Sou el 96.3 de la FM. Esteu escoltant Ràdio Mollet.
Posa't les piles.
Hola, molt bon dia, seu benvingudes i benvinguts al magazí matinal de Ràdio Mollet, al Posat les pilars. Arriba una cordial salutació dels serveis informatius i tècnics d'aquesta emissora municipal, que és la vostra, Ràdio Mollet. Avui us acompanyem en Josep Casasnovas i en Mabalea, però farem un Posat les pilars diferent.
Habitualment sempre us diem ara farem allò a un tast informatiu i tenim els espais habituals dels divendres com ara l'actualitat esportiva i també a l'espai de gats i gossos, entre altres. Però no, avui serà un monogràfic, avui el volem dedicar a parlar d'equitat.
I és aquest terme que us explicarem i intentem veure en el dia a dia com les persones ens afrontem en aquesta situació, en aquest repartiment de responsabilitats, no només allò. Hi ha diferència entre igualtat i equitat, ara ens ho explicaran.
però dir-vos que aquest programa especial neix, com és habitual, cada any per aquestes dates. Ràdio Mollet, juntament amb la Regidoria de Feminisme, fem aquesta programació especial amb motiu del 8M, del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Així que avui, tothom que pari atenció, en la primera part tindrem la part més institucional, que ens parlarà precisament d'aquest concepte equitat. Tenim ja un tècnic d'equitat a l'Ajuntament de Mollet...
us el presentarem i ens explicarà quina és la feina de desenvolupar. I després farem una tertúlia amb persones de diferents franges d'edat que ens explicaran allò al seu dia a dia, com s'ho han fet allò en això que es diu la conciliació familiar, què és ben bé la conciliació familiar i com s'aplica aquest terme d'equitat. Tot això en el dia d'avui, comencem.
Una venda me tapa los ojos, puedo oler el miedo y si hacer
Tengo un nudo en las cuerdas que ensucian mi voz al cantar. Tengo una culpa que me aprieta, se posa en mis hombros y me cuesta andar. Pero dibujé una puerta violeta en la pared y al entrar me liberé como se despliega la vela de un bar.
En un prado verde muy lejos de aquí Corrí, grité, reí Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo Una flor que se marchita Un árbol que no crece porque no es su lugar Un castigo que se me impone Un verso que me tacha y me anuda
Las fantasmas hablan en la nuca, se reabre la herida y me sangra. Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza. Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás. Así que dibujé una puerta abierta
Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo. Así que dibujé una puerta violeta en la pared y al entrar me liberé cómo se despliega la vela de un barco.
Avui en directe aquest ha posat les piles, com us dèiem, especial, amb motiu del 8M, jornada reivindicativa de denúncia que moltes dones i esperem que molts homes també surtin al carrer aquest diumenge. Dèiem que avui volem parlar d'equitat i que precisament a l'Ajuntament de Mollet s'ha incorporat una nova figura, un tècnic,
d'equitat en els treballs. Ara ell em deia, bé, ara per normativa és igualtat en els treballs. Ens ho explicarà, és en Gerard Aran Llopart. Molt un dia, Gerard. Hola, bon dia. Hem començat per la novetat, però evidentment la persona que ens acompanya també aquí als estudis de Ràdio Mollet és la tècnica del Departament d'Igualtat, la Marc Quintana García. Molt un dia, Marc.
Molt bon dia. I en breus arribarà aquí als estudis de Ràdio Mollet la regidora de feminisme Estela Mascajide. Però entre arriba i no arriba, doncs anem a comentar, evidentment, a Mollet del Vallès ja han començat, jo diria, els actes commemoratius del 8 de març. Podeu entrar a la pàgina web i veure tot aquest ventall d'activitats que, com sempre, no es concentren únicament a l'entorn del dia 8, sinó que tenim activitats durant tot el mes. No, Mar?
Exactament, aquest any la programació es va iniciar el 21 i 22 de febrer amb un congrés de coeducació que es va ubicar a l'auditori de l'hospital, amb molt d'èxit, cal dir, i si intentem promocionar-ho durant tot el mes de març, però si hi ha activitats que entren en el mes de febrer o en el mes d'abril, ho allarguem o ho avancem.
Una de les accions que s'està duent a terme, en coincidència amb el 8M, és aquests punts lila que tenim repartits. Crec que es concentren en el mercat aquests dies. És el mercat municipal o en coincidència amb el mercat dels dimarts?
Fem que coincideixi amb el mercat dels dimarts perquè considerem que el públic que es pot acostar al punt lila és molt diferent dels punts liles que posem habitualment que estan relacionats amb les festes d'oci nocturn. I si va ser aquest dimarts va ser el primer i el proper dimarts és el següent i està ubicat a l'Avinguda Llibertat just davant de la porta del mercat municipal. És curiós perquè es diu allò punt lila quotidià.
Allò que te'l puguis trobar en el teu dia a dia. Exacte. Aquest és l'objectiu. Anem a parlar amb el Gerard. Gerard, t'has incorporat fa poquet a l'Ajuntament i amb això que jo deia tècnic d'equitat o tècnic d'igualtat, ara en deies, en el treball, explica'm què és això. Jo deia, igualtat i equitat ben bé no és el mateix, o sí?
Jo crec que el concepte, primer de tot que el nom, el títol, es marca des del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat i a través de l'acord marc que s'estableix entre la Generalitat i els municipis i els ens locals,
es marquen una mica les directrius, el rol professional i així. Llavors, fins ara era equitat en els treballs, entenent el concepte d'equitat, el treball més en l'equiparació de drets i oportunitats entre homes i dones, i la igualtat s'entén com un concepte més ampli. Llavors, per això s'ha fet aquest canvi de nom. O sigui, ara la tècnica d'igualtat en els treballs també assumeix...
tot el que és treball en l'àmbit de la coeducació, a part de pròpiament en el tema dels treballs, tant laboral com domèstic, corresponsabilitat i tot això. Nosaltres que hem estat allò cercant informació i hem trobat un decàleg del 2023 concretament del Col·legi de Sensors i Jurats de Comptes de Catalunya i hi ha el seu decàleg per l'equitat de gènere
no parlem d'igualtat, sinó de l'equitat de gènere, doncs deien, no es tracta d'igualar el nombre de dones i homes, sinó de garantir la igualtat d'oportunitats. Estaríem parlant d'això quan parlem d'equitat?
Un dels àmbits de treball és aquest, o sigui, afavorir que entre homes i dones o la població hi hagi la igualtat d'oportunitats independentment del gènere que tinguin. Hi ha molts aspectes en els quals es pot treballar, o sigui...
des de la igualtat d'oportunitats d'accés, d'ascens, de tot el que és l'àmbit laboral, però també en tot el que és la conciliació familiar, en tot el que és l'organització dels temps, etc. O sigui, hi ha el que és la segregació horitzontal i vertical, després hi ha el tema de la desigualtat salarial que hi ha, la bretxa salarial, i llavors en tots aquests aspectes s'ha de fer èmfasi.
Li preguntarem a la regidora quan arribi per què s'ha implementat aquesta figura, el consistori, quina és la intenció des del govern municipal, quina és la línia de treball a seguir, però en tot cas sí que li demanem directament al Gerard que ens expliqui què és el que està fent en aquests moments, si està fent una anàlisi d'allò de com tenim l'administració i també si anirà més enllà la seva tasca de l'administració sinó que ha de revertir en la ciutat, la ciutadania.
Sí, d'una banda estic fent tot un treball de primer de conèixer una mica el territori i després en l'àmbit d'això que estàvem parlant, de l'àmbit laboral, per exemple, un dels encàrrecs que té aquesta figura professional és fer èmfasi en l'àmbit dels plans d'igualtat de les administracions públiques, en aquest cas locals, com en les empreses, veient quines tenen els plans d'igualtat, quines l'han dissenyat i quins no...
com s'estan dissenyant aquests plans, com els estan aplicant, quines accions estan fent i de quina manera nosaltres podem acompanyar-los perquè millorin alguns aspectes o orientar-los i tot això. S'ha dit que una miqueta allò on s'estem posant les piles. Exacte. S'estem posant les piles. Ha arribat els estudis de Ràdio Mollet, la regidora del feminisme, jo li deia ara al Gerard i a la Marbe, una de les preguntes que li farem a les regidores perquè s'ha implementat aquesta figura. Primer de tot, molt bon dia, Estela Mas i Cajide.
Molt bon dia, Emma. Molt bon dia. Avui, dia assenyalat, no? Bé, tot el mes de març tenim allò a la ciutat activitats. Ja fa, ens ho recordava la Marc Quintana, no? Que amb aquest congrés internacional que es va celebrar a l'auditori de la Fundació Campus de l'entitat Tecofem... Dofenco. Dofenco. Ho dic al revés, eh? Som dislèxica. Dofenco, doncs que ja era com el tret de sortida, no?
