Aquí comença Heroïnes quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren al llarg de la vida.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Carlota Serra,
Jorba, farmacèutica, dietista i nutricionista
i actualment focalitzada en la psico-neuro-immuno-endocrinologia.
Ho he dit bé?
Ho has dit perfecte.
PNI, pels amics i amigues que ens escolten, no?
Exacte.
PNI, PNI.
PNI, que no...
Bé, jo una mica sí perquè en aquests últims temps,
evidentment com que el tema de la salut sempre t'ocupa,
però en el meu cas més gana et fas, més t'ho mires, no?
Tu ets molt jove, però...
Bé, doncs és una vessant que alguna gent coneixem i altra no.
Per tant, m'agradaria molt que comencem explicant per aquí.
Bé, primer donar-te bona tarda.
Bona tarda.
Molt contenta que ens acompanyis.
A Ràdio Molins de Rei.
Tu que has viscut aquí uns quants anys de la teva vida.
Correcte.
Des dels 7...
Des dels 7 anys, correcte.
Des dels 7 fins l'any passat que vaig independentitzar-me a Barcelona.
Vas, però bueno, coneixes...
Bueno, has estat...
La teva adolescència infantesa a Molins de Rei.
I ara, que t'has independentitzat
i que estàvem comentant una mica què et dediques,
un dels focus...
Parlarem de farmàcia, parlarem de dietètica,
parlarem de nutrició,
però volia començar per aquí, per la PNEI,
que és la psiconeuroimmunoendocrinologia.
Però amb paraules que jo les entengui.
Exacte.
Doncs sí, l'actual és que la paraula no és una paraula que és molt amigable,
però això bàsicament és medicina integrativa
o el que jo practico, que és la nutrició integrativa,
que és el que...
Doncs jo soc nutricionista, faig això, la nutrició integrativa.
I doncs és bàsicament buscar la causa dels problemes,
en comptes de posar-li parxes.
Per exemple, si...
Ho explico amb un exemple que penso que s'entendrà millor.
Si tu, per exemple, tens un mal de cap un sol dia,
bueno, no passa res, et prens l'ibuprofè,
i si això te'n va, doncs ja està.
Però què passa si aquest mal de cap és recurrent?
Ve un dia, ve l'altre, ve l'altre...
Clar, i tu et vas prenent ibuprofens, ibuprofens, ibuprofens...
Què passa? Doncs que no estàs tractant la causa realment.
És a dir, per què hi ha aquest mal de cap recurrent?
Què és el que està causant?
Llavors la medicina o la nutrició integrativa
tracta bàsicament d'això, de buscar l'origen
per posar-li solució d'aquesta manera que no es repeteixi.
Per tant, d'una manera, diguem-ne,
que no és només amb la part aguda,
sinó de pensar una mica les causes últimes que poden haver darrere.
Exacte, sí, sí, sí.
I això és un tipus de...
La nutrició integrativa, en el teu cas,
és un tipus de matèria molt nova, fa molts anys que funciona...
Ostres, doncs em sembla que fa bastants anys,
perquè, si no m'equivoco, el pioner va ser Xevi Verdaguer,
que és el meu professor actual del màster.
Però sí que és veritat que, tot i que fa temps que sí que està rodant i demés,
crec que ha sigut en els últims anys que ha cobrat força, per sort.
I que ha agafat volada.
Exacte, exacte.
La gent es preocupa més amb la seva salut, ara, tu creus?
Jo penso que sí.
Jo penso que en els últims anys hi ha com més interès en saber què és el que ens està passant
i de posar-li solució, el que dic, no només un parxe, sinó solució definitiva.
Definitiva voldria dir canviar hàbits, canviar alimentació, canviar prendre suplements...
Depèn, depèn.
Generalment, jo penso que la base és l'alimentació
i, segons el que jo veig en consulta i a la farmàcia i a més,
és un pilar que és fonamental.
Després, sí, hem de valorar la suplementació en determinats casos específics
perquè hi ha algun dèficit o perquè realment es necessita
per recuperar la funcionalitat, doncs es suplementa.
Però la base, des del meu punt de vista, és sempre l'alimentació.
Sempre a partir d'aquí.
I ens alimentem bé, tu creus, en general?
Cada cop millor, també, perquè també és això, no?
Que hi ha més exposició, o sigui, es parla més d'això a les xarxes
i penso que també la gent agafa consciència
del que és l'alimentació saludable,
però així com també hi ha molta informació,
també hi ha molta desinformació.
Llavors, penso que potser sí que ens tenim una tendència
cap a alimentar-nos millor,
però l'haver aquesta barreja d'informacions tan disperses
o tant de volum d'informació, també ens podem perdre en el camí.
I quins són els perills més greus de perdre't?
O quins errors serien els més greus?
A veure, jo penso que el primer de tot seria
potser les deficiències nutricionals.
És a dir, parlo de l'alimentació, no parlo de...
Bé, primer que hi hagi una malaltia,
és a dir, que seguint alguna moda acabem alguna malaltia.
Per altra banda, o sigui, una altra cosa que podria passar
seria interaccions amb els medicaments o amb els complements.
Una cosa que ara està molt de moda és la suplementació,
però no ens preguntem si realment no necessitem,
després si aquest suplement és realment efectiu,
no ens farà pensar la qualitat d'aquest suplement
i després el que dic, no?
Si aquest suplement interacciona amb un altre
i o perd efectivitat o es potencia l'efecte
i pot arribar a la toxicitat.
Clar.
O sigui, que moltes d'allò de l'automedicació,
dolentíssima.
No, clar, o sigui, ni amb els medicaments,
que això, sisplau, que ningú ho faci,
però tampoc amb els suplements.
Penso que sempre s'ha de buscar
el consell d'un professional de la salut.
I fer-ho bé.
Sí.
Anem a començar pel principi.
Tu ets, ja ho hem explicat,
ara vius a Barcelona,
però has viscut molts anys a Morins de Rei,
que és aquesta ràdio que ens acull,
aquest municipi meravellós.
Quan eres ja joveneta,
tu com has decidit dedicar-te a la salut?
A veure, jo ho tenia bastant clar,
perquè també vinc d'una família aquí de farmacèutics
i la salut...
Pare i mare, tots dos.
Pare i mare, correcte,
pare i mare tots dos són farmacèutics.
Llavors, jo sempre ho he dit,
que he crescut entre medicaments.
Sempre llavors he tingut aquesta curiositat
per la salut.
Sempre, no és que hagi sabut més que la resta,
ni de conya,
però sí que, bueno,
tant la mare farmacèutica que em deia,
eh, doncs pren-te això,
doncs jo ja sabia alguna cosa més que no...
Llavors, jo penso que això ha tingut molt a veure
amb què jo em dediqués a aquest món.
Cap aquí.
Tu és una noia curiosa i estudiosa.
Les dues coses són fonamentals per estudiar farmàcia?
Perquè és una de les carreres més dures que hi ha.
Bé, totes...
En principi, la universitat ha de ser complexa,
però farmàcia, diguem-ne,
cap al detall de la carrera,
és complexa.
Jo penso, jo que he fet dues carreres,
bueno, vaig fer el doble grau,
però al final són aquestes dues carreres,
farmàcia i nutrició.
Farmàcia és una carrera que és molt, molt dura.
O sigui, realment es necessita potser més dedicació
potser que intel·ligència,
o potser les dues, no ho sé.
A veure, al final també,
encara que no siguis curiós,
si tu hi fiques esforç,
jo penso que si tu treballes ho pots aconseguir.
