez una reunió urgent sobre mesures anticorrupció.
i Catalunya guanya més productivitat que Madrid, però té pitjors salaris. El CSSB dedica el 2026 a explorar l'era atòmica i el culte a la bellesa, i avui, suplement Camp de Tarragona, diu el teu millor Nadal al Camp de Tarragona. I el Punt Avui, que també té una portada nadalenca, pastorets per tothom, la tradició nadalenca s'escampa pel territori.
continua innovant i ara s'obre a més públic amb eines d'accessibilitat visual i auditiva. Parlem dels casos de corrupció i assetjament sexual en el PSOE que no fan moure ni una pestanya a sumar que sent ploure. Una crònica també de Bernat Salvà, Romeria des de la Pedrera fins al Diceu i de Guillem Vidal. Capgròs avui parlarem del nen.
A l'esportiu el Barça resol en l'últim quart el duel de Copa a Guadalajara amb aquest 0-2 i entrevistarà l'antropòloga Carolina Ramorini. Barcelona no és una ciutat amable per als primers mesos de criança. També avui visitarà l'Observatori Municipal a l'Ella amb aquesta nova vida per la cooperativa.
dos minuts i seran dos quarts de nou del matí. Seguim en directe el bon dia i bona hora pendents de poder parlar d'aquí ben poca estona d'aquesta proposta que tenim al Foment Cultural i Artístic que tenim partida doble al Teatre el dissabte, doncs el diumenge aquesta proposta de Swing Engine Orquestra
amb els Christmas, amb les Nadales americanes i catalanes, a ritme de swing. Us en volem parlar amb el Joan Torrentó i Vilarnau, que és un dels fundadors d'aquesta orquestra, que es va fundar l'any 2019. Crec que el Joan Pere no necessita presentació i em sembla que ja tenia una molt bona venda d'entrades, entrades que es venen a través d'Entràpolis, ja ho sabeu, i en aquest cas...
doncs anem a reforçar aquesta proposta de ritme de swing. I us recordo també que a partir de les 11 el que farem és parlar una bona estona de què és el Pilates. Ho farem amb l'Alba Rigol amb més de 20 anys d'experiència en Molinenca.
amb el seu centre del carrer Miquel Tor, el Pilates Balance Wave. Resultem amb algunes qüestions al voltant del Pilates i parlarem del mètode original creat precisament per Josep Pilates. Tot això, però, serà a les 11 del matí. Bon dia i bona hora.
Perquè ara mateix són dos quarts de nou. Just hear those sleigh bells jingling ring-ting-a-tingling too Come on, it's lovely weather for a sleigh ride together with you
Diumenge a la tarda el Foment programa un concert amb Swing Engine Christmas, que presenta Christmas Time en aquest context d'activitats nadalenques que estem tenint ja des de fa dies aquí a la vila. I volem conèixer la formació i com preparen aquest concert parlant amb Joan Torrentó Vilarnau, que és un dels fundadors de la formació. Bon dia.
Hola, bon dia. Bé, doncs, si et sembla, parlem per començar una mica de la banda que vau crear el 2019. Quin projecte musical teniu? Perquè la gent que ens escolti es faci una idea més enllà de la música que hem començat a escoltar. Quin projecte musical teniu al darrere, Joan?
Mira, doncs Swing Engine és un grup que tenim diverses formacions, però totes estan centrades en el jazz tradicional. I tenim des d'un trio fins a l'orquestra, que és la Swing Engine Orquestra, és la formació que vindrem a Molins. Llavors també tenim una altra formació que fem passar carrers d'estil Nova Orleans per diverses fires i mercats de Nadal i també durant la resta de l'any...
Però tots els projectes, o sigui, totes les formacions estan centrades en el jazz dels anys 20, 30, 40 del segle passat.
Teniu com a base el jazz, el swing, com dius, amb diferents formats. Vindreu aquí amb orquestra, però també teniu trio, quartet, quintet i saxet, per tant, per triar i remenar, una mica. Per tant, suposo que teniu... Tu i el Pablo Ruiz sou els fundadors, suposo que us heu anat unint amb altres músics, que col·laboraran vosaltres de forma puntual. Sí, amb molts dels músics estem en...
en diverses formacions, perquè, doncs mira, per exemple, en Johannes Nord, que és el contrabaixista de totes les formacions que tenen contrabaix, doncs ell també toca la tuba i el susafón, i quan fem passar carrers, doncs porta això, un susafón. Jo normalment a l'orquestra, per exemple, toco el violí, i quan fem passar carrers toco el banjo. En Pablo toca, és bateria, però també hi ha formacions on toca el vibràfon i el washboard quan fem passar carrers, o sigui que
I hi ha altres músics també, hi ha que toquen saxo i clarinet, i llavors una mica...
Més o menys, o sigui, en realitat som els mateixos que anem ampliant la formació en funció de l'esdeveniment. I, per exemple, en concerts tipus teatre o tipus auditori, com el que farem aquí al Foment, doncs ens agrada anar-hi a l'orquestra, que és la nostra formació més gran, i que a més és això. Tenim un disc que és a Christmas Time with Swing Engine Orchestra, que és un disc de Nadal que ja fa, jo diria, uns 3 anys que el vam gravar,
I estem de gira ara amb aquest Nadal. Crec que farem sis concerts amb l'orquestra i aquest del Foment de Molins és un d'ells. Dieu a la vostra pàgina web, que és la versió premium de Swing Engine, amb música dels anys 30 als 50, amb els seus arranjaments originals inspirats a les Big Bands i dels Croners. Per tant, vindreu aquí amb la versió premium de la formació. Clar, sí.
Sí, una mica sí, perquè també, clar, quan més músics hi ha, al final és tot més car i hi ha llocs on no es pot fer el... o pel tipus d'esdeveniment o per pressupost, doncs no pot ser, clar, a l'orquestra som 9 músics, però també portem el nostre tècnic, o sigui, som 10 persones i també és una formació que requereix més preparació que les altres. I, de fet, aquest
Aquest concert del Foment de Molins de Rei forma part d'una programació coordinada que hi ha entre diversos ateneus de tot Catalunya, que de fet els estem molt agraïts perquè és això que ens han donat. Una gira de set concerts a principi d'any, que llavors ja ens va permetre organitzar tot el nostre calendari en funció d'aquests concerts. Llavors tots els músics ens hem pogut organitzar perquè també és molt típic que demanen
un concert i depèn de l'entelació, doncs algun dels 10 músics també té algun altre compromís i, bueno, hem d'intentar muntar-ho, però en aquest cas, com que la xarxa de teatres i etaneus de Catalunya ho va organitzar amb molt de temps, doncs ens ha permès poder-nos organitzar molt bé.
Aquí a la vila, com dius, vindreu amb aquest format orquestra, amb aquest disc de Nadal del qual esteu fent girens. Concretes una mica més que s'hi trobarà la gent, una mica el repertori, quins tipus de cançons de Nadal es podran escoltar al concert? Doncs hi ha cançons tant tradicionals catalanes com també n'hi ha moltes que són...
que són més internacionals i són tot arrenjaments basats en el swing. N'hi ha moltes que són cantades per la Maria Esteban, que és la nostra cantant, i n'hi ha algunes que són instrumentals. I llavors aquest format ens permet que a vegades fem concerts que són tant per escoltar com per ballar. En aquest cas és un...
És clar, hi ha una platea, llavors és per escoltar, llavors també podem fer alguns temes més tranquils i més tipus balada. Però en tot cas són versions, eh? No teniu temes propis o sí?
No, no, són versions de Nadales, tipus White Christmas, Santa nit, amb el batlem en Bullenar, doncs les clàssiques. També n'hi ha alguna que és menys coneguda, però... Però en general la gent les reconeixerà, no? Sí, sí, sí, sí, segur.
Molt bé, però vosaltres com a formació feu sempre versions o teniu alguns temes propis més enllà d'aquest disc de Nadal? Nosaltres de moment agafem el repertori del gest tradicional i intentem... Sí que a vegades, per exemple, agafem...
algun tema tradicional català i intentem passar-lo a un altre estil, però temes propis de moment no formen part del nostre repertori. Us fundàveu el 2019 i expliqueu que heu fet ja més de 100 concerts arreu del territori.
Us adapteu una mica, com ja s'ha vist en aquesta entrevista, els espais, tant si sanitarios com exteriors, grans o petits, i heu estat tant en festivals com en concerts en tot tipus de format, inclús ballades, també pel que dius, per tal polivalència en aquest sentit. Sí, era una mica la idea del projecte, també per poder tenir més feina, que a vegades poder fer coses més petites també t'ajuda a omplir el calendari.
I és això, al principi va ser complicat perquè òbviament el 2019... Clar, una data complicada, sí. 19 i 20, sobretot el 20, no? Clar, clar, o sigui, el 19, mira, vam gravar i tot bé, però llavors, clar, el març del 2020... Clar, en aquell moment encara tampoc no teníem contactes, no ens coneixia pràcticament ningú, llavors sortir d'allà va ser complicat perquè després de la pandèmia hi havia com una saturació també de compromisos que hi havia...
de gent que tenia concerts el 20 o el 21, que fins que no es va normalitzar la situació van passar, jo diria potser fins al 23 o així, o 24, no va ser com una situació normal a nivell de programació. I llavors, clar, va costar, però ara sí que tenim bastanta feina.
Sí, perquè amb aquests, si dius, és el 23-24, amb aquests 3 anys, Déu-n'hi-do els concerts que heu fet i festivals i llocs que heu recorregut. Sí, sí, de fet, jo crec que ara, sí, segurament ja... Jo crec que passem dels 200 concerts entre tots els formats que hem fet, perquè també és això, per Nadal, per exemple, tenim molta feina, perquè hi ha moltes fires, amb el format aquest itinerant, també cada cop hem...
Hem participat en festivals de gent que balla l'indihop. Ara hi ha cada còpia més... També som més coneguts i el Boca Orella també al final dona resultats. I ara parlaves d'aquest disc de Nadal, que just és el que tocareu aquí a Molins de Rén, o si teniu algun altre projecte entre mans o algun altre tema musical que vulguis destacar. Mira, doncs estarem a... O sigui, tenim aquest disc de l'orquestra de Nadal i també tenim un altre disc de Nadal del...
del sextet, que és aquest format itinerant, i sí que tenim un projecte de gravar l'any que ve un disc amb el sextet, però no de Nadal, perquè és això només... És un moment a l'any, no?, només, un període curt. A veure, al final cada cop és més llarg, perquè... També és veritat. A mi comença a finals de novembre, però sí que volem tenir...
una bona gravació de l'estil dixilant que fem així amb el sextet. I mira, si la gent que ve aquí al Foment ens compra discos dels que tenim de Nadal, ens ajudarà a poder gravar.
el disc de no Nadal que volem gravar l'any que ve. Molt bé. Doncs a veure, si a sort la gent gaudeix d'aquest concert i podeu l'any que ve també gravar aquest disc, que el Joan Torrentó és un dels fundadors de la Swing Engine, que serà aquí al Foment el diumenge a les 6 de la tarda, amb aquest repertori de cançons nadalenques, tant catalanes com internacionals. Les entrades les podeu comprar com és habitual al web Entràpolis. Doncs Joan Torrentó, moltes gràcies i que vagi molt bé el concert.
D'acord, moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats... Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis, t'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola verda on es respiri l'aire net de l'entorn natural. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills i aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Un gos és un compromís a llarg termini i comporta molta feina. Tens raó. Justament l'altre dia a l'Institut de la Nora hi van anar els agents orals a fer una xerrada sobre el tema.
La decisió d'adquirir un animal de companyia s'ha de prendre de manera meditada i plantejant-se preguntes com ara. Disposo de l'espai per acollir-lo? Tindré temps per cuidar-me'n correctament? Què em faré durant els caps de setmana i les vacances? Tothom qui haurà de conviure i està d'acord? Puc fer-me càrrec de les despeses que comporta? I en cas de tenir-ne el convenciment, sempre és preferible adoptar-lo.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Si ets dels que encara recordes, cantes i balles les cançons dels 80 i els 90, ets de la... Generació Chics. Una selecció de números 1 de les millors dècades de la música pop, rock, disco i el que faci falta. Generació Chics.
Tornem a viure junts allò que escoltaves en vinil o en cintes de caseta al teu Walmart. Generació Tx, la banda sonora de la teva vida. Amb Toni Ramoneda, els dimecres de 8 a 9 del vespre a Ràdio Molins de Rei.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Reis.
Un minut i arribarem a tres quarts de nou del matí. Anem a completar la informació amb el repàs als diaris digitals. Endavant, Sílvia. Vinga, doncs comencem pel Viu Molins. Atenció, el rebut de l'aigua pujarà un 3,3% a partir de l'any que ve. Aquest augment arriba després que l'àrea metropolitana de Barcelona hagi provat aquesta setmana. Ahir ha fet l'actualització de les tarifes del servei que gestiona aquí a la vila Aqualia. L'increment que entrarà en vigor previsiblement el febrer suposarà un augment d'uns dos euros per rebut trimestral.
en una casa amb un consum mitjà d'uns 30 metres cúbics al trimestre. Aquestes noves tarifes aprovades per l'àrea metropolitana afecten tant la quota fixa del servei com el preu de l'aigua segons el consum que s'hagi fet. El sistema manté els trams de consum per usos domèstics amb imposts més reduïts en els primers blocs i preus progressivament més elevats a mesura que augmenta el consum amb la intenció de fomentar un ús responsable de l'aigua. El principal motiu de l'augment i pel qual Aqualia de fet ha demanat aquesta actualització de preus
És l'encariment del cost de compra de l'aigua en alta, a qual hi apaga l'aigua a Aigua Estet Llobregat, i les tarifes s'han incrementat de manera generalitzada a l'àmbit metropolità, amb pujades pròximes del 7% en funció del volum consumit. Aquest increment té un impacte directe sobre el cost final del servei. Ho publica el Viu Molins. Anem a la premsa del Baix.
que explica que al Prat els Mossos Esquadra han activat un dispositiu de cerca per localitzar una menor de 5 anys després que el seu pare no la tornés al domicili matern i incomplís així el règim de visites establert judicialment. Segons confirmen fons policials i municipals, ahir ho confirmaven, la investigació es va iniciar el diumenge quan la mare de la menor va presentar una denúncia davant de la policia, davant dels Mossos. La nena que és veïna del Prat, ja està empadronada, hauria d'haver estat
tornada pel seu pare el diumenge a la seva mare, i això no va passar. La unitat d'investigació dels Mossos manté totes les hipòtesis obertes sobre la tipificació d'un presumpte delicte de substracció de menors. Per la seva banda, l'Ajuntament del Prat ha més un comunicat oficial i les autoritats sol·liciten que qualsevol persona que pugui tenir informació rellevant sobre el cas es posi en contacte amb el telèfon d'emergències. En aquesta notícia, també el Nacional ho publicava ahir, hi ha una fotografia de la menor.
3 Catinfo destaca el dispositiu que hi ha en marxa aquest matí per desallotjar l'antic institut B9 de Badalona, habitat per 400 persones. Unes 25 furgonetes dels Mossos han arribat poc abans a les 7 del matí d'avui, aquest antic institut que està al barri de Sant Roc de Badalona. Aquest serà un dels desallotjaments més grans fets a Catalunya. El desallotjament afectaria 400 persones que hi vivien, tot i que a aquesta hora del matí n'hi havia la meitat, tot i així 200 persones.
Aquest espai es va ocupar fa poc més de dos anys, és de titularitat municipal de l'Ajuntament de Badalona. Davant del macrodispositiu amb agents de l'Arroi de la Brimo, diverses persones han anat abandonant aquest antic institut de manera voluntària, agarregats amb les seves...
pertinences. L'alcalde Xavier García Albiol va anunciar que té la voluntat d'enderrocar l'edifici per fer-hi una nova comissaria. Des del Sindicat de l'Habitatge es critica que la majoria d'aquestes persones han estat ateses pels serveis socials. De fet, expliquen que a l'estiu s'hi van detectar 10 casos de tuberculosi. Doncs aquest dispositiu que està encara actiu a hores d'ara per desallotjar
Aquest edifici. Nació digital, també parlant de Badalona, es parla de l'absència de l'alerta i del xoc constitucional en Badalona que van marcar avui, l'endemà de les grans pluges que hi ha hagut a Catalunya, amb més de 100 litres per metre quadrat a l'àmbit metropolità. Ahir, però, Protecció Civil no va activar les alertes als mòbils a la població, tal com ho ha fet en altres ocasions. L'alcalde de Badalona, novament, Xavier García Albiol,
Ha carregat contra la Generalitat perquè Badalona s'ha vist molt afectada per grans acumulacions d'aigua. Han superat els 100 litres per metre quadrat. Han inundat diverses parades de metro. També el centre comercial màgic que ha patit danys estructurals i importants filtracions d'aigua. Per tot plegat, aquí tenim aquest xoc institucional. Protecció Civil ha justificat el no enviament de l'ES-alert per la dificultat de preveure la dimensió dels aiguats.
Les previsions meteorològiques indicaven que plouria de manera intensa, però no pronosticaven uns ruixats tan forts i unes acumulacions tan importants. I acabem amb el Nacional, que diu que Sirat fa història, la producció catalana entre les precandidates als Premis Òscar en cinc categories. Dirigida pel cineasta francès Olivier Lachem i protagonitzada per Sergi López, ha fet història perquè s'ha convertit en la primera pel·lícula espanyola que passa al primer tall dels Premis Òscar en cinc categories.
La millor pel·lícula internacional, millor so, millor música original, millor càsting i millor fotografia. Als Òscars la cerimònia es farà el 15 de març, tot i que les nominacions definitives es donaran a conèixer el 22 de gener.
Anem a fer un repàs a la programació de la ràdio nostra per avui dimecres. Quan acabi el bon dia i bona hora, recordeu, tenim l'informatiu a partir de les 12 fins a un quart d'una. A dos quarts d'una l'Ona Rainbow i a la una la reemissió, en aquest cas, del de tu a tu amb el Pere Bergonyon. A les dues notícies en xarxa, fins les 3, de 3 a 4 tenim la migdiada.
I aquesta tarda, la remissió del concert amb la Margarida Casa de Sus, de 4 a 5. De 5 a 6, el Fora Clitxés, amb la Neus Pérez i l'Arlet Valls. A les 6, l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, amb el Jaume Vidal al capdavant, presentant el programa Serenó, de 6 a 7. De 7 a 8, tenim l'Obrint Camins. Avui, com ens avançava la Sesca Fernández del dilluns, parlaran d'aquest concert proposat per Ecoparròquia aquest dissabte a la parròquia de Sant Miquel, amb diversos grups...
i corals que cantaran Nadales, en parlaran avui a l'Obrim Camins. A les 8, Generació Xica amb el Toni Ramoneda. A partir de les 9 avui ja no tenim l'Helena Ambach, serà remissió i els propers dies ja farem també altra programació de Nadal perquè no ens acompanyarà fins al gener.
Remissió també a les 10 del Parlem de Còmics i el programa Picama, a les 11 la remissió del Jazz Club de nit i completem la programació a mitjanit amb la remissió de la tertúlia del Bon Dia i Bona Hora, que ens portarà, en aquest cas, fins a la una de la matinada, connexió a Micat FM, fins demà a les 7 del matí, que tornarem amb la programació pròpia, és a dir, la selecció de sardanes que ens ofereix el Pere Païssa amb el seu programa La Tenora.
I ara anem, abans de saludar el Ricard Garcia, a fer un repàs també al més destacat de la televisió. Roger. Doncs vinga, ràpidament, a les 10 de la nit tenim la pel·lícula El imperio de los lobos a Paramount, de Chris Neyon, amb Jean Reno i altres actors i actrius francesos, en principi no ho heu coneguts. Diu que és una pel·lícula de terror. És estrany veure a Jean Reno amb una pel·lícula de terror, però és el que diu.
Pel·lícula del 2005 que dura dues hores, Anna Haim se sotmet a diverses proves per determinar la causa d'una aparent amnèsia que allunya del seu marit. A dos quarts i cinc, doncs, ha vimat Windtalkers de John Boo amb Nicolas Cage, Adam Beach i Peter Stormer, entre molts altres, com Mark Ruffalo o Noah Emmerich.
Una pel·lícula de gènere bélic que dura dues hores i quart, és el 2002 i és americana. A la brutal batalla de Saipan, els mariners Joe Enders i Ox Anderson són els encarregats de protegir Ben Yazid i Charlie Whitehorse, navajos entrenats de l'ús del codi secret militar. A les 11, Factoria de ficció, Liga de la Justícia de Zack Snyder amb Ben Affleck, Henry Cavill...
Amy Adams i Gal Gadot, entre altres. Una coproducció americana, canadenca i anglesa del 2017 d'acció dura dues hores. Amb una fe renovada en la humanitat inspirat per l'acte desinteressat de Superman, Bruce Wayne decideix enfrontar-se a un terrible enemic amb l'ajuda d'una nova aliada, Diana Prince.
Tenim també a les 11, Mari 2, a Telecinco, de Lucía Alemany, amb Ernesto Alterio i Paco León com a protagonistes, acompanyats a Celia Freijero, Raúl Cimas, Emma Hernández, Kirill Buneguin i Alba Parreño, una comèdia espanyola del 2022 que dura una hora i quaranta. El Toni i l'Emilio reben la mateixa tràgica trucada. Les seves dones estan en coma després d'una llau en una estació d'esquí.
