Un programa de Red Solidària Pro Animal. Posem veu a qui no la té. Els dijous a dos quarts de sis de la tarda i els dissabtes a dos quarts de dotze del migdia. Recó Animal, a Ràdio Mollet.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller.
Fem Salut, un programa realitzat amb la col·laboració de l'Hospital de Mollet.
Benvinguts i benvingudes al programa Fem Salut. En el dia d'avui volem parlar de la prescripció social a la natura. Què és això? Intentarem desvetllar-ho de la mà de la directora del Centre de Desenvolupament de Salut Planetària Global i de la Fundació Sanitària Mollet. És la Marta Païssa, la persona que ens acompanya. Benvinguda, Marta. Moltes gràcies. Anem a explicar això de la prescripció social a la natura. Quan diem això, de què estem parlant?
Doncs mira, estem parlant bàsicament d'entendre que la natura, que l'entorn, que l'exposició a espais verds millora, beneficia la nostra salut. Actualment hi ha evidència científica acumulada que està identificant la relació, les associacions que hi ha entre passar temps de la natura, això vol dir passar temps en espais verds o en espais blaus, vol dir trepitjar parcs, vol dir caminar per la muntanya, però no necessàriament està associat a l'activitat física, és només estar en contacte
amb espais verds o espais blaus. I la prescripció de la natura, com preguntaves, que t'he fet una intro una mica llarga, bàsicament és entenent que passar temps en espais verds és bo per la teva salut, com incorporar la infraestructura de la natura com a infraestructura sanitària, com incorporar aquests espais verds,
com una infraestructura sanitària que ens permet passar temps i fer salut a la natura. Llavors, el que s'està intentant actualment és, des de les consultes sanitàries, com prescriure, quina és la millor forma de prescriure i per quines persones és recomanable prescriure passar temps a la natura com una activitat.
d'ecoterapèutica o d'acompanyament a la promoció i a la prevenció amb la natura. Està bé que la Marta ens especificava això perquè ja fa un temps es va començar a parlar de la prescripció de l'activitat física, també de l'activitat de sociabilitzar.
I ara ens parlem d'aquesta prescripció a la natura. En quins casos està recomanat? I quan parlem d'això, comentava la Marta Païsa, no es tracta tant d'anar a fer exercici, sinó de, senzillament, ser-hi.
Exacte, és a dir, actualment les bates blanques es recomana la dieta saludable, la dieta mediterrània, l'activitat física, comptem quants passos fem al dia, quantes calories mengem, i més ampliat, l'apartament de la interacció social. Doncs això que us explicava, la ciència ha determinat que passar temps en verd, passar temps en la natura, també podia ser un hàbit de salut, un hàbit saludable que millora la nostra salut.
Actualment hi ha molta vència científica que relaciona passar temps en verd amb impacte en la salut fisiològica, la salut del cos, però també, sobretot, en salut mental i en benestar. Anem a parlar allò dels diferents àmbits, no? És a dir, en salut fisiològica, quines millores podríem trobar? Com una de les malalties actuals és l'estrès, no sé si precisament allò...
No sé si és allò un impacte molt físic o no, però no sé si ens millora el sistema immunitari, per exemple. Mira, el que sí que hem de dir és que a la natura, directament, no hi ha la bencientífica que això curi. No estem parlant de curar per passar temps en verd. El que estem dient és que contribueix a la teva salut mental, per exemple. Els beneficis d'estar en la natura, que estan més identificats, per un costat és, per exemple, el benestar percebut.
També disminueix les taxes de morbilitat i de mortalitat. S'ha identificat que aquells barris que tenen més espais verds, el factor de la natura s'associa amb una menor taxa de mortalitat i de morbilitat, que és la càrrega de malaltia. També s'ha identificat que la natura redueix el sobrepès i l'obesitat, però no la natura en si. És a dir, passa temps, la natura s'associa amb uns índexs de massa corporal a la població menors.
També ajuda a mantenir la salut cardiovascular. I, com et deia, també contribueix especialment on hi ha més estudis relacionats, és amb la salut mental. Llavors, hi hauria persones, o jo mateixa, m'estic preguntant, clar, les persones que viuen en zones rurals, doncs, disposen de millor salut...