Clar.
A casa teva, però,
ta mare és farmacèutica,
que ta mare es diu...
Rosa.
La Rosa.
Però tenies dues àvies estupendes,
que elles no eren farmacèutiques.
No.
Bueno, l'àvia de part de mare,
la Mari Carme i la...
Sí, la Rosa.
I la Rosa Maria.
Sí, la Rosa Maria.
No, elles no van estudiar,
sí, suposo que van estudiar al col·le,
suposo, però després...
Venen d'una altra època.
Sí, exacte.
Estudis superiors no van tenir,
com dius,
que venen d'una altra època.
però, bueno, les dues sí que sempre
doncs s'han espavilat i han...
La veritat és que han marcat el seu camí
dintre de les seves possibilitats.
O sigui, les dues penso que són
superespavilades i tot això,
tot i que no tinguessin una base
sòlida de coneixement,
doncs això, no?
Han seguit, han pogut fer el seu camí.
M'agrada parlar de les àvies, a mi.
De les mares també,
però de les àvies molt.
Què tens tu d'aquesta nissaga femenina?
Què trobes?
En què t'identifiques
quan et mires de com ets avui en dia?
A veure, jo penso que una de les coses
que he tret,
de la part de les meves àvies,
és això, la perseverança
i com el fet de perseguir
o seguir el teu camí,
tot i els obstacles, no?
Aquesta perseverança,
aquesta constància,
aquesta constància.
El que dic,
seguir, seguir, seguir,
tot i no queixar-se també.
O sigui, tot i que passin 50.000 coses,
tot i que no sigui un bon dia,
tot i que...
Doncs seguir, seguir, seguir, seguir, seguir.
I seguir, seguir estudiant i seguir...
Bueno, parlo en general, eh?
És a dir, no només parlo
a nivell professional,
sinó la vida.
A nivell vital.
Sí, sí, sí.
Llavors, tu tenies, bueno,
tenies, venies de família de farmacèutics,
ets la gran de tres, no?
Un nen i una nena.
Això marca, ser la gran?
Sí.
En el meu cas, jo penso que sí.
O sigui, també,
en el meu cas,
crec que m'ha marcat bastant.
O sigui, els meus pares,
els dos són persones
molt...
Bueno, no treball...
També treballadores,
però no va dir molt...
Que tenen molt marcades les coses.
Llavors, crec que això també
m'ho van inculcar des de ben petita
i, clar, ser la germana gran
indirectament també inclou
una responsabilitat,
que és ser la figura
que els teus germans...
Que ets una referent.
Bueno, no sé si ets referent,
no sé si ets referent per ells,
però, vamos,
que indirectament pot ser que ho sigui, sí.
Que ho pots tirar cap aquí.
Sí, sí, sí.
Doncs acabes estudiant farmàcia,
però per què et decides
complementar amb dietètica i nutrició?
La veritat és que no ho tenia clar,
com qualsevol adolescent
als seus 18 anys.
Volia fer una...
És a dir, no volia fer farmàcia
com els meus pares,
això que un poco rebelde,
però sí que tampoc se tenia molt clar
el que feia.
Llavors vaig decidir,
bueno, doncs mira,
faig farmàcia,
però a més a més faig
aquesta nutrició,
que és el que em diferencia
una mica dels meus pares
i penso que pot ser interessant
la combinació
de les dues disciplines.
Però aquesta branca,
aquesta disciplina,
a casa teva no hi era.
No, no, no que va.
No, no, és més,
quan vaig començar jo a estudiar
a la carrera,
vaig començar a implementar
les coses que jo prenia
a la facultat,
van ser canvis,
és a dir,
que vam notar la diferència.
Van ser canvis no sobtats,
però sí que vam veure això, no?
Coses que passàvem de fer
en aquell moment,
que teníem supernormalitzades,
un exemple claríssim.
Mira, posaré dos exemples
que penso que també pot ser
interessant per la gent
que t'escolti.
Ens escolta.
Sí, per una banda.
El primer és que la meva mare
o el meu pare
feien patades fregides
quasi cada dia.
És que estan boníssimes.
Ja, estan boníssimes,
però són molt poc saludables.
Bueno, d'entrada,
és a dir, un cop cada X temps,
perfecte,
però clar, cada dia,
doncs no.
Llavors, la vam passar
de menjar patades fregides
a complementar, per exemple,
els segons plats amb verdura
o patates cuinades
d'una altra manera.
Una altra cosa és
que les patades fregides,
nosaltres teníem
una fregidora
i clar, aquest oli s'ha de canviar.
O sigui, l'oli s'oxida
amb les coccions
i quan s'oxida
perd les seves propietats
nutricionals
que són boníssimes.
Clar, els meus pares
no el canviaven, aquest oli.
Per costum.
Clar, no el canviaven
i això ja els deia,
a veure, sisplau,
canvieu-lo perquè
no només perda l'oli
perd les seves vitamines
que són una part molt bona
d'aquest oli d'oliva
verza extra,
sinó que, a més a més,
és font d'acrilamides
que és un declarat tòxic,
cancerígen.
Clar, clar.
Però tot això se separa, no?
Com el debat de les sarténs, no?
Que si porten teflon,
que si no en porten,
que...
O si hem de fer servir
estris de fusta o de...
Tot això,
aquesta mirada també la poses?
Sí, sense dubte.
Clar, és que...
És això, mira,
medicina integrativa
no és només...
Potser això no ho he deixat del tot clar.
No és només alimentació,
sinó que és estil de vida.
també és gestió de l'estrès,
és el son,
és el ritme circadians,
és medicina integrativa,
no?
La integració de tot.
I això no estressa una mica
haver d'estar pendent
de tantes coses?
Però jo penso que no és...
La idea és integrar-ho
dintre de la teva rutina
i també jo,
això ho intento
inculcar-ho molt
a les meves pacients,
arriba fins on puguis.
O sigui,
això no t'ha de portar
a un estrès.
Tot això,
aquests canvis que fem
són per la teva salut.
Que si aquests canvis
que fem tant genera l'estrès,
prou,
canviem.
O sigui,
no pot ser.
Clar.
En temes d'hàbits,
deies,
ritmes circadians.
Això què vol dir?
Que has de saber
si ets de matí,
de nit,
llavors anar-te'n a dormir
abans o no?
Pot ser,
sí.
O sigui,
la cosa és que,
tot i que tu siguis de nit
o siguis de matí,
els horaris estan establerts
d'algunes maneres.
És a dir,
la meva mare és clarament nocturna,
però s'ha d'aixecar cada matí
a les vuit
i ha de seguir amb la seva vida.
Per tant,
sí que està bé conèixer els cronotips,
que és així com es coneix,
si ets més matutina
o més de nit,
però em refereixo més
a saber,
per exemple,
quan menjar.
És a dir,
s'ha vist que,
per exemple,
si,
i això hi ha moltíssims estudis
i cada cop més,
que dinant més tard
de les 3 del migdia,
aquest excés
o aquest menjar
s'acongula més
en forma de greix.
Per tant,
una persona...
Què em dius?
Si ho faig cada dia!
Clar,
bueno,
clar,
una persona que vulgui,
que vulgui intentar perdre pes,
una recomanació
que li faré
quasi segur
és menjar
abans de les 3.
O, per exemple,
que ara està molt de moda
el tema
de la junta intermitent,
també sopar més tard,
també,
bueno,
ho dic així perquè és més...
Sí,
amb genèric,
estem parlant amb genèric.
Doncs amb greixa.
Llavors,
això seria adaptar-nos
al ritme circadians.