Quan es presenten al mostrador d'admissions a l'hospital, fan un sorprenent descobriment. Les seves dones són en realitat la mateixa persona, la Laura. Durant anys, la Laura ha portat en secret vides paral·leles, una salvatge de muntanya russa a cavall entre les seves dues famílies. I a tres quarts d'una, a Paramont...
Tenim aquesta pel·lícula que ja havien fet fa unes setmanes, Un dia de fúria, de Joel Schumacher amb Michael Douglas i Robert Duval. És una coproducció francesa, americana i del Regne Unit de l'any 93. Un drama i també una mica d'acció en aquesta pel·lícula que dura dues hores.
el trencament del seu matrimoni i més tard també la pèrdua de la feina, agreujant el caràcter desequilibrat i violent de William Foster, un home que culpa la societat on viu de tots els seus vals. I en aquests dos minuts que ens falten intentarem posar tots els programes sobre la taula. Tenim a les nou Copa del Rei de Futbol a la 1...
El Club Futbol Talavera de la Reina i el Reial Madrid, un duel aparentment desigual per la distància de dues categories que hi ha entre el Talavera, equip que ocupa lloc de descens a Primera Federació i el Reial Madrid. La segona proposta, la Renaixença, les 10 al 33, l'Auralita i el Fibrociment són exactament el mateix, però l'Auralita és també el nom que es dona...
a un mineral preciós procedent dels orals. Com que l'equip pot triar, ha decidit parlar de la oralitat dolenta, el material que durant molts anys i encara avui es pot trobar per tot Catalunya. A continuació, Mazzoni, cantautor de l'Empordà, puja a l'escenari per interpretar una de les seves cançons. També a tres quarts tenim Animals Arquitectes, temporada 2, també el tèpte a tè, si no ens moveu d'aquí.
Jarque Ingels és un dels arquitectes més reconeguts a escala mundial. És l'últim arquitecte estrella, el Messi de l'arquitectura. És capaç de materialitzar les idees més extraordinàries i els seus edificis són espectaculars, atrevits i simbòlics. Això serà el que faran avui animar els arquitectes. També a les 11 tenim a Televisió de Catalunya aquest documental anomenat El Nou Clam. És una sèrie documental. Avui benvinguts a l'estadi. El maig del 2023 el Barça va jugar l'últim partit a l'Spotify Camp Nou.
Acabava de guanyar la Lliga i se suposava que aquest títol seria l'argument principal per fer més suportable l'exili a Montjuïc. Però la construcció de la nova casa dels Blauranes ha coincidit amb un període esportiu molt convuls que ha causat patiment, però també ha fet tornar a somiar la fessió culer. El documental recorre aquests dos anys i mig de lluny de l'estadi, un període ple de reptes constructius, futbolístics i també institucionals.
I acabem a Callejeros, a 1.45, de 12 a la 4. Me voy al pueblo, és el programa d'avui. Més del 80% de la població es concentra només en el 20% del territori. En aquell lliurament, Nacho Medina i Gonzalo Polidor recorren alguns dels pobles menys poblats d'Espanya per conèixer les històries d'aquells que lluiten per mantenir viva l'Espanya rural i buscant, Oriol, noves oportunitats per repoblar-les. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Roger. Amb tot això ens hem situat ja 5 minuts i mig per arribar a les 9 del matí.
I arribarem amb la recomanació del dia, per tant, parlem de jocs, de jocs de taula amb el Ricard Garcia. Hola, Ricard, bon dia. Bon dia a tothom. Avui, en lloc d'explicar-vos un joc, us recomanaré una sèrie de jocs dels que ja hem parlat perquè us els endueu aquestes vacances. O bé per jugar amb un galop, o a la casa rural, o a un hotel...
a una tenda de campanya, o si no marxeu, com farà molta gent també per jugar-los tranquil·lament a la tarda o al matí sense tenir cap pressa. D'acord? Si el que voleu és jugar cartes...
Doncs capsetes no molt grans que es poden dur a la maleta o a la bossa o a qualsevol lloc. Podeu jugar al Haipur, que és aquell joc en el qual dues persones, és un joc a dos, intentaven aconseguir més beneficis que l'altre tot comprant i venent al mercat de la ciutat de Haipur. Havíeu de comprar teles, pedres precioses, argent...
I tot això ho fèieu també combinant-ho amb caravanes de camins, d'acord? Un joc ràpid i molt, molt, molt famós a Haipur. Si el que voleu és jugar amb...
personatges i figures marins, jugueu a Oceanos de Papel, que era aquell joc de cartes on els peixos, els pops, els cavallets de mar, els banyistes, els taurons, eren tot figures de papiroflexia i on havíeu de fer combos, havíeu de fer combinacions que us donaven més punts depenent de les cartes que baixàveu al vostre espai. D'acord, aneu agafant cartes, fèieu combos i les baixàveu.
D'acord? Océans de papel. Si el que voleu és aquell joc tan xulo de la natura on havíeu de construir un bosc amb els arbres i tota la fauna i flora que podíeu posar al costat a dalt i a baix de cada arbre, no us oblideu del forest shuffle, d'acord?
que vam treure una versió en català que es deia en boscat, aquell joc tan maco que vam explicar on anaves construint el teu bosc amb arbres de diferents tipus i posaves a dalt i a baix ocells, mamífers, amfibis i plantes que feien un bosc més ric i us donaven més punts, d'acord?
Si el que voleu són les intrigues de la cor, recordeu que a poc us ho vaig recomanar. Cortesanos és un joc molt ràpid, molt àgil, molt bonic, amb el qual sis famílies de la cor s'han de guanyar el favor o la desgràcia de la reina. I vosaltres, depenent del número de cartes de cada família que tingueu, tindreu punts positius o negatius.
Depenent de si aquella família entra en desgràcia, acaba en desgràcia o té el favor de la reina. Si el que voleu és un joc ràpid en el qual heu de quedar-vos en menys punts que ningú, tot canvien cartes de la pila per les cartes del vostre espai, jugueu a l'escai. És un joc en el qual poden jugar fins i tot vuit persones. Vuit persones és molt ràpid.
Hi ha aquell punt de sort de veure quina carta descobreixes, però és un joc que s'aprèn rapidíssim, Sky Joe, d'acord? Si el que voleu és tornar-nos a taula, doncs jugueu al flamruix, que vam explicar fa temps, també amb el qual muntareu un circuit i fareu una cursa ciclista amb pujades, baixades, i tot dependrà de les cartes que jugueu per anar més ràpid o més a poc a poc.
Si voleu no entrem, aventureros al tren, un clàssic joc familiar amb el qual tindreu unes línies per tot Europa, per tota la península, per tots els Estats Units, depèn del joc que tingueu, on haureu d'aconseguir...
completar les línies amb cartes d'un sol color, d'acord? I quantes més línies completeu vosaltres com a jugador, més punts tindreu i tindreu cadascun objectiu o dos o tres d'anar d'una ciutat a l'altra que quan el completeu us donarà punts extra. O un clàssic aventureros al tren.
Si el que voleu és parlar de paraules en un joc d'equip, un joc de grup, jugueu al codi secret. Recordeu que cada grup ha d'aconseguir descobrir les paraules secretes que els dirà el seu cap d'equip sense fer que descobriu sense voler les paraules de l'altre equip.
Heu de descobrir les paraules del vostre equip, que al final no deixen de ser més que espies. Si aconseguiu descobrir els espies del vostre equip, guanyeu. Si no, perdreu. Tot això són jocs ràpids, fàcils i que us els podeu endur a qualsevol lloc. Espero que siguin recomanacions divertides. Passeu molt bones vacances. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Bé, bé, gràcies, en Ricard, que vagi molt bé el que queda de setmana i, en tot cas, també que vagi bé les vacances. Si no ens veiem o no ens escoltem, vaja, el dimecres que ve, que ja serà 24, eh?, dimecres que ve. Per cert, dimecres que ve...
La tertúlia serà especial. Amb els mateixos protagonistes incorporarem el Josep Maria Junó i extertulià d'aquesta casa, que ja seu que ens porta a parlar de torrons, perquè ens porta a torrons. Per tant, això serà la setmana que ve, el dia 24. Avui, tertúlia habitual. Les 9, ara tornem. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les nous, parla Maria Laram. Els Mossos d'Esquadra han desplegat aquest matí un dispositiu al voltant de l'Institut B9 de Badalona. El barcelonès a l'espera d'iniciar el desallotjament que s'ha d'executar a instància del jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona. A l'espai havien arribat a malviure uns 400 migrants, tot i que molts han marxat aquests darrers dies davant l'amenaça del desallotjament.
En aquests temps, el B9 s'havia convertit en un focus de conflictivitat, baratlles, robatoris o drogues, un brot de tuberculosi i fins i tot un assassinat.
I amb mobilitat en aquests moments, tallada la B120 a Vila de Cavalls i Olesa de Montserrat per un accident. Tallada també, en aquest cas, la C25 a Santa Maria d'Oloa, en sentit Manresa, per un altre accident entre un camió i un turisme. A la C17 també un altre sinistre, a Parets del Vallès, talla un carril i també la mateixa via, però en aquest cas a la Mèdia del Vallès també hi ha un altre carril tallat per un altre accident. A banda també una avaria a la Pesceta Barberat, deixa també un vehicle alboral i, per tant,
genera algunes retencions. A banda, també, circulació intensa a la B10 i la B20. Direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat a la Pessata Sant Cugat de Vallès i, finalment, a la C58 a Barcelona.
I Protecció Civil demana extrema les precaucions per a l'episodi de pluges, que avui s'espera que se centri en la zona del Camp de Tarragona i també les terres de l'Ebre. És per això que es manté activat en fase d'alerta al Pla Inuncat. Els xàfecs torrencials han descarregat en les darreres hores amb intensitat, sobretot al barcelonès, i els bombers han hagut d'atendre més de 300 serveis, sobretot per inundacions i filtracions d'aigua.
La mobilitat també ha quedat afectada durant algunes hores amb talls al metro i a les rondes i també a la ciutat de Badalona. S'ha arribat a registres de 120 litres per metre quadrat i ha calgut també reallotjar algun veí per la caiguda de la teulada d'un immoble.
I Catalunya manté el nivell d'alerta antiterrorista de 4 sobre 5, amb mesures reforçades de cara al període nadalenc fins al 8 de gener. Així ho ha decidit el Gabinet de Coordinació Antiterrorista. Els Mossos intensificaran també els dispositius policials per tal d'incrementar la vigilància i la protecció.
en espais de gran concentració de persones com eixos comercials, mercats de Nadal i també instal·lacions de transport aèri, terrestre i marítim. A més, també augmentaran la seguretat en centres de culte i actes religiosos, així com en objectius i infraestructures crítiques.
I el president de la Generalitat, Salvador Illa, compareixerà avui al Parlament per donar explicacions sobre la crisi de la pesta porcina africana. Deu nous casos eleven a 26 els sengles infectats que s'han detectat al radi de 6 quilòmetres de la zona a zero. Un augment que el govern considera normal i que no farà incrementar les restriccions actuals. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 9.
Informació local. Avui a la tarda, al Casal Cívic de la Riera Bonet, arriben els patges reials, si voleu anar a donar-vos la carta, i seran de dos quarts de sis a set de la tarda, al Casal Cívic de la Riera Bonet. I també avui, quan l'Ivet Grup Coral, farà una cantada de Nadales pel centre Vila. A les set i deu de la tarda seran a les escaletes del carrer Major. Després aniran cap al carrer Major, cap al número 20, a direcció plaça de la Creu, a tres quarts de vuit,
Tornaran a fer cantada a la plaça de la Creu i després un quart de nou faran cantada a la plaça de la Vila. Per tant, recorregut per l'amella comercial cantada de Nadales a càrrec de Colibet Grup Coral. També avui els veïns del barri del Canal, el local de l'associació, continuen alimentant el seu tió aquesta tarda. Si voleu anar-hi, de dos quarts de cinc a quarts de sis podeu anar a donar de menjar el tió. Perquè demà dijous, a dos quarts de cinc de la tarda fins les sis, faran l'acte per fer cagar el tió
al local de l'Associació de Veïns del barri del Canal. Demà dijous torna el cicle la música clàssica a Molins de Rei, a les 8 del vespre, a la Gòtica. En aquest cas, amb el concert Sons a l'ànima, amb Inès Isel Brusins, que el violí, amb Alain Branc, el piano. Interpretaran, entre d'altres, peces de Mozart, Johann Strauss o George Gershwin. Tercer concert de la clàssica. Encara queden algunes entrades al web Entràpolis i, si no, també...
Les podeu comprar presencialment al Museu del Renaixement. Demà, concert a la Gòtica, a les 8. I l'Associació de Veïns a les Guardioles organitzen per divendres a la tarda una activitat de Nadal, el local que tenen a la plaça Antoni Marca. Decoraran el local i l'arbre de Nadal. També faran tallers i contacontes i berenar. És una activitat gratuïta per les persones associades a l'entitat. Pels no associats val 3 euros, activitat i berenar, i un euro si només hi aneu a berenar a les Guardioles.
i el Mercat Municipal, que continua amb les seves activitats de Nadal. Fins divendres continua l'Escape Market Nadalenc. El divendres, de dos quarts de sis a set, hi ha una activitat d'animació infantil amb música i activitats. Podeu anar-hi directament, no cal fer inscripció prèvia. I quan acabi l'activitat infantil, a les set, faran uns sorteig de productes al mercat entre els participants de l'Escape Market Nadalenc, les persones que hi han participat aquestes setmanes, i també de les altres activitats de desembre del mercat. El divendres a les set es farà aquest sorteig amb productes al mercat.
I dissabte a les 12 del migdia a la plaça del Mercat també faran l'acta per fer cagar el tio al Mercat Municipal. Dissabte a Ecoparròquia organitza una cantada de nadales a l'església a la tarda amb les cinc corals de la vila. El cor parcial de Sant Miquel, el grup de Cors de Vida, un grup de guitarres, la coral Cordona, les veus del dilluns i Gospel Feetings. Dissabte a les 6 de la tarda a l'església i l'entrada és lliure.
I també arriba aquest cap de setmana, un any més, el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, recitat per Pere Raic i cantat per Mireia Gispert i Montserrat Toran. El divendres a les 8 del vespre a la Sala Gòtica i el diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanovas, el número 15 als baixos. L'aportació econòmica per anar-hi és voluntària. Poema de Nadal, divendres i diumenge a la Vila.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Brun, del carrer Puigcerdà 53, del barri Bona Vista.
Diuen que tots els camins porten a Roma, però i si resulta que alguns acaben en un bar de poble? Ens venen la moto que el temps ho cura tot i nosaltres ens preguntem, l'ansietat dels dilluns, qui la cura?
Aquí ni trobaràs tòpics reciclats ni veritats absolutes. Només ganes de mirar el món amb unes ulleres noves. O això esperem.
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve?
El Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola compromesa que s'impliqui personalment en cada alumne, que els proposi projectes creatius i engrescadors, una escola que els acompanyi, que els exigeixi esforç i responsabilitat, que els tracti amb efecte i proximitat. Ha de ser una escola feta a mida per als teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però a molir jove tens un espai on pots fer-ho en confiança. Som l'Helena i el Pau, de la cooperativa Plaer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
Descobrirem històries humanes que ens inspiraran i ens serviran de guia per afrontar moments de dificultat i conflicte. També ens obriran la mirada per gaudir d'allò essencial que realment ens omple i ens satisfà. El misteri de la vida amb Sílvia Moros. Els dijous de 6 a 7 de la tarda a Ràdio Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei
La cançó del dia, amb Magí Canyelles. Bon dia, doncs avui us convido a escoltar la nova cançó d'en Bauca que hem publicat aquesta setmana, que es diu Tots som caganers. És una jota que fa aparèixer diferents personatges de Pessebre i que també ho combina amb cançons, amb nedades, melodies de nedades populars, que sou que coneixeu. Al videoclip el vam poder gravar
el Passeu Reuient de Corbera, Llobregat, també amb col·laboració d'antigrats molinenques com els pastorets de Molins, que ens van deixar roba, i grelles de Molins. I això, us convidem, a part d'escoltar la cançó i veure el videoclip, també a anar a veure totes aquestes mostres de cultura popular, els pastorets, evidentment, de Molins, i el Passeu Reuient de Corbera, que si no hi ha anat mai, val molt la pena i us ho recomanem molt. Fan moltes funcions i segur que podeu trobar un dia que us vagi bé.
Moltes gràcies i bones festes a tothom.
Jo sóc el caganer i em coneixeu la merda bé. Quan munteu el pessebre sempre cago al primer. Sota d'un arbre o darrere una raó.
Deixeu-me fer! Ei, jo sóc la caganera, i ho seré ben sincera, que jo no em vull amagar. Si tothom té el cul darrere, vull ser lliure per cagar. No faré ni un pas enrere.
Jo sóc el pastoret, riallà l'establia. Se m'ha escapat un pet, saludant la Maria. Ai, guardeu-me el secret.
o aneu a cagar la via. I jo sóc la pastoreta i m'he fet una llopeta. Feu saber a tothom que no tinc pas vergonyeta, podeu ensumar ben fort.
Tots som caganers, totes som caganeres. Cosa dolenta, fora del ventre. Llibertat els fa cebres. Tots som caganers, totes som caganeres. Cosa dolenta, fora del ventre.
Hola, som les cabretes i podem cagar dretes. En el nostre ramar sabreu què passa si al camí hi ha boletes i no es les mengessiu pas que no són a Olivetes. Què passa a la reina? Que jo sóc el pastor i la merda va pudor.
tan bé per sa muntanya que jo no m'enreda sa cançó, perquè sa merda fa pudor amb el temps de bastó.
A Ràdio Molins de Rei comencem la tertúlia del Bon Dia i Bon Hora.
La tertúlia del Bon dia i bona hora d'aquest dimecres 17 de desembre la compartim amb el Jordi Torró. Bon dia i bona hora, Jordi. Molt bon dia. Antonio Bonilla, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Mari Carmen Juárez, bon dia. Ben retrobada. Bon dia. Bon dia. Gràcies. I Toni Ramoneda, bon dia i bona hora. Molt bon dia.
Per motius de feina no ens poden acompanyar ni el Pere Madurell ni la Samar El Ansari. Ara que parlàvem de calés, que tot pujarà, o moltes coses, i com que sé que hi ha molts amants de Roma aquí, la Mari Carmen aixeca les celles, el Toni també sé que hi va sovint,
En tot cas, llegíem avui a La Vanguardia que l'Ajuntament de Roma prepara el cobrament de dos euros a partir del 2026 per accedir al monument de la Fontana amb l'objectiu de descongestionar el centre històric. I l'americana em deia, doncs em sembla molt bé, tu els pagaràs igual, no? No, jo no pagaré. Ah. Bueno, una...
Em sembla bé que es pagui, perquè allí es formen unes cues tremendes i, de part, una aglomeració que hi hagi una mica incívica. Llavors, em sembla bé. Jo tinc els meus truquets per quan vaig allà i tirar les moledetes per no tindre que pagar. Però abans, eh? És que jo ja no... Els últims anys...
L'últim any ja feien una cua, que mai fins ara no s'havia fet una cua. Llavors, quan tu veus tota aquella cua i tu vols tirar les teves monedetes, ja no fas cua, vas per un altre cantonet i les tires igual. Diu que només els primers sis mesos de l'any s'han registrat 5,3 milions de visitants.
a dos euros 10,6 milions d'euros només d'entrades això li has de sumar al que la gent tira la font que no és poca cosa això es neteja i que es donen propostes socials depèn hi ha una part el que hi ha és pel manteniment de la font que clar, aquestes coses quan val el manteniment de la font no ho sabem home
Home, ha de valdre diners, però vull dir que no és una cosa que... L'ha reestructurat fa poc, la van reestructurar fa poc dos vegades, en cinc o sis anys, l'han reestructurat dues vegades. Sí, sí, però vull dir que hi ha això i la resta va a beneficències.
Més la taxa turística que ja paguem als hotels, dèiem, Antonio. No només a Itàlia, sinó a molts llocs. Sense anar més lluny aquí mateix. A tot arreu. A tot arreu, us sembla bé, això, eh? Sí, a Nova York també. Sí, sí, sí. És que al final el manteniment de qualsevol ciutat, Roma, Barcelona, qualsevol gran ciutat,
comporta, diguéssim, una inversió important, que al final, si a l'ús el fan, o al mal ús, o al ben ús, el fan els turistes, ostres, evidentment, igual que aquí, també paguen un atac, quan venen aquí a Barcelona, paguen una taxa X, la taxa que sigui, com fan molt bé com el senyor del Cosa, els desperfectes ho paguen als impostos que paguen els barcelonins, vull dir que no de Milà, no de Roma, no de New York, no de cap altra ciutat.
D'alguna manera és part de les coses que fan les grans ciutats i ajuntaments per mantindre la ciutat. Dies, dies, Maia Carmen. I res, una altra de les coses importants de Roma, que va ser ahir, importants entre cometes, és que ahir es va inaugurar el metro del Coliseu. Que passen que...
