Dos quarts, l'avance.
Salutacions, són dos quarts, us parla Carla Ramos, i això és l'abans de l'informatiu, Mollet al dia. L'Ajuntament de Mollet ha engegat un pla de sense llarisme. En els darrers mesos s'ha detectat la presència de persones sense sostre dominar el carrer en diferents punts de Mollet del Vallès, un fet que ha posat sobre la taula la necessitat d'actuar amb una estratègia específica. I parlem també de dades i escalatura. Ha patit un repunt aquest mes de febrer a Mollet.
El passat mes ha acabat amb 2.287 persones en situació d'atur, el que suposa un augment en 11 persones i un acte registral del 8,72%. I també us informem que la Fundació Sanitària Mollet ha iniciat el cicle Art i Salut per celebrar el seu 30è aniversari. La primera de les jornades ha estat una conferència titulada per una solidaritat generosa i responsable.
I per acabar, els cofundadors de CRAP porten per aquest dissabte el treball escènic 30 anys, un acte poètic de resistència al Teatre Municipal de Can Gomà. Es tracta de la segona peça treballada per amb dos creadors, fruit d'un procés d'investigació iniciat fa 17 anys a un poble petit d'Itàlia. Això i més d'aquí mitja hora a l'informatiu Mollet al dia. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
¿Estáis cansados de que vuestra pareja se duerma en el cine? ¿Habéis ido al cine y habéis tenido que salir corriendo a los 10 minutos? Este es vuestro programa Cinesótano, tu espacio de cine subterráneo. Todos los jueves de 9 a 10 de la noche y si te lo has perdido, los sábados de 7 a 8. Que no te lo cuenten. A Fons, entrevista en profunditat amb els grups municipals de l'Ajuntament de Mollet.
Todos los jueves, desde las 19.30 a 20 horas. Les invitamos a acompañarnos en el espacio cultural de la Asociación de Paraguayos Unidos Molletense. Fermín Cabral y Aldo Ruiz conducen Es Paraguayos.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller.
Fem Salut, un programa realitzat amb la col·laboració de l'Hospital de Mollet.
Benvingudes i benvinguts al programa Fem Salut. En el dia d'avui, la proposta que us fem és parlar del consum de l'alcohol i la salut. Per parlar-ne, què millor que tenia amb nosaltres la psicòloga responsable de benestar emocional de la Fundació Sanitària Mollet i, a més a més, coordinadora del Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències d'aquí de casa nostra, de Mollet del Vallès, és Mariona Saperes. Benvinguda, com estem?
Moltes gràcies. Moltes gràcies a tu. La podem totejar perquè ja la coneixem d'altres ocasions que ens ha acompanyat. I clar, jo he dit, anem a parlar del consum d'alcohol i salut. I sembla com contradictori, no? Així a priori, consumir alcohol és saludable? No és saludable.
En cap cas, ni amb una copa. El que a vegades es confon amb salut, amb el que normalment es diu, és que una copa de vi pot arribar a ser saludable, perquè imagino que pensen en els polifenols, però de fet es troba amb tan poc marge dins de l'alcohol que és molt millor buscar-lo, per exemple, amb fruits vermells que no amb una copa de vi. Fas molt més mal que bé.
És curiós perquè jo sí que m'he trobat fins i tot a persones grans que diuen no, no, és que el metge m'ha dit que un gotet de vi amb el dinar de vi negre va bé. Sí, perquè tradicionalment la nostra cultura és molt alcohòlica, deixa'm-ho dir així, Emma, perquè, bueno, porta molts anys dins de la nostra tradició i la tradició de moltes altres cultures, l'alcohol...
i és veritat que no se sabia com ara que l'alcohol arriba a ser tan perjudicial i fins i tot amb aquesta manera antiga de visualitzar el consum d'alcohol com era una copa de vi fa bé per al cor, dèiem? Sí, sí, sí. No, en realitat el que es busca són els polifenols però ens hauríem de menjar tant, tant, tant raïm i sense fermentar per poder tenir aquest benefici que és un engany de màrqueting i publicitat.
