Dos quarts, l'avance.
Salutacions, són dos quarts. Us parla Carla Ramos i això és l'abans de l'informatiu Mollet al dia. L'equip de pediatria de Mollet del Vallès ha iniciat un programa de criança per acompanyar i guiar les famílies amb nadons d'entre 0 i 12 mesos.
El programa compta amb la participació de diferents professionals per tal d'abordar diverses temàtiques. I també us informem que el Mobile World Congress té un impacte directe en el sector hoteler del Vallès. A Molleta els hotels tenen una ocupació del 100% i les opcions disponibles són apartaments que oscil·len als 1.000 euros per 3 nits. També parlem del fet que l'alumnat dels instituts molletans participarà demà a l'onzena xerrada sobre terminologia catalana que imparteix
el termcat a la nostra ciutat. La xerrada titulada Nous Termes, posem nom al coneixement, és fruit de l'acord d'adhesió al voluntariat per la llengua de la Fundació Sanitària Mollet. I en esports, la penya d'escacs, Mollet encara al final de la temporada. El primer equip de la penya, que està en la categoria de primera provincial, es manté al capdavant amb opcions de cens a preferent. Això i més d'aquí mitja hora a l'informatiu Mollet al dia. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
L'actualitat de Mollet, l'opinió dels grups municipals, cada dia a Ràdio Mollet.
Portaveus municipals de dilluns a divendres a dos quarts de dues del migdia i en redifusió a dos quarts de nou del vespre.
Novetats discogràfiques, clàssics, versions, concerts, l'artista de la setmana, música d'arrel americana i els grans de la història. Ruta 66, a Ràdio Mollet, el dilluns a les 11 de la nit i en redifusió diumenge a les 8 del matí.
La ràdio, la teva ràdio. Ràdio Moller. Parlem de cuina amb Marina Dunyat.
Benvingudes i benvinguts al Parlem de Cuina. El dia d'avui parlarem, jo crec, d'una cuina tradicional, perquè, de fet, allò on anem a parlar del carbó, i ara estava pensant allò on aquella vida, ja que comencem el mes de març, allò va esmarsot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove s'hi pot. Sí, a la jove s'hi pot.
I si no pot... Bé, aquesta veu que heu sentit és la de la Marina Dunyac. Benvinguda, Marina, com estem? Bé, bon dia. La Marina és la cuinera de Gallecs que ens acompanya, doncs això, cada tres setmanes en el parlem de cuina, els controls tècnics i de so. Tenim en Sergio Guardenyo, us parla Emma Balea. Anem a parlar de carbó perquè just a Cànovas i Samalús s'ha iniciat la mostra del carboneig, que arriba la dissetena mostra.
Sí, sí. Un ofici, era un ofici ancestral, que era una manera de guanyar-se també la vida. Arreu de totes les muntanyes, on hi havia llenya, on hi havia bosc, no? Fins i tot, ara parlarem de Canoves i Samalús, però, per exemple, a la Sarabada de Marina n'hi havia moltes de carboneres, hi havia molts punts on es feia carbó...
I fins i tot per un camí que està... Bé, no ho sabria explicar-ho gaire, el camí, però hi ha els restes de la carbonera encara, imagina't, eh? Perquè, esclar, es limitava un bon tros que quedés pla on es pogués fer, no? Sí, és perquè per les muntanyes d'aquí al voltant, no? Tant allò de...
de la Conreria, com ara penso la zona de Sant Llorens, no? Hi ha pous de glaç, això sí. Sí, també. Hi ha moltes restes. Sí, però una cosa no té res a veure amb l'altra. Mai ho que s'ha pogut fer un de costat de l'altre, no?
Però pensava que jo no n'havia sentit tant allò que hi ha aquest allò restes de carbonera. Sí, sí, sí. I els pous de glas té la seva raó, perquè baixaven el gel del Montseny, per exemple, que per això ens trobem aquí, i llavors era el pas per arribar a Barcelona. Llavors es embolicaven amb sacs, que és una barpilla aquella que ajuda a mantenir la calor, que no... Ai, va acabar el fred, perdoneu, el fred al revés, i llavors era un pas per poder arribar a això...