No necessàriament. La salut, com sabeu, hi ha uns determinants de la salut i la salut té una mirada holística i depèn de diferents sistemes. Llavors, sí que és cert que la gent que viu en espais rurals pot tenir una proximitat d'espais verds, però, clar, hi ha d'anar.
com els entorns urbans tenen una proximitat potser de parcs o d'espais verds, però clar, també hi hem d'anar. Llavors, en aquest sentit depèn d'un concepte que es fa servir sovint amb salut ambiental, que es diu l'exposoma. L'exposoma és la quantitat d'exposicions ambientals que rebem al llarg de la nostra vida, des que som un fetus, des que estem a la panxa de la mare, fins que ens morim.
Llavors l'exposom a aquestes exposicions ambientals poden ser la contaminació de l'aire, el soroll, els compostos químics tòxics que respirem dins de casa, per exemple, la dieta que seguim, la mobilitat, tots aquests determinants, aquestes variables ambientals que depenen de l'entorn en el que vivim, l'entorn construït, l'extern, com l'entorn individual que decidim nosaltres, què fem a casa nostra, què fem servir, això són unes exposicions ambientals que afecten la nostra salut.
I en aquest cas, l'exposició ambiental al verd té un impacte positiu, així com la contaminació de l'aire vols fer-ho té un impacte negatiu, l'exposició al verd té un impacte positiu a la nostra salut. El que sí que serà cert, que no serà el mateix anar a la muntanya...
que imagino que la contaminació ambiental serà molt menor i l'acústica també que anar a un parc urbà, per molt verd que n'hi hagi. Sí, però si separem directament només el determinant o la variable ambiental de passar temps en verd,
sí que podem relacionar directament que passar, en aquest cas, s'associen beneficis a partir de 120 minuts de la setmana. Així com l'home recomana 8.000 passes, amb 8.000 passes al dia, hi ha estudis científics actualment publicats que identifiquen que a partir de 120 minuts de la setmana, dues hores d'estar a la natura, ja s'identifiquen aquests beneficis que us deia...
Per exemple, a la salut mental, amb temes d'estrès, amb menys irritabilitat, menys agressivitat, menys depressió, també ajuda a la restauració de l'atenció, a la reducció de la fatiga mental, a la reducció fins i tot dels nivells de cortisol. És a dir, tots aquests beneficis que s'associen de passar temps en verd, a partir de 120 minuts de la setmana ja s'identifica aquesta relació.
Jo comentava el fet d'una cosa és anar al bosc, a la muntanya, el concepte aquest que tenim, i el parc més urbà, que també cada vegada la tendència és que siguin més verds, que va venir una època que eren més allò, pats durs, de ciment.
Clar, la gran majoria de la població vivim en zones urbanes. Llavors, ser-hi allò en un parc urbà també ens comporta aquests beneficis. Correcte. És a dir, es tracta d'exposar-se... Hem d'anar-hi, però... Exacte.
És una idea, eh? És nari. Llavors, només exposar-se a la natura, exposar-se vol dir estar en verd. En lloc de fer aquell cafè que fas dins del bar, potser et pots emportar el cafè i fer-lo amb un amic en un entorn verd, ja aniria sumant aquesta dosi de natura recomanada a la setmana.
Llavors pot ser fragmentat, no cal que siguin dues hores seguides, pots estar 5 minuts un dia, 10 minuts un dia, canviar potser el teu recorregut per veure o per travessar més àrees verdes quan vas a la feina, o fins i tot això, aquest exercici físic que ja fas i vas a córrer per la ciutat, doncs intentar tenir un espai verd on realitzar aquest exercici.
