Ho dèiem, eh, i és una qüestió que els que tenim infants i joves a casa, quan estan d'exàmens, bé, notem aquest canvi, no?, que estan com més nerviosos, més irritables, tema concentració, doncs, a vegades també els hi costa una mica, es poden arribar a bloquejar, bé, Déu n'hi do, eh, tota una realitat que avui expliquem, intentem buscar-li,
una mica el per què de tot plegat i, sobretot, claus que ens puguin ajudar les famílies per ajudar-los per passar una mica el tràmit dels exàmens d'una forma més tranquil·la. Si més no, això ho intentem. I avui, per tant, en aquest espai del Ment Jove amb la nostra psicòloga Sigrid Fadrique. Bon dia, Sigrid. Bon dia, Olga.
Bé, avui parlem d'ansietat i estrès acadèmic. Què és exactament? Mira, jo et diria, davant de tot, que una certa activació és normal i fins i tot et diria que resulta útil, perquè si t'hi fixes, això ens ajuda a augmentar la concentració, activar la memòria i, sobretot, a preparar-nos pel repte, perquè hi ha molts nanos que viuen els exàmens realment com un repte.
Ara bé, què passa? Quan apareix el problema? Quan aquesta activació es converteix en una ansietat intensa. Llavors, signes habituals, perquè moltes vegades, si t'hi fixes, hem popularitzat la paraula angoixa o ansietat, però moltes vegades perdem de vista que va més enllà d'uns simples nervis, simples entre moltes cometes, eh?
Llavors, alguns signes habituals que podem trobar en els infants i els adolescents. Per una banda, bloqueig mental, aquesta cosa de posar-te davant dels apunts i no saber per on començar, o fins i tot, en alguns casos, posar-te davant de l'examen i quedar-te totalment en blanc. Després, els típics pensaments catastrofistes, que a vegades escoltem a casa, com verbalitzen, és que no podré, és que suspendré, és que això no està fet per mi, etcètera, etcètera.
el mal de panxa o mal de cap abans de l'examen o el dia anterior abans d'haver d'afrontar aquest repte, i després els problemes per dormir, que malauradament et diria que cada vegada ens trobem més casos així que venen a consulta, sobretot i més enllà per tot el tema de gestió de l'estudi, de què vull fer i cap on em vull projectar quan sigui gran.
Clar, per què senten tanta pressió acadèmica? Jo entenc que han adquirit uns coneixements, s'examinen d'això, quan parlem dels més petitons, els primers examens sempre impressionen, però sí que és veritat que hi ha nens que ho porten fatal, nens i nenes, i que es bloquegen molt. Aquesta pressió acadèmica d'on surt?
Doncs mira, jo et diria, primer de tot, de la por al fracàs. Fixa't que estem en una societat on, a dia d'avui, els resultats acadèmics van molt lligats o molt vinculats al valor personal. Després, aquí, o això el que genera és l'autoexigència. Hi ha nanos, o sí, hi ha adolescents, jo et diria més nens que adolescents, que tenen els estàndards molt elevats i que viuen qualsevol error com si fos un fracàs.
I després també tenim, si t'hi fixes, les expectatives externes, o sigui, quantes famílies, quants pares posen moltíssima pressió i li donen moltíssima importància als resultats. I moltes vegades perdem de vista que un nano s'ho pot currar moltíssim, pot tenir els coneixements adquirits, però et pots aixecar amb el peu esquerre, pots tenir un mal dia...
I pots treure'n quatre. Això vol dir que no t'ho sàpigues? No. Això vol dir que també intervé la part emocional i jo m'he trobat, i ja ens trobem molts nanos, que són superintel·ligents però que no poden o que els costa perquè tenen un bloqueig emocional impressionant.
Abans, Sigrid, ho comentaves, aquests nervis a vegades no apareixen o no es veuen com a nervis exactament. Correcte. Com ho podem detectar?
Perquè pot aparèixer d'altres formes. Oh, i tant que sí. Mira, fixa't. Normalment, quan parlem d'ansietat, ho vinculem a aquesta pressió al pit, a aquesta dificultat a l'hora de respirar, però realment l'angoixa es pot manifestar en tres nivells diferents. A nivell emocional, a nivell cognitiu i a nivell físic.
Poso exemples, més o menys per les persones que ens estan escoltant, a veure si els pot arribar a ressonar. A nivell emocional, què és el que trobaríem? Doncs, per exemple, una por intensa davant dels exàmens. Hi ha nanos que tenen un pànic impressionant i que realment es bloquegen i no són capaços de confrontar el repte.
