Bon dia. Us saludem des del programa setmanal PICAMA, magatzin sobre salut relacionat amb els hàbits saludables i el tractament i prevenció del càncer, de l'associació Prevenció i Informació Càncer Molins, PICAM, associació de pacients al servei de pacients.
Avui la nostra companya voluntària de Picam i col·laboradora del programa, Mercè Sellers, ens portarà una de les seves receptes saludables. Bon dia, Mercè. Bon dia. I com estem en plenes festes nadalenques, li hem demanat a la Mercè que ens expliqui alguna recepta o receptes que puguem fer per a aquestes festes. Així que quina proposta ens faràs?
Doncs mira, avui us portaré una proposta de peix perquè pugueu fer un plat de peix el dia que us vingui de gust de les festes. Perquè com que per Nadal ja mengem molta carn, caldo, carn d'olla i carn, doncs un altre dels dies de festa es poden fer un plat de peix. Perfecte. I us portaré un llobarro al fonoll. És llobarro al forn fet amb una miqueta de fonoll que li dona un puntet
d'anisat, perquè el fonoll té aquest punt anisat. Ah, molt bé, molt bé. La recepta que jo es porto és per 4 persones i després, clar, si sou més, haureu de fer més quantitat. La part proporcional. La part proporcional, exacte. En tot cas, el llobarros, jo proposo que sigui un llobarros salvatge d'un quilo 200, un quilo 300... Ara, en aquesta època, es troben bons llobarros salvatges. Sí, sí.
I el preu tampoc és molt exagerat, perquè si toquem el marit és una altra cosa, però el preu tampoc no és molt exagerat. Perfecte. I té una presència que no té agafar un llobarrat petit, perquè no és ben bé el mateix. Perquè a més són de piscifactoria, canvia.
Aleshores, hi ha dues opcions. Una és demanar a la peixateria que us l'escatin bé, que us el netegin bé i deixar-lo sencer, fer un peix al forn sencer. I pels que no són molt amants a les espines...
doncs també es pot demanar que te'l netegin i te'l tallin unes supremes i fer-ho amb suprema. També, també. Els temps de cocció que jo dono són pel sencer. D'acord. Si el poséssiu fet a supremes, l'estona que ha de coure el peix es redueix bastant. Exacte, exacte. Perquè, clar, has de coure el sencer, té les espines i ho té tot. Mhm.
Ara donaré, perquè si voleu prendre nota, les proporcions, els ingredients, ja he dit, el llobarro, un llobarro grandet, llimona, dues cebes d'aquelles dolces, millor perquè no siguin fortes, i pel peix sempre li va més bé aquestes cebes dolces, un quilo més o menys de patates, quatre grans d'all, tres tomàquets aquests de penjar, que són per sucar, però tres tomaquets...
Després, unes branquetes de la fulla del fonoll. Bé, si compreu un cor de fonoll, no cal que sigui molt gran perquè n'hi poso poca quantitat, perquè tampoc m'agrada que domini molt el gust. Només una miqueta de gust, no? Llavors, un cor de fonoll, però que tingui fulla, que tingui unes fulletes que són aquelles tan finetes, no l'agafeu del camp, perquè més que res per si hi ha pipis...
D'agost. D'acord, d'acord. Una copa de vi blanc, oli d'oliva verge extra, sal i pebre. Molt bé. I ara sí que ja començaríem a preparar-ho per aquesta recepta, ja com us he dit, les dues maneres, o supremes o...
que llavors posaríem les supremes als dos trossos sobre de les patates en comptes del peix sencer. D'acord. A veure... Doncs comencem. Les cebes les pelem i les tallem a Juliana. Després pelem les patates i les tallem a una mida d'uns 3 mil·límetres de gruix, en rodó, unes rodones de rodanxes de...
de la patata. Va molt bé fer-ho amb la mandolina, si en teniu, perquè sempre queda la mateixa mida i queden totes les patates iguales i es couen igual. Si no, si es fa mà, costa més de la mesura. Però, bueno, es poden també tallar mà. Sí.
