...
Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones
amb experiències a compartir
i que ens inspiren al llarg de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya
Irma Pina Caparrós,
coordinadora de programes d'entreteniment
de 3K o TV3,
ja no sé com dir-ho això.
Tot serveix.
Som tots el mateix.
Bona tarda.
Bona tarda, sí.
Comencem per aquí.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, aquí s'està molt bé.
Vull quedar-me a viure a la ràdio de Molins de Rei
o a temperatures ideals.
Estic d'acord, eh?
Jo avui pensava que avui Molins de Rei
és com els cordobesos antics que deien
entre dos punts de Còrdoba
la distància més curta quina és per l'ombra.
Molt bé.
Doncs ara mateix jo crec que aquí ja estem igual
i mira que amb el canvi climàtic,
que complexa, eh?
Déu-n'hi-do, jo no m'ho pensava
que acabem d'estrenar l'estiu
i que estiguem amb aquestes temperatures.
Sí, senyora.
Sí, espectacular.
Però aquí estem fresquetes.
Sí, aquí estem molt bé
i s'ha de passar ja està.
I a gaudir aquesta estona
per conèixer-te una mica més,
dir-me, per m'agradar.
Què fas, què és això de ser coordinadora
de programes d'entreteniment,
de Trescat,
què vol dir la Corporació de Televisió Pública de Catalunya,
o en aquest cas TV3,
l'antiga TV3, no?
Sí, sí.
Que ara és una marca única.
Sí.
Perquè, a més a més,
bueno, arriba el canvi climàtic
i arriben les plataformes
i arriba una manera diferent
de consumir audiovisual.
Això és el que hem anat veient
amb el temps
i sobretot amb la gent jove
que ja no miren la tele convencional.
Exacte.
La gran majoria,
o sigui que on s'ha d'anar reinventant.
S'ha d'anar reinventant
i tu t'has reinventat molt.
Bueno, no molt, però una mica.
Una mica.
Hem anat fent una mica,
tastant una mica de tot.
Una mica de tot.
I a mi m'agrada això, eh?
Jo no m'hi veig fixa molt de temps
en un mateix lloc.
Ja m'agrada anar canviant,
anar coneixent gent nova,
maneres de treballar,
programes diferents.
Per mi és ideal,
aquesta feina que faig.
No m'avorreixo mai.
I si has d'explicar a algú
que no té ni idea de què va,
què és el que fa la Irma Pino Caparrós,
exactament?
Doncs mira, a mi el que em toca una mica
és que tinc assignats uns programes
d'entreteniment com Joc de Cartes,
El Soc i Serer,
La Travessa,
Eufòria,
tinc tota una sèrie de programes
i sóc una mica l'enllaç
entre la televisió
i les productores
que ens fan aquests programes.
Llavors una mica vetllar
com a televisió pública
pels valors que volem transmetre
i d'altra banda
també estic al servei
d'aquestes productores
que a vegades diuen
escolta,
quan anirà la publicitat
o què necessiteu?
Necessitem fotos per la promoció,
per marketing
i sóc una mica el pont
entre les dues cases.
I molt bé, la veritat.
Hi ha tensions o no?
O hi ha bon rotllo?
Jo tinc molta sort
i treballo amb productores
molt bones
que ens coneixen molt també
de fa molts anys
i la veritat és que
tinc amics ja
moltes d'aquestes productores,
es podria dir,
perquè els he anat seguint,
quan vaig a un rodatge
em trobo un càmera
que estava a l'altre programa,
un director que el conec
d'un altre programa
i treballen molt bé.
No, la veritat és que
jo mai he tingut cap problema.
Tinc aquesta sort.
I aquí apliqueu, per exemple,
el codi ètic,
aquestes coses que...
Que no hi hagi comentaris sexistes,
que puguin ofendre
algun col·lectiu,
que normalment
nosaltres potser
som més pepistes que el papa,
que després la gent
tampoc s'esvera per res,
però tens aquella mirada
una mica de, bueno,
que sigui amable amb tothom,
que no ofengui,
que no sigui agra,
que sigui una cosa amable,
maca,
que transmeti uns valors
i una mica es vetllar per això.
És aquesta mirada.
I el repte principal
de la teva feina
en el dia a dia,
quin seria?
Doncs potser això,
tenir aquesta mirada
que a vegades no és la meva
perquè jo puc ser
molt més destroyer,
però pensar i empatitzar
que potser hi ha un col·lectiu
que això li pot molestar.
Perquè jo una mica
que tot m'està bé,
tot em fa gràcia,
vull dir que soc bastant fàcil,
però sí que intento
aquesta mirada.
Això,
i a vegades pregunto,
a vegades s'ha fet un comentari
de,
doncs jo disfressaria el meu gos,
llavors vaig a buscar
algú que té gos
perquè jo no en tinc
i dic,
escolta,
tu això de vestir els animals,
com ho trobes?
I al llumor,
sempre trobes algú
que diu,
home,
doncs no,
perquè és molt agressiu,
o és molt,
els animals no s'han de fer servir
per fer gràcia,
i dius,
doncs compte,
potser això,
millor que no ho fem.
Clar.
Coses així.
Però potser la societat nostra,
bueno,
que això vull dir,
és una mirada
que quan tu vas començar,
i ara anirem a un quan vas començar,
bueno,
ho dic perquè més o menys,
bueno,
jo soc més gran que tu,
però que en tot cas,
que en tot cas,
diguem-ne,
que tot això
ha evolucionat moltíssim.
Sí,
clar,
abans fèiem un humor molt més,
un humor negre,
i era molt més,
diríem,
barruet,
que deies tu,
i ens feia gràcia igual,
i ara doncs hi ha una altra mirada,
ho noto amb la gent jove,
treballo amb molta gent jove,
i a vegades se't queden mirant
una mica així,
com això,
aquest comentari,
diuen,
és de senyoro,
això és molt boomer,
això és molt,
ah,
molt bé,
molt bé,
va,
jo no havia passat aquest filtre,
però feu bé en dir-m'ho.
Després comentarem com treballa
la gent jove avui en dia.
Anem a explicar què és la Irma?
Irma Pina Caparròs,
jo quan et vaig conèixer
vaig dir-te,
això d'Irma,
a mi em sona a Irma la Dulce,
que és una pel·lícula mítica.
Sí,
de Billy Wilder,
és una comèdia de la Shirley MacLaine,
jo crec que la vam fer,
no sé si deu ser de l'any 69,
jo soc del 71,
i els meus pares la van veure al cinema,
el meu pare es va enamorar
de la Shirley MacLaine,
és la meva teoria,
però jo crec que va anar per aquí la cosa,
que és una comèdia molt maca,
i sé que crec que el meu pare
va decidir el meu nom
i la meva mare el de la meva germana,
i el meu pare va apostar per Irma
i va quedar així,
i la veritat és que a mi m'agrada molt.
T'he de dir que no ho vaig pensar,
però els ulls els tens una mica
de la Shirley MacLaine,
Sí,
és que jo tenim bastantes coses en comú
amb Shirley MacLaine,
que va fer el camí de Santiago,
li agrada una mica aquest món també,
una mica místic,
o sigui que tenim més punts en comú
del que jo pensava,
però que he anat descobrint.
Sí,
tu vas néixer a Barcelona,
a la Sagrera,
però vas venir a veure
amb l'inserrat molt petita,
perquè ton pare va venir a treballar aquí,
i has passat la vida.
Bueno,
estem a Ràdio Molins de Rei,
jo sempre dic
que aquest és un programa local
que arriba al món global,
perquè com que després
ho penjarem a la web
de Ràdio Molins de Rei
i a les plataformes de podcasting,
doncs arribarà a tot arreu.
Però a mi m'agrada explicar
els lligams amb la vila,
perquè al final
ho fem des d'una ràdio local
que ens acull
i que ens estima,
que és Ràdio Molins de Rei.