Però avui volem parlar d'equitat i fèiem referència a això, a aquesta nova figura que tenim a l'Ajuntament i que entenem que des de la regidoria s'ha considerat que valia la pena, que calia. I tant que calia.
Al final, el familisme és absolutament transversal, és per millorar la vida de la gent, de la població, dels treballadors. El que volem és anar disminuint aquestes desigualtats estructurals que tenim i una d'elles és l'equitat en els treballs i també el que és la corresponsabilitat a les famílies, el poder organitzar-se, que suposo que tenim moltíssims problemes per poder fer això en un món...
que cada cop és més individual, cadascú ha de fer la seva feina, més capitalista, i per això era important seure, planificar, per després poder executar alguna mesura. No només allò a la pròpia administració, que m'imagino que també el Gerard farà una anàlisi de com estan distribuïdes les tasques en el propi consistori i empreses, dependents del consistori, sinó que
també acabi repercutint a la ciutadania, no? Sí, sí. És a dir, nosaltres després farem una tertúlia amb ciutadans i ciutadanes de Mollet que els demanarem, que és el que demanarien a l'administració pública perquè fos més fàcil, no?, aquesta igualtat en el treball, no? No només allò en el seu àmbit professional, sinó també en el personal, no? Exacte, el poder-se organitzar, doncs per això ja hem començat, com te'n recordes, amb el quart pla d'igualtat, que estem al punt ja de...
de poder donar llum. Vam començar amb un munt d'enquestes a la població, que era el que més els preocupava, perquè no estem inventant la sopa d'all, està tot inventat. El que passa és que el que és important i la feina és aterrar-ho a les poblacions, perquè no és el mateix Washington que Mollet del Vallès. Al final tots tenim les nostres... Gairebé per sort, li diria. No, no per sort.
A mi si em preguntes ja saps què em diràs. Va si tu no mullet, jo diré, mullet. En Nueva York, mullet jo, mullet. Doncs aquesta va ser la primera feina, al veure quines són les necessitats reals de la població de mullet. A partir d'aquí, planificar fins on es pot arribar per poder ajudar més els mulletans i les mulletanes. I per això també està el Gerard, que ens està ajudant molt, i estem fent equip per poder ampliar, perquè el que et deia al principi, aquesta feina és absolutament transversal.
Nosaltres hem trobat que hi ha administracions que, per exemple, ara també li continuem allò bombardejant a la regidora, que a l'hora de fer contractes amb empreses o a l'hora de fer subvencions amb entitats, també es té en compte si aquestes empreses i aquestes entitats tenen un pla d'igualtat o tenen en compte precisament el tema de la igualtat de gènere. Sí, amb això ja ho fem. A l'hora de la contractació hi ha clàusules
on puntua si tens un pla d'igualtat intern. A més, és que avui en dia hi ha totes les empreses de més de 50 treballadors, si no m'equivoco, estan obligats a fer-ho. Així que això és una clàusula més que ja està més que assolida i assumida per tothom.
Tenim la pantalla de l'ordinador obert i jo és que he anat a buscar un article que he trobat i que jo crec que la regidora tindrà alguna cosa a dir, que és això que més de la meitat dels homes de l'Estat creuen que se'ls discrimina per ser homes. S'ha fet una enquesta a 29 països i sobretot s'assenyala allò que els joves...
considera que són un 60% menys feministes que abans. El 60% dels homes de l'Estat creuen que s'ha arribat tan lluny promovent la igualtat que ara se'ls està discriminant pel fet de ser homes. No li poden veure la cara, però és tot un poema.
Ni pobrecitos, eh? Pobrets. A veure, no, el que estan perdent són els seus privilegis, i això evidentment que costa. Doncs costa assumir que abans tu arribaves de la teva feina i t'asseies el diari, t'asseies la taula i tenies el sopar fet. Doncs clar, assumir que ara potser tu també has de pensar què fem de sopar i què farem, avui per sopar, de mà per dinar, qui porta els nens a un lloc i a l'altre, doncs això...
És el que aquests privilegis s'han acabat, però no eren drets, eren privilegis. I la veritat que em sorprèn bastant, perquè dins de la maternitat, per exemple, quantes d'aquestes depressions postparts són simplement que t'adones que amb el que ja has tingut...
aquella criatura segueix sent també una criatura que només li importa jugar al FIFA en comptes d'ajudar-te també a criar un ésser humà. Vull dir que les dones en el moment que potser en parella encara no és tan evident però quan formes una família és realment quan de cop i volta la responsabilitat et ve a sobre i en aquest moment encara hi ha molts joves que pensen que aquesta responsabilitat ha de ser únicament de la part femenina.
Jo crec que m'agradaria saber quin és, perquè els humans ja saps que els humans es pots fer servir com tu vulguis. M'agradaria saber també qui fa aquesta enquesta, qui la publica. Aquí posa l'Institut for Women's Leadership de la Universitat Anglesa. En un total de l'estudi hi han participat 23.000 persones de 29 països.
I els autors avarteixen que els homes joves són més propensos que els de les generacions anteriors a tenir una visió tradicional sobre els rols de gènere. Segurament ja et dic, jo crec que és perquè estan perdent els privilegis. Són 29 països amb 29 diversitats estructurals. Tot i això tenim una part positiva. Diu, malgrat que els encastats a Espanya són més partidaris de la igualtat que la mitjana que recull la investigació. Veus?
Jo és que tinc molta esperança, és que el jovent ja no és el futur, el jovent és el present i són els que lluitaran, i estic convençuda que anem a un món amb més tendresa, amb més amor, amb més empatia i més just, i això només és a través del feminisme.
Gerard, comentava jo la regidora, després el que hem de tenir, una vegada jo he fet aquest buidatge, són accions concretes, no sé si, m'imagino que també tindreu en compte experiències que s'han dut a altres municipis, no? No sé si ens podries explicar. Bé, hi ha coses que es poden fer.
Exacte. En primer lloc vull parlar de la xarxa de professionals d'equitat en els treballs, amb els quals ens reunim de manera periòdica i en el qual es comparteixen experiències, però també fem reunions amb tècnics de municipis propers i així, i coneixem experiències com, per exemple, els serveis de curses infantils que s'estan donant a terme a diferents municipis. Aquí una part de la meva feina d'aquests mesos
Des que em vaig incorporar ha estat fer un estudi de context de la situació del municipi per veure de quina manera podem desplegar aquests serveis en els propers mesos aquí. Què consisteix en un servei d'aquestes característiques? Aquests serveis poden consistir en generar un espai de cangoratge col·lectiu, per exemple,
ubicat en algun lloc en el qual les persones puguin deixar les seves criatures en aquell espai durant una estona fins que ho requereixin per poder facilitar la conciliació d'aquestes persones per anar a fer gestions laborals, personals o d'oci. Allò que deia, facilitar les mateixes oportunitats. Exacte.
a un i a altra persona. Mar, respecte allò al programa que hem comentat que s'ha desplegat, no sé si voldries posar l'accent en alguna de les activitats. Per cert, pregunta. Està plovent. Avui hi ha manifest, lectura del manifest a les 12 del migdia. No sé si hi ha un pla B o no, perquè està previst allò, com és habitual...
a les portes de l'Ajuntament. Imaginem que s'ha convidat, no sé si a instituts, a participar. La Mar va acotant amb el cap, dient sí, sí, som conscients. Doncs sí, realment, altres anys ens ha passat i és veritat que és més complex, perquè venen les escoles amb l'alumnat i és complicat. Hauran de venir amb paraigües, els convidem que vinguin igualment.
ho mantindrem, sí que és veritat que en el cas que es modifiqui alguna cosa tot es produirà a l'Ajuntament, llavors convidem a la gent que vingui igualment a la porta de l'Ajuntament i s'anirà indicant en el cas que hi hagi alguna modificació. Respecte al programa que deies, Emma, clar...
