Aquí comença De Tu a Tu, entrevistes, anècdotes, projectes, records, nostàlgia i converses, De Tu a Tu, amb Pere Vergoñón-Reventós, Pierre.
El Joan, el Joan, avui ens visita el nostre programa.
Aquest programa que sempre us dic, bé, ja us ho acaba de dir, ara la veu a la presentació, que és De Tu a Tu.
I s'ha veu tots els dimarts, ja ho sabeu, de 4, jo dic de 4 a 5, però són de 4 i 10 minuts fins a les 5,
i el repetim el diumenge de les 9 i 10 minuts fins a les 10.
I avui el Joan ens visita, i és el Joan Padilla. Molt bona, molt benvingut.
Moltes gràcies.
Escolta, Joan Padilla, i què més?
Garcia.
Garcia, que havies treballat, jo et coneixia molt per la teva feina, explica'm una mica la teva feina de tota la vida.
Jo tota la meva vida he sigut el ram de la construcció, jo vaig començar amb 12 anys a fer la manobra a Calvadia.
Ah, sí?
Que el meu pare ja feia d'encarregat a Calvadia, era paletra també el meu pare.
I vaig començar amb 12 anyets, perquè tenia una sèrie de problemes nerviosos,
i el metge de capçalera va recomanar als meus pares que si jo proposava voler treballar que m'ho concedissin perquè seria el millor.
Amb 12?
Amb 12.
Jo vaig començar amb 14, em semblava que era molt jove.
I el cert, això, el doctor Pascó...
Sí, que estava a la plaça La Bàscula...
Això mateix, el pare, el més gran.
Li va aconsellar a la meva mare que a mi em passarien tots els problemes aquests que tenia dels nervis,
si em posava a treballar o qualsevol cosa que jo demanés.
I jo, com que sempre anava a rebre del meu pare i del meu germà gran, que també era paleta,
doncs jo tenia una falera d'anar a treballar a les obres.
Què era? El que ara diuen que és un nen hiperactiu, que no podies estar mai quiet, ganes de fer coses sempre.
No, no, no, és que tenia problemes, tenia tics nerviosos i unes coses rares.
Fins i tot vaig anar amb un metge a Barcelona 3 mesos, amb un metge a Vallcarca,
que m'hi portava la meva mare, especialista en coses d'aquestes,
i em va dir que l'únic que podia passar era o un canvi de clima o un canvi de passar de l'escola a treballar.
I és el que vam fer.
El meu pare ho va parlar a Calvadí i va dir, bueno, doncs que el lluguem.
No me'n recordo com en deien en català, però en castellà es diu un pinxe.
I em tenien per anar a buscar els cantis d'aigua i portar cantis d'aigua a la gent, etc.
Sí, li deien al pare-nén també, però no era exactament, sí.
I així vaig estar dos anyets, sempre anava a l'obra que estava el meu pare, de fent d'encarregat,
i allà assistint, ajudant a la gent.
I un camàlic, què és un camàlic? És com un peón?
A la construcció jo no l'he sentit mai.
No, el camàlic és el tèxtil.
Però bé, llavors vas treballar als 14 anys, als 12 anys, i et va anar bé?
Sí, molt bé.
Al cap de... al mig any de treballar m'havien passat tots els problemes.
I aleshores, doncs quan vaig fer 14 anys, llavors em van assegurar, aleshores i tal,
a mi em van donar la primera cartilla del seguro, i llavors vaig començar de manovra.
I et devien donar el primer sobre, també.
Sí.
Cada setmana o cada mes?
Llavors era cada setmana, oi?
Cada setmana.
Quan vaig començar de manovra als 14 anys,
després de passar dos anys de pinxe, que em van pagar el que van voler,
Sí.
Sí.
Vaig començar cobrant a dues pessetes l'hora.
Ai, si feies 10 hores, que eren 20 pessetes.
Això mateix.
Si en feies 5 cada dia, un duro.
I als 15, o sigui, al cap d'un any, ja, el Vicenç de Calvadí,
que era l'encarregat general, diguéssim...
Sí, que era el senyor del Cabell Blanc.
Ah, això mateix.
I em va proposar de passar-me a fer de prenent, de paleta.
I el únic requisit que hi havia al passar a fer de prenent de paleta
era que els diumenges al dematí
teníem d'anar a treballar tots els aprenents
on hi havia el magatzem de l'empresa
a preparar una bassa de calç per la setmana següent.
O sigui, sempre hi havia una bassa de calç preparada per fer morter.
Sí?
I ho fèiem els diumenges, però gratis.
Ah, això no t'ho pagaven?
Pel sol fet de deixar-nos de fer d'aprenent,
teníem que anar els diumenges a treballar gratis.
I sense anar a missa?
Sí, això no.
Això no comptava.
Venia ell amb una bossa plena d'avocates,
ens portava a l'entrepà per esmorzar, això sí.
I recordes alguna de les obres aquestes?
Eren a Molins de Rei?
Sempre era a Molins de Rei aquestes obres,
vull dir aquests treballs, aquestes construccions.
Sí, home, la majoria sí.
