A Ràdio Pineda anem a l'Insti amb Olga Dieguer, amb la col·laboració dels instituts de Pineda.
Els mentors són una peça clau als instituts. Acompanyen, orienten i inspiren l'alumnat en el seu camí acadèmic i personal. Gràcies a la seva experiència, ajuden a despertar vocacions, reforcen la confiança i creen vincles que fan que l'aprenentatge vagi més enllà de les aules. En un moment en què els joves necessiten referents propers, la figura del mentor es converteix en una eina poderosa per construir futur.
Avui anem a l'Insti i anem a l'Institut Joan Coromines per conèixer com treballen el projecte de mentoria molt relacionat amb el benestar emocional i l'èxit educatiu als cicles formatius. El treballen els alumnes de l'Institut Joan Coromines i avui coneixem el projecte de mentoria. En plan, ràdio, ràdio. ¿Pero tipo de verdad? ¿Lo perdrás? Claro que no, quien fomo.
Avui hem vingut a l'Institut Joan Coromines, ens interessem per aquest projecte que ens sembla realment importantíssim, parlar de benestar emocional, parlar d'èxit educatiu, i ho fem amb Antonia Ruiz, que és la cap d'estudis,
dels cicles formatius de l'Institut Joan Cromines. Bon dia, Antonia. Hola, bon dia. Com estàs? Bé, i vosaltres? Molt bé. I també saludem la Gisela Bermúdez, professora d'aquest projecte modular de cicles formatius d'integració social de grau superior. No sé si ho he dit bé o ho he barrejat una mica. Bon dia, Gisela. Bon dia, molt bé, molt bé.
Això és que teniu uns noms molt llargs, una mica complicats. Bé, el que no... Aviam, sí que és una qüestió complicada, però també tot el complicat que nosaltres ho vulguem fer, perquè avui volem posar en valor el benestar emocional, l'èxit educatiu en una etapa molt important pels alumnes, com és secundària, aquests cicles formatius que esteu fent. Expliquem una miqueta en què consisteix aquest projecte, què és i com arriba aquí a l'Institut.
Aquest projecte apareix perquè nosaltres comencem a detectar que l'alumnat de cicle formatiu de grau mitjà hi ha un moment en què es comencen a perdre, o bé desapareixen o bé no acaben el cicle, llavors a partir d'aquí pensem que necessitem un canvi i que necessitem actuar amb aquest tipus d'alumnat. En aquest moment nosaltres estem en una xarxa que s'anomena Orienta i des d'aquí ens ofereixen la possibilitat de
elaborar un projecte del que s'anomena Mentoria. Nosaltres rescatem aquest projecte i el transformem una mica al nostre institut. Al mateix moment ens trobem amb la Fundació Bofill, que ens ofereix la possibilitat de també participar en el que ells anomenen el projecte Mentora. Llavors, aquí tenim dos projectes que fem nostres. Un per l'alumnat de cicle formatiu de grau mitjà,
i l'altra part l'alumnat de l'ESO. Amb qui? Doncs amb l'alumnat d'integració social, amb el mòdul intermodular aquest que parlava la Gisela, i elaborem el nostre projecte, que és aquest de benestar emocional. Ho ha explicat superbé l'Antònia. Jo soc la professora d'aquest mòdul de projecte, llavors l'alumnat de segon d'integració social, rep una formació inicial per part de la Fundació Bofill,
que és complementada després a nivell intern, per al professorat del mòdul. Llavors, abans de començar les sessions de mentoria, preparant tota una sèrie de recursos per l'orientació, per la pressa de decisions, per treballar tot aquest tema del benestar emocional, millorar l'autoestima...
agafar seguretat. Llavors, tots aquests recursos previs els serveix per tenir aquestes eines que quan comencen, quan coneixen la seva parella de mentoria, ja poden agafar aquests recursos i adaptar-los quan coneguin les característiques d'aquest jove, que pot ser un alumne de tercer o quart de l'ESO o un alumne de primer de grau mig d'atenció a la dependència, en aquest cas.