Posar un èmfasi en alguna activitat o en una altra és difícil perquè totes les activitats s'organitzen, ja sigui des de la part social o des de l'Ajuntament, amb un objectiu clar. Totes les activitats promouen la igualtat des del feminisme, com deia la regidora. I sí que és veritat que, a diferència d'altres anys, sempre hi ha alguna que despunta una mica més d'altres,
quedés l'activitat que farem el 8 de març que si em permeteu deixaré que ho expliqui la regidora perquè és una activitat molt interessant i que ella en formarà part directament i aquesta com... És un recorregut, no? Sí, és una passejada per revisar aquestes petjades en femení que té Mollet i que realment la podríem fer cada any a partir d'ara perquè aniran sortint noms i més noms
El que és important és que si invisibilitzem aquelles dones que podien ser referents, si no hi ha res escrit, si no en parlem, simplement no existeixen. Tu ho saps, que el que no expliques com a periodista, el que no s'explica no existeix. I jo crec que és el moment, també, que tothom tingui... que podem tenir referents i veure que tota la vida hi ha hagut dones que, a més, en el passat, amb totes les seves dificultats...
han fet coses molt importants i han estat referents i, si som molt lletanes, també es mereixen un reconeixement, però no només per elles, per les que ho van fer, sinó per les futures generacions que vegin que hi ha dones que ja ho han fet i que són referents i que elles són igualment capaces. Punt de trobada perquè la gent pugui... Prata d'arriba a dos quarts d'onze.
comença amb espiadimonis, que ja saps que sempre estan preparats per poder tabalejar una miqueta i animar la població. Després ens quedarem allà mateix a Prat de la Riba, perquè el castellers farà un pila de dones, però a més ens explicarà com es van introduir les dones dins del món casteller, i amb noms i cognoms de les primeres...
organitzadores de la colla i caps de colla dones, i després ja pujarem cap al claustre de l'Església, cap a aquella dona Boqueta Rosa que ens ha donat tant de sí, anirem també davant de la Marineta, parlarem de la Marinet Dam, també parlarem de la primera escola
la primera escola femenina, que va haver més o menys l'entrecreuament allà al Jaume I, que era de l'Anna Plantada, que sempre parlem del Vicenç Plantada, però la seva germana era una pedagoga molt important, també. I acabem amb el descobriment d'una actriu, que era d'aquí de Mollet, a principis del segle XX, que es posa a la seva pell una noia molt jove, una actriu molt jove molletana d'aquí,
i l'alcalde ja farà la clausura. És a dir, que tindrem una mica de tot. Doncs la ciutadana tenia convidada en aquest acte. Jo aprofito també per dir que just demà el grup de Dona Sàgora, que és dels grups feministes que tenim a la ciutat més actius, faran un acte reivindicatiu davant del mercat municipal. Ens ho explicava la seva presidenta fa uns dies en aquests mateixos micròfons.
Així que també a aquelles persones que vulguin donar suport en aquesta acció, demà a les 12 del migdia davant del Mercat Municipal, el diumenge, amb aquest recorregut, redescobrint dones. No sé si... Avui també, no sé si... Demà estarem també en l'actuació del Manifest de Dones Agua, però avui a la tarda també inaugurem l'exposició de CREA,
Tens de cireres. Tens de cireres a la marinera. A les set de la tarda. També les hem tingut parlant d'aquesta exposició amb la qual cosa fantàstic. Gerard, ens anirem trobant, espero, en aquests micròfons, perquè anirem seguint aquest treball que es faci per la igualtat de treballs, aquest repartiment, a veure si finalment, per exemple, aquest espai de canguratge, que hi ha experiències en altres municipis,
La regidora va cotant amb el cap, com dient, podria ser, podria ser que fos una de les iniciatives a implementar. Estem treballant en això, el que passa que no volem fer volacoloms, és el que et deia, estem primer detectant, planificant, per després poder executar, perquè la idea no és fer volacoloms, sinó que quan sigui, sigui una realitat, i estem treballant en això.
Bé, doncs ara donarem pas a altres convidats que tindrem per parlar de l'equitat en aquesta conciliació personal i familiar, com s'organitzen en l'àmbit professional i també a casa. Agraïm a Estela Mas, en Gerard Aran i també a la Marc Quintana, que ens hagueu acompanyat en aquest inici de programa especial.
Esperem unes jornades i unes activitats molt reivindicatives, així que tothom al carrer exigir i denunciar aquesta manca d'igualtat i, per tant, aquesta lluita per la igualtat. Que vagi molt bé. Fins una altra. Gràcies, Emma. Adéu.
La vida empieza hoy, dependerá de mí. No hay nada que me frene, tengo tanto que decir. Mi corazón valiente, porque decido yo, soy la dueña de mi voz.
Fins demà!
Fins demà!
Has vivido alguna vez...
Bona nit.
Tira muros a patadas Abre puertas y ventanas Queda tanto por hacer Deja que te gane la intención De seguir corriendo Por los sueños que nos quedan
Abre puertas y ventanas que haya tanto por hacer. Deja que te gane la intención de seguir corriendo por las calles de Madrid que hablarán de ti, de mí, de ti, de mí, de ti, de mí. Que hablarán de ti, de mí. Hablarán de ti, de mí.
Fins demà!
Després d'aquest canvi hem fet un canvi d'interlocutors aquí a la taula dels estudis de Ràdio Mollet i és que en el dia d'avui volem sostenir una tertúlia amb persones que ens expliquin això com s'organitzen en el dia a dia. Li hem dit al Gerard que es quedés amb nosaltres perquè com és això, aquesta nova figura i que ens ha permès introduir el tema de l'equitat en aquesta taula, li hem dit, escolta'm, queda't perquè potser...
sorgeixen coses que paga la pena que en participés. Així que, Gerard, benvingut de nou. Aquí als micròfons de Ràdio Mollet també ens acompanya. Hem de dir que tenim allò una parella, els vam conèixer a través d'espiadimonis i els hi vam dir, escolta'm, acceptaríeu aquesta proposta d'explicar-nos com us ho feu a casa? I és que ells tenen tres fills.
Ella és la Susana Palomares. Bon dia. Molt bon dia, Susana. I ell és el David Rodríguez. Molt bon dia. Bon dia. Tenen tres fills i, clar, dius, en el món actual allò tenir-ne tres fills no ha de ser fàcil. De fet, la Susana ens comentava que ella és auxiliar d'infermeria i que quan va tenir el tercer fill, d'això fa vuit anys, em deies, no, Susana? En té vuit. Doncs vas deixar de treballar. Sí.
Vaig deixar de treballar perquè ell va començar a viatjar molt, també. I, realment, tres fills i jo sola era una mica complicat. I en aquell moment sí que ens ho podíem permetre deixar de treballar i va ser una mica per logística, realment, que vam deixar... El David és programador industrial. Sí. I això, doncs, vau valorar aquesta situació, ho vau fer entre tots dos, va ser...
Sí, bueno, no ho vam discutir directament, però sí, va ser conjuntament, una sessió conjunta, sí.
En cap moment allò us vau plantejar altres possibilitats? O era la més factible? Realment sí que teníem l'opció d'agafar alguna cosa més, però se'ns va anar sumant que cada nen té les seves coses. Els meus nens necessitaven tenir algú per estudiar a les tardes, tenir algú de reforç...
I a mi em va saber molt greu que ma mare s'hagués d'encarregar perquè jo treballava tota la tarda. El meu horari era de 3 a 9 i jo no tenia opció a passar a matins. Realment jo estava tota la tarda fins que ells estaven al llit.
i necessitaven ajuda per estudiar, necessitaven coses de nens. I, clar, si ell no hi era, tot això s'ho menjava a mi mare. Si ell l'estava, ho feia ell. I, bueno, ho vam valorar així, que preferia fer-ho jo i quedar-me a casa, que no...
Ficar-li el marró a algú altre. Nosaltres, evidentment, en aquesta taula hi ha més participants. Ara tornarem a parlar amb la Susana i el David, que els agraïm moltíssim que comparteixin el seu testimoni amb tots nosaltres. També tenim la Rosa, la Rosa Lluís, ella és administrativa, i la Susana, doncs...
Encara no ha arribat a la quarantena, el David sí que ja l'ha superat, la Rosa ja la tenim a la seixantena. No sé si estem donant això, les dades també d'edat, perquè potser d'una generació a altres, no sé si veurem o no diferències. Rosa, tu ets administrativa? Exacte.
I tu tens un fill, però ara ja té 24 anys, no? Sí, 24 anys. Està estudiant als Estats Units. Sí, exacte, està treballant i estudiant als Estats Units. Bé, el treball relacionat a dins d'Espanya, l'empresa és espanyola, però està als Estats Units.
Tu també t'has fet càrrec del teu fill, gairebé allò al 100%, no? Sí, perquè la nostra família és un cas en aquell moment molt excepcional, que és el que es deia una família lat. Living apart together, que és...
Som una família, però cada un dels pares vivia en ciutats diferents i ens vèiem els caps de setmana. Llavors, la gran part de la nostra vida ha sigut així. Per tant, qui s'ha ocupat del fill he sigut jo i els caps de setmana érem una família completa, però entre setmana érem, diguem, dos.