Simplement és una variable que s'afegeix a cuidar, a fer aquesta part de promoció d'hàbits saludables a la teva salut. Identificar que passar temps en espais verds té un impacte positiu. De fet, també en aquest sentit, cada cop hi ha més ciutats que estan començant a comptar quin percentatge de verd...
i això, diguéssim, des del Departament de Salut, quin percentatge de verd hi ha a la seva ciutat, perquè és un indicador de salut, així com es controla la contaminació de l'aire o el soroll, també quina quantitat de verd hi ha a la superfície municipal. I en aquest sentit, fa un parell d'anys va sorgir una nova regla, que és la regla 3.30.300, que el que explica, és una regla per als urbanistes, per als planificadors,
Doncs aquesta regla el que ens explica, que és aproximadament quin seria un bon indicador per identificar que les ciutats tenen en compte l'exposició al verd per les persones que hi viuen. Doncs explica. El 3 representa que hauries de poder veure 3 arbres des de les finestres de casa teva.
Molt bé. D'acord? Sí. El 30 significa que un 30% de la superfície del teu barri hauria de ser arbrada. És a dir, amb una vista satèl·lit, si imaginem un satèl·lit de Google Maps, hauria de veure una cobertura arbòrea, o de verd, no cal que siguin arbres, de cobertura arbòrea d'un 30% de la superfície. I el 300 significa que des de casa teva a l'espai verd més proper no hi haurien d'haver més de 300 metres.
Llavors, amb aquesta regla del 3.30.300, es pot argumentar o es pot redissenyar les ciutats perquè compleixin aquesta infraestructura verda, entenent-la com infraestructura sanitària. I definint aquest espai verd, com? És a dir, clar, perquè ha comentat la Marta, hauria d'haver-hi allò, com a mínim, no?, màxim 300 metres, la distància que se té a un espai verd, però un espai verd són quatre bancs i dos arbres,
Clar, aquesta és una bona pregunta. Què entenem per espai verd? Espai verd està definit com un jardí, està definit com un bosc, està definit com un espai de parc urbà no pavimentat, és a dir, que hi hagi terra, que hi hagi vegetació. Al final, espai verd vol dir espai natural amb vegetació. Sigui arbustigua, sigui arbòria, sigui gespa, i que t'hi puguis aproximar, és a dir, que no sigui...
Una rotonda, diguéssim, no? Tot i que les rotondes s'entenen com a espais verds actualment, però bueno, entenem que un espai verd a nivell d'infraestructura sanitària, entenent-la com a infraestructura sanitària, hauria de ser un espai accessible, on t'hi puguis acostar com a, en fi, sense haver d'anar-hi en cotxe.
Entenc que també des dels equipaments sanitaris actualment en el seu disseny també s'ha de tenir en compte crear aquests espais propers a no ser que fins i tot allò interioritzats dintre del propi equipament perquè aquelles persones que van a consulta, que han de fer qualsevol tràmit també puguin gaudir-ne d'aquests espais.
Exacte. De fet, el que s'explica en aquest sentit és que la natura té un efecte coterapeuta. Llavors, hi ha un estudi molt antic, molt antic, és dels primers que es va fer, l'any 74, el va fer un urbanista, de fet, era un metge, un metge arquitecte que es deia Ulrich, va comparar la recuperació
entre els pacients d'un hospital, la mateixa intervenció, el mateix perfil de pacient, el mateix equip, diguéssim així per simplificar-ho, i miraven la recuperació que tenien aquells pacients que tenien una finestra amb vistes al jardí, en verd, al jardí de l'hospital, els quatre arbres, eh?
o aquells pacients que tenien vistes a una paret, una paret de totxos. Llavors, què van identificar? Els primers estudis és molt antic. Van identificar que els pacients que tenien vistes en verd sortien de l'hospital abans, l'alta hospitalària es feia abans, passaven menys temps a l'hospital, amb tot el que això comporta, demanaven menys medicació, és a dir, a nivell de dolor, d'antiinflamatori, s'en demanaven menys, i també s'identificava
menys queixes a infermeria. És a dir, eren tres paràmetres que simplement es podia aïllar que l'única diferència d'aquests pacients era el que veien per la finestra. És a dir, de vegades que parlem de trepitjar verd, només cal, també cal, veure verd també poseix aquest efecte coterapeuta.