En aquella època, a Calvadí, era l'empresa constructora,
jo diria més forta del Baix Llobregat.
Sí.
Perquè totes les fàbriques tèxtils que hi havia a Molins de Rei,
que n'hi havia 5 o 6, en actiu en aquella època,
totes les feines de paleta les feia a Calvadí.
a Can Malveig, a Can Samarana, a Torre Valari,
a Can Iborra, a Can Coll, moltes n'hi havia, sí?
Sí, sí, sí.
Al Molí, poder també?
També, també.
Totes ho feia a Calvadí.
Era l'única empresa constructora que hi havia a Molins de Rei
i que tenia el pes suficient per portar tot això.
I aquí vas treballar fora de Molins de Rei també?
Per exemple, anàveu a fer alguna feina a Pallejar?
I tant, a Pallejar, a Ballirana, a Cervalló,
a Edificació, a Cervalló, per tot arreu.
I vas treballar molts anys a Calvadí o després ja vas anar...?
Només vaig treballar fins als 17.
Fins als 17 i després?
Perquè als 17 vaig voler reclamar un sou
d'oficial i de primera
i no m'ho van voler aconseguir.
Malament.
A la setmana següent vaig fer festa.
Un dia me'n vaig anar a Barcelona
i me'n vaig anar amb una obra de Núñez i Navarro
a la plaça Espanya
i estaven fent dues cantonades llavors.
Al costat d'avant hi havia el canódromo.
Hi havia un canódromo al carrer...
Sí, allò dels gossos.
Esclar, no era vora a la plaça Espanya.
Sí.
Carrer Llençà, no sé què es diu?
Sembla que sí.
El mateix carrer que feia parada
que paraven els autobusos de Ballirana.
allà hi havia un canódromo.
Llençà, esclar.
Paraven els Ballirana,
hi havia un bar
i a dalt de la façana
hi havia com una papallona
que encara hi és,
una papallona amb les ales obertes
i teníem la parada baix
que era el carrer Llençà
cantonada amb la plaça de Toros.
I toquen al plaça Espanya.
Sí, sí, sí.
Doncs vaig anar allà
o sigui, em vaig presentar allà
amb 17 anyets
amb l'encarregat que hi havia
de l'obra de Núñez i Navarro
i l'home allà dins de la barraca
que tenien em fa la pregunta
i diu, escolta, tu tan jove
tu ho fas de paleta
i dic, sí, precisament
avui he fet festa
i he vingut a buscar feina
perquè estic tip
de que no em vulguin pagar
el que jo crec que em mereixo
com els altres.
I em va dir, diu,
bueno, doncs ja m'ho demostraràs
venint a treballar.
Ah, doncs molt bé.
Ja vam quedar pel dilluns
de la setmana següent.
I cap allà.
i resulta que
d'una setmana per l'altra
vaig passar
a cobrar el doble.
Aquí, quan vaig marxar
estava cobrant
a 17 pessetes l'hora.
I
a Núñez i Navarro
vaig començar a treballar
cobrant
a 35 pessetes l'hora.
Ja estem parlant
de l'any 64?
Era l'any
aviam
l'any 60
Sí, sí, sí,
el 63 o 64.
Escolti'm,
però avui has vingut aquí
a parlar d'aquesta feina
que em fa molta gràcia
però sobretot
a parlar de les cançons.
Ara n'escoltarem una.
No diré quina és
perquè jo sé
que tu
cantes Granada.
Quines altres cantes també?
Doncs, o sigui,
jo m'he caracteritzat
per cantar cançons
quan més complicades
i fortes millor.
Canto àrees d'òpera també.
Sí, que no és fàcil.
I mexicanes?
També.
I àrees d'òpera
quina?
El Nabuco?
Per exemple,
el Nesundorma.
Ah, sí, sí.
Que és l'àrea final
de Turandot.
Sí.
El Nabuco.
Va pensier-ho
su la...
Quali dorate
va-ti posa
suiclibis
suicoli
o violenza
no te pide
de moli
l'aure
dolci
del suolo
natal.
El Giordano
le rime
saluta.
Dicione
le torri
aterrate.
o mia patria
si bella
e perduta
o me
lembranza
si cara
e fatal.
això sí que
no en pensàvem.
Escolta,
doncs ara
n'escoltarem.
No sé quina serà,
però sé que també
cantes Magica.
També.
M'agraden molt
les rengeres.
Va,
també n'escoltarem
durant aquest programa.
Ara escoltem
la primera.
Granada,
tierra
soñada
por mi.
Mi cantar
se vuelve
gitano
cuando es
para ti.
Mi cantar
hecho
de
fantasía.
Mi cantar
flor
flor
de melancolía
que yo
te vengo
a dar.
Granada,
tierra ensangrentada
en tardes
de toros.
el que
conserva
el embrujo
de los
ojos
moros
de sueño
rebelde
y gitana
cubierta
de flores
y beso
tu boca
de grana
jugosa
manzana
que me
habla
de
amores.
drajada manola
cantada
en coplas
preciosas
no tengo
otra cosa
que darte
que un
ramo
de rosas
de rosas
de suave
fragancia
que le dieran
marco
a la Virgen Morena, Granada.