Sí. Bé, doncs també hi ha restes, eh? També hi ha restes de carboneres. De fet, aquest ofici ancestral l'ha recuperat una associació de canovases a melús que es diu El Suí. El Suí. I és perquè, em deia la Marina, és que hi ha com un cim petitó, no? Sí, hi ha un cim que no costa gaire de pujar, no està a nau com les agudes ni altura de bomba.
De totes maneres, està propet dels mil metres, eh? Em sembla que està a 900 o així, no? El suí. I la gent m'adora, el suí. O sigui, tota la gent que viu a Puiggració, saps? Bé, tot allò de, saps? Tota metlla, el suí ho tenen de cara. I el suí és com, saps? Com les muntanyes... Com un mirador. Com un mirador, que el veuen allà. Sí, aquest és el suí, és com la muntanya que et vegiva, no? Saps?
Bé, doncs justament aquest cap de setmana, aquest diumenge, han iniciat aquesta mostra perquè té tot un procés. Sí, té un procés, eh? O sigui, a Cànoves ha encès la carbonera aquest diumenge, eh? Però aquesta fira, que també és una fira perquè a més a més hi ha firaires i van amb productes, fan exposició, expliquen feines ancestrals com és posar ferradures als cavalls, sabeu?
però això dura un mes, perquè els primers 15 dies, a partir d'on sembla que és el 14 de febrer, comencen a fer la carbonera, i la carbonera costa molt de fer, perquè, mira, primer de tot es ha de posar terra a baix, i després es tenen d'anar posant troncs fent un cercle, troncs fent un cercle, i...
M'ensenyava el procés. És a dir, en el fons, aquesta associació té una pàgina web que es diu elsui.cat. Ho diem allò per si ho voleu consultar. Fan moltes activitats de recuperació de tradicions. I llavors hi ha un apartat que et vas veient en imatges... Com es va fent la carbonera, no? Penseu que aquesta de Samalús hi havia 30 tones de lenya.
De 30 tones de llenya en surten la meitat de carbó, eh? O sigui, de cada 1.000 quilos de llenya, de cada 2.000, surten 1.000 quilos de carbó, no? Llavors, allò que es dèiem... Mireu-vos aquesta web, perquè l'estem veient ara mateix en l'ordinador... Sí, eh?
és veure com es munta, perquè és un ofici que s'ha de fer, perquè s'ha de aguantar els pals, primer es posen els pals gruixuts, sempre deixant un orifici al mig, que seria la ximeneia, la fumata que en diuen ells, llavors van posant els pals gruixuts al mig, anar fent rodó i anar pujant en forma de piràmide. I tota la llenya més prima es posa al voltant. I després queda...
I després, a sobre, es posa terra, força terra, i a sobre, a la terra, fulleraca. Perquè, esclar, quan s'encengui, s'encengui de debò, no? De totes maneres, llavors fan... Jo ho vaig veure un any, un any que hi vaig anar, quan ho encenien, eh? Però penseu que han tardat 15 dies en fer aquesta muntanyeta, eh? Que sembla com un iglú.
Com un iglú, allò de les casetes dels esquimals, però de troncs. I després, quan l'encenen, tiren brases per la ximeneia, o sigui, tiren la brasa, la tiren per dalt, perquè baixi i baix, i vagi cremant la llenya. Espereus un moment, és que hi havia... Ah, sí, diu, la llenya no es crema, es cou.
Perquè ha de ser una cocció lenta i sense oxigen. Fan uns forats a baix perquè hi entra una mica d'oxigen, però això ha de quedar molt controlat, perquè si cremés la llenya, si es crema, queda fet a cendre. Sí, clar. En canvi, no es pot cremar. És que penso que la diferència que ho expliquen és coure, és coure a poc a poc, perquè quedi el carbó. El carbó. El carbó, eh?