Bueno, sort que el Coliseum fa anys, i molts anys, i anys, i milers d'anys que es va fer, perquè si s'hagués fet ara, jo, cada vegada que veia totes aquelles excavadores, tot allò que aprofundís en la lli, se'm posaven els pèls de punta. No, el que se posava de punta era el de la màquina, perquè cada cop que tocaven alguna cosa havien de parar. No, no, però havien de parar lògicament, però el tema és que el que és el Coliseum, que per mi és una de les obres mestres de Roma, i del Peri Roma, per mi, eh?,
vol dir que tothom estigui d'acord que li passi per allà al costat i a més està reconstruït estar polit al Coliseu de fa poc cosa que pels amants de la nostàlgia quan veus tot allò tan blanquet ja sé que al principi era tot blanquet però em fa una miqueta de tristó a més quan la pedra està dels anys més
Bé, si parlem de... No, per acabar amb el tema aquest i abans de passar a una altra cosa. A Roma mateix hi ha molts monuments que abans eren d'accés lliure, com el Pantheon, per exemple, i que ara pagues. Jo això de la Fontana i Trevi no sé exactament
quan diuen de pagar per entrar, no sé si volen dir a la part de baix del recinte a tocar l'aigua per tirar la monedeta, o si es refereixen a entrar a la plaça, perquè, clar, tots els comerciants d'allà, de la zona... Entrar a les escaletes d'aquelles... A la baixala de les escaletes. Jo aquest any, per exemple, hi havia aquesta cua enorme i vaig tirar la monedeta des de dalt.
Jo tinc un amic de seguritat que em deixa amb una candonadeta acostar-me. Tu tens molts contactes, eh? Seguint amb el tema del pagament, fixeu-vos que, per exemple, tu vas a visitar, jo diria que pràcticament a qualsevol catedral aquí a Espanya, per exemple, i són 3, 4, 5 euros. Vull dir, jo...
fa 10 anys fa ara vaig fer el camí a Santiago vaig voler entrar a la catedral de León 5 euros vas pagar per entrar 10 minuts i clar l'argument per això és que el manteniment de tot això et convé clar
també has de pagar aquí. Quan hi ha l'Església, rep d'altres importants donacions que segurament tenen prou diners com per mantenir tot això. Però bueno, entraríem en un debat molt llarg, però que ja estem pagant aquí també per veure coses que...
que hipotèticament haurien de ser gratuïdes, segons el meu pare. Correcte. Jordi, com ho veus, això? Ara deu fer temps que no viatges. Has anat mai a Roma? Sí, però era un altre temps. Era un temps en què podies entrar...
em podies mullar els peus a la fontana. Tiraves els diners i descalçaves i entraves i va venir un policia i ens va dir, senteu-vos els peus a casa vostra. Sí. És que està penalitzat, a més, clar, ja fa anys que està penalitzat el poder-se, com ho han fet alguns, inclús de nit, per volar la Anita Herbert. Llavors, clar, està penalitzat, molt penalitzat.
T'imagina't aquí a la font de Montjuï que els turistes comencin a ficar-se dintre de l'aigua i a banyar-se i el xampú a part, no fotis tu. Home, això es fa a la plaça Catalunya o al Passaig de Gràcia que hi ha una font i a l'estiu la gent s'hi llença.
Perquè fa molta color, evidentment. Jo, en aquest sentit, estic en contra d'això. Bé, ja que parlem de pujades, ara ho comentàvem a la notícia del Viu Molins de la Samar, que avui no ens pot acompanyar, però explica avui que el rebut de l'aigua pujarà un 3,3% a partir del 2026.
L'actualització de les tarifes, que ha estat aprovada pel Consell Metropolità, diu que entrarà en vigor previsiblement el febrer. L'increment de preu del servei respon a l'augment del cost de l'aigua en alta d'aigua Ester Llobregat i s'ho posarà a una mitjana de dos euros més per rebut trimestral. A partir del 26, la factura de l'aigua de les llars de Molins de Reis s'apujarà a aquest 3,3%, un augment que arriba després que l'AMB hagi aprovat aquesta setmana, aquest dimarts, l'actualització de les tarifes del servei gestionat
al municipi per Aquàlia. L'increment que entrarà en vigor previsiblement, dèiem al febrer, suposarà un augment d'uns dos euros per rebut trimestral en una llar amb un consum mitjà d'uns 30 metres cúbics al trimestre. La mitjana en una llar de tres persones és un consum d'uns 12 metres cúbics al mes. Aquestes noves tarifes aprovades per la MEB afecten tant la quota fixa del servei, que depèn del diàmetre del comptador, com el preu de l'aigua segons el consum realitzat.
El sistema, explica la Samar, manté els trams de consum per usos domèstics amb imports més reduïts en els primers blocs i preus progressivament, més elevats a mesura que augmenta el consum. Aquesta és la notícia. El principal motiu de l'augment i pel qual hi ha d'anar l'actualització és l'encariment del cost de compra de l'aigua en alta
segons apunten des de l'AMB, a qual hi apaga l'aigua a Aigua Estet Llobregat, i les tarifes d'aquest s'han incrementat de manera generalitzada a l'àmbit metropolità, amb pujades pròximes al 7% en funció del volum consumit. Aquest increment té un impacte directe sobre el cost final del servei. Notícies que no són noves perquè ja estem acostumats, quan arriba el desembre no, això pujarà perquè ara també tinc l'altre del transport públic que també s'actualitzarà i pujarà.
Bé, a mi personalment parlant no em convéns aquests arguments. No et convéncen, eh? Gens i mica. Si s'han incrementat, per què s'han incrementat? Jo hauria entès, bé, perfectament, quan hi havia aquesta sequera, que no hi havia aigua, que el consum elèctric provocava certes coses per la desanalitzadora i tot això. Jo, això sí, en un moment que no estem aquí, aquest increment és incrementar per incrementar, segons el meu parer. No, almenys amb aquesta informació,
no em dóna a mi el que, perquè l'electricitat ha baixat una miqueta. Aleshores, on venen els costos? On venen l'increment? No veig el motiu concret de l'increment en qüestió. Simplement és el típic, no. És que tot puja cada any, però...
No em convenç, aquest tot puja cada any. Hi ha darrere d'haver-hi un argument que ho justifiqui. A banda d'aquest argument principal que citàvem, des de l'Ens Supremunicipal també diu si suma l'efecte de la inflació, que han carit despeses com l'energia, el manteniment de les instal·lacions i els costos operatius del servei, i en aquest sentit apunten també que l'actualització de l'estat d'IFES té com a objectiu garantir l'equilibri econòmic del sistema i assegurar la continuïtat i la qualitat.
Però si tirem enrere, farà tres anys que sí que hi havia una sequera important i que sí que hi havia uns costos, ja es va incrementar en el seu moment. I d'aquests tres anys enrere, ara segurament, o estic pràcticament segur, hauria de treure dades d'internet, que segur que les trobaria, els costos han baixat. Aleshores aquest increment segueixo sense entendre-ho.
o sigui que ho trobaries lògic dins d'un context de fa 3 anys que teníem o estàvem marcats per una sequera severa però no pas ara Mari Carmen tant de bo els de la Rialada paguéssim 2 euros o el que sigui per tenir aigua directa perquè recordem que estem a l'any 2025 a punt d'entrar el 2026 i la Rialada no té aigua directa perquè clar com que no hi ha urbanització doncs no ens volen posar l'aigua directa
Per no entrar més en demagòsies, però clar, és que amb tot això al final, quina és la segona part del discurs que diu tothom?
Sí, els preus s'encareixen cada any, segons l'IPC, tal, tal, tal, però segons l'IPC en el millor dels casos, perquè tenim serveis que estan pujant un 8 i un 9%, però els sous no me'l toquen. És per acabar de fotre cullerada amb la demagògia del dia. Sí. Ala, ja està. Sí, sí, no, no, que és un dels arguments que sempre surt, es posa sobre la taula. Però és la veritat, vull dir que...
amb aquests increments segurament els salaris de la gran majoria que pagaran aquests dos euros més no han crescut gaire més o segurament està cobrant el mateix que l'any 25 i el 26 ho cobrarà el mateix
Tot això també llegim que els títols de transport de l'ATM s'apujaran un 3,5% de mitjana de cara al 2026, però l'encariment varia segons el tipus de bitllet o abonament, però en tot cas sí que anem a aquest augment aproximadament del 3,5% de mitjana. El bitllet senzill d'una zona s'apuja 25 cèntims i passa dels 2,65 euros actuals al 2,90. Pràcticament 3 euros un bitllet senzill.
que puja un dies dies, Toni, que déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, no soc massa usuari del tren, però alguna vegada que l'has agafat i dius, home, per un dia no trauràs abonaments i tal, hòstia, dos euros i mig, tres euros per anar a Barcelona, i dius...
Mira, l'altre dia vaig estar en una reunió que va estar en una ponència molt xula, molt potent, que hi era el president del RAC, i parlàvem de la mobilitat a Barcelona. Aleshores, el cas és que parlàvem d'això, que el transport públic de la perifèria de Barcelona cap allà, evidentment, és...
ho dic amb les meves paraules, amb les d'ell, és una merda i continuarà a ser una merda directament. Aquestes paraules són meves, no d'ella, vull dir que no es malinterpreti això. Però el cas és que tampoc els governs en si no posen fil a l'agulla perquè de veritat la gent pugui anar a Barcelona al transport públic d'una manera normal. Perquè ja va confirmar que hi ha un milió de cotxes que entren i surten de Barcelona cada dia.
cada dia. O sigui, informació que em va deixar molt sorprès. Un milió, eh? Un milió de cotxes que entren i surten cada dia a Barcelona. Estem parlant de moltíssim, moltíssim tràfic. Per què? Perquè el transport públic no funciona i jo no me'n refio del transport públic. Aleshores, agafo el meu cotxe
I clar, això que s'han fet, la Clara aquest, d'anar acompanyant, això no ha tingut èxit. Jo agafo el meu cotxe i trigaré una hora i mitja. És igual, però jo arribo. I després a trobar aparcament o el que sigui. No s'està treballant, de veritat, per potenciar el que significa el transport públic. Això, per una banda. Per una altra banda, escolto que a nivell nacional es vol promocionar gratuïtament el servei transport públic,
pogués ser, per l'altra banda, l'altra. O sigui, adiós rogando con el mazo dando. O sigui, no sé, a mi em sembla una miqueta completament illògic tot això. I, a més a més, el can que tenim que apagar és per, no?, Vall d'Obregat i altres zones per agafar el transport, per ser de la T1, per ser de la zona T1. Zona 1, sí. Llavors, doncs, bueno... No, jo... Tu sí que no ets usuari de transport públic. No, no m'ha agradat mai.
No t'ha agradat mai, eh? Per què? No. Per... Al públic, perquè sempre em donava disgustos. I abans, ja fa molts anys, o venia tard, o no venia, o no et deien res. En canvi, amb el cotxe...
i arribes. Tot i que no saps mai quan hi arribaràs. De temps, i quan tens perdres, però hi arribaràs, vols dir. Sí. I això, vull dir, no ho sé, jo... El transport públic en una ciutat com Barcelona hauria de ser relativament senzill, sobretot al centre, que són uns carrers rectes que estan deixats, però com que sempre estan fent obres, doncs tampoc se'n surten.
Mira, va dir un exemple que m'ha semblat molt gràfic, que per exemple a Passeig de Gràcia s'ha agafat el 20% de l'espai, està pensat per bicicletes, el 20% de l'espai, quan en realitat l'ús és de l'1%.
Imagineu-vos el que estic a dir. De tota la via, el 20% està pensat per alguna cosa que només s'utilitza l'1%. O sigui, aquí s'ha de posar molt més fil a l'agulla en moltes més coses que no pas l'increment del preu per incrementar preu, per no sé què.
Bé, això que citaveu ara, aquest nou abonament de transport públic únic per moure's per tot l'estat en tren o autobús, que va anunciar el president Pedro Sánchez, es podrà utilitzar a partir del 19 de gener i tindrà un cost de 60 euros mensuals pels adults i 30 pels joves menors de 26 anys. I permetrà viatjar amb trens de rodalies i mitjana distància i amb autobusos de la xarxa estatal
que és de competència del govern espanyol, però no a Mave, metro, tramvia, ni busos urbans. Hi ha molts matisos aquí, eh? La Generalitat ha dit que aquest nou abonament serà compatible amb els sistemes integrats de l'ATM a partir del segon semestre del 26, però encara no se sap com es farà aquesta convivència. El cas, eh?, però és que, resumint, hi haurà pujada, també, en matisos, eh?, depèn dels títols, però hi haurà pujada del transport públic, també, com estem acostumats,
A banda d'aquesta de l'aigua, que dèiem aproximadament un 3,3% a partir també del febrer del 26. Tot se puja. També dèiem dels aliments, Antonio, em sembla que m'ho deies fora de micròfon, o no? No, els aliments. O l'encariment... No, el PIB de Catalunya. El PIB, perdona, sí. Que creix un 3,5% del PIB de Catalunya, sí, sí. Sí, sí, és una bona edat. Dies, dies, Mari Carmen.
Res, que l'anunció aquest del Pedro Sánchez és anunciar coses perquè així és enlluernar-nos per desviar altres temes. Va, aquesta és una altra. I ja està. I no s'ha faltat d'aixir-ne de març. No? Vols dir una cortina de fum?
No, no, és que clar, tal com està tot, com tenen tot el que té al seu alrededor que no coneix ningú, la veritat, és que nosaltres tampoc ens coneixem, oi?
si algun dia passa alguna cosa no em coneixereu. Clar, doncs, el transport, i després, clar, llegeixes la lletra petita i és, bueno, vinga, vinga, és una cortina de fum, com dius, per desviar molts temes. Em sembla bé, em sembla bé. La cadira és molt impotent. Deduïm de les teves paraules que tu demanaries un canvi, tu demanaries potser unes eleccions. No, jo el que demano és una mica de transparència.
I que no es pensin que som tondos. Fa 50 anys que hi ha transparència en aquest país. No, no. 50 anys! Que no es pensin que som tondos. Per tant, algú podia deduir, Antonio, que m'estàs dient que abans de fa 50 anys sí que n'hi havia.
No, no, no. Hauria d'haver-hi... Evidentment que no. Però en un moment que sí que hauria d'haver-hi transparència, continua sense haver-hi transparència. Aquesta sí que és la frase justa. Continua sense haver-hi transparència. No ho dic ara. M'és igual el color. Però abans tampoc. I abans tampoc. I estem descobrint moltes coses aquí, en aquest país, que tu dius... Ostres, jo moltes vegades he sentit... Jo no soc monarquico, però soc juancarlista.
Collons el Juan Carlista, tu, mira que bé que viu, tu. De no tindre tabac o per diners per comprar tabac a volant jet privat, no ho sé. Jo en aquest sentit penso que tota la transparència que hauria d'haver hagut no ha existit mai, aquesta transparència. Continuem a fosques, segons el meu pare. Sí, sí, totalment d'acord. Això és donar-li molta tralla a una altra cosa, completament diferent, eh.
Bé, canviem de qüestió també ara comentàvem fora de microfón un dels titulars que surt a totes les portades i és que Brussel·les allarga la vida del cotxe de combustió més enllà del 2035 la Comissió Europea deixa sense efecte el termini límit
per les pressions de la indústria de l'automòbil i de països com Alemanya i Itàlia. Això ho llegim a les pàgines d'Economia. La corresponsal a la Vanguardia a Brussel·les, l'Anna Buch, diu que la Comissió Europea ha sucumbit a les pressions de països com Alemanya i Itàlia, dèiem, i de la indústria de l'automoció europea i ha decidit fer marxa enrere la prohibició a la venda de cotxes amb motor de combustió el 2035.
Brussel·les va plantejar ahir suavitzar les normes perquè els fabricants continuïn produint un nombre limitat de cotxes que emetin CO2, com el de gasolina i diesel, a partir d'aquell any. La proposta de l'executiu encara s'ha de negociar entre l'Eurocambra i els estats membres, però sí es manté la decisió de la comissió d'ahir. El 2035, els fabricants d'automòbils hauran de complir un objectiu de reducció de les emissions del 90% respecte als nivells del 2021.
només amb 10 anys, mentre que el 10% restant s'haurà de compensar a través d'una sèrie de crèdits mediambientals que es poden obtenir mitjançant l'ús de ser verd fabricat a la Unió Europea. I tu deies, Antonio, és una bona notícia. No creus gaire amb el vehicle...
Mai ho he vist, com per exemple, a veure, jo soc una persona que m'agrada saber el motiu darrere del motiu, i a mi mai m'ha convençut el cotxe elèctric, perquè el motiu que explicaven era que contamina menys, contamina menys en curt termini, però les bateries estan fetes de liti.
I el liti costa, no sé, són 50 anys a destruir-se d'alguna manera o a eliminar-se. I al final és aixecar la catifa de la terra, ficar-ho a sota i a veure què passa. I d'allà es filtrarà, no es filtrarà, beuran aigua d'on els animals, la carn... Hi ha moltes més coses, hi ha molta més merda a darrere. La solució és aquesta que jo veia. Jo penso que la solució seria treballar a les...
pedroquímiques treballar una benzina que pugui contaminar menys aquesta és una idea que sempre ho he pensat que és la que s'està fent i no és que a mi m'han escoltat ni molt menys que jo no soc ningú però ara sí que em convéns això perquè per mi té tota la lògica del món ja tenim una estratègia ja tenim una producció podem treballar això el que hem de fer és reduir més es va fer amalat blu aquest concretament però potser no era el millor va ser el començament de tot això
Jo penso que aquesta seria la tasca. Volem a veure si al final el cotxe elèctric tindrà o no tindrà. Ara mateix, parlàvem, te'n vas al País Basc una setmana de viatge i, honestament, a mi toca els nassos parar una aigua en sobre el posto a recarregar o esperar que recarregarà i estar allà mitja hora o tres o quarts d'hora parat quan jo necessito arribar a Vitoria o a Bilbao o allà on sigui.
No hi ha prou carregadors. Segons el meu pare, no s'ha fet bé tota aquesta transició en un país que el moviment en cotxes és tremendo. I, per l'altra banda, què passa amb els camions?
És que estem centrant el debat en els cotxes elèctrics i els cotxes elèctrics no és el problema de la carretera. Tots aquests combustibles, els dièsels, per entendre'ns tot, el dièsel de fa 25 anys
era una locomotora que contaminava com una mala cosa. Els dièsels que es fan actualment, ja no actualment, dels últims 15 anys segurament, des que els van enganxar amb el tema dels catalitzadors i tot allò, es fan uns motors, o es van fer uns motors dièsels que ara ja no es fan, que contaminen molt poc, que consumeixen molt poc,
i que segurament contaminen molt menys que un motor de benzina de fa molts més anys que aquest sí que té totes les lluances del món i és perfecte. Llavors ens n'anem a l'elèctric.
L'elèctric, ningú està parlant de què fem després amb les bateries, perquè això que l'elèctric no contamina, no contamina sempre i quan tinguem un lloc on reciclar les bateries. No existeix, que no existeix. Exacte. I que després, el que deies tu, Antonio, el problema gros de les carreteres no és un cotxe petit. El problema és els trailers i trailers i trailers que tenim a les carreteres. Exacte. Que aquests...
Clar, per arrastrar 24.000 quilos de càrrega, si el volem fer amb elèctric, necessites unes bateries que, evidentment, fan 25.000 vegades les d'un cotxe petit. I aquestes també s'hauran de reciclar. I aquestes també s'han de carregar. I aquest senyor no es pot esperar mitja horeta, perquè a mitja horeta no li carreguis el camión.
I si no, el transport començarà a créixer una altra vegada, a incrementar els seus preus, perquè evidentment tot això són costos. Completament d'acord. On està una de les solucions? Per exemple, el corredor mediterrani, en vies fèrries que abasteixin tot Europa sense necessitat de tenir la carretera tan plena de traires. És donar-li una volta al transport.
però tornem a topar amb el mateix. Tenim una infraestructura ferroviària que pugui capacitar això? No. I ara no entrarem... O sigui, és que clar, si tenim uns trens que funcionen bé...
no agafaràs el cotxe. Per anar a Barcelona ja no agafaràs el cotxe, perquè tindràs un tren que passa cada un metro, cada quatre, cada tres, quatre minuts, cada cinc minuts, igual, cada deu, ja t'ho compro. I que funciona, i que saps que tu pots comptar, saps que vas a l'estació, saps que són 20 minuts, estàs a la plaça Catalunya, però és que tu aquests comptes ara no els pots fer. Què fas? Agafes el cotxe. Per tant, un cotxe més al mig de la carretera.
que està plena de trailers, si tinguessin unes comunicacions per posar, per enviar tota la fruita que ve d'Almeria cap a Hamburgo, anés amb un tren de gran capacitat, trauries 50-100 trailers de la carretera.
I tornem... És que sempre acabem al mateix lloc. El problema és la línia de ferrocarril. Però el 2035 estarem exactament com ara, eh? O pitjor. O sigui, el 2035 estarem amb aquest corredor i estarem amb el tren. Estarem exactament com ara, eh? Parxes, però res més. No hi haurà una solució real i veritable.