I això com t'ho has gestionat? Doncs implica la dedicació al 100%. Jo he treballat tota la meva vida, aleshores era combinar-ho tot. Per sort tenia una part de possible conciliació amb horaris, amb un marge, però implicava ocupar-me de tot.
des de l'inici del dia fins al final del dia. Ocupar-me de portar-lo a l'escola, evidentment s'havia de quedar a menjar perquè no tenia possibilitat que vingués a casa, portar-lo a les activitats extraescolars, portar-lo al metge, cuidar-lo si estava malalt, ajudar-lo en les tasques d'estudis, a l'inici, en l'aprenentatge...
tot l'acompanyament, pràcticament fins als 18 anys. I això és una decisió que vau prendre la parella en conjunt, allò de dir, escolta, tu has de treballar, no us vau plantejar...
Bé donat per les circumstàncies. Temes laborals, aleshores en un determinat moment es planteja una millora laboral i aleshores jo faig la concessió de dir vés per aquesta feina perquè és una millora a nivell professional sabent el que em podia implicar. Després ja t'hi trobes. Clar, sempre ha sigut un afavoriment de la millora professional de l'altre.
En detriment de la teva. Sí. Perquè, clar, també, al final, això també segurament t'acaba repercutint a tu professionalment, no només allò en el tema de la curada. Sí, exacte, perquè t'ocupa tot el temps i et limita. És a dir, si volia fer coses a nivell de formació o el que sigui, havia de ser a partir del moment en què el nano estigués dormint.
I llavors se t'han acabat totes les energies en aquell moment, també. Vull dir, és molt dur. He intentat fer coses, però t'acabes quedant sense energies. Tenim també l'Eduard, l'Eduard Pérez. Ell és dinamitzador sociocultural i encara no ha arribat a la xixantena, però està ratllant, ratllant. Bon dia, bon dia. No ha arribat, encara em falta, eh? Encara em falta. Em falta...
Uns mesos. Per si se'n tenen? No, 11 i mig, em falta. 11 i mig? Bueno, però són aquest any. Què els fas? Ah, no, l'any vinent, l'any vinent. He fet ara 59, ara fa un parell de setmanes. Molt bé, felicitats. Gràcies. Escolta'm una cosa, Edu, també tu tens un fill?
Sí, 23. Podria ser un cas similar al de la Rosa. La Rosa, ara ja no ho hem dit, però t'has divorciat. Exacte. Després entrarem, si això també canvia o no. Eduard, com us ho he organitzat en el tema de la criança?
Doncs va ser una mica... Bé, a veure, teníem la sort que jo treballo a les tardes. Sí que és veritat que la meva dona treballava tot el dia fora. Llavors, qui s'ha encarregat, bàsicament, he estat jo. I també passava... Tampoc no volia, com deia la Susana, encarregar... El fill és meu. És meu, he decidit tenir-ho jo, no els meus pares ni els meus sogres. I, a més, jo els meus sogres vivien fora...
i els meus pares, bueno, es van jubilar i el meu pare va dir, bueno, marxo tampoc no volia, estàvem molts mesos fora de Mollet i llavors bàsicament era jo, qui era jo.
al matí no hi ha cap problema, perquè si coincidia que tenia alguna reunió o alguna cosa que havia de fer, mirava de cominar-ho a Mores, que estava a l'escola, o a la guarderia, i després, a la tarda, doncs, ja el recollia a la meva dona quan sortia a treballar, però el dinar, l'enxecar-lo al matí, metges, tot això, sí. Sí, portar-lo a la piscina, portar-lo al parc, sí. Jo he viscut molt, molt.
I me n'alegro molt, eh, de fer-ho. I te n'alegres d'haver-ho fet. I segur que la Susana igual també se n'alegra. Sí, jo, bueno... O no sé si ho has viscut allò com a renúncia, perquè clar, dèiem, allò, al final, no?, aquesta renúncia, ho ha dit la Rosa, no?, també t'acaba repercutint a tu.
Sí, bueno, fa una mica, no?, i si no l'hagués deixat, i si m'ho hagués pogut combinar, no?, potser ara tindria la meva feina encara allà i aniria fent, no?, ara és com començar de nou, ara he de tornar a entregar currículums, a començar entrevistes, a començar de ser-ho, però realment jo és el que he viscut.
en val la pena. En tot cas, l'Edu, ara que comentava, jo el portava a piscina, no sé si hi havia prèviament allò una...
una conversa de vosaltres dos i de dir, escolta, el menú del dia, qui el fa? És a dir, de vegades confonem, crec jo, el repartiment de feines, allò de dir, no, no, és que jo ja faig això, però hi ha una persona al darrere que potser és la que pensa.
No sé si també ho pensaves tu, no? Allò de dir, hem d'anar a comprar, però qui ha fet prèviament allò, els menús, i pensar que és el més adient? Qui porta aquesta agenda? A veure, una cosa, això sí que ho parlàvem a casa, no? Però després, fer la compra, clar, jo m'importava el meu nen... A més, anava a la plaça a comprar...
I és molt curiós, perquè ara sí que veus més homes amb els carrers dels nens. Però llavors jo anava i les lleis es colaven, no pensaven que jo estava allà a comprar...
Ah, no ha deixat... Ah, jo he vist el contrari. Ai, deixa, deixa aquest noi que... Jo he vist el gest al contrari. Que acompanyava algú, que no anava jo a comprar. Això no era habitual, no s'ho trobava, no? O quan deia de la piscina. Després de la piscina, tenia un vestidor només per mi, perquè resta eren mares. Jo era l'únic pare que estava allà, no? Però, bueno, tot això, que ara dius, bueno, ja ha canviat millor. Ha canviat perquè, realment, jo crec que un fill és per gaudir de com creix, de com...
va evolucionant, com es fa una persona, i jo crec que és una cosa que s'ha de... La Susana me n'agrada també molt per tu, perquè l'has viscut. Però llavors, però Edu, tu executaves les coses, però hi havia una conversa de la parella, jo de dir, del menú i tal, i tu també participaves. A casa el decides tot, entre tots, sí. Ara ja som tres per decidir. Sí, sí.
Però sí, clar, les coses es parlen, no? I el tema, jo què sé, el metge. Doncs a veure qui li dona, no sé què, bueno, tot es parla, sí. I en el teu cas... Però es parla perquè no és que la meva dona no volgués, és que no podia partir amb horaris. Llavors ella participava on podia, fins on podia arribar. Però clar, tot el que podia dir i opinar, clar, evidentment, era la seva mare.
No, no, però ho deia jo en el sentit de... Sempre hi ha la persona, segur que la Susana i la Rosa ho deuen tenir com molt present, que són les que, més enllà d'executar i repartir feines...
Les que diuen, escolta'm, la setmana que ve hem d'anar al metge. El tal toca, no? I en el menú de l'escola faran tal cosa de manera que per sopar o faré una cosa diferent. És que el menú de l'escola, és que no dinau a l'escola.
T'encarregaves tu de fer... Si dinava a l'escola, on estava fora, jo anava sol a casa. Perquè a què he de dinar jo sol a casa? Perquè dinava amb mi. Els divendres eren els divendres de los chicos. I anava a dinar fora. Jordi, avui què ve de gust? Això, doncs, anava a dinar, el que fos...
I comentaves allò que les iaies et colaven. No sé si també et senties allò una mica un bitxo raro, no? Comentaves també el fet de la piscina. Sí, no era tan habitual com ara. Jo ara sí que ho veig. Vaig per carrer i veig que hi ha molts pares i van al parc i juguen. I tot és molt bé. Jo crec que aquí hem guanyat molt tothom. La societat ha guanyat molt en aquest sentit.
tu David, escoltant allò a l'Edu et sents allò reflectit no penses jo parlo allò que ara començo a viatjar molt no puc estar tot el que voldria el meu cas era tot el contrari com que jo estava sempre fora i tot plegat s'encarregava Susana i en aquest cas sí que ella és el que la portava tot el pes perquè jo penso que jo potser em tira un més fora de casa
Llavors, clar, tot el que passava en aquell mes, doncs jo m'ho perdia. Si no, jo què sé, les primeres paraules, o com comença a caminar. Llavors, bueno, són sacrificis que fas també per ells, per la família.
però que després sí que és compensat una mica arribar a les tardes i ell recull el petit i ell és el que s'encarrega de les extraescolars jo encara no estic treballant i ell sempre s'ha encarregat d'anar a piscina d'anar a l'atletisme jo a vegades m'oblido d'anar als horaris
O sigui que hem repartit les tasques de diferent manera. Potser sí que m'encarrego jo més del tema de la casa, del que s'ha de dinar, quan s'ha de canviar els ensols, quan s'ha de no sé què, i ell s'encarrega de la part potser més lúdica, que és les tardes d'anar a les extraescolars, anar al parc...