Després, per exemple, frustració o plor fàcil, o sigui, sobretot això és més habitual a les noies, hi ha una sensació d'incapacitat, de no ser suficient i de no poder afrontar o confrontar, per exemple, una assignatura típiques tòpiques matemàtiques i física i química.
Després, a nivell cognitiu, tenim els famosos pensaments intrusius, aquestes idees que no paren de colar-se i que tenen una connotació catastrofista. No seré capaç, això no està fet per mi, jo no estic feta per estudiar, etc. D'aquí se'n deriva moltes vegades la sensació de bloqueig i la dificultat sobretot a l'hora de concentrar-se.
I per últim, a nivell físic, la famosa psicosomàtica, és a dir, el cos parla i moltes vegades què és el que ens podem trobar? Típics tòpics, mal de panxa, mal de cap, tensió muscular i sobretot, que ja ho hem comentat abans, problemes a l'hora de conciliar el son.
Avui parlem de l'ansietat i l'estrès acadèmic, quan arriben els exàmens, bé, és una etapa que anem passant durant el curs, els pares i mares, les famílies, que tenim infants i joves a casa, clar, amb aquest context, aquí els familiars volem ajudar, però a vegades què passa? Que no ho acabem de fer bé i potser fem l'efecte contrari, que és augmentar aquesta pressió.
És així. Clar, és que jo et diria que el que més costa o el que més ens trobem de cara a les famílies és trobar l'equilibri entre ajudar i pressionar sense voler. Clar, què passa? Moltes vegades quan veiem els nostres fills nerviosos i bloquejats la tendència és a invair sense voler, estar pendent de les notes i dels resultats acadèmics.
està constantment preguntant com portes l'examen del dijous i has estudiat, vols que t'ajudi? Clar, què passa? Això ho fem amb bona intenció, però sovint el que obtenim és el resultat contrari, perquè el nano el que sent és encara més pressió. Ara bé,
lanzo una base a favor de, els pares, i és que moltes vegades també, si t'hi fixes, experimentem por, com aquesta cosa de por a que no arribi, por a que suspengui, o fins i tot, que això ho escolto molt sovint, por a que no pugui desenvolupar totes les seves capacitats, aquesta cosa de, ostres, és que si estudia això, jo sento que no està explotant tot el seu potencial. Això ho escolto molt sovint.
Clar, tu imagina't... Però això és demanar-li molt a l'infant, no? Clar, és el que t'anava a dir. Tu imagina't això, com es tradueix de cara a l'infant o a l'adolescent, que potser els adolescents això ho viuen amb més intensitat perquè hi ha un batxillerat o uns FPs o uns cicles formatius i sobretot la famosa selectivitat. Però malauradament encara a ple segle XXI hi ha moltes famílies tradicionals que si tots som metges, tu també.
I que tu vols estudiar un EFP? No, això és de persones fracassades, o sigui, tu has d'anar a la universitat. A dia d'avui jo això t'ho puc ben garantir que ho escolto molt sovint a consulta.
Déu-n'hi-do, eh? Molts casos més del que ens imaginem pel que expliques. Vaja, també hi ha moltes famílies que apostem els exàmens. Pots tenir un mal dia? L'examen no deixa de ser un número. Correcte. Per avaluar realment...
tot aquell coneixement que has adquirit, però el més important, penso, no?, que també és dir-li, escolta, la valoració és del trimestre o durant el curs, per tant, una forma de calmar-los, no?, és dir-los, escolta, també es fa una mitja, no només d'aquell mal examen que has tingut en aquell dia concret, sinó també...
amb l'actitud a classe, les feines entregades a l'escola, en un temps concret... És una mica també fer-los-hi raonar com funciona aquest sistema avaluatiu. Tal qual. No, no, no. És que, de fet, si t'hi fixes, l'examen el que fa és avaluar en un moment puntual, que és el que dèiem abans, que pots tenir un mal dia, que pel que sigui aquell tema el pots tenir travessat, però això no vol dir que la resta de l'assignatura no te la puguis treure sense cap problema. Exacte.
I després hi ha l'especialitat que, puntuat, vulguis projectar. A mi, per exemple, les matemàtiques de dia d'avui és un tema pendent i jo crec que seguiré així tota la vida. Les lletres, el que tu vulguis, i no passa res. O sigui, al final a cadascú se'ns donen bé certes coses. Aquí està. Bé, doncs anem a posar estratègies pràctiques que les famílies podem aplicar i d'aquesta manera ajudar a reduir una mica tot aquest estrès. Què podem fer?
Mira, al fil del que estàvem parlant ara tu i jo, jo et diria, davant de tot, normalitzar l'error, no? És a dir, equivocar-se forma part de l'aprenentatge. I que bé que ens equivoquem, perquè d'aquí moltes vegades prenem consciència de coses que si no ens equivoquéssim no ens en adonaríem.
