Us ho estem explicant des de Ràdio Pineda que l'Ajuntament ha aprovat per unanimitat aquest pla de prevenció de drogues i pantalles.
Posant tot el focus d'atenció també en aquestes qüestions i un tema que va molt relacionat amb aquest espai que fem mensual a Ràdio Pineda, menys jove, en què avui parlem justament de pantalles i xarxes socials, com afecten els nostres fills. Avui en parlem amb la Sigrid Fadrique, com sabeu, psicòloga del Centre Moya. Bon dia, Sigrid. Molt bon dia pel dematí, Olga.
Bé, ho comentàvem als informatius, aquesta aprovació, aquest pla de prevenció de drogues i pantalles, que inclou també per primera vegada la regulació i prevenció de l'ús de pantalles, amb aquest títol de pla de prevenció de drogues i pantalles. És que ens xoca una mica associar una cosa amb l'altra, no? O que aquests dos noms, drogues i pantalles, estiguin junts.
Correcte, però és que hem de tenir en compte una cosa, o sigui, és important dir que les pantalles no són dolentes per si mateixes, no? El problema és, o no és més ben dit, la tecnologia, sinó com, quan i per què s'utilitza. És a dir, hem de tenir en compte que el servei infantil i adolescent
És especialment sensible a tres coses. Primer de tot, a l'estimulació constant. Després, a la gratificació immediata. I per últim, i aquí poso el focus en l'etapa de l'adolescència, a la necessitat de reconeixement social. Llavors, què passa? Les xarxes socials, si ens hi fixem, estan especialment dissenyades per captar l'atenció i generar dopamina. I ara entendrem millor aquesta comparativa entre pantalles i drogues.
Perquè la dopamina és el neurotransmissor que està directament relacionat amb el plaer i amb el sistema de recompensa. Llavors, què passa? Que això el que fa és que resultin molt atractives i que sigui molt fàcil generar-ne un abús, que és el que està passant a dia d'avui.
Una qüestió molt interessant, que a més a més també genera molts dubtes, discussions, fins i tot culpa, eh? A moltes famílies, quan parlem de pantalles, de xarxes socials, avui amb la Sigrid, amb la psicòloga, intentarem entendre com afecta realment
infants i adolescents, els riscos que hi ha, què podem fer també com a adults, no?, per acompanyar-los amb criteri i que hi hagi un cert equilibri, i ho volíem enllaçar-ho amb aquesta notícia, no?, el fet que s'hagi aprovat aquest pla de prevenció de drogues i pantalles, que a més a més, doncs, s'acordinen totes les accions, no?,
per minimitzar riscos, i com deies, de fet les pantalles no són el problema, però sí que genera problemes. Home, i tant que sí. És que mira, per entendre-ho, hem de dividir, no?, infància i adolescència. Per què?
Si ens adonem, els infants en aquesta etapa el servei està en plena construcció i moltes vegades perdem de vista que realment el que necessiten és joc lliure i simbòlic, moviment, interacció real i matitzo la paraula real amb els adults i amb els iguals i d'últim un desenvolupament del llenguatge. Clar, què passa si tu a tot això
ho trunques colant les pantalles o l'abús de pantalles en excés. Doncs tenim dificultat a la tolerància o a l'avorriment. Quants nanos tenen rebequeries quan els hi treus un dispositiu? Després també, redueixen l'espai de joc simbòlic i creatiu. Si substituïm el jugar a mames i a papes, el joc simbòlic, les cuinetes, els restaurants, etc. per pantalles,
estàs d'alguna manera com bloquejant o no permetent que el teu fill desenvolupi una sèrie de conductes que són molt necessàries pel desenvolupament. I per últim, que això sempre m'agrada dir-ho, que moltes vegades ho perdem de vista, el que també estem promovent és desconnectar els nanos del propi cos, és a dir, de les necessitats fisiològiques essencials, el dormir, el menjar, anar al lavabo,
No sé si t'ha passat, tu que ets mare, perquè a mi m'ha passat moltes vegades que vas a parlar amb ells, estan mirant, jo què sé, Netflix, i estàs parlant tu sola, no et fan cas. Clar, llavors tu penses, coi, quina desconnexió del propi cos, que potser fan hores que s'estan aguantant el pipi, o tenen gana,
o qualsevol cosa i, clar, no prenen consciència perquè estan totalment embobats amb les pantalles. Això d'una banda, però és que el panorama canvia molt amb els adolescents i aquí remeto a la notícia de dia d'avui, no?
Bàsicament, i això ho hem citat aquí moltes vegades, l'adolescència és una etapa que es caracteritza per la construcció de la identitat, la recerca de pertinença i, ojo, cuidado, hi ha molta més sensibilitat a l'opinió del grup. Llavors, si aquí colem les xarxes socials, l'impacte és molt heavy. Per què?
