Title:

Cent anys de Joieria Montfort i l’aventura d’Enreda’t

## Panorama general de l’episodi En aquesta edició de **De tu a tu** a *Ràdio Molins de Rei*, Pere Vergoñón-Reventós conversa amb **Núria Gómez Montfort**, joiera de la històrica **Joieria Montfort** i activista en l’àmbit de la discapacitat. L’entrevista combina **memòria familiar i comercial**, el repàs del **centenari de la joieria**, l’experiència personal de la Núria com a mare d’una filla amb *síndrome de Down* i leucèmia, i el naixement i creixement de l’associació **Enreda’t per la discapacitat**. Al llarg de la conversa es tracten tres grans blocs: • La **història centenària** de la *Joieria i Rellotgeria Montfort*, des dels orígens al barri del Born de Barcelona fins a la consolidació a **Molins de Rei**. • El **premi als 100 anys de comerç** (Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat) i el **pregó de la Fira de Molins de Rei** que la Núria va fer, lligant comerç de proximitat i records de fira. • La trajectòria vital de la Núria com a mare, la història de la seva filla **Estel**, la superació d’una leucèmia infantil, i la creació d’**Enreda’t**, amb projectes com la **discoteca adaptada**, el **grup de lleure**, les sortides de muntanya amb cadira *Joëlette* i el **documental i llibre** sobre el Nandú. --- ## 1. La Joieria Montfort: 100 anys de comerç de proximitat ### 1.1. El Premi Nacional de Comerç i el reconeixement al centenari • La Núria explica que la joieria ha rebut el **Premi als Comerços Centenaris** dins dels **Premis Nacionals de Comerç** que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. • El **premi no és automàtic**: és el comerç qui s’hi ha de **presentar voluntàriament** mitjançant una convocatòria al portal *gencat.cat*. • Per acreditar el centenari, la Joieria Montfort va aportar documentació que demostrava que **ja existia a Molins de Rei l’any 1923**. • El guardó el va lliurar el **president de la Generalitat**, acompanyat del **conseller de Comerç** (Samper). > "És una cosa que tu sol·licites, no és una cosa que ells et diguin perquè no tenen registre." ### 1.2. Orígens familiars: de Barcelona a Molins de Rei • L’ofici comença amb **Pau Montfort**, el **rebesavi**, que obre una **joieria i rellotgeria** a **Barcelona**, a la zona del carrer Princesa, prop de **Santa Maria del Mar**. • Encara avui hi ha un **rellotge de façana** amb el nom *Pau Montfort* en aquell barri del Born, testimoni d’aquells inicis. • El negoci passa al seu fill, **Lluís Montfort** (besavi de la Núria). • **L’any 1923**, Lluís Montfort es trasllada a **Molins de Rei**, on obre la joieria-rellotgeria al **passeig Pi i Margall 24**, ubicació que es manté fins avui. • El motiu del trasllat té a veure amb **contactes laborals vinculats a El Molí** i coneixences prèvies a la vila. ### 1.3. Continuïtat generacional i escissió familiar • A Molins de Rei, els fills de Lluís, **Francesc i Joan**, ja hi neixen i esdevenen la **segona generació local** de joieria-rellotgeria. • Durant anys, els dos germans continuen el negoci conjuntament al passeig Pi i Margall. • Cap als **anys 60 (aprox. 1965)**, es **separen professionalment**: - **Joan Montfort** obre una joieria al **Passeig del Terraplè**, que manté fins fa poc, conjuntament amb el seu fill **Josep**. - **Francesc Montfort** (avi de la Núria) continua la joieria original al passeig, juntament amb la seva filla **Teresa**, mare de la Núria. • Això consolida **dues branques Montfort** al món de la joieria a Molins de Rei. ### 1.4. L’ofici de joiera avui: entre l’artesania i la tecnologia • La Núria especifica clarament el seu rol: - **No és rellotgera**: no repara maquinària de rellotges. - **És joiera**: dissenya, transforma i repara joies. • Funcions