El teu lligam a Molins de Rei,
si l'haguessis de definir així ràpidament,
com ho definiria?
M'ha anat enamorant cada cop més,
ha sigut com progressiu,
això també és molt bonic,
perquè, bueno,
hi he viscut molts anys aquí,
he estudiat aquí,
vaig anar a l'escola Estel,
després vaig anar a l'institut d'aquí,
Lluís de Requesens,
que és l'únic que hi havia,
i, bueno,
després ara he passat una època
que han vingut molta gent de fora a veure'm,
perquè he anat com canviant
una mica de casa,
i han vingut molts a visitar-me,
molts amics,
molta gent de la feina,
i m'han dit
quin poble més maco,
quin nucli,
i quan venen
sempre hi ha un recital de poesia aquí,
unes aveneres allà,
i sempre em diuen
que en té molta vida aquest poble,
cada dia esteu fent coses,
i m'han fet adonar-me
des de la seva visió
que sí que és així,
i llavors
doncs m'he anat enamorant,
i primer semblava que era com
estic aquí perquè
és on estan els meus pares
i la família,
però ara és a l'acció pròpia
de dir no, no,
és que jo vull estar aquí,
i a Ràdio Molins
és on vaig fer les primeres pràctiques.
Ah, això no ho sabia.
De periodisme,
sí, sí,
Ràdio Molins de Rei
i Tele Ballirana.
Ah.
Llavors,
és casa.
Home.
Això és casa.
Molt bé.
perquè, bueno,
no ho hem dit,
però tu ets periodista.
Sí.
Sí.
Vas estudiar a l'Autònoma.
Sí,
que és l'única
que hi havia en aquell moment,
o sigui,
hi havíem d'anar
tres hores per arribar allà.
Fins que va arribar a la Pompeu,
sí, sí.
Però tu no vens
d'una família de periodistes.
Què va, què va.
I llavors això,
com t'arriba?
Per què, al final?
Doncs no ho sé,
jo crec que primer
vaig dir que volia ser mestre
perquè a l'escola Estel,
la veritat és que vaig estar molt bé
i m'agraden molt
les professors que tenia
i ho trobava molt apassionant
i m'agradava molt parlar
i sobretot això,
parlar,
m'agradava parlar.
Jo crec que va venir per aquí.
I després,
quan vaig anar a l'institut,
que ja som unes altres edats,
vaig dir,
jo això no ho aguanto,
jo els d'aquestes edats
no puc amb ells,
jo no m'aguantaria a mi,
i vaig dir,
hem de canviar.
I llavors,
hi havia aquella revista
que era el Superpop,
que no és que fos
molt fantàstica,
però hi havia moltes entrevistes
a gent coneguda,
artistes,
i vaig dir,
home,
això m'agradaria molt,
a l'entrevistar,
com ara estàs bé tu,
conèixer gent
i vaig veure
que era com molt distret.
I va ser per aquesta via
una mica frivolona
de l'artisteo,
però va començar per aquí.
Va ser molt mític,
perquè la gent
no utilitza les revistes,
però en altres no.
A mi,
ens donava la vida.
Forràvem les carpetes
de l'escola.
Jo veia Lluís Miguel,
i deia,
ai,
potser conec el Lluís Miguel,
i ara penso,
m'és igual de Lluís Miguel,
però en aquell moment era,
si l'entrevisto
i puc saber coses
de les persones,
i era una mica
que ets a tafanejar i parlar.
I va venir per aquí,
però des de primer de BUP,
o sigui,
que vas dir cap aquí.
Sí, sí,
des dels 14,
jo vaig fiar tot a l'institut
pensant en la nota
per entrar a periodisme.
I què et van dir a casa?
Els hi semblava bé
que mentre jo sigui feliç,
doncs,
en aquell moment
tampoc tenia fama
de que no trobaràs feina,
no hi havia aquella cosa
que ara tothom...
Et diu.
Sí,
ara tothom,
oh, busca una altra cosa,
no?
En aquell moment,
doncs era tan bona com una altra.
I vaig posar periodisme
i si no vaig posar
en segon lloc psicologia
i aquí ja em vaig quedar
perquè ja no hi havia res més
que m'agradés,
però aquesta barreja
m'agradava a mi.
T'agradava una mica.
Sí, periodisme,
ja vaig entrar
i si no, psicologia.
Doncs no haguessis...
Bueno, mira,
si no seria psicòloga.
Tu ets la gran
de dues germanes.
Això marca una mica?
Jo crec que sí.
Ens estan escoltant la gent
que és el germà
o germana gran
i quan et portes tan poca...
Jo em porto un any
amb la meva germana,
jo crec que hi ha aquella cosa
sempre responsable
de vigilar la teva germana,
cuida,
i llavors sí que tens
aquesta cosa
de cuidar dels altres
i de ser molt responsable,
molt seriosa
i això ho porto
a la feina
i a molts àmbits,
aquesta cosa
de ser la bona nena
una mica, no?
Allò que has de vigilar
pels altres
i ser un model,
això sí que crec
que ho tenim bastant gravat
a foc tots els que som
germans i germanes grans,
una mica.
Sí, a mi em passa també.
Però a l'època de l'escola
a més a més
vas tenir grans mestres.
L'Estel,
que n'hem parlat
tant que trobem alguna vegada,
va ser un projecte d'escola
a més a més
que va ser molt interessant
la seva creació
a partir d'una cooperativa
a més a més
amb una implicació
en uns moments
no sempre fàcils
amb el català.
Tu vas tenir
dones referents allà.
Sí,
la veritat és que sí,
recordo molt de carinyo
la Montse Roca
o la seva germana
la Tere Roca
o la Seferus també.
M'agradava molt
perquè les veia
com dones molt fermes
que sabien posar límits
i alhora
eren molt amoroses,
no?
Era una cosa molt...
Tenien aquesta energia
tota combinada
de dir saber ser
en un moment seriós
quan tocava
i alhora
també molt carinyoses,
molt amoroses.
I clar,
era una escola
que en aquell moment
ara sembla això
que es fa molt habitualment
però fèiem dansa,
pintàvem,
anàvem d'excursió,
pintàvem les flors
que veiem pel camí
i tot això
era molt novedor
en aquell moment.
Jo recordo que
fins i tot a casa
a vegades s'havien quedat
perquè quan estudiàvem
l'Avecedari
a les altres escoles
que hi havia en aquell moment
era la R,
la S
i nosaltres
dèiem la R,
la S
i a casa era com
ai mare meva
on ens durà aquest sistema?
On anirem?
I escolta,
va anar fabulós,
vull dir que cap problema
però en aquell moment
va ser molt pionera
i sobretot
amb el tema artístic.
Sí?
T'ha quedat una mica
del tema artístic?
Sí, perquè ho he com
integrat i naturalitzat molt.
Em semblava que era obvi
fer això
i va ser després
quan compares
amb altres companys
que anaven potser
a altres escoles
que no tenien la sort
en aquell moment
que estiguessin tan oberts
per fer aquest tipus
d'educació
que això no es feia
i anàvem d'excursió
i teníem un temps lliure
i ens feien també
ser molts responsables
ho recordo molt això
que ens fessin
molt responsables
de nosaltres
i ara anem a aquest lloc
i d'aquí una hora
ens trobarem
a la plaça de l'Ajuntament
i cadascú
i allà estava tothom
a l'hora puntual
i tots ens sentíem
com molt lliures
però a l'hora
molt responsables
també, això era bonic.
És maco.
Tu de ton pare expliques
que et queda
o sigui que una de les coses
que es tracta
és aquesta cultura de l'esforç
que tu tens com a molt integrada
de la mare
a la part més social
i la Teresa
no perquè els pares
no els vulguis mentar
sinó perquè
aquest és un programa
on fem visibles dones
també
i per tant
les mares
la Teresa
a la part més social
i relacional.