Tu tierra está llena
de lindas mujeres, de sangre y de sol.
De rosas de suave fragancia
que le dieran marco a la Virgen Morena.
Granada, tu tierra está llena
de lindas mujeres, de sangre y de sol.
Granada, tu tierra está llena de lindas mujeres, de sangre y de sol.
Granada, tu tierra está llena de lindas mujeres, de sangre y de sol.
Vaig néixer al carrer Josep Fulqué.
El carrer que no passa?
El carrer que no passa.
El carrer dels alcaldes?
Sí.
Ah, sí, vas néixer allà.
Sí, sí, sí.
Llavors, el de Sant Miquel, per què t'ho dic?
D'on no m'ho he tret, jo?
No, no, el de Sant Miquel no.
No tinc res a veure jo amb el carrer Sant Miquel.
Ni un germà teu, ni família, ni res.
No, doncs res.
Així amb mi confusió.
Vas néixer al carrer que no passa i fins que et vas casar?
Fins als 24 anys que em vaig casar vaig estar vivint allà.
I, va, i aquests anys que tu vivies allà, que treballaves...
Perquè a l'escola, a quina vegades vienes anat? A quina escola?
Aviam, vaig anar, quan vaig començar amb cinc anyets, anava al liceu escolar.
Sí, que era...
Que estava al carrer Carril.
Al carrer Carril, sí.
Al carrer Carril.
Sí?
Sí? Al costat del Sabó i per allà, o no?
Sí, sí.
O no, o més avall.
Una mica més allà.
Cap a la bàscula.
Tocant ja al que era el restaurant que hi havia a la cantonada,
que en deien, com en deien, al restaurant de la cantonada.
El plat del dia.
Ah, això mateix.
Estava tocando el plat del dia.
Es veu que som de Molintarrei, eh?
Sí, però estava en un pis.
A l'escola estava en un pis.
Sí, a liceu escolar.
A una banda les nenes i a una altra banda els nens.
Ah.
I a Monjos no hi havia aquest.
Recordes algun professor?
A l'amo.
Saps com es deia, no?
No, hi havia l'Acadèmia Sant Jordi, i hi havia l'Almi també, no?
Acadèmia Almi que estava a la plaça de la bàscula.
Aquesta és la que jo confonia.
I a liceu era més a on també hi van haver aquelles màquines de cosir.
A liceu, dius?
Liceu escolar.
Sí, estava al costat...
A sobre d'on hi havia les màquines de cosir.
De cosir, que era del port, no?
A la planta baixa, no ho sé d'aquí.
Sí, sí, sí, jo sí que em vaig comprar una.
Sí, per la meva mare.
L'amo ens deia Ambrós, de cognom.
Ah, l'Ambrós, sí.
Però no me'n recordo res més.
Ja està.
Bé, estudiaves, després vas treballar de paleta, et va anar molt bé.
Del liceu escolar, quan vaig tindre 8 anys, dels 8 als 11,
vaig anar als Selecians de Sant Vicenç.
Ah, sí, sé on tens.
Hi ha un pou.
O un molí de vent.
Sí, sé on tens, als Selecians.
Vaig anar 4 anys.
Passat a la via.
Sí, sí, sí.
I vas anar quants anys?
4 anys als Selecians de Sant Vicenç, que allà és on de veritat vaig aprendre.
Nois estaran contents, eh?
Si us senten, potser que els enviem aquesta gravació.
Sí, eren bastant durs.
Ah, sí?
Però a mi la disciplina sempre m'ha agradat molt.
A mi tot el que estigui disciplina m'encanta.
En tots els àmbits de la vida.
Professional, entre amics, tot.
La serietat, la formalitat.
Tenir paraula.
Ah, això mateix.
Tenir paraula, encara que et vagi malament, no hi van excuses.
Ha de ser una excusa de vida o mort.
Ah, exacte.
Molt bé, així m'agrada.
Escolta'm, escoltem una altra cançó, perquè hem vingut per parlar de cançons.
Puede ser que el cielo caiga al mar,
o en el sol un día estallar.
¿Qué me importa si me amas?
Si tú estás, si tú estás, ¿qué más me da?
Si tu amor me hace amanecer, si tu piel me hace estremecer,
que me importa el mundo.
¿Qué me importa el mundo en día más?
¿Qué más da si tú me amas?
Bajaría a los infiernos.
Bajaría a los infiernos, fundiría el cielo interno, si, si me lo pidieras tú.
Subiría hasta la luna, subiría hasta la luna, robaría mil fortunas, si me lo pidieras tú.
Dejaría patria y fe, olvidando cuánto sé, si me lo pidieras tú.
Perdería por tu amor, los amigos y el honor, si me lo pidieras tú.
Si te vas, no te acompañaré, si tú mueres, no te dejaré.
Sé que me importa si te amo, yo contigo moriré.
Brutaré por ti la eternidad, viviremos en la inmensidad.
Que le den, ya nos espera, para amarnos sin fronteras.
Que le den, ya nos espera, para amarnos sin fronteras.
Quan comença l'afició a cantar?
L'afició a cantar, jo crec que ja em veia des de nano.