principals: - **Reparació de peces** (soldo de cadenes, ajust de mides, reforç d’anelles, etc.). - **Transformació** de joies antigues: fondre un anell gran per fer-ne dos; aprofitar pedres familiars (d’una *rebesàvia*, per exemple) per a anells de compromís o peces noves. - **Gravat d’inicials i dates** en segells i aliances de casament, un costum que es manté molt viu. > "Reparar les joies, per mi és tan important com saber fer una peça. I és molt artesà i són anys d’ofici." • Evolució tecnològica de l’ofici: - Incorporació del **disseny en 3D**, **ordinadors** i **impressores 3D** per agilitzar processos. - Tot i això, es manté l’**acabat manual artesà**: polit a mà, ajustos finals i acabats que donen un resultat menys “de fàbrica”. • La Núria remarca la necessitat de **formació contínua**: - Va aprendre l’ofici fa uns **30 anys**, però s’ha d’**actualitzar constantment** amb cursos i reciclages. ### 1.5. Comerç de proximitat vs. grans superfícies i internet • El sector pateix la pressió de: - **Grans superfícies** i centres comercials (on també hi ha joieries). - **Venda per internet**, sobretot en el camp de la **rellotgeria**. • Tot i això, la Núria defensa que la **joieria de proximitat** té un valor insubstituïble: - **Confiança personal**: deixar una cadena o una peça amb gran valor sentimental a algú conegut. - **Història emocional de cada joia**: moltes peces tenen valor afectiu (d’un avi, besavi, etc.) més enllà del valor material. - **Relació intergeneracional** amb la clientela: • Avis, fills i nets que continuen venint a la mateixa botiga. • Joies fetes per comunions, casaments i altres fites familiars. > "Internet no ens ho podrà treure mai, perquè el poder mirar amb aquella persona... i que saps que t’ho deixa, que tu li soluciones, que et pot explicar..." --- ## 2. El pregó de la Fira de Molins de Rei i els records de la vila ### 2.1. La proposta del pregó i el vincle amb el centenari • L’Ajuntament proposa a la Núria ser la **pregonera de la Fira de Molins de Rei** (centenari de la fira). • La trucada li arriba de **l’Ivan Mostieles**, aleshores **regidor de Fira**. • Reacció inicial de la Núria: - **Dubitativa**: no entenia per què pensaven en ella i considerava que preparar un pregó era un repte massa gran. - Ho consulta amb la família (mare, marit **Jaume**, fills) i finalment **accepta el repte**. > "Em va fer adonar que qualsevol persona, només pel fet d’haver viscut a Molins i haver viscut la fira, pot fer un pregó." • L’objectiu del govern municipal era **lligar el pregó** amb: - El **centenari** de la Joieria Montfort. - El **comerç de proximitat**. ### 2.2. Continguts del pregó: fira, comerç i discapacitat • El pregó es fonamenta en tres eixos: 1. **Records personals de la Fira de Molins de Rei**: - Olors, ambients, primeres feines de jove. - Evocació del **soterrani del Mercat Municipal** com a espai clau de la fira. 2. **Paral·lelismes entre fira i comerç de proximitat**: - Tradició, continuïtat, xarxa de relacions humanes. 3. **Reivindicació del paper de les persones amb discapacitat**: - La Núria vincula el pregó al **món de la discapacitat**, que la toca de molt a prop. - Destaca que en un poble com Molins, **on tothom es coneix**, les persones amb discapacitat **tenen espai i reconeixement social**. > La Núria considera que només per aquest missatge sobre la discapacitat **ja valia la pena** que li encarreguessin el pregó. ### 2.3. Memòria de la fira de mostres i els comerços històrics • Es recorden experiències de la **fira de mostres al soterrani del Mercat Municipal**, als anys 60 i 80: - Exposicions de **perruqueria** i altres sectors. - Participació de comerços com **Cal Culell** i **Cal Veumala**, supermercats històrics de la vila. - Referències