Aquí comença Heroïnes Quotidianes.
Un programa on les protagonistes són dones amb experiències a compartir
i que ens inspiren en l'art de la vida, avui en l'àmbit digital.
Us parla Bego Floria i avui ens acompanya Natàlia Prats.
Bon dia, molt bona tarda Natàlia.
Molt bona tarda.
Molt contenta que ens acompanyis, directora d'infraestructures digitals i tecnològiques de 3CAT.
Sí senyora.
Això sona...
La corporació catalana de la televisió, la tele del país, la gran, la gran.
La ràdio i els missants digitals.
Això és molt gran.
Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Portem 40 anys d'història i per tant això arrossega moltes coses
i som una empresa de continguts però la tecnologia hi fa molt i aquí és on estem.
I més avui en dia.
Sí, sí, sí.
I més avui en dia.
D'això en parlarem després una mica, quan t'haguem conegut una mica més.
Avui és especial Heroïnes Digitals, ja ho hem explicat, aquest programa el fem en col·laboració amb dones en xarxa.
una entitat amb la que tu també has estat vinculada com a ambaixadora de les Women Leader TIC.
L'any passat vaig estar, sí, sí.
que és una mica és un esdeveniment o una iniciativa que el que pretén és donar visibilitat o fer visibles, impulsar també, no?
Exacte.
dones del món digital.
del món digital.
per què és necessari tot això?
comencem per aquí i després anirem a explicar qui és la Natàlia.
Home, jo crec que és molt important per visibilitzar-ho, per donar visibilitat, perquè sobretot perquè la gent jove d'ara, les noies joves d'ara, tinguin referents, tinguin referents femenins i vegin que la tecnologia, les estem en general, eh?
doncs és una cosa que necessiten dones, necessitem dones i per tant crec que totes aquestes iniciatives, la feina que estan fent les dones en xarxa, exacte, crec que és imprescindible per fer-ho, per donar visibilitat.
Després també et preguntaré si això ho estem fent prou bé o no, però començarem ara sí per explicar qui ets. Tu ets enginyera tècnica informàtica i superior en equips electrònics, ho he dit bé.
Tens un màster en gestió d'empreses tecnològiques per la Salle Universitat Ramon Llull, un màster en procurement, entenc que deu ser gestió o no?
Sí, és de compres i contractacions en general.
Per l'Institut Químic de Sarrià i ara vius a Sant Lluís d'Albert, tot i que ets de Barcelona, per tant ets de la comarca del Baix de Bregat, com aquesta casa, i sempre has estat vinculada al món tecnològic, però des de petita també?
Des que eres molt joveneta? O com et va venir la inspiració? O sigui, la inspiració, la vocació, diguem-ne, d'anar cap a...
Les estem, sempre ho explico, perquè sempre hi ha gent nova que ens escolta, no?
I les estem, és les sigles que són ciències, tecnologia, matemàtiques i enginyeria, que s'utilitza com a crònim per explicar aquest impuls de les carreres tecnològiques a les noies.
He explicat això, que sempre ho recordo, però sempre hi ha algú que no ho sap, saps?
Sí, sí, sí.
Tu, fa... bueno, quan ets petita, jugaves amb robots o coses d'aquestes, o feies Legos, o...
El Legos sí, veus? El Legos és de petita, de molt petita i de no tan petita.
Haig de confessar-te que els meus 51 anys que tinc encara li demano als reis mags que em portin un Lego.
Què em dius?
Tu prometo i m'encanta. M'encanta. Potser aquí sí que ja ve de molt, molt enrere.
I aquest és un mecanisme que porta cap aquí? Bueno, d'on et va venir a tu, en tot cas?
Potser sí, no ho sé. La tecnologia sempre m'ha agradat molt. I jo, en general, a la vida, em moc molt o m'inspira molt o m'emmirallo o escolto la gent que admiro.
I jo la tecnologia l'admiro. Lo ràpid que estan en tot, les facilitats que ens dona, des de petita m'admira i m'agrada molt.
i per això de seguida m'hi vaig posar. Sí que és veritat que vaig començar per la part d'informàtica, més de programació i més d'enginyeria informàtica, no tant de gestió sinó d'enginyeria.
Però em vaig passar el que seria equips electrònics, o ara se li diria més telecos, per dir-ho així.
Però també t'haig de dir que a tecnologia m'agrada la gestió de la tecnologia.
A cada es poden saber si és més bon tecnòleg o és més bon gestionar en tecnologia.
A mi m'encanta gestionar tecnologia i treballar amb tecnologia i treballar amb enginyers i tecnòlegs.
I en quin moment vas veure aquesta vocació? Perquè a la carrera, a l'època que tu la vas fer, devien haver poques noies.
Això ho hem parlat molt amb aquest programa, amb dones que venen del teu sector.
Sí.
Que suposo que va ser el teu cas també, no?
Sí.
I a casa què et van dir? Com vas dir? Jo vull fer informàtica.
Doncs van obrir molt els ulls, perquè a casa meva ningú venia d'aquesta esbranca i per tant, però van respectar-ho i em van dir que endavant era el que jo volia i estaven encantats.
Sí, sí.
Que pa aquí.
Sí.
Ta mare, sempre pregunto el nom de les mares. Ta mare?
Ma mare es deia Emi.
Emi.
Emi.
Emi Buendia.
Em va influenciar molt, perquè era d'aquestes persones, d'aquella època, traslladem-nos una miqueta a la generació anterior.
Sí, clar, anys 60, no? Suposo.
Sí, que va haver de lluitar molt. Ella volia estudiar i a casa seva li van dir, no cal que estudis, d'aquest estil, eh?
I per tant, sempre, sempre, això ens ho va ficar, som tres germanes a les tres, que havíem de lluitar pel que volíem i havíem de ser independents i lliures, o sigui, aquestes dues paraules, no?
I això ens ho va inculcar a ferro, eh? Com li diem. I jo crec que m'ha influenciat molt, això.
En aquesta línia.
Sí.
Per tant, ta mare, quan li vas dir, bueno, doncs mira, cap aquí, no?
Clar, perquè era... Jo volia estudiar...
Perquè tu ets una mica tossuda de petita, no?
Bueno, jo crec que tots ho som una miqueta, no? Intentàvem defensar les nostres coses, per dir-ho així.
I per tant, jo sí, el que sí que tenia més que t'usudes és que tenies coses clares i, per tant, volia, tenia molt clar que volia fer el que jo volia i ser independent, com em deia ara.
No, perquè preparant el programa em vas dir, jo feia dansa i em van dir, bueno, potser no és lo teu i vaig dir, bueno, doncs faig bàsquet, no?
Vull dir que amb això ets molt resolutiva.
Sí, això és veritat, és veritat, sí.
Vull dir, no vas dir, ai, ara no puc fer dansa, sinó vas dir, bueno, pots buscar una altra cosa.
No, això és veritat, això és veritat.
Sempre has trobat camins, vull dir.
Sí, sempre has trobat camins i sempre el que m'ha fet molta ràbia, i també lliga amb una mica el que estem dient de les dones, no?
O sigui, aquests prejudicis, aquestes barreres que a vegades ens posen o ens posem, també és veritat, no?