Jo de ben petit, amb 6-7 anys vaig estar molt malalt.
Que si una anèmia, que si, jo que sé, molt malalt vaig estar.
I estava a l'habitació jo al llit i sentia la meva mare allà als safrets anar rentant.
El vino en un barco, de nombre extranjero, les cançons de la Concha Piquerra.
Sí.
I ja em va començar l'afició.
El meu pare tenia veu de barítono.
I cantava sarsuela, cantava els tangos, li agradava molt, el Carlos Garder li agradava moltíssim.
I quan arribava la festa major, tu saps que al Foment sempre feia alguna sarsuela.
Sí, sí.
Llavors el meu pare li deia a la meva mare, què, vols venir a... va, compro un parell d'entrades.
No, a la meva mare no li agradava la sarsuela.
Nen, vols venir amb mi?
Jo sempre amb el meu pare a veure sarsuela al Foment.
La del Manojo de Rosa, la Revoltosa.
Marina, los Gavillanes.
I anaves amb ell perquè tu ja tenies aquesta afició i de petit, de jovenet, de nen, vas cantar a algun lloc?
No, no, no.
Quan comences a cantar per primera vegada?
Començo a cantar quan van començar els karaoke's a Barcelona.
Ah, sí, això no fa tant, eh? 92.
Sí, l'any de les Olimpiades i per ahir.
Sí, sí, el 92, si me'n recordo, que jo dic, qui és això que ja canta la gent?
N'hi havia un que va començar abans, eh?
Un que es diu A Viva Voz.
Ah, sí?
Que està al carrer Rocafort, quasi cantonada, amb avinguda de Roma.
I encara continua?
I tant.
I van obrir un altre al carrer Arribau.
I llavors tu vas dir, ara és la meva?
Resulta que la meva dona treballava i un company de la feina li va dir, escolta, diu,
voleu venir un dia a sopar amb nosaltres i després anem amb un karaoke?
I la meva dona diu, què és això?
Diu, coi, veniu i ho descobrireu.
I karaoke té un nom com japonès, sembla que seria que hagis d'anar a sopar.
Sí, sí, exacte.
Que la funció aquesta del karaoke en el Japó és molt un altre, ho sabies, no?
Bueno, allò que la gent s'esbraven.
No, és un bordell.
És un?
Bordell.
Ah, no, i?
Sí, sí.
Aquesta no la sabia, eh?
Ja ho crec.
No, i que no ho senti la Montserrat, això.
Ui, no, ui, ho sap desobres, ella.
Escolta, parlant de la... Digues, digues.
No, que llavors vam anar a sopar a Barcelona amb l'acompanyi i la seva dona i després de sopar vam anar al karaoke aquest.
I, coi, jo vaig ser allò allà, miro el llibre de les cançons, vaig allà tot el llistat del Nino Bravo,
que jo des de ben nano ja, de ben jove ja me sabia totes les cançons del Nino Bravo.
Un beso i una flor
Amèrica, Amèrica
Te quiero, te quiero
Te quiero vida mía
I aquell dia vaig cantar 3 o 4 cançons
del Nino Grabo i aquell dia es va destapar
un botellón, buf, es va destapar
amb mi un botellón
perquè sí, jo m'agradava les cançons
però no havia tingut mai oportunitat
de veure on canta
i des de llavors, des de l'any
això va ser a finals dels 80
principis dels 90, des de llavors
que no he parat
I Montserrat sempre t'ha acompanyat amb això?
No t'ha dit ara, has d'anar una altra vegada
La meva dona sempre m'ha acompanyat amb tot
He tingut molta sort amb això
Fins i tot quan em vaig afeccionar
a voler anar a cantar amb una coral
que va ser amb la coral Flor de Neu
d'aquí a Monís de Reí
Em va dir, diu
Si em deixes, si et sembla bé, vindré a escoltar-ho
Us dic, no, véns però a cantar
I sí, sí, es va apuntar també i va cantar
I bueno, conjuntament amb els altres
i ha trobat el seu lloc
Escoltem una altra cançó
Yo soy mexicano

Preciando la vida y la muerte
Y si echo bravatas
También las sostengo
El orgullo es ser charró
Valiente y bragao
Traer mi sombrero con plata bordao
Que nadie me diga que soy un rajao
Correr mi caballo
En pelo montao
Pero más que todo ser enamorao
Yo soy mexicano
Yo soy mexicano
Por suerte mía
La vida querido
Que por todas partes
Se me reconozca
Se me reconozca
Por mi valentía
Yo soy mexicano
De naiden me fío
Y como Cuauhtémoc
Cuando estoy sufriendo
Antes que rajarme
Antes que rajarme
Me aguanto y me río
Me gusta el sombrero
Echado de lao
Pistola que tenga
Cachá de pelao
Fumar en hojita
Tabaco picao
Jugar a los gallos
Saberme afamao
Pero más que todo ser enamorao
Yo soy mexicano
Muy atravesao
I continuem amb el Joan Padilla García
que ens ha parlat de la seva feina, dels seus estudis, dels començaments amb el seu treball de construcció
i també de quan es va endinsar amb la música, amb cantar, que ha sigut una afició que tenia des de petit.