Després parlarem amb els alumnes que han experimentat aquests rols que ara comenteu, però esteu parlant de mentoria, mentors, què significa això, què vol dir? Un mentor és un referent positiu en el qual l'alumne que és mentorat, que és el jove o la jove, en aquest cas d'ESO o de grau mig, es pot veure reflexat. És una persona propera que no és ni un professor ni un familiar que de manera totalment imparcial se l'escolta
i el guia, l'acompanya en aquest procés, que és la transició a la posa obligatòria, o en el cas del grau mig, mantenir aquest itinerari educatiu. Des de quan treballeu aquest projecte? És a dir, fa temps que ho apliqueu aquí a l'institut o és el primer any o el segon?
Aquest serà el nostre tercer any que estem elaborant aquest projecte. El vam començar fa dos anys i ho vam començar al mateix moment que l'estàvem implementant. Això era un repte molt important, ens va sortir bé. Realment estem molt contents.
i, de fet, atenem a menys alumnat del que podem, perquè, clar, només tenim 13 o 14 alumnes del grau superior que poden atendre alumnat o bé de TAPS o bé de l'ESO. Quin impacte té aquest projecte, el fet de cuidar el benestar emocional, que tot això va molt relacionat amb l'èxit educatiu per evitar, entenc, el fracàs escolar? Una mica, quin és l'impacte que ha tingut aquí a l'Institut?
A veure, l'impacte és sobretot a nivell personal, o sigui, pensant en l'alumnat que ha participat en aquest projecte, alumnat que és un jove o una jove, que pot ser en aquell moment estava una miqueta desorientat o tenia...
les seves inquietuds i l'èxit és veure com aquesta persona, aquestes persones amb nom i cognom han continuat estudiant i tenen una motivació i tenen ara un camí per al qual seguir. Llavors, això ja per si és un impacte positiu. Deies, Antònia, que teniu menys alumnes dels que voldríeu. Com va això?
Bé, perquè de fet detectem que hi ha un número d'alumnat que podria necessitar aquest acompanyament d'aquests mentors de grau superior, perquè com deia la Gisela abans, són alumnes que ja potser han passat per aquesta mateixa situació i que aquest acompanyament els va molt bé. Trobem que de tot l'alumnat el que nosaltres podríem oferir a aquest projecte, a aquest programa, no ens arriba per a tothom.
perquè hem de seleccionar. No tenim prou alumnat per ser mentors per poder atendre a tothom que podria necessitar-ho. A veure, el cicle formatiu de grau superior són 30 alumnes dins de l'aula. D'aquests 30 alumnes, nosaltres més o menys fem la meitat, perquè tenim un altre projecte
amb l'entitat Càritas, llavors la meitat de l'alumnat se'n va a Càritas, i l'altra meitat es queda fent aquest projecte de mentoria de benestar emocional. Llavors comptem amb 13-14 alumnes. Això ho hem de dividir entre el grau mitjà i l'acompanyament a tercer quart de l'ESO, per això parlava que al final estem parlant de 7-8 alumnes a l'ESO,
7-8 alumnes al grau mitjà. Doncs aquesta és la bona actitud de l'Institut Joan Coromines amb un projecte importantíssim pels joves, pels alumnes, amb una etapa que és crucial per ells, que és la secundària, els sentiments també a flor de pell i també una mica l'autoestima, que tot juga i tot conjuga.
Exacte. L'autoestima, sobretot. Jo penso, si tiro enrere, quan jo era joveneta, m'hagués agradat tenir un referent que em pugés una mica la motivació. Aquesta és una etapa en què trobes moltes inseguretats. I tenir algú que et digui tu vals, que posi en valor les teves habilitats.
i et faci creure en tu mateixa, doncs això és una cosa superimportant. Quina seria la valoració que em feu d'aquest projecte, una mica amb tot el que hem explicat, que tot és molt positiu? La valoració és molt positiva i volem continuar fent aquest projecte perquè pensem que és molt interessant. Igualment, ens agradaria tenir més alumnes per poder fer de mentors i mentores, però amb els que tenim estem molt contents amb els resultats.