Ah,
doncs mira,
això tu tindré en compte,
eh?
Perquè,
clar,
els que treballem
i acabem a les 3,
bueno,
hem de buscar estratègies,
hem de buscar...
Exacte.
Hem de buscar estratègies.
en la part de farmàcia,
tu treballes
a banda de tenir la teva
desemprenedora
i tenir la teva
pròpia consulta,
tu treballes també
a l'oficina de farmàcia familiar
i també tens una mirada
una mica peculiar
al voltant de què vol dir
una farmàcia.
Explica'm una mica
en què creus
que la teva mirada
és diferent
d'altres oficines de farmàcia.
Bueno,
la vostra farmàcia
que també hem de tomar aquí.
Sí, exacte.
Doncs la nostra farmàcia
és una farmàcia
que jo considero
que és molt assistencial.
és a dir,
que nosaltres no dispensem
un medicament
i s'ha acabat,
no?
Nosaltres,
a banda d'explicar
com es pren,
quines interaccions
pot tenir
amb altres medicaments,
possibles reaccions adverses,
no només fem això,
que això és el bàsic
com a professió de farmàcia,
que és segons el meu punt de vista,
sinó que anem més enllà,
és a dir,
per exemple,
us posaré un exemple
perquè s'entengui millor.
Les estatines,
aquests medicaments
que es prenen pel colesterol,
una atorvastatina,
per exemple,
una cimvastatina,
que és típiquíssim
i això es veu cada dia
moltíssimes vegades,
uns problemes
que donen a llarg termini
o potser a vegades
fins i tot avareix
abans de l'any,
donen problemes musculars,
rampes.
Llavors,
a vegades,
si no has prestatensió,
pots caure en,
doncs et poso,
jo què sé,
et poso un magnesi
perquè actuï
com a relaxant muscular
i no estem atenent
a que realment
és aquest medicament
el que està causant
aquesta rampa.
Aleshores,
hem de buscar,
torno al mateix,
buscar què és el que
ha causat aquesta rampa.
Doncs la cosa és
que les estatines,
a part de disminuir
la síntesi,
la fabricació del colesterol
endògene,
és a dir,
la fabricació del colesterol
que fem nosaltres
en el nostre cos,
també disminueix
la producció
d'una coenzima,
d'una molècula
que està al cos,
la coenzima CUDEU.
Llavors,
és aquesta disminució
de la coenzima CUDEU
la que causa
aquestes rampes musculars.
Per tant,
una de les coses
que fem nosaltres
com a intervenció
és,
ostres,
tu t'has de vendre
aquesta estatina
perquè ho necessites,
però per entre això també,
que ja se t'acabaran
les rampes.
Valtros teniu la farmàcia
a Castelldefels,
no?
A Garraf?
Sí, sí,
a Castelldefels.
Això és possible
fer-ho en una societat
tan canviant
com la que tenim ara
que la gent va i ve,
o sí que és molt estable?
Una farmàcia,
diguem-ne,
encara és d'aquells espais,
sí que hi ha farmàcies
que venen per internet,
però diguem-ne,
les que teniu oficina
de farmàcia encara,
és a dir,
la venda per internet
encara no ha explotat
dins d'aquest àmbit tant.
Jo penso que és essencial
perquè nosaltres
no estem venent
alimentació,
o sigui,
no estem venent pomes,
peres,
estem venent medicaments.
No només et poden curar
en la salut,
sinó que te la poden empitjorar
si no es prenen
de manera correcta.
Correcte.
Des del meu punt de vista
és imprescindible
fer-ho conèixer
i que la venda
de medicaments
sigui feta
per un farmacèutic
o per un professional
de l'àmbit farmacèutic.
I quins són els errors
més greus
que cometem
en general a la gent?
Així en genèric,
no coses concretes.
Errors a la medicació?
La hipermedicació,
que és una cosa
molt típica que es diu.
A veure,
jo penso,
una cosa que veig,
dos coses que veig
molt freqüentment,
és l'abús
dels analgèsics,
és a dir,
prendre ibuprofenos
o fins i tot
en àntiums
o no d'útils,
medicaments així analgèsics
com si fossin caramels
sense pensar
en l'impacte
que tenen
sobre el nostre organisme.
Per exemple,
dues coses
que estan relacionadíssimes
amb l'abús
dels analgèsics
és una,
la gastritis,
és a dir,
la inflamació
de l'estómac,
que això ho té
moltíssima,
moltíssima gent
i més ara
amb tot l'estrès
que portem,
que això és
una causa
conegudíssima
de la gastritis.
No només això,
sinó que,
per exemple,
també l'abús dels ibuprofenos
i a mi em passava
d'adolescent,
dona mal de cap,
és a dir,
està superdescrit
el mal de cap
post-Aines,
post-analgèsic
d'aquest estil.
Això seria un exemple
i l'altre,
la venda d'antibiòtics
com si fos,
moltes vegades
ve gent a la farmàcia
i et diu
donem també un Tobrex,
que això és un,
no sé si et sona,
que és un coliri
que es posa
per quan tens,
no sempre,
però per quan tens
una conjuntivitis bacteriana
o quan tens potser
algun orzuelo
que et pots posar
al mussol,
en forma de pomada
i la gent no sap
que la primera causa
de mort
a nivell mundial
és la resistència
als antibiòtics.
A part que necessiten recepta,
òbviament,
i sense una recepta
no es poden dispensar,
és que la gent
no és conscient.
O sigui,
primera causa de mort
és la resistència,
és a dir,
que els antibiòtics
no facin efecte.
Això vol dir
que si et poses un Tobrex
quan realment
no el necessites,
quan el necessites
de veritat,
és que no et farà efecte.
És que no et farà efecte
i la bactèria et pot matar.
O sigui,
que fem coses
amb caràcter preventiu
quan no caldria,
diguem-ne.
Bueno, sí, també, exacte,
sí, sí, sí.
Que hi ha molta gent
també que, bueno,
que no per desinformació
potser o per costum
o per facilitat
potser, no?,
per accessibilitat
també,
doncs li agrada
posar-se parxes.
Això és generacional,
també t'ho dic,
perquè jo recordo
quan era petita
la moxicilina
anava que...
Per sort, ja no.
que anava bé, eh?
Vull dir,
amb la meva generació
era una cosa...
Per sort, ja no.
Clar, també era diferent
la consciència que hi havia
sobre l'impacte
dels antibiòtics,
però Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
I el tema del...
El tema del...
Tornem a la nutrició.
En el teu cas,
ets bona cuinera o no?
Això no té res a veure.
Perquè a mi he mirat
el teu Instagram, eh?
que es diu...
Ai, ai, ai,
Conoce Teisana,
barra baixa.
Perquè ara parlarem d'això,
de la divulgació,
de la divulgació,
que també és molt important.
I t'he vist allà
uns plats estupendos.
Amb algunes coses
que jo no sé què són, eh?
El kimchi, per exemple,
he hagut de buscar què era, eh?
També t'ho dic, eh?
Jo, clar, vinc de...
No sé, de la col.
I això de les cols
del menjar fermentat oriental
encara no el tenia tan integrat.
Ets bona cuinera,
que és la pregunta.
A veure,
no sóc cuinera
d'Histeria Michelin,
però sí que
una cosa molt interessant
que penso que es fa
a la carrera de nutrició
és que ens ensenyen
a com manipular els aliments.
O sigui, tenim
una, dos,
em sembla que dos assignatures
que són de
tècniques culinàries,
que es diu.