Jordi. Sí, no, i a més és que hi ha moltes coses lligades. Hi ha una guerra comercial i els xinesos els hi han posat uns arancels molt alts al cotxe elèctric i llavors ells han posat arancels alts per exemple al porc. Sí, sí. I llavors a sobre aquí se n'alegraven, com si diguéssim els catalans, amb el sentit que, bueno, sortien guanyant perquè el porc
del nord d'Europa era més car i amb l'arancès no sortia a compte però amb els camions podem treure els camions de la carretera i posar un tren però després aquest camió no haurà de descarregar per portar-lo a fàbrica no farem una estació de tren a cada fàbrica vull dir, també haurem de solucionar-ho
Jo penso que els camions sí que existiran igualment, perquè el transport... És veritat que hi ha un tren de Barcelona a Madrid, carregat del que sigui, però allà, aleshores, un camió són furgonetes dividides en diferents puestos. No és un camió que carrega molt, sinó que hi ha un centre... En lloc d'hi ha un camió per la carretera, hi ha centres de 10 furgonetes que transportaran tot aquest... Dic 10 per dir una quantitat, eh?
el concepte podria ser per aquí, però, evidentment, la logística és un punt molt important en aquest país, molt important, no només per nosaltres, que arribi coses de fora, sinó també per exportar coses a fora. Bé, en tot cas, diu que els fabricants es pensaven que la transició al vehicle elèctric seria molt més senzilla, això per una banda, però s'han trobat, a part de tots aquests obstacles, una demanda inferior...
molt més baixa, per tant, de la que esperaven. Clar, si calculem, dic això, jo tinc contactes amb el que és Alemanya, gent que treballa a Alemanya, que està al cercle, diguéssim, el que seria aquí la COE, per entendre's, que es belluga a nivell d'allò.
I clar, evidentment, quan estem parlant que Alemanya s'ha queixat, estem parlant de Mercedes, d'Opel, de Volkswagen, o sigui, empreses que va llogant molts diners i molts empleats a Alemanya. Estan actualment en la situació de, diguéssim, estan enviant gent a casa.
Està en maneres, vull dir, el preu d'un cotxe xinès comparat amb el que ell aquí pugui fabricar, evidentment està en clara desvantatge. I Europa el que està fent és posar-li traves a les rodes als xinos perquè evidentment se'l va guardar una miqueta el mercat europeu, que d'altra banda em sembla lògica.
Jo que hi tinc la sort de les dues últimes ausències d'aquí, eren per motius de treball. Sí, de treball, però relacionat amb l'automòbil, no? Una va ser a Torín per provar el 500 híbrid i l'altra va ser a Mijas per provar el BMW i X3. Bé, un...
Clar, allò era que no saps on tens que mirar quan condueixes, és preciós el cotxe, l'altre és més petitet. I els companys ja parlaven d'això, del tema que no se s'enrediria el tema del... Però ells ja donaven un altre, no el 36, em sembla que diuen aquí. 35. Ells parlaven ja...
del 40, de 2040, vull dir que els enteso jo, que no sóc d'aquest món, no?, d'automobilisme ni de motor, però ells ja estaven parlant del tema... del tema aquest del 40. Europa el que aprova, crec que avui, també, és fer que Europa també pugui competir creant un cotxe elèctric, creant...
una indústria de l'automòbil elèctric que no ens hagi de venir amb aquests baixos preus de Xina o d'Estats Units que és qui fa la banda de luxe amb Xina que està fent ara uns cotxes elèctrics o híbrids un preu tirat i Europa no es pot quedar enrere perquè al final la guerra comercial entre Xina i Estats Units està molt bé però que nosaltres estem aquí al mig
i ens ho veiem, anem mirant el partit de tenis d'un costat a l'altre sense fer res. Llavors què passa? Hi ha a tots nivells, però ara mateix tenim una guerra, seguim tenint una guerra entre Ucraïna i Rússia aquí, a casa, perquè aquesta ens toca aquí a casa, i ho estan arreglant els de fora. I Europa tampoc no està fent res. La presència d'Europa
És que no... Sembla que no comptem per res. La Unió Europea brilla per sa ausència.
Doncs econòmicament, també. No hi ha Unió, ni... Europea sí, no? Europa sí que existeix, però Unió... Home, jo penso que els últims... La crisi del 2008, en lloc de unir, ha desunit, perquè cadascú ha anat a la seva... Cada país ha anat al seu rotllo. I a veure com ho hem de fer en suyo davant de tot això. I a partir d'aquí, de Unió Europea no existeix.
Un dels problemes de la Unió Europea és l'unanimitat. Si tots no ho diuen o tots no ho pensen, es bloqueja tot. I així estem desbloquejats. Exacte, sí, sí, completament d'acord. Però l'important és que no es va a Eurovisió. M'estàs dient una altra cortina de fum? Sí, l'important és no anar a Eurovisió perquè va a Israel. Ni el tema de futbol, només el tema d'Eurovisió.
És que, doncs, otra, otra. Independentment d'això, de si això és una cortina de fum, o si és només post-torer, o... Què carai pinta a Israel, a Eurovision, a l'Eurolliga? Per què considerem sempre Israel com a Europa? Per la pasta. Bueno, sí, molt bé. També s'ha de dir que l'Eurovisió també participa a Austràlia.
Que ben bé Europa no és. Clar, sí, sí. Aviam, què fem? Què estem fent? És que no entenc. Així és tirar endavant una altra cosa. I que em perdonin amb el sentit, eh? Xorrades, entre cometes, d'això. És una altra més d'aquestes cortines de fum de que bé que no anirem per fer boicot a Israel. Però res.
Però el boicot no el farà l'estat espanyol. El fa la ràdio-televisió espanyola, que és la que està invitada. Sí, clar, no és un tema d'estat, això és un tema de televisions. En canvi, n'estan fent un gra massa. Llavors, el que els preocupa ara és aquest tema.
aquest tipus de xorrades quan les coses es podrien aprofundir i valorar i mirar altres coses més importants que tot això, que em sembla bé, com si no volen anar mai més no per Israel, perquè no vulguin anar, però... A mi em sembla lògic també, vull dir que...
És horrible, allò, eh? Com a concepte... Eurovisió com a concepte. Sí, no m'ha agradat mai, a mi. És un tema polític i sempre guanyen els temes polítics. Exacte. Com aquell any que va guanyar Ucraïna per fer front, també, no? Per fer front i que veiéssim que tota Europa anava amb Ucraïna i després no vam poder fer el festival allà. És clar...
a més van guanyar amb una cançó que no es contava doncs ja està era un guany polític i prou però clar, ara és no anem a Eurovisió si és un guany polític per què anem a Eurovisió que és un espectacle artístic de gent que canta i fa espectacles si al final qui decideix és una part política és que és un contrasentit no estem valorant l'artista estem valorant d'altres coses que sense l'artista en si
per això no m'has adonat en les últimes edicions la que guanya Ucraïna se la fa guanyar allà no es va premiar en absolut la qualitat de la cançó ni de la interpretació que eren pèssimes les dues però havia de guanyar pel postureo i en l'última es matxaga Israel independentment de si la cançó era bona o no era bona no perquè ho fes malament ni perquè la cançó fos dolenta ni no simplement perquè era Israel
Però és que... A mi m'agradava veure la televisió de l'època del gran Uribarri, perquè ho veies, tot aquest teixit polític. I ell t'ho deia, eh? Sortia a Lituània, aquest el votarà aquest, i el votarà aquest, i el votarà aquest. I sempre ho encertava. I llavors era, no, no, però si... La cançó era bona? Ah, no ho sé, no ho sé. Això no m'ha agradat mai, a mi. A Lituània el vota aquest i el...
I això passa sempre aquí. Espanya la votava a Portugal i la votava a França. I Itàlia. Ara hi ha ni això, però... Vull dir que vas a un concurs de cançó i la cançó no és la primera... No és l'important. No és la primera cosa per la que puntues. Puntues per si són veïns, per si em cauen bé, per si són...
A veure... Hipocresia al màxim nivell. Com que la ràdio no es veu, tot i que cada vegada es veu més, però en tot cas el Toni no para de sonar-li el telèfon, vol dir que té molta feina. Home, sí. Estem parlant que aquests dies ja són de gènit de feina, no? O ja hauria d'anar de baixada? No, no, no. Per mi, jo ara, diguem, ja estic, però el fet d'allà estar vol dir que és quan vénen tots els resums, tots els...
Però si nosaltres ara ja hem traspassat la feina, aquí l'ha de fer aquests de... Des del cap de setmana passat, en el que és venda directa, són els dos caps de setmana de feina, que més han venut botigues, supermercats, etcètera, que és el cap de setmana anterior. I sobretot... El que més venen? Els caps de setmana on es ven més? Sí, són les setmanes aquestes 49-51. Parlem de torrons, eh, perdó, per acabar de contextualitzar.
Bé, torrons sí, però també... També altres productes... Tot el que és alimentació... Bé, alimentació, no? Perquè també hi ha tots els regals de Nadal i tot això. Les setmanes de venda forta és aquest cap de setmana passat i el cap de setmana que venen. Aquests són els bèsties. Amb alimentació fresca, evidentment el que ve, lògicament, no? I sí, sí, són... Són les setmanes fortes de l'any amb quanta venda.
Això pel tema d'alimentació directa, de distribució. O sigui, els grans supermercats, botigues i tot això. Els mercats de Nadal, diguem, com pot ser el lot de Nadal, aquests també ja comencen a anar avall, però... En general, els lots de Nadal van avall de feina, però... De feina, vull dir que la seva feina és anterior... Se segueix en feina, eh? Sí, sí, sí.
Sí, sí, i aquest any amb una mica d'increment i tot. Sí? Sí, sí. Els flots de Nadal, amb les diferents crisis que hem tingut... Molts es van acabar. Molta gent va tenir l'excusa per dir que s'ha acabat. Amb el Covid, que va ser un any complicat, evidentment per tothom, també hi va haver com una revifada. Prou malament que ho ha passat la gent, algú va tornar a reintroduir-lo.
i jo crec que està en una estabilitat aquest any en un punt més. Creixerà algunes dècimes, algun puntet potser, però està en creixement, sí. Bé, i pel que fa al preu dels torrons, més o menys, també, ja que parlem d'increments, com es mantenen? A pujat. A pujat, sí, sí, a pujat. Ho has vist en un torro concret? Bé, a pujat.
els torrons la base del torrós en metlla
que ha pujat moltíssim, la mel, que ha pujat moltíssim, i el sucre, que no s'ha comportat tan a lo bèstia. Però ve de dues pujades dels anys anteriors molt fortes. Per tant, ha pujat. L'altra part d'increment en els torrons no clàssics seria la xocolata. Sí, que també el cacau s'havia disparat. Tot i que ara està estabilitzant, però clar, està estabilitzant el preu d'origen. Això vol dir que el preu d'avui, de les compres d'avui, és per...
la xocolata que gastarem segurament el Nadal que ve, diguem, a finals de l'any del 26. Perquè les compres sempre són això. És a dir, que el torró o la xocolata que estem consumint avui és una xocolata que està comptada amb els preus de...
De l'últim Q, de l'últim trimestre del 24. Vull parlar d'increment de preus. Jo aquest argument ho entenc. Tu entens, això? Clar, perquè la matèria prima, sí, el cacau... Ja sabem com ha anat l'any passat. Deu vegades més que fa dos anys més. O sigui, l'any passat s'ha pagat deu vegades més el cacau que no pas l'any 22 o 23. O sigui, deu vegades més com a matèria prima per mancançar i tot. Clar...
una empresa com Anticiciona, que ha de comprar cacau, ho compra deu vegades més, la part que entra amb aquell torró concretament ho ha d'incrementar com a cost directe del producte. Haig d'incrementar, si no, perdo diners directament. La Mel, per exemple. Aquest tipus d'argument sí que ho entenc. I no és perquè estigui el Toni aquí. Si no, també ho diria, al contrari, i repetiria tot el que diu ell. Però, d'altres coses, d'increment de preus, honestament, si no m'argumenten amb més dades...
em costa creure'm aquest argument, perquè la típica cosa és, bueno, tot puja, i en tot puja no em convenç. El que sí que és cert és que jo l'altre dia sentia una notícia, de fet va sortir als diaris, parlant del sector torrons amb unes pujades que marcaven per aquest any d'aproximament un 15%.
Jo crec que això és alarmista. Ningú ha pujat un 15%. Cap dels productes de Nadal veig jo que hagi pujat un 15%. Sí que hi ha pujades que estaran, jo crec que han d'estar entre el 5 i el 10%, però no un 15%. A vegades poden compensar amb el producte menys amella, més mel, el que sigui. Sí, però si la mel també t'ha pujat... És a dir, si tots et pugen, encara que en treguis un i posis l'altre, tot el que poses és car.
Doncs farina. Doncs sí que anem bé, perquè pels panellets també, molts d'aquests elements... Sí, sí, els panellets. Ja vam parlar que vam pujar. Els panellets a quan... Sí, sí. Per el pinyó, sobretot, i l'ametlla que deies. Millor, el pinyó ja fa anys que està... Disparat. Que necessites una hipoteca per anar a comprar pinyons.
Però serà d'aquells productes que més o menys en acabarem comprant de torro, vull dir... Jo crec que són productes, els panellets per tots sants, els torrons per Nadal, que com són un cop a l'any, diguem, dius, bueno, va, faig l'esforç. I que com que no és una cosa que compris cada setmana durant l'any, no és un producte de continuïtat, tampoc tens el record exacte de quan valia l'any passat. Això, els que estem dins del negoci, ho tenim claríssim, però la gent que va comprar...
Valia 4 i pico. 4 i pico, clar, si el 4 i pico l'empresa era 4,15 i ara 4,95, ho estia pujat. Però 4 i pico. Depèn quin torró, quina cosa compris, que sempre la compres cada any, eh? Com tu, no? Sí, però tu sabries dir el preu de l'any passat, exacte? Sí. D'aquest torró que tu compres? No, no, no. Ara perquè parlem de torró, és igual. Un euro menys. O sigui, any que ha matat un euro.
Un euro amb un producte, pel que estàs dient, crec que estàs dient estar sobre 10 euros, bueno, un 10%. Mira el que t'estic dient, sí. Perquè, si és el que parlem, sí, un 10%. I que està a la banda alta perquè la quantitat d'ametlla i la qualitat de l'ametlla que posen aquests que dius...
Però clar, és que el meu és d'Avellana. Però és que l'Avellana també ha pujat, però clar, l'Avellana no porta amb ell, porta Avellana. No barregem les coses. No, no, ho fan. El mateix preu és amb Avellana, el meu, que amb...
Però el preu de compra no és el mateix, el de l'Avallana que el de l'Ammella. Ara, si ho fotem tot el... I després diuen, no, no, i posa el coco també al mateix preu. Clar, el coco val 10 vegades menys. Si el poses al preu dels altres també, aquí compensa els guanys. Però bueno, això ja és entrar massa al detall. Hem fet una prèvia perquè la setmana que ve parlarem de torrons i en menjarem. Sí, la setmana que ve és dia 24. El tast tradicional. Aquest any les dades assenyalades ens cauen en dimecres. Sí, sí, 24 i 31.
24 i 31, sí, exactament. Doncs deixem-ho tot per la seta. 24, 31 i 7. I llavors ja, sí, el dia de jugar amb la... 7, que és el dia de jugar, no? Hem de portar la joguina és el dia 7. I de les rebaixes. Antigament. Les rebaixes ara comencen amb el Black Friday aquest del... Sí, sí. El mes de novembre, ja, eh? Bé.
Deixem-ho per la setmana que ve, doncs, tastarem torrons i parlarem de torrons. Jordi Turro, gràcies. Antonio Bonilla, Maria Carmen Juárez i Toni Ramoneda. Que tingueu una bona setmana, doncs. Molt bon dia. Gràcies i bon dia. Adéu-siau.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu aquest matí al voltant de l'Institut B9 de Badalona, el barcelonès, pel desallotjament. El desallotjament, volíem dir, ha començat exactament a dos quarts de nou a instància del jutjat contenció administratiu número 11 de Barcelona i ha provocat, de fet, moments de tensió.
En aquests temps, el B9 s'havia convertit en un focus de conflictivitat, amb baralles, robatoris o drogues, un brot de tuberculosi i fins i tot un assassinat. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que el govern està acompanyant en aquest desallotjament. Ho ha dit avui al Parlament, responent a la cap dels comuns, Jessica Albiach, que ho denunciava.
És una vergonya i és una vulneració dels drets humans. Abans ha arribat la Policia Nacional a fer els controls d'estrangeria que serveix social. El que cal és aprovar d'una vegada per totes la ILP de regularització. El que cal és acabar amb els problemes d'infrahabitatge que té el nostre país i en cap cas el camí pot ser estigmatitzar i deixar en el carrer a qui més ho necessita.
En matèria de compliment de lleis, les hem de complir totes. També quan una jutgeja ens mandata a fer un desnonament que no ha instat el govern de Catalunya, que ha instat l'Ajuntament de Badona i que el govern de Catalunya està acompanyant en valors per fer les coses ben fetes. I a banda d'aquí una estona, ella ha de compareixer per donar explicacions sobre la crisi de la pesta porcinat. 10 nous casos eleven, per tant, a 26 els cingles infectats que s'han detectat al radi de 6 quilòmetres de la zona 0.
I en mobilitat en aquests moments tallada encara la B120 a Vila de Cavals i Olesa de Montserrat per un accident. També tallada la C25 a Santa Maria d'Oloa en sentit Manresa per un accident entre un camió i un turisme. A banda també circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat a la P7 a Barberà del Vallès, a la 2 a Sant Vicenç dels Horts i finalment a les 158 a Barcelona.
I Protecció Civil demana extrema les precaucions per l'episodi de pluges que avui s'espera que se centri en la zona del Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. És per això que es manté activat la fase d'alerta al Pla Inugat. Els xàfecs torrencials s'han descarregat en les darreres hores amb intensitat sobretot al barcelonès i als bombers. Han hagut de tenir més de 300 serveis, sobretot per inundacions i filtracions d'aigua.
La mobilitat a banda també ha quedat afectada durant algunes hores amb tals al metro i a les rondes i també a la ciutat de Badalona on s'ha arribat a registres de 120 litres per metre de quadrat i ha calgut també reallotjar algun veí per la caiguda de la teulada.
I els Mossos d'Esquadra han trobat el cos sense vida d'un home al seu domicili al Baix Camp. Segons les primeres investigacions, la víctima de 47 anys hauria perdut la vida de forma accidental, suposadament per inhalació de monòxid de carboni. La policia manté ara una investigació oberta i s'espera que el resultat de l'autopsi esclareixi les causes de la mort. Notícies en xarxa Passen 3 minuts a les 10.
Informació local. Aquest divendres hi ha cantada de Nadales a la plaça de la Vila a les 7 de la tarda. Una cantada amb membres de l'Escola de Música, professorat, exprofessorat i alumnat de l'Escola de Música i tots aquells que us hi vulgueu sumar. Divendres a les 7 de la tarda a la plaça de la Vila. Dissabte, més cantada de Nadales al mateix espai a la plaça de la Vila on hi ha aquest arbre.
nadalenc, cantada de Nadales, en aquest cas a càrrec de les veus del dilluns. I diumenge el Museu del Renaixement celebra el seu primer aniversari. Hi haurà un taller infantil de 10 a 1 per fer elements per decorar l'arbre de Nadal del museu i també de 10 del matí a 3 de la tarda hi ha jornada de portes obertes amb entrada gratuïta. Hi haurà dues visites comentades a les 10 i a les 12. Són activitats gratuïtes, però abans per anar a les visites comentades a una de les dues heu d'enviar un correu a info arroba museu del Renaixement
I el Foment, que també programa aquest cap de setmana dues activitats. Dissabte, teatre, un sogre de lloguer amb Joan Pera a les 8 del vespre. I diumenge a les 6 de la tarda, Swing Engine Orchestra amb el concert Christmas Time, un concert de Nadales, algunes internacionals i d'altres catalanes, a ritme de swing, el diumenge a les 6 de la tarda. Entrades anticipades al web Entràpolis.
I l'Ajuntament organitza un any més el parc de Nadal per a infants i adolescents per a les vacances escolars de Nadal. Comencen dilluns que ve dia 22 i es farà els dies 22, 23, 24, 29, 30 i 31, en horari de matí o de tarda, a vegades matí i tarda, en funció del dia.
de 10 a 1 i de 5 a 8. El preu per sessió és de 5 euros i es du a terme el Poliesportiu Municipal. I també recordem l'exposició, les exposicions que hi ha a Can en Matllé, que es poden veure fins al 4 de gener, de dimecres a diumenge. Per tant, avui ja podeu anar a veure alguna d'aquestes exposicions. L'horari és a dimecres, a dissabte, a les 6 de la tarda, a 8 del vespre i als diumenges al matí. Hi trobareu l'exposició Joguets amb les col·leccions particulars
de Marcel Prunera, Xavier Prat i Víctor Putzollers, amb joguines antigues, i també l'exposició de Josep Márquez, amb dibuixos i pintures de diferents indrets molinens, paisatges molinens. I per acabar, recordem els pastorets que es poden veure per Sant Esteve el 26 de desembre, i al gener els dies 1, 4, 10 i 11, a les 6 de la tarda a la Peni, entrades anticipades i numerades a Intràpolis, i si no, també a
Per consultes sobre entrades i venda anticipada a la PENI a les tardes de dilluns a divendres a dos quarts de sis a vuit. La farmàcia de guàrdia avui és la Brun, que està al carrer Puigcerdà 53, al barri Bona Vista.
El programa de l'Església Evangèlica, que parla de tot des d'una cosmovisió del món diferent. Un programa que ens acosta a la nostra generació. Com és Déu i com s'ha apropat a nosaltres. En el principi, Déu.