Ens hem repartit una mica, potser... Per la tensió, sí, que tots dos heu dit allò. Cadascú, a la seva manera, s'està sacrificant o s'ha sacrificat, no? Ella renuncia a la seva feina per dedicar-se plenament a la casa i la família i tu dius, jo m'estic sacrificant perquè m'estic perdent coses. Correcte.
Sí, bueno, en aquest cas els dos, en certa manera, han deixat de fer coses per al béestar de família. Bueno, no sé, són sacrificis que, no sé, avui a dia, com la conciliació familiar i tot això està bastant complicada, és una cosa que...
almenys des del meu punt de vista no hi ha massa remei encara esperem que seguim lluitant per això anem a preguntar-li al Gerard no hi ha massa remei per això
Sí, sí que es poden fer coses, de fet, s'estan fent coses... Apropa't al micro. Ai, perdó. Doncs sí, s'estan fent coses i, de fet, jo crec que estem parlant de casos de diferents generacions en els quals hi ha hagut casos amb corresponsabilització, en els quals sí que hi ha consciència, sí que hi ha actuacions, però també és veritat que si fas un...
una mirada global, la societat, el conjunt de les persones que tenen càrregues familiars i els fills, sí que és una mica el que estàs comentant tu abans, Emma, que es distribueix de manera desigual tot el que és, per exemple, la càrrega mental. O sigui, qui pensa, qui planifica, després tota la part del que hem dit, qui sacrifica, qui demana permisos de conciliació familiar, d'excedències, qui renuncia...
a una feina jornada completa o qui renuncia a un ascens professional perquè ha de dedicar, sent aquest encàrrec social, per dedicar una gran part de la seva vida a la gestió de les cures, dels fills, domèstica, ja no només de fills i filles, sinó dels pares i les mares.
Aquesta descompensació sí que la podem copsar a dia d'avui encara. Evidentment ja està bé en canvis. Jo crec que l'altre dia mirau un estudi que es va publicar del tema de la bretxa salarial i sí que hi ha millores, sobretot a l'estat espanyol en comparació amb altres països, hi ha molta millora en percentatge de bretxa salarial.
Però encara hi ha diferències, llavors hem d'anar cap allà, hem de fer aquesta mirada sempre en positiu, hem de dir, ostres, estem molt millor que fa 30 anys enrere, en molts sentits, però també hi ha coses com això que hem dit, qui es demana reduccions de jornada, qui pensa en quina escola anirà la meva filla i el meu fill...
qui està present en els grups de WhatsApp, en els correus electrònics, qui va a les reunions de famílies o qui es preocupa de si no hem anat a la reunió, de saber quina informació és necessària. Totes aquestes coses hem de, això a través de polítiques públiques, intentar fomentar que es vagin compensant a través d'educació, coeducació...
a través d'oferir serveis que facilitin la conciliació i mesures, com el que dèiem dels plans d'igualtat a les empreses, públiques i privades, perquè facilitin que tothom es vagi incorporant de manera equitativa, independentment del gènere de la persona.
De fet, el Gerard, ara que treia... Evidentment, sempre pel 8 de març es posa sobre la taula el tema de la bretxa salarial. Tant la Susana com el David han posat... Han dit allò... Vaig deixar jo de treballar perquè hi viatjava, però no sé si també va passar precisament allò als sous, la diferència. Al igual que la Rosa...
Jo vaig renunciar i no sé per què millorés professionalment, però millorés també econòmicament. Per exemple, a l'inici potser la situació meva professional era millor que la seva.
Després, en el futur, la seva ha sigut potser millor a nivell de tasques de feina i a nivell econòmic, evidentment. Però a l'inici era la inversa, per això és que no necessàriament, vull dir, circumstàncies que van determinar el fet d'haver de canviar de ciutat per tenir una feina que era una millora perquè són circumstancials, coses circumstancials, i apostes per això. Es decideix, es pren una decisió...
Però, clar, aquesta decisió ha comportat tota una sèrie de coses. Després, sí, al llarg de la vida hem intentat coincidir a la mateixa ciutat, però aquest intentar coincidir sí que ha sigut en base a unes renúncies per part meva a nivell laboral. És a dir, canviem de ciutat, el que suposa inicialment, en ocasions, una pèrdua a nivell laboral meva,
Després aconsegueixes un equilibri, tornen a haver-hi moviments geogràfics, tornes a fer moviments i cada moviment a vegades és unes pèrdues a nivell professional i personal. L'altra persona potser guanya a nivell professional, però aquests moviments més sobtats o més no tan decidits implicen unes pèrdues.
La meva conclusió, sí, a nivell professional, per mi, jo crec que si valoro, ha sigut més una pèrdua. Però bé, no puc queixar-me tampoc, però si comparo, sí que ha sigut més pèrdua. I més assumció dels temes familiars. És a dir, pràcticament podria dir que el 95% de tota la feina que ha implicat la família l'he assumida jo.
Es pot dir que hi ha assumit una part econòmica, però aquesta part també la portava jo. Vull dir, sí que hi ha hagut diferències. Si no hagués passat això, què hagués passat? Potser no m'hagués quedat aquest 95% de les tasques, però no crec que hagués sigut un 50% com en algun altre cas. M'hagués quedat assumint moltes tasques de cura del fill.
És a dir, tu tens la sensació que a nivell professional sí que has sortit perjudicada, a nivell personal segurament tens unes vivències que t'han enriquit i que d'altra manera no, però que si no hagués estat amb aquesta renúncia, igualment penses que t'hauria acabat repercutint? Sí, sí. Sí, el tema de la cura hauria estat més al teu càrrec.
l'assumir aquesta decisió de què fer i de cuidar d'anar al metge de l'ajuda extraescolar clar que de fet hem parlat de la cura dels infants però ara la Rosa està en la fase de la cura dels pares quan la mare ja no hi és però del pare hem substituït el fill pel pare dies Gerard
A mi m'agradaria comentar també que el que estàvem parlant, si a part d'aquesta responsabilitat social que recau majoritàriament sempre més en les dones que en els homes, hi ha un factor a l'hora de decidir qui renuncia a certes coses, a la feina o a certes coses de la vida personal...
Però sobretot amb el que parlàvem, això de la feina, que hi ha unes diferències salarials, perquè les professions masculinitzades estan millor remunerades que les feminitzades i això també és un component a tenir en compte.
Com per exemple el tema de les cures, que habitualment la Susana, que és auxiliar d'infermeria, deu saber que precisament... El meu sou no tenia res a veure amb el seu, eh?
Per això és el que dèiem, no?, que a banda de la situació, doncs també la balança... Això també va ser un punt que va afectar molt a la balança, sí. Escolta'm una cosa, David, i tu quan hi ets, a casa, no sé si això que dèiem, no?, doncs hi ha una reunió o s'ha de... Tu dius, bé, Susana, com ja t'encarregues tu habitualment, vés-hi tu, o intentes implicar-te allò de dir, escolta'm,
Per desgràcia, sempre tiro d'ella. No m'implico del tot, que m'agradaria implicar-me, però suposo que és el que he caigut en aquesta rutina. Com que ja ho fas tu, segueixes tu. Sí que li intento ajudar en tot el que puc, però a vegades caic en aquesta rutina. Ho dic perquè hi ha el tema de la conciliació familiar, però també el de la personal. I just avui, en coincidència amb el 8 de març, també sortien allò...
comentaris i és un comentari habitual allò de dir bé, quan tens temps personal després parlarem allò si teniu temps personal habitualment les dones es dediquen més a aquestes tasques d'assumir allò de a la cura dels altres mentre que en el gènere masculí aquestes hores personals es dediquen més a l'oci
No sé si esteu d'acord o no, o si és així. Ara la Susana va agotant, dient, potser sí. Bé, nosaltres anem a fer una petita pausa. No sé si, doctor, vols aportar alguna cosa amb aquest tema, allò de les...
El tema de les cures, jo, de moment, jo això no ho tinc encara, perquè la meva mare és molt gran, però viu sola, per tant, no n'he sentit que ningú estigui... Sí que estem molt a sobre, anem a visitar-la, què necessitas? Anem a fer la compra, però jo no he arribat a aquest punt, per tant, al que visquem és a casa, els tres, sí. Però el tema de la cura tu també ho tens com molt integrat, com una persona, jo també, cuidadora...
Sí, home, quan... No, has expressat allò que... Sí, sí, sí, però jo estava parlant, com em digues, de la gent gran. No, sí, evidentment, evidentment. És a dir, que si toqués en un moment donat, tu no et plantejaries allò que no seria un problema per tu.