És a dir,
que t'ensenyen
a com tallar les verdures,
a com cuinar-les,
els canvis de peso,
si t'ensenyen
a manipular els aliments.
Llavors, indirectament,
tot i que no tinguis
ni idea de cuinar,
alguna cosa has d'aprendre.
És que em preguntaves,
no?
És necessari?
Ostres,
jo penso que sí.
És a dir,
avui en dia
hi ha moltíssimes receptes
que es poden buscar
per internet,
però a l'hora
de muntar plats,
per exemple,
si pensem,
jo què sé,
en el plat d'una persona
que està a l'etapa
de la menopàusia,
doncs,
i volem fer una estratègia
que realment
li millori la salut,
doncs és interessant saber
com combinar
els diferents aliments,
no?
I que quedin bé
i que estiguin bons,
perquè una cosa és,
vale,
doncs,
et menges el tomàquet,
et menges això,
però després
se'ls ha de menjar
a la persona
i ha d'agradar,
per tant,
penso que és important,
no necessari potser,
però sí important.
I això et ve de,
bueno,
una vegada les mares,
però també hi ha pares
molt cuiners,
també hi ha pares
molt cuiners.
Ostres,
doncs mira,
abans que parlem
de les àvies,
les meves dues àvies
són supercuineres,
bueno,
ara ja no cuinen tant,
però eren supercuineres,
sí,
sí.
Sempre ho dic en femení,
perquè tot i que aquest
és un programa feminista,
és veritat que la cuina
a casa,
a casa,
no els restaurants.
Els restaurants
està plena de xefs,
homes,
i últimament
alguna dona,
i en canvi a casa
les xefs quotidianes
són les dones.
Ara està canviant,
eh?
El meu pare també cuina molt bé,
la meva parella
també està cuinant bastant
i cuina molt bé.
Bueno,
per això està canviant,
però bueno,
jo per això preguntava,
ho dic per contextualitzar,
perquè et preguntava
per les àvies.
O sigui que de les àvies
també has fet...
I quin és el plat
que més t'agrada a tu?
Ostres,
en general?
Sí.
Mira,
a mi m'encanta el pa.
Ah?
O sigui,
així d'alcohol,
eh?
Sóc supersenzilla,
però és que m'encanta el pa.
Sí,
però si menges molt de pa,
engreixa.
Ostres,
depèn,
o sigui,
molt de pa,
home,
si menges molt de pollastre,
engreixa,
no?
Clar.
O sigui,
no és que sigui...
És a dir,
jo no sóc d'aquelles
que diuen,
no,
fora el pan,
però tampoc el mengen accés
ni encoratzo
que es mengen accés.
I ara connectarem
amb la teva part divulgadora
perquè una de les coses
en les...
Bé,
tu tens aquest canal,
o sigui,
a Instagram aquest canal
que divulgues.
Per què vas decidir
divulgar això primer?
I després parlarem del pa.
Per què vas decidir divulgar?
Perquè avui en dia
és molt important
la presència de les xarxes
i a mi m'agradaria
créixer a nivell professional
i llavors
estar a les xarxes
era una...
o sigui,
supernecessari.
Al principi em feia por
perquè, ostres,
no saps quina reguda tindrà,
no saps si ho faràs bé,
si t'encaixaràs,
si encaixaràs,
però al final
un cop t'animes et llences,
doncs penso que és important
i necessari.
I tothom moltes portes també.
Sí?
Per exemple?
Per exemple,
doncs jo,
d'això si vols
en parlem més endavant,
però col·laboro
amb una marca
que es diu Doma.
És una marca
que treu productes
suplaments
per a dones menopàusiques,
en transició menopàusica
o postmenopàusiques
i que a més a més
no només això
sinó que fa l'acompanyament
de la dona
en aquesta etapa.
Llavors,
gràcies a que jo tinc
aquesta presència
a les xarxes,
doncs hem començat col·laborant
a moda de...
faig un vídeo
ensenyant els seus productes
i a més
i ara
una part del meu treball
és
recomanar
o acompanyar aquestes dones
donant consells
de nutrició.
Bé,
doncs connectem per aquí.
Algún consell per nutrició
per les dones
amb menopàusica
com jo,
per exemple?
Algún consell?
Així genèric, eh?
Mira,
doncs una cosa
que em trobo molt
també a la meva consulta
és que
em descriviu
moltes
la falta de sacietat
o els antulls,
los antojos
en castellano,
sobretot a mitja tarda
després de...
quan arriben a casa
a l'hora de berenar
a les set,
per exemple,
abans de fer el sopar
em diuen
és que moro de gana
i em menjo...
No sé, no...
Una vaca, diria jo.
Sí,
mira, això m'ho diuen
moltíssimes dones.
Sí, una vaca, diria jo.
O també després de sopar
diuen
és que començo
amb els fruits secs
i no paro.
Això és una frase
que es repeteix
moltíssimes vegades.
doncs, un consell
que diria
seria
estructurar els plats
perquè siguin
més sacians.
Un altre consell
més pràctic, no?
Incrementar
la proporció
de proteïna.
La proteïna
als ous,
el pollastre,
la carn,
les llagums...
Incrementar
aquesta proporció
perquè t'aporti
més sacietat.
Ah, mira,
t'anem amb compte.
El sucre també
diuen que és un anemic...
Sempre,
però amb la menopausa.
Sempre, sempre.
El sucre amagat.
Sense...
Mira, exacte,
d'això
en parlo molt jo
perquè és una cosa
fonamental
no només en la menopausa
sinó en totes
les etapes de la vida
que penso que és necessari
conèixer
els aliments
o sigui,
els ingredients
de les etiquetes alimentàries
perquè l'indústria alimentària
és molt llesta
i ens posa
diferents ingredients
que són hiperpaletables
que el que fan
és que tu tinguis
més ganes
de consumir-los.
Per tant,
no sé què...
Això,
el sucre amagat, no?
Per tant,
és molt important
ser conscient
d'aquest sucre amagat
i saber identificar-lo
per no comprar
aquests productes.
Dins de la...
Per exemple,
per exemple,
el queixup
que té sucre
o el vinagre de Módena...
No, no,
és que sense anar més lluny,
o sigui,
quan vas a comprar
per exemple
un pot de tomàquet
el típic amica de casa
ens compraven
el Solís.
Sí, bueno...
Us animo
a que mireu
l'etiqueta
del tomàquet Solís
i mireu
quanta quantitat
de sucre té
una cosa
que no hauria de ser
més que tomàquet
sal
i potser no ser aigua
o...
És que no hauria
de portar sucre.
Déu-n'hi-do,
eh,
aquestes coses.
Parlem de la teva faceta
divulgadora,
que aquí has tingut
algun ensurt, eh,
però ensurt
que a més a més
em servirà
per parlar
d'això
que m'agrada molt
que és que
et van copiar
i això va fer
que un vídeo teu
fos viral
un vídeo,
atenció a les persones
que ens escolteu
que parla
que el pa s'ha de menjar
prèviament congelat
i després torrat
perquè el midó
és resistent,
o sigui,
perquè el pa
ens faci aprimar
en lloc d'engreixar.
Ho he dit a lo bruto,
ho he dit a lo bruto,
ho he dit a lo bruto.
Sí,
la cosa va ser,
bueno,
clar,
jo vaig parlar del pa
d'una cosa
que és molt quotidiana
i llavors la gent
li va causar interès.
Aquest vídeo
s'ha de fer viral,
viral,
viral entre cometes,
i va fer això
que literalment
una noia
agafés les meves
mateixes paraules
i me les copiés
en un vídeo
com si hagués sigut
idea seva.