Tu has sigut una dona
que has anat fent xarxa
al llarg de la teva vida
amb altres dones
amb altres
o sigui has tingut aquesta mirada?
Sí
m'agrada
no entenc la vida
sense aquesta xarxa
perquè per mi
és teràpia de la bona
o sigui jo
les amigues
no sé
és que és una família
més per mi
i tenim aquest contacte
ens diem les coses
o sigui és una relació
que també
cada cop ha anat
sent més profunda
més honesta
i primer potser comença
quan ets més jovenet
per divertir-te
i ara és
no sé
és entendre's
és créixer
és evolucionar juntes
i ens diem les coses
i a vegades
el que et diuen
tampoc no t'agrada gaire
però dius
sort que algú m'ho ha dit
o m'ha fet notar això
i per mi és bàsic
i m'encanta
i cada cop en tinc més
i m'és més fàcil
abans potser era més tancada
i ara sóc més de
anem a veure
què puc descobrir
d'aquesta persona
o d'aquesta
però tens amigues
des de l'escola
o han sigut
al llarg de la vida
tinc des de
l'Elisabet Alcalde
que està a l'aficina
Molins de Rei
des que tenim 6 anys
ha vingut aquí
ha vingut
doncs des dels 6 anys
que som amigues
i ens seguim veient
gent que he anat
incorporant nova
de diferents àmbits
des de la feina
el ioga
no sé
molt oberta
el ioga
i ara connectem
amb la teva trajectòria
professional
el ioga i la meditació
que és una part important
de la teva vida
però abans jo vull explicar
una cosa
que és un dels moments
que t'han marcat a la vida
bueno dos jo crec
per el que m'has explicat
preparant aquest programa
el primer
és quan vas començar a treballar
que vas entrar
com a becària
a TV3
sí
actual 3CAT
i vas entrar a informatius
sí
però a la vegada
treballaves a Ràdio Nacional
i feies a dir
uns divendres en un lloc
a Ràdio Nacional
dissabte i diumenge a TV3
i no vivies
no vivia
per aquesta cultura de l'esforç
i ara jo crec que la gent jove
això ja ho té més assumit
i sabem que la vida
té moltes sorpreses
i que ara estàs aquí
demà pots estar allà
i que no passa res
però jo vinc de la cultura
encara que tenir una feina fixa
o tenir una feina estable
era molt important
i llavors
com que
cap dels llocs
acabava la cosa
que està estable
doncs no deixa res
perquè bueno
potser s'acaba això
potser s'acaba l'altre
i allò no s'acabava
i estava dilluns i vendres
a un lloc
i els caps de setmana
a un altre
a més eren
aprenia molt
era interessant
i aquella cosa d'hi
què deixes
si no saps
i jo vinga
seguia seguia
i no vaig parar
durant dos anys cap dia
i recordo un dia
perquè Ràdio Nacional
estava via Augusta
encara es trobava aparcament
no hi havia zones blaves
o sigui
hi havia l'opció
d'aparcar
i que vaig anar
arribava tard a la ràdio
no trobava aparcament
i em vaig parar al cotxe
i em vaig posar a plorar
de l'estrès que portava
i vaig pensar
oh, estic fatal
que em posi a plorar
perquè no trobo aparcament
és que estic al límit
i llavors
va ser el moment
de prendre la decisió
i mira
vaig tirar per la tele
al final
perquè
jugant-me-la
perquè tampoc
hi havia res definitiu
però sempre ha sigut
molt visual
i em semblava
que era més fàcil
jo a la ràdio
de debò
que ho admiro molt
però se m'acaben els recursos
i amb la tele
jo soc molt de
em venen les coses
amb imatges
i vaig optar per la tele
i bueno
malament no m'ha anat
tot i que a la ràdio
m'encanta
i hi ha la possibilitat
a vegades de passar
de TV3 a Catalunya Ràdio
jo no ho descarto
dic mira
qualsevol dia
em demano
poder anar cap allà
Francesc Macià
i em passa el de ràdio
que també em sembla
superbonica
vas començar informatius
com a periodista
diguem-ne
del que s'entén
com a periodista
si tu preguntes
a les persones
del carrer
què fa un periodista
doncs un periodista
busca notícies
sí
llavors vaig entrar
en aquesta idea
també vaig fer la beca
en un matinal
amb l'Eduard Boet
com a cap
que va ser extraordinari
vaig aprendre molt
i em va acollir superbé
i em va agradar molt
mentre aprenia
però un cop
ja ho vaig tenir
més per la mà
em semblava que
bueno
veia la gent
que feia programes
i pensava
oi aquests inventen coses
jo no em puc inventar res
he d'explicar les coses
tal qual són
i a vegades
és molt dura
l'actualitat
i em
no sé
m'afectava una mica
allò de dir
oi jo preferiria
coses de purpurina
passar-m'ho bé
coses en què et puguis
inventar coses
que busquis músiques divertides
i clar
a informatius
hi havia una rigorositat
que és la que ha de ser
i els informatius de TV3
sempre n'han anat
com un troia
però a mi pensava
jo tinc ganes
de provar coses diferents
inclús els serials
m'agradaria
provar un dia
que encara no hi he estat mai
provar altres coses
més creatives
i sí
em costava
poder sortir d'informatius
i què va passar aquí?
què va passar?
va passar que van
començar les emissions
de RAC1
em vaig presentar les proves
per veure què passava
i em van agafar
que primer em van dir
per anar a informatius
vaig dir
no home no
si marxo de la tele
no és per anar a informatius
un moment
un moment
anem per aquí
un segon
el programa
tu marxes d'una tele pública
on podies arribar
a tenir plaça fixa
que et van oferir
a més a més
que començava
el 324
no?
per dir
no no
Irma
que aquí tens futur
que a més a més
bueno funcionaria
entre cometes
no?
venia la estabilitat
que tant havia buscat
sí
que bueno
després hi vas arribar
d'una altra manera
però en aquell moment
no ho sabies
no me la vaig jugar
i dius
no no
ja me'n vaig a RAC1
tinc ganes de fer guions de riure
tu amb l'ordenada aquest
sí
però jo et mirava
tots aquells programes
que hi havia
del Buenafuente
i totes aquestes
que pensava
i aquí
s'ho han de passar
també
han de riure tant
i una mica
era la meva aspiració
jo m'ha de divertir molt
a la feina
perquè si no
perdo
xispa jo
i veia tota aquesta gent
que feia aquests programes
perquè tenia amics
també que hi treballaven
i d'aquesta gent
és que fan gags
sketchos
entrevistes
a artistes
això
i a mi m'apassionava molt
i no
no hi havia manera
i al final vaig aconseguir
anar a RAC1
vaig demanar programes
dic
sisplau
si vinc aquí
no és per anar a informatius
perquè això ja estic
en el millor lloc
on puc estar
i
vaig entrar
amb la minoria absoluta
Toni Soler
Manel Lucas
i Queco Novell
i vaig riure-te
i vaig dir
és això
molt mític
de política
és de política
però clar
hi posaven tant humor
reia tant amb ells
i feien tantes coses estranyes
que jo les trobava
tan originals
d'allò
s'ha espallat al dalt
i no entren els anuncis
i cantaven els anuncis ells
perquè se'ls sabien de memòria
i em feia un fart de riure
i deia això això
jo vull estar
en aquests ambients
recordes el primer dia
que vas entrar
en aquell programa?
sí
jo estava com molt espantada
perquè a més
el Toni venia de fer
malalts de tele
que havia triomfat a tope
i jo pensava que era
així com molt esbojarrat
i és molt seriós treballant
i jo estava com molt cohibida
perquè res
feia una setmana
l'havia vist fent
l'últim malalts de tele
que a més a més
va venir amb el cap
tot tanyit d'arròs platí
i jo pensava
oi on m'he posat aquí
aquest noi és molt seriós
però no
molt bé
molt maco
i vaig aprendre molt també
de tots ells
allà què vas fer?