Antoni o Gisela, moltíssimes gràcies. Anem a preguntar als alumnes que ens expliquin exactament què vol dir ser mentor, mentora, ser mentorat, què implica això i també de quina manera els ajuda i, en definitiva, conèixer també la seva experiència, que ells ja han passat per aquí. Gràcies, fins ara. Gràcies. Gràcies.
Estem amb una representació d'alumnes que ja han treballat aquest projecte del benestar emocional i èxit educatiu, de fet aquest projecte de mentoria, els alumnes d'aquest curs a aquestes altures encara totes estan molt verds i tot just els estan explicant una mica com treballar-ho, per això ens n'anem a l'experiència d'alumnes que ja han treballat aquest projecte i hem fet una mica de tria perquè cadascú d'ells
ens puguin donar la seva experiència, però primer els coneixerem. Bon dia, com et dius? Hola, bon dia, jo soc la Jéssica, alumna de segon d'integració social del cicle formatiu i soc una futura mentora. Hola, soc Abraham, alumna de quart d'ESO i soc alumna de mentoria. Hola, soc Nalua, soc alumna de quart d'ESO i soc mentorada.
Hola, jo soc la Paula i ara estic estudiant primer a TIS i vaig ser la primera mentora, una de les primeres mentores de TAPS. Moltíssimes gràcies per atendre'ns avui aquí a l'Institut. Avui estem en una aula molt acollidora per parlar de benestar emocional, d'èxit educatiu. Primer de tot heu parlat que sou mentors, mentores, que heu fet ja aquestes mentories, una primera mentora també amb la Paula. A veure, expliqueu-me una miqueta què vol dir aquesta paraula...
Mentora. Per mi la mentoria és una relació de confiança i acompanyament als joves. Jo com a mentora soc una adulta de referència que acompanya un jove durant un temps. A l'Institut Joan Corumines creu que és molt important perquè és com una palanca de futur per a aquests joves, ajudant-los a descobrir el seu talent i la presa
de decisions pel seu camí acadèmic o personal. A mi m'hauria agradat en el meu temps quan vaig estudiar que m'acompanyessin i que em donessin una mica de suport i orientació, autoconeixement i valoració, per tenir més confiança en aquesta etapa, perquè crec que és molt difícil encaminar aquesta etapa i donar-me compte que també les xarxes socials i tot,
i tot el que t'acompanya és molt important. Que t'acompanyi en el sentit que et doni un itinerari clar i que et doni confiança sense jutjar, per exemple, i que et senti segura. Nalua, Abram, Paula, vosaltres sou mentorats. Què vol dir això? Qui m'ho explica? Per mi, mentorat vol dir una persona que et ajuda en coses que tu no entens o, per exemple, també permet que tu puguis ajudar a tomar millors decisions.
Sí, és bàsicament això. Ser mentorat és quan algú t'ajuda, aquest mentor diguem, a veure aquest camí que deien més clar i poder confiar en tu mateix, poder parlar amb alguna persona sense sentir-se jutjat. Paula. Bueno, a veure, jo penso que el camí de quart de l'ESO és complicat i és una etapa que estàs amb...
Si no, si no, amb els estudis. I jo penso que ara amb el TAPS, en segle mitjà, doncs també encara s'ha deixat així una mica ballant. Llavors, és difícil dir-ne una persona transparent que te doni suport i tot te pot ajudar molt amb els teus estudis.
En què creus que et poden donar suport, en què et poden reforçar aquesta autoconfiança? Perquè, clar, quart d'ESO, aquí us hi jugueu molt de cara al que vulgueu fer una vegada sortiu d'aquí. Clar, és a dir, quart de l'ESO està estudiant per al teu futur, és a dir, si tu no t'aixeca una nota bona, per així dir-ho, et costarà molt entrar als altres estudis. Llavors, clar, tindre una persona que et mentori
I jo dic, si t'hi hagués aquell reforç, aquell suport de vinga, va, una mica més, vinga, va, una mica més t'ajuda a poder seguir i a tindre més bona autoestima i tot. És important aquest reforç del benestar emocional, d'aquesta confiança que estem parlant?