No seria un problema. Ara també la cosa ha canviat a casa, no? Perquè el que deien abans, que partem horaris, ara ja no tenen aquest problema, perquè la meva dona ja no treballa, i llavors ja tenim més temps, però ja també desiguen. Però abans el tema de la curació, jo no hi ha cap problema. I ja tot el que podia ho feia també, eh? Ara en parlarem. Si ara teniu allò més temps dos-dos, com es distribueix aquest temps?
Com et dic tu, eix? Sí. Bueno, fem la pausa. Ara fem la pausa, fem la pausa, tornem de seguida i expliquem allò, a veure com s'ho fa l'Edu amb la seva companya. Vale.
¿Cuántas gotas tienes que dejar caer hasta ver la marea crecer? ¿Cuántas veces te he hecho sonreír? Esta no es manera de vivir. ¿Cuántas lágrimas puedes guardar en tu vaso de cristal?
Tienes que gritar salir, salir corriendo. ¿Cuántos golpes dan las olas a lo largo de un día en las rocas? ¿Cuántos peces tienes que pescar para hacer un desierto?
Fins demà!
Ràdio Mollet us ofereix a continuació les notícies en connexió amb la xarxa. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat matí complicat a les carreteres a la P7, dos accidents dificulten la circulació, congestió per una banda entre Martorell i Castellbisbal, en sentit Tarragona i també entre el Papioli i Castellbisbal, sentit Girona. A banda també un vehicle alboral a l'altura de Sant Cugat del Vallès provoca lentitud en aquest punt.
A la P2, a Cabra del Camp, una altra avaria talla un carril i provoca retencions i també a la B20, a la ronda de dalt, un accident talla un carril i provoca també cues importants, direccions de Trinitat. Un altre accident talla la C55 entre Sant Joan de Vilatorrada i Callús en els dos sentits de la marxa
I, finalment, pel que fa al servei ferroviari, resisten encara retards als trens de la línia Lleida-San Vicenç de Caldés per una incidència en la senyalització a Valls. I també l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid pot patir de mores per una altra incidència a les estacions del Prat de Llobregat.
I seguint pendents de les pluges que la borrasca Regina està deixant al territori i que poden superar els 200 litres per metre quadrat en 24 hores, sobretot al nord-est del país. Protecció civilment activa la prealerta del Pleinuncat i els bombers han atès des de les 10 de la nit i fins a les 7 del matí un total de 28 avisos, mentre que el 112 ha rebut també un total de 100 trucades des que va començar l'episodi. Imma Soler, subdirectora de Coordinació i Gestió d'Emergències, n'ha parlat avui a la xarxa. No tenim una previsió que ens indiqui nivells molt altres,
ni tenim incidències amb molt alt número en aquests moments. Amb tota la nit i el dia d'ahir hem tingut 100 trucades al 111. Per tant, ens mantenim en aquest estat i anem fent seguiment.
Les acumulacions més destacades s'han registrat a Viladrau, a Osona, amb 93,6 litres per metre quadrat. I el Consell d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat 21 nous cengles positius de pesta porcina africana, un dels quals s'ha trobat a Sant Just d'Esverforra, del ràdio inicial de Sardanyola del Vallès. La detecció d'aquest positiu obliga, per tant, a incloure aquest municipi i també esplugues de Llobregat a la zona del risc. Amb aquests, el nombre total de casos s'enfila ja als 216.
I els Mossos d'Esquadra apunten que la mort de cinc joves en una zona de trastes d'un edifici de Manlleu el passat 16 de febrer va ser accidental, probablement per l'incendi d'un matalàs iniciat per una borrilla. Els joves no van morir cremats i es trobaven en un traster diferent d'on es va originar el foc. Les autòpsies no han detectat indicis de criminalitat ni cremades i tampoc es van trobar accelerants ni senyals d'explosió.
I els Mossos també han detingut a Ripoll un home de 30 anys sense antecedents per una presunta agressió sexual sense penetració amb violència i intimidació. L'Ajuntament ha condemnat rotundament aquesta agressió i ha convocat, de fet, una concentració de rebuig avui a les 8 del vespre a la plaça major del municipi. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Sí? Ei, què fas? Hem quedat a les 5 al parc. Vens? Ho sento, però ja tinc pla. Ui, és una cita? Has quedat amb algun noi guapo? Però què dius? És una cosa més important. Doncs explica't. D'acord. És un programa de ràdio. Un programa de ràdio? No, no. No és un programa de ràdio qualsevol. És el programa. I quin és aquest programa?
L'Edat del Pavo, el programa on els adolescents podem parlar de tot. Doncs sembla divertit, però els divendres m'agrada sortir amb els meus amics. No ho fan cap altre dia? A mi m'agrada escoltar-lo els divendres a les 5, però també el repeteixen els dissabtes a les 6 o el podcast de Ràdio Mollet. Núvol de fum, un programa de música ambient i electrònica minimalista amb Jaume Monsant.
Divendres a les 11 de la nit i repetició dissabte a la mateixa hora a Ràdio Mollet.
Posa't les piles al magazín de Ràdio Mollet.
Avui estem fent aquest espai especial, aquest programa especial del Posat les Piles. Estem parlant de la igualtat, de l'equitat en el treball i el repartiment de tasques. Sobretot ho estem enfocant en aquesta base més del dia a dia de família, de la conciliació personal i familiar.
Us recordem que en aquesta tertúlia estan participant el David Rodríguez, la Susana Palomares, tots dos parella amb tres fills. També tenim l'Edu Pérez i la Rosa Lluís Barberà. Sí.
doncs moltíssimes gràcies per continuar. Nosaltres que no hem deixat de xerrar. Després també tenim el Gerard, que me'l miro ara, el Gerard Aran, que és aquesta figura que s'ha incorporat a l'Ajuntament de Mollet com a tècnic d'equitat, d'igualtat en el treball. Acabarem preguntant-vos què és el que demaneu a l'administració, perquè n'és reuniant.
Si penseu que les administracions poden fer alguna cosa per millorar aquesta conciliació personal i familiar. Nosaltres jo introduïm la personal i ens hem quedat amb ganes de saber amb l'Edu, que estava dient, ara la meva dona no treballa, i llavors dèiem, escolta'm, i ara... I va deixar la feina, i ara és una feina que és mitja jornada, i és a les tardes, llavors també considero que quan treballo jo, llavors als matins ja anem a comprar, anem a fer coses a casa, i...
I bueno, repartim la feina, tot el que podem, clar. Sí, allò també deies el nen ja és gran, també participa? El nen és molt curiós, perquè no és que participi gaire, si tu li dius sí, però sí que arriba cada dissabte, i tu sense la habitació, que la deixa, però perfecte.
Un cop a la setmana, 17 a la setmana, i tu sents que està passant l'aspirador, que està passant un drap... Sí. Però, clar, la resta de la casa l'hi has de dir. L'hi has de dir, però si tu li dius sí, també. O si li dius, Jordi, acompanyant, que hem d'anar a comprar, no sé què, ho hem de fer, no sé què. Sí. Fem la llista de la compra, a veure què és el que... No sé si... També l'ha vist de petit, que a casa... Doncs jo estava més temps a casa i potser jo m'encarregava de més coses de la feina de la casa.
I en aquest espai, ara que teniu més temps, perquè el nen ha crescut, ara per ara ens comentava l'Edo, no tenim allò problema de cura de genitors, teniu també temps personal? És a dir, disfruteu cadascú del seu temps personal? Sí. Sí. Sí.
Allò sense... Allò... Doncs si a tu et ve de gust quedar amb un grup d'amics i amb ella, doncs amb un grup... Sí, sí. A més, no és que sigui cada setmana, però sí que ja fa molts anys que jo... Dos amics de tota la vida queden els tres un cop al mes o mes i mig, depèn de l'agenda, per anar a sopar. Sempre queden dijous. Sempre queden dijous perquè ja saben que el divendres és per la família.
I sí, sí, i ho fem, però fa molts anys que ho fem, eh? Però després també a casa, un dia estem a casa... Molts anys fins i tot allò quan la teva dona treballava. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Parlo de moltíssims anys que ho fem i esperem continuar fent-ho molt de temps. I ho fem així perquè, bueno, ja sabem que el divendres és per la família, per tant, queden uns dijous. Per tant, sí que jo tinc el meu espai i ella sí que queda amb una amiga, doncs també. I el meu fill, doncs, si queda també, doncs queda, no cal problema. Sí, sí.
després arriba el cap de setmana i diu, o entre setmana, Jordi, m'he de gust fer no sé què, i vas a fer unes tapes o què sé, doncs sí, aprofitem. I el David i la Susana ens deia que ells també, que tenen el seu espai personal, que intenteu allò respectar-ho, que la Susana deia, doncs sí, jo de tant en tant també quedo, no?, amb les meves amigues, però què passa en aquestes tomades, Susana, ens explicaves? Que realment...