allà vaig estar fent
més aviat productora
lligant convidats
els polítics
i tot això
i ajudant en alguna secció
que em deixaven
més d'humor
per anar fent
aquesta primera entrada
perquè jo és que
la meva formació
havia estat bàsicament
informatius
però vien-los a ells
treballant
i és que vaig aprendre
tant també
que jo era allò
una esponja
i jo a vegades
també feia els meus acudits
i bueno
reien
ui ui ui
això no s'ha fet mai
que original
ja se n'enreien
com dient
el que has dit
però jo ho hi tornava
a intentar
i de demà
torno a dir-ho
i no
m'animaven molt
i vaig aprendre molt
i vaig dir
jo vull aquest
d'aquest tipus
de feina
després vaig conèixer
l'Albert Tom
i buscava una sotsdirectora
pel programa
a l'hora del pati
i com que era un contenidor
on hi havia una mica de tot
que hi havia actualitat
però també hi havia seccions d'humor
que hi havia el teatre de guerrilla
hi havia molta gent també
que ja feia més xou
doncs mira
vaig estar allà amb ell
i molt bé també
però llavors
li van oferir un programa
a TV3
i va dir
escolta tu vas estar a TV3
ens aniria molt bé
la teva expertesa
i que coneixes la casa
coneixes la gent
i llavors vaig tornar
a entrar a TV3
però de la mà
de la productora
vull dir que es va donar
la circumstància
que vaig tornar
vaig canviar d'edifici
no el d'informatiu
sinó programes
però de la mà
d'una productora
i vaig estar allà
sotsdirigint el club
amb ell
i molt bé també
perquè passava això
des que venia un polític
però també venia
Paulina Rubio
el David Bisbal
i allò era
semblava un circ
de diverses pistes
que és el que a mi m'agrada
que hi hagi una mica de tot
t'agrada una mica de moviment
una mica de tot
però a tu t'agrada
tenir-ho tot molt controlat
com ho fas
amb un programa
d'aquests
per tenir-ho controlat
no pots eh
perquè passa de tot
i això m'ha ajudat
a ser una mica més flexible
també
perquè no sé
recordo
mira fa poc me'n recordava
parlàvem amb un company
que quan va morir el papa
un papa dels que
dos o tres
no sé quin era ja
que teníem de convidar
Javier Gurrutxaga
i va dir
ui
avui tota la programació
és molt seriosa
jo no vull sortir
ara aquí a ofendre
marxo
i se'n va anar
se'n va anar
per la rampa de TV3
jo perseguint-lo
per convèncer-lo
que escolta
entra
que ja li explicarem
que no farem bromes
que puguin ofendre ningú
però vull que em passava de tot
de convidats que volien marxar
en aquell moment
perquè creien que potser
no era el moment adequat
per fer l'entrevista
i bueno
i els que fem programes
ho feu
i ho vas aconseguir
sí sí
va venir
però em va costar
el vaig perseguir
però corrent darrere
vull dir que m'han passat mil i una
hi ha alguna així més que recordis
que sigui divertida
bueno va venir una vegada
que recordo
i això va ser responsabilitat
bé
va venir el grup Juanes
que era quan havien guanyat
no sé quants gramis
per la camisa negra
que havia en aquell hit
i no vam calcular bé
els temps de les escaletes
que això passa
a la ràdio
i a tot arreu
l'escaleta és com el guió
diguem-ne del programa
i si algú que ens escolta
que no sap què és
exacte
uns temps marcats
i llavors no ho vam controlar bé
això
que diem del control
que és que a vegades
s'ha allargat
l'entrevista anterior
vam donar pas
a l'actuació
venut com el gran hit
equip allò
el grup
que ho està petant
i van entrar els crèdits
en aquell moment
els van llançar
perquè és que anaven
fora de temps
i els vam deixar actuant
però ja no estaven sortint
per pantalla
no sé si ho saben
mai que va passar això
però era no ho hem quadrat bé
els hi hem donat pas
s'ha sentit
el primer acord
i continuïtat
a la tele
ja se'ns van anar negres
i els anuncis
perquè estaven fora de temps
i amb el que havia costat
portar Juanes
i se'ls va sentir
re 10 segons
bueno però almenys
se'ls va sentir
sí sí sí
però s'havia un greu
de dir
home pobres
i hem hagut aquí
de tallar
perquè no havíem calculat bé
bueno
això que passa
que potser l'entrevista anterior
s'ha allargat
i ja està
és que no
allò té vida prop
i els programes
i el temps
és un factor important
sí
i jo era
de les que controlàvem
el cronometre
però què pots fer
si hi ha una tertúlia
i un parla més
del que tu creies
i llavors això t'ajuda
a ser més flexible
i a dir
escolta
jo no puc controlar la vida
que la vida tiri
i jo m'aniré adaptant
i després
un gran mestre d'això
va ser Tomàs Molina
que vaig fer amb ell
l'Espai Terra
anàvem sense guió
i allà no saps
què pot passar
perquè no saps
què et preguntarà
què et dirà
i has d'anar fluint
amb la vida
i llavors
per mi va ser
jo que era tan
més alemanya
diguéssim
i l'altre que és
com un italià
més allò llatí
doncs re
ell anava improvisant
donava pas a coses
i jo anant-lo seguint
i va ser un gran aprenentatge
d'adapta't
perquè
ell tira
d'una altra manera
ell no funciona
amb un guió
i et dono peu
i et diré això
i tu em dius això
oblida tant
guió estripat
el minut 1
perquè no el seguia
i això també
em va ajudar
a dir
bueno
tirem-hi
i que s'haurien
que hagi de sortir
i et relaxes
perquè és que no
hi ha un altre
i quan dones el pas
a tenir la teva
primera responsabilitat
com tu
la directora
així
d'un programa
en plan
això és responsabilitat
meva màxima
això va ser
amb el tot es mou
perquè
va acabar l'Espai Terra
llavors em van posar
amb el tot
bueno
hi havia un programa
que era el de la Núria Roca
que va durar un mes
perquè vam entrar
en tot un procés
que tots coneixem
això va coincidir
amb el procés
i després va néixer
el tot es mou
i van dir
com que tu has estat
al club
que és un magasin de tarda
el tot es mou
llavors es va estrenar
de tarda
i tens experiència
i em van oferir
fer la direcció
del magasin de tarda
amb l'Elena Garcia Melero
que és una crack
també aprofito per dir
que és un dels referents
femenins per mi
que la gent a vegades
es pensa que presentar
és com molt fàcil
que ella arriba allà
la maquilla ni parla
i hi ha una feina
al darrere espectacular
i més ella
que és també molt disciplinada
que la dutxa al matí
ja s'està escoltant
a la ràdio
ha llegit tots els diaris
i arriba amb els deures
fets a la redacció
i va ser una etapa
molt interessant
també perquè passava això
també hi havia
va ser tot el tema
del procés
moltes manifestacions
llavors avui allarguem
avui escurcem
avui hi ha una manifestació
i avui salta això
i avui estàs dinant
i corre que entreu abans
i deixaves el plat
a taula al menjador
i anaves a fer el programa
llavors també va ser
com aprendre a fluir
que després això serveix
a la vida per tot
però en aquell moment
és com
mare meva
a mi que m'agrada
ja dies abans
saber tot el que farem
oblida tant
o sigui
va ser un canvi
i gestionar com a directora
perquè hi ha moltes dones
directores de programa
cada cop més
però sí
ha costat una miqueta
però cada cop més
a la tele
la veritat és que
està també bastant equilibrat
o almenys jo tinc
ara moltes companyes
que dirigeixen especials
programes informatius
hi ha molts referents
però quan tu vas començar
no tant
no tant
sí que això és una evolució
que tu has vist
sí que l'he anat veient
sí
i és bonic
