Title:

Brigadistes escoceses, memòria i franquisme

## Context i protagonista **Heroïnes Quotidianes** entrevista **Núria Artés Cornellas**, historiadora, professora de secundària i investigadora molinenca especialitzada en **brigadistes internacionals escocesos** durant la Guerra Civil. L’entrevista s’emmarca en la setmana del **50è aniversari de la mort de Franco**, aprofitant-ho com a moment per reflexionar sobre **memòria històrica, franquisme i feixisme**. --- ## Arrels familiars, poble i vocació d’historiadora ### Família, memòria i Molins de Rei • Núria és **de Molins de Rei “de tota la vida”**, filla d’un enginyer tèxtil que va treballar a **Cal Malmey** i va gestionar la ferreteria **Marrobí**, i d’una mare de Montesquiu molt aficionada a la lectura i a les sortides culturals. • Explica com la seva **infància plena de visites a museus, esglésies i castells** li va inocular el gust per la història. • A casa seva, la història sempre ha estat molt present per les **biografies familiars creuades durant la Guerra Civil**: - Una àvia (Teresa), de Saldes, cuinera a Montserrat, que va veure **Himmler** i el seguici nazi obsessionats amb el *sang real*. - Un avi patern, **fundador de la Federació Obrera**, militant del **PSUC**, empresonat, intern en camps de concentració franquistes i obligat a reconstruir esglésies com a paleta. - Una àvia paterna (Maria) que va lluitar incansablement per treure el seu marit de la presó, recollint referències i cartes; Núria ha recuperat tot el seu expedient. > «Ella és una d’aquestes dones que inspira; no va parar fins treure’l de la presó.» ### La Federació Obrera i els espais emblemàtics del poble • Núria contextualitza la **Federació Obrera** com un projecte associatiu molt avançat: un espai de **solidaritat, treball i justícia social**, amb una important **societat mutualista**. • L’entitat neix de tres grups: **Llar Obrera**, **Aliança Obrera dels Paletes** (on militava el seu avi) i **Societat d’Agricultors**. • L’edifici, obra de **Cèsar Martinell**, va ser **requisat pel franquisme** i no es va recuperar per al poble fins als anys noranta; ara és municipal. • Per Núria, la Federació Obrera i **La Peni** són espais **clau de memòria personal i col·lectiva**: va jugar al pati d’un edifici tancat mentre a casa se’n parlava constantment. --- ## Trajectòria vital: banca, Escòcia, Xile i docència ### Del Banc Sabadell a descobrir que vol ser professora • Núria va estudiar **Història** mentre treballava al **Banc Sabadell**, en un context d’expansió en què contractaven personal no especialitzat en economia. • El domini de l’anglès la va portar al **Departament d’Estranger**. Davant la perspectiva de fer carrera bancària sense vocació, es planteja marxar a fer un MBA i decideix anar a **Escòcia**. • Ja havia viscut a **Madrid** i al **País Basc** i li havia agradat sortir fora. A Escòcia descobreix que li agrada **ensenyar** fent classes d’espanyol: > «Jo deia que mai seria profe… i a Escòcia vaig descobrir que sí, que ho era.» • A la tornada (després d’un pas per **Xile**), reprèn la seva carrera per ser **professora d’història i d’anglès**. ### Experiència a Xile i mirada sobre les dictadures • A Xile hi va anar a treballar amb una **empresa britànica** en un context marcat pel cas **Pinochet** i el jutge **Garzón**. • Coneix gent dels **dos bàndols** de la dictadura xilena i rep relats molt durs de repressió i d’altres sorprenents dels qui estaven al costat del règim. • La societat xilena li resulta **molt masclista** i políticament tensa; li ofereixen quedar-s’hi, però té clar que **no vol viure-hi**. --- ## El doctorat sobre brigadistes escocesos ### Naixement de la recerca: trobada amb l’últim brigadista escocès • A Escòcia assisteix a un **acte d’homenatge** a les Brigades Internacionals i coneix **Stephen Fullerton**, considerat l’últim brigadista escocès viu. • Davant la seva pregunta de per què va venir a una guerra que no era la seva, ell respon: > «El vostre era l’avançada d’una cosa molt pitjor; havíem d’estar allà.» • Núria descobreix que **no li havien explicat mai les Brigades Internacionals** a l’institut i que a Escòcia tampoc hi havia estudis específics sobre els brigadistes escocesos. • Amb la inspiració també del doctorat de la seva neboda, decideix en plena pandèmia **fer el seu doctorat** i recupera aquesta idea guardada