Sí, sobretot la primera part que fem autoconeixement de la persona, descobrim els seus talents, les seves fortaleses, treballem tot això, i després ja fem camí cap a l'orientació, cap a on vol anar la persona, o si no vol estudiar, per exemple, per almenys que prengui la decisió, que sigui informada.
Per entendre una miqueta millor les dinàmiques que es fan aquí a l'Institut de Mentoria, de Mentorats, al cas de l'Abram, l'Analua o la Paula, vosaltres que ja heu passat per aquí, expliqueu-me una mica com treballeu aquestes sessions, com són, quan us trobeu, com funciona.
Bé, per exemple, quan jo feia mantoria feien, per exemple, karaoke o ballar, o al principi de mantoria preguntaven coses de què feia o què faré després de l'ESO, coses així. Bé, al començar, a l'inici, el teu mantó i et fa unes dinàmiques o fa unes dinàmiques en grup.
perquè us podeu conèixer una mica millor i llavors a partir d'allà ja comences amb el teu mentor, comenceu, jo què sé, a parlar una mica de què vols fer, aclarar el teu futur, vols començar a treballar, vols seguir estudiant, també podeu sortir de l'institut,
Podeu anar a fer una volta i aneu parlant, podeu fer activitats, podeu fer... Bé, tot ajuda a estudiar, també. Si hi ha algú que no tens del teu cicle o d'algun mòdul o el que sigui, t'ajuda i t'ho explica d'una altra forma que potser un professor no pot explicar-t'ho. Una mica, tot. Nalua, i la teva experiència, què ens podries dir? Bàsicament, el primer dia quan et coneixen i tot és...
Són dinàmiques, et fan preguntes, tu les contestes, pots fer preguntes si vols i bàsicament són persones que tenen coses en comú perquè així ho han decidit. I les sessions és bàsicament això, o et quedes a l'institut o vas a donar una volta, pots parlar del que vulguis, de les teves preocupacions, pots jugar, pots fer activitats...
I això, qualsevol cosa que necessitis, t'aconsellen. Clar, aquest vincle, aquest punt en comú que han de tenir mentor-menturat, això és vital. Sí, sí, nosaltres el que fem és, primerament, fem unes entrevistes, tant amb els mentors i mentores com amb els joves mentorats, per saber quines són les seves aficions, interessos,
característiques de personalitat, preferències pel seu mentor o mentora, o alumne mentorat, si és un noi o una noia, certes característiques amb les quals nosaltres després fem un buidatge i fem match. Fem el mentor o la mentora que tinguin més afinitat per fer aquestes parelles de mentoria.
Com heu viscut l'experiència? Us ha agradat? Què és el que més us ha agradat de tenir un mentor referent? En què us ha ajudat? Una mica això, quina és la valoració que em feu, la vostra experiència? Abram. La meva experiència m'he ajudat molt perquè m'he divertit i he conegut moltes persones i jo he tomat millors decisions.
Com per exemple, quines decisions? Per exemple, què faré després de l'ESO? I ho tens clar, què faràs després de l'ESO? Sí. Vol fer el mecànic de la Fórmula 1. Què fèieu en aquestes sessions, en el teu cas? Bueno, en el meu cas, ja després de fer les preguntes, pues, ballar o fer esport aquí, també el karaoke.
Nalu, el teu cas? Bé, jo el que feia era, bàsicament, parlar de les meves preocupacions i, doncs, que ella m'aconsellava, si em passava qualsevol cosa, em deia, doncs, mira, parla, si necessites qualsevol cosa, estic aquí, no?, però has de parlar-ho, has d'avançar tu, també, no quedar-te bloquejada, sinó seguir endavant. Jo vaig apuntar-me a això expressament, o sigui,
Per poder parlar de les meves preocupacions, llavors jo ja tenia en ment, mira, jo parlaré directament d'això i si va bé, doncs bé, i si no, doncs canviarem i ja està. Però em va ajudar bastant perquè soc una persona que a mi em costa molt socialitzar i vaig dir, doncs mira, començaré sent jo i seré jo durant totes les sessions que quedin i bueno, si li caic bé, bé, doncs si no, no. I quina valoració em fa? Estàs servit?