Sí, sí,
de veritat,
però bueno,
jo vaig fer ja
el meu vídeo
explicant,
reivindicant
la teva autoria
de la idea
que no és que sigui
una idea exactament teva
però a tu t'agrada
aprofundir en les coses.
Llavors,
explica'm com arribes aquí,
per exemple,
en aquest cas
i després ens expliques
per què el pa s'ha de menjar
d'aquesta manera.
Clar,
és que és això,
no?,
que darrere de cada vídeo
hi ha moltíssimes,
no hores,
bueno,
sí, sí,
és que a vegades
hores de feina
perquè és això,
no?,
que jo,
per exemple,
agafo inspiració
de coses que em diuen
a la farmàcia
o de coses que jo trobo
a la meva consulta
o de llibres
o del màster
o del, no sé,
qualsevol lloc,
no?,
però clar,
tot això després
no em quedo aquí
perquè pot ser que sigui així,
pot ser que no,
pot ser que s'hagi malinterpretat,
el que faig és
evidència científica,
o tots, no?,
els que pugui,
els que trobi,
els que em semblin interessants
i m'ho estudio,
realment entenc
el perquè,
l'arraó de darrere.
Correcte.
Sí, sí,
i després clave.
És una cosa només,
el que deies abans,
perquè dins de la teva faceta
també és divulgar
contingut de qualitat.
Sense dubte,
sense dubte.
Que és un àmbit aquest
que abans dèiem
que hi ha de tot.
Exacte,
sense dubte.
I el pa,
aquesta cosa del pa,
explica'ns primer
per què hem de menjar el pa així.
A veure, va.
Ja sé que ho has explicat molt,
però ens ho expliques aquí
a les heroïnes.
És a dir,
hi ha diferents maneres
de menjar el pa.
Jo em refereixo
a fer aquest mètode
quan estem parlant
de pa blanc
o pa integral,
és a dir,
que porti el blat.
Perquè després hi ha,
jo què sé,
el pa torrat
ja no el pots fer així.
O hi ha opcions de pa
que són en forma de crackers,
per exemple,
que estan molt bé
i que no s'ha de fer així.
Però bueno,
en aquest cas...
El pa de tota la vida.
El pa de tota la vida,
exacte.
El pa de tota la vida.
Una bona estratègia
per fer-lo més resistent
a la digestió
i que, per tant,
entre cometes
no engreixi tant,
és prèviament congelar-lo
perquè aquestes molècules del pa
es tornin inaccessibles
a les enzims,
a les personetes
que l'intenten absorbir
i després es torna
per fer-lo encara
una mica més difícil d'accedir.
D'aquesta manera,
passem d'un pa
que és completament accessible,
és a dir,
que tal qual entra
ja es comença a digerir
i pot ser que arribi
més ràpid en sang
i per dir-ho de forma
marketingiana
ens engreixi més,
a un pa
que és quasi inaccessible
i podríem dir
que tal qual entra
tal qual surt,
entre cometes.
És com si no haguéssim menjat pa.
Així dit,
de manera molt superficial.
Molt superficial.
Però, bueno,
en tot cas,
el midós d'ultra resistència
que és una de les coses
que últimament es parla molt
en nutrició.
Sí.
No només amb el pa,
també amb la patata
correcte.
enfriada, no?
Refredada.
Ai,
quin catanyol
que m'ha sortit ara.
refredada
o albunyato.
És que també és això,
no?
Jo, clar,
es parlava molt
del midó resistent
en la patata
i en albunyato,
però jo vaig dir,
ostres,
el patam és un aliment
que es pot fer,
per què no en parlem?
O l'arròs,
tot el que sigui carbohidrat,
és a dir,
tot el que sigui
que tingui aquest midó
disponible,
es pot fer.
O sigui,
no cal que sigui això,
patata o bunyato.
No sabia que l'arròs es congelés.
Es pot fer,
sí.
En venen congelats,
clar.
Sí, sí, sí.
O sigui,
no cal congelar-ho,
simplement,
per exemple,
tu el bulls,
el guardes de la nevera
en comptes de consumir-lo
de forma immediata
i el dia següent
l'escalfes una miqueta
perquè estigui tevi.
No molt,
no molt.
No,
perquè llavors
si el tornes a escalfar molt,
tornem a l'estructura original
que és més accessible.
Però si tornes el pa,
sí que l'escalfes molt.
No,
clar,
això no ho he dit,
s'ha de controlar la temperatura.
Una cosa que no he explicat
i podem aprofundir una mica
si ve de gust
és que quan es torna
també es forma un altre compost
que es duen melanoidines
que es tornen
en fibra prebiòtica.
Bàsicament,
el que deia abans
que l'estructura
encara es torna
més inaccessible
és un dels motius
per això.
Que s'ha de torrar una mica.
Exacte.
Però una mica,
no allò negre,
sinó una mica.
No,
perquè llavors,
a part que deixa de ser saludable
perquè es pot formar acrilamida
que és un cancerigen
declaradíssim,
a part d'això
perquè podria tornar
a la seva estructura original
i llavors no en serveix de res.
Déu-n'hi-do,
has de pensar en moltes coses.
S'ha de pensar en moltes coses.
Perquè dius,
mare meva,
al final,
no?
Això que et preguntava,
i els nous aliments,
el kimchi,
aquest tipus de coses
i els suplements
que em deies abans,
això s'ha de prendre tot bé.
Estan molt de moda
els suplements ara?
Els suplements
o els nous aliments?
De les dues coses.
Va, comencem pels nous aliments.
Els nous aliments.
Nous aliments
no és que siguin nous,
sinó que en la nostra cuina
ara també
és veritat
que hi ha algunes reivindicacions
de dir que a Catalunya
tenim escudella
i no cal que fem
realment tot el dia.
Exacte, sí.
Saps què vull dir?
Sí, exacte.
Però sí que estem parlant,
per exemple,
del xucrut,
o sigui,
dels fermentats,
els probiòtics.
Sí,
per exemple,
a mi m'agrada,
és a dir,
jo soc molt de,
això,
reivindicar
els nostres aliments,
la nostra terra.
A més,
això és importantíssim
perquè també canvia la composició
dels aliments
en funció d'on es cultivi.
Això també és molt important.
però, bueno,
el que anava a dir
és que també em sembla interessant
agafar aliments
que potser no són propis nostres
per les seves propietats nutricionals.
Per exemple,
ara està molt de moda
el que deies dels probiòtics.
Doncs,
el kimchi,
el kimchi és que és
probiòtics directament,
és com si et prengués
un suplement.
O sigui,
aquí, per exemple,
el probiòtic més conegut
és el iogurt.
Clar.
El iogurt és un probiòtic
i és boníssim.
O sigui,
és boníssim.
però,
si podem ampliar
aquesta llista
de probiòtics
amb més aliments,
per què no fer-ho?
Potser no cal cada dia,
potser no en totes les persones,
però si estem fent
alguna estratègia nutricional
d'aquell que hem estat,
per exemple,
hem passat per helicobacter pylori.
Hem fet una tanda
d'antibiótics
bestial
perquè el tractament
per aquesta...
És mal així.
És correcte.
Doncs,
per reboblar l'intestí,
a part de prendre
suplements
de probiòtics,
una bona estratègia
és incorporar el kimchi,
per exemple.
Per no haver de prendre
de tants complements.
I tantes pastilles.
Correcte.
Que es diuen, no?
Sí, sí, sí.