La Mariona Saperes em diu que culturalment, i és cert, l'hem presentada com a coordinadora d'aquest centre d'atenció a les drogodependències, i podríem parlar-ne de dues que socialment estan molt acceptades, com és l'alcohol i el tabac. Que fins i tot hi ha una pressió social, perquè hi ha determinats moments...
no del dia, sinó de la vida, les celebracions, que s'associen precisament amb aquests dos consums. Exacte, és el que comentes, l'alcohol i el tabac. El tabac ja últimament, amb les restriccions legislatives, està quedant una mica més apartat, però sí que l'alcohol està present en tots els moments de la nostra vida, des del naixement, des del moment, potser diria jo que...
ens en assabentem que una persona està embarassada i ja fem el primer brindis amb alcohol. I fixa't tu, brindis, quina casualitat. És l'única substància tòxica, addictiva, en la que brindem. Amb cap altra substància, amb una cigarreta de tabac no es brinda, amb una papelina de cocaïna no es brinda, només es brinda amb l'alcohol. I això fa que ho acceptem. És que socialment brindar amb aigua està també mal vist.
Clar, sí, és fins i tot que tens com aquesta idea que porta mala sort, fins i tot, diuen. Però, bueno, això és causa i impacte de la nostra societat. Doncs haurem de canviar hàbits, no? Sí, senyora. I com ho fem, això?
Perquè, clar, el problema potser no és la ingesta d'una copa o fer un brindis, sinó que això acabi generant una addicció que acabem depenent, no? Sí, de fet l'alcohol és la substància tòxica més consumida arreu del món i és la que més problemes de salut comporta.
Però, clar, hem de fer un primer pas d'observació i de poder entendre'ns a nosaltres mateixos què és el que ens està passant amb aquest consum i per què existeix aquest consum en la nostra societat. Aquests canvis que tu deies que hem de fer d'hàbits del nostre dia a dia. Bé, hi ha una campanya que es va posar en marxa sobre els 2.000, 2.000...
Era més informativa, a partir dels 2010 ja va començar a entrar a les escoles i ara ja està l'atenció primària, que és veus el que veus, que significa de si som conscients, en realitat, del consum d'alcohol que estem fent. Perquè, com ja et comentava, ni una copa és beneficiosa. El consum i el risc comença amb la primera copa de vi. De fet, aquesta campanya jo he fet ja com un test i et quedes allò...
Bé, una mica espantat allò que parles, no? Sí, sí. Escolta'm, però si jo no considero una persona que tingui aquesta addicció o que consumeixi en excés. Sí. És un temps que recordem allò, no? Doncs has d'indicar home, dona, l'edat...
Llavors, el consum que fas, ja sigui diari, també els caps de setmana, et fa diferents preguntes. Sí, és una calculadora que es troba a la pàgina web de GenCat, a l'apartat de drogues, però tu poses calculadora alcohol en el buscador de Google mateix i et surt, i és només anar responent. I és el que tu comentaves, et pregunta quina edat tens, quin sexe, i llavors...
quin és el teu consum, quin és el patró de beguda, si és esporàdic, si és diari, si és setmanal o si és per ocasió de consum, com aquelles persones que normalment no beuen i esporàdicament poden fer algun consum aïllat. Doncs fas la calculadora i et discrimines si el teu consum és un consum de risc o no és de risc.
I això es fa també a les escoles, els ensenya aquesta... Ho pregunto perquè no sé si precisament el consum d'alcohol, precisament en els sanitaris, preocupa. En el tabac s'ha fet molt d'èmfasi, no? La joventut no comencis, perquè així serà la manera d'evitar-ho. No sé si en el consum d'alcohol també hi ha campanyes que incideixin especialment en els joves.
Sí, en els joves hi ha una campanya que es diu El Pep i es pot trobar amb elpep.info que està adreçada a joves entre 14 i 17 anys. A partir de 18 la campanya es diu La Clara i són dos personatges que expliquen la seva relació amb l'alcohol.
El que et volia comentar, que em preguntaves de si es fa alguna cosa, alguna tasca informativa d'educació a les escoles, jo et diria que ho desconec, perquè jo ja treballo exclusivament en l'àmbit de tractament de drogues, però que el consum d'alcohol és il·legal a menors de 18 anys. Per tant, sí que és probable que facin...
aquest treball pedagògic però hem d'entendre que el consum no és permès fins a la majoria d'edat. Ho diu, no sé si amb massa convenciment, és a dir, és veritat que és així però clar, després et deus trobar jo els locals que fan aquesta venda perquè no et demanen habitualment
A no ser que l'aparença digui que aquest jove és menor, però si l'aparença no ho evidencia, no et demanen el carnet d'identitat. Aquí hi ha un problema. La legislació ens diu que la venda...
És prohibida a menors de 18 anys, però, clar, feta la llei, feta la trampa. Sempre pots tenir un amic que té 18 anys i un dia i va a comprar per tota la colla d'amics, no? Però sí que crec que es demana poc, eh?, aquesta...