I, per exemple, l'Hospital de Mollet, en aquest cas, és un referent, o és un dels referents en aquest sentit, el propi disseny arquitectònic, ja sabeu els que ja ho ha estat, que incorpora aquests patis interiors amb vegetació, de forma que no només entra la llum natural a les diferents plantes de l'edifici, sinó que, a més, també, en part també es veu vegetació. Però una altra cosa molt interessant de l'Hospital de Mollet és que davant té el parc dels Pinatons, que és una infraestructura que fem servir molt, també, per treballar amb grups de rehabilitació comunitària, amb grups de salut mental... És a dir, és un espai...
que permet també portar aquelles activitats al parc dels pinatons. Ara que comenta Marta Paisa, el tema de les activitats, hem començat parlant de prescripció social a la natura. Precisament des de l'Hospital de Mollet sabem que es fan intervencions. També ens consta que des de la primària
no només aquí al territori, sinó arreu, es fan també de vegades allò sortides, que es convoca la ciutadania, els usuaris i usuaris d'aquell centre d'atenció primària, per fer sortides ja sigui en aquell espai urbà, però aprofitant els espais verds,
I també sabem allò, no sé si també és positiu, el tema de disposar d'aquests jardins propis que tu tens cura. Quines són aquestes prescripcions que podríem aplicar? Els banys de bosc, que també ens han dit a parlar sovint, no?
A veure, hi ha molts tipus d'activitats que es poden fer a la natura, eh? I simplement la natura el que fa és, això que us deia, el que fa és amplificar l'efecte terapèutic que ja té aquella activitat, no? Hi ha uns terapeutes, uns sanitaris, que el que fan és fer activitats que es poden fer amb interior, es poden fer activitats més artístiques o activitats de caminar o de marxa nòrdia, que es fan, per exemple, des de primària especialment. O activitats que ha de veure amb el grup, no? O amb despertar els sentits. Doncs aquest tipus d'activitats es poden fer...
qualsevol lloc, òbviament, en grup, en un centre cívic, com un espai interior, o l'hospital mateix, o el centre de rehabilitació, o el de salut mental, però també es poden fer aquestes mateixes activitats en un entorn natural. Què ens explica la ciència? Doncs que els entorns naturals el que fan és, els espais verds, el que fan és amplificar els efectes d'aquella activitat, d'aquella teràpia. Per això el que es recomana és aquesta prescripció d'activitats a la natura per amplificar els beneficis i els efectes que té aquella mateixa activitat.
Per això us diria que per un costat amplifica la part de prescripció de natura, però alhora també és un nou hàbit de salut que podem incorporar al nostre quotidià. De fet, hem parlat molt allò de salut mental i de benestar emocional que genera aquesta prescripció de natura. No sé si també hi haurà igual persones que diran ja, però això serà per a determinades persones d'una certa edat, perquè potser em faran anar...
No sé a on i jo no podré. És a dir, és beneficiós per a tothom. Hi ha persones que també amb l'edat, és veritat, es cronifiquen algunes malalties, algunes patologies. I no sé si en aquest àmbit també és important, no?
Ah, precisament. Sí, sí, és que és amb tots. És com el que diem de la dieta, no? Tenir una dieta saludable és adequat per tothom, absolutament. Passar temps en verd és adequat per tothom, però no que potser no fa falta sempre, si no hi ha mobilitat, anar a un parc. També hi ha evidència científica que explica que passar temps en un petit horturbà o en una jardinera a casa teva, passar temps en contacte amb la natura, també és exposar-te a la natura, encara que sigui des d'espais interiors.
Precisament el que estem fent ara a l'FSM és un petit pilot de banys de bosc, que em preguntaves, no? El banys de bosc té moltes mirades, però un bany de bosc simplement és exposar-te i passar temps en un entorn forestal. No té més que això. Llavors, el bany de bosc, la metodologia que es fa servir habitualment és fer unes invitacions, es fa en grup habitualment, guiat o no, almenys es fa guiat,
un guia que té cert training, no?, s'ha certificat, i el que fa són invitacions per facilitar aquesta connexió o aquest contacte, aquesta exposició a la natura. Normalment, mira, es comença amb una activitat, una invitació molt breu, que la primera introducció d'un bany, llavors, té a veure amb el despertar dels sentits, de forma que vas activant els sentits en aquell entorn natural, mirant fulles, amb la pròpia excepció, també, és a dir... I llavors es fa també diferents activitats, simplement per fer una activitat guiada
vinculada a un entorn forestal i que té aquesta mirada de restauració de la tensió, de restauració de la fatiga, de baixada de l'estrès... Al final és passar temps a la natura, que és una cosa que jo crec, i crec que coincidirem aquí, que instintivament tots sentim o tots sabem que ens va bé, quan diem ser desconnectat a la muntanya o que bé que m'ha anat, passar temps a l'exterior, a la natura, en un bosc. Instintivament sabíem que ens va bé, perquè...