Llavors, per tant, aquesta duració... Això pot durar de 8 a 10 dies, eh? Perquè com que és un foc molt lent i molt controlat... Clar, llavors hi ha persones que es dediquen a anar controlant, no? I llavors, quan arribava el moment de les carboneres, la gent que s'hi dedicava ja havia fet una barraca de pedra seca al costat de les carboneres. I llavors allà hi dormien perquè eren les 24 hores, aquests 8 o 10 dies, que havien d'anar controlant la carbonera. Mhm.
Donido, donido. I quan estava tota cremada sortia un fum blabós. I quan surt tot fum blabós és que vol dir que ja està tot consumit. Però llavors es té que deixar refredar totalment perquè si ho traïssim de seguida primer que estaria acabant i el contacte amb oxigen tornaria a cremar.
Sí, sí, clar. Tu poses una brasa i si té oxigen cremarà. Per tant, ho tenen que deixar refredar molt i llavors quan ho tenen tot fred és quan ja treuen el carbó.
És una feina totalment de filigrana, artesanal, i està, felicitem a tot aquest grup de gent que, no ho sé, que... Sí, recupera. Que recupera això, que no hi ha prou, que recupera aquests oficis perquè si no s'entrenen a l'oblit, eh? Clar, és que dura tot el mes de març, estic veient. I dura tot el mes de març.
Perquè llavors... Va començar el 14 de febrer, el que tu deies, amb l'inici de la construcció de la barraca de Carboners. Sí, sí, sí. I llavors, diumenge, que també surt el 9-9, una gran pàgina, perquè aquí va encendre sempre es fa la gran festassa, no? I aquest diumenge passat, ahir, hi havia els Germans Castells, que són els que van tirar a les brasses, que és la gran festa, no?
I llavors això, però ara ho tenen, quan ara va cremant, cremarà aquests 8 o 10 dies i després té que quedar també 8 o 10 dies més perquè es refredi. Però mentrestant aquesta fira va durant i llavors cada cap de setmana van fent accions diferents, no?
Clar, de fet, us convidem a això que hem dit, que t'afanegeu la pàgina web perquè veureu tot el programa. Aquest cap de setmana, 7 i 8, hi ha activitats. El divendres, dia 13 i dissabte, 14 i diumenge, 15, tornen a haver-hi activitats. I després em comentaves, allò, Marina, que també el que fan és... Una carbonera per joves. Sí, juvenil.
Ho faran amb llenya més prima, perquè vagi una combustió més ràpida i perquè puguin veure. Però ja només ensenyar com es construïeix, encara que no sigui aquesta de 30 tones, això ja és artesanal. És com construir una paret de pedra seca, que també són oficis que s'estan perdent, no? I això és el mateix, és...
És que ho trobo preciós, no?, sepiguer-ho fer, no? I comentaves allò que, paral·lelament, no?, el que és la mostra del carboneig, també hi ha... Ah, hi ha un any, un dia d'aquests, un cap de setmana, em penso que és el dia... Bueno, jo veig aquí...
Sopar d'educ. Sopar, això, hi ha un sopar. El dia 7 hi ha un sopar. Hi ha diverses coses. Jo trobo que si tu us hi dones la pàgina, si repunteu la pàgina, hi mireu perquè està aquí mateix, eh? Bé, de fet, allò, el dissabte hi ha sopar d'escudella...
Es fa bona escudella, el carbó? Molt. Parlem ara una miqueta de què fa servir el carbó, eh? Clar, això és el que t'anava a preguntar. És a dir, la diferència, no? És com quan la gent diu, no, no, anem a fer allò, doncs, a la brasa, no?
Doncs el carbó, m'imagino que també l'aliment li dona una cosa diferent, no? Si comencem una mica, per què pensem que el carbó era necessari? Hi ha el carbó de mina, que ja el coneixem, no? Però que les carboneres tenien diferents finalitats. Una, netejar el bosc. I això es feia a hivern, quan no es podia pas fer l'estiu, eh?