Aleshores, a la safata del forn, que agafarem, hi posarem un raig d'oli, hi posarem la ceba tallada Juliana,
i després a sobre li posem un punt de sal. Jo sempre li vaig posar una mica perquè si no, si fas gruix i li tires al final la sal, no acaba de... Llavors jo quan tiro la ceba li tiro ja un pulsim, molt poca cosa, però un pulsim de sal. Després a sobre hi posem les patates i també un pulsim de sal.
Després tallarem els tomàquets per la meitat, quedaran partits pel mig i també els escamparem a la safata aquesta del forn. I aleshores hi tirarem sal i pebre per sobre i un raig d'oli i els posem al forn, que prèviament haurem escalfat a uns 200 graus. Molt bé.
durant uns 20 minuts, les patates, 20 minuts, 25 minuts, les patates soles. Perquè, clar, depèn de cada forn, també a vegades van més ràpids o no, però la patata t'ha de quedar ja bastant cuita, perquè després, i la ceba també, però en uns 25 minuts queda el punt que et vagi bé. Sí, sí.
Després agafarem aquests 20 minuts, abans d'aquests 20 minuts, hi tirarem un raig d'oli i li posarem unes... Ai, d'oli. Del vi blanc, un bon raig de vi blanc. Això és una copa, més o menys, la copa. Guardeu-ne una miqueta perquè quan posem el peix en tornarem a afegir.
Una altra copa. No, dues copes també no cal. Una copa bé, li tires a la patata una mica i tornes a posar uns 10 minuts més perquè l'alcohol marxi i quedi impregnat a la patata. Aleshores, el llobarro el posarem a sobre i abans l'haurem prèviament preparat.
si és sencer, clar, li fas uns talls una mica profuns a la peça, tres talls, si és una peça gran, i li poses mitja rodanxeta de llimona a cada un. Si és la suprema, potser el pots posar a sobre directament. Aleshores, també tires sal i pebre sobre el peix i li poses també el fonoll. El fonoll
dos o tres tallets, depèn de com gran que sigui, dos o tres tallets del que és l'ull, el bulbo del fonoll, i unes branquetes per sobre, també del peix i de les patates, del que és la fulla del fonoll. Aleshores, posarem una altra vegada tot això al forn i el deixarem coure
el peix uns 25-30 minuts. Això, si és un peix, sencer. Si és només la suprema, 20 minuts n'hi ha de suficient i de sobres. Quan haguem posat el peix, hi tirarem també un rejet per sobre del peix del vi que hem guardat abans. I aleshores hi ha el peix, el tindríem al fons, que es vagi cuent. Llavors, per quan s'acaba el peix,
Haurem preparat abans els alls, que us he dit quatre alls, els tallem amb unes làmines i amb un raig bé d'oli, amb una paelleta, els durem una mica. Però sobretot... Que no es cremin. Que no es cremin perquè llavors amarga tot. Si més aviat que quedi en un punt de cruet, que no pas... Una mica de color. Una mica de color. I llavors els...
tirarem per sobre de l'acabà, ho tirarem per sobre del peix.
I ja estarà. Aquest plat és un plat dels que s'ha de fer i menjar. Això està clar. No és dels que es poden guardar... És fet i menjat. O sigui que s'ha de calcular molt els temps perquè no et passi això, que se't quedi fred o que... No, no. S'ha de treure del forn i servir. Calcular l'hora de dinar i... A les zones, si...
Aquí a l'hora de servir, s'ha de tenir cura, per evitar el màxim d'espines, és servir primer les patates, fer com un llit en el plat, i aleshores va molt bé amb una espàtula treure, començar des de la cua cap amunt, tallant per rant d'espina...
la part de dalt fent un tall de suprema per posar a sobre de les patates. Si traieu tota la primera part, l'altra espina surt sol, agafes la cua i se te'n va tota l'espina i queda l'altra suprema
Si no voleu les espines, res d'espines, que us el netegin d'espines i ho feu amb supremes. Però sobretot això, llavors no tingueu tant de temps el peix perquè no es quedi molt ressecat. I jo penso que amb això teniu un bon segon plat.
i que tingueu bona salut després, si tinc temps us donaré altres coses que es poden fer també a aquestes festes com per pica-pica fem això i si ens dona temps ja en parlem perfecte ara direm la importància del peix a la nostra dieta abans de fer les recomanacions d'aquest plat us volem parlar de la importància del peix a la nostra dieta
El peix constitueix una font molt important de nutrients i pot aportar nombrosos beneficis a la nostra salut, a més d'ajudar-nos a mantenir una dieta equilibrada i saludable.