a altres comerços clàssics: **Llibreria Alcaraz**, **farmàcia Xuclar**, **Tintoreria Riquet**. • Aquestes anècdotes serveixen per **reconstruir la història comercial** de Molins de Rei i enllaçar-la amb el centenari de la Joieria Montfort. --- ## 3. Vida personal: maternitat, síndrome de Down i leucèmia ### 3.1. Família i residència • La Núria es casa l’any **2000** amb el **Jaume Fuster**, de Barcelona. • Viuen a **Sant Andreu de la Barca**, a la **colònia Vallpalau**, però la Núria treballa cada dia a Molins de Rei a la joieria familiar. • La seva mare, **Teresa**, sí que viu i treballa al **passeig Pi i Margall**, al mateix edifici de la joieria. ### 3.2. El naixement de l’Estel i el diagnòstic inesperat • Amb **27 anys**, la Núria es converteix en mare per primera vegada: neix la **Estel**. • El diagnòstic de *síndrome de Down* arriba **just després del part**: - Durant l’embaràs **no s’havia detectat res**. - Els professionals, en veure els **trets facials** i la **hipotonia** (baix to muscular), sospiten de seguida. - Confirmen el diagnòstic després d’algunes proves. • La Núria considera positiu **no haver-ho sabut abans**: - Evita mesos d’angoixa i dubtes. - Reconeix que, si ho hagués sabut, **no sap quina decisió hauria pres**, sobretot tenint en compte que als hospitals sovint se subratllen més els **problemes potencials** que no pas les capacitats i opcions de vida. > "Estic contentíssima que no sabessin res i que l’Estel arribés i fos, per nosaltres, el nostre regal." ### 3.3. Adaptació a la discapacitat i aprenentatges • Com que l’Estel és la **primera filla**, la Núria no té una “comparativa” prèvia d’un desenvolupament normotípic. • Això fa que el seu aprenentatge com a mare **vagi al ritme de l’Estel**: - Sap que **costarà més caminar**, parlar i assolir determinades fites. - Accepta des del principi la necessitat de **suports específics**: fisioteràpia, logopèdia, atenció precoç. • Per a ella, la *síndrome de Down* és sobretot **una condició**, no una tragèdia, i la clau és **oferir els suports necessaris**. ### 3.4. El cop més dur: la leucèmia infantil • Als **2 anys**, l’Estel és diagnosticada d’una **leucèmia**. • La Núria subratlla que, comparat amb això, la síndrome de Down **no és el que ella considera “dur”**: > "Per mi el que és dur és que un fill t’agafi una leucèmia i t’hagis d’enfrontar a la quimio, a tot un munt de màquines connectades al teu fill que només té dos anys." • L’Estel supera la leucèmia i, **20 anys després**, amb 22 anys, està bé. • La Núria se sent especialment orgullosa de la **pinya amb el Jaume**: han afrontat plegats tant la discapacitat com la malaltia greu, sostenint-se mútuament. ### 3.5. Els altres fills: Eloi i Emma • L’any **2006** neix l’**Eloi**. • L’any **2015**, als 40 anys de la Núria, neix l’**Emma**, que ella defineix com el seu **regal dels 40**. • Relació entre germans: - L’Eloi i l’Emma tenen una relació **molt bona** amb l’Estel. - L’Eloi ha començat a **interessar-se per l’ofici de joier**, cosa que podria significar una **continuïtat generacional** futura al negoci. --- ## 4. Enreda’t per la discapacitat: de la comissió escolar a l’associació ### 4.1. Origen a l’escola La Sínia • Tant l’Estel com l’Eloi (i ara l’Emma) estudien a l’**escola La Sínia** de Molins de Rei. • La Sínia treballa molt **per projectes**, amb metodologies flexibles que **afavoreixen la inclusió** d’alumnes amb discapacitat o dificultats diverses. • Allà, diverses famílies amb fills amb discapacitat, juntament amb professionals (mestres d’educació especial, etc.), creen la **comissió d’inclusiva** dins de l’escola. • Aviat veuen que tenen **ganes de transformar coses del poble**, més enllà centre escolar (accessibilitat, participació en activitats, etc.). ### 