Per tant, netejaven el bosc i llavors no es cremaven. Una altra cosa era donar feina... Hi havia molta gent que això era una part de la seva economia, no l'única. Però els anys aquests que es feia, que són gairebé abans dels 50, o durant els 50 també,
Eren gent de muntanya que aquest temps, com els que van acollir fruit ara, llavors hi havia un jornalés que s'anaven a fer carbó. I per tant, eren una part de la seva economia. I aquest carbó era molt apreciat i molt venut. Qui el consumia? Doncs es consumien les cuines professionals. Perquè la cuina professional no és fins als anys 50, 60, gairebé 60, que no entra el gas...
Per tant, abans dels 50, les cuines eren, de veritat, de molta força perquè hi havia les cuines econòmiques. Sí, jo me'n recordo això de la cuina econòmica. Exactament. Perquè les grans cuines d'hotels i restaurants estaven fetes amb carbó.
la feina del cuiner durant aquest temps, si sempre ha sigut com una feina molt feixuga, quan les cuines funcionaven amb carbó, encara ho era més, perquè, esclar, havien de rastrar sacs de carbó i anar amplint sempre la fogona perquè allò no parés mai, no? I com és que també trobem aquestes carboneres a prop dels nuclis urbans, no? Perquè és on hi ha els restaurants.
Una mica el que comentàvem abans amb el gel, érem el mateix, i per tant en trobem de carboneres, a Canoves i Samadursa, que està aquí, a tot aquest tros del Vallès, que és el que coneixem nosaltres, i ens movem, però a la serrabada de Marina n'hi havia unes quantes, o sigui que, esclar, era carbó que després es passava als restaurants a prop de Barcelona, que és on n'hi havia més.
I llavors, per què es fa servir el carbó? Primer per aquests grans fogons que hi havia, però a les cases hi havia la cuina econòmica. Gran estalvi, que és una cosa que encara hi ha gent que la compra, que encara ho fan, ho produeixen en modern, no? Ara hi posen llenya, però també s'hi posava carbó. I aquella cuina que servia per escalfar la casa i per cuinar.
És que servia per això, sobretot, també. I per cuinar a baixa i més alta temperatura. O sigui, és boníssim, això, eh? Sempre s'ha cuinat allò, vinga, de pressa. No, no, sempre hi ha hagut coses que s'han hagut de confitar, que a vegades n'hem parlat, aquest foc lent, no? Doncs la cuina econòmica, i ara això, un tros on hi havia aquelles rodones de ferro que s'anaven traient...
En funció del tamany, no?, de l'olla que hi posaves a sobre. Però al costat, hi havia ferro, de ferro, posaves allà, i allà es van coent les mongetes molt a poc a poc, per exemple. O es anava fent l'escudella, o es anava fent... Saps què vull dir? Que guaita, quina perspectiva d'estalvi des del començament, de netejar els boscos, d'aprofitar la llenya...
Llavors aprofitar el carbó i després el resultat d'aquest carbó també et dona un aprofitament múltip del que es feia servir. Jo et preguntava, el cuinar amb carbó li dona una manera de fer un gust especial allò que cuines? Anem a veure, barbacues, que seria un altre tema que fem servir el carbó. Què fem quan fem una barbacoa a casa? Posem llenya i esperem que es faci el carbó.
Mm-hm.
No podem fer una barbacoa amb flama. La flama només serveix pels fels calçots. Això sí, els calçots es fan amb flama, però les carns es couen amb... Amb carbó, no? Si la gent compra carbó, també, clar. I compra carbó, no? Boses de carbó. És que en llenya no es pot fer, en llenya amb flama no es pot fer. Llenya sí que ho és, no? Però no es pot fer amb flama. Per tant, una de les utilitats és això, no? Quina diferència hi ha entre fer-ho amb una barbacoa
o amb una planxa. Esclar que n'hi ha. Clar que n'hi ha. Aquell gust de fum, aquest fumat que ens agrada tant, aquesta cocció que no és ràpida, perquè amb una planxa pot estar molt calenta i pots anar molt ràpid. Això pots controlar-ho més. És un anar fent, anar fent. El producte queda més bo.