En general, els productes del mar presenten un contingut calòric baix. Són molt bons fons de proteïnes, d'alt valor biològic, aporten vitamines i minerals. I a més, moltes espècies són riques en àcids grassos poliinsaturats, omega-3 i omega-6, amb grans beneficis demostrats per la salut humana.
També us volem parlar dels diferents beneficis entre el peix blanc i el blau, i les diferències que hi ha entre un i l'altre. I el peix blanc és més baix en greixos i calories, i el peix blau té més greixos, però destaca per tenir una alta proporció de greixos insaturats, com l'omega 3, com també hi ha parlat ella, i bons pel sistema cardiovascular,
però el tenir més greixos també absorbeix amb més facilitat els tòxis. D'acord. Aleshores, els peixos blaus, recomanació, sempre tamany petit, perquè no portin tants tòxis.
També, ara faré una distinció i us direm més o menys cada peix el que té i quins peixos entren en cada. El peix blanc magre, que es diu, és aquell que té menys de 2% de greix. El peix semigras és el que té entre 3 i 6% de greix. I el peix blau
o grans, que és el que dèiem abans, és el que té de 8 a 15% de greix. Quins són? Amb el peix blanc magre trobarem el bacallà fresc, el lluç, el llenguado, el rap, el llosset, el gall. En el semigràs hi trobarem el bessuc, l'aurada, el llobarro, la truita. Aquests són els que estan en el lloc on hem fet avui el menú, que és el lluç. Exacte.
El peix blau, que és gras, és el salmó, la sardinia, la tonyina, el saitó, el bonito, el barat i el bacallà salat. Molt bé, sí, sí. Llavors, recomanacions per aquest plat. Avui hem fet amalluarro, perquè és un peix que és molt agradable de gust, i sobretot si és el salvatge. És molt bo, és molt bo. Vull dir, el de piscifactoria no és tan gustós, però el del salvatge és molt més bo. Sí, sí.
I queda també, es pot fer també amb altres peixos, com el corball o el basú, qualsevol dels peixos aquests així, el rodaballo, que no sé quina traducció té. No t'ho sé dir ara. Els peixos aquests grans, doncs també tots queden molt bé per fer-ho amb això, però llobar-lo a mi m'agrada molt perquè és molt suau de gust. A mi també m'agrada, sí, sí.
Sí, el lleubarro és un aliment molt nutritiu i que ens aporta proteïnes de qualitat, vitamines, minerals necessaris pel correcte funcionament del nostre organisme. Vull fer una puntualització. El peix que utilitzem, sempre...
jo recomanaria que fos peix fresc, perquè i si és el de temporada, molt millor. I en aquest moment tenim temporada de llum. És bona època. És bona època. Perfecte. Ja us direm les propietats nutricionals. Això surt a la Vanguardia Club, l'alimentació, eh?
Per tant, el Llobarro és un peix d'aigua salada que habita principalment en zones rocoses i al fons de sorra en el Mediterrani, al sud del Mar Negre i també a l'oceà atlàntic oriental principalment. Es captura mitjançant les tècniques d'encerclament, arrossegament i palangre. Tot i així, en els darrers anys s'ha estès la seva cria en piscifactories i el podem trobar durant tot l'any,
Però la seva temporada més òptima és durant els mesos de novembre a març. O sigui, a l'època d'ara, eh? És un peix blanc de carn magra amb menys d'un 3% de greix, com abans hem dit,
Tot i que el contingut en omega-3, l'àcid gras poliinsaturat que redueix els nivells de l'anomenat colesterol dolent, que és el LDL, és més destacable que en altres peixos blancs. Alhora, és important el seu elevat contingut en proteïnes d'alt valor biològic, per la qual cosa es considera un aliment amb un extraordinari valor nutritiu.
Pel que fa als minerals, comparant el llobarro amb la resta de peixos, conté un notable contingut amb potassi, fòsfor i ferro, i en menor quantitat també el sodi i el magnesi.