i quin era el teu estil
o és el teu estil de lideratge
com creus
també ha anat fent tot el que he pogut
i anar aprenent
perquè a vegades he sigut molt dura
després he vist que no calia
intentar imitar un model
molt autoritari
després he sigut molt suau
i també dius
està bé ser carinyosa i dolça
però les coses han de fer
vull dir que
he anat buscant el meu equilibri
també
a mi m'agrada també
que a vegades diuen
que no hi ha una manera
de fer d'home o dona
sinó que hi ha energia masculina
i femenina
i tots tenim les dues
i les hem de saber integrar bé
i potser l'energia masculina
no vol dir ser home
l'energia masculina
és més d'acció
l'energia femenina
és més cuidadora
o més suau
en les formes
i llavors jo crec
que he anat buscant
això amb mi
equilibrar aquestes dues facetes
i ho has aconseguit
ara hauria de posar-me a prova
sempre continues aprenent
però sí
més o menys
m'he anat ensortint
però assaig i error
com tothom
hi ha coses que ara
les faria diferents
però escolta
no passa res
què li diries al teu i jo
de quan vas començar
des d'aquesta perspectiva
que tens ara
que et pots equivocar
i no passa res
que tot és per aprenentatge
que no cal ser tan perfecte
i que treballes amb molta gent
i hi ha moltes sensibilitats
diferents
a vegades tu fas el que
tu creus que t'agradaria
que fessin amb tu
però aquella persona
és d'una altra manera
i li va haver una altra cosa
hi ha gent que necessita
instruccions molt clares
hi ha gent que necessita
que li donis màniga ampla
i tu només li suggereixis
i ella ja tira
i ho fa a la seva manera
hi ha gent que t'ho consulta tot
hi ha gent que tira milles
i no vol consultar res
i veure que hi ha totes
aquestes formes diferents
de treballar
intentar anar-te adaptant també
no voler fer que algú sigui
com tu creus que ha de ser
perquè això és
desgastar-te d'energia
i no saber treure el rendiment
d'aquella persona
que a vegades
brilla més
fent-ho al seu aire
i llavors tot això
amb aquells de 40 persones
a vegades era com
mare meva
he aplicat això en aquesta
i aquesta
això no
l'altre necessita
una altra cosa
o aquesta persona
tot li sembla un drama
en canvi l'altre
li sembla bé tot
i anar veient
totes aquestes sensibilitats
per això a vegades penso
psicologia no m'hauria anat malament
és el que anava a preguntar
i que al final
l'has fet una mica
una mica
al final
tu clitges de seguida
algú més o menys
com funciona ara
ja amb l'experiència
sí més o menys
i crec que també
hem de parlar clar
això m'ho van dir un dia
i ho trobava estrany
però de dir
ara si tens un nou cap
està bé
escolta com vols que ho fem això
tu vols que t'ho consulti tot
t'agrada que jo tiri milles
o sigui que
també ens podem adaptar
i això també a vegades
hem fet
cursos de guió
he tingut la sort
que a la tele
ens han ofert cursos de guió
i va venir per exemple
recordo Francesc Urteu
que havia fet programes
amb el Miki Moto
i molta gent molt interessant
i també ens deia
tu treballes pel presentador
pregunta-li
quins hobbies té
què li agrada
no vulguis tu
fer el teu guió
i l'altre
que me l'interpreti
i ja està
és un ninot que parla
no, no
coneix el
fes un cafè amb la persona
ja mira
veig que li agrada
enrotllar-se molt
doncs guions
de més rotllo
o no
veig que és molt sintètic
li faré frases més curtes
posa't al servei
una mica
i treballa per l'altre
i fes-li la feina
fàcil i còmode
i per exemple
això em va semblar
un consell superideal
perquè a vegades
un fa
jo vull així
i tu
vinga
fes-ho
i adapta't
i dius
bueno
parlem-ho
parlem-ho entre els dos
que potser
trobem una manera
fàcil d'entendre'ns
clar
i a canviar
tu ara
també estàs treballant
amb gent
productores
com a coordinadora
que són gent jove
perquè ara
suposo que hi ha
equips de gent
de 30 anys
i menys i tot
com ha canviat
una mica
la mirada
generacional
a l'hora de
plantejar programes
o de fer programes
o de gestionar equips
des del teu punt de vista
els veig molt frescos
en algunes coses
veus
en alguns casos
no sempre
que falta més experiència
aquesta sensibilitat
de dir
aquest comentari
potser ho fem
alguna gent
els veig més atrevits
molt llançats
per algunes coses
va superbé
que tu no t'atreviries
a fer segons què
o creus
ui això per demà
no ho tindrem
i ells
ni ho dubten
i van
vinga
cap endavant
i en altres casos
dius
escolta has pensat
que potser això
hi ha una sèrie de gent
que pot ferir-li
i també veus
que sobren
i ah
doncs potser sí
doncs sí
ja ho trec
això
que potser molesta
molta gent
o no
o no senta bé
aquest comentari
però sempre es dialoga
tot
vull dir que tot
és pactat
de dir
com ho veus tu
com ho veig jo
i els veig molt oberts
molt oberts a parlar
molt oberts a fer
reflexions i debats
i sobretot molt atrevits
en moltes coses
i a vegades
jo tinc més aquella cosa
potser perquè havia fet
producció
de vols dir que
que amb aquest pressupost
es pot arribar a fer això
i s'ho maneguen
demanen una col·laboració
i se'n surten
i dius
ui vols dir que per demà
això estarà fet
ai ai ai
ai ai ai
i sí
i ho aconsegueixer
i dius
escolta doncs molt bé
hem de ser més atrevits
tu confies normalment?
sí
sí perquè
també he après a fer això
perquè si no
també estàs transmetent
aquesta desconfiança
i la gent treballa tensa
i a vegades tu
no ho acabes de veure
molt clar
però dius
escolta jo veig
que aquesta persona
està segura
donem aquest marge
i a vegades tinc el meu
pla bé per si de cas
allò que dius
bueno
si plou jo crec que
això ho podem fer allà
per si de cas
però sí que
dones màniga ample
perquè les coses
acaben sortint
jo faig la broma
que ja ho saben molts
que dic
Déu no només existeix
sinó que li agrada la tele
i sempre ens ajuda
i hi ha moltes coses
que dius
no sé com
però ha sortit
i ara coordines
però també fas direcció
encara d'algunes coses
per exemple
les campanades
les campanades
l'he fet els últims dos anys
i el film musical
de la Mercè
la retransmissió
i surten bolus d'aquests
que els dic jo
que mira
et donen aire
perquè durant un mes
o una setmana
o el que sigui
fas una cosa diferent
i és divertit
tot i que les campanades
escolta jo
que soc una mica despistada
ai
i allò dels quarts
em feia patir
si ho farem bé
si sortirem a l'APM
i res
la maquinària funciona
tothom sap el que ha de fer
ho he fet amb el Miqui Núñez
i la Laura Scannis
que són encantadors
m'ho han posat molt fàcil
i ha anat molt bé
i estic molt contenta
la veritat és que m'ho passo bé
tot i que pateixo
perquè sé que és una nit
que hi ha molta gent mirant la tele
i bueno
per això també va haver
tota l'experiència
de bueno
relaxem
confiem
i tot això
l'experiència que la parlem
d'on et ve
que et ve molt del yoga
i la meditació
però abans
volia passar per aquesta part
bueno
has parlat de la Laura Scannis
i del Miqui Núñez
que abans ja parlem una mica
tot i que
tinc una ment que diu
que a Catalunya
exactament no hi ha
un star system
que sí que hi és
que sí que hi és
va sorgir a poc a poc
però et volia preguntar
per això
per la gestió
amb la tele
o potser és una creença externa
s'ha de fer molta gestió d'egos
o no?