I després jo trobo que no tenim que mirar solament el producte, això anem parlant moltes vegades, una taula ben parada i ben acompanyada és molt més bo aquell menjar, no? Doncs la barbacoa sempre, sempre es fa en grup. Rarament vas tu sola i et vas a fer la costella de xai. Sempre fas en grup. Sempre és com una festa comunitària, no? Jo estava pensant, Marina, i sempre relacionem la barbacoa, sobretot, amb carn...
I verdures, no? Però també es pot fer, m'imagino... També es pot fer en peix, no? Però i tant, i tant, i tant. O sigui, ara estic pensant allò, la part del sud, allò que fan els espetos i tal... Home, allò, per exemple, allò de Màlaga, no? Allò es fa en brasa, allò es fa en brasa, allò es posen apartat, hi ha la brasa, no hi ha la flama, hi ha la brasa, i llavors ho porten apartat i amb el calor que arriba es van fent, no? Els països nòrdics...
ens anem una mica molt lluny, però allà tenen tot aquell fred que casca, no? I les cases que tenen una mica d'espai al costat del llac o no al costat del llac, tots tenen una barbacoa. I allà, doncs, hi couen el salmó.
Salmó. Així, com el mateix sistema que vos de les sardines, posem el mateix, també couen el salmó, que és el que tenen ells, eh? Vull dir, diguéssim, que això és una cosa estesa arreu del món, aquest tipus de cocció, no? I és estesa. Hi ha uns forns que ja fa anys que funcionen, que el hospital, bueno, ho dic la marca, però és igual, perquè és l'únic que hi ha en el mercat, i aquests forns hi van en carbó...
Aquests forns els tenen els grans hotels i els grans restaurants per fer brasa, per fer només brasa, perquè donen un altre que viu i donen un altre gust a Nova Planxa. S'ha de tenir allò cura a l'hora de cuinar, allò amb carbó? Alguna cosa que diguis, home, el que has de vigilar, deies, clar, el que s'ha de cuinar es cuina amb carbó perquè ha de ser amb la brasa, no passar allò amb la flama, no?
Jo crec que no crec que la gent... Però això em sembla que ho sap tothom, eh? Com que normalment hi ha diferents nivells, més a prop o més lluny, doncs depèn de la intensitat que tinguis de brasa, doncs ho has de posar més amunt o més avall. Depèn també de la gruixó de la carn que vas a fer, eh?
És una anècdota personal. Jo vaig anar al País Bàs i vaig anar a menjar allò un sovetó d'aquells que no sé si t'havia de passar 900 grams. No érem quatre, no ens esperem. I en el restaurant, que era una cosa petitona, només entrar hi havia com mig metro o potser més de brassa.
A nivell. I, clar, allò, imagina-vos que ho fó, el sovetó en amunt, és allò que té que quedar a dintre cru, no? Sí, sí. Però de fora, ben torradet i ben... I els d'això que es tapin, no?, els poros de la carn, perquè si no, sortiria el suc.
Per tant, necessiten aquell escalfor gran, també això dependrà de què passa a coure, no? Si cous unes costelles de xai, doncs, bueno, tu tindràs unes brases normals i corrents, no ho posaràs al costat de la brasa perquè se't cremaria, doncs una mica amunt perquè vagi fent, no? Si et queda poca brasa, doncs baixa, perquè més brasa, més escalfor.
O sigui, ara diríem, això m'ho acabo d'implantar, 10 centímetres de brasa és X escalfor. És a dir, que aquesta brasa no s'ha d'anar retirant. No, no, no. Al contrari. No, no, es ha d'anar alimentant. Sí, es ha d'anar alimentant. Menys brasa, menys escalfor. Més gruix de brasa, allò puja més i més escalfor. Llavors, una mica de lògica, a veure com ho posem...