I aquesta anècdota que sí, que és veritat, que te la vaig comentar, doncs que era molt petita i que en aquell moment, doncs, bueno, jo era una mica grassoneta
i en aquell moment em van dir, no, escolta, que no pots fer puntes per ballar ballet, no?
I vaig dir, si no puc fer ballet, doncs no faig ballet, però llavors faré bàsquet, que és el que deia això, no?
Però clar, en certa manera hi havia una certa discriminació, en aquest sentit meu, no era tant pel gènere, sinó que era per la meva condició física d'aquell moment.
Era una nena de 8 o 9 anys, eh?
Sí, la veritat és que ara seria una altra...
No, però vull dir que algú amb aquesta mateixa circumstància s'enfonsa, en canvi tu vas dir, no, no, doncs jo faig una altra cosa.
Bueno, una mica és aquesta la idea que a mi m'agradaria transmetre a totes les noies, en aquest cas per discriminació de gènere,
doncs en aquell moment va ser discriminació per la meva condició física, i és a dir, escolta, que estan quan aportes sobre una altra
i al final has de fer el que tu vulguis, en aquell moment tampoc devia estar jo molt inspirada amb el ballet,
si no ja hagués lluitat pel ballet, però no, no t'has de deixar...
I la universitat com la recordes?
Jo m'ho vaig passar molt bé a la universitat, i la recordo, com tu deies, no, amb molt poca noia,
però com que des del principi ja era així, ho normalitzàvem, i érem un mes i ho tractàvem com un mes,
i la recordo, m'ho vaig passar molt bé.
I quan dius, ai, això m'agrada, però m'agrada més la gestió, aquest punt, quan va ser el moment que tu comences a veure el camí?
Bé, perquè, aviam, molt d'hora, eh?
O sigui, quan comences a fer, ara a l'universitat, comences a fer les pràctiques i a programar, i a estar-te a hores i hores,
això m'agradava, clar que m'agradava, però tampoc m'emocionava.
En canvi, a mi m'anar m'agrada, deixa't dir-ho així, a mi m'anar m'agrada.
I, sobretot, em mirava molt què feien les empreses que en aquell moment estaven naixent,
quines tendències tecnològiques, quines idees es podien implantar,
per tant, vaig veure que m'agradava més tot el que envoltava la tecnologia i no tant centrar-me.
El fet concret de crear-me.
En dissenyar o programar, aquí em veia una mica més...
I la teva primera experiència laboral, quina va ser?
Ui, la primera, la primera, la primera, jo era d'aquelles que estudiava i ja treballava.
Però, però sí, amb carinyo et diria que, perquè la vida és molt divertida,
vaig començar de Becària a on estic ara.
Ah.
Sí, sí, vaig començar de Becària.
Bueno, les persones que ens escolten ens veuen, però com que també estem gravant en vídeo així,
estic fent com un cercle, no?
Vull dir, has trencat com el cercle.
Sí, sí, sí, vaig començar allà, vaig marxar, he tornat, però sí, sí,
vaig començar en aquell moment a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
amb una empreseta que tenia que... amb temes d'innovació, sobretot,
i des de llavors no m'he separat massa, no m'he allunyat massa de la tecnologia.
Sí que has anat per altres empreses, no?
Sí, sí.
Vas treballar al Futbol Club Barcelona, vas treballar amb una farmacèutica,
que ara si la trobo el nom, si no me'l recordo...
Nou Cor.
Això, Nou Cor.
Nou Cor.
Després vas tornar...
Fa tres anys o dos anys i pico que vaig tornar un altre cop a la Corporació.
A la Corporació.
Que portes un equip de 600 persones, em vas dir?
Sí.
Déu-n'hi-do.
602.
De les quals només el 30%, el 13, no?
Sí.
Són dones?
Sí.
I d'aquestes majoritàriament fan tasques més administratives o de suport,
no tant les tècniques.
Sí.
O sigui, que tant no ha canviat la cosa.
No, ens està costant moltíssim.
A la Corporació tenim un pla d'igualtat i la veritat és que estem aconseguint grans, grans, grans coses,
paritat a nivell de contartulians, a nivell de molts departaments.
Però l'àrea tècnica ens està costant molt.
És el que deia al principi.
Ens costa molt trobar enginyers en general.
Per tant, crido, sisplau, que la gent s'hi posi a estudiar carreres d'aquest estil.
I dones encara més.
Vull dir que sí, sí, ens està costant molt.
I per què creus que encara, amb tants anys que es porta treballant,
treballar per aquest tas és temps, no?
Per despertar vocacions, encara no hi som.
Què creus que...
Bé, segurament no hi ha una solució única, no?
Exacte, és que és el que estava pensant.
Jo crec que no hi ha una solució única.
La part aquesta dels referents que comentàvem crec que és molt important.
Però pensa que, el que comentava,
no només ens falten enginyeres o programadores informàtiques dones,
sinó que, en general, la part tecnològica...
Ojo, eh?
No hi ha tants enginyers ni tants informàtics.
No? No.
No, no.
Més que el que et fixis en les notes d'accés a la universitat
i hi ha com un baixón a nivell tècnic.
Sí, sí.
No és tan senzill.
Potser perquè tot evoluciona massa ràpid en aquest sector o no?
Bé, jo crec que també per modes, no?
Jo crec que on ara hi ha les notes més altes
sempre és un tema d'oferta i demanda, per suposant, no?
Vull dir que no, sempre és que hi hagi molta més gent, eh?
Però, bé, les matemàtiques, la part...
Que també s'estem, eh?
Però jo parlava més amb enginyeries...
Amb enginyeria.
Sí.
Les matemàtiques, medicina, tot això ara és molt demandat.
Sí, sí.
Bé, hem de mirar de fer que...
I, de fet, ens ho estem plantejant,
inclús a la Corpo, ajudar
a que el sector sigui més atractiu, en general, eh?
Per aquestes vocacions.
Sí.
Però també, suposo que és sector públic
i llavors també els mecanismes d'accés són diferents
i això a la gent li tira una mica enrere.
No, no, no.
Són els mateixos que accedeix un redactor.
Sí, sí, sí.
I en canvi sí que...
Sí, però potser algú té molt clar, no?,
que la Corporatoria Catalana Ràdio-Televisió
sí que està molt vinculada al periodisme,
però potser el sector tecnològic
no ho té dins del seu radar.
No sé, pregunto, eh?
T'ho pregunto així en obert.
Bueno, podria ser, però...
Però jo crec que hi ha un dèficit en general...
A la societat.
A la societat.
I hi ha dones encara més.
Tu, la feina teva concreta, quina és?
Perquè l'entenguem una mica.
Doncs jo porto la direcció tècnica,
per dir-ho ràpid,
perquè has dit el meu càrrec que és...
d'infraestructures digitals, tecnològiques...
Sí, que és molt llarg,
però això li diu la direcció tècnica
i que això vol dir
que porto com tres grans branques
a dintre de la corporació.
És a dir, tant per la tele com la ràdio,
pels mitjans digitals,
o sigui, per tot el que és la corporació
com a mitjà,
doncs porto el que li diria jo a la fàbrica,
és a dir,
la gent tècnica que es necessita
per crear els continguts,
des dels càmeres,
els controls, els platós,
els estudis de ràdio,
tota la part de mitjans digitals i dalt,
a l'emissió,
o sigui, tu crees els continguts
i els has d'acabar difonent
per la TDT,
per l'IP,
per diferents mitjans.