En el potassi és precisament fonamental per al sistema nerviós i la funció muscular. Col·labora amb el sodi en l'equilibri de l'aigua i el nivell de les cèl·lules. El fòsfor clau per als ossos i les dents i participa en l'obtenció d'energia i en la funció muscular.
El ferro, totes aquestes... És molt important, això. Necessari per a la formació d'hemoglobina, que transporta l'oxigen a les cèl·lules.
Un bon aport de ferro preveu l'anèmia ferropètica. El magnesi, imprescindible per al funcionament de l'indestir als nervis i els músculs, també contribueix a la salut òssea i dental i reforça el sistema immunitari amb l'efecte laxant suau. Molt bé.
Respecte a les vitamines, en destaquem les del grup B, concretament B1, B2, B3 i B12. Tot i això, el contingut d'aquestes vitamines no és tan rellevant com el que ens poden oferir els cereals integrals i els llegums, d'entre altres.
Aprofiteu ara que és temporada per cuinar el llobarro salvatge amb les tècniques culinàries més típiques per a aquest peix com ara el ford, com ha explicat avui la Mercè, o també la papillota, o també es pot fer tipus vegana, el llobarro amb llimona o cuzu,
O bé podeu optar també pel clàssic llobarro a la sal, o innovar amb un tàrtar de llobarro. Ui! Moltes varietats. El llobarro aquest amb llimon i cossús el vaig fer amb una recepta. Ja, ja, ja. I recordeu consumir peix almenys 3 cops per setmana i sempre 5 racions de fruites i verdures al dia.
I ara em sembla que ens volies explicar alguna cosa més, no? Com que crec que tenim una mica de temps, volia explicar-vos-ho també, això seria un plat, però després també us vull passar algunes coses per tenir com a opcions de posar amb un pica-pica abans de... Perquè això, per exemple, aquest pica-pica que us puc dir ara... Pot ser el primer... El podria ser el primer... I el llobar-ho el segon... I tant...
Aleshores, faré dos propostes. Una us la vaig explicar una vegada, però és que dona molt bon resultat i trenca una miqueta amb tanta proteïna animal, que és la sobrassada vegana, que és una sobrassada que es fa amb tomàquet d'aquest sec italià.
I és tan senzill com 80 grams de sobrassada, de tomàquet d'aquest sec, que s'han de posar a revenir dues hores com a mínim, amb aigua, una tèbia, i quan ja s'ha revingut, que es diu, es deixa escorrer, o sigui, es deixa escorrer bé, que estigui ben sec, i aleshores es posa en un mini pimer, amb un vas de... Sí, la batedora.
es posa 80... pel 100 grams del tomàquet, se n'hi posen 50 de farina d'ametlla. S'hi posa un granet d'all, no molt gran...
perquè això ja depèn del gust de cadascú, clar. Després s'ha de fer una combinació de tres pebres vermells. El dolç es posa una cullera sencera de cafè, de cafè no, de postre, una cullereta de postres de pebre vermell dolç.
Una punteta mitja de pebre vermell picant i mitja de pebre vermell de l'avera, aquell fumat. Llavors, es tira un raig d'oli, un raig considerable d'oli, i es bat tot. I llavors queda com un paté
per untar amb una torradeta d'aquesta torradeta o un bastonet o alguna cosa per agafar-ho. Poses una terrina i això serveix per agafar. Això seria una cosa per picar que es pot fer molt fàcilment. Després, una altra podria ser una tartaleta d'aquestes que venen ja preparades.
que són com una tartaleta rodona i pots preparar en ceam tallat petitó pots posar-hi una mica de gamba una mica de còctel de gamba amb gamba
amb l'encià pots posar-hi una miqueta de pinya que ara es menta molta pinya a dintre d'això i aleshores una miqueta de salsa rosa i fas la tartaleta, l'omples i a sobre li poses una gambeta petita sencera i les altres gambetes les trenques a trossets petits ah, però aquesta també està molt bé una tartaleta així
Aquesta també està molt bé. També podríem tenir un altre d'això, que és una cosa, que això sí que és de casa meva, és un invent de ma mare, sempre el feien per Nadal, i jo acostumo a fer-lo perquè m'agrada. És fer també com una cosa per posar dins un bolevan, un bolevan d'aquests petitons que també pots trobar ara que es prenen molt, i llavors agafes tonyina...