Fent referència a campanyes, campanyes publicitàries, ara estava pensant allò, campanyes de trànsit que deia, fes un consum responsable, i ara que parlaven de joves, no? Que et diuen, doncs, si la resta heu de consumir, doncs que un de vosaltres a l'hora d'agafar el vehicle...
No consumeixi. Però, de fet, no estàs dient allò, no consumeixis. Exacte. Estàs dient, fes un consum responsable. Sí. Què és fer un consum responsable de l'alcohol si hem dit que l'alcohol no és saludable? Clar. El que passa és que l'alcohol el veiem inofensiu, per això que comentàvem a l'inici del programa, i és que està sobre les nostres taules...
Estan als restaurants, estan a les publicitats, estan als supermercats, com si fos la zona més preciosa, amb uns decorats de fusta, amb una llum especial, als passadissos on hi ha l'alcohol, que sembla fins i tot una joieria, més que un consum d'una substància tòxica. I és altament dependent, amb potència. Amb cap altra droga passa, és el que et comentava.
Llavors, dèiem això, aquestes campanyes que et diuen fes un consum responsable, que dèiem aquest missatge que, igual que començàvem dient allò, l'alcohol és saludable, doncs clar, fes un consum responsable també sembla una miqueta contradictori. Segurament també hi ha molts interessos de...
Exacte. Sí, sí, sí. Hi ha molts interessos, clar. Està clar. Tenim una indústria de l'alcohol molt potent a Espanya i a Europa també. Però, clar... Dèiem que el problema, sobretot, és el tema de l'addicció, no? El de la dependència. I això com... Dèiem... Hem parlat d'aquesta calculadora que podem trobar, no? Sí. Però com sabem allò, si som realment dependents?
Sí, la calculadora només ens dirà si fem un consum de risc, però no n'hi ha prou amb aquesta calculadora, perquè podem tenir un consum problemàtic sense que la calculadora ens sigui un consum de risc, perquè hi ha moltes idiosincràcies en cada persona, en cada moment vital, i no significa el mateix una cervesa.
No ho sé, posarem un exemple, per una persona de 40 anys que se'n va prendre, precisament això, una cervesa amb una companya de feina, i és aquesta única cervesa que potser amb una senyora de 75 anys que es pren una cervesa perquè està sola a casa. Els efectes seran diferents, les conseqüències seran diferents i els motius per als quals veus també són diferents. Per tant, aquesta senyora de 70, m'ho inventat, podria ser qualsevol edat, eh?,
A la calculadora no li donaria un consum de risc, però veient tota la globalitat d'ella, sí que és un consum que potencialment és danyí. Llavors, el que s'hauria de fer és un tractament, és un pla. De fet, Mariona Saperes, com a coordinadora del CAS, d'aquest centre d'atenció i seguiment a les drogodependències, el tema d'aquesta addicció
És que genera danys físics, emocionals, i no només a la persona, sinó també a tot el seu entorn, no? Sí. Nosaltres sempre fem psicoeducació amb tots els pacients que ens venen a la consulta i expliquem que l'alcohol, igual que qualsevol altra substància tòxica que altera la nostra consciència al ser ingerit,
té un mecanisme de dependència que afecta tres nivells de la persona. El nivell físic, el nivell psicològic i el nivell social. Físicament ens afecta des del primer moment en què nosaltres ingerim aquesta substància. L'alcohol té la capacitat, a diferència d'altres drogues, de passar la barrera hematoencefàlica del cervell. Per tant, ens arriba directament aquesta droga en els nostres neurotransmissors i altera
La consciència. No només això, sinó que pot produir efectes, doncs, al ser un depressor del sistema nervió central, ens fa reaccionar més lentament, ens fa pensar més lentament, perdem l'equilibri, el nostre cos queda molt més enlentit. A nivell psicològic.
El seu depressor del sistema nerviós central no vol dir que sigui depressió de melanconia, sinó d'estar més relaxat. Podem estar més desinhibits, podem prendre decisions que no serien les adequades si nosaltres estiguessim plenament conscients.
i això pot comportar una sèrie de riscos. I a nivell social, aquestes decisions, com per exemple agafar un cotxe o comprar segons quin material que no el compraríem, i aquí ja m'estic referint a les drogues oportunistes que vindrien en un segon pla, o drogues que potser no haurien sigut consumides si no haguessis començat per una copa de vi o per un combinat.
I després tindríem el tema social, allò que comentàvem, la repercussió que té en el teu entorn, també en el teu entorn professional, laboral, familiar, laboral. Mariona Saperes ens ha posat allò com a exemple, el tema d'una dona sola a casa, i pensàvem, si l'addicció a l'alcohol potser comença d'una forma més compartida,
I després el risc és que es consumeix més en la intimitat perquè és un refugi per...