en un calaix. • Contacta amb **Ramon Arnabat** (Universitat Rovira i Virgili), especialista en Guerra Civil, que accepta dirigir la tesi. ### Objectius i metodologia de la tesi • Núria investiga sobretot **brigadistes escocesos** integrats al **batalló britànic**: - Té **referenciats 586 brigadistes escocesos**, dels quals unes **28 dones** (amb alguns casos confusos per errors en els cognoms). - Estudia **motivacions polítiques i sindicals**, afiliacions, context social d’Escòcia i comparativa amb **Anglaterra, Irlanda i Gal·les**. • Conclusió parcial: **Escòcia aporta, proporcionalment a la seva població (4 milions d’habitants), el contingent més gran** de tot el Regne Unit. • Només un **8%** dels brigadistes escocesos no tenien carnet polític o sindical; la resta estaven vinculats sobretot a **sindicats** i al **Partit Comunista**. ### Mites que desmunta • Núria qüestiona diversos **mites** sobre les Brigades Internacionals: - *Mite romàntic*: que la gent venia per una idea idealista i “aventurera” de la guerra. - *Mite econòmic*: que venien perquè estaven a l’atur o pel sou. • Segons les dades que ha trobat: - Un **70%** dels brigadistes escocesos **tenien feina** abans de venir i la van deixar per venir a lluitar. - A la tornada, molts van tenir **dificultats per trobar feina**; se’ls va obrir expedients i eren vigilats pels serveis secrets **MI5/MI6**. > «És molt més valent deixar-ho tot per venir a una guerra que no és la teva que no pas quedar-se a casa.» ### El paper dels governs britànic i francès • França i Anglaterra, espantades per la possible influència de la URSS, impulsen el **Comitè de No Intervenció** i decideixen **no donar suport a la República**. • Quan veuen el moviment de voluntaris, el govern britànic **apropa una llei que prohibeix sortir del país per anar a lluitar** a Espanya. • Els brigadistes que tornen han **infringit la llei** i són registrats en expedients consultables al **Foreign Office**; molts periodistes i treballadors de grans fàbriques tenen la carrera professional bloquejada. • En canvi, les **infermeres** ho tenen lleugerament més fàcil perquè el seu **perfil és molt necessari**. ### Dificultats d’investigar: Escòcia vs. Espanya • A la banda britànica, **facilitats enormes**: - Arxius i museus com el **World Memorial** i la **Filmoteca de Londres**, molts fons digitalitzats. - Universitats com **Warwick** amb arxius de Guerra Civil riquíssims. - Biblioteques i arxius locals molt col·laboradors; ja la coneixen a Glasgow. - Investigadors britànics que responen i ajuden (l’autor de l’únic estudi sobre brigadistes escocesos, entusiasmant-se amb la seva tesi). • A Espanya, en canvi, **moltes traves**: - Resposta lenta o inexistent d’alguns arxius (Salamanca, Albacete, etc.). - Dificultat per obtenir documents, tot i millores recents. • A Catalunya destaca positivament el **Cipbrin** (Pavelló de la República – UB) i la tasca de la seva responsable, **Lourdes Prades**. --- ## Franquisme, memòria i pedagogia ### Per què avui alguns joves diuen “con Franco se vivía mejor”? • Núria veu amb preocupació estudis que mostren una **bona imatge del franquisme entre part del jovent**. • Hi detecta diversos factors: - **Pèrdua de memòria generacional**: a moltes cases ja no es parla de política ni de Guerra Civil com abans. - **Desconnexió política**: a batxillerat ha de començar explicant què és la dreta i l’esquerra, o què són els partits. - **Influència de les xarxes socials**: els joves es desinformen amb fonts poc rigoroses i propaganda d’extrema dreta. - Manca de **relat familiar**: si ningú ha buscat el besavi desaparegut o la fossa comuna, costa que el jove hi connecti emocionalment. > «Les xarxes socials estan fent molt de mal en aquest tema de l’extrema dreta.» ### Canvis en l’ensenyament i enfoc pedagògic • Els **congressos d’història** han evolucionat: ara donen més pes a **pedagogia i memòria**, no només a erudició acadèmica. • Al currículum educatiu s’hi inclouen ara: - **Unitats didàctiques de franquisme** amb apartats específics sobre **dones** i **diversitat**. - Activitats de **recerca guiada** perquè l’alumnat aprengui a usar fonts fiables, en comptes de perdre’s per Internet. • Als congressos sobre brigadistes ja hi ha **taules específiques de dones**, amb moltes ponències (infermeres, conductores, etc.). > «Sense dones, a la Primera i a la