I parlàvem de la Montse que t'ha acompanyat amb tot.
Com coneixes la Montse?
A la Montse la coneixo, aquí
A la ràdio?
No, aquí al costat, quan hi havia la pista d'estiu del Foment
Ah sí, que venia el Janió Martí o una cosa així
Sí, bueno, tots
La conec aquí, la vaig conèixer i vam començar el mateix any, va ser l'any 1965
50 anys fa?
No, no, fa 60, farà 60
Ah sí, els 55, jo sempre vaig davant i darrere, sí
Portem 54 de casats, però 60 des que vam començar a sentir
Ah, ja ho fes les noces d'or, doncs?
Oh, esclar
54, la portem ja
Ah, esclar, ara vas conèixer el 65
L'any 65
Però us vau casar més tard
Sí, l'any 65 la conec aquí
Ella venia amb la seva cosina
La Mari Àngels Bogunyà
Sí, sí, l'Àngels Bogunyà
I bueno, vam ballar per primera vegada
I resulta que faltaven pocs dies
Per la barbena de Sant Jaume
Que llavors se celebrava també la barbena de Sant Jaume
Sí, la de Sant Pere
Sí
I per la barbena de Sant Jaume vam ballar tota la nit junts
La seva mare li va fotre una bronca
Oh, has tingut que ballar tota la nit amb el mateix xicot
Això, el que passava llavors
Però què hi anaven les mares a veure com ballaven les filles?
No, no, acompanyar-les a fer d'escopeta
Sí, jo tinc la teva edat
Jo ja ho sé que es posaven tots allà al voltant
sigui la Federació del Foment amb aquelles cadires
Que no sé com no els fèiem el cu...
Ai, sí
I nosaltres anàvem voltant per darrere a les cadires
a veure si trobàvem balladora
Llavors passàvem per un passadís a ballar una mica, no?
Et va renyar, doncs
Ah, no, la van renyar amb ella
I bé, pràcticament ens van prometre llavors ja
Ja va vindre tot
Tu eres ballador, t'agradava?
Molt, moltíssim
Ella no tant, però a mi moltíssim
I què t'agradava més ballar, el tango?
El tango no tant
No perquè no ho vaig aprendre mai bé
però a mi el que m'encantava sobretot era el vals
El vals amb...
Sembla que voli, no costa tant de ballar
Tenia una escultura
No és tan complicat, és veritat
Sí, el que se'n diu tècnicament la psicomotricitat
Sí
L'he tingut sempre molt flor de pell
I el pas doble?
També el pas doble, jo crec
I els boleros?
El tui?
El swing
Bueno, els boleros ja és més ballar a la garraó
Ah, això mateix
El swing, sí, amb el swing
Això va quan no venia la sogra
Quan venia la sogra a ballar, doncs, rock'n'roll i twist
Cadascú a casa seva
Porra en barra
Sí
Llavors, esclar
I la sogra...
Espera't, si jo la coneixia, no?
A veure, no
No, no
La Llucieta de Calboguñà, sou família però no era la mare d'ella
La Marieta de Calboguñà era l'àvia de la Llucieta
Cal Llucieta
Era la seva àvia
Era l'àvia
Sí, que era la mare del seu pare
Ah, sí, esclar, el pare, sí
Joan Carulla
Joan Carulla
Sí, sí, els recordo
Sí
I la mare era filla de la Marieta que venia a Cal Llucià
Tenia una tendeta, no?
No, no
El fill de la Marieta de Cal Llucià era el pare de la meva dona
I es va casar amb qui era la mare de la teva dona
Teresina Pauls
Ah, sí, que és Pauls
Saps el Ramon Pauls?
Sí, sí
Doncs era germana del Ramon Pauls
Sí, sí, els conec
La meva sogra
Els conec fa temps
Recordo que a Sant Jaume del Domenys hi havia un restaurant
I havíem coincidit alguna vegada allà
Possiblement
Jo t'hi tinc família
Sí, sí
Escolta'm
I ballàveu amb ella, sí
I era ballador però ella no tant
Però tu sí, has tingut sempre bona uïda pel ritme i per ballar
Molt bona uïda pel ritme, per cantar, per tot
Ajuda molt, eh?
El ballar, el cantar
I tant
Perquè et dona el ritme
I si vols cantar com a solista és el tot
Ja ho saps tu
Sí, sí, sí
La uïda
Perquè aquí vam cantar a coro
Et poses al costat de les que saben cantar i més o menys fas igual
Abans m'has parlat d'un coro
És el mateix que ara neu?
No
Aquell era flor de mags
No, flor de neu
Flor de neu
Vam començar amb la coral flor de neu
Que és una de les més antigues que hi havia en Molins de Rei
I ara ja no existeix
No, resulta que abans de la pandèmia ens vam haver de fer càrrec la meva dona i jo
Ella com a presidenta i jo com a secretari
Perquè les més grans ja no volien sàpigar res
Però amb la pandèmia vam haver de plegar perquè vam quedar cinc persones
No podíem en tindr-ho
A on assajava?