Parlar de sexualitat no sempre és fàcil. Però a molir jove tens un espai on pots fer-ho en confiança. Som l'Helena i el Pau, de la Cooperativa Pleer, i t'esperem cada primer i tercer dimecres de mes de 5 a 8. Un espai còmode, segur i confidencial per parlar de sexualitat, relacions i emocions. I si vols, cada mes fem un taller obert per seguir aprenent plegades. Vine, parla i viu la sexualitat amb naturalitat.
A Catalunya volem que tothom pugui fer servir les tecnologies digitals. Per això posem en marxa formació presencial gratuïta en grups reduïts. Per a més informació truca al 012. A Catalunya ser digital no té edat. Finançat per la Unió Europea. Next Generation EU. Pla de recuperació. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
T'agrada cuinar i no saps per on començar? Nosaltres t'ho posem fàcil. T'ensenyarem com fer aquests plats tan deliciosos de la manera més divertida i senzilla. A més a més, descobriràs quines històries s'amaguen darrere d'alguns ingredients i quins vins i postres poden acompanyar perfectament les receptes que us recomanem.
Vols acompanyar-nos en aquesta aventura? Tu decideixes. T'hi apuntes?
A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Ara mateix són les 10 del matí i pràcticament 9 minuts. Seguim en directe el Bon Dia i Bon Hora d'aquest dimecres 17 de desembre. De seguida saludant el Josep Degas, regidor portaveu d'Anlaire Molins. Fins demà, perquè demà hi ha ple, hi ha la renúncia justament d'en Josep com a regidor.
i per tant avui és l'últim dia que ens acompanya aquí en aquest espai. Després farem una miscel·lània de diverses propostes artístiques amb la Seferusa L'Art és Vida. A partir de les 11 parlarem de què és el Pilates. Anirem als orígens del Pilates i ho farem amb una persona que porta molts anys treballant-hi, convilatana, l'Alba Rigol, amb el seu estudi
del carrer Miquel Tort, seguint l'essència original del Pilates. Ens ho havíem d'explicar a partir de les 11. I a partir dels quarts de 12 el parlem amb el Joan Vilaseca per completar el programa d'avui, dimecres.
I a aquesta hora del matí saludem per darrera vegada en aquest espai.
Josep Degà. Què tal, Pep Degà? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. I bon dimecres. I bon dimecres. Per què dic això? Perquè demà, que tenim ple el ple ordinari del mes de desembre, i com ja era sabut, perquè ja ho havíem explicat, l'últim punt a l'ordre del dia abans dels pregs i preguntes, el punt 11, és la renúncia del regidor senyor Josep Degà Ostrell al càrrec de regidor de l'Ajuntament de Morins de Rei. Exacte.
Serà efectiu ja, eh? Serà efectiu. Sempre, és el que vaig dir, sempre puc dir l'última hora que no, però... Però una mica més de 24 hores, en principi, ho tens clar, eh? Sí, sí, sí, ho tinc molt clar. Molt bé. Escolta, doncs, el Josep entrava, atenció, el mes de març d'aquest any. 9 mesos.
Nou mesos haurà estat a l'Ajuntament de la Vila com a regidor, únic regidor de Dan Laire Morins. En el seu cas va substituir la Txell Galovar. Ara el substituirà, si tot va bé, el Marc López.
D'entrada, quin balanç en faries del teu pas per aquests nou mesos a l'Ajuntament, Josep? Bueno, si fem una gràfica, al principi pujava molt l'entusiasme i després va aplanar, va sobrevolar i després va caure en picat. Diguéssim que l'estat d'ànims no va anar a millor sinó a pitjor. Què ha influït en aquest estat d'ànim?
Bueno, el que hem parlat moltes vegades, el que deies tu, està només ser un regidor... Això ja ho sabies que podia passar, eh? Sí, tenir poc suport dels que realment ja en tenen, que és el partit de Junts, i després les coses personals que els últims mesos ja ha sigut el desencadenant. Mhm.
Però, bueno, ha sigut una experiència... A veure, coses positives, si n'hi ha hagut, que t'hagis endut d'aquests mesos? Bé, coses positives, per exemple, amb la regidora Lester, que feia temps que no parlava... Amb Lester Espinosa has tingut bona complicitat, eh? Molt bona complicitat, sí...
Amb algun regidor més? També han tingut ells l'ocasió de conèixer'm més, perquè coneixien de mi només una faceta indepa i radical, i ara m'han conegut més personalment. Sí. I, bueno, tot això és positiu.
Molt bé. Coses no tan positives, coses negatives. Coses negatives... Més enllà dels que ha citat, del poc suport, que tenies molta feina. No, però de dins l'Ajuntament, que tu, clar, no ho havies vist fins que no has entrat. Per exemple... De dinàmiques, de les comissions... Quan hi ha comissions, diuen que has d'avisar 24 hores, si no, no munten el sistema audiovisual perquè et puguis connectar des de casa.
Perquè tu moltes vegades ho has intentat demanar. Jo, a vegades, sigui pel que sigui, no he pogut avisar amb 48 hores i al connectar-me no hi ha alguna manera. Sabia que podia passar, no passa res. Això creus que hauria de mirar? Sí, que si es fa a la sala de plens, hauria d'haver-hi el sistema aquest connectat ja sempre. Imagina't que pot haver-hi molta gent que per qualsevol cosa no es pugui connectar.
Bueno, és una senzilla... No és que has dit tu negatiu. Tampoc és res de l'altre món. No matarem ningú ni fotrem bronques per això. Bé, hi ha una de les coses que va citar el Pep ara fa una o dues setmanes i és que tenies la intenció de donar els diners com a regidor d'aquests darrers mesos. De fet, va citar l'entitat i tota, l'aire. L'aire, no en redat.
Enreda't. Enreda't per la discapacitat, perdoneu, amics d'enreda't. És que té el seu... Ah, explica'm què ha passat finalment amb això. Aviam, jo tenia la intenció que fos l'Ajuntament que fes la donació, o sigui que jo ja no cobrés aquests diners dels tres últims plens, dels tres últims reunions de portaveus,
El Xavi em va dir, l'alcalde, que potser seria possible, vaig fer la instància i m'han comunicat no fa gaire que no pot ser i que ho hauré de fer-ho, si ho vull fer, ho he de fer jo personalment. És a dir, tu hauràs de cobrar els diners i anar a una gestoria o fer com ho hagi de fer i fer la donació. I així ho faràs, eh? Així ho faré, i així ho tenen comunicat.
Em consta que també vas parlar amb les responsables d'Enredat per comunicar-los, no? Sí, vaig trucar a la Núria, li vaig enviar un WhatsApp i li vaig explicar. Per tant, no es podrà fer tal com tenies pensat o previst, però es farà igualment un cop tu rebis aquests diners. Sí, sí, sí. És una cosa que haurien de fer la majoria de regidors, o sigui, destinar...
part del que cobren els diners públics per associacions de Molins de Rei. Crec jo. Has pogut parlar amb en Marc López? Us he pogut posar el dia? Sí, he parlat amb ell i li he ensenyat l'habitació que tindrà.
Li vaig presentar al senyor Miquel Saragossa, també, perquè va coincidir que estava allà. I sí, sí, està una mica, com en diríem, acollonido, però amb ganes. Atindrà tot el 2026, més els mesos fins a arribar a les eleccions del 27. Exacte. Que se suposa, doncs, que completarà de... Jo crec que sí. Aquesta és la intenció, tu creus que sí? Sí, jo crec que sí.
Perquè és el partit que ha tingut més moviments. És maco, no? És maco, tu creus? Sí. O per l'altra banda pot pensar que hi ha inestabilitat? No, hem tingut tres regidors.
No una, n'hem tingut tres. Sí, sí que abans d'entrar a l'estudi et deies que tenies ganes ja de tancar aquesta etapa. Se t'ha fet llarg al final? Bueno, sí, se m'ha fet llarg tindre en el cap diverses coses i no poder complir unes perquè tinc una altra cosa a fer. Llavors, el no poder complir una cosa, volgués o no, treu una mica la sona.
T'ho preguntàvem també fa algunes setmanes, et mantens amb la idea de no seguir en la política en les properes eleccions municipals? Sí, sí, sí. Si et revessis alguna oferta...
No, no, no. Cap oferta em farà canviar d'opinió. Al contrari, diguéssim que la política la vivim, però jo no em ficaré en cap grup polític d'aquí a Molins, ni del Parlament. Perquè com veus a dia d'avui l'escenari que es pot dibuixar en aquestes eleccions municipals? Complicat, complicat. Molt més complicat que la situació actual, eh? Sí.
Diguéssim que l'entrada nova d'algun partit, com és Aliança, jo crec que la CUP tornarà, això diuen, canviarà totalment el panorama polític de l'Ajuntament de Molins de Reí.
aviam jo crec que Esquerra perdrà vots envers la CUP estem fent aquí una anàlisi ràpid i Junts no sé què passarà si es presentarà no es presentarà i en cas que es presenti creus que Aliança li pot fer mal si es presentés Aliança ja li va fer mal al Ramon marxant i fent l'Ara Molins sí perquè quan la gent anava a votar clar, el Ramon era el representant de Junts feia unes eleccions abans
Hi havia aquí una petita equivocació, no? I passarà el mateix amb els vots de molta gent que ja no vol votar junts i potser votaran Aliança Popular. Ai, Aliança Popular. Aliança Catalana, sí. Igual que molts... Hi havia una gran proporció de gent que no votava. Jo crec que amb la CUP...
Potser n'hi haurà uns que n'hi ha hagut allà i uns quants que també s'afegiran a Aliança. Però diguin que els altres votants que van votar les altres formacions seran els mateixos. Aquesta és l'anàlisi que em fa Pep Degà a dia d'avui, perquè els escenaris poden anar canviant. Molt. De les futures eleccions municipals, de la futura elecció municipal del 2027. A tot això, però, serà l'últim punt.
el de la teva renúncia, per tant, hi ha un ple per endavant, eh? Sí, hi ha un ple per endavant, esperem que passi ràpid. Els plens són... és l'àrgan oficial de l'Ajuntament on s'aprenen les coses. Hi ha punts importants, no? Sí, però tot això ja està parlat, reparlat, i els tècnics són els que fan la feina. Els polítics només estem allà per dir, ui, sí, molt bé.
Estàs a favor d'aquesta gestió integral, d'aquesta internalització de les llars d'infants de la Traca i el Molí, gestionada per Molivers a partir d'aquest desembre? Esperem que surti bé. Tu també penses que se li donen massa tasques o massa feina a Molivers? Masses encàrrecs, perdó.
Jo crec que va ser un experiment i crec que aposten fort per Molivers. Ara el temps dirà si surt bé o no surt bé. Jo crec que Molivers, tal com està ara, té també els seus punts flacs, com totes les empreses.
Ara veurem, si li posen més feina, aviam què passa. Molt bé. És un dels punts, recordeu, que es porta a ple. Després es torna a portar la valoració dels llocs de treball, que sembla que hi ha diversos matisos a fer. I també aquesta aportació de diners de pràcticament 300.000 euros amb olivers, precisament, per incorporar una maquinària, atenció, decapadora. Decapadora. Per aconseguir un millor manteniment de les diverses superfícies de la via pública. Bé,
També un altre reglament, hauràs votat molts reglaments, tu. Sí. En aquest cas important del servei d'atenció domiciliària, portant aquest servei d'aquí a la vila. Bé, no vaig poder anar a aquesta comissió. No vas poder anar a les comissions, eh? No, aquesta no. Val. Però, aviam, tot això estic totalment d'acord, s'ha de fer i s'ha de millorar i...
I els tècnics cada cop que es presenta algú és per millorar. Sí. O sigui que endavant. Molt bé. De la resta de qüestions del dia a dia del municipi, algun comentari que vulguis fer també? Aviam, sempre reserves alguns titulars. Titular, ja podem anar a passejar per Collsorela.
Sí, tu sol, no vagis amb una activitat organitzada. No es poden fer curses ni festes, però sí que es pot anar a passejar a Collserola. Ja ho has fet? Sí, aquest matí ja hi hem anat, amb el gos lligat, i bé, molt bé. T'has trobat més gent a títol individual? Sí, quasi els de sempre.
Els que ja hi havia... Clar, és que anem a les set i mitja del matí, dos quarts de vuit, i poca gent ja a aquella hora. Era un dia molt maco, hi havia boira, i era així espectacular, diguéssim. Bé, bé, bé. Per tant, cosa positiva, no? Que hi ha mica, mica es baixin... Esperem que no torni a passar, i a mi em sap greu dir-ho pels, ara aquí, algunes persones molt recaminant, i que...
que hi ha masses porcs senglars i realment s'ha de reduir la quantitat de porcs senglars. Hi ha una sobrepoblació. Sí, hi ha una sobrepoblació de porcs. De porcs, de conills, de cèrvols... Cèrvols? Sí, també ho diuen. Com que no hi ha depredadors, doncs passa el que passa. I si no es controla això, després surten malalties.
i s'ha de controlar. I què m'estàs dient amb tot això? Que... demanaries més de parar de dos o a... Collserola o què? No, però en tot cas s'ha de reduir, per tant m'estàs dient que hi hauria d'haver... Un control. Un control. Sinegètic.
És a dir, caça, per exemple. Tu creus que seria bo deixar anar llops a Collserola? Caram, no m'ho havia plantejat, no. Qui pot ser l'únic depredador dels senglars? Els caçadors. Els humans. Sempre han sigut uns depredadors. Però això ja saps que genera controvèrsia.
Val, i que et tanquin el parc perquè hi ha un virus, tampoc t'agrada. No. Doncs què prefereixes, que hi hagi pocs senglars i ben cuidats, o que n'hi hagi molts amb virus?
Jo crec que és millor que n'hi hagin pocs i ben cuidats. Bé. Tu ets... Tu creus que al febrer començaran les obres de... De l'estació? De millora d'accessibilitat, finalment, de l'estació de Renfe? Esperem que sí. La tercera va l'avançuda. Està licitat ja. Sí, sí, sí. Està licitat. Esperem que comencin ja...
i esperem que, aviam, ho vaig mirar per sobre i és un projecte molt prometedor. Moltíssimes activitats a la vila. Vas passar per aquesta nova ubicació de la Fira de Nadal o què?
A la plaça de l'1 d'Octubre. No, no, no, tranquil. Però ets de Nadal o no? Soc sí i no. Sí i no. I passo per sobre. Passo per sobre, fem els àpats de Nadal amb família, però, diguéssim, al no tindre fills, no ho dic tant com altres persones. Però, bueno, és maco, és bonic i dona alegria a la vila.
Doncs ho haurem d'anar deixant aquí. Pep, algun comentari més que vulguis afegir en aquest tu últim espai? No ho sé. Moltes gràcies per l'atenció que m'he donat. Gràcies als oients per escoltar-me. I si torno algun dia, que no sigui per criticar ningú.
Com tu vulguis, si no, després pots venir amb una etapa de tertuliar, si vols. O és que a les 9 normalment és l'hora que vas esmorzar, no? A les 9, no, ja ho veurem, podem parlar-ne. Podem parlar en el futur. Josep de Cap, moltes gràcies també per la teva fidelitat amb el programa i que vagi bé aquest últim ple. Moltes gràcies. Bon Nadal. Bon Nadal, bones festes.
No és broma Torna el Nadal No és broma T'estàs fent vell No és broma Torna el Nadal Ja hi soms Cau la tarda Crits d'espantallops
No és broma Tornar al Nadal No és broma T'estàs fent bé No és broma Na fent, na fent Ja hi som
Creu gamada paraules sense mots. Parola plena, grou i penallons. Per més que plogui, me'l faci fred.
Junts a l'arbre, el cor s'encén. D'entren, entren, un riaró, baixarà prim, aixut d'amor. L'hivern plorava.
com Nadal de sis esforç, endenerits amb rebeixins, un bell miracle.
Mal faci fred, per més que troni, ni sigui estret. Com està a casa, no hi trob res més, tots junts a l'arbre.
Vistos gribatis per Sant Joan, quatre petardos escarriats. Ja som Nadal, no és broma. Tornar al Nadal, no és broma. T'estàs fent bé, no és broma.
Cau la tarda, vits d'espantellops. La muda xopa, veu de rodamunt. No és broma. Torna el Nadal. No és broma. T'estàs fent bé.
El gran Adrià Puntí, aquí anomenant-se Josep Puntí, no és broma, és una de les cançons que formen part d'un dels volums d'altres cançons de Nadal que hem recuperat a aquesta hora del matí, just quan són ja dos quarts d'onze.
L'art és vida d'aquest dimecres 17 de desembre, compartint-lo com sempre amb la Cefa Rus, que ja és aquí a l'estudi de Ràdio Molins de Rí. Què tal, Cefa? Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Avui portant una miscel·lània, vol dir un seguit d'activitats culturals ja passades, que ha gaudit la Cefa i que vol compartir aquí amb tots nosaltres. Passades, però que algunes encara es poden gaudir, però que ella ha pogut veure aquesta última setmana.
Sí, sí, molt bé. No cal dir res més. Parlarem de cinema, parlarem de teatre, parlarem d'exposicions. Sí, i prou, eh? Perquè no dóna permès. Perquè a les 11 hem de tancar l'espai. Comencem, doncs? Sí, quan tu vulguis. I ho fem d'aquesta manera.
Bona nit.
Fins demà!
Comencem i ho fem amb aquesta introducció, amb aquest minuet tan conegut de Boquerini, Sefa, que ens porta... És preciós. Ens aboca a època del segle XVIII. Exacte. Entrem al segle XVIII. Perquè és on ens hem de contextualitzar per la primera proposta, no? La primera proposta i, a més a més, ens convidarà a entrar al Teatre Nacional de Catalunya. Molt bé. I que ho farem per contemplar i gaudir de l'obra La Corona d'Espines.
Un clàssic de Josep Maria de Sagarra que s'està sanificant ja els últims dies fins a aquest diumenge. Sí, sí, i que és dels més poc coneguts. En canvi, és extraordinari, vull dir que...
Paga la pena. Paga la pena. Vols dir que tu creus que la gent coneix més l'hostal de la Glòria o el cafè de la Marina? Exacte, són més conegudes. Entre d'altres coses, perquè aquesta s'ha fet menys, vull dir, menys vegades, i s'ha donat a conèixer menys, vull dir que també té aquesta component. Doncs parlem de la corona d'espines. Doncs som-hi.
Tenim que La corona d'espines és una obra teatral amb vers i poema dramàtic original de Josep Maria de Sagarra, com acabes de dir molt bé tu, i que va estar estrenada al Teatre Novetats de Barcelona l'octubre de l'any 1930.
L'acció se situa a Solsona, a finals del segle XVIII, i el fil argumental és l'acord d'un matrimoni entre una pobilla i un jove sense pares. L'obra explora temes com la religió, la política, la cultura, la hipocresia...
l'abús sobre les dones i, sobretot, el que fa el contracte entre dues maneres de veure el món. El contrast, perdó. Sí. El contrast. Amb la rigidesa de la noblesa o la moral del poble en una tragèdia que constitueix una crítica de la societat de l'època.
Han passat més de 30 anys que la corona d'Espines va ser representada, imagina't, 30 anys que no ha estat representada, al Teatre Romea. Molts anys per una obra que, sense ser de les més conegudes, com comentàvem al principi...
Una de les més conegudes de Sagarra és, sens dubte, una de les més profundes i tràgiques i que contrasta la qualitat lingüística, poètica i dramàtica d'aquest poema dramàtic
i que ara, en la mirada de Xavier Albertí, rep aplaudiments de tota la platea. I és cert, la platea en acabar s'ensorra d'aplaudiments i la gent dreta. Contrasta moltíssim amb el silenci que regna tota l'obra i abat els cops de tos o bé alguna trucada de mòbil, que això no està superat en cap teatre. No, no ho hem superat.
i que neguiteja tant els espectadors com els actors que van haver de parar un moment. Però, en general, l'ambient és de silenci. I, clar, contrasta amb l'explosió d'aplaudiments finals.
La corona d'espines s'inscriu dins dels poemes dramàtics en què Sagarra treballa sobre la comèdia de costums que en aquest cas esdevé tragèdia. Sense morts, però, eh? Però amb il·lusions trencades, això sí. Sagarra dibuixa un retrat dels poders fàctics de la solsona de finals del segle XVIII,
i molt especialment de quin era el paper de les dones submeses als imperatius masclistes que van perdurar durant molts anys al nostre país. D'alguna manera, planteja la confrontació entre els costums més conservadors de l'època, representats pel senyor de Bellpuig,
i la resta de presumptes aristòcrates i, sobretot, el desig de llibertat per part de l'altre grup. La proposta d'Albertí és neta, planera, més preocupada per la paraula
perquè arribi pulcrament a l'espectador amb tota la intensitat i claretat que per aprofundir en els tremolors que travessen els personals. Xavier Alberti, recordem, és el director. Exacte. I que...
És una cosa que es detecta moltíssim des de l'inici, que el tracte amb el text, amb el poema, realment és brutal com recitar o com el verbalitzen, i que és impressionant com treballa en el text.
Hi ha qui es pregunta, la que va, oh, és que el moviment llevat de la Buñalons i algun altre més, però és que està fet després. Vull dir que realment l'Albertí el que vol és centrar tot l'interès en l'addicció. I això ho aconsegueix sobradament amb Escreix.