Perquè,
amb el tema alimentació,
per tu,
el plat perfecte,
quin seria?
El plat d'Oxford,
que es diu?
Ah, o sigui...
El d'Oxford
és el que es divideix en parts.
Correcte.
Bueno, clar,
és que jo la teoria
me la sé tota,
i després ja
practiques una altra cosa.
Sí.
Aquí riem amb la Eli,
la nostra tècnica,
oi Eli?
No, ara,
fora bromes,
quin és per tu,
diguem-ne,
un plat?
És una distribució.
Una distribució correcta.
Doncs jo el que utilitzo molt,
la veritat,
és el plat d'Oxford,
però...
Per les persones que ens escolten
que no sapien què és.
O Harvard.
Harvard, eh?
Meina, meina, meina.
El plat de Harvard.
Perdó, perdó, perdó.
Sí, sí, sí.
Doncs utilitzo l'estratègia,
el recurs aquest del plat de Harvard
perquè realment
és una estratègia fàcil de seguir
i que gent que necessita
estructurar els menjars,
doncs està realment bé.
Què vol dir?
Un quart de proteïna?
Un quart de verd?
Sí, jo ho adapto.
No, jo ho adapto.
O sigui,
també depèn de la població.
Sempre s'ha d'adaptar al context,
però jo el que...
Generalment,
per la meva població,
per la gent que tinc en consulta,
perquè al final és gent...
Moltes dones que són...
que estan a la perimenopausa
i menopausa
i que necessiten...
Bé, més proteïna.
Per exemple,
d'entre altres coses,
doncs el que fem és
la meitat del plat
ha de ser verdura,
una mica més d'un quart
ha de ser proteïna
i la resta ha de ser carbohidrat.
I una pregunta que em fan molt...
Ostres,
però el carbohidrat el mantenim?
No l'eliminem?
I si vull perdre pes el carbohidrat
també el deixem?
A veure,
clar que sí.
O sigui,
si tu treus tota la part del carbohidrat,
realment,
tu podrías seguir
aquesta dieta per sempre?
O sigui,
la meva idea no és
que sí que podem adaptar-ho
de forma puntual,
però la meva idea
és ensenyar a menjar
que aquesta dieta
sigui de per vida
i que t'aporti salut
a llarg termini.
I a part una altra cosa,
i això ja ho dic
perquè quedi aquí,
per metabolitzar greix,
per cremar més greix,
necessitem carbohidrats,
si no els nostres enzymes
del metabolismo.
És a dir,
la ximaneia
que crema greix
és que no s'activa.
Clar.
I el tema del gluten,
que a vegades
és molt polèmic.
Sí.
Però hi ha gent
que s'atreu el gluten
i no caldria,
i hi ha gent
que se l'hauria de treure
i no ho sap.
Clar.
A veure,
qui és celíac
s'ha de treure el gluten?
Això no hi ha cap mena de dubte.
Llavors,
què passa?
Últimament,
s'està detectant molt
la sensibilitat
al gluten no celíaca.
Això vol dir
que reacciones
de manera exagerada
a una proteïna
com és el gluten
que no hauries
de tenir-li al·lèrgia.
Llavors,
clar,
això té un baix diagnòstic.
És a dir,
no es diagnostica
tant com s'hauria
de diagnosticar.
Aleshores,
què passa?
Que hi ha gent
que reacciona
de manera exagerada,
com deia,
al gluten
i li causa
hipersensibilitat,
hinchazón,
que es diu en castellà,
la inflamació intestinal,
diarrees,
flatulències,
el que sigui.
Llavors,
des del meu punt de vista
s'hauria de valorar
en cada cas individual
si hi ha o no
hi ha aquesta sensibilitat
al gluten.
Perquè pensem també
que si ens retirem
al gluten
quan no cal,
estem perdent
molts nutrients.
És a dir,
el que es discuteix
a les xarxes
o a la comunitat científica
és que el gluten
pot comportar-se
com una proteïna
pro-inflamatòria
que desencadena
una reacció
en contra d'ella
i llavors causa
inflamació
i causa tots aquests símptomes
que ja escric.
Però per això dic,
s'hauria d'avaluar
de forma,
des del meu punt de vista,
individual
si hi ha aquesta reacció
o no la hi ha.
O no hi és,
però no treu tal
perquè sí,
diguem-ne.
Això és com
el de prendre
del suplement
perquè sí.
Clar,
no,
perquè ja us dic,
els aliments
que porten gluten,
no el gluten en si,
sinó els aliments
rics en gluten
si no consumsim
aquests aliments.
I el futur on et veus?
El futur on em veig.
El futur què vol dir?
Cap a on t'agradaria?
El futur pròxim,
el futur...
No ho sé,
cap a on t'agradaria?
Cap a la divulgació
que ho estàs fent,
cap a la farmàcia
que també ho estàs fent,
cap a la part
de notícia integrativa
que també ho estàs fent?
A mi m'agradaria
seguir amb la meva consulta,
jo vaig començar la consulta
fa potser un any i mig
o així,
però no deixa de banda
la farmàcia.
El que estic fent ara
m'encanta.
M'encanta.
Perquè la farmàcia
què t'aporta?
La farmàcia que m'aporta.
Doncs,
el contacte freqüent
amb els pacients
i veure les millors...
Tu recomanes una cosa
i la millora
és el dia següent
o el feedback aquest
és el dia següent.
I també
el fet de poder
recomanar coses,
el que deia al principi
de les estatines,
trobar estatines,
cimbastatina pel colesterol,
simplement afegint
aquesta codeu
ja veus molta millora.
A mi m'agrada
poder fer aquests petits canvis
de manera més directa.
m'agrada molt la recomanació,
l'atenció farmacèutica
m'agrada molt
i, bueno,
això m'agradaria
créixer a nivell professional,
que la meva consulta
arriba amb més gent
per poder ajudar
la major quantitat
de gent possible
i així seguir com estic.
Sí que m'agradaria,
mira,
una cosa que penso sempre,
que el punt on m'agradaria arribar
seria poder dedicar-me
a estudiar sempre.
Sí?
Sí.
O sigui,
jo què sé,
dedicar-me a fer
de tant en tant
alguna classe,
alguna classe de professionals
o xerrades i així
que em permetin
que el meu treball
sigui estudiar.
Sí?
T'agradaria investigar?
No.
Investigar
crec que no.
Perquè a la carrera
quan fèiem coses de l'abulatori
jo no era fan.
No eres gaire.
No, no, no.
Sí,
però ara quan estudies,
estudies més farmàcia
o estudies més dietètica
i nutrició?
O les dues alhora?
Estudio,
m'agrada molt estudiar
coses de nutrició
però amb mirada
de farmacèutica
perquè penso que,
m'agrada molt
entendre els mecanismes d'acció,
és a dir,
el de sempre, no?
Perquè aquesta molècula
fa aquest efecte
sobre aquesta diana
en aquesta població.
Val.
I per què la menopausa
ha sigut un tabú
molts anys?
Sí, correcte.
moltíssim.
Sí, sí, tant.
Sí, sí, fins fa poc.
Tu ets molt jove
encara que t'hi dediquis
una mica en aquest àmbit
però jo què t'ho puc dir?
La menopausa
fa de malparlar
que deien les àvies,
no?
I en canvi ara per sort
s'està posant mirada.
Jo sempre dic que
en altres cultures
les dones menopàusiques
són les àvies
amb ve baixa de la tribu.
Vull dir,
les dones amb...
Sí, sí, sí.
No, no, sí que és...
Amb autòrites, no?