com a espècie, no ens hem desenvolupat en entorns, en un ecosistema forestal, des que som, en fi, des que venim de l'Homo sapiens, venim d'allà, només és de l'últim segle, els últims dos segles que ens hem desenvolupat com a societat i hem canviat el nostre entorn habitual per entorns urbans, entorns urbanitzats que estan més allunyats de la natura. Per tant, és natural que el nostre cos, que el nostre genoma, diguéssim, identifiqui
que ens va bé aquest entorn, que exposar-nos a espais naturals, ens sentim restaurats, ens sentim bé. De fet, potser l'acció més intuïtiva que fem és que quan hi vas a un prat et ve de gust allò
Treure't les sabates i trepitjar directament aquella herba, no?, i sentir, doncs, la frescor del terra. No sé si seria això. També en el tema de banys de bosc, clar, la imatge que veus moltíssimes vegades és allò de la gent envoltant un arbre, no?, abraçant-se un arbre.
No sé si és la més bucòlica, la més realista, o bé, és una opció més. És una opció més. No fa falta abraçar-se cap arbre ni descalçar-se, això. Que cadascú faci el que li vingui de gust fer. La ciència, diguéssim, el que només diu és que passa temps en verd, passant temps a la natura, en entorns forestals,
fer l'activitat que vulguis, segurament, posseix aquest efecte ecoterapèutic, beneficia el teu estat percebut de salut i la teva salut directament. De fet, pel que ha estat comentant, senzillament observa
ja és beneficiós, no? Correcte. Per allò que dèiem, si senzillament des de casa teva pots veure arbres, ja és una acció positiva. Jo comparo molt sovint amb el tema de la prescripció de la dieta saludable, de com entenem l'activitat física o com entenem aquestes recomanacions de promoció de la salut que rebem des dels sanitaris. Doncs el mateix, hi haurà algunes activitats o algunes accions que tenen un efecte més fort per la teva salut,
enforteix el sistema immunitari, contribueix a la salut mental, depèn de l'activitat que facis, tindrà un efecte més fort. És com anar al gimnàs i aixecar peses o anar a caminar 20 passes. És a dir, òbviament tenen impacte diferent. Però, simplement, el que la ciència ens explica és que a partir de 120 minuts d'aquestes dues hores a la setmana ja tenim tots aquests beneficis. Llavors, quan és la natura,
Amb respecte, però una mica pots fer el que vulguis. Pots asseure't i llegir un llibre, simplement. Pots estar caminant, pots estar observant en un banc, pots prendre un cafè amb un amic. És a dir, no fa falta estar fent activitat física. Òbviament, si fas activitat física, tens el doble benefici, el de l'activitat física i el de l'exposició al verd.
Hem parlat sobretot del verd, però jo crec que el blau també és molt important. És a dir, que si alguna persona viu a la vora del mar i té la possibilitat de trepitjar sorra i mirar l'horitzó, també deu ser relaxant. Ho és, ho és. Confirmo que ho és.
Sí, perquè també és bo parlar, té un impacte en els beneficis, s'associen beneficis en la salut, en diferents sistemes de salut, però hi ha menys evidència científica, hi ha menys estudis fets, no vol dir que sigui pitjor, simplement hi ha menys estudis fets que fan aquesta associació entre salut i exposició a Espais Blaus. Ens podem trobar ara que professionals de la salut ens facin aquesta prescripció?