Com et sents? Doncs la veritat molt millor perquè l'any passat vaig passar temes difícils i tenir una persona que m'ajudava doncs va ser com obrir-me un altre camí per seguir endavant. És l'experiència de l'Abram i la Nalua com a mentorats de l'ESO. També tenim la Paula que ella ja havia sigut també mentorada i l'any que ve serà mentora perquè
Aquest any no podeu, eh? Perquè això va saltant un curs, no? Sí, exacte. És a dir, això es fa a l'interessió social i ho feu al segon grau, al segon curs. Llavors, jo sí que en el primer i m'he d'esperar el segon. Clar, i ara ho veus una mica en perspectiva, no? Enversa l'any passat. M'agradaria conèixer una mica la teva experiència, com et vas sentir, i ara amb la perspectiva d'aquest any, i que de cara a l'any que ve em comentaves que també volies ser mentora,
Una mica, quina percepció tens? Uf, doncs amb moltes ganes de ser mentora, la veritat, l'any que ve, amb moltes ganes. I... com va ser mentora? Com et va ajudar a tu, o sigui? A mi em va ajudar, però en moltes maneres. O sigui, em va ajudar tant els estudis, tant el tema personal... O sigui, va ser una mica de tot. Els estudis, sobretot molt, perquè jo venia desmotivada.
100%, era jo, no volia. I, clar, perquè en taus tampoc és que m'he cridit molt, jo volia tis, des d'això sempre he volgut tis.
Pere, perdona aquestes, perquè són conceptes que nosaltres no els tenim tan normalitzats, eh? Què vol dir? Interès social. Llavors, tècnica atenció a situació de dependència, no ho tenia molt clar, venia desmotivada, llavors aquell mentor, bueno, mentora, en el meu cas, m'ajuda molt a seguir postat endavant i tot això. I l'any que ve, que vols ser mentora... Sí.
que és el que t'impulsa a ser mentora. Com creus que pots ajudar els teus companys? Doncs igual que m'han fet ells amb mi. Què us aporta? Doncs no sé, molts moments únics, una connexió amb una persona que no et jutja, no res.
Llavors, clar, tindre una persona en el teu centre que puguis parlar, que no sigui sopar els seus amics ni res d'això, una altra persona externa, pots t'ajudar a començar a seguir i a preguntar-li altres temes diferents, sobre acadèmics o el que sigui, i llavors pots una mica continuar endavant.
I també li pregunto a la Jèssica que això una mica, què us aporta poder ser mentora i també, no sé, veure que els hi doneu aquest impuls, alumnes que potser s'estan plantejant, ostres, deixar els estudis perquè no me n'en surto, a nivell personal tinc en un entorn que tampoc m'ajuda massa, tot ho veig a color negre, com podeu ajudar aquí els mentors?
Amb la confiança, el jove es relaxa i podem tirar endavant en qualsevol problema que tingui, tant si és a nivell formatiu com a nivell personal. El que més m'agradaria és veure com aquest alumne va avançant i va tirar endavant en totes les àrees de la seva vida.
És un projecte d'institut però que va més enllà, perquè esteu parlant de fer aquestes mentories i d'ajudar-los no només en l'àmbit educatiu sinó també a nivell personal. Quan et relaxes amb el jove, ell veu que no el jutges, que no passa res, l'ajudes amb les seves habilitats emocionals.
ella es relaxa i les converses ja no són tan simples, comencen a poc a poc sent més significatives.
De quina manera tanqueu aquest projecte de mentoria? Perquè entenc que això ho treballeu durant el curs. Com es tanca el cercle? Es tanca, es fa un inici, que és una presentació, a totes les sessions de coneixement mutu que van progressant en aquesta relació de confiança, i acaba amb una cloenda, amb un tancament, com una festa,
en la qual fem un pica-pica, fem unes dinàmiques de joc i es fa una valoració. I cada jove reflexiona sobre què l'ha portat, perquè al final és un aprenentatge mutu, tant els mentors i mentores, què han après com a experiència, i els joves, què els ha portat a aquestes sessions de mentoria. Heu notat millores amb els cursos quan porteu fent aquest projecte? Heu notat que alguna cosa ha canviat aquí a l'institut?