Fa poquíssim
que se'n comença a parlar
i tot i així
penso que encara queda molt
per fer conèixer,
per també fer veure
a la població,
no només a les dones.
Perquè també penso ara
una cosa que estic pensant
és que s'està donant
a conèixer molt
i es parla molt de la menopàusia
però enfocat a les dones, no?
Penso que potser
s'hauria d'obrir una mica
l'espectre de població.
És a dir, que jo penso, eh?
Potser m'equivoco
o simplement és una opinió meva.
Perquè, bueno,
als homes no se li diu menopàusa.
No, no, no, però vull dir...
És a dir, que hi ha molts canals
de xarxes socials
de divulgació
i que divulgació sobre la menopàusia
però que penso...
Van adreçats a les dones.
Clar, clar, exacte.
Bueno, jo crec que el canvi cultural
que els homes escoltin això
costa una mica més, eh?
Vale, sí, segurament.
O sigui, sí, sí.
Però per això dic, no?
Que potser el pas més
potser serà ampliar
una mica més el públic.
Cap aquí.
Penso, penso.
I tu com a divulgadora
això ho veus
o és allà difícil?
Sí.
Perquè la gent que et segueixi
a tu és gent jove, bàsicament.
Bueno, hi ha tot, eh?
Gent jove
i també tinc...
És que per això tinc moltes noies,
bé, dones que em segueixen
que estan en aquesta etapa
perimenopàusia, menopàusia...
Sí, també parles de coses
que m'ha semblat molt curiós
explicar-ho,
allò dels anticonceptius
i la xia.
Ah, sí.
Em va semblar importantíssim
explicar-ho
perquè ara està molt de moda
a les xarxes socials
doncs prendre la xia
com a esmorzar
o com a...
bueno, incloure
el puding de xia
a la dieta.
I em va semblar
molt important explicar
que si tu prens
el puding de xia
juntament
en realitat
amb qualsevol fàrmac
ja siguin anticonceptives
ja sigui un medicament
per la hipertensió
sigui el medicament que sigui
com que aquesta xia
una vegada
entre l'organisme
s'infla
crea com una espècie
de moc
perquè ens entenguem
que pot atrapar
aquesta pastilla
i pot fer que la seva absorció
i per tant l'efecte
d'aquest medicament
sigui inferior.
en el cas
de les anticonceptives
s'han descrit
casos d'embaràs
Mare meva
Clar, sí, sí
és que per això
que per això dic
que s'ha d'individualitzar
i contextualitzar
és a dir
que no perquè ho haguem vist
a les xarxes
que no sé
l'omega 3
és bueníssim
ostres, però
no sé
depèn
perquè si una persona
pren
no sé
m'invento
venga cada dia
peix blau
m'estic inventant
potser no li cal
i fem l'efecte contrari
al desitjat
Sí, però bueno
vols dir que això
s'enta malament
llavors?
Bueno, per exemple
pot donar diarrees
en accés
a l'omega 3
i jo tinc una pacient
que li vaig donar
a l'omega 3
una mica alt
perquè està embarassada
volien prevenir
la dermatitis atòpica
i en accés
li va donar diarrees
i vaig haver de reduir
la dosi
Mare meva
Resum, hem d'anar
a consultar algú
que ens ho expliqui
que ens ho expliqui
que ens ho expliqui
Doncs entrem
amb les dones
amb història
perquè
m'aproposes
una dona
molt interessant
Doncs sí
Que és la Laura Herrera Rodríguez
Sí
Científica destacada
a l'àmbit de la bioquímica
i de la biologia molecular
amb una trajectòria
molt centrada
en l'estudi
del metabolismo
relacionat amb l'obesitat
i la diabetis
Que no n'hem parlat
de l'obesitat
No, no n'hem parlat
Però ara en podem parlar
una mica
Bé, no m'ho explicar primer
què és la Laura Herrera Rodríguez
Ella va néixer a Madrid
tot i que actualment
resideix
em sembla que a Eivissa
Es va lliçenciar
en química
l'any 99
i es va doctorar
el 2004
a la Universitat de Barcelona
Va estar a la Harvard Medical School
i actualment
és professora agregada
de la Facultat de Farmàcia
i Ciències de l'Alimentació
de la UB
que és on tu has estudiat
Sí
Ha sigut professora teva
i lidera un grup de recerca
especialitzada
en el metabolismo
en l'obesitat
i malalties associades
Ella ha rebut diversos premis
com ha destacat
diríem
el For Women in Science
de l'Oreal Unesco el 2013
i altres
que per mi són impronunciables
EFS de Lili
Fundació Mersalut
entre altres
El que sí que volia destacar
és que ella sempre
amb les entrevistes
que ha donat
ha sigut una dona
que a més ha aixecat
molt la veu
per explicar
que falten referents femenines
a la ciència
que hi ha poca visibilitat
de les investigadores
que són dones
i que són líders d'equip
i que és important
i fonamental
que les nenes
i adolescents
vegin que poden ser
científiques
innovadores
i que hi ha camins possibles
trencant estereotips
que encara hi són
encara hi són
per què has triat la Laura?
Herrera Rodríguez
Sí, he triat la Laura
perquè jo la vaig tenir
de professora
a primera carrera
i només entrar
jo no la coneixia de res
només entrar
a mi em va impactar
va explicar
una mica
la seva trajectòria
professional
que havia estudiat
el postdoctorat
a Harvard
que Holín
és una universitat
de moltíssim renom
i això va explicar
una anècdota
que puc explicar
si vols
i és que
ella estava fent
això el postdoctorat
estava investigant
ara no recordo
en què
i ella havia fet
un treball
excel·lent
i el professor
o la persona
que estava encarregada
d'aquest grup de recerca
va dir
vinga, expliqueu-me
els resultats
que he obtingut
i expliqueu-me
una mica
com va
i ella
en aquell moment
no era
no volia
denotar
o no volia
no sé
explicar la seva
la seva per no
jo què sé
per no
anar a sobre
exacte
sí, exacte
i un company seu
que ho havia fet
segons ella
malament
que potser no era
de 10
sinó que era de 5
doncs va dir
jo
ho va vendre molt bé
i ho va vendre molt bé
i ella va pensar
ostres, però si
jo he fet moltíssim
millor per dins
i explicar-nos això
va dir
heu de creure en vosaltres
i heu de
encara que
heu de fer-vos valer
o sigui
heu de
fer tot allò
que esteu fent
doncs això
explicar-ho
amb la seguretat
que es mereix
que teniu
l'autoritat
per fer-ho
correcte
sí, exacte
llavors a mi això
em va marcar molt
a part que ella
com a professora
em va encantar
o sigui
jo vaig aprendre
moltíssim d'ella
i de fet
més endavant
la vaig tornar a tenir
a una altra assignatura
em va tornar a encantar
i l'any passat
quan vaig fer el treball
de recerca
li vaig demanar
que si podia ser
la meva tutora
perquè
el meu treball
de recerca
anava enfocat una mica
per la seva
de recerca
i va ser
boníssima
ella
és que a mi m'agrada molt
aquesta mirada
perquè és veritat
que les dones
en parlem molt
que costa trencar
el síndrome
de la impostora
mira
sí
però jo pensava
que això era més
la meva generació
no, no
a mi també em passa
a la vossa generació
també passa
a mi em passa
cada dia
mare meva
doncs això s'ha de superar
s'ha de superar
i s'ha de tirar endavant
ella ha fet una cosa
més molt interessant
que és enfocar les coses
transmetent
que la ciència
no només
investiga
o estudia
en aquest cas
cossos
no
o mitjans
per sanar
sinó que també
transforma vides
no
que la ciència
és un mecanisme
de transformació
de vides
de fet
treballar temes
com la diabetes
i la obesitat
transforma vides
i el metabolismo
en aquest sentit
tu vas fer
el teu treball
final de carrera
de final de carrera
sí
sobre què el vas fer
jo vaig voler crear
el que li vaig dir
la dieta definitiva
per al tractament
de la pandèmia
de l'obesitat
vaig voler crear això
la dieta definitiva
i quina és
bueno així resumida
ostres
o quatre claus
que a tu
semblarien importants
quatre claus
doncs
una dieta
que és de baix index glucemic
és a dir
que no dispara els nivells
de sucre en sang
de manera que es agrada
de forma pràctica
reduir el sucre
i prioritzar
aliments
que siguin
integrals
per exemple
o les llagums
o això que dèiem
del pa congelat
i després torrat
després
que aportessin
sacietat
omega 3
també molt important
com a antiinflamatoris
que sigui rica
en antioxidants
i molècules
antiinflamatòries
perquè l'obesitat
no és només
tinc excesso de grasa
no
o sigui
hi ha canvis
a nivell intern
que tenen molt a veure
amb la dispara
o sigui
amb els mecanismes
d'inflamació
que estan disparats
i que això genera
també neuroinflamació
és a dir
que hi hagi menys ansietat
que hi hagi
menys control
sobre el que es menja
per tant molt enfocat
a controlar això
la inflamació
i els sistemes
d'oxidació
llavors com deia
carbohidrats
que es diuen
de baix index glucemic
omega 3
dieta rica
en fibres
vegetals
és a dir, verdures
fruites
i també
prebiòtics i probiòtics
també molt important
va ser la diferència
mira, molt fàcil
el probiòtic
és el bitxo viu
la bactèria viva
i el prebiòtic
és l'aliment
que jo li dono
perquè creixi
la bactèria
al meu organisme
i això amb alimentació
en què es tradueix?