Ja no tant per desinibir-te, sinó per oblidar segons quines coses estàs visquent. Sí, històricament hi ha un patró diferent entre homes i dones. Els homes solen beure alcohol en situacions més socials, més públiques, i les dones acostumaven a beure més en la intimitat. Quan la casa ja està tota recollida i els nens ja estan endormits i ningú...
espera la teva feina, llavors les dones antigament es permetien el luxe de poder beure per satisfer aquelles necessitats d'apaivagar l'ansietat o el poder dormir, etcètera.
I dic últimament perquè els patrons estan canviant. I ara trobem, per exemple, el botelló en espais públics que consumeixen els joves i aquesta és la manera, és la via d'entrada sempre de l'alcohol. Sempre s'acostuma a consumir a nivell social per una celebració, perquè és el cumpleanys, perquè estem sols a casa i els pares han marxat, obrirem una copa de vi o el que sigui...
I aparentment són incursions que l'adolescent vol anar fent a la vida adulta, també com un patró de seguiment dels adults, d'aquest modelatge que fem. I mica en mica són aquests rituals de joves que fan...
Però que no tots arribaran a tenir una dependència a l'alcohol ni tindran un trastorn per ús de substàncies amb l'alcohol, però d'altres sí. I quina és la diferència? Aquests tres nivells que nosaltres dèiem abans i el...
l'àmbit fisiològic, el psicològic i el social. El físic primer és que la persona begui alcohol. I on es beu alcohol per primera vegada? En un ritual social. Amb amics, amb celebracions, el que comentàvem. Llavors, qui és que continua bevent alcohol i d'altres no? Doncs probablement les persones que a nivell psicològic tenen més dificultats, que troben que l'alcohol els està regulant
Alguna sensació emocional que els desagrada. Aquí hi ha una hipòtesi, que es diu la hipòtesi de l'automedicació, i és que els pacients el que fan és autorregular-se mitjançant l'alcohol aquelles malalties, aquells trastorns, aquells síndromes emocionals, psicològics, que els fan un malestar.
I si socialment afegim que l'alcohol és la droga que més fàcil ús tenim, perquè la trobem a tot arreu, perquè es pot consumir en el carrer i no passa res, es pot consumir en una celebració, la puc anar a comprar al supermercat, la puc anar a comprar en un establiment de 24 hores, a diferència de les altres drogues. Llavors, aquests tres components, que és que me la trobo a totes les taules,
Emocionalment em serveix perquè m'està ajudant a dormir, per exemple, o m'està ajudant a ser més desinhibit i puc estar més tranquil en una reunió, en una conversació amb l'altre sexe, quan estic fent les meves primeres trobades sentimentals.
I que a nivell social és una cosa tan compartida que no es veu malament. Per tant, tenim el combo perfecte perquè una persona amb dificultats que ha notat que l'alcohol l'ha autorregulat mantingui aquest consum en el temps. I mantenint aquest consum en el temps, arriba a ser una dependència, que aquí és quan el cos ja s'avança en el nostre consum
i com que el seu objectiu principal és estar en una autoregulació, és estar en equilibri, començarà a necessitar aquest consum d'alcohol, aquest de presó, abans que arriba. Per tant, les persones que tenen una dependència física de l'alcohol el que noten és un tremolor de mans, una sudoració, un mereig que cessa
En el moment que aquesta persona comença a beure, torna a entrar en equilibri. I aquest és el problema que les persones diuen no, no, si a mi l'alcohol no m'afecta perquè bec i no m'emborratxo, no m'intoxico. Doncs aquí precisament és quan tenim més el problema, perquè el cos ja ha creat aquesta tolerància. I quins són els recursos que s'ofereixen en l'àmbit de la salut? Perquè el missatge que voldríem traslladar és que es pot sortir endavant.
I tant que sí. Deixar aquesta addicció. Sí, aquesta i totes les addiccions es poden deixar. No diré que no costa, és un treball molt dur, de molt de temps, però que si la persona està motivada es pot arribar a fer sense cap problema. El primer que s'ha de fer és anar al metge de capçalera.
I el metge de capçalera ha de fer un primer screening de quina és la situació, què és el que et passa, com et trobes... i poder-li explicar clarament quins són els teus consums d'alcohol o d'altres substàncies i per què estàs bevent i quins són els efectes que et produeix. A partir d'aquí, el metge de capçalera ja valorarà si ell pot continuar amb aquest tractament, amb la demanda que el pacient està fent en aquell moment, o si cal derivar a l'especialitzada, que l'especialitzada és el cas...
com tu deies a l'inici, al centre d'atenció i seguiment a les drogodependències, que un 80%, val a dir, són d'inici de tractament per l'alcohol. Vull dir que a vegades tenim l'estigma que en aquests centres hi va la gent que tenim, tots en el nostre imaginari, de gent que està...