Elles no tenien com molt integrat que les seves parelles, és veritat que es quedin sols amb els nens, que jo ells sempre s'ha encarregat d'anar a tot arreu, i això em sobtava, de veritat, de dir, ostres, has de tenir plena confiança, no?, de deixar els nens amb la teva parella, i de vegades...
Em quedava una mica com que no... La majoria et comentaves que et deien, no, els he deixat amb els avis, no? I potser ell ha marxat a fer una altra activitat. Sí, sí. I no sé, a mi em sobta una mica això, però bueno, veig que ara que s'estan fent més grans sí que veus que, no sé, amb els nens que es junten i tot hi ha una mica més de...
D'equilibri. Sí, sí. I els amics dels meus fills ara sí que començo a durar una mica més d'equilibri. Que veus que els pares també s'hi queden amb els seus fills. Sí. I tu, David, també ho veus? O et miraven allò com dient, ostres, David, i com és que la teva dona t'ha deixat a mà? El que hem comentat, no? Sempre he tingut el comentari, ostres, quina sort tens, que el teu marit també t'ajuda a casa, no?
El que parlàvem, ostres, la casa és dels dos, embrutem els dos, em posen la teixem els dos, o els cinc en aquest cas. I si que és veritat, eren més això, ostres, i què estàvem els pares, que guai, no? No sé, si són meus, si a ella li ve de gust sortir, pues me quedo jo.
o anem per Gallecs a donar una volta o anem a dinar o a sopar o a algun lloc, depenent. Clar, en el vostre cas, doncs, la Susana va deixar de treballar, però estava pensant allò si un dels vostres fills s'hagués posat malalt, tu t'haguessis o t'has demanat en alguna ocasió allò la baixa, perquè, doncs,
No, que sí que alguna vegada m'he demanat com el dia de festa, no? O sigui, ostres, tinc els nens malalts, he de portar el metge perquè ja no podia, o perquè hi havia més coses aquell dia i els teníem d'organitzar així, i sí que he trucat el mateix dia pel matí i en aquest...
la sort que he tingut que en aquestes feines, això sí que no m'ho han posat molta trava, però era un dia meu de festa. No era un tal que ho penso perquè has tingut que portar, no, sinó simplement com que treballava, sortia molt fora de treballar i acumulàvem hores, no les pagàvem, les acumulàvem per dies de festa, llavors tirava d'aquests dies, no? Però en aquest sentit, en la feina sí que he tingut aquesta sort. Avui estan malalts, em quedo a casa i ajudo a casa també, o el que sigui.
Rosa, tu no tenies que preguntar a ningú, només preguntar-te a tu mateixa. Sí, dels caps de setmana que sí que podies... Però clar, els caps de setmana s'aprofitaven per fer vida familiar, d'estar tots tres junts. Perquè tu no et plantejaves allò de dir, ara que tinc suport...
Encara que sigui vida familiar, necessito dues hores, tres, perquè vull anar al cinema... No, tot ho fèiem amb família o amb amics, però conjuntament amics amb família, diguem-ho així, o sense família...
però tots junts, no un per una banda o per una altra. Sí que, evidentment, algun dinar o algun sopar amb amistats que pogués tenir cadascú, això sí, però, clar, normalment és el cap de setmana, però més esporàdic, perquè, clar, el cap de setmana era aprofitar-ho per fer vida en família. Tu ara veus parelles joves i penses que això ha canviat força?
Això més joves que tu, clar. O no? O penses que... No ho sé. Jo crec que hi ha casos que sí que ha millorat, però hi ha casos que veig que la cosa va pitjor. Jo crec que... Esperava que certes coses canviessin, però l'evolució... Estic veient que en molts casos està empitjorant.
Vosaltres que teniu un fill de 24, tu de 23, deies sí, el dissabte, fa dissabte, no?, la seva habitació, però penseu, no sé si heu parlat amb ells d'aquest tema, si penseu que bé, vosaltres podeu ser referents i poden tenir una visió...
Doncs més àmplia, no? Jo crec que veient-lo sé que ha conviscut en parella i jo crec que hi ha hagut bastant repartiment i jo crec que inclús ella ha assumit moltes més coses perquè ha estat educat en assumir certes coses.
I en ocasions, a vegades, he vist per alguna novieta, potser que s'havia fet menys coses de supervivència. I amb això jo crec que, per sort, veig que l'evolució, en el seu cas, és positiva. D'assumir, i també he viscut sol, amb la qual cosa té clar moltes coses. Ara també, per exemple, un detall... Un anècdota. Sí...
Li agrada la roba planxada. I jo li vaig ensenyar com es planxava. Quan va marxar a la universitat fora a Madrid, tenien un espai on es podia planxar. I li vaig preguntar, què, l'utilitzes, l'espai de planxa? No, no l'he utilitzat mai. Guardo les camises maques per sortir perquè les planxis tu i després me les emporto.
És a dir, la comoditat encara existeix, són canalla, no?, i també, però vull dir, ell és capaç de viure tot sol i assumir tot el que calgui. Jo, rosa, si el Ledo em permet de broma, també, doncs dir que ell ens ha explicat abans, quan estàvem fora d'antena, que posava la rentadora perquè abans havia d'apretar només un botó i ara ja no la posa perquè és molt complicada.
Per mi sí, és molt complicat, però bueno, a veure... Però es pot aprendre, no? Però també hi ha més coses a fer, eh? Sí, ja, ja. Llavors, que fas allò, repartiments allò en funció de les capacitats de la persona o què? No, no, no.
No és capacitat. Jo m'imagino que sí, que... Ho he intentat la meva dona, explicar-me com funciona. Ho he explicat, però, bueno, em costa. Costa o no t'interessa? No, no, no, perquè no m'interessa. Abans sí que sabia posar-la. És que aquesta no en sé, no en sé. Haurien d'haver comprat una més faciletada, no sé servir, no? Doncs ja la nostra, la vaig comprar aquesta més complicada.
Però que hi ha més coses a casa, que al final una rentadora li poses el botonet que es calgui, no els botonets, i funciona, i després ja està. Però que hi ha més coses, sí, a casa fem tot, fem tot, i a mi si el que m'agrada més...
Abans ho feia més perquè era el tema de la cuina. No és que siguin cuinetes, però hi ha més entre setmanes, més cuinar de supervivència, perquè més pressa i tal, però el cap de setmana sí que, doncs, cuinar una cosa més treballada. I això el jornalista sempre ho ha vist, que a casa jo cuinava, i ho ve molt normal, que a casa cuinia el seu pare.
I ho passa al descombre. Sí, ho ha viscut. Per això, els nens també són un reflex del que veuen a casa, no? Tu, David, també participes? Allò que és el dia... Allò quan estàs a casa, allò de fer el llit, de posar la rentadora... De posar la rentadora... Ja l'has comprada fàcil. No, soc programador. A mi tot el que he portat i m'agrada. Molt bé.
No, però sí, les tasques diàries del dia a dia de casa les compartim, sí. Sí, sí. No ho dic perquè és curiós, perquè també en les tasques, de vegades, jo ja no sé si és un tema de capacitats o també de cultura, allò de parar la taula, no? Sempre t'han ensenyat allò, no? Les noies, allò, doncs, paren la taula, no? Però els nens...
Molt bé, digues. Mira, això de... Potser sí que són capacitats, sí? Perquè, mira, fa un any o així vam posar a casa plaques a la teulada.
I quan ja estaven instal·lades, allò que ve l'enginyer explicar, diu, para, para, para, para, a mi això no m'ho expliquen, perquè se va posar l'aplicació al mòbil, per mi... Vinga, Marta, vine, que t'ho expliquen a tu, perquè no, jo no, que aquestes coses jo reconec que no, no, no. Ella és més espavilada que jo, molt més espavilada que jo. Sí, he tingut sort de trobar-la.
Escolteu una cosa, abans també comentàvem que de vegades també som les pròpies dones, allò que dius, no, no sé la Susana, això treu que ja ho faré jo. Jo ho estava pensant ara, no sé si és perquè a mi m'agrada deixar les coses com més perfectes, o sigui, ja és algú personal meu, que per exemple ha netejat el lavabo, ell ho fa i jo no tinc...
Però jo m'agrada més com ho deixo jo i prefereixo moltes vegades fer-ho jo, sí o no. I es tendrà la roba també, no sé, però penso que és personal ja meu, que m'agrada d'una determinada manera i potser a vegades ho assumeixo jo. Però clar, això no ni... Però no perquè sigui cultural, perquè potser... No, és perquè no sé. Jo després entro al lavabo i dic...