Això seria la fàbrica,
però també necessito dos equips més
o dos potes més de suport,
una és la part de sistemes,
comunicacions,
ciberseguretat,
workplace,
que li diem que les estacions d'usuaris
i tot el que es necessita
a nivell de xarxa i tal,
i després també
la part d'enginyeria,
és a dir,
projectes de desenvolupament
són molt forts
en recerca tecnològica,
estem treballant
des de fa molts anys
en projectes de recerca,
doncs en col·laboració
amb universitats,
en centres de recerca
d'aquí catalans i estrangers,
sí, sí, sí.
Algun exemple que em puguis posar
de recerques així?
Doncs mira,
d'aquí no res,
farem per exemple
una mini presentació
d'una col·laboració
que estem fent amb el CIDAI
amb temes d'intel·ligència artificial,
doncs per exemple,
són com una mica píndola,
però com és molt il·lustratiu
i crec que l'audiència ho entendrà,
perquè a vegades això ho tenim els tancs,
expliquem unes coses
i sobretot posem molts termes en anglès,
aterrar-ho és més difícil,
expliquem moltes coses en anglès
i llavors després dius
això què vol dir, no?
Doncs, per exemple,
una ajuda als nostres redactors
i als nostres usuaris
perquè una imatge
es descrigui automàticament
gràcies a la intel·ligència artificial.
Això ens dona molta obertura,
després accessibilitat,
que també treballem molt de cara a accessibilitat i tal.
Aquest a través del CIDAI,
però també estem treballant amb...
El CIDAI ara no hi caig què és,
què és el CIDAI?
És un centre d'investigació.
Després hi ha I2K,
I3K,
o sigui,
treballem amb el BCD,
treballem...
Sí, hi ha molta recerca al voltant.
Hi ha molta recerca
i projectes europeus
a nivell,
doncs hi ha crides
i tu treballes amb gent com tu,
per dir-ho així,
i de fora, no?
I per tant això n'ho dreix moltíssim.
I com ha canviat el consum de mitjans
des de la part tecnològica, clar?
Des que tu vas ser becària,
ara que ets la directora
d'infraestructures digitals.
És a dir,
el funcionament,
perquè va vinculat a com consumeix la gent els mitjans, no?
Sí, sí, sí.
Perquè abans la gent no se'ls mirava pel mòbil, la tele.
Ara sí.
I tant.
Ara sí.
I tant.
A la carta això ho ha revolucionat.
I tant.
I tant.
No, clar,
ja més o menys ho has dit, eh?
O sigui,
la televisió,
per dir-ho així,
la TDT,
i la FM,
de la ràdio,
això de moment continua,
però sí que hi ha hagut una pujada
increïble del consum IP, no?
Nosaltres ja fa molts, molts anys
que vam començar amb el 3 a la carta,
que era una mica la idea
de recuperar els programes mateixos de TV3,
però més tard,
més tard,
amb delay,
però ara és molt més que això, no?
nosaltres fa un any i pico
ja vam treure una nova plataforma
que no només és com...
i hi ha qui diu,
és el Netflix català?
dius, no, no,
només és això,
perquè el Netflix
té sèries,
té pel·lícules,
però nosaltres,
en el nostre 3CAT,
tenim, a més a més,
el consum en directe,
canals de streaming,
i si desgraciadament,
jo què sé, no?,
hi ha una d'ana,
o hi ha la coronació de qui sigui,
o l'enterrament del papa,
doncs al cap de segons
ja ho tens publicat, no?
Per tant,
és una plataforma IP,
però multiconsum, no?
I això està donant molta,
molta, molta via,
molta via.
I la gent no s'autoritza
més que la tele tradicional,
perquè ens entenguem,
perquè això dels consums
sí que els podeu veure,
no?
Sí, i tant,
ho seguim molt, molt, molt de prop.
És un altre tipus de concepte,
encara hi ha molt de consum de tele,
però el consum d'IP,
de plataforma,
d'IP a través del mòbil
o a través de tabletes,
a través de...
està creixent exponencialment.
I més la gent jove?
Clar, la gent jove consumeix molt més
a través d'aquí.
I la gent jove
s'informa moltíssim
a través d'Instagram,
a través d'aplicacions,
o sigui, informar-me ràpid,
i amb micropíndoles,
i això sí que ho segueixen,
això ho segueixen molt.
Sí, després tenim una pagada,
com la que vam tenir a l'abril,
i jo reia amb les meves filles,
que són grans,
i l'única que tenia ràdio
amb piles a casa
era la mama.
Doncs encara, encara.
Jo crec que ara hi ha molta gent
que s'ha comprat unes piles i una...
Jo sí que l'he tingut sempre,
he de dir-te, eh?
Sí, sí, no sé per què.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, això va ser una experiència
per tots, eh?
I posar-nos en situació.
I va ser molt divertit.
Deixa'm dir la paraula divertit, eh?
Sí, amb el context.
Criticitat, exacte.
Amb el context, amb el context.
És molt important.
Perquè, clar, nosaltres vam continuar amatent,
hi havia gent que ens deia
però si no es veu la tele.
Perquè, clar, no podies...
Sí, sí, sí.
Però a través del mòbil
ens veia molta gent encara.
Clar, perquè no va ser tot igual
i a tot arreu.
No va ser igual.
És així.
Jo sé, aquí, per exemple,
a Morins de Reis no va tornar res
fins a les 3 de la matinada,
i en canvi on jo treballo,
que és al Prat,
a les 4 de la tarda ja hi havia.
Exacte.
Per tant, és...
Era irregular.
Sí, era molt irregular.
Sí, la Raquel Sanz va fer una broma
el dia següent amb el tema de la tele.
La vaig veure i ho va fer.
Bé, nosaltres vam estar aquí.
No sabem si ens vau veure.
Sí, sí, sí.
Bé, aquí, a la ràdio no vam poder, oi?
Ell i ell és la nostra tècnica
que la tenim aquí.
No vam poder,
perquè aquí sí que va marxar tot
i va caure tot
i no vam poder fer res.
Lideres?
Molta gent, ja ho hem dit,
602 persones.
gestiones com a persona...
O sigui, tu creus que el fet
de venir d'una carrera tecnològica
fa que el teu cervell com a líder
funcioni diferent
que algú que vingui d'una carrera
més humanista
o més, diguem-ne,
més del que seria tradicionalment
de lletres, no?
És a dir, o no?
Jo crec que la carrera,
les carreres tecnològiques,
en el meu cas,
que és l'única que puc parlar,
d'informàtica i de telecos,
jo et diria
que el que t'ajuda sobretot
és a estructurar-te
al cap.
Després vindran
totes les coses petites
que si utilitzàvem,
jo què sé, no?
O treballàvem o estudiàvem
o electrònica o aquests,
que dius,
no sé ara de què em serveix, no?
Però m'ha servit molt
per a estructurar-me.
I això, clar,
de cara a qualsevol repte
que es plantegen a la feina,
saber agafar un repte
i allò que deien
el dividir i venceràs,
doncs allò d'anar
disgregant el problema
i al final dir,
això m'està ajudant moltíssim.
És pràcticament el meu dia a dia
de captar, interpretar
i decidir
com ho enfrontem, no?
Cada una de les coses
de forma molt estructurada.