amb ioguri
per exemple
el iogur seria el probiòtic
que té les bactèries vives
i un prebiòtic
seria
menjar-me
per exemple
la pell de la poma
que té fibra
que es diu
fibra prebiòtica
jo no m'agrada la fruita
bueno
un altre exemple
els espàrrecs
els espàrrecs
són super rics
en una fibra
que es diu
inulina
que
això alimenta
les bactèries
del teu tracte intestinal
i regula
en realitat
tot
l'estat d'ànim
la inflamació
el control
de la sacietat
el son
tot
tot
és que tot
el que expliques
és super interessant
no m'estranya
que t'agradi
la teva feina
és que m'encanta
no sé si es nota
però
sí que es nota
i amb la part divulgativa
i amb això
acabem aquesta fase
bueno
havent recordat
que m'ha agradat molt
la Laura
Rodríguez
espera que li he canviat
el cognom
i no potser
la Laura Rodríguez
li he dit el segon cognom
que no passa res
que el cognom de les males
sempre és molt important
també
ella va ser referent
mira
anava a preguntar
una cosa
però pregunto aquesta
ella va ser referent
hi ha moltes dones
referents
en el món de la farmàcia
o hi ha poquetes
és un món molt masculí
ostres
no
jo penso que sí
a veure
jo
clar
referent per mi
jo segueixo molt
a dones
potents
en aquest àmbit
que es troben
que les trobo
per les xarxes socials
o que han escrit llibres
al respecte
i d'altres
i jo penso que sí
que és més
un món de dones
que no
almenys
referents per mi
sí
sí
doncs amb això
entrem
amb el toc final
home
que aquí és on pots dir
aquesta recomanació
que et vaig demanar
perquè clar
jo veia mi libro
com el
com diu aquell
que és
un llibre per la menopausa
sí
i em vas dir
a veure si l'he trobat
et vaig dir
t'ho dic
sí
digue'm-ho
digue'm-ho
és
no tret un menopausa
això
sí
de la Marta Mercè
ara que ve a Sant Jordi
ah
si algú
me vol regalar
algun llibre
així ho diguem
està molt bé
a mi em va agradar molt
i penso que ho va explicar tot
de manera molt clara
molt directa
i una cosa que vaig veure
és que pensava més o menys igual
és a dir
jo pensava
o tinc el mateix pensament que ella
amb aquest tema
s'ha de canviar molt la nutrició
en les etapes de la vida
en general
te parlo
de jove
de gran
jo penso que s'adapta
sí
i homes i dones
també tenen molta diferència
o no
sí
sí sí
i tant
i tant
i tant
ara ja no sé si tu
una altra entrevista
ara ja no em dóna temps
quan vulguis
no sé que em desenvolupis això
no et dono idees
per parlar al teu canal divulgatiu
perquè m'agrada molt
vinga
quatre preguntes ràpides
per acabar de conèixer-te
a tu què t'agrada més
parlar en públic
o escriure en privat
parlar en públic
i sempre música
o amant del silenci
música
i amb allò que dèiem
d'estudiar
de matins o de nits
de nits
més productiva de nits
sí
platja o muntanya
platja
i llibre en paper o digital
paper
sí
tot i que vas aquí
tot i que ets dona
de noves tecnologies
però jo paper
sí
sempre paper
cafè o te
per començar el dia
i què esmorzes
va
vaig variant
però mira
un exemple que poso
que faig molt
és iogurts
naturals
sencer
amb puding de chia
o chia
molta
o lli molt
fruita de temporada
i fruit sex
o granola
vaig variant
i amb això aguantes
tot el matí
i tant
i t'animo que ho provis
perquè tu també
puguis aguantar
sí sí
bueno
i allò de menjar
cinc vegades al dia
és un mite
o no
és una cosa que
des d'alguna vista
molt desfassada
quan parlem de l'edat adulta
nens és una altra cosa
però està desfassadíssima
super
si haguessis de ser un personatge
de pel·lícula
què series
protagonista
o secundari amb carisma
a veure
secundari amb carisma
protagonista
protagonista jo crec
tu prota
això m'agrada
dones el poder
i el líder
i prefereixes
això ja ho sé
perquè fas part
del que no ho hem dit
que prefereixes
fer esport
que veure'l des del sofà
o també t'agrada
veure'l
bueno també m'agrada
però jo
sí sí
si vull fer esport
el faig
doncs vinga
última pregunta
perquè em sembla
que si no
l'Eli ens dirà
que ja estem acabant
tot i que ens queda un minut
tele
sorpresa inesperada
o regal ben triat
sorpresa inesperada
i
si poguessis
sopar amb qualsevol persona
viva o morta
amb qui seria
ostras
quina pregunta
és que clar
ostras
no ho sé
no ho sé
no ets mitòmana
no tens ningú així
que digués
en Cleopatra
en Cleopatra
mira
aquesta m'agrada
per exemple
en Cleopatra m'agrada
moltes gràcies
moltes gràcies Carlota
ha estat genial
ha estat genial
ens ho hem passat molt bé
gràcies Eli Arjona
pel suport tècnic
com sempre
i gràcies a qui ens escolteu
per ajudar-nos a conèixer
heroïnes quotidianes
allà on potser
no les aniríem a buscar mai
recordeu
com sempre dic
que estem al segle
de les dones
però queda molta feina a fer
aquí seguirem fent xarxa
i podeu recuperar
l'entrevista també
en podcast
a Ràdio Molins de Rei
i a les plataformes
de podcasting
seguim
notícies en xarxa
no les aniríem a fer