No m'acaba de... No sé, no sé, penso que és més, sí, meu, que... Però bueno, que el dia que ho fa ell, jo, respecto i superbé, no em queixo. Però que és veritat que és una cosa que prefereixo assumir-la jo.
Comentava jo, si era també cultural, per allò que dèiem abans, i ara miro a la Rosa, que de vegades també els propis avis, si hi ha un home, com ara comentava l'Edu, jo m'he fet càrrec de la criança del meu fill per una qüestió logística també que teníem a casa, doncs els avis demanen, ai, vaig a donar un cop de mà, però si és una dona, doncs ja és normal, això...
No sé si tu et trobaves, Rosa, et donaven un cop de mà o ja deien, mira, doncs... No, en aquest cas he de dir que pel que fa als meus pares, el meu pare jo crec que és atemporal, perquè ha assumit moltes funcions dins de la família que no era habitual en el seu moment. Per tant, qui en ocasions ha cuidat el meu fill per temes de malaltia, el que sigui, ha sigut normalment el meu pare.
vull dir que o d'anar a comprar o de fer coses. Clar, potser no és habitual en la seva època, perquè clar, ell és del 1929, però ell ha assumit moltes coses i a vegades ell reflexiona. Diu, mira, quan era petit, quan veien un home que anava a comprar, li deien una parauleta desagradable. I diu, i per què ho feien? Vull dir...
que no pot anar a comprar un home, igual que una dona o qui sigui. Amb això jo crec que he estat educada en un entorn on sí que certes coses potser les feia un d'ells perquè les feia millor, la meva mare cuinava millor que ell, però ell sap cuinar i ha viscut sol molts anys i s'ho feia tot ell, es netejava la casa, feia el menjar...
Hi ha homes que es queden amb virus i no són capaços de fer res. En el seu cas, ell ha fet tot el que calia fer. I quan vivia amb família, ell assumia el que podia, perquè treballaven també tots dos. Jo crec que he estat criada en un entorn on no hi havia tantes diferències per sexe. Sí que certs comportaments, potser sí que eren més d'homes o de dones,
Però jo crec que està bastant repartit. Jo no sé si a la Susana l'han felicitat per tenir el David com a company per això de repartir feines. Sí. I si al David l'han felicitat perquè diu, és que la Susana... No, no m'han felicitat, no. No t'han felicitat per això. I la veritat que s'ho mereix perquè...
per tot el que hem explicat. No, no, per això que això també és un tema que es dona habitualment, que es dona per fet que la dona ha d'assumir aquestes tasques més de cura i això no és cap premi allò de dir que bé i al contrari.
Deia que us acabaria preguntant què és el que demaneu a l'administració. Abans el David deia, bé, jo a la meva feina no em paguen les hores, però vaig acumulant i després tinc això, la possibilitat d'agafar-me dies, però no sé si des de les administracions, des de les empreses, es podria facilitar més...
el que és aquesta igualtat de treballs, no?, en l'àmbit també de les famílies. Abans, per exemple, el Gerard ens ha explicat que un dels projectes que hi ha d'altres municipis i que potser arriba aquí a Mollet del Vallès és crear un espai de canguratge, allò on puguis. No sé si això seria un servei que podria ajudar, i ara miro la Susana i el David perquè són els que tenen els fills més petits, no?,
Home, jo al col·le sé que pots endur el nen una mica abans si has d'anar a la feina i això em fan servir moltes famílies. Si es fes a la tarda, penso que també seria perquè, clar, surten 4.30 del col·le, potser no arribes quan surts de la feina. Si hi hagués alguna cosa a la tarda que t'estirés una mica més,
penso que no estaria malament, però que ajustar una mica els horaris quan tens fill, penso que estaria molt bé. Jo si hagués tingut un horari de matins, potser sí que li hagués dit a mi mare, escolta, porta'm els nens al col·le, i de la resta ja m'encarrego jo, perquè després ja era tota la tarda. Això sí que jo hagués assumit fer-ho, però clar, tota la tarda era molta feinada,
Penso que quan tens un fill... És curiós, no?, perquè mira, en el cas de l'Edu ha estat a la inversa, ell treballar de tarda, no? Sí, però entenc què diu ella, perquè... No, no, jo també l'entenc, eh? Perquè jo recordo quan a Jordi era petit estàvem buscant escola,
No diré quina escola van anar a mirar, eh? No t'ho diré. Però sí que van dir que estava aquest servei d'acollir a partir de la seta. Jo deia, aquest servei no el necessito perquè jo treballo de tarda. I trobem el mateix cas que tu. I a la tarda? I la resposta va dir no, no, perquè jo no era una guarderia per tenir nens. Igual que el pots acollir al matí, es podia ser ni a la tarda. I van dir que no.
Que no, que això no ho feien. Però sí que era un problema, era un problema, era un problema això. I això condiciona molt l'hora de buscar, perquè potser tu t'agrada una escola perquè t'agrada i al final busques una potser concertada que es tenen una mica més d'horari a la tarda, però aquesta mitja hora o hora de mes també t'ajuda a poder... Sí, condiciona molt. Sortir de la feina, que vas allà, que no arribes, que no arribes. Això condiciona, sí.
Ara nosaltres ens trobem que per descarregar-la ja tant una mica, jo què faig? Entro més d'hora a treballar per poder sortir a les 4, per poder ja encarregar-me tota la tarda d'ells. Llavors, clar, haig de matinar per poder estirar per les tardes. David, en la teva empresa també es té en compte la igualtat d'oportunitats entre homes i dones? Sí, la veritat és que a la que estic ara està bastant equitatiu la cosa, sí, sí, sí.
De fet, m'ha sobtat molt perquè és la primera empresa que tinc una companya de programadora. En tots aquests anys que porto programa mai he vist una programadora. És també un àmbit bàsicament masculí, no? Masculinitzat. O està canviant? S'està canviant, s'està canviant. La veritat és que la que estic ara està bastant equitativa. Sí que a les anteriors estava molt masculinitzat, sí.
Edu, Rosa, vosaltres que ja heu viscut el tema de la criança i tal, però què és el que vau trobar a faltar? Que potser hauríeu dit, això hauria estat bé que existís en el seu moment, o que des de l'administració, des de les empreses es tingués en compte?
un avantatge d'ara potser poder treballar des de casa pot facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral perquè si pots organitzar-te una mica els horaris jo crec que pot ajudar a la conciliació de la vida el fet de poder treballar des de casa també té parts negatives treballar des de casa perquè també una part de la meva vida ho he fet
perquè no socialitzes pràcticament, però això sí que pot ajudar. I després, clar, a nivell laboral dependrà de l'empresa. Les grans empreses segur que tenen unes facilitats que et permeten una conciliació i les petites suposo que tothom està més condicionat.
I a nivell de ciutat, tu penses que des de l'administració pública es poden implementar serveis que ajudin a les famílies? Clar, el que sí que veig és que quan més diners té una família, que dic jo, més facilitats tenen els pares per fer coses i per fer un repartiment. Quan menys diners hi ha, més assumció de la dona de certes tasques.
Jo aquí sí que a nivell econòmic veig unes diferències. És a dir, quan les persones tenen situacions econòmiques millors, això permet que tots dos puguin compartir més perquè hi ha una tercera persona que ve a fer una sèrie de tasques. I quan econòmicament això no es pot assumir, encara crec que és la dona qui va assumint les tasques.
Tu, Edu, allò apuntaries a alguna qüestió? Allò que penses... Jo sí que he vist un canvi, perquè jo ara sé de parelles que han tingut nens i al principi, quan tens un nen o una nena, és coton molta novetat i veig que tenen permisos de mesos, no? Mesos, mesos. I jo recordo que quan van donar 15 dies
15 dies sí, prou. Després sí, que una reducció d'un terç de la jornada, però no era immediata, sinó a partir que la mare agafava l'alta, que al final, fins que el nen tingués un any, que al final eren 6 mesos que feies una reducció de la jornada, però al principi no. I això jo ho veig, i jo, ostres, quina sort que tenen, ara de poder gaudir, d'anar amb el nen, jo què sé, a passejar...
Ho hem de deixar, Edu, ho hem de deixar passat volant, eh? Ara s'ha obert allò el meló i continuaríem allò xerrant. Us hem de dir que ho hem de deixar, com comentàvem, donar-vos les gràcies per haver compartit els vostres testimonis a la Susana, al David, a la Rosa i a l'Edu i, evidentment, al Gerard. Doncs esperem allò que hagi copsat idees, també, per aquests serveis que es puguin implementar a la ciutat. Jo em prenc notes, sí.
Fins una altra. Adéu-siau. Gràcies.
Fins demà!