El director assoleix l'objectiu de fer lliscar la paraula versificada del poeta sense cantarelles, que això també és molt important, i ens permet gaudir de la seva riquesa i ho assoleix amb un repartiment en estat de gràcia.
un repartiment encapçalat per una esplèndida, ens quedem curts, Àngels Gunyalons, que fa una creació de la serventa Marta, sens dubte un dels bons personatges femenins, a l'altura de les protagonistes del Cafè de la Marina, l'hostal de la Glòria o bé Galatea. Ella és el motor de la història,
La peça amagada quan vol calla tot. Seus són els millors monòlegs. Seva és la capacitat d'afrontar esdeveniments difícils d'una dona que esclata al final amb una corona d'espines que treu foc.
L'Eudal és un jove molt convincent, tot i que el Bertí el mantingui a l'escena final en una sorprenent immobilitat davant dels esdeveniments. Aquest era un altre comentari que corria i deien que aquest xicot és poc expressiu, s'ha quedat immobilitzat. Doncs no. El que volia el Bertí realment és la immobilització d'aquest personatge, que realment no n'hi ha per menys. No farem més espòilers. No.
però que realment la immobilitat és molt creïble en aquest cas. Abel Folk il·lustra bé la fatxanderia i el masclisme del senyor de Bellpuig.
Magnífic, amb una gran dicció, el senyor del miracle, d'Oriol Genís, i molt competents el Sebastià de Pau Oliver i la Maria Agneta de Júlia Roch. En general treballen tots molt bé.
Anem per l'espai, l'espai escènic, que el Teatre Nacional ja sabeu que és altíssim, que impacta molt, perquè els personatges es veuen en general molt petits. És tanta l'alçada, és que és molt contrastant. I l'espai escènic és més plàstic que eficaç, amb una gran porta, grandíssima, altíssima, tant com és tot el volum de l'escenari.
que condueix a un romàntic jardí il·lustrat amb quadres de Claudio de Lorena i fantàstic al vestuari de Sílvia de Lagner i de Marc Odina.
En general, és una obra d'una categoria molt gran. És una gran obra, un treball molt, molt intens, tant del director, que penso que hi té molt, molt a veure, com de tots els seus actors i actrius. Vull dir, és realment una obra deu. Molt bé. Recordeu que es pot veure només fins aquest diumenge, 21 de desembre,
des d'avui, vaja, i fins diumenge, perquè dilluns i dimarts no hi ha representacions. A la sala gran del TNC. A la sala gran, exacte. Sempre a les 7 de la tarda, horari europeu, excepte el diumenge, que és a les 6. Sí, sí, és un horari que va perfecte. Si us animeu, encara queda alguna entrada perquè estava bastant ple. Sí, sí, molt ple. Molt bé. Doncs tanquem aquest primer capítol de la Corona d'Espines. Molt bé. Vinga. I encetem el següent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs amb aquest Ave Verum Corpus de Mozart anem a parlar de cinema i d'una pel·lícula que, precisament, hi ha un moment del llarg metratge que apareix, doncs, aquesta peça, pel·lícula que el Cine Club projectava el passat diumenge, eh? Exacte, sí, sí, d'una forma especial, perquè el seu dia és el dissabte. Habitualment és el dissabte, sí, però quan arriba el desembre, doncs, s'ha de fer el diumenge. S'han de fer combinacions. Molt bé. Molt bé. Doncs anem per los domingos o els diumenges...
Sí, no? Títol original és els domingos, sí. És una pel·lícula dramàtica de l'any 2025, o sigui, d'aquest any, que està dirigida per una dona, que és la Lauda Ruiz de Azua, i protagonitzada per l'actriu debutant Blanca Soroa en el paper principal.
La pel·lícula es va estrenar el 22 de setembre d'enguany, o sigui que és molt recent, però va estar estrenada concretament en el 73 Festival de Cinema de Sant Sebastià, on va guanyar la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula. Elsa Fernández Santos al País va considerar la pel·lícula un drama familiar
s'obri i ambigo que vola com una arna al voltant de la llum d'un debat complex les certeses i contradiccions del qual romanen a l'aire.
A lauda Ruiz de Azúa s'ha consolidat gràcies als diumenges, com una de les grans cinc cineastes de l'actualitat després d'un debut prediciós que va ser els Cinco Lobitos l'any 2022, i la millor sèrie de l'any passat per als lectors de fotogrames, que és Querer.
En la seva nova pel·lícula torna a desconstruir les relacions familiars convencionals usant-les com a reflex mateix de la societat i de les seves diferents realitats i punts de vista també, donant espai a tots els seus moments diferents i enfrontant-los entre ells
exposant les seves fortaleses i les seves debilitats emocionals, ideològiques i efectives, i aconseguint que hi empatitzem. I és que el millor del seu cinema és la seva capacitat per crear debat, la valentia dels seus personatges per reflexionar de manera introspectiva i de fer que l'espectador faci el mateix.
és provocadora. Per un catòlic practicant la història d'una noia de 17 anys que ha sentit la crida de Déu i sent per ell un amor tan pur i refrenable que decideix abandonar-ho tot i ficar-se a monja de clausura.
malgrat l'opinió contrària de la societat i de gran part de la família, el sens dubte motiu d'orgull, d'admiració. Ella o ella és sens dubte.
Reafirma la seva fe, dona esperança de cara a un futur en què les religions occidentals van perdent pes davant les orientals i presenta l'Església com a organització benèvola, comprensiva i acollidora. Tot i això, des del punt de vista d'algú no creient,
Los Domingos no deixa de ser una pel·lícula de por, la més terrorífica dels últims anys, en què una nena menor d'edat, desolada pel dol de la seva mare,
i encara sense un rumb de com encaixar la seva vida, és seduïda per un culte que a la illa dels seus éssers més propers. El resum és aquest, una noia adolescent en què decideix, no sap què fer amb la seva vida, i decideix entrar en un convent de monges. Llavors, tot el desenllaç va per aquí. I a partir d'aquí es fan totes aquestes diferents opinions.
La noia es diu Ainara, que no l'hem presentat encara. És l'Ainara, que és un nom molt bonic. El pare de l'Ainara és un home arrelat en una postura conservadora. La nova relació de la qual, després de la mort de la seva esposa, l'anterior, és la definició d'un matrimoni com de humana. Troba una nova parella
I realment es casen i ell pregona que és un matrimoni com Déu mana. La dona el manté en un segon pla. Es manté calladeta i discreta, dedicada a criar dels seus fills.
Iñaki respecta d'alguna manera la decisió de la seva filla adolescent amb una passivitat reveladora. Vull dir, no fa massa cas. Sempre que no interfereixi amb la seva altra religió. Quina és la seva altra religió? La religió dels diners. Entra en una còlera
quan descobreix que la Inara es veu amb nois com qualsevol altra noia de la seva edat. Imagina't, perquè es relacioni amb nois, que és el normal en aquesta època, i en totes les èpoques.
La seva tieta Maite tracta per tots els mitjans, és un personatge excel·lent la Maite, d'apropar-se a l'Einara per fer-la reflexionar en tots sentits sobre la decisió que acaba de prendre. La tieta és una dona amb el cap molt ben amoplat
i que veu que aquesta noia està totalment desorientada, que fuig de la realitat i que ella li planteja tot el que la vida pot provar, pot conèixer abans de prendre aquesta decisió. No nega que prengui aquesta decisió, sinó que li diu que el món és molt més gran
que hi ha molt per conèixer, que tot el que es pot aconsellar, que hi ha moltes persones també per conèixer, molt de saber amb la qüestió de triar una carrera que a ella li vingui de gust, que el món és molt més ampli que tancar-se en un lloc, i és la que l'ajuda, i és la que llavors queda com el personatge dolent de la pel·lícula, quan en realitat és el personatge més centrat que hi pugui haver en aquest cas.
Ainara, davant la mort de la seva mare, l'única que la feia sentir protegida i estimada, això és fort, eh?, i veient el panorama de la família, la jove Ainara busca el consol fora de casa i el troba en les paraules amables dels seus professors, mentre de l'església la seva mare, la seva mare quan ella era petita,
era catòlica i la va educar amb el catolicisme. Així que no hi ha millor manera de tornar a estar a prop seu que abraçar amb força les seves creences. Quan torna a patir la pèrdua, en aquest cas amb la mort de la seva àvia, l'Ainara, sent de cop i volta la confirmació del seu propòsit en aquest món. Miracle. Miracle.
Déu la vol amb ella. Una pel·lícula que en transmet com les persones ens aferrem al que sigui i estem disposades a sacrificar-ho tot quan no acceptem el dol i la pèrdua. Això és molt important. Alauda Ruiz de Azúa, la directora de Los Domingos, afirmava...
una anècdota que li va passar amb ella. Quan una noia propera a mi va ingressar en una ordre religiosa, ho vaig viure com una renúncia a la vida. I aquest és el dilema de la pel·lícula. Renunciar a la vida sense saber massa per què, que és el que intenta fer-li entendre aquesta tieta que és tan poc acceptada i tan criticada.
És una pel·lícula que fa pensar i molt, eh? Fa pensar i molt. Molt bé. Pel·lícula que encara està encartellera en alguns llocs, però que, com que és, per exemple, de Movistar Plus, segur que la penjaran en alguns mesos a les plataformes. Avancem, doncs, 7 minuts i les 11. Hem parlat de teatre, hem parlat de cinema, i ara vols parlar d'una exposició, eh? Sí, sí, molt propera. Doncs som-hi.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, amb aquesta Sinfonia dels Joguets, també, anem a parlar precisament d'una exposició que porta aquest nom, no? Exacte, exacte, molt bé. Molt bé. Doncs anem a casa nostra, anem a Can Amellí, a la sala d'exposicions de Can Amellí, i trobarem unes exposicions sobre els Joguets i sobre...
als paisatges de Molins de Rei, que amb dues exposicions ens aboquen al nostre passat, al passat de la nostra infantesa. Bé, doncs comencem. La sala d'exposicions de Can Amellé acull durant aquestes festes nadalenques una exposició col·lectiva de joguets.
que els que ja tenim una edat, com jo, ens transporta nostàlgicament a la nostra infantesa. I, en canvi, als infants d'ara els pot despertar un sentiment de curiositat i admiració per veure com s'entretenien els seus pares i els seus avis. La mostra porta encertadament el títol de «Joguets»,
que era la paraula que s'utilitzava anys enrere, tot i que darrerament és més freqüent utilitzar la paraula joguines. I l'obra aquesta mostra una cita formidable del poeta René Maria Rilck, que diu que la veritable pàtria d'un home és la seva infantesa.
S'hi poden veure peces pertanyents a les col·leccions dels molinencs Marcel Prunera i Xavier Prat i del barceloní Víctor Puigdollers, que és per felicitar-los a tots, perquè són... és una meravella.
Desaparegut aquest mateix any, de la qual val la pena llegir el comentari que fa el seu fill Bernat i que acompanya en el desplegable editat en manera de programa de mà. Cal dir que els desplegables, que són el catàleg d'aquesta exposició, són realment una preciositat. Són originals.
Els trobareu a la sala d'exposicions? Sí, a més a més els trobareu tot el conjunt lligat a un cordillet. És molt curiós estar molt cuidat. Són catàlegs del Toni Moreno, que cal felicitar-lo moltíssim des d'aquí per la idea...
per la realització, són fantàstics, realment són fantàstics. Toni Moreno cal dir que també és el comissari d'aquesta exposició i que el felicitem perquè realment és una exposició molt maca i molt interessant.
Si poden veure, ja ho hem dit això, a l'exposició es complementa amb una sèrie de dibuixos, de pintures, del també molinenc Josep Márquez, sobre diferents indrets de la nostra vila, que també ens evoquen èpoques passades.
Cal dir que em va saber greu, perquè el dia que vaig anar a visitar l'exposició, la sala on hi ha tot aquest apartat dels paisatges molinents, és una llàstima, però estava a les fosques. Les fosques no vol dir del tot, hi havia un o dos llumets
que jo vaig pensar que és estrany, i ho vaig anar a comentar a les noies de la recepció, o sigui, vaig anar a dir, és normal, perquè és que jo no veig les pintures, no veig els dibuixos. I et van dir que era normal? M'han dit que no era normal, que se'ls havia espatllat els llumets, i que de moment no hi havia resposta.
Però és una llàstima perquè l'únic que em vaig quedar és el que destaca més per la seva llum, que és el que hi ha en el programa, la pujada de l'Església, que és preciós, que és el que ocupa l'anunci del programa d'aquest artista. Però als altres realment em sap greu perquè em vaig quedar amb les ganes.
Ara, a nivell de joguines, totes les miniatures, totes les peces que hi ha, és que és maquíssim. Els nens que hi havia quan hi vaig anar quedaven bocabadats. És una exposició maca per grans i per petits. I fins aquí, el 4 de gener, és l'últim dia que podeu veure aquesta exposició a Can Amatller. Sefa, moltes gràcies. Aprofitem-ho. Aprofitem-ho. Que tinguis una bona setmana. Gràcies igualment a tots vosaltres. Una abraçada molt gran. Moltes gràcies. Són les 11. Pausa i tornem de seguida.
Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han desplegat aquest matí un dispositiu al voltant de l'Institut B9 de Badalona, el barcelonès, amb motiu del desallotjament de l'edifici que ha començat a dos quarts de nou a instància del jutjat constanciós administratiu número 11 de Barcelona i que ha provocat també moments de tensió. En aquests temps, el B9 s'havia convertit en un focus de conflictivitat amb baralles, robatoris o drogues, un brot de tuberculosi i fins i tot un assassinat.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que el govern està acompanyant en aquest desallotjament i ho ha dit al Parlament, responent a la cap dels comuns, Jessica Albiach, que ho denunciava. És una vergonya i és una vulneració dels drets humans. Abans ha arribat la Policia Nacional a fer els controls d'estrangeria que serveix social.
el que cal és aprovar d'una vegada per totes la ILP de regularització ja, el que cal és acabar amb els problemes d'infrahabitatge que té el nostre país i en cap cas el camí pot ser estigmatitzar i deixar en el carrer a qui més ho necessita. En matèria de compliment de lleis les hem de complir totes. També quan una jutgeja ens mandata a fer un desnonament que no ha instat el govern de Catalunya, que ha instat l'Ajuntament de Badona i que el govern de Catalunya està acompanyant amb lavors per fer les coses ben fetes.
A banda, en aquests moments està compareixent illa al Parlament per donar explicacions sobre la crisi de la pesta porcinell. Escoltem.
a primera hora d'aquest matí, havien donat positius, tal com va notificar ahir el conseller, o va comunicar ahir el conseller Urdeig. Tot plegat quan han aparegut, com sentia, 10 nous casos que li van portar als 26 els cenglars infectats que s'han detectat en el radi de 6 quilòmetres a la zona zero.
Hi ha mobilitat en aquests moments tallada la B120 a Vila de Cavals i Olesa de Montserrat per un accident. Tallada també encara la C25, en aquest cas a Santa Maria d'Olor, en sentit Manresa, per un accident entre un camió i un turisme. A banda també circulació intensa a la B10 i la B20, direcció Nus de Trinitat i Nus de Llobregat, a la Peçeta Barberà, la 2 a Sant Vicenç dels Horts i també a la C58 a Barcelona.
I Protecció Civil demana extrema les precaucions per l'episodi de pluges que avui s'espera que se centri en la zona del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. És per això que es manté activat en fase d'alerta al Pla Inuncat. Els xàfecs torrencials han descarregat en les darreres hores amb intensitat, sobretot al barcelonès, i els moments han hagut d'atendre més de 300 serveis, sobretot per inundacions i filtracions d'aigua.
La mobilitat ha quedat també afectada durant algunes hores amb talls al metro i a les rondes i també a la ciutat de Badalona, on s'han arribat a registres de 120 litres per metre quadrat i ha calgut també reallotjar algun vell per la caiguda de la teulada. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Informació local. Avui a la tarda, al Casal Cívic de la Riera Bonet, arriben els patges reials, si voleu anar a donar-vos la carta, i seran de dos quarts de sis a set de la tarda, al Casal Cívic de la Riera Bonet. I també avui, quan l'Ivet Grup Coral farà una cantada de Nadales pel centre Vila. A les set i deu de la tarda seran a les escaletes del carrer Major. Després aniran cap al carrer Major, cap al número 20, a direcció plaça de la Creu, a tres quarts de vuit,
Tornaran a fer cantada a la plaça de la Creu i després un quart de nou faran cantada a la plaça de la Vila. Per tant, recorregut per l'ametlla comercial, cantada de Nadales a càrrec de Colibet Grup Coral. També avui els veïns del barri del Canal, el local de l'associació, continuen alimentant el seu tió aquesta tarda, si voleu anar-hi, de dos quarts de cinc.
A quarts de sis podeu anar a donar de menjar el tió, perquè demà dijous, a dos quarts de cinc de la tarda fins a les sis, farà l'acte per fer cagar el tió al local de l'Associació de Veïns del barri del Canal. Demà dijous torna el cicle la música clàssica a Molins de Rei, a les vuit del vespre, a la gòtica, en aquest cas amb el concert Sons a l'ànima, amb Inès Isel Brusins, que el violí...
amb l'enbranc al piano. Interpretaran, entre d'altres, peces de Mozart, Johann Strauss o George Gershwin. Tercer concert de la clàssica. Encara queden algunes entrades al web Entràpolis i, si no, també les podeu comprar presencialment al Museu del Renaixement. Demà, concert a la Gòtica, a les 8.
I l'Associació de Veïns a les Guardioles organitzen per divendres a la tarda una activitat de Nadal, el local que tenen a la plaça Antoni Marca. Decoraran el local i l'arbre de Nadal, també faran tallers i comptes i berenar. És una activitat gratuïta per les persones associades a l'entitat, pels no associats val 3 euros, activitat i berenar, i un euro si només hi aneu a berenar a les Guardioles.
i el Mercat Municipal, que continua amb les seves activitats de Nadal. Fins divendres continua l'Escape Market Nadalenc. El divendres, de dos quarts de sis a set, hi ha una activitat d'animació infantil amb música i activitats. Podeu anar-hi directament, no cal fer inscripció prèvia. I quan acabi l'activitat infantil, a les set, faran uns sorteig de productes al mercat entre els participants de l'Escape Market Nadalenc, les persones que hi han participat aquestes setmanes, i també de les altres activitats de desembre del mercat. El divendres a les set, es farà aquest sorteig amb productes al mercat.
I dissabte a les 11 del migdia a la plaça del Mercat també faran l'acta per fer cagar el tio al Mercat Municipal. Dissabte a Ecoparròquia organitza una cantada de nadales a l'església a la tarda amb les cinc corals de la vida. El cor parròquial de Sant Miquel, el grup de cors de vida, un grup de guitarres, la coral Cordona, les veus del dilluns i gospel fittings. Dissabte a les 6 de la tarda a l'església i l'entrada és lliure.
I també arriba aquest cap de setmana, un any més, el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, recitat per Pere Raic i cantat per Mireia Gispert i Montserrat Toran. El divendres a les 8 del vespre a la Sala Gòtica i el diumenge a les 12 del migdia a la Casa Bosch del carrer Rafael Casanovas. El número 15 als baixos. L'aportació econòmica per anar-hi és voluntària. Poema de Nadal, divendres i diumenge a la Vila.
Acabem amb la farmàcia de Guàrdia. Avui dimecres és la Brun, del carrer Puigcerdà 53, del barri Bona Vista.
Vols estar al dia de l'actualitat més Rainbow? Notícies, música, cultura, celebritats. Posa't al dia amb nosaltres de tot allò que succeeix a la comunitat LGTBIQ+. A més de tots els temes superactuals que afecten el col·lectiu, podràs assabentar-te de curiositats, de deshistòriques i d'altres informacions fascinants. Entre tots, podem construir una societat més tolerant i inclusiva. I per què no?
Podem fer-ho d'una manera entretinguda i divertida aquí, a casa, a Ràdio Molins. Així que no t'ho pensis. T'esperem a la ràdio teva cada setmana. I si vols, deixa'ns els teus comentaris i peticions al nostre perfil d'Instagram. Fins aviat!
La millor manera de donar seguretat al futur dels nostres fills en un món tan canviant com el que els ha tocat viure és l'educació. Per això és molt important dedicar temps a aquesta pregunta. Com ha de ser l'escola que prepari els meus fills pel món que ve? Al Virulai de Molins ho tenim molt clar. Ha de ser una escola 3-18 on tota l'educació segueixi un mateix criteri. Una escola que valori la diversitat, que els acompanyi i que els exigeixi esforç i responsabilitat.
Una escola verda, en un entorn natural i arrelada al poble i al país on viu. Ha de ser una escola feta a mida pels teus fills. I aquesta escola es diu Virulai. Virulai, l'escola a mida. A Ràdio Molins de Rei, bon dia i bona hora.
Les 11 del matí i pràcticament 9 minuts, seguim en directe al Bon Dia i Bona Hora, aquesta última hora del programa d'aquest dimecres, on us hem explicat al començar el programa que volíem parlar de Pilates. Què és el Pilates concretament? Avui en dia que sembla que està força de moda aquest sistema o mètode d'exercici físic, segons la Wikipèdia.
És un mètode a l'alça i fruit d'això també, precisament, ha acabat generant també cert intrusisme en aquests temps marcats pel TikTok i aquests 40 segons i també d'aquest màrqueting fals. Per això avui hem conviat la companya Alba Rigola amb més de 20 anys d'experiència...