o la gent més o menys?
jo crec que abans
més
perquè era com
molt diferent
ser presentador
i potser hi havia un estatus
i a vegades no és culpa
del que presenta
és l'entorn
que ja ho fem
vols que et porti això
vols que et porti l'altre
vols que
i a vegades
potser en algun cas
ha passat
però jo a la gent jove
els veig més naturals tots
a la Laura Scannis
l'hem vist fent la travessa
i quan hem anat a visitar
el rodatge
estàvem al seu entrepà a terra
a la muntanya
esmorzant en tot l'equip
integrada totalment
com una més
és veritat que després
et maquillen
et pentinen
i aquella cosa
una mica diferent
també viuen de la imatge
i és normal
però
cada cop els veig
potser això
perquè són gent jove
o perquè hi ha molta més gent
que està fent pantalla
i llavors és
també hi ha més edat
que són així
Antimillan
en Quim Masferrer
no els conec de fa 20 anys
i no els he vist canviar
de caràcter
ni que se'ls hagi pujat els fums
però
bueno sí
crec que a part
és agraït
que puguis estar amb l'equip
que aprenguis
que
copsar també
les seves opinions
creure't Déu
i anar per lliure
crec que ho gaudeixen més
i per sort
he trobat gent molt maca
també
i que als equips
a vegades també
els fan molta broma
i bé
la veritat
i aquesta gent jove
jo crec que també
ho tenen com més
molts ja estan a xarxes
ho han naturalitzat més
que la gent pel carrer
els assenyala
o que entren a un restaurant
i tothom gira
llavors ho viuen
amb molta normalitat
potser abans era
quan hi havia tan poques teles
el que sortia
era com
bueno no
sí
aquests dies
s'ha celebrat
no sé quin aniversari
perquè ja perdo jo la memòria
d'Operació Triunfo
que va ser un fenomen
però clar
és que tampoc hi havia xarxes
ni hi havia res més
al voltant
jo crec que hi ha fenòmens
que ja són bastant irrepetibles
ara
perquè ara hi ha moltes plataformes
i moltes
bueno
i molta possibilitat
un consum diferent també
la gent jove consumeix diferent
ja no se seu davant
d'una
d'una parella
no
em deia una amiga
que el seu fill de 3 anys
mirant per l'iPad
alguna sèrie de dibuixos
li van sortir uns anuncis
i es va posar a plorar
volem dir que és això
anuncis
saps
que va tallat aquí
estan acostumats
a veure el que volen
i quan volen
i és un consum diferent
no sé com acabarà això
i espero que tinguem feina
molt de temps
però
bueno
de cop també
hi ha més producció audiovisual
sí
la veritat és que estem en un bon moment
jo tenia amics
que hi havia èpoques
que ai
ara porto un mes que he parat
i ara veus que la gent
no li he passat aquesta feina
a un amic
ho he hagut de dir que no a això
perquè estic
i llavors el món audiovisual
està vivint un moment
molt bonic
de molta feina
crec jo
i ara
jo faré
om
sí
i entrarem
en la fase
de com gestiona
la Irma
tot aquest
aquest circ
de quatre pistes
que gestiones
en la teva feina
sense perdre
la compostura
i amb això
suposo que
d'aquella experiència
de l'aparcament
de quan eres jove
vas entrar
en el món
del yoga i la meditació
fins al punt
que vols fer cursos de meditació
si pots
sí, sí, sí
o t'agradaria
diguem
m'encanta
per mi és una eina
ho reformulo
t'agradaria
compartir aquest coneixement
amb la gent del teu entorn
crec que és bàsic
què t'ha donat
el yoga i la meditació
explica-ho una mica
és que no concebo
la meva vida
sense aquestes eines
no puc
o sigui
ja hauria petat
m'hauria agafat una cosa
perquè la feina aquesta
és com molt estressant
i si ets perfeccionista
i controlador
i veus que passen aquestes coses
que no controles res
marxaries enrabiat a casa
cada dia
o amb atacs de cor
i llavors
vaig començar a fer el yoga
com per calmar la ment
per relaxar-me
vaig anar aprofundint
i vaig veure
que era una eina inesgotable
o sigui
no té fi
comences
només per estar més bé
i més tranquil·let
i comences a veure
que és una feina
d'autoindegació
que et permet conèixer-te
observar més els altres
empatitzar
no pensar les coses
d'una manera tan personal
dius
escolta'm
aquesta persona
potser m'ha parlat
amb un to
però ja veig que no té a veure amb mi
que és que potser té un mal dia
potser a casa li ha passat alguna cosa
llavors
en una feina
on treballes amb tanta gent
amb aquests timings
de
és que això és per ara
tot és estressant
poder estar allà
amb calma
amb aquelles turbulències
per mi és impagable
i tant és així
que em vaig treure el títol
de monitor de ioga
i el de mindfulness
de meditació
i per mi és com una eina
d'aquelles que està allà
però que espero compartir-la
perquè és que per mi
m'ha canviat la vida
m'ha canviat la vida
jo soc una persona
que som bastant riallera
i pot estar caient
a trossos
tot el que hi ha al meu voltant
i la veritat
és que normalment
estic bastant en pau
sí que tinc moments
que també
uf
això se m'ha endut per davant
però em recoloco ràpid
i torno a mi
que és on he d'estar
no estava perduda aquí
amb el que passa
que no pots controlar
és que clar
és com quan estàs en un embús
d'aquest serveix
enfadar-te
si és que estàs allà
no hi ha un altre
relaxa't i disfruta
del moment que estiguis allà
això és una mirada
que tothom valora
però que poca gent aplica
he de dir
no ho sé per què
jo em faig un fart
de dir-li a tothom
prova això
prova l'altre
no ho sé
potser
hem de descobrir-ho
que això ens pot fer
és que és salut
jo
fa molts anys
que estic molt bé de salut
i penso
és que no és casualitat
és perquè
bueno
em cuido
dormo bé
i no em prenc les coses
a la tremenda
i a vegades a la feina
encara hi ha gent
que ha passat això
ha sortit una falta
d'ortografia
que a vegades passa
pot passar
em vull morir
i penso
mare meva
que dramàtic
ho sé que hem tret de seguida
la que ens hem adonat
i ja hem estat el cas
i som humans
i a vegades pot passar
que vas amb les presses
i hi ha algun error
doncs
home està bé que no en fem
està bé que millorem
però si ha passat
tampoc estarem una setmana
fustigant-nos
vull dir que
tirem cap endavant
que després ve un altre programa
i què és per tu
el sentit de l'humor?
per mi és bàsic
o sigui
és que m'agrada molt
riure'm
de mi la primera
perquè jo
també faig algunes
que dic
mare meva
la que acabo de muntar aquí
i és bàsic
i sortosament
treballo amb gent
que em segueix bastant la corda
o jo els hi segueixo a ells
i és bàsic
és que és salut
jo he de riure cada dia
i al cine
avui ho li deia
a una amiga
que em recomanava
una pel·lícula
i li deia
però sortiré malament
perquè no vull sortir malament
del cine
vull anar i passar-m'ho bé
no vull sortir
i estar baixa
perquè
i consumeixo
si he de consumir coses
m'agafo comèdies d'aquesta
Friends
l'he vist no sé quantes vegades
i segueixo rient
com una tonta
avui m'ha dit una companya
que no pot anar a veure
fa i mi no he cansat
de diumenge
té unes entrades
i jo l'he comprat
perquè dic
escolta
jo no perdo oportunitat
perquè
allas coses
que entro
i surto
amb la vibració
més alta
del que he rigut
per mi és bàsic
i per sort
hi ha bastant
bon humor
sempre al meu voltant
i quan no
és això que dèiem
de la xarxa d'amics
o de companys
que algú fa la broma
quan tots estem
com molt capficats
i estem en un bucle
i estem allà
donant importància
a una cosa
que potser no la té
i algú que t'ho trenca
amb un acudit
o que t'ho trenca
amb un comentari
i ja està
ja sortim d'allà
i llavors
funciones millor
és que és evident
que quan no estàs
en plan reactiu
allà no sorgeix
la creativitat
per trobar solucions
de res
en canvi
quan hi ha un ambient
més distès
i hem fet una broma
acabem trobant solucions
i moltes vegades
són molt millors
que les que estaven previstes
està molt bé
que hem de confiar
i la creativitat
on la busques tu?