A l'església que hi ha a l'Incresa
Ah, sí, Sant Isidre, em sembla que diu
Ah, sí, i això el Covid també s'ho van portar, ho va tirar amb l'aire
Sí, vam arribar a ser sis o set i ja no podíem en tindr-ho
Com teníem que pagar el profe i tal
Teníem una petita subvenció de l'Ajuntament però no arribava
No, no, va fer molt bé moltes coses
El bar esport també vam deixar de cantar quan el Covid
Llavors, com que coneixíem la que és la presidenta ara de la Coral Cordona
Que era la Mercè Boloix
Doncs ens vam veure amb ella, vam preguntar, va dir que sí que ells necessitàvem més gent
Era poca gent llavors, la Coral aquesta
Que som al Cordona
Que perteneixem al Casal de la Dona de Molins de Rei
La Coral Cordona pertany al Casal de la Dona
Al Casal que hi ha a la Federació
Ah, això mateix, allà perteneixem nosaltres
Molt bé, en parlarem
Però ara ens contem un altre dels temes
Que ens has preparat per avui
Bélla enamorada
Con tu imagen, sueño
Y un amor dichoso
Busco para mí
Bélla enamorada
Eres mi consuelo
Y así en tu cariño
Y así en tu cariño
No podré vivir
Noche de amor
Noche misteriosa
Ven hacia mí
Sombra de mujer
Suave placer
Ver lo que soñamos
Quiero vivir
Por volverla a ver
Ilusión perdida
Quiero recordar
Un amor lejano
Que no volverá
Dama misteriosa
Que en la sombra
Que en la sombra vives
Dime ya quién eres
Y sabrás
Bélla entre las bellas
Bélla enamorada
Bélla enamorada
Tú eres mi tormento
Tú eres mi tormento
Tú eres mi tormento
Tú eres mi tormento
Yo tu esclavo soy
Noche de amor
Noche de amor
Noche misteriosa
Noche misteriosa
Ven hacia mí
Sombra de mujer
Suave placer
Suave placer
Por ver lo que soñamos
Por ver lo que soñamos
Quiero vivir
Por volverla a ver
Noche de amor
Noche misteriosa
Ven hacia mí
Ven hacia mí
Sombra de mujer
Ilusión perdida
Quiero recordar
De un amor lejano
Que ya no volverá
Parlem de la coral
M'has dit que la flor de neu
Amb la Covid se'n va anar a l'aigua
Malament
I llavors va a la Mercè
Que coneixia la Montserrat
Mercè Mastí
Mercè Boloix
Boloix
Que és l'actual presidenta
De la coral
Us va dir d'entrar
Amb aquesta coral
Que es diu
Coral Cordona
Cordona
Dona
I hi ha moltes dones
Per cert
Doncs en aquests moments
Som 36 dones
I 3 homes
Es guanyen per golejada
Bueno però estem molt contents
No us fa por
Ens porten així
No us fa por
Tantes dones
Que va
Que va
Bueno un és el Garro
Sí
L'Artur
Que l'Artur
Que fa
Barítono
Tu ets tenor
Sí
I encara n'hi ha un altre
N'hi ha un altre
Sí
Hi ha un altre
Que també
No sé com es diu
Però també hi feu
El Garro
Aquest tercer
No me'n recordo bé ara
El nom i cognom
O més val que no el diguem
No
No
Sí
No te'n recordes
No
Josep Maria Calpe
Bueno sí
Canta l'església també
Sí
Sí
Si en comptes de Calpe
Es diu Caspe
No passa res
No Calpe
Calpe
Escolta
I el Jordi Nicolau
No bé també
El Jordi
Va vindre dos o tres vegades
D'assajar
I l'altre dia
Se'ns va despedir
Així per les bones
Bueno
Poder aquests dies
Ha dit que no
No
Que no
Bueno
No la meva sorrepensa
Perquè estava molt contenta
La meva dona ja li va escriure
I li va dir
Que si sorrepensava
Que sempre el rebaríem bé
Esclar que sí
Ella és
És
Molt entusiasta
Amb les coses
I jo sé que estava contentíssim
Per això t'ho he preguntat
Sí
Sí
Escolta
Són tres dones
I quines cançons
Canteu més sovint
Que us demana més el públic
Cantem de tot
Molt variat
Molt variat
Ara per exemple
Alguna còmica
Sí
Que hi ha alguna de còmica
Que l'Artur fa un paper
Sempre hi ha alguna de picantona
Ah
Aquestes fan més por
No la canteu a davant de l'església
No
Bueno
Però picantona
És però
Ah
Sense ensenyar
Cú ni cuixa
No
No
Fí
Fí
No es pot ofendre ningú
I què diguem
I quines altres
Per exemple
Cantem
Aquest any hem cantat
Una del José Vélez
El vino griego
Ah sí
Sí
Cantem
Una que
Van
Escriure dos germans madrilenys
Que viuen a Cantàbria
I que l'han declarada ara