Segona Guerra Mundial, un altre gall cantaria.» ### Àmbits poc explorats • Núria creu que encara **queda molt per estudiar** de la Guerra Civil i el franquisme: • Temes pendents: - **Repressió específica contra dones**: les *rapades*, humiliacions i tortures als pobles quan els homes no hi eren. - El paper i la responsabilitat de l’**Església Catòlica** en la dictadura: encara persistent com un cert **tabú** a la historiografia espanyola. - **Transició (1975–1976)**: anys foscos, amb molts buits documentals i relats incomplets. - **Postguerra i patronat de protecció de menors**, i sobretot el tema dels **nens robats**, en el qual es creuen repressió, control moral ultracatòlic i desaparició d’arxius. • També hi ha un **repunt de masclisme** entre joves; alguns diuen “estan cansats de tant feminisme”. Núria ho vincula a un retorn generalitzat a patrons conservadors (incloent religiositat) i a la influència de xarxes i discursos reaccionaris. --- ## Dones brigadistes: el cas d’Annie Cargill Knight (Murray) ### Qui era Annie Cargill Knight? • **Annie Cargill Knight (de soltera Murray)** era una **infermera quirúrgica escocesa** formada a l’**Hospital Reial d’Edimburg**, procedent d’una família de vuit germans molt polititzada. • Militant del **Partit Comunista**, amb germans també militants i **dos d’ells brigadistes**. • Quan esclata la Guerra Civil, s’incorpora a la **unitat mèdica britànica**, donant suport a les **Brigades Internacionals** i treballant en hospitals de campanya. ### Paper a la Guerra Civil i testimoni • Annie va ser una **infermera molt valorada**: - Va **formar infermeres republicanes espanyoles**, deixant una empremta important (hi ha testimonis d’infermeres locals que la recorden). - Va treballar a l’**hospital instal·lat a la cova de Santa Llúcia (Priorat)**. - Va participar en els **trens hospital**, on s’operava dins túnels ferroviaris per evitar bombardejos. • Hi ha **gravacions de la seva veu** al **World Memorial Museum de Londres**. Els seus relats són crus però explicats amb una serenor que Núria troba molt potent. ### L’episodi dels “xocolatins” bomba • Una de les històries més colpidores que explica Annie: - Rep l’avís d’un atac en una zona on hi ha nens ferits. - En arribar, es troba **nens sense mans, braços destrossats, dits arrencats**. - Descobreixen que els avions de **Mussolini** havien llançat **bombes dins caixes embolicades amb l’etiqueta “cioccolatini”**. - Els infants les recollien pensant que era xocolata, i explotaven en obrir-les. > «Va atendre centenars de mans de nens ferides per caixes que deien “xocolatini”.» • Annie duia una mena de **diari clínic**: anota quants nens atén, quants sobreviuen, quines complicacions tenen; n’hi ha un, el **Miquel**, a qui probablement haurà d’amputar un dit. ### Vida posterior i memòria • Annie va continuar exercint durant la **Segona Guerra Mundial**. • Va venir a Espanya amb els seus **dos germans**, i **tots tres van sobreviure** i van tornar a casa. • La seva trajectòria mostra el **rol fonamental de les dones sanitàries**, encara poc conegut i estudiat en profunditat. Núria veu en ella un **possible futur projecte de recerca monogràfic**. --- ## Memòria, feixisme i jovent ### Feixisme ahir i avui • Els documents que consulta Núria es repeteixen en una idea central: **lluitar contra el feixisme**. Els brigadistes entenien Espanya com una **avançada del feixisme europeu**. • Per això considera que el seu estudi és **especialment pertinent ara**, en un context de **rebrot de l’extrema dreta** a Europa: > «Ells van fer el pas més valent: deixar la vida, la feina, el país per plantar cara al feixisme.» • Avui el “front” és diferent: **votar, debatre, fer pedagogia, investigar i escriure** per preservar la memòria. ### Com es protegeix emocionalment davant l’horror? • Davant la pregunta de si no és massa dur llegir constantment sobre guerra i atrocitats, Núria respon que: - Es protegeix **separant espais**: no llegeix documents del doctorat al llit. - Troba força en la idea que la seva feina **serveix per donar veu als brigadistes** i per **denunciar injustícies**. - Veu la recerca com una **arma contra l’oblit i el feixisme**. ### Projectes pedagògics i esperança • Malgrat les dificultats, Núria veu **llum al final del túnel**: - Als darrers congressos, hi assisteix **molta gent jove**, sovint en el marc