Perquè veiem que s'activa la comparació constant, després la necessitat de validació externa i el famós FOMO, que no és altra cosa que la por a quedar exclòs. Llavors, el servei adolescent és molt sensible al reconeixement social. Què vol dir això? Que un like, els famosos likes, sobretot d'Instagram i tot aquest tipus de xarxes socials, que és el que més consumeix l'adolescent,
Activa. Circuits de recompensa molt potents. I què genera això? Doncs el que ens trobem a dia d'avui i el motiu pel qual han dut a terme aquesta llei i el que s'implementarà Pineda de Mar a partir d'ara. Tenim dependència a l'aprovació.
Canvis d'humors vinculats directament amb les interaccions digitals. Com més likes i més comentaris, tinc l'autoestima més amunt. I si la gent passa de mi, jo tinc la falsa creença que no valc res, perquè estic subjecte a la mirada o a la cibermirada.
I automàticament em sento exclòs. Oh, i tant, clar. Clar, aquest potser seria una mica la base, no? Els joves sempre, quan tenim una certa edat, és molt important ser acceptat en un grup, no? Tenir un sentiment de pertinença, una causa, un col·lectiu... Jo m'identifico amb... Clar, juguem amb aquests paràmetres i a vegades tocar de peus de terra...
I centrar-los, això també a vegades és motiu de discussió a la família, no? A casa, quan intentes, per exemple, gestionar l'ús de les pantalles, que després en parlarem, si s'hi passen moltes hores o no davant d'una pantalla. Clar, però fixa-t'hi que...
A dia d'avui hi ha moltes famílies que apliquen el control parental i que també hi ha altres famílies que no ho saben, però hi ha aplicacions que et permeten veure i controlar la quantitat d'hores que s'ha consumit cada xarxa social. I hi ha molts nanos i moltes famílies que es queden impactats perquè és que realment perds la noció del temps quan et fiques en un Instagram, en un TikTok o totes aquestes xarxes que són les que més consumeixen ells i elles.
Pantalles i xarxes socials, com afecten els nostres fills? Avui és el tema d'aquest espai menys jove que parlem amb la nostra psicòloga, la Sigrid Fadrique, i a més a més avui ens anava molt bé parlar d'aquesta qüestió en relació amb aquesta aprovació del pla de prevenció de drogues i pantalles que ha aprovat en aquest ple l'Ajuntament de Pineda.
Aquí hi ha moltes qüestions que ens preocupen. Si anem a ordenar-ho una miqueta tot, anem a parlar d'aquelles senyals d'alerta que hem d'observar les famílies, els pares, l'entorn amb qui conviu el jove o l'infant. Quines serien aquestes senyals d'alerta?
Doncs mira, alguns indicadors que ens poden preocupar i sempre hem de posar la mirada en el durant i sobretot el què passa quan nosaltres traiem o retirem una pantalla o sobretot la conducta que se'n deriva després del consum de xarxes socials, de pantalles, etc.
Primer de tot, les reaccions, és a dir, la irritabilitat, o en el cas dels nanos, les rebequeries, una vegada tu limites l'ús o el treus perquè dius, mira, hi ha prou i portes molta estona. Després, la pèrdua d'interès, que jo trobo que això és el més essencial, en altres activitats que fins ara feia el nano. Jo moltes vegades el que dic és que perdem de vista que l'ús o el consum excessiu de pantalles o de xarxes socials
el que fan és desconnectar-nos d'altres activitats que tenen a veure amb el contacte amb la vida real. Jugar a pilota, quedar amb els amics, parlar amb els col·legues, anar al cine... Nosaltres abans d'anar molt al cine. Jo crec que el cine, si es manté, és pels de la nostra quinta. Els adolescents passen, ja ho tenen tot.
Econòmicament tampoc els preus ajuden, això també és veritat, però sí que hi ha alternatives, això ens ha passat sempre, sí que la vida avui és molt més cara, però sempre hi ha alternatives, no sé, jo recordo que vam la colla al carrer i passàvem allà hores i hores jugant, parlant, el que fos. Però saps el que passa ara? No sé si t'has trobat amb aquestes escenes que a mi em fan tanta pena, perquè vas pel carrer, potser trobes bancs plens d'adolescents, però estan tots amb el mòbil.
Clar, que dius, llavors per què quedes? I moltes vegades, que això és el més heavy, perquè jo això ho he arribat a preguntar, a consultar, què feu els bancs amb els mòbils? O estem parlant entre nosaltres, estem jugant entre nosaltres. I dius, ostres, però si esteu al costat, no? Em recorda molt