doncs no ho sé
una mica
a vegades em ve la idea
no ho sé
no sé d'on sorgeix
consumeixo això
a moltes pel·lícules
m'agrada molt el cinema
m'agrada molt les sèries d'humor
i a vegades
me'n recordo d'algun sketch
i ho veig adaptable
o ara per exemple
quan vam fer les campanades
jo havia vist una actuació
de Coldplay al carrer
vaig dir
ai per què no fem una actuació
al carrer
perquè això
dona molt de joc
la gent s'apunta
anima
fa ambient
estarem allà
Maria Cristina
amb un milió de persones
i a vegades
no saps molt bé
ni d'on no has tret
o potser has vist un videoclip
o t'ha vingut
no ho saps
amb una conversa
amb algú
i dius
ai això podríem adaptar
això podríem funcionar
i per això m'agrada
aquesta part
que era la que em faltava
una mica informatius
i ara cap a on mires
què t'agradaria fer
perquè ara estàs coordinant
per tant la coordinació
és diferent de la direcció
tot i que fas aquests programes
exploràrics
cap a on vas
de tant en tant
em ve alguna idea
la presento
als meus caps
moltes vegades
no hi ha pressupost
per fer-les
o no es pot fer
en aquell moment
o no tenim recursos
i d'altres
sí
guardem-ho
això d'aquí mig any
ves-ho treballant
i allà està
en el calàs
i a mi això em dona
molta vidilla
que a futur t'agradaria
tornar a dirigir
alguna cosa llarga
que no sigui una cosa puntual
exacte
i sempre m'ha agradat
a veure si trobés
aquesta fórmula
una mica com fa
en Gaspar Hernández
de l'ofici de viure
si trobés barrejar
el periodisme
amb la psicologia
i posar-hi humor
això ja seria la bomba
poder fer broma
de com som
perquè a vegades
fem molta gràcia
vistos des de fora
quan estàs en calma
i veus els conductes
que tenim tots
però això és el llibre
de 5 notícies de GURP
sí
exacte
un extraterrestre
Eduardo Mendoza
si algú no sap
de què parlo
és un llibre antic
però molt recomanable
sí
sí
dius
amb visió d'extraterrestre
i que ens haguem enfadat
per això
o que haguem fet això
que semblem a les reunions
nens de 7 anys
sí
fa molta gràcia
i llavors
poder fer broma
que ja hi ha molts memes
d'aquests desarrollos espirituals
que fan riure molt
penso
això és un programa de tele
aquí mira
ja ho deixem
jo crec que donaria
això funcionaria
sí
perquè tots tenim
les mateixes pors
les mateixes passions
les mateixes
ens preocupen
les mateixes coses
en el fons
tots volem ser feliços
i viure bé
i llavors crec que
això és universal
i llavors poder fer broma
a vegades del que fem
per arribar a aquests estats
que a vegades estem fent el camí
cap a la inversa
crec que donaria
molt de joc
una sitcom
o un programa
en què es fes humor
del tarannà
que tenim moltes vegades
ajudaria
de com són vosaltres
humanes
sí
jo a vegades
això els més joves
no m'entenen
però en els acudits
de l'Eugenio
hi ha molta saviesa
de la conducta humana
tal qual
i amb les meves
a vegades fem servir
aquests acudits
que la gent més jove
mira com
què diu aquesta
però potser
diem
sí sí
però hi ha
algú en mar
aquest és un acudit
molt de la nostra generació
i és interessantíssim
crec que donaria
molt de joc
fer aquesta barreja
molt bé
doncs espero
que tinguis sort
amb això
i ara després
acabant el programa
ja recuperarem-la
per aquesta que t'agrada
de la part
de l'esperit humà
però anem a parlar
primer
del personatge
que ens portes
que és molt interessant
de les dones
amb història
ens portes
una artista
la Hilma Afklin
que és un artista
que va néixer
el 1862
va morir el 1944
i va ser una pintora
soca molt visionària
pionera de l'art abstracte
i va ser una figura
fonamental
ara
amb la relectura
de la història
o sigui
aquestes coses
que fem ara
de fer visible
dones
que han sigut invisibles
durant moltes dècades
en aquest cas d'ella
o algunes segles
i ella
va fer una obra
molt interessant
vinculada
amb l'extracció
vull dir
de fet
tu la tries
perquè vas veure
una exposició
al Guggenheim
i vas fer una cosa
d'aquelles
que a tots
ens agradaria fer
almenys a mi
que és
agafar una via al matí
bueno
ho he fet un cop
però va ser
per anar a dinar a Mallorca
no és la mateixa gràcia
que d'haver
una exposició
a Bilbao
però tu ho has fet
per anar a Bilbao
a veure
que és una exposició
de la Hilma Afklin
al Guggenheim
i tornar
sí, sí, sí
en una conferència
van citar aquesta autora
i van dir això
que era una dona
de finals del segle XIX
que havia sigut
la pionera
de la pintura abstracta
però després va venir
Kandinsky
uns anys després
i mondiant
sí
i llavors ja van dir
que aquesta dona
ningú va saber
quasi de la seva existència
i amb unes amigues
vam dir
es deu ser interessant
perquè a més ella deia
com molts artistes
que això ho trobo molt interessant
deia que no ho feia ella
que ella era l'eina
l'instrument
però que això
li venia inspiració
no sabia d'on
i que ella plasmava
allò que li havia vingut
amb imatges
que ara potser
algú diria
que era mèdium
o canalitzadora
o senzillament
s'inspirava
i li venia la idea
i la plasmava
i ens va agradar
aquesta barreja
i llavors vam dir
ai la podríem anar a veure
a Bilbao
o al Guggenheim
i mirem
i s'acabava
al cap de quatre dies
uf
què fem
i vam dir fem
i em va semblar
una bogeria
però mira
com que estàs oberta la vida
dius
anem-hi
tornem
i ens vam passar
molt bé
al museu
ens vam estar
com set o vuit hores
que jo no ho havia fet mai
de tan apassionant
que ens va semblar
l'obra d'aquesta dona
a més paràvem a cada quadra
i tu què hi veus aquí
i tu què hi veus aquí
i vam estar allà
que ens hi vam passar
tota la jornada
però em va semblar
molt interessant
pel fet aquest
que ningú li va fer cas
que ella ja va veure
que aquella obra
no s'entendria
en aquell moment
i que va dir
escolta
un cop em mori
que triguin bastants anys
a ensenyar-la
20 anys
ho va posar al testament
i hi va dir
molt més encara
que les seves pintures
ella va morir al 44
i ella va posar
al seu testament
que les seves pintures
no es podien mostrar
fins 20 anys
després de la seva mort
perquè considerava
que no s'entendrien
i de fet
va ser
als anys 80-90
que comença a reneixer
el seu llegat
i la primera gran exposició
de revalorització
de la seva obra
és de fa dos dies
de fet
és el Guggenheim
de Nova York
el 2018
o sigui que 60-70 anys després
hem pogut veure
la seva obra
i va estar
que va rebre
un milió de visitants
allà
i que suposo que després
ella
bé a més era una persona
singular
en el seu moment
ella va néixer
amb una família aristocràtica
sueca
a Solna
a prop d'Estocolm
i des de molt petita
ja tenia aquest interès
pel món natural
i la pintura
i va morir
la seva germana
i es va interessar
molt per l'espiritisme
i va formar
part d'un cercle
de dones
que s'anomenaven
les 5
que practicaven