Crec que sí, crec que com que hi ha un referent, i llavors els joves ja ho s'expliquen, com en el cas de la Nalua, que alguns els expliquen als altres, doncs ja saben una miqueta de què va, no hi ha aquesta desconfiança inicial quan davant allò desconegut, i saben que és una cosa positiva, llavors sí que en això hem millorat també. Doncs nosaltres estem molt contents d'avui haver vingut aquí a l'Institut, d'una alta veu en un projecte
molt important que ens parla de benestar emocional, que ens parla d'èxit educatiu. A secundària està molt bé que pugueu treballar a través d'aquestes mentories, sobretot per tot el que aporteu com a mentors i també poder sumar aquesta confiança, aquesta actitud positiva davant d'uns estudis per totes aquelles persones que sou mentorats. Per acabar, m'agradaria, no sé, si voleu fer alguna reflexió
de tot el que us ha suggerit aquest projecte, cadascú des del rol que representa com a mentorats i com a mentors i mentores. Qui vol començar? Va, la Jèssica.
Bé, doncs jo, després de 20 sessions, el Joga espero que marxi amb una caixa d'eines, que sàpiga millor qui és, que hagi visualitzat el seu camí, tant si és batxillerat com cicles, i que finalment té mètodes per gestionar l'estrès i prendre decisions difícils. Paula.
Jo penso que és un projecte molt guai, és a dir, que és una necessitat pels joves i més així amb vulnerabilitat. Penso que és molt interessant aquest projecte per la gent que vingui nova d'aquest institut.
i pugui apuntar-se i pugui parlar amb el seu tutor conforme pugui fer aquest projecte, és molt interessant i jo crec que li pot anar bé. Bé, a mi personalment m'ha anat molt bé, tant en tots els aspectes, educatius, personals i de tot, i penso que és molt bona opció. Nalua.
Jo, bueno, a mi em va ajudar molt a prendre decisions a la meva vida, tant tema personal com acadèmic, i espero aquest any també poder crear una molt bona relació amb el meu mentor-mentora i poder confiar en aquesta persona per poder expressar-li les meves inquietuds, les meves preocupacions i això, poder crear una relació de mentor-mentorat. El resultat és positiu per tu, Nalua? Molt.
O sigui, jo penso que és una molt bona oportunitat que tens de poder crear una relació externa a tot l'ambient que tens cada dia i que aquesta persona ha viscut o pot haver viscut una vida semblant a la teva, es podria dir, i et pot aconsellar molt. Veient que tu t'ha ajudat molt, et planteges algun dia ser mentora d'algun mentorat? A mi m'agradaria molt, però no sé si...
seguir aquest camí o directament anar a la psicologia, que també és un tema que m'ha semblat molt interessant des de sempre. Llavors sí que és cert que m'agradaria poder ajudar la gent que ha viscut temes semblants als meus i sí, em faria molta il·lusió poder ser mentor algun dia. Abraham, quina reflexió em fas també una mica com a mentorat i en què t'ha ajudat? Baja una mica la conclusió, eh? Jo la meva experiència personal m'ha ajudat molt perquè he parlat dels meus problemes
i m'he sentit bé perquè m'he sentit escoltat per una persona que no sigui ni els meus amics ni la meva família, però una persona externa. Per mi és molt positiu i se li recomano a moltes persones que ho necessiten també. Doncs us agraeixo moltíssim el vostre testimoni, de debò és superimportant
que tingueu projectes com aquest, que us cuidin, també que la gent que us cuidi sàpiga com arribar a vosaltres, sense corriols, sinó d'una forma tan planera, tan directa, tan tranquil, amb aquest clima de confiança que ara parlàvem, d'aquest projecte de mentoria. Moltíssimes gràcies a l'Abraham, a l'Analua, a la Paula...
i també a la Jèssica, endavant amb tots els vostres projectes, que estem convençuts que d'alguna manera o altra ho aconseguireu i que mai ningú us digui que no ho podeu fer. Que vagi molt bé, gràcies. Gràcies.