de **projectes de memòria als instituts** liderats per professorat implicat. - Cada cop hi ha **més suport institucional** (Generalitat, entitats de memòria) per recuperar i difondre aquests relats. > «No està tot perdut; hi ha molta feina, però hi ha gent molt jove fent coses xulíssimes.» --- ## Lectures, hàbits i vida personal ### Lectura com a hàbit diari • Núria declara que **no se’n va al llit cap dia sense llegir**; és un hàbit transmès per la seva mare. • Llegeix sempre en **paper** (no s’ha adaptat al llibre digital) i mai no llegeix **material del doctorat al llit** per no convertir el dormitori en oficina. • Li agraden especialment els **thrillers**, però llegeix una mica de tot. ### Recomanacions de lectures #### Sobre Guerra Civil i franquisme • Recomana sobretot llibres del **Paul Preston**: - Considera que és una **eminència en Guerra Civil**. - Destaca que és **molt pedagògic** i les traduccions al català/castellà són bones. - Menciona especialment un llibre sobre sis dones (*Les sis palomes*), que inclou dones de diferents bàndols i perfils (franquistes, republicanes, infermeres, etc.). #### Literatura general • Com a lectura de formació personal, ressalta **“Matar un ruiseñor”** (*To Kill a Mockingbird*), que va llegir d’adolescent i va rellegir de gran: - La va marcar profundament per la manera com aborda el **racisme** i la injustícia des de la mirada infantil. - Considera que hauria de ser un **llibre present a totes les llars**. - Recupera recentment la pel·lícula basada en el llibre i hi reviu les mateixes emocions. ### Altres facetes: restauració, cinema i viatges • A banda de la docència i la recerca, Núria: - **Restaura mobles** com a hobby, especialment dissabtes al matí; li agrada treballar amb les mans i les pintures sense guants. - Ve d’una família **molt manetes** (marca de la ferreteria familiar) i amb **dones artistes** (germana ceramista, nebots artistes). - És aficionada a les **pel·lícules** i sobretot a **viatjar**. • Té un vincle afectiu molt fort amb **Escòcia**: - Sovint passa el **Cap d’Any** allà amb amics. - Destaca afinitats entre **Catalunya i Escòcia** (futbol, processos d’independència, consciència política). - Destaca que Escòcia és **molt menys masclista** que altres països: una dona pot entrar sola en un pub, prendre cerveses i ningú la jutja. --- ## Futur de la recerca: dones i figures singulars ### Línies que vol explorar • Quan acabi la tesi sobre brigadistes escocesos, Núria voldria: - Fer **un article o estudi específic sobre dones brigadistes**, aprofitant el material que ja li ha anat sortint. - Treballar a fons la figura d’**Annie Cargill Knight (Murray)**. ### La “duquesa roja” • Un altre projecte que l’atreu és una dona coneguda com la **“duquesa roja”**, una aristòcrata que va aportar **quantitats enormes de diners** a la causa republicana. • Encara que ja existeix un llibre sobre ella, Núria ha trobat **nous documents** en una biblioteca de Glasgow i té literalment **unes 200 caixes** de material pendents de revisar. • Li agradaria dedicar-hi una recerca específica en el futur. --- ## Tancament L’episodi combina **memòria personal, història local de Molins de Rei, recerca internacional i reflexió política**. Núria Artés mostra com una trajectòria vital que passa per **banca, migració, docència i investigació** es converteix en un compromís profund amb la **memòria de les Brigades Internacionals, el paper de les dones i la lluita contra el feixisme**. El programa es tanca recordant que **som (o hauríem de ser) al segle de les dones**, que queda molta feina pendent i que, en una setmana de commemoració del franquisme, cal reivindicar tant **les dones repressaliades** com les que **van treballar pels valors republicans**.

['Heroïnes Quotidianes', 'Ràdio Molins de Rei', 'Guerra Civil', 'franquisme', 'Brigades Internacionals', 'brigadistes escocesos', 'Escòcia', 'memòria històrica', 'feixisme', 'extrema dreta', 'Partit Comunista', 'sindicats', 'Federació Obrera', 'PSUC', 'dones i guerra', 'infermeres', 'Annie Cargill Knight', 'Himmler', 'Montserrat', 'repressió franquista', 'Església Catòlica', 'transició', 'postguerra', 'nens robats', 'rapades', 'Xile', 'dictadura xilena', 'educació', 'batxillerat', 'pedagogia', 'xarxes socials', 'lectura', 'Paul Preston', 'Matar un ruiseñor', 'restauració de mobles', 'Escòcia i Catalunya']