L'himne de Cantàbria
Que es diu
Viento del Norte
Una cançó molt bonica també
Cantem alguna ranxera
Per exemple
Per exemple
La professora que tenim
És una crac
Sí
La mare
Com a
Capellà
Capellà
Laura Capellà
Ella fa molts arreglos
I per exemple
Ara que portem un arreglo
Es diu
Barreja sardanista
De trossos de sardanes
Que és
Maquíssima
Portem un arreglo també
De ranxeres
Un arreglo també
Trossets de ranxeres
Una recopilació
Amb la mateixa pàssia
No vull dir
És molt variat
El que cantem
Escolta
Cantar a piano
A guitarra
Ho has fet alguna vegada
Acompanyat
Per un guitarrista
No tinc cap problema
Jo
Escoltant la música
Sé el que haig de cantar
No però has trobat
No és tan fàcil
Trobar un guitarrista
Que t'acompanyi
Ah no
Això
Hi ha gent que saben
Tocar la guitarra
Però acompanyar
Es veu que és una altra cosa
I llavors no
I el piano
Tampoc
No
Amb l'acordeon
Sí
Amb l'acordeon
De la Laura
Mare de Déu
Clar
Jo parlo això
Perquè ara les músiques
Les cançons
Que cantaràs aquí
Hi ha la música
Orquestral
Grabada
Enregistrada
Ja la tenim
Exacte
Però quan aneu
Amb la coral
És música
De l'acordeon
En directe
Exacte
Llavors 50
D'un acordeon
Fos una guitarra
Fos un piano
S'hauria de dansejar
Una mica
Però suposo
Que seria
Sí
Cap problema
Cap problema
Música per ballar
L'has cantat
Alguna vegada
I que la gent ballin
No
Jo sé que hi ha cantants
Que no els agrada
Que la gent ballin
Quan ells canten
Ah no
Jo no tinc cap problema
I altres
Que si fan música
Per ballar
És que s'animen
Quan veuen el públic
Que ballen
Jo per exemple
En els caràlegres
M'hi he aficionat molt
A cantar les cançons
Del Manolo Escobar
Passar dobles del Manolo Escobar
També
Sí i tant
I per exemple
Soy lo prohibido
Prohibido
Prohibido
Prohibido
Que hable nuestros corazones
Per exemple
Aquesta no em sona
Quina doncs
Quina
Per exemple
Una que és molt ballable
Cantinera
No la conec
Volando como palomas
Cierta mañana partía
Junto con otra persona
La mujer que yo quería
Se fue con un marinero
Sin darme una explicación
Se la llevó en un velero
Y solo allí me dejó
Y solo allí me dejó
Cantinera
Dame ron
Dame hasta la borrachera
Cantinera
Dame ron
Que quiero olvidar mis penas
Cantinera
Sírveme una copa más
Para olvidar el recuerdo
No
Para olvidar
Bueno
Això sembla una vanera
No
És una vanera
No
Parla del ron
I de
Però va a ritme de pas doble
De pas doble
Jo recordava aquell
Arremangate
Arremangate
També canteu aquesta
No la canteu a la banda
A la parroquia
No
A la coral no
Tot aquesta la canto jo
A la coral
A la coral no canteu
Arremangate
Arremangate
Niña tu vestido
Arremangate
Arremangate
No sé què més
Al passar el río
Veus com la sé
Què més
Què més
Arremangate
Arremangate
Arremangate
Pero te
Cuidao
Que por debajo
Te van a ver
Sí
Ai
Ai que no ens sentin a casa teva
Escolta
Cantant català
Sí i tant
Cantem molt
O sigui
Nosaltres a la coral
Cantem català
I castellà
I perquè volem arribar
A tots els públics
I a més a més
Ella sempre
La profe
Sempre n'engloba
Alguna
Amb estranger
Per exemple
I les canto jo
Amb anglès
Amb italià
A mi m'agrada molt
Cantar amb italià
Quina per exemple
Ara per exemple
Portem una
Que es diu
Guitarra romana
Saps qui en és?
No
Canto un tros
Sí, sí
Sot un manto d'istelle
Roma bella
Ma pare
Solitario el mio cuor
Disiluso d'amor
Volne l'ombra cantar
Una muta fontana
E un balcone la su
O guitarra romana
Acompáñame tu
Que ets un trusset
I en anglès?
Aquella de
Los años jóvenes
No
En anglès
Ara mateix
De memòria
No me'n recordo
Però en català
Sí
Alguna
L'Empordà
Amb la coral
No canteu
Com és l'Empordà?
Quina es portem en català?
La teñita de la mar
Hi ha una sirena
Ella canta
Algun any l'hem besat
Però ara no
Aquesta no
Ara quina portem en català?
Em sembla
Que porteu una
Que diu
Avui he tornat
El lloc on vaig néixer
Home
Ja estàs esperant
Que m'ho digués
Sí, sí, sí
Què?