sessions de mèdia
un automatisme
que això que dèiem
que ella considerava
com que
li havia vingut
la informació
ves a saber
d'on
que ella només
estava oberta
i a veure
quina informació
li baixava
sí
llavors
és l'any
entre el 1906
i el 1915
va pintar una sèrie
de 193 quadres
que s'anomenen
pintures per al temple
que és aquesta col·lecció
que avui es considera
una de les primeres expressions
de l'àra abstracta
de la història
però
bueno
perquè no representaven
no era realista
no
crec que es guanyava la vida
fent retrats
però a ella
el que li agradava
era això
a més deia
que pintava
i no rectificava res
tal qual li venia
ella ho plasmava
sí
sí
el que passa
que quan es va morir
la veritat
és que es va conèixer
més que en Dinskri Mundial
en tot aquest sector
que no
que no ella
tot i que va deixar
1.200 pintures
i 125 quaders
doncs
estic molt contenta
que ens hagis recobrat
la Hilma Fklin
doncs mira
una troballada
aquest any
perquè
sí
jo de les coses
que més m'agrada
fer en aquest programa
és quan me parleu
de dones
que jo no sabia
ni que existien
jo tampoc
m'ha encantat
m'assembla
super
super
i m'assembla molt bé
que l'havíem recuperat
i bueno
encoratgem-me
que se tornin a fer
més expos
tant de voler
Barcelona
i la puguem anar a veure
com a mínim cançons
perquè
si no
seria una mica
molt interessant
i amb això
entrem
en els últims 5 minuts
de programa
que és el que jo li dic
el toc final
que és aquí
on anem a comentar
un parell de coses
per conèixer-te una mica més
i llavors tu deies
que ets d'humor
però ets més d'humor ràpid
o d'humor així
una mica més
elaboradet
diria que una mica tot
la cosa més tonta
em pot fer riure
i estar una hora rient
en una obra de teatre
d'una cosa que ha passat fa estona
i
l'humor negre
també em fa molta gràcia
una mica tot
o sigui la veritat
és que
que no sigui molt tonto
però
però és que
a vegades em pilla amb el dia
a mi tonto
i també em fa gràcia
vull dir que no
tot
l'humor em va bé tot
hi ha alguna escena
de tele o de cinema
que tu te l'hagis vist
com a mil vegades
i que et defineixi una mica
els capítols de Friends
quan la Phoebe
i la Jennifer Aniston
la Rachel
veuen per la finestra
una parella
que creuen
que són amics
i que no hi ha
embolic
i se'ls veuen allà
que s'emboliquen
i un no ho sap
l'altre no ho sap
és una escena mítica
que la torno a veure
i torno a riure
i es nota
que als actors
se'ls escapava el riure
mentre la feien
o sigui que
qualsevol capítol de Friends
em sembla perfecte
tu ets viatgera
sí
m'agrada
on t'agradaria
on has viatjat
que t'agradaria tornar
i on t'agradaria anar
que encara no has anat
m'agradaria repetir
a Egipte
que hi vaig anar
fa molts, molts anys
i crec que
potser en aquell moment
no ho vaig valorar
com tocava
per ser més joveneta
i fa calor
allò que no estàs
tant pel que has d'estar
i m'agradaria tornar-lo a gaudir
i no ho sé
hi ha molts llocs
on m'agradaria anar
a Mèxic
per exemple
em crida molt l'atenció
Mèxic
molt
hi ha algun viatge
on les dones
t'hagin semblat
per la cultura
singularment
que t'hagin cridat l'atenció?
Mira, llocs on
les dones
tenen un pes
així com molt
també xamànic
podria ser
des de Hawaii
que les dones allà
hi ha una cultura
molt del perdó
de la gratitud
i també la Índia
les dones de la Índia
llocs així
on les dones
són una mica
una mica bruixes
on els hi va
una mica
el rotllo
xamànic
això em crida
molt l'atenció
t'agrada llegir
però lleixes molts temes
vinculats
amb el desenvolupament humà
sí
des de sempre
i si haguessis de recomanar un
m'agrada molt
Dejarir
de David Hawkins
Dejarir
n'està en castellà
sí
t'ajuda a dir
totes aquelles creences
que tens molt aferrades
que a vegades són molt limitants
deixar-les anar
i si hi ha una altra possibilitat
a vegades diem
per aconseguir això
s'ha de treballar molt dur
i si hi ha una altra possibilitat
anar deixant anant
no tancar-te amb una idea
molt quadrada teva
perquè quan la deixes anar
i t'obres
apareixen altres opcions
que no havies contemplat
i em sembla una tècnica
l'explica en el llibre
fabulosa
perquè és que de veritat
que s'obren perspectives
que ni t'imagines
a vegades dius
és que això no ho aconseguiré
si no faig tal
no, no
hi ha molts camins
per arribar a molts llocs
i aquest em va impressionar bastant
el Dejarir
de David Hawkins
el buscarem
sí
i el primer que fas
quan t'aixeques què és?
doncs mira
a part de la cosa
més de dutxar-me
i tot això
esmorzar
jo necessito
com que quan vaig començar la tele
estava en el matinal
que entrava a les 5 de la matinada
i esmorzàvem a les 9
com si s'acabés el món
o sigui entrepans de botifarra
un cruzant no
o sigui
de debò un esmorzar contundent
i m'ha quedat això
i jo em llevo
i el primer que faig
és esmorzar
i el més fort que pugui
però ara ja no fas aquest horari
no
però m'ha quedat aquesta cosa
d'esmorzar
només llevar-me
i menjar bé
un bon entrepà
dinar me'l puc saltar
si fa falta
o què passi
però l'esmorzar
és sagrat
i bé
de senyoreta
i ets més de cafè o de te
més de cafè
m'agradaria no prendre'n tants
i passar-me més el te
però tiro cap al cafè
i de muntanya o de mar
que són aquestes preguntes
que ens
doncs mira
les dues coses
m'agrada molt el mar
però no per contemplar-lo
i molt a la sorra
no per estar
m'agrada anar a l'hivern
per exemple al mar
m'agrada
però no la platja
com a tal
del mes d'agost
d'anar a les 8
a plantar la tovallola
no
m'agrada el mar
a l'hivern
a la tardor
i la muntanya
també m'agrada molt
també
tot el que estigui
en contacte amb la natura
ens alimenta l'esperit
és sa
i quan
si et perds
on te busquem?
bona pregunta
doncs m'agraden molt
les llibreries
em perdo les llibreries
m'hi puc passar hores
sóc pesada
a vegades vaig amb gent
i és com
podríem marxar ja
i jo em perdo allà
mirant els llibres
és on sempre m'ha encantat
potser tindria una llibreria
també
sí?
sí, m'encanten
però en paper
a vegades no m'ho puc permetre
perquè ja no tinc espai
sí, aquest és un tema
però si pogués
seria el llibre
clàssic
aquest és un tema
pues Irma
m'ha agradat molt l'entrevista
però hem arribat al final
m'ha passat rapidíssim
moltes gràcies
per convidar-me
moltes gràcies
a vosaltres
t'hem conegut una mica
ens ha explicat
què és això
de ser coordinadora
de programes
i seguiu veient la tele
i tant
i tant
i tant
gràcies a l'Iarjona
com sempre
per la part tècnica
i gràcies a qui ens escolteu
per ajudar-nos a conèixer
heroïnes quotidianes
on potser no les aniríem
a buscar mai
recordeu com sempre dic
que estem al segle
de les dones
però queda
molta feina
a fer
i aquí seguirem
fent xarxa
Notícies en xarxa
Bona tarda
són les 7
us parla
Mercè Roural
Bé, bé