4.2. Del centre educatiu a l’associació formal • La directora de La Sínia, **Teresa Fisas**, els adverteix: - Des d’una simple comissió d’escola serà **molt difícil influir** en les polítiques de poble. • Van a parlar amb l’Ajuntament; en aquell moment l’alcalde és **Joan Ramon Casals**. • Resposta institucional: - Per incidir en el municipi, han de **constituir-se com a entitat**. - Cal ser **associació registrada**: president, secretari, tresorer, estatuts, tràmits a Justícia de la Generalitat... • Tot i que inicialment **no volien burocràcia**, acaben assumint-ho. • L’any **2018** neix oficialment **Enreda’t per la discapacitat** com a associació. • Evolució del col·lectiu: - Al principi, sobretot **famílies amb infants amb discapacitat**. - Actualment, també **persones adultes** amb diferents tipus de discapacitat (visual, física, intel·lectual, etc.). > Enreda’t es defineix, de facto, com un **espai de xarxa, suport mutu i acció comunitària** al voltant de la discapacitat. ### 4.3. Filosofia de treball: xarxa i dignitat, no pena • La Núria insisteix que el motor d’Enreda’t **no és la llàstima** ni la pena. • El que suma és: - **Compartir recursos i coneixements** entre famílies i professionals. - Fer **xarxa** amb altres entitats, comerços i institucions (com l’Ajuntament o un Toc d’Art). - Potenciar la **participació activa** de les persones amb discapacitat en la vida social i cultural del poble. > "Si ens posem tristos no farem res. Doncs va, anem per feina." --- ## 5. Enreda’t a la muntanya: Joëlette i documental al Balandrau ### 5.1. La cadira Joëlette i el dret a la natura • Enreda’t disposa d’una **cadira Joëlette** des de ~**2020**. • La *Joëlette* és una **cadira tot terreny d’una sola roda**, que permet portar persones amb **mobilitat reduïda** per camins i corriols on una cadira de rodes convencional no podria passar. • Funcionament bàsic: - Calen **mínim 4 persones**: • Una persona davant. • Una darrere. • Una a cada costat per **equilibrar**. • Gràcies a la Joëlette, persones amb mobilitat reduïda han pogut participar en: - **Cursa de Sant Miquel**. - **Peni escalada**. - **Caminada popular**. - **Cebre del Puig Madrona**. • Un dels usuaris més actius és el **Nandú**, que també ha fet aquestes rutes amb Enreda’t. ### 5.2. Enreda’t al Balandrau: el documental • El **Balandrau** és una muntanya del **Ripollès**. • El **mes de juny** (any recent), Enreda’t organitza una **sortida de cap de setmana** al Balandrau: - Dissabte: **ascens al Balandrau** amb la Joëlette. - Nit: dormir en un **refugi de muntanya** on només s’hi pot arribar caminant. • Participen, entre d’altres: - El **Nandú**. - La **Núria**, una noia amb **malaltia degenerativa** i antecedent de **traumatisme cranioencefàlic**, que abans feia molta muntanya i pensava que ja no podria tornar-hi. • Abans d’anar al Balandrau, amb ella ja havien fet sortides a: - **Sant Jeroni** (Montserrat). - **Mura**. • Quan li proposen el Balandrau, ella s’hi engresca immediatament. • L’experiència és tan potent que en fan un **documental**: **“Enreda’t al Balandrau”**, que es **presenta un dissabte al Foment CiA**. > La Núria convida explícitament la gent a assistir-hi perquè és una mostra molt clara de com la muntanya pot tornar a ser accessible gràcies a la tecnologia i la solidaritat. ### 5.3. Parallels amb altres iniciatives inclusives • El conductor compara aquestes sortides amb experiències com: - Les **cadires adaptades a la platja** (per exemple a l’Hospital del Mar), que permeten a persones amb mobilitat reduïda **banyar-se i gaudir del mar**. • La Núria assenyala que, tot i que això ja és valuós, **pujar a Sant Jeroni o al Balandrau amb Joëlette és un pas molt més exigent i transformador**. --- ## 6. El