Ell és la responsable del centre Pilates Balance Wave al carrer Miquel Tor, el seu estudi. La seva escola està especialitzada en l'autèntic mètode Pilates. Però ben bé, quin és aquest mètode? En parlem tot seguit.
Actualitat local, política, cultura, salut, entreteniment, divulgació, opinió, debat. Això i molt més al Bon Dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei. Què tal, Alba? Bon dia i bon hora. Bon dia. Benvinguda, eh? Moltes gràcies. Porta moltes notes, vosaltres no ho veieu? Però hi ha molts pòstits repartits per aquí a la taula, eh? Sí. Això vol dir que no ens volem deixar cap concepte, eh?
No, avui crec que... Sí, acosta't una mica més. És un dia important, perquè primer em feia molta il·lusió retrobar-me amb tu, que ens coneixem... En antena, bàsicament. Això, en antena. I em fa molta il·lusió també parlar d'alguna cosa que estimo tant, perquè el Pilates realment ha format part gairebé de la meitat de la meva vida, perquè tinc 40 anys i porto més de 20 anys, és a dir, que realment porta la meitat de la meva vida i ja es forma part de mi i de casa, no?
Expliquem, si et sembla d'entrada ben bé, què és el Pilates? Aviam, el Pilates en si és el cognom de la persona que va inventar aquest mètode. És a dir, el Pilates era un senyor que es deia Obertus Josef Pilates, és el seu cognom, i va crear, era un senyor alemán, i va crear un mètode o un sistema, com a ell li agradava dir, que es deia Contrologia.
La idea base és combinar unes coses que són molt clars, és a dir, no és només un gimnàs o una proposta de seqüències físiques, que també, perquè els exercicis formen part d'una gran part per arribar a la transformació...
que ell proposa, però aquesta transformació que proposa el mètode no s'hi pot arribar si no hi ha altres factors claus, que serien els aparells fidels al que ell va crear. Són una mica estranys. Són una mica peculiar. Després en parlarem, sí. Després els exercicis, que ho acabem de dir, no? I després la ideologia o l'esperit
que podríem dir que seria la manera que ell veia de moure's en el món o l'actitud que hauries de tindre per moure't en el món. Són tres elements del mètode original. Del mètode original, sí. Que realment és un tot. És a dir, clar, al final, profunditzant aquest mètode, ja et dic, jo porto 20 anys, vaig començar molt joveneta, i no era capaç en aquella època de veure la magnitud que tenia això. Llavors, arrel de viatjar pel món per buscar profes que realment...
La investigació sempre és a través de l'experiència, de sentir-ho, d'entrenar, no? A Nova York, potser, vas trobar els profes? De fet, jo vaig estudiar a l'Escola Romanes Pilates, que a l'abast està a Nova York, i llavors, clar, fa 20 anys no hi havia tantes propostes, com amb tot. És a dir, a mi m'agrada comparar-ho molt amb el cafè, és a dir, fa molt de temps hi havia un cafè o alguna cosa copiada, però hi havia l'essència.
I ara mateix ens trobem que hi ha moltes coses que se li diu Pilates, però realment, torno a repetir-ho, el Pilates és el seu cognom, és a dir, que s'ha de veure realment si allò que se li diu Pilates era el mètode que ell va crear.
Perquè ara ens pot escoltar molta gent i, escolta, jo em faig i no fem servir aquests aparells, o només una d'aquelles pilotes grans, sí, ja està. Clar, imagina't, la pilota. La pilota en la seva època no existia, perquè la pilota és una cosa que és més de la fisioteràpia. Ell, sobretot, tenia una cosa molt clara, dintre de tot el que podem parlar, perquè és una magnitud gran, que era la molla.
És a dir, jo t'he portat uns aparellets petitets que tots tenen molla. La molla física, que ja venia de l'halterofília, de l'Eugent Shadow, que era un del culturisme, la molla és un concepte molt revolucionari perquè és com veure en l'exterior com es mou la teva musculatura interna. És a dir, mentre tu mous la molla, realment la molla és com una analítica de com tens la musculatura interna.
Llavors, a través de la molla realment ens trobem en un concepte que és, per mi, el més genial que té el mètode, que és entendre o tornar a la vida a través del mètode. A la vida real hi ha una força a la gravetat. Llavors, aquesta força a la gravetat què ens fa? Com que xupa cap a baix. T'apreta, no?, una mica com a concepte.
Tu què fas amb aquesta força de gravetat? Si t'hi deixes anar, t'apreta. Llavors, la nostra columna no està dissenyada per aquesta pressió. Està dissenyada perquè tu aprenguis a crear espai. Llavors, el mètode Pilates és tan potent que és et genero una molla, una força externa, perquè tu creïs com una comunicació entre ella i aprenguis a créixer.
Llavors, clar, si això ho aprens dintre de l'estudi, l'estudi és com un laboratori, realment. Llavors, ara direm també cosetes que crec que és important. A través d'això, tu aprens amor del carrer. Llavors, cada any que passa, ho veig més important, el pilat és autèntic. Per què? Perquè realment la vida no es posa més fàcil.
La vida es posa més complexa i com més gran ets, més coses veus. Llavors, dintre de l'estudi les molles no són suaus. No és un mètode suau per estirar. És un sistema realment que és fort, genera pressió. Llavors, la vida genera pressió també, no? Tu què fas amb aquesta pressió? Llavors, aquí és on et trobes amb la realitat de què fas tu amb la vida. Ell ho va fer perquè ho necessitava? Va crear aquest mètode per...
Problemes seus o per ajudar els altres? Jo crec que hi havia un masmix, una mica d'això. És a dir, que realment ell va trobar que en això ell podia estar millor, però també veia que realment el que ell estava creant generava una transformació, perquè la majoria de gent que tenia el seu estudi era gent que treballava des del cos, és a dir, ballarins, cantants, actors, i al final la gent que venia veia que li servia.
Però és recomanable a tothom el mètode Pilates? És recomanable a tothom, és apte, realment és una de les coses més democràtiques que podríem fer, però posaré cometes ben grans perquè això és com el que dèiem del cafè, és a dir, el cafè el pot prendre tothom...
Clar, quin cafè? El cafè se li diu cafè a tot. Tu te'n vas a l'hospital i prens un cafè d'hospital i els que ens agrada el cafè no te'l prendries, el cafè. Diries m'espero a casa i me'l faig a casa. Doncs el mateix et dic. Jo crec que les claus són saber on s'ha format la persona que t'està donant aquest mètode, sentir-te molt bé, tindre una pròpia percepció bona teva i saber que el que estàs fent no és circ, sinó el que estàs fent és per descobrir-te tu.
Realment és una transformació molt potent, personal. Tots aquests aparells, la paratologia, la va crear expressament ell? Tots els elements que podem veure en el teu estudi, per exemple? Sí. Jo realment ens ha costat, tots aquests anys que porto, aconseguir tindre un estudi perquè la gent en grup pugui fer classes amb aparells.
Realment són aparells i no màquines perquè a una màquina tu li dones un botó i va sola. I això seria com una eina. Tu fas servir l'aparell per una voluntat que tu tens. I això és del més important del sistema. És a dir, quan hem entrat en això que hem dit aparells, exercicis o seqüències d'aliment, i la ideologia o la filosofia, entrem just en aquest punt, que trobo molt revolucionari ara, i sobretot penso en les meves filles, que encara són petites,
que no és fer les coses, sinó amb quina actitud estàs fent les coses, què estàs buscant fent això, perquè per fer-ho no et transforma res. És a dir, això, no sé, diu, no, no sé, fer-te un petó et farà ser feliç. Quin tipus de petó? Com et fas el petó? Amb quina intenció té aquest petó? Doncs aquí igual, no? És a dir, un dels punts més importants és realment l'esperit amb el que fas la cosa.
I això no vull deixar-ho a l'aire perquè realment ell, el Roberto Josep Pilates, tenia en el seu estudi un quadre, un cartell que posava l'esperit és el que dona forma al cos, no les màquines, no l'exercici, no, l'esperit, és a dir, l'actitud amb la que tu vas és clau. I això, crec que si podem tirar del fil d'això és meravellós perquè l'actitud necessita silenci,
L'actitud necessita concentració i l'actitud necessita que algú també te l'acompanyi. És a dir, si a la sala hi ha música, si la sala s'està, no sé, dispers, doncs tu se't va perdent aquella actitud. L'esperit amb el que has entrat es va distorsionant. Anant a aspectes més concrets, quins beneficis pot tenir la pràctica del pilates?
Doncs mira, quan vaig començar t'hauria dit, el Pilates és... Sobretot l'objectiu més gran és força amb control, tindre força amb control, perquè el mètode és contrologia, la búsqueda és controlar el teu propi cos, la ment i el saber gestionar l'esperit, no? Realment ara et puc dir que amb tots els alumnes que he tingut i gent, doncs, psiquiatres, metges, persones, no sé, de diferents àmbits, no?,
Tots em diuen, és que és molt forta la transformació allopotent que pot ser això, és a dir, t'educa mentalment, t'educa emocionalment i t'educa realment amb la teva actitud vers la vida, és a dir, és com una manera de viure les coses, no?
Ara, et diré, per la columna és fantàstic, genera força, t'ajuda si tens qualsevol patologia perquè es pot adaptar, si ho saps adaptar, i no es tracta que sigui menys intens, sinó es tracta de saber fer-ho, que t'ho sàpiguen guiar, ajuda a temes de...
d'alineacions, si tens alguna escoliosis, alguna èrnia, el que sigui, qualsevol patologia, inclús en qualsevol moment de la teva vida que ho he experimentat, embarassada, no embarassada, en un moment més trist, en un moment més eufòric, és indiferent perquè t'està despertant sempre una actitud més positiva i una mica de viure a gust a la vida. Són molts els aparells? Jo recordo una camilla, no? No, camilla.
Bueno, des de fora sembla una camilla. Sí, sembla. És el Cadillac. El Cadillac, eh? Cadascun té un nom. Cadascun té un nom. Inclús aquest del Cadillac és molt graciós que ho dius perquè se li va posar aquest nom perquè a l'època quan es va crear el Cadillac, el cotxe, era l'homàs. Era com, buah, té un Cadillac, no? Era com, buah, quina flipada. Llavors...
La gent quan veia aquest aparell deia, uau, això és com un Cadillac, no? I llavors se li va posar aquest nom, no? I de fet, quan estudies el mètode en profunditat i sobretot ell, la seva actitud, ell no parava de crear aparells. És a dir, hi ha molts aparells que no han arribat.
I que estan encara per descobrir... Per una raó, un exercici en concret, diguem. Cada parell tenia una raó de ser, no? Clar, cada parell, de fet, activa certes coses del cos. De fet, t'he portat un, que és Paz Galindons, no? Ah, mira. Maldit, o Anete, no?, que potser la gent no ho coneix més així.
Això és pel galindó, que t'ajuda realment a tornar a alinear el dit gros del peu, també es pot posar la mà, connecta directament amb el centre d'energia, que és un dels punts claus del mètode. Aquest és el primer aparell, el FoodCorrector, que va crear. N'ha portat un altre, sí. Ah, aquest el tens en gran, no? Aquest no, a partir d'aquest va crear el Reformes. Per això l'he portat, perquè vegis que tot tenia una evolució.
L'altre parell important seria el reformer, que és el que has de tenir confiança quan vas d'esquena enrere, no? Era aquest, eh? De fet, si veus una miqueta i t'interessa, si t'interessa el Pilates, al final veus que ell va anar tirant del fil, no? Ahir hi havia un ui, que com veus a les fotos, l'ull se li en va una mica, no? Llavors, hi ha molts dubtes amb aquest ui, de si veia del tot, si no veia del tot...
Llavors, realment, la intenció d'assimetria era sempre una búsqueda, de treballar amb els dos costats iguals i tot. Llavors, els aparells que creava era tota l'estona amb aquesta intenció de comunicar-se amb la gravetat, comunicar-se bé amb la gravetat. És a dir, que el pilates et servís per la vida. El primer és aquest pel peu, llavors tu em penges el pedal, buscant alçada. És potenciar tota l'estona el créixer, per crear espai a la columna, per salut, realment.
Però no tothom que et vindrà a veure, per exemple, farà el mateix recorregut o circuit d'exercicis o d'aparells, no? En funció del que et diguin potser al començar... Clar, al final hi ha el sistema, que seria el reformer i el mat, i després hi ha la resta del sistema, que serien la resta d'aparells. Llavors, la resta d'aparells, que són els que t'he portat avui, són...
Com la gent que és mare o pare ens entendrà molt clar, què és allò de dir-li a la teva filla, agafa el jersei que fa fred, agafa el jersei, no et fa cas, i abans de sortir de casa li dius, agaves el jersei? Doncs una miqueta és això, els aparells del final del rest del sistema són el recordatori...
de tot allò que la persona té carència o li costa entendre en el seu cos, o necessita entrenar-ho més, li vas com repetint amb coses molt més concretes per aquell lloc concret. I es fa per repetició, eh? Per repetició? Sí, però mira, entres en una cosa molt xula, perquè realment hi ha una cosa molt xula dintre de la filosofia del Pilates, que és la moderació. Que això crec que ara és també molt revolucionari. És a dir, ara sembla que a la màxima es fem molta cosa, però realment
menys és més en moltes coses. I amb el físic, i amb l'emocional, i amb el mental, tu ho saps, estic segura perquè et conec, que a vegades és menys cosa. A vegades no és tan soroll, a vegades no és tanta història. Llavors, la moderació entra en una cosa que és molt concret, que és si necessitem moltes repeticions, si necessites molts estímuls externs i molta cosa, vol dir que no has pillat l'essència.
Qui ha fet pilates ho sap, com a molt hi ha 10 repeticions màxim en algunes seqüències. El que ell va proposar. Hi ha algunes que són 3 repeticions, 4 com a molt, el que proposava. Llavors, realment, quan tu entres, ja vas a l'essència. No necessites estar 3 anys allà.
Perquè estem dient molts aparells i la gent que potser no conegui el mètode pot dir, ah, això és com un gimnàs, entrar en un gimnàs. Clar, realment... Quines diferències hi hauria, per exemple? Clar, realment, amb això hi ha alguna cosa que no vull passar per alt, que és molt divertit, amb això que hem dit de l'esperit, ell, de fet, era un home alemán, i amb el que, dintre dels prejudicis que podem tindre, però tothom podem veure que un home alemán d'abans era un home rígid, tenia una idea molt...
I ell era així, és a dir, de fet, feia fora la gent de l'estudi si entraven amb un esperit o amb una actitud de vinc aquí com si podia estar fent un cafè. Llavors ells els feia fora directament. Llavors una de les coses de l'estudi és que tu entraves a l'estudi, i dic estudi, no gimnàs, perquè era un espai on estudiaves.
És a dir, tu no anaves a que algú t'ensenyés alguna cosa, tu anaves a aprendre. I això és un concepte molt diferent, és a dir, igual com els nostres fills o nosaltres quan anàvem a l'escola, quan anàvem a classe no ens posaven música per fer mates, per entendre alguna cosa en profunditat, sinó que necessitaves silenci, estar amb tu, companyerisme, sentir l'energia dels companys, tota la història.
Aquí és igual, és a dir, té molta profunditat. Llavors, al final, l'aparatologia el que fa és acompanyar el que tu estàs buscant. Pots fer mat, pots fer el mat directament, però el mat inclús és més difícil perquè no tens estímuls.
Els aparells t'ajuden a baixar les espatlles, t'ajuden a sentir coses concretes. Aleshores, tot això que m'estàs dient, si la gent ve a fer classes en grup, això es pot mantenir, aquest concepte? Això és el que hem intentat fer aquest any. És a dir, jo aquest any vaig ser mare per segona vegada fa poc, he volgut sortir del Pilates moltes vegades, jo dic amb tota sinceritat, perquè durant els 20 anys hi ha hagut tant d'invent, jogalates, tangolates, aerolates... Que no t'ha convençut res d'això.
I m'he volgut sortir moltes vegades més pel que, no perquè no em convencés amb el meu cos, sinó per aquesta eterna lluita que sembla que hem de fer per explicar les coses en profunditat. Llavors, jo m'he avorrit una mica d'això, llavors ara simplement em concentro en veure...
en concentrar-me en la voluntat d'aquest estudi, que és que la gent tingui una transformació. Llavors vam dir, escolta, la gent no es pot econòmicament, moltes vegades, quan un necessita pagar unes classes personals, i jo ho entenc perfectament, perquè visc en aquest món, llavors, al final, això va fer que la gent de peu, que no tenia una economia molt, molt gran, no pogués arribar al Pilates en profunditat. Llavors hi ha hagut molts invents, realment, perquè no em...
no s'ha sabut apropar a moltes coses, perquè els aparells són caríssims. Jo he fet una entrada en un pis ara mateix enorme, els originals també. Llavors, hem fet, amb la meva parella, que sempre està al costat i és un gran clau perquè això segueix existint, vam dir, anem a fer una aposta d'aparells originals, han trigat uns mesos, més del que ens paraven a arribar, perquè es fa creació artesanal i tot. I això ve d'Alemanya també o no? Sí.
No, d'Estats Units. Els originals venen de Long Island, de Grats, que han anat canviant, i ara gent que estava a Grats ha anat creant altres. Però la clau són les mides originals i les molles. Vam dir, escolta, i si apropem això a grup...
però ben fet, és a dir, no en plan que entri tothom, perquè això no és un supermercat, això és una escola, és a dir, que la gent s'eduqui bé i que no es faci mal, sobretot, que això és molt important, però anem a intentar fer-ho d'una manera accessible. Llavors, vam fer un estudi de mercat i vam dir, escolta, jo creiem que la gent que tingui voluntat pot pagar el preu que estem proposant per grup, que si entreu a la web ho veureu tranquil·lament,
inclús dos cops a la setmana. I aquesta és la nostra voluntat. És a dir, potser per entrar tens un procés perquè fem iniciació, has d'entendre... I perquè volem cuidar la gent que ja està dintre. És a dir, no volem fer un... Nosaltres no estem en cap moda. Seguim igual en el fet de la profunditat i l'essència. Això et consta que ho fa, diguem, més gent? A Catalunya, per exemple? Sí, som companys. O que ens costaria trobar l'essència com tu...
Aviam, ens costa, perquè de fet ja et dic, moltes companyes ho han deixat. Perquè realment la lluita... Hi ha molta inversió econòmica, hi ha molta inversió personal, hi ha molt convenciment, hi ha molta veritat darrere. I això són hores. Llavors, el procés de les coses, ja ho sabem, a la gent és el que més li costa.
Llavors, com a profe també et passa. És a dir, jo seria incapaç de ser professora d'alguna cosa amb una cosa d'un cap de setmana. Però perquè, això volia dir-te avui, a més m'entendràs molt bé, que sé que estàs a la part, tu comences a entendre molt més la teva professió quan t'has fet un treball personal.
Jo ara, amb l'edat que ja porto en el Pilates, m'adono que com més sincera sóc amb mi, més sincera sóc amb la feina que faig. Llavors, a mi jo em costarà, m'he dedicat mil hores, és que jo potser, no sé, em costarà vint hores poder trobar la manera que aquella persona tingui una classe de mida, però les dedicaré.
Perquè no anem al volum, anem a la qualitat. I tindre qualitat amb qualsevol feina, qualsevol, com tu a la ràdio, són moltes hores darrere. Llavors aquestes hores te les treus d'altres. I sí que realment quan tu fas alguna cosa bo és que cau pel seu propi pes, perquè pots viure de les coses quan ho fas bé.
Ara, si busques només fer un negoci per treure economia, crec que no és el perfil. Fer-ho amb la magnitud. Ara, vols agafar només un aparell i vols fer que la gent tingui entreteniment, fot-li. Ara, jo des de fora crec que el tema, home, estem jugant amb la salut de la gent. Jo per fer un entreteniment m'aniria al cine.
Perquè crec que és més divertit i que puc estar allà amb crispetes o amb el que t'agradi, no? Però aquí no vull entrar perquè no vull entrar amb el soroll extern. Cadascú és conscient del que fa i no entraré a jutjar res. Jo el que faig quan hi ha soroll, Uri, és tornar al que jo estic fent i fer-ho cada vegada millor, com fan les meves filles, que són petites encara, llavors elles volen.
Una cosa i tot el dia et preguntaran per aquella cosa. I tu tens 20 coses a la vegada. Llavors jo ara torno a concentrar-me en una cosa a la vegada. I això fa que el que faci sigui cada vegada més veritat i més transformador per la gent que ve, sigui molt més útil.
Hem d'anar acabant. Alba, alguna cosa més important que vulguis destacar? Doncs... De totes aquestes notes que teníem repartides? Doncs no sé. Si a algú li ha quedat algun dubte, en tot cas, trobarà l'Alba a les xarxes a Pilates Balance Wave, i si no, el Carmichael Torc, 14-16, que piqui el tercer... Sí, primera? Sí, tercer primera, inclús que m'escrigui directament. Jo us he portat uns regals, perquè tot comença des dels peus...
Sí? Són uns paucs? No, coseta, ja et veuràs. Una coseta que us he portat a regalar a tu i a algú que vulguis tu regalar. Qui vulgui escriure'ns, doncs estarem oberts a les portes obertes. Molt bé. I desitgem que tothom pugui sentir els beneficis reals que té el Pilates original. Molt bé. Alba Rigol, moltes gràcies. Que tinguis un bon Nadal, també. Igualment, moltes gràcies. Gràcies per acompanyar-nos. Passa un minut i mig de dos quarts de dotze. Seguim.