També la canteu
I la de Molins de Rei
La del pont
De Quins Arcades
Són 12 Molins
Que hi ha
Que t'han fet
Anomenada
Ubilla
Ubilla
Ubilla de terra
En dins
El vell mig
De les muntanyes
En passar pel teu costat
Et somriu
El llobregat
Veig que sí que la sabeu
I la canteu bastant
A fora d'aquí també
Normalment
Saps que fa ara
O sigui
La vam portar
D'oques temporades
Cada bolo que fèiem
I ara ja no
Però ara la portem
Quan anem a una residència
Fora de Molins
Que hi ha alguna persona
Que és de Molins
Ai, si no, no
Si no, ja m'ha vetat
La senyora Laura
No, ha vetat no
Però vull dir
Va canviant
Bé, almenys
Quan canteu
Aquí a Molins de Rei
Canteu-la
Almenys aquí
Tot i que aquí
Ja la coneix tothom
I poder
Val més que la coneixin
A fora
Sí, també sé
Que canteu
Una dedicada a Rubí
I aquella de Sant Jordi
I per tu
Una rosa rosa
I aquí em tens enamorat
Sé que
Em va demanar
La partitura
Però em sembla
Que l'han gatat
Les veus del dilluns
Nosaltres no
Ah, les veus dels dilluns
Que és un altre
És un altre grup que hi ha
Ah, per això
A mi em sonava
Que ella m'havia dit
Hi ha un grup
Que tot són dones
Allà no volen homes
Ah, noi
Malament
Bueno, doncs res
Que vagin cantant
I que cantin
Els que vulguin
Escolta'm
Quin tema és el que més t'agrada
Dels que cantes
I quin és el que agrada més
Al públic
Ara parlo
De quan vas als karaoke
Per exemple
Les de Lino Bravo
Les de Lino Bravo
Es agraden molt
Totes
Perquè esclar
És que
Aviam
Tu que és del món
De la música saps més que jo
No tothom té la veu apropiada
Per cantar
El Lino Bravo
No tothom té la veu apropiada
No, el Lino Bravo
És una veu molt potent
El Francisco
La tenia una mica
Les cançons del Francisco
M'encanten
El Latino
Latino
Tocadena
Sí, el Francisco a mi m'agrada molt
I després se l'ha criticat molt
I també m'agraden molt
Les cançons del Juan Bau
Que era valencià també
També
València ha donat molt bons cantants
Sí, sí, sí
Sí
El Juan Bau
I el Camacho
Em sembla que també era valencià
Juan Camacho
Però bé
Em son el Bau
Sí, sí, sí
El Juan Bau
A veure
La que més t'agrada cantar
Posem què és
Un beso i una flor
Indiferentment
M'agrada molt també
N'hi ha una del Lino Bravo
Que es diu Mi Tierra
Que se refereix a la tierra valenciana
Sí
Que és molt maca
Mi tierra
Mi tierra
Tiene montañas
Mitat fuego
Mitat nieve
Mi tierra
Mi tierra
Tiene
O su sol
Como cualquier
Tierra tiene
Mi tierra
Tiene su voz
Que ruge
Si se la encierra
Mi tierra
Mi tierra
Dime
De què
Tierra
Vengo
Dímelo tú
Buen
Amigo
Llavors
Ell que era
De hielo
De
Malfarit
Que és el poble
De Nino Bravo
I ell que va morir
Un 27 d'abril
O 23 d'abril
De l'any 73
Amb 28 anys
Però mira si va deixar
Feina feta
Perquè si va morir
El 73
Estem parlant
Que fa 50 anys
No?
A més
52
No 73
Sí
Sí
Va ser que va morir
El 73
I ell va començar
A ser conegut
El 70
71
Aquest any
Hauries fet 82 anys
Sí
Tenia 4 anys
Més que jo
Sí
Doncs mira si va deixar
Feina feta
I
Amb això ja m'has contestat
A les dues preguntes
La que més t'agrada
A tu cantar
I la que agrada
Al públic
Perquè estic segur
Que al públic
També les de Nino Bravo
No fallen
A mi la que em torna
Boig del Nino Bravo
És
Carai
America American
No
Si també la canto
Però no home
Aquella que es referia
Al muro de Berlín
Libre
Libre
Jo soy libre
Como el mar libre
Como el ave que escapó
De su prisión
Y fue del fin volar
Libre
Veus jo no ho sabia
Ho vaig saber
Després d'escoltar
La moltes vegades
Que era del mur de Berlín
Com anem de temps
Bé
Tenim temps
D'escoltar una altra cançó
Escoltem una altra cançó
I després ja quasi
Que ens la convidarem
Haurem de venir un altre dia
Perquè aquí hi ha tema
N'és un dorm
N'és un dorm
N'és un dorm
N'és un dorm
Tu pure o principesa
Nella tua freda estanza
Guardi l'es un dorm
Guardi l'estelle
Que tremano d'amor
D'amor
E di speranza
Di speranza
Al mio mistero
Tu hai chiuso in me
Il nome mio
Nessun saprà
No, no, no
Sulla tua boca
Lo dirò
Quando la luce
Splenderà
Et del mio bacio
Si obrirà
Si obrirà il silencio
Che difamìa
Nessun saprà
Nessun saprà
Nessun saprà
Nessun saprà
Nessun saprà
Nessun saprà
Nessun saprà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara la tenim a Texas.
Ah, bé, llavors quan torni.
Va, gràcies, gràcies.
Notícies en xarxa.
Bona tarda, són les 5, us parla Mercè Roura.
En aquests moments compareix l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per valorar l'anunci...