D'aquí, jo et diria separar persona i resultat, és a dir, una nota no defineix el valor d'un infant o d'un adolescent, i això és important tenir-ho en compte a dia d'avui, que encara hi ha moltes famílies que no ho tenen present, d'altres que sí, per sort. Després, organització realista, és a dir, el fet de planificar l'estudi en blocs curts i descansos ens ajuda, o els ajuda més ben dit, a que quan se sentin davant de tot el demari no se'ls faci feixuc.
I d'aquí jo et diria evitar maratons d'estudi, perquè està científicament demostrat que l'aprenentatge és més efectiu en sessions més curtes i constants. I per últim, tècniques de regulació, que no és altra cosa que... Si estàs agobiadíssim perquè portes una hora i escaig estudiant, aixeca't, vés a fer una volta, queda amb els amics també, i aireja't, no? Aquesta cosa de...
Tinc trimestrals, maïllo del món, error. O sigui, el cervell també necessita activar el sistema de recompensa per després, quan hagis de confrontar tota recàrrega a l'activa, que et resulti molt més fàcil.
Consells molt pràctics que podem seguir les famílies quan els infants i els joves estan en època d'exàmens. Per tant, una mica en resum, és veritat que els exàmens són importants, però que no defineixen qui són els vostres fills.
Mira, jo et diria que, a modo resument, al fil de tot el que hem estat parlant fins ara, jo penso que el més important és tenir clar o intentar o vetllar, més ben dit, que els nostres fills i les nostres filles sentin que a casa hi ha suport i no només pressió.
Perquè a vegades, si t'hi fixes, ajuda més un simple, confio en tu que no pas el fet d'estar constantment al damunt i pressionant i sapiguent o intentant esbrinar com vas amb les notes, els resultats, el trimestre, etc. També va bé recordar, que això ho hem dit molt al llarg d'aquesta estoneta que portem compartint, que no tot és la nota.
I també posar valor a l'esforç, a la constància i sobretot al fet que ho intentin, de cara a aquestes assignatures que acostumen a travessar-se més, no? Una altra cosa important jo penso que és ajudar-los a posar una mica d'ordre, no? Veure per on començar, dividir la feina... I ojo, perquè hi ha pares i mares que a mi em diuen, Sigrid, és que jo...
Soc fatal amb el tema dels estudis i que bé que siguis capaç de veure-ho i reconèixer. Però per això també estan els professors particulars. On no arribem nosaltres hi ha una altra persona que sí que té la formació. Ja està bé i és fantàstic aprendre a demanar ajuda.
I per últim, jo et diria escoltar, sobretot escoltar, perquè a vegades, si t'hi fixes, no necessiten que el solucionem res, només que algú entengui que estan nerviosos i que no els faci sentir encara pitjor pel fet d'estar-ho. Reconeixer el sentiment. Claro, exacte, donar espai a això.
Mira, em venia una mica al cap, els mestres i les mestres, que ens saben molt, ens diuen als pares i mares, no heu d'estar al damunt de les criatures, per anar-los recordant els deures, estudiar, ja te'n recordes aquell treball... No, no, tu has d'estar al costat. Correcte. Al costat de l'infant, al costat del jove, per acompanyar-lo, tampoc cal fer-li al llit cada dia, perquè n'han d'anar aprenent, no?
Però ja dic, és un bon consell que ens donen els mestres, que ens saben molt, els hem d'escoltar més i els hem de fer més cas. I una altra qüestió, que és un lema que tenim aquí a la ràdio, que és la filosofia del poc i bé. Correcte. Que això també ens ajuda molt a no estressar-nos i que també ho podem aplicar amb els nostres infants. Correcte.
Sigrid, tema interessant, avui el que hem volgut explicar, esperem que hagi sigut útil també per les famílies, no sé si hi ha algun darrer consell que ens puguis donar, sobretot per aquelles famílies que són més conservadores, que diuen, escolta, a casa hem sigut tots advocats, tu també, que ho comentaves, posaves aquest exemple, què els hi diries? Doncs jo et diria que bàsicament una cosa molt senzilla, suport, confiança i perspectiva.
Sigrid Fadriquet, del Centre Molla, especialitzats en psicologia infantil i juvenil, moltíssimes gràcies per haver vingut. A tu, Olga. Ens sentim el mes que ve amb més qüestions. I tant que sí. No sé si podem avançar alguna cosa o... Ja ho farem. Ja ho farem. Va, deixem amb l'incògnita, sense fer spòilers. Gràcies, Sigrid, que vagi molt bé. Gràcies, Olga.