El Joan Vilaseca i Figueres ja és aquí amb nosaltres. Què tal, Joan? Bon dia. Bon dia i benvingut, eh? Gràcies. Per seguir, doncs, amb aquest espai parlem d'on ja ens encarem al Nadal i, per tant, serà protagonista amb altres coses, però d'entrada hem de destacar quins regals, quins obsequis ens portes avui per la gent que vulgui trucar. Teníem un CD d'Antoni Vivaldi. Sí. Escoltarem la cançó o la melodia número 2. Escolta'm-la.
Fins demà!
Molt bé, doncs Vivaldi amb aquest passatge de les quatre estacions, eh? Sí, que es diu L'Estro Harmónico, acompanyat d'una publicació del Museu Itinerari de Santa Creu de l'Orda. Molt bé. Avui donarem el segon dia, aquest el Jordà d'any 65, de Joan Vila Casas, pintor i col·leccionista d'art de Calella Palafrugell, home molt interessat per l'art, sigui pictòric, escultòric i literari.
I entrarà en un llibre nou que es diu en francès, en Daniel i els Lluïsos, de Carme Suquer. És una història escrita en un estil senzill lletraient, ric de lèxic i adequat per a grans i petits. Molt bé. I recordem que la Nati Campos i la Dolors Nortes tenen un llibre cada un aquí. Al final de l'any, aquests llibres, si queden aquí, marxaran tots ja. Llavors vindran nosaltres. Nati i Dolores. Per tant, si ens esteu escoltant, ja ho sabeu, eh?
Aviam, encetem l'espai avui, com és particular el mes de desembre, doncs, amb una Nadala. Amb una Nadala, el cant dels ocells de Pau Casals. Jo llegiré la lletra i de fons sentirem per Pau Casals la melodia. Vinga.
El veure despuntar, el major lluminar en la nit més ditjosa, els ocellets cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L'àliga imperial va pels aires volant, cantant amb melodia dient «Jesús has anat per treure's del pecat i dar-nos alegria». Respond-li el pardal «Esta nit és Nadal, és nit de gran contento».
El verdum i el lluer diuen cantant també. Oh, que alegria sento! Cantava el passarell. Oh, que hermosi que vella és l'infant de Maria! I l'alegra tort. Bençuda n'és la mort i anais la vida mia. Cantava el rossinyol. Hermós com és el sol, brillant com una estrella. La cotxa i el bitxac festegen el manyac i sa mare donzella.
Cantava el reiator per glòria al senyor inflant amb vicarria. El canari segueix, la música pareix del cel gran melodia. Cantava el cotoliu, ocells veniu, veniu a festejar l'aurora. I el marrot xiulant anava festejant a la millor senyora.
L'estibó la diu, no és hivern ni és estiu, sinó que és la primavera, perquè ha anat una flor que pertot dóna olor en el cel i la terra. Canta el francolí, ocells, qui vol venir a glosar melodia, a veure gran senyor amb son gran resplendor dintre d'una establia? Cantava el poput, «Esta nit ha vingut el rei del cel i terra».
La tórtora i el colom en miren a tothom cantant sense tristes. Pigots o borroners s'empugen pels fruiters cantant amb alegria. La gualla i el cucut molt de lluny han vingut per contemplar el Masíes.
Cantava la perdiu, me'n vaig a fer el niu dins d'aquella establia per veure l'infant com està trebulant amb braços de Maria. La garça, Griba i el gatx diuen, ja ve el maig, respon la cadernera. Tot arbre rebardeix, tota planta floreix com si fos primavera.
Cantava el pinçà, glòria avui, festa demà, sento gran alegria de veure el diamant tan hermosi i brillant als braços de Maria. El xot i el mussol, al veure així el sol, confosos es retiren. El gamarús i el duc diuen, mirar no puc, les resplandors m'admiren.
Molt bé, el cant dels ocells que ja volíem fer la setmana passada. I que ja he dit moltes vegades aquí, perquè seguint l'exemple de Joan Maria Espinàs, aquesta cançó és una cançó de Nadal, no una cançó de mort.
tot i que amb molts esdeveniments es posa... Però hi ha altres músiques, hi ha músiques especials, especials de rèquions o el que sigui, per recordar això. Però bé, en definitiva. Molt bé. Doncs anem a fer una pregunta? Sí. Vinga. De qui és la música del cant de l'ocell? Perquè la lletra no se sap d'on ve, eh? D'acord. De Pau Casals o de Lluís Cobos?
Molt fàcil, 9-3-6-6-8-6-1-6-1. De qui és aquesta melodia? De Pau Casals o de Lluís Cobos? El cant dels ocells, emblemàtica. Només cal que marqueu el telèfon de la misura i a partir d'aquí us donarem tots els obsequis que avui un dels obsequis que ens porta el senyor Joan. Lluís Cobos, és veritat que em sembla que havies portat algun CD també.
Si no serà la setmana que ve, que em porto una altra. M'ho imaginava? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Doncs, a veure, qui és l'autor, el creador, vaja, d'aquesta melodia tan emblemàtica? Tenim aquest CD, d'Antoni Vivaldi, acompanyat d'una publicació del Museu, itinerari de Santa Creu Dolorda. Tens trucada. Molt bé, bon dia, menor, en qui parlo? Teresa Branya. Hola, Teresa. És Pau Casà.
Tota la vida. Molt bé. Molt bé. Què és el que vols, Teresa? El CD. Molt bé, doncs, aquí el tindràs avui, eh? Molt bé. Gràcies per trucar. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Adéu-siau. Gràcies. Bé, avancem i canviem radicalment de tema, no? Sí, sí. Doncs... Entrarem primer amb la música i així sabrem qui són. Molt bé.
Fins demà!
Avui parlarem del Simpsons, la vida i l'humor en groc. Avui, 17 de desembre, es compleixen 36 anys que s'emetia el primer episodi de The Simpsons, a la cadena Fox, el 1989, del que es pot considerar l'estrena i posada de llarg del que va acabar esdevenint una de les grans icones de la cultura pop de finals del segle XX, i encara avui s'emeten.
Quan James L. Brooks, director i productor televisiu, va encarregar al dibuixant de còmics Matt Granging una sèrie de curs per al programa T-Tracy Ulluam Show, probablement cap dels dos sospitava que aquella era la gènesi d'un dels fenòmens de la cultura pop de finals del segle XX, la família Simpsons.
La família Simpson era la caricatura d'una estereotipada família mitjana nord-americana formada pels pares Homer i Marge i els fills Bart, Lisa i Maggi.
Una de les raons de l'èxit incontestables, que encara avui se met per televisió, detén The Simpsons, radica en el sentit de l'humor amablement gamberro i reverent en què s'ateritza la vida quotidiana d'aquesta família de classe mitjana de l'Amèrica profunda, ubicada a Springfield, nom que ostenta en moltes localitats d'Estats Units.
Al seu dia, la sèrie va ser objecte de moltes polèmiques i també d'intents de censura per models de comportament que retrata, com ara, un fill mal estudiant i un pare gandul addictes a la cervesa, els dònuts i el sofà.
Al llarg de tots aquests anys, The Simpsons ha aconseguit conciliar l'èxit pel que fa a les xifres d'audiència, els premis de la indústria. Té 31 Emmys, entre altres guardons, a més d'una estrella al passeig de la fama de Hollywood i a la crítica.
A més, tot i que potser és una de les grans contradiccions d'un producte nascut amb voluntat provocadora i crítica, The Simpsons ha generat una multimilionària indústria de mercantats que amb productes comercialitzats a tot el planeta. Han aparegut jocs de taula dels Simpsons, còmics i videojocs, s'ha estrenat un llarg matratge cinematogràfic i també tenen la seva pròpia atracció als parcs temàtics universals d'Orlando i de Hollywood.
D'aquesta manera, i una vegada més, allò que anomenem sistema ha acabat integrant un element discordant i fent-lo seu. És possible que amb el temps de Simpson hagi suavitzat la seva acidesa, o també pot ser que la societat d'avui sigui menys innocent que la de fa 33 anys.
Tot i això, la sèrie ha satiritzat temes com ara la política, el racisme, el medi ambient, la religió, el masclisme, l'homofòbia, les polítiques sobre la immigració i, lògicament, la mateixa institució familiar.
D'altra banda, la sèrie s'ha convertit determinades constants en un senyal d'identitat. Per exemple, les referències literàries o cinèfoles, les aparicions de celebritats com Obama, Stephen Huffing, Placido Domingo, Liz Taylor, Justin Bieber, Lady Gaga, Elton Jones, Paul McCarthy, George Harrison, Cliff Eastwood, Javier Bardem, Ferran Adrià, Andrés Iniesta, etcètera, etcètera.
La llista no s'acaba mai, i no només es tracta d'un cameo com els que feia Alfred Hitchcock en els seus films, sinó de crear trames relacionades amb el taranà del convidat. Aquest pas de la realitat a la fantasia té la rèplica en el pas de la ficció al món real. Fins i tot la cervesa que beu el pare Homer Simpson, que va passar amb el whisky Loc Mollomon a Tintín, va passar de ser una invenció narrativa a realitat comercial.
He de dir una cosa que em vaig convocat a l'escriure. Primer he dit que eren 36 anys i després vaig picar 33. Això em passa moltes vegades a mi. Bé, en tot cas, tota una institució, això dels Simpsons. Anem a fer la pregunta? Sí, abans he dit que no eren 33, 36. Els Simpsons, la vida i l'humor en groc, avui, 17 de desembre,
Quants anys fa que va començar a emetre el primer capítol? 36 o 54? 9, 3, 6, 6, 8, 6, 1, 6, 1. Aviam, quants anys fa que va començar a emetre aquesta sèrie? El Simpson? El Simpson, tal dia com ho vull. 36 anys? 36 anys o 54 anys? Penseu-ho bé, eh? I tenim el llibre Jordan 65, de Joan Vila Casas, i en Francesc, en Daniel, i els Lluïsos, de Carme Suquer.
Molt bé. Doncs a partir de aquí ens heu de respondre aquesta pregunta de quants anys fa de la primera emissió del Simpson. 36 o 54? O 54. Molt bé. Doncs deixarem obert el telèfon per si algú vol respondre aquesta pregunta, ara o més tard, i continuarem amb la tercera història del dia. Que es diu La satisfacció i la insatisfacció de regalar.
Cada any en aquestes dates es reprodueix un fenomen empipador. Els diaris i revistes s'omplen denúncies de perfums, joguines, electrònica... I tots complementen aquesta invitació consumista amb suplements i pàgines senceres on es presenten propostes de regals per als que no tenim ni idea del que podem i hem de regalar.
Moltes vegades, i cada cop més, ni obro els desplegables ni emparo les pàgines de regals totalment prescindibles perquè una part molt gran de la propaganda per al consum del Nadal es dedica a la compra de productes d'electrònica i informàtica.
Els aparells han evolucionat i els que tenim ens els fan obsolets quan encara no hem descobert totes les funcions possibles. S'ha de vendre. Hem de consumir. Les videoconsoles, que havíem associat fins fa poc amb els comportaments sedentaris de sofà davant la pantalla de l'ordinador, aïllats del món exterior, permeten ara participar en jocs socials que exigeixen acció física per part dels jugadors.
Moure's, saltar i també es poden utilitzar per aprendre idiomes. Però poques vegades es fa en companyia.
El telèfon mòbil permet incrementar la comunicació amb la família i els amics, però també ens fa vulnerables a la trucada de Fenya, fins i tot en un temps que no ens correspon. Són molts els que es benaglorien de poder estar connectats tot el dia, tota la setmana, tota la vida. La integració al telèfon de l'ordinador, de butxaca, la càmera, els missatges, el reproductor de música, etcètera, complica evidentment la separació d'àmbit d'ús.
Pel fet que és un objecte personal lleuger portàtil, ha passat a formar part de la nostra vestimenta quan sortim de casa. En aquest sentit, és un objectiu dels fabricants de moda que ofereixen luxe i personalització amb una exclusivitat digna dels modistes més selectius. Es tracta, com en altres àmbits del consum, d'ajudar que el comprador es pugui gastar en un mòbil tot el que desitzi, des d'uns quants euros fins a desenes de milers.
En aquestes dates és molt important entendre les nostres pròpies motivacions i necessitat abans d'anar a comprar. Si hem de regalar, que no sigui només per un cadaver. Elevar el cost del regal no significa que qui el rebi tingui en compte el valor econòmic del regal rebut. El regal, la satisfacció de poder oferir el regal o de rebre'l d'aquella persona que t'aprecia, transcendeix molt el valor econòmic que pugui tenir.
Desitjo que els pròxims dies tothom pugui afluir dels regals, tant dels que rebem com dels que oferim. Amb les ofertes dels nous productes presents al mercat, la força publicitària i la pressió del nostre entorn immediat entre família, amics i col·laboradors, la cosa més probable és que el consum segueix les tendències d'anys enderiós.
I el que és més probable també és que després de festes, al gener, prenguem la resolució que mai complirem, que aquest serà l'últim any en què gastem tant en regals, com les promeses de la tornada a vacances. Aquesta tampoc la complirem, encara que lamentem el buit de la visa. No tenim remei. Molt bé, aquesta reflexió també al voltant dels regals que venen ara a setmanes...
Sí, se n'han de fer, però pensant. En mesura. Perquè el que el dona, a vegades el que rep diu, ostres, això. Per tant, mirem bé primer les coses i no és necessari que siguin grans coses, ni massa coses. Jo sóc d'aquest paret. És el paret del Joan Vilaseca. Encara que els botiguers podem dir, Joan, això no es fa.
Però, escolta, està molt bé i t'hem entès perfectament. Molt bé, perfecte. Doncs vinga, anem amb la pregunta d'aquesta història. Mira, recordarem la dels Simpsons, que són 36 anys fa avui, o fa 54, avui quants? Molt bé, 36 anys. I aquest altre diu, com cada any en aquestes dates els diaris, revistes i sobretot les televisions s'omplen d'espais d'anuncis que complementem aquesta institució consumista, etcètera. Podíeu dir vosaltres alguns dels regals que feu així en general...
Sí, que es puguin explicar Aquells altres ja m'ho direu després Ens ho podríeu dir, doncs? Quin tipus de regals feu? Feu ara qualsevol cosa que dieu ja tindrà prèmia I molt important, com dèiem també quants anys se celebra de la primera emissió dels Simpsons 36 o 54 36 em recorda una guerra que hi va haver aquí a Espanya
Sí. En aquest cas va ser l'inici, eh? L'any d'inici. Tenim aquestes dues preguntes i un relat curt encara per completar l'espai d'avui. I parlarem del dècim. D'acord. De Nadal, eh? La setmana que ve hem d'estar pendent, eh? Sí, si veus que no he vingut és per això. Ah, serà per una bona notícia, doncs. No, no, ja vindria igual, eh? Tant de bo pogués dir aquí que sí. El dècim.
El trucar a un amic que tenia entrades per a l'estrena d'una obra de teatre i aquí li havia sorgit un viatge que li impedia utilitzar-les. Les hi va passar, però el dia de la representació li feia mal al cap i les va ferir a un tercer. Allà les perdé de vista. Ignorava si havien continuat corrent o no. L'endemà de l'estrena en veieu unes referències al Telenotícies.
Vaig tenir entrades per aquesta obra, li diu la seva dona. I què en vas fer? Les vaig passar als canals perquè tenia mal de cap. Perquè tenia mal de cap, jo. Crec que t'ho vaig dir. Crec que no. La frustració per no haver-les aprofitat el corrueix de sobte. Tenir entrades per alguna cosa no importa per què constitueix un privilegi.
Li vénen a la memòria les del cine, quan era petit. Aquell fràgil paper li garantia tres hores, dues pel·lícules en sanció contínua, més el nodo, de fugida de la realitat. Després van venir les entrades del teatre, les dels concerts, les dels museus, les de les discoteques. D'aquestes n'hi havia que li imprimien un segell al canell perquè pogués entrar i sortir sense pagar més d'una vegada.
L'entrada és un símbol de poder. Pensa en la pobra gent que s'amunteguen sense entrada a les fronteres europees amb mans de màfies tolerades. Fan falta entrades fins i tot per ficar-se en una pastera que és jugar-se a la vida. Pensa en aquest món sense entrades que és un món gelat, sense sentiments ni oportunitats.
Li ve a la ment el que fan quan va a un súper. Li agrada agafar el número per la carn, per el peix, per la fruita, per a tot. No és que hi vagi molt, és més de botigues de proximitat, però quan hi va, la possessió de números el tranquil·litza, l'omple i li proporciona seguretat. Ara, en aquests dies propers al Nadal, cada dia veu a l'administració de loteries i apostes de l'Estat del seu barri una llarga cua per adquirir un dècim.
El dècim conserva la forma de les entrades antigues. Ell també s'acosta a la cua i demana què és l'últim. Ara és ell. Quan aconsegueix el seu dècim, surt duent-lo en la mà, com si fos Mr. Bean, amb el gest com quan un d'adolescent entrava al cine. Amb el dècim, si li toca, entrarà a la riquesa. Fins el 22 de desembre podrà viure amb aquesta il·lusió.
Si no li toca, el col·leccionarà com fa amb altres dècims. Com a mínim, li serviran de record d'aquelles il·lusions que van durar any re any fins al 22 de desembre.
Molt bé, doncs, 22 que serà dilluns, eh?, aquest any. Sí. Hem d'estar pendents, doncs, el dilluns. El diumenge ja no dormiré gens. Ja, vaja. És broma. Quina intensitat. Aviam, recordem les preguntes, doncs. Mira, tenim el Simpson, La vida i l'humor en groc, avui, 17 de desembre. Quants anys fa que compleix avui? 36 o 54?
I l'altre dia amb algun dels regals que feu a la família, o qui sigui, a veure quin és el que s'agrada més fer. Molt bé. I si voleu participar però no endur-vos els obsequis, també podeu fer, eh? Ja ho sabeu. Ah, mira, tenies una trucada esperant, doncs Joan. Molt bé, bon dia, Benora, aquí parlo.
Hola, soc el Tavan. T'on fa vegades? Sí, carai, em dic, ostres, mira, parlar d'això dels Simpsons m'agrada, perquè és que els he vist bastant. Ah, veus, home, sí, sí, sí, tots gruguets. Molt bé, sí, sí, sí. Grocs, grocs, eh? Sí, sí, però els fan, eh? Encara els fan ara, tornem-hi. Sí, no, els vaig veient a casa de vegades, eh? Allò que vas mirant per allò, oh, mira, has de veure'l. Mira, fan els Simpsons, sí, molt bé. Sí, sí, almenys se n'enfoten de tots.
Sí, però en general, però va bé, una miqueta de crítica, perquè si no tot seria massa... No, no. La gent rencaia per allà. Mira, això crec jo que és el 36, perquè em sembla que va començar el 1989. Exactament, és el 36, perfecte. Doncs ja l'he adivinat. Molt bé, content, eh? Vols un llibre?
Bueno, va, posa'm un llibre, vinga. Et donaré aquest de Joan Vilacases, que és molt bo aquell llibre, que es diu Jordà en 65. Bueno, ja el llegiré. Ah, per cert, ara ja, quan serem per Nadal i això, ja et demano a vosaltres el bon Nadal i ja estàs.
Ah, bueno, truques la setmana que ve i ens ho dius directament. No ho sé si la setmana que ve estarem aquí. Bé, molt bé, molt bé. Ho faig abans, ho faig molt bé. Molt bé, perfecte. Tornaríem igualment. Bueno, escolta, braços oberts per fer-te una abraçada, doncs, eh? Molt bé, vinga. Bones festes. Gràcies. Molt bé. Adéu, adéu. Adéu, adéu, ton, gràcies. Escolta, el tindràs la setmana que ve, eh?
Molt bé, sí, sí, queda clar, eh? El tindràs la setmana que veig, senyor Ton. Perfecte. Molt bé, que ens portes més Vivaldi per acabar o què? Sí? Sí, del mateix de l'Astronom Armònico Opus 3 sentirem aquesta cançó. Que si algú encara vol trucar per respondre quins tipus de regal feu ara per aquestes dates... O quins són els que feu més, doncs, d'aquests regals. Doncs que ho sapigueu, que ho podeu fer. Ens queden 3 minuts per arribar a les 12. Perfecte.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Amb Vivaldi de Fons, bona manera de tancar l'espai i el programa. Gràcies, Joan Bela Seca. Molt bé, moltes gràcies. Que tinguis una bona setmana. Esperem-ho. Esperem que sí. Ja assistim a alguna de les coses que es fan aquí, que fan tantes coses que no tindrem temps de veure. I ara surtint el sol ja, eh? Veus?
Perfecte. Era normal. Era normal. Que vagi molt bé. Molt bé, moltes gràcies. Els oients també, gràcies per acompanyar-nos un dia més. Ara us deixem amb la Sílvia L'Informatiu Molins ara i el dia. Després tenim l'Ona Rainbow a partir de tots quals d'una. I a la una la remissió avui excepcionalment del de tu a tu amb el Pierre i la resta de programació pròpia d'aquesta casa fins a la una de la matinada. Moltíssimes gràcies. Demà hi tornem, a les vuit en punt del matí. Fins a les hores, que vagi molt bé.
Bon dia.