Nandú: llibre, trajectòria i visibilitat ### 6.1. Presentació del llibre “El viatge del Nandú” • Enreda’t organitza, un **divendres al Foment CiA**, la presentació del llibre **“El viatge del Nandú”**. • És un dels actes forts de l’associació, complementat l’endemà amb la projecció del documental del Balandrau al mateix espai. ### 6.2. Autoria i il·lustració • Autora del llibre: **Eva Matamoros**, molinenca i membre d’Enreda’t. • L’Eva coneix el Nandú d’abans: els seus fills i l’Estel (la filla de la Núria) compartien escola (l’**Estel** de Molins). • Després de temps sense veure’s, es retroben a través d’Enreda’t: tant l’Eva com el Nandú s’hi involucren. • L’Eva té **habilitat especial per escriure**, i decideix explicar la història del Nandú en forma de llibre. • Il·lustracions: a càrrec de **l’Aida**, il·lustradora de Molins de Rei, que crea **dibuixos molt expressius i delicats**. ### 6.3. Contingut del llibre i sorpresa per al protagonista • El llibre explica **la història del Nandú**: - Des del **Senegal** fins a **Molins de Rei**. - El seu **dia a dia en cadira de rodes**. - Els **viatges en tren** diaris entre Molins de Rei i Barcelona, amb totes les dificultats associades a l’accessibilitat. • El *“viatge del Nandú”* juga amb un doble sentit: - El **viatge migratori** del Senegal a Catalunya. - El **viatge quotidià** amb tren, amb totes les barreres que implica per a una persona amb cadira de rodes. • L’Eva recull informació i vivències sobretot a través de la **mare del Nandú, la Xili**, i de l’entorn familiar. • El llibre és una **sorpresa** per al Nandú: - No en sap res fins pocs dies abans de la presentació. - L’Eva li entrega el llibre en una petita festa al local d’Enreda’t. - El moment és **molt emotiu** per al Nandú i per a tot el col·lectiu. > Per al Nandú, la seva **àvia** ha estat una figura clau, i això també plana en la conversa com a part de la seva xarxa afectiva. --- ## 7. Discoteca adaptada i lleure inclusiu ### 7.1. Discoteca adaptada al Bacus • Enreda’t organitza des de fa aproximadament un any una **discoteca adaptada** a Molins de Rei. • Característiques principals: - **Un cop al mes**, l’**últim diumenge de mes**, a la tarda. - Horari aproximat: **17.00 h a 19.30 h**. - Lloc: **Bacus**, local situat pràcticament **paret amb paret** amb l’estudi de ràdio. • Adaptacions específiques: - **Volum de música moderat**: evitant sons massa forts que puguin molestar o saturar. - **Control de sorolls** i estímuls perquè l’ambient sigui **més amable i previsible**. - **Zero alcohol**: no es serveix cap beguda alcohòlica, encara que algunes persones tinguin més de 40 anys. • Destinataris: - Pensada principalment per a **persones amb discapacitat intel·lectual**. - Hi participen també **familiars i voluntaris** (com la mateixa Núria i altres membres d’Enreda’t), però el protagonisme és per al col·lectiu. • Assistència: - Habitualment hi participen **unes 50 persones**. - A més de gent de Molins, hi arriba **gent de tota la comarca**, perquè no hi ha gaires espais semblants. > "És molt bonic veure com es van entre ells, ja s’esperen, la relació que tenen és fantàstica." ### 7.2. El DJ Jambo (Jamvito) • La discoteca compta amb un **DJ propi**, conegut com **Jambo** o **Jamvito**. • El DJ també té una **discapacitat intel·lectual** i s’ha convertit en una de les **figures clau** del projecte. • Característiques del seu rol: - Es **prepara molt bé les sessions**. - Sap **llegir l’ambient** i posar música que agradi al grup. - És reconegut i valorat pels assistents com a **DJ de referència**. ### 7.3. Grup de lleure i obertura comarcal • Paral·lelament a la discoteca, Enreda’t impulsa un **grup de lleure** per a persones amb discapacitat. • Objectius del grup de lleure: - **Fomentar l’autonomia** i la vida social fora de l’àmbit estrictament familiar. - Crear **vincles d’amistat** entre participants. - Oferir activitats **regulars i estructurades**. • El projecte atrau **participants de tota la comarca**, no només de Molins de Rei, perquè: - Hi ha **manca d’oferta similar** en altres municipis. - Enreda’t s’ha consolidat com un **referent territorial** en lleure inclusiu. --- ## 8. Idees clau i missatges de fons ### 8.1. El valor dels oficis i del comerç de proximitat • La història de la Joieria Montfort mostra: - La **importància dels oficis artesans** i la necessitat de no perdre’ls. - Com un comerç pot esdevenir **referent emocional** d’un poble al llarg de generacions. • El **Premi Nacional de Comerç** reconeix no només la longevitat, sinó: - La **capacitat d’adaptar-se** als nous temps (tecnologia, nous hàbits de compra). - El **paper comunitari** d’un establiment de proximitat. ### 8.2. Discapacitat: de la mirada assistencial a la plena ciutadania • L’experiència de la Núria amb l’Estel i amb Enreda’t reforça diverses idees: - La discapacitat és una **condició**, no una condemna. - El **veritable drama** és la malaltia greu (com la leucèmia), no la diferència funcional per si sola. - Les persones amb discapacitat han d’ocupar **espais centrals** en la comunitat: muntanya, festa, cultura, oci nocturn, etc. - L’important és **crear suports i entorns accessibles**, més que “compadir”. ### 8.3. La força de la xarxa i el treball col·lectiu • L’èxit d’Enreda’t i de tots els projectes associats (Joëlette, discoteca, llibre del Nandú, documental) es basa en: - Fer **xarxa** entre famílies, professionals, entitats i institucions. - Enfocar-se en el **fer**, en lloc de quedar atrapats en la tristesa o la queixa. > "Si ens posem tristos no farem res. Doncs va, anem per feina." --- ## 9. Estructura temporal i fils principals de l’episodi L’entrevista és **principalment una conversa contínua** entre Pere i la Núria, amb algunes **pauses musicals** que separen blocs temàtics. Tot i que no hi ha talls molt rígids, es poden identificar clarament tres grans eixos: 1. **Història i present de la Joieria Montfort** i el **premi centenari**. 2. **Pregó de la Fira** i records de Molins de Rei. 3. **Família, discapacitat i naixement d’Enreda’t**, amb tots els seus projectes (Balandrau, llibre del Nandú, discoteca adaptada). Les cançons funcionen com a punts de transició entre aquests blocs. --- ## Tags • Joieria Montfort • comerç de proximitat • Premis Nacionals de Comerç • centenari • Molins de Rei • De tu a tu • Ràdio Molins de Rei • pregó de la Fira • memòria històrica local • botigues centenàries • joieria artesana • rellotgeria • disseny 3D • gravat d’aliances • síndrome de Down • leucèmia infantil • maternitat i discapacitat • inclusió social • Enreda’t per la discapacitat • escola La Sínia • associacionisme • cadira Joëlette • muntanya inclusiva • Balandrau • documental social • Nandú • llibre il·lustrat • Eva Matamoros • discoteca adaptada • lleure inclusiu • Bacus • DJ Jambo • xarxa comunitària • activisme local

['Joieria Montfort', 'comerç de proximitat', 'Premis Nacionals de Comerç', 'centenari', 'Molins de Rei', 'De tu a tu', 'Ràdio Molins de Rei', 'pregó de la Fira', 'memòria històrica local', 'botigues centenàries', 'joieria artesana', 'rellotgeria', 'disseny 3D', 'gravat d’aliances', 'síndrome de Down', 'leucèmia infantil', 'maternitat i discapacitat', 'inclusió social', 'Enreda’t per la discapacitat', 'escola La Sínia', 'associacionisme', 'cadira Joëlette', 'muntanya inclusiva', 'Balandrau', 'documental social', 'Nandú', 'llibre il·lustrat', 'Eva Matamoros', 'discoteca adaptada', 'lleure inclusiu', 'Bacus', 'DJ Jambo', 'xarxa comunitària', 'activisme local']