Que jo et comentava això de la carn, però quan deies no, no, i el peix també, no? Sí, és falsitud, sí, sí, sí. I el tipus de carbó influeix, que de vegades allò posa carbó vegetal, carbó no sé. Això és el que aprendrem si anem a la mostra de carbonets. És el carbó vegetal?
i el carbó de pedra són els de les mines. Aquest es crema més fàcilment, perquè és clar, ve de vellenya, llavors és normal, i ja ho diu el nom, el carbó de pedra crema menys, més a poc a poc. Què ens agrada? Per cuinar el vegetal. Per cuinar, de veritat, ens agrada aquest, eh? Ens agrada aquest.
I si no, pensem-ho, eh? Quan fem un foc anem a buscar alcina, anem a buscar roure, que són les dues millors fustes per fer brasa, oi? I ja ho pensem, ja. Quasi bé mai compres carbó de pedra. Bueno, quan no els necessites, sí, eh?
I té més intensitat, per exemple, en els restaurants, aquests forns que us dic, segurament fan servir el carbó de pedra perquè té més resistència i aguanta més. I per tant, a nivell econòmic, us hi surt millor.
En tot cas, aprofiteu. Durant tot aquest mes de març hi ha activitats a Canobas i Samalús. Us repetim la pàgina web, el sui.cat. Podeu veure que és una entitat que promou moltes activitats de caire tradicional i una d'elles, jo crec que la més emblemàtica, especialment aquesta mostra de carboneig,
que arriba crec que a la 17a edició i que va començar el passat 14 de febrer i que, com veieu, fins a finals de març tenen activitats. No sé si després es podrà comprar. Imagino que sí, no?, amb aquest carbó. Sí, segur, però després, esclar, quan vagin refredat, eh? Clar, sí, sí. Segur, seguríssim.
Molt bé. Doncs, Marina, ho deixem aquí. Molt bé. Doncs fins la propera, eh? Que aprofiteu, eh? Aprofiteu allò per conèixer el territori i una manera és també recuperant allò aquests treballs allò ancestrals i que tenen encara vigència. I que encara queda gent que ho sap fer-ho. Sabeu? Perquè sent molt gran. Per tant, la gent jove jo animo que prenguin aquest ofici perquè si no desapareixerà qui ho sap fer-ho, saps?
Penso que per això és important. Clar, és a dir, que facin allò de la mostra juvenil, està molt bé. Sí, està molt bé. Perquè des de saber que passa en un futur, potser necessitem recuperar el carbó. Qui lo sap? No se sap. No se sap. Ara, de moment, el pot trobar i és bo que ja està encallat. Que vagi bé, Marina. Moltíssimes gràcies. Gràcies, fins aviat. Adéu.
Ja he tingut tot el que valia la pena tenir, i tot i ser de casa pobra sempre m'he sentit molt ric, perquè estimo com un boig, perquè he vist de fer cançons, i camino a poc a poc i mai he tingut massa pressa. He sentit tot el que valia la pena sentir, i potser som massa nits que he passat sense dormir. He fumat i ho he deixat, he begut i m'he passat, i he estat més temps de festa que estudiant per la carrera. Ja he estat als dos costats d'un cor trencat, i tants cops m'he equivocat, que no els podrien igual.
Fins demà! Fins demà!
Que tu i jo perim de baix de tot. I el que tenim ens ho guanyem a vols. Que aquesta nostra no és un cop de sort. Ja tinc uns anys, però em sento com un roure. Sóc un mestre, però com jo no n'hi ha un altre. Ja m'oprem, sense seguiran el ritme. Temps al temps. No tinc bo, perquè jo no sóc.
Mollet i Ventana al Sur, se abren con el flamenco. Jero García lo guía con pasión y sentimiento.
Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Marta Pessarro. El combat dels poetes, amb Dolors Navarro, el dimarts a dos quarts d'una del migdia, repetició dissabte a dos quarts de dues de la tarda. El combat dels poetes, música i poesia a Ràdio Mollet. El combat dels poetes, paraules que sorgeixen de l'ànima i fan al món un xic més bonic.
Esteu escoltant Ràdio Mollet.