Molt malalta, gent que està amb aquell estigma dels drogodependents, però que el 80% són persones molt funcionals, persones que tenen una vida molt normalitzada, que treballen, que tenen família i que se'n donen compte, per sort, abans que sigui massa tard, que estan tenint un problema amb l'alcohol i volen demanar ajuda.
Es donen compte o hi ha una persona al costat que es dona compte? Sí, sí. No, perquè clar, no? És difícil allò que un mateix digui, doncs si això, no? Posàvem a l'exemple, no? Si jo tinc tremolor i consumeixo, allò passa, doncs igual penses que està bé, no? Sí, sí.
I sempre hi ha un període de negació quan la persona sí que se'n dona compte. Les persones ens en donem compte quan estem en problemes, però els canvis ens costen tant, ens fa tanta por fer el canvi, que passem aquella època que nosaltres diem l'època del yo controlo.
i és que quan la família comença a dir-te que beus massa els amics et titllen com el que es passa de borratxera la dona s'enfada perquè estàs bevent massa o els fills es preocupen de mama no beguis una altra cervesa llavors hi ha aquesta època de negació en què jo controlo jo controlo i sí que és veritat
que lamentablement quan venen, sí que venen motivats, sí que venen que se'n donen compte, però és perquè alguna cosa ha passat. Algú ha d'haver passat en què es trobin contra l'espasa i la paret i els ajudin a prendre la decisió de deixar-se ajudar.
Deia Mariona Saperes, i tant que un pot en sortir no només de l'alcohol sinó de totes les addiccions. Això sí, has de tenir voluntat i no és fàcil. Estaríem parlant d'un període habitualment per en sortir-se d'una addicció que ha de passar un període d'un parell d'anys com a mínim? Sí, sí.
Sí, més o menys, sí. Si el procés funciona correctament és entre un any i mig i dos, i correctament ja hi entra la possibilitat d'alguna recaiguda. La recaiguda forma part del procés de recuperació. Nosaltres ens centrem en un procés que es diu el de Proxasca i Di Clemente, que són dos autors que ens expliquen el procés de canvi d'una persona, no?,
Primer, quan estàs pre-contemplatiu, que representa que ni et planteges la idea que tu tinguis un problema, no ho vols veure, per molt que els teus amics i els teus estimats t'ho expliquin. Llavors hi ha la contemplació, que és el moment en què sí comences a pensar que probablement tinguis un problema i estaria bé anar-hi.
algun centre especialitzat que t'ajudin, i després ja passem a l'acció. En el moment que prens la decisió, vas al metge, li expliques, fem la derivació i ens arriba el pacient. Després de l'acció, existeix...
la possible recaiguda, que és molt habitual, però que també ens serveix la recaiguda per donar-nos a compte de l'abast de la malaltia, fins on arriba, i dels nostres propis límits com a persona. I a vegades és fins i tot necessari, tot i que és lamentable tant per al pacient com per la família, per tot el procés, però a vegades és necessari per donar-nos en compte i poder treballar molt millor i poder arribar a fer una abstinència sostinguda i una alta terapèutica.
Ho hem de deixar aquí, estaríem parlant allò perquè serà més temps amb Mariona Saperes perquè evidentment sorgeixen més qüestions en relació, el que ha quedat clar és que l'alcohol i la salut no lliguen.
De manera que anem canviant hàbits i incorporant això com brindis amb aigua. És el més saludable. És el més saludable, exacte. Mariona Saperes, com dèiem, psicòloga, responsable de benestar emocional de la Fundació Sanitària Mollet i, a més a més, coordinadora d'aquest centre d'atenció i seguiment a les drogodependències. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adeu.
Hola, sóc l'Àlbert Puig i us he de dir que sóc un fidel oient i seguidor del programa Camps de Cotó de l'Andreu Fàbregas. I us recomano que vosaltres també ho sigueu. I a l'igual que l'Àlbert, jo t'aspiro aquí a Ràdio Mollet. I quan? Tots els dijous de 10 a 12 de la nit.
Hola, sóc en Pelé Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música dels anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en remissió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès. RACÓN IMAO
Un programa de rei solidària proanimal. Ho sent veu a qui no la té. Sou el 96.3 de la FMA.