Sí, qualsevol allò, no sé si... El que passa que diria que no està encara, almenys, no està molt estructurat ni molt extès. El que sí que és sòlid és l'evidència científica que existeix aquest benefici per la salut.
com es prescriu, com s'estructura, a quins pacients seria més ideal... Això actualment encara no està molt estructurat, ni a Catalunya ni a altres llocs. Sí que hi ha iniciatives molt interessants que s'estan desenvolupant. Hi ha un projecte que es diu Recetes, que té a veure també amb la soledat percebuda i l'exposició de la natura. Hi ha diferents projectes, però és cert que actualment la prescripció de verd s'està començant a incorporar, però no està 100% incorporada ni amplificada al...
el sistema de salut català. Però s'està treballant. S'està treballant, correcte. S'està treballant i la idea és poder implementar-ho i hi ha iniciatives. Ara ens comentava, per exemple, els banys de bosc de la Fundació Sanitària Mollet, que s'està treballant aquesta possibilitat.
Sí, hem fet un pilot molt petit amb diferents grups de salut mental i un grup també de rehabilitació, que vam portar aquests tres grups a viure una experiència de bany de bosc, també amb els professionals, i veurem com podem incorporar o si incorporem aquesta activitat
dins de l'activitat habitual dels grups de dolor crònic, els grups de salut mental, els grups de rehabilitació, dins de la Fundació Sanitària Mollet. Està bé que també els professionals puguin participar, perquè segur que també són un col·lectiu força tensionat
Sí, i també perquè coneguin, perquè són pràctiques que no són habituals, que no es coneixen habitualment en el sector sanitari, o no està tan extès, llavors que ho visquin també des d'un punt de vista d'usuari, també els permet per un costat identificar l'impacte, però ara també els formem perquè a nivell tècnic, sàpiguen quina estructura s'ha de tenir un bany de bosc, o quina part d'un bany de bosc es pot utilitzar, o simplement això que t'explicava, quins beneficis s'identifiquen,
que té la natura en la salut humana, perquè després ells ho ha d'edat amb la seva pròpia activitat professional. Marta Païssa, missatge allò per la ciutadania. Potser ara que la gent no corri dient, escolti'm a l'especialista que ens recepti, però quina recomanació els faries allò? Has dit allò, mínim estaria bé dues hores a la setmana? Exacte.
És un hàbit saludable, és una qüestió de promoció de la salut. Impacten té, el que us deia, diferents dimensions de la salut. Per tant, si a nivell d'estil de vida vols incorporar un nou hàbit saludable per cuidar la teva salut, passa aquestes dues hores en espais verds de la forma que vulguis, si t'agrada més passar temps a la muntanya, t'agrada més...
explorar els parcs que hi ha a la teva ciutat, que de vegades no els coneixem. O fins i tot això, tenir una aracaga a la primavera, afegir unes quantes plantes al teu balcó, a la teva finestra, que sàpigues que això té un impacte positiu també en la teva salut. No és només un tema d'estètic, o no és només un tema que darrere el medi ambient cuidar-lo, sinó que això, hi ha aquest vincle, que és el vincle que fa la salut planetària, sobretot d'entendre que el que és bo per la teva salut, per la salut humana,
també és la pressió del planeta. Doncs ja sabeu, en aquest petit descans, allò en el dia a dia, professionalment, que disposes per anar a fer un cafetó o el que sigui, el que comentava la Marta País, aprofitem allò per visitar els parcs i també prendre, si fa bon temps, a l'aire lliure i gaudint d'aquest verd.
Marta Païssa, com deia, directora del Centre de Desenvolupament de Salut Pública és global i també de la Fundació Sanitària Mollet. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. Somiarem i vivirem en verd. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu.
Hola, sóc l'Albert Puig i us he de dir que sóc un fidel oient i seguidor del programa Camps de Cotó de l'Andreu Fàbregas i us recomano que vosaltres també ho sigueu. I a l'igual que l'Albert, jo t'espero aquí a Ràdio Mollet i quan tots els dijous de 10 a 12 de la nit.
Hola, sóc en Pele Bernial i us convido a escoltar El que es ballava al Vallès, programa recopilatori de música dels anys 70, 80, 90 i 2000. Cada dijous a les 6 i els diumenges en remissió a les 11 del matí. El que es ballava al Vallès.
Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.