Si sou quatre persones, jo crec que amb una llauna d'aquestes grandetes de tonyina, de les normals, si feu servir bonito, això ja aniria amb el peix blau. Si feu servir bonito en cotes de tonyina, molt millor, perquè el bonito és més petit i acumula menys mercuri. Per tant, una llauna que sigui de bonito i no de tonyina.
Aleshores, escorres bé l'oli i deixes... Això ho faig jo amb un passapurer. Clar, jo quan ho faig per Nadal faig més quantitat, però vull dir que si sou gent poses més tonyina, llavors formatge del Gouda, el talles a trossets i el poses junt amb la tonyina
amb un passapurer. Molt bé. No passes encara i llavors fas un ou dur...
el bulls, el trenques i el poses al passapuré. I quan tens tota aquesta massa en el passapuré, passes el passapuré i et quedarà una pastaradeta que li poses llavors una mica de maionesa, ho remenes i et queda, per omplir, pots posar-ho amb una màniga, si vols, d'aquestes i omples els bolevans. Molt bé, també. I també et queden...
Ah, doncs escolta, fantàstic, eh? Ai, doncs molt bé, molt bé. Escolta... No sé si queda més temps, puc anar donant, però no. No, doncs jo crec que ja per això ja n'he prou. Si podries fer totes aquestes coses, posar-les per picar... És que està molt bé, eh? Això ho poses en una bandejeta, una miqueta de coses aquestes, i la poses al llobar-lo darrere, perfecte. I un dinar que no és gens pesat.
No, no, ja més saludable. Cada vegada que ens portes una recepta, Mercè, busques una dita sobre algun dels aliments de la recepta. Què ens portes avui? Mira, avui anirà per llogar-lo. I per casualitat, buscant un refrany d'això, vaig trobar que BTV aquest març va donar a conèixer el millor rodolí dels catalans.
I un dels rodolins que sortien, n'hi havia diversos, era un sobre el llobarro, i em va anar de conya. No et diguis. I era que és para carro llobarro. Quan algú... És molt xerraire que li diuen para carro llobarro.
Pobre Llobarro, quina culpa té? Ni que fos tan xerraire, no? També ens agrada, com ja saps en cada programa, una cançó per acabar el programa, que et dediquem. Així que quina proposta de cançó ens portes avui? Doncs mira, la cançó és No duraria, que és de l'Antorio Flores.
I la poso perquè l'altre dia vaig anar a veure la pel·lícula de Flores per Antonio, que és com un documental que ha fet la seva filla per explicar una mica tota la seva vida. I és molt maca, és molt emotiva i em va agradar molt. I la cançó aquesta, quan la va cantar, no recordava jo que era d'ell. I posaríem, no dudaria. Molt bé, doncs vinga, doncs te la posem. Moltes gràcies.
Fins demà!
Si pudiera olvidar todo aquello que fui Si pudiera borrar todo lo que yo vi No dudaría, no dudaría en volver a reír Si pudiera explicar las vidas que quité Si pudiera quemar las armas que usé No dudaría, no dudaría en volver
Si pudiera sembrar los campos que arrasé, si pudiera devolver la parte que te, no dudaría, no dudaría en volver a reír. Si pudiera olvidar aquel llanto que oí, si pudiera lograr apartarlo de mí, no dudaría, no dudaría en volver a reír.
Fins aquí el programa d'avui. Agrair l'entrevista a la Mercè Sellers, que ens ha donat molt bones receptes per aquestes festes. I per quan sigui, no només per aquestes festes. I rebeu una salutació de tot l'equip del programa. L'Anna, jo mateixa, la Marissa, també les companyes que col·laboren a la confecció de les entrevistes, la Eli, que està en el control de so, i com no, a Ràdio Molins de Rei. Fins la pròxima setmana a dos quarts d'una. Que tingueu molt bona setmana i molt bones festes. Adeu!
Notícias en xarxa.