Jo crec que això
els enginyers en general
ens ho han ensenyat.
Per contra,
ojalà ens haguessin ensenyat,
que ara ja comencen a barrejar, eh?
Comencen a barrejar
tecnologia amb humanisme,
algunes carreres amb filosofia,
o sigui, està bé
que vagin donant, no?
Perquè, clar,
també és una part important.
Tu tens una part
a la teva vida
que és important,
que té connexió amb això,
fora de la feina.
Sí.
Que és la música,
el pensament,
l'espiritualitat, no?
Sí, sí.
Hi ha qui diu,
hi ha qui diu
que tots els enginyers
necessitem un contrapunt
i hi ha qui diu
que van a buscar
o anem a buscar
un altre,
l'equilibri, no?
No sé si és això o no,
en el meu cas,
sí, sí, tens raó.
La música m'encanta,
tot tipus de música, eh?
No vam preguntar-te,
música clàssica,
música moderna...
Mira, jo et diria
que música
que m'entri al cor.
és a dir,
hi ha música clàssica
que no m'entra
i música que em fa plorar
i música d'ara,
jo què sé,
jo et puc estar cantant
que els meus fills
em riuen al Bat Bani,
al cotxe,
i estic encantada de la vida.
Però vull dir que
és música que t'entri,
que et faci vibrar.
De fet,
tot el que et faci vibrar la vida,
no?
Un llibre, una...
Treballes bo amb gent jove?
Tens fills joves?
Sí.
Treballes amb gent jove?
Sí.
Això que et dóna una mica?
Home,
home,
apertura,
i et posen al teu lloc,
perquè a vegades et penses
que l'experiència,
saps moltes coses,
i pum,
i et donen un enfoc diferent,
i te'ls escolta i jo,
doncs potser està bé,
no?
Això que estan dient.
Sí,
jo crec que està molt bé
treballar amb gent jove.
Ojalá tinguéssim més gent jove.
Estem allà,
atrescat ara,
renovant molt,
moltíssim,
perquè, bueno,
també és veritat
que el 83 vam arrencar
i era gent molt jove
en aquell moment,
gent que ara,
més o menys,
s'està jubilant, no?
Clar.
Per tant,
ara estem renovant
i amb gent jove
ens ho passem molt bé.
Amb una generació.
Dels reptes que tens tu
així ara actualment,
així el més,
no en detall
que hagis d'explicar,
sinó de gestió.
El més,
per tu,
el més important,
on estaria?
En la capacitat
de gestionar persones,
en la capacitat
de gestionar projectes tecnològics,
amb la rapidesa
amb la que canvia la tecnologia,
amb el,
no perdre't res
del que pugui estar passant
amb el món televisiu,
tecnològicament,
com evoluciona, no?
Amb aquestes plataformes
que ara sembla
que són les que governen el món.
quin és una mica
per tu,
en el teu moment,
ara vital,
el repte més important?
Aviam,
a 3CAT,
ara,
estem fent
un projecte
de transformació
molt important.
des del punt de vista
de producte,
però també des del punt de vista
tecnològic,
o sigui,
jo estic fent uns canvis
tecnològics importants,
una aposta a punto,
per dir-ho així,
molt important.
Per tant,
hi ha un repte
tecnològic
important
i també...
de funcionament
de funcionament
de la casa,
de funcionament
de la casa
i de tecnologia,
és a dir,
de...
no ho vull dir...
No,
no entès en detall,
que l'usuari
agafi el mòbil
i ho vegi bé.
Per dir-ho,
aquest seria un exemple,
no?
però...
Sí,
de posar de punt
i endavant.
Sí,
d'actualització tecnològica
de les nostres infraestructures
i trobar,
sobretot,
la tecnologia,
el valor
que li poden donar,
no?
Per dir-ho així,
i per tant,
què és el que podem utilitzar
de la tecnologia,
no?
Per tant,
aquest és un repte
importantíssim
que tenim
sobre la taula
i que estem posats.
De fet,
és la part
que em va engrescar més,
per dir-ho així,
del projecte
que estic
donant a terme.
Ara bé,
un altre repte important
és la gent,
les persones,
no?
Que estan portant això.
Jo tinc un equip
brutal,
fenomenal,
per dir-ho així,
de gent
que molts d'ells
portaven molts anys
a la corporació
i hi ha qui diu,
no?
Que estaven adormits.
Vull dir,
estan enxufadíssims
amb aquest projecte
i per tant,
sí que és veritat
que és un repte
també moure persones
i que tothom
vagi alineat
perquè són projectes
molt engrescadors,
però la gent
està molt pujada
i molt il·lusionada
amb el projecte.
I tu com a líder,
com a dona líder,
quines són els teves...
Jo llegia el teu LinkedIn
i dius,
entre altres coses,
energia...
Ai, sí,
això sí.
Compromís,
energia,
extroversió,
proximitat
i qualitat humana.
Això és el que posa
el teu LinkedIn.
Aquestes coses
que poses al LinkedIn
són molt boniques,
però sí que són veritat.
a veure...
Et defineixes així,
vull dir?
Sí, sí.
Soc molt energètica
i molt energètica,
vull dir que ara ja ho dic
perquè també m'ho diuen,
eh?
i li poso molt l'ànima.
A vegades és massa,
que em diuen,
és molt intensa,
perquè realment
li poso molt l'ànima
amb les coses.
Hi ha aquest punt d'humà,
no sé com ho has dit,
però...
Qualitat humana.
Sí.
Tinc molt present
que al darrere
hi ha persones
i de fet
què és el que et pot interessar a tu
i fer-ho el millor possible,
no?
Perquè al final,
una de les coses
que he après
és que al final
tu te'n vas a dormir
i penses,
ostres,
jo almenys
no penso tant
en que si l'he encertat més
amb aquesta tecnologia,
amb l'altre,
amb aquest projecte
he hagut de tirar enrere
perquè allò no ha sortit tan bé o no.
Al final acabes pensant,
doncs,
jo que soc tan intensa
potser he fet una paraula
més enllà del que tocava,
saps?
Estic alineada
amb aquesta persona o no?
Aquesta persona del meu equip
s'ha sentit bé o no?
O sigui,
contínuament,
doncs,
crec que és molt important.
La part que t'ocupa una mica.
Jo crec que és molt important.
I a les dones noves
que s'incorporan
en equips de lideratge,
quin consell els donaries?
Perquè un dels temes
que són molt recurrents
amb les heroïnes digitals
és que
aconseguir que les dones
liderin equips
és difícil,
però que es mantinguin
liderant equips
també és difícil.
És a dir,
retenir el talent
també és complex.
I per tant,
jo sempre us pregunto
a les que porteu anys,
que ets molt jove,
però diguem-ne
que portes una trajectòria llarga,
que ja ets una referent,
a les dones
que com tu
tenen ganes
de gestionar,
de liderar
i que comencen,
quin consell
els donaries?
que li posin l'ànima
en el bon sentit,
no només en el sentit
d'hores
i de feina
i de tal,
sinó també
aquesta part humana,
que no tinguin por,
que siguin valentes,
perquè la transparència,
la valentia,
en el fons també és una mica
la leialtat a l'equip,
no?
Fa que,
o sigui,
mou muntanyes,
per dir-ho d'una manera.
Jo crec que això
és el que més
haurien de tenir present
i
i que després
mires enrere
i dius,
ostres,
això que vaig fer
és tan xulo
i no ho vaig fer jo,
si no ho vaig fer jo,
gràcies al meu equip,
o sigui,
perquè al final,
quan lideres
és el teu equip,
és el teu equip,
tu estàs allà
dirigint una mica
l'orquestra,
però al final,
qui estan toquen els instruments
són ells
i per tant,
tenir en compte
que si
portes bé la batuta,
doncs ells toquen
fenomenalment bé,
no?
I que el mèrit està allà.
Jo crec que,
no sé,
aquestes quatre o cinc coses...
I sempre t'has anat
marcant nous reptes?
Perquè ara has tornat aquí
perquè t'engrescava
aquest projecte,
no?
Però tu al llarg
de la teva vida professional
i visc que has anat canviant,
no et fan pols canvi,
llavors entenc?
No.
El que em fa por
i és el que m'ha fet moure
sempre
és empenedir-me.
És a dir,
quan jo estava estupendament bé
en l'anterior,
quan estava aquí
a la farmacèutica
i em va ensenyar
moltes coses
perquè estava en món de fàbrica,
en món farmacèutic,
vull dir que
em va ensenyar
moltíssimes coses,
però quan em van proposar
aquest nou projecte
dintre de 3CAT,
clar,
és que si no l'agafo
em sabrà greu.
Val.
Aquesta idea,
en general,
em mou molt a mi,
em mou molt
i per tant
el fracàs
és no haver-ho intentat.
El resum,
per mi,
el fracàs
és no intentar-ho,
en general, eh?
No tira.
Una altra cosa
és que diguis
escolta,
jo no em sabrà greu
perquè estic molt bé
on estic
i perquè no tinc ganes
de provar allò
i no em mou.
Clar,
si no em mou
doncs no canviïs,
no?
Però com que en aquest cas
ja és com si t'hagués picat
el mosquit,
no?
O la cuca
t'ha picat
i dins bé
doncs és que em sabrà greu
si no ho provo,
no?
I si no tiro cap aquí.
Per tant,
els reptes,
bueno,
el fracàs és no provar-ho.
I cap endavant?
Sí,
clar.
Quina mirada tens?
que vols acabar aquest,
clar,
evidentment.
Bueno,
és que aquí tinc moltes coses a fer,
eh?
No,
aquí.
Això no s'acaba,
això t'ho volia preguntar.
En el moment que estem
de la història tecnològica,
sí,
que jo crec que cada dia,
bueno,
en el meu cas
que me miro newsletters,
que estic a punt,
que me les...
Jo m'interesso
per la tecnologia
a través de moltes newsletters,
majoritàriament de periodistes
que parlen de tecnologia
i cada dia penso
jo no hi arribaré.
Entendre-ho tot.
O sigui,
els canvis que estan a vent,
d'intel·ligència artificial,
de maneres de funcionar,
d'interrelació,
de formats,
no?
Digui,
jo no hi arribaré.
O sigui,
sóc incapaç de,
com dir-t'ho,
d'assumir
tots els canvis
que estan a vent,
com a persona humana,
que és una redundància tremenda.
No,
però sí que és veritat.
Sí que és veritat.
Però tu,
des del teu punt de vista,
que a més a més
els has d'implantar.
Sí,
però sí que és veritat,
sí que és veritat,
que això és com una pilota de pim-pom
que cada vegada va més ràpid tot.
Això tens tota la raó.
Però també és veritat
que hi ha molt de...
Perdó,
que ho diré en castellà.
Soroll.
Soroll.
Soroll,
mucho bochor,
no?
Molt de dir,
escolta...
i jo també,
jo em llegeixo revistes,
llavors estàs com tot el dia estressat
pensant
què és el que realment...
I al final
tu tens unes necessitats
i has de veure
què és el que hi ha al món
des del punt de vista tecnològic
que pot solventar-ho
i no perdre el cap.
Amb la intel·ligència artificial,
per exemple,
hi ha molt de soroll,
molt de soroll.
I molta gent que diu
que té moltes coses implementades
i són prototipos
o coses d'aquestes
que dius,
eh,
cuidado,
que no és tan senzill tot.
Per tant,
no perdre de poc.
És molt fàcil
emborratxar-se,
per dir-ho així,
amb quantitat de temes
que surten
i molts articles
i dius,
bueno,
però això realment...
Al final és focus
de dir
tu què necessites
o què necessita
la teva empresa
en aquest cas
i a partir d'aquí
què és el...
Això sí,
informa't,
busca què és el que hi ha
i aplica-ho,
però si ho fas al revés
és que surts borratxo
perquè hi ha moltíssimes coses
i cada vegada
va tot molt més ràpid,
no?
Però necessitat
a necessitat...
Hi ha un esbiaix,
hi ha una bretxa,
no?
Sí,
actual,
tu la veus des de la teva feina?
En quin sentit,
perdona?
Entre la gent
que són la dius digitals
i els que no ho som,
a l'hora de treballar,
a l'hora d'implementar,
o no?
O més o menys
les plantilles tiren
o la societat accepta?
Home,
jo diria
que sí,
clar,
algú es nota
que algú està allà,
és un nadiu digital
o no,
això sí,
però la bretxa real
és amb l'actitud,
eh?
Sí?
Sí,
jo trobo gent gran
que a mi em dóna
una repassada
a nivell tecnològic,
perquè una altra
de les coses
que ha canviat moltíssim
és que abans la tecnologia
estava en l'àrea tècnica
i ara la tecnologia
està en totes les àrees,
igual que la innovació
està en totes les àrees,
el que has de fer
és captar-la
i canalitzar-la.
Per tant,
hi ha gent gran
que domina la tecnologia
i és un tema actitudinal
i gent jove
que no li interessa per res.
Per tant,
crec que la bretxa
està més
o la diferència
està amb l'actitud.
M'agrada molt això
que dius
que ara la tecnologia
està a tot arreu,
no?
Hi havia reflexionat jo.
Això,
això és claríssim.
Clar.
Jo,
aquí a Trescat,
clar,
a mi ara em venen al cap
moltes cares,
però
informatius,
hi ha gent
boníssima
amb tecnologia
que et proposa coses,
nosaltres
l'àrea de documentació
són unes cracs
a nivell d'innovació,
o sigui que
la innovació
i la tecnologia
està arreu.
El que és important
és captar-la
i canalitzar-la.
i anar cap aquí.
L'impacte de la tecnologia
en el punt de vista informatiu,
perquè esteu posant
a la corporació,
és un mitjà públic,
no?
Per tant,
entenc que,
si hi ha una aposta
és perquè s'entén
que és important
amb tot el tema aquest
de les fake news
i aquest tipus de coses,
també hi entreu?
i t'has de dir,
perquè ara
deies la ciberseguretat,
que això és un tema
que preocupa molt,
perquè tothom està
molt espantat
amb el tema
de la ciberseguretat.
Sí, sí.
Bé, són dues coses diferents,
però que les dues coses
les estem abordant
des de 3CAT.
La ciberseguretat,
com a tot arreu,
espanta,
per dir-ho així,
perquè pels hackers
és un repte
i com que el que ens mou
a vegades són els reptes,
doncs aquí qualsevol...
Clar.
I estem treballant
i fa temps
que estem treballant
amb això
i, bueno,
és que tothom
està exposadíssim.
Tothom.
Ja ho hem vist
en molts casos.
Per tant,
àrea de ciberseguretat
imprescindible.
I una altra cosa
són els fake news
i tota aquesta part
que sí,
efectivament,
ara faré
un petit spoiler
i espero que ningú
no em piqui el cap,
però nosaltres...
No cal, sí,
no cal.
No, no,
vull dir que estem creant
una unitat de verificació,
de fet la tenim creada,
de verificació
dintre d'informatius
perquè és importantíssim.
I a més fer-ho ràpid.
És importantíssim
fer-ho ràpid
i sobretot
també és important
perquè a nosaltres,
cosa que estem encantats
de la vida,
és que ens van anar a buscar
com a mitjà...
Amplificador.
Amplificador
i veràs.
Per tant,
és molt important
que fem dues coses.
Un, és evident.
Ah, vols dir que la gent
que mira TV3
o que mira ICAC
o que mira Catalunya Ràdio
o que mira una plataforma
de la Corpo,
el que busquen és
solvència.
Solvència.
Que el que m'estan explicant
està contrastat
i és una font fiable.
Fiabilitat seria.
Fiable.
Això està...
Tenim estudis
que ens ho esten dient
i tal.
I per tant,
evidentment,
hem de continuar fent això,
però a més a més
podem utilitzar
el que coneixem
i el que sabem
per explicar
doncs això no és cert
per això,
per això,
per això,
per això.
Aquesta és una preocupació,
m'he trabancat,
preocupació
bastant generalitzada
en el món
de les televisions públiques,
diria,
perquè he vist a nivell europeu
que hi ha hagut
algun projecte també
tecnològic
que la Unió Europea
estava posant diners
per veure
si això es podia combatre.
És que això és una tendència,
o sigui,
nosaltres ens hi hem posat
en el carro,
però vull dir que
és una tendència,
és que és molt important.
La desinformació
és global.
Tu com t'informes?
Jo com m'informo?
Doncs mira,
amb nosaltres
i amb la competència.
Més amb nosaltres,
no ho dic perquè ha de bé,
perquè jo consumeixo poc.
Jo consumeixo poc
poc audiovisual,
haig de dir-ho.
No sé,
no em dóna la vida
per consumir.
Però sí que
consumeixo molt informatius,
m'encanta el 30 minut,
o sigui,
m'encanta la informació
de posa'm el dia ràpid,
això sí,
sobretot al matí.
I al vespre
m'agrada una mica més
l'explicació
del per què de les coses.
Donar en context.
Donar en context
i el per què de les coses.
Llavors,
jo, per exemple,
em desperto el matí,
és que és molt divertit,
perquè començo sempre,
amb el 3-24.
I veig una...
Bé, veig.
Vaig amb el mòbil,
arreu,
amb el 3-24.
I quan ja he fet
una roda i alguna cosa,
llavors em poso l'ostrell,
em poso Catalunya Ràdio.
Per tant,
pam.
I a vegades,
llavors,
si agafo el cotxe o així,
aquí és on dic,
i aquí què diu la competència?
Llavors és quan faig
una mica de sàping
de dir què fan els altres,
no?
Per dir-ho així.
I al vespre
ja no vaig tant a pa-pa-pa,
sinó que capto el 30 minuts,
el sense ficció,
tot això que dona una miqueta més,
amplia coses.
Això m'encanta.
I amb això ja se m'ha menjat
pràcticament el consum.
El dia anava a dir-vos,
no em donen la vida,
però a banda,
ets mare,
tens...
O sigui,
vull dir,
fas esport...
Sí.
No?
Això m'ajuda molt també.
Sí?
Sí.
Això és el que andava a preguntar.
La teva conciliació vital
a nivell personal,
a nivell familiar,
a nivell més enllà de la feina,
com ho gestiones?
Faig el que puc.
Jo crec que,
com tothom,
en surto com puc.
Has de fer moltes renúncies
per poder ser una dona líder
en una gran companyia.
Em costa molt renunciar a mi.
Això és un defecte important que tinc, eh?
Em costa molt dir que no.
Em costa molt renunciar.
I, per tant,
doncs mira,
una mica de cada cosa,
saps?
A l'esport intento no renunciar
perquè...
Tampoc sóc tan esportista,
ara estic donant una imatge.
Però sí que una mica de moure'm sí,
perquè també allibera...
va bé.
Amics,
amistat,
la part social,
intento no perdre-la mai,
perquè això també dona molt input
i dona molt riure, no?
Que es necessita riure.
Evidentment,
soc mare
i soc dona
i dic marit
i, per tant,
escolta,
també s'ha d'arribar a tot.
Bé,
es fa el que es pot.
Es fa el que es pot.
Es fa el que pot.
Déu-n'hi-do.
Una mica,
allò,
el sentiment de superwoman,
també el tens en algun moment o no?
Jo crec que amb la quantitat d'imputs
i de coses que tenim tots
som superwomans
i supermens tots.
I supermens tots.
Perquè fem...
fem tots bojos.
Fem de tot.
Doncs amb això
entrarem en la secció
d'una superwoman
de la seva època
que ens has portat avui
com a dona
antic.
Sempre tenim dones amb històries,
en aquest cas tecnològica,
dones amb tic-història.
Que és l'ada,
ara ho diré,
però jo el meu anglès,
Lovelace.
Sí.
Lovelace,
que es deia en realitat
Augusta Ada King Noel,
que va néixer el 1915
i va morir molt jove,
perquè va morir molt jove
amb un càncer d'úter
amb 36 anys.
És considerada
la primera programadora
de la història.
Filla del famós poeta
Lord Byron
i d'anar bé l'Emil Wake,
que amb son pare
va tenir una relació
estranya,
perquè ell va abandonar
la mare,
va marxar,
tot i que ella
sempre el va admirar molt
i de fet va voler
enterrar-se amb el seu pare,
però no va tenir
molta relació amb ell
al llarg de la seva vida.
Però sí que va ser
una dona que va ser
considerada
la primera programadora,
cosa que m'ha semblat
supercuriós,
perquè estem parlant
del segle XIX,
principis del segle XIX,
primera meitat,
vaja.
Per què has triat
aquest personatge?
Doncs mira,
he triat aquest,
m'ha encantat que fessis
aquest resum així,
però jo he triat aquest
no tant perquè
hagi sigut considerada
la primera programadora,
primer perquè
era una persona
que venia de bona família
i ho tenia fàcil,
i malgrat tenir-ho fàcil,
va dedicar-se
a treballar de valent
i va aprofitar això
perquè un altre
s'hagués acomodat,
i ella va aprofitar-ho
per conèixer gent interessant,
trobar una bona mentora
matemàtica
i per tant
s'hi va afegir,
això m'agrada molt,
en una època
que, bueno,
si ets una persona
bien,
per dir-ho així,
el més fàcil era
doncs això.
Sí, sí,
anar-te'n al saló a ballar,
o al jardí,
o a pedre francès,
això molt.
Després,
clar,
programadora,
però va anar
molt més enllà,
no era només
la part de,
bueno,
em sembla que era
per...
em sembla que va fer...
Ella va fer
els números del Bernoulli
i no era el primer
considerat,
bueno,
jo no sé què és,
però els tècnics
sí que ho sabeu,
que és el primer algoritme
destinat a ser processat
per una màquina.
Sí,
però això era molt matemàtic
per dir-ho una mèl·la,
però ella va ser
molt visionària
i va acabar dient
que, escolta,
aquesta màquina
algorítmica,
per dir-ho així,
pot arribar
a ser
alguna cosa
molt més
que interpretar
números matemàtiques
i pot arribar,
és que
m'ho estic mirant
perquè realment
és boníssim,
pot arribar a interpretar,
a crear art,
interpretar música
i pensava
aquesta dona
era molt avançada
i per acabar-ho de reunir
a mi m'encanta
que ella es definia
com a
científica,
poetessa
i analista
i metafísica.
Per tant,
és com un,
una barreja
de tecnologia
i de,
eh,
i de toque personal
i una mica
humanístic
que el trobo
superinteressant.
Ella també va tenir
una cosa
que tu destacaves
quan em vas dir
que la triaves
que era
que a vegades
no va ser
la seva feina
prou valorada
perquè inicialment
se l'atribuïa
a un home.
Això li va passar
amb el,
bueno,
ella als 17 anys
va conèixer
el matemàtic
Charles Babbage
que va ser
l'inventor
d'una màquina
diferencial,
bueno,
un precursor
dels ordinadors
moderns
i ella a partir
de conèixer-la
amb ell
és quan comença
a investigar
i,
però,
presenta un treball
si ho trobo
perquè també
ho tinc apuntat
i ara no ho veig,
que el va presentar
amb unes inicials
i primer
se li va atribuir
amb ell.
I ella va bé
després de reivindicar,
no, escolti'm,
que és que això
ho he fet jo, eh?
No sé si ho va reivindicar, eh?
O potser no ho va.
No, no, no ho sé.
El que sí que és veritat
és que...
Que li van treure.
O sigui, ella va passar
com si fos l'assistant
o la que apuntava.
Sí, i era la creadora.
I era la creadora d'això, no?
Sí.
I molts, molts anys després
és quan realment
a partir de les seves notes
es va començar a veure
doncs tot això
que comentàvem, no?
Que era molt més potent
el seu treball,
per dir-ho així,
i a partir d'aquí
doncs hi va venir
tot el seu reconeixement
inclús em sembla
que des del...
no sé quin any
que hi ha
el Adal of Lays Day
per una mica de...
De recuperar la seva memòria.
De recuperar la seva memòria, sí.
Sí, sí, sí.
Per tant, jo trobo
que és una figura
que mereix, no?
Que mereix que la fem reviure.
Sí, ja ho he trobat.
Ella va publicar
sota les inicials
per evitar prejudicis de gènere
les seves anotacions
sobre la màquina analítica
de Baves.
Doncs mira.
I abans se li va atribuir
que era un home
perquè tothom,
ningú podia pensar
que fos una dona darrere.
O sigui, una mica
com les dones
que escrivien
i posaven el seu dònim.
Doncs fixa't.
Com a home, no?
Sí, sí, sí.
Com a home, sí.
Perdó, que no ho trobava.
No, no, no.
M'ha semblat una dona
molt interessant, la veritat.
I això que dius de la poesia,
diu, si no pots donar-me poesia,
almenys donen ciència poètica.
Sí.
No?
Deia aquestes frases així
que les connectava.
que barrejava, no?,
les dues coses.
No, que les connectava una mica.
De fet, ella era científica,
però també era escriptora.
Ah.
Per tant, barrejava les dues coses.
Bé, clar, amb son pare també.
Amb son pare.
Sí, sí, sí.
Tot i que, pobra, no el...
La mare va ser la que va intentar,
doncs, portar-la cap a les ciències
i la lògica
quan el pare les va deixar.
No ho devia dir.
Bé, potser que no sigui tan artista
com el pare
i vagi cap aquí, mira.
Segurament devia passar
alguna cosa d'aquestes.
Ada Lobleis.
Lobleis li ve
perquè es va casar
amb un senyor
que es deia Lobleis.
Va tenir tres fills.
De fet, el primer
li va posar el nom del pare,
que és Byron.
Byron.
I, i, i, i, res.
Va morir molt jove
perquè això sí que em parla
d'un càncer d'úter.
Sí.
Que això sí que sap greu.
És 30 i pico.
36 anys.
Sí, 30 i pico anys.
Molt jove, molt jove.
Doncs amb això ja
estem arribant al final del programa.
Ens queden 5 minutets o 6
que acabarem de conèixer-te
una mica més
i també ens demanarem
que ens facis algun suggeriment.
Bé, alguna eina
i algun suggeriment.
Jo a les dones que sou
dones executives
que teniu,
doncs una,
bé, en el teu cas,
responsabilitats
de gestió de molta gent
i de molts projectes alhora
i a més a més em deies,
no?,
però jo tinc temps per fer esport
i tinc temps per conciliar
i veure els amics
i escoltar música.
El busco, el busco.
El busques els temps.
Jo sempre pregunto
quina eina tecnològica
és l'eina que dius
jo sense això no podria viure.
no sé si és el calendar
o és el...
Jo el OneNote.
El OneNote.
Jo el OneNote
perquè tinc molt poca memòria.
El OneNote
que és un aplicatiu
de recollir notes
i que ho pots...
Perdona, sí.
Sí, ho explico.
Sí, sí,
és com una llibreta
però digital.
Però és el digital.
I amb això
jo vaig a tot arreu
i la tinc sincronitzada
amb el telèfon mòbil,
l'ordinador,
l'iPad,
llavors agafo moltes notes
de les coses
i després, clar,
amb el cercador d'allà
poso tot
i ara mateix et faria una foto
i l'integro allà dintre
i per tant
em dona molta agilitat.
O sigui,
faig una reunió,
agafo notes
i al segon acabo
ja els envio al meu equip.
Això és el que hem quedat, eh?
pam, em dona agilitat
i després em dona
que tinc base de dades
on no m'arriba la memòria
doncs m'arriba el OneNote.
Per tant,
és un gran aliat per mi.
No, no, està molt bé.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
I us pregunto
perquè a mi...
És el primer que he pensat.
A mi em sembla
que avui en dia
tenim tantes aplicacions
i tantes eines.
Aquesta en concret
és de Microsoft
però n'hi ha altres
de similars
que són d'altres plataformes.
Sí, sí, sí.
I tant, i tant, i tant.
I llavors tu,
bé, clar, tu llibreta de paper, res, no?
Diguem-ne.
No.
No escrius a mà.
No.
Dibuixo.
Dibuixo a mà.
Ah, sí?
Dibuixo...
El meu despatx és molt divertit
perquè tinc dues pissarres.
O sigui, jo dibuixo molt.
Llavors, sempre tinc fulls en blanc
i intento utilitzar les pissarres
per no ser...
Perquè m'explico molt dibuixant.
M'explico molt
i m'estructuro molt el cervell dibuixant.
I una de les coses més boniques
que em passa
és quan omplo les meves pissarres
i algú em diu
no puc fer una foto.
Fic estupendo.
però m'explico molt dibuixant.
Però fent-te així com a esquemes
o dibuixant-dibuixant...
No, no.
Esquemes mentre parles,
estructurant el que dèiem abans, no?
Estructurant el missatge
amb guix.
Amb paper o amb guix.
O amb boli d'aquell que s'esborra.
Sí, no sé com se li diu allò.
Sí, sí, sí.
Els rotuladors que s'esborren.
O amb paper.
Però si no és en això,
la resta és el OneNote.
I tu quan ets més productiva?
El matí o a la nit?
Jo soc de matins.
I ets d'aquelles que t'aixeques a les 5?
No.
No.
No.
Però podria, eh?
Sí?
Sí, home,
però m'obligo una miqueta de dir
escolta, a veure, un moment,
fins aquí, saps?
O sigui, a dàlia, fins aquí.
Si algun dia em desperto molt d'hora,
llavors és quan poses els auriculars.
Però tu ets la que obres el despatx al matí
quan arribes a la feina?
Jo crec que soc la segona.
Jo crec que soc la segona.
Sí, sí.
Soc més de matins que de nits,
descaradament, des de petita i tot, eh?
I per estudiar?
Per estudiar igual.
I quan tens nervis, què és allò?
Respiració profunda o agafes un tros de xocolata?
Doncs les dues coses.
Tinc xocolata negra al meu despatx.
Mira.
I allà...
Que consti que no estava preparada, eh?
No, no, no.
Estic dient-me, m'ho avisa la cara, eh?
I respiro, respiro molt.
Faig molts exercicis de respiració.
Sí, sí, sí.
I alguna vegada haig de confessar
que me'n vaig ni que sigui a la vau
i faig quatre respiracions i torno.
És important respirar, eh?
És molt important.
Sí, i no ets d'entrar amb l'emoció,
diguem-ne, no t'enfades amb facilitat.
Sí, que m'enfado amb facilitat.
Sí.
Sí, sí, sí.
Tinc prontó, tinc caràcter.
Però, mira, no fa massa dies
que em va encantar que una persona molt propera
i que me l'escolto moltíssim,
em va dir, és que si no,
amb el que portes,
amb les 600 persones que tu deies, no?
Amb el que portes, els projectes i tal,
si no li poses passió,
vull dir, sóc molt passional
i per tant, buah, saps?
Molt intensa, no?
I per tant, m'enfado,
però també és veritat
que al cap de 30 segons em desenfado
i tot menys rancúnia,
o sigui que sóc intensa.
I te'n portes a casa les coses o no?
O quan tanques la porta al d'espai?
Tanc ho bastant, eh?
Tanc ho bastant.
Desconnectes.
Desconnectes.
Descompartimentes, diguem-ne.
Sí, sí.
I algun suggeriment que tu que vens del món així,
no sé, un programa, un podcast?
Bueno, ja ens has dit algun,
ens has dit 30 minuts, no?
Bueno, clar.
Sense ficció.
La veritat és que el podcast és una...
A mi m'agrada molt els podcasts, eh?
De fet, aquest programa després es queda en podcast.
Sí.
Sí, clar.
Sí.
No, home, jo consumeixo, a veure,
podcast de crims,
que a mi era més la petado,
deixa'm dir-ho així,
tots i molts,
m'encanta pop-up de la Mariola.
Mira, jo també l'escolto.
M'encanta, i a més aquest el recomano a tothom,
tequi i no tequi,
o sigui, realment amb píndoles molt concretes,
tanteres de coses,
i el recomano totalment.
I, bueno, no sé,
hi ha coses meravelloses,
fan coses meravelloses,
i molt engenyoses.
La gent té idees boníssimes.
I tu li preguntes a ChatGPT o a Gemini
o a Copilot...
Sí, pregunto moltes coses.
Preguntes moltes coses.
Moltes.
Moltes.
També és veritat...
Que és la intel·ligència artificial.
Sí.
Segur que ens escolta encara, no ho sap.
Sí, és veritat.
Jo pregunto moltes coses.
Sí que és veritat que encara...
ho poso en dubte,
en les respostes que em dona.
O sigui, no és allò de...
M'ho crec totalment.
Però pregunto moltes coses.
Sí, sí.
I algunes...
Jo ara últimament li pregunto coses personals, eh?
Digue'm els tres millors restaurants sense gluten
de la ciutat de no sé què.
Clar, després va anar a buscar fons,
que ja vés a saber, no?
Bueno, però tu li dius...
Tinc tres dies per visitar la ciutat tal,
què em recomanaries?
I t'ho diu.
I després tu dius...
Bueno, t'ho agafes o no, no?
El que és important és que encara
tinguem el criteri per dir
què m'està dient.
Què m'està dient, què m'està dient.
I ja...
Això sempre us ho pregunto
a les dones que veniu del sector tecnològic.
Creus que hi ha viatges de gènere
amb la intel·ligència artificial?
Hi ha viatges de tot amb la intel·ligència artificial.
Sí, sí.
Hi ha viatges de tot.
De gènere, de raça i de tot.
Mira, vaig explicar-te, si tinc temps,
una anècdota molt, molt, molt ràpida.
Sí, un minut, sí.
Un minut.
A la corporació vam crear fa temps ja, eh?
El 2023.
La comissió de la IA responsable.
Sí, sí.
Perquè creiem...
S'ha de posar ètica.
S'ha de posar ètica en l'ús de tot això
i ajudem els nostres professionals
a utilitzar-la de forma responsable, no?
Doncs, bueno, una de les coses que ens va arribar
és un documental que es volia fer
bàsicament amb temes de residències
i com que hi havia tot un tema de sentència
que en comptes segurament tindràs la imatge, no?
Quan es llegeix una sentència o una denúncia
sempre es posa un paper i es marca en groc allò,
les frases, no?
I llavors una mica, depèn de com...
Bueno, és poc audiovisual, no?
I ostres, perquè no recreem amb imatges,
generem imatges amb intel·ligència artificial
el que s'està dient en una denúncia o en un...
Sí, sí, sí, amb el text.
Amb el text.
Vale, doncs ho vam fer-ho.
Clar, quan parlava de residències geriàtriques,
ensenyava fotos que eren com hotels
amb medicaments americans,
amb tipologia de gent que era tota blanca,
o sigui, tot eren tipologies molt concretes
i llavors dius, això és claríssim un viatge.
Clar.
Per tant, això...
S'ha de posar criteri.
S'ha de posar criteri.
S'ha de posar criteri.
Doncs amb aquest missatge ens quedem, Natàlia.
Que no t'he preguntat d'on ve el teu nom.
Sempre ho pregunto.
Natàlia?
Sí.
Diuen que és rus.
Sí, però van posar Natàlia per què?
Ah, no ho sé.
Ah, per dir-ho als pares i ja està.
No ho sé.
Sóc la tercera de tres filles,
i d'allà d'estar cansats.
Bueno, és bonic, Natàlia.
Doncs moltes gràcies, Natàlia.
Gràcies a vosaltres.
Hem estat aquí com a casa, eh?
Sí, sí.
Gràcies també a Elia Arjona,
com sempre, que ens acompanya a nivell tècnic.
Gràcies a Dones en Xarxa per donar-nos suport.
I com sempre dic,
aquí estem al segle de les dones,
però queda molta feina a fer,
i aquí ho seguirem fent,
des de les heroïnes quotidianes,
des de les heroïnes digitals.
Notícies en Xarxa
Bona tarda,
són les set,
us parla Mercè Roura,
al Museu Nacional d'Erda de Catalunya
ha comunicat el jutjat d'Òscar