A Ràdio Pineda parlem amb Màrius Martínez, que és professor d'orientació professional a l'OAB. Què tal, Màrius? Hola, bona tarda, molt bé. Explica'ns perquè avui has vingut a parlar precisament una miqueta d'això, de l'orientació professional aquí a Pineda, a Can Comas. Explica'ns què vens a dir-nos avui. Bé, vinc a posar en valor la importància que té l'orientació professional també en el marc de la formació professional, perquè tothom es pensa que quan un alumne comença la formació professional ja ha triat,
I sí, ha fet una primera tria, però molt sovint una tria que no estava prou madurada o una tria que després es reformula. En qualsevol cas, encara que sigui la tria encertada, durant els estudis d'EFP també l'orientació professional és cap dalt. Precisament és un dels grans problemes dels que es queixen els alumnes de 16, 17, fins i tot 18 anys, que han de prendre una decisió que no està mai del tot ben madurada i que moltes vegades han de canviar.
quan porten un o dos anys d'estudis. Com es pot intentar evitar això? Clar, això és el que vinc a plantejar. L'orientació, en realitat, és un procés. Igual que aprendre és un procés, i tu no aprens instantàniament com si t'instal·lessin un software, doncs amb l'orientació passa el mateix. És a dir, madurar una idea del que vols fer, conèixer l'entorn en què et vols bellugar,
Saber qui ets, on ets i cap a on vols anar, això requereix temps. I l'orientació consisteix en això, en aquest temps que es prenen els professionals i les professionals per anar acompanyant aquest alumnat al mateix temps que els formen. Per tant, l'orientació és un procés que es desenvolupa
Anem a dir-ne de manera integrada a la formació, en paral·lel. És un procés d'acompanyar, no de prescriure, no de dir-li al jove el que ha de fer, perquè això és el que porta després a problemes. La presa de decisions, al final, és el resultat d'una persona que sap qui és, que sap on és i que sap el que vol.
A sobre, cada cop també tenim una societat que es mou més ràpid, però que també ens dona més oportunitats. Abans, simplement, amb el batxillerat, havies d'escollir una branca, però ara també, com vens d'explicar, amb la formació professional no només és una branca, sinó que és una especialitat, diferents tipus de mateixa branca en què et pots fixar. Com poden afrontar els alumnes aquesta expansió d'oportunitats, però també, alhora, expansió de dubtes?
Justament ho has dit en la pròpia pregunta, és a dir, és una expansió d'oportunitats i així s'ha de viure. És un desafiament, perquè clar, quan hi ha tanta diversitat on poder triar, costa més fer la tria, però alhora és una riquesa que cal posar en valor. És a dir, està molt bé que l'alumnat als 16 anys o als 18, depèn del cicle que vulguin fer,
tingui una àmplia oferta per triar. Justament es tracta d'això, de poder arribar a madurar una idea, però justament perquè és tan divers i tan ric, val la pena anar-ho coneixent de mica en mica. I per tant, aquest procés que porta un alumne finalment a decidir-se per una família professional i uns ensenyaments específics dintre d'aquella família, és un procés que és llarg i que cal anar acompanyant mentre està estudiant o l'ESO o un altre cicle o en l'etapa anterior en què es trobi.
I com poden, per exemple, els mateixos professors de l'ESO o fins i tot les famílies ajudar en aquest procés de selecció? Doncs animant a que l'estudiant explori, a que l'estudiant es qüestioni què està fent i per què ho està fent, a que l'estudiant conegui i reconegui oportunitats al seu entorn. Allò de dir, no, ara estic estudiant l'etapa en què estic i només em centro en això i ja està, és una fugida endavant. És interessant això, és a dir, l'alumnat és protagonista, ha de ser protagonista, això és molt important, l'orientació no és prescriptiva,
no és dir-li a un altre el que ha de fer, no és fer-li una recepta, sinó és acompanyar-lo, però l'alumne és el protagonista, però no està sol. I la família juga un paper bàsicament d'escolta i d'animar a l'alumne a que s'activi i a que participi, i en el centre educatiu també, però en l'àmbit local els ajuntaments també hi tenen una responsabilitat amb això, facilitant que l'alumnat conegui què té al seu entorn per anar madurant aquesta tria que haurà de fer en algun moment.
I doncs un missatge pels oients de Ràdio Pineda que estiguin avançats també en aquestes edats de selecció i d'aquesta expansió d'oportunitats. Quin missatge els podries donar perquè s'animin a explorar, com bé deies, i que puguin prendre la millor decisió possible? Doncs això, poden triar què volen ser, sense falsos triomfalismes, però s'han d'atrevir a pensar què volen ser
I a partir de començar a tenir aquestes idees, començar-les a contrastar amb aquest entorn, amb les persones que els hi mereixen confiança, amb els seus profes, amb la família, amb orientadors o orientadores, amb els serveis de l'Ajuntament. Moltes persones estan a la seva disposició per ajudar-los a que vagin atrevint-se a conèixer aquest entorn i a prendre decisions. El futur és seu, se l'han de treballar i no estan sols ni soles.
Bé, doncs, Marius Martínez, moltes gràcies i que vagi molt bé aquesta xerrada d'orientació professional aquí a Pineda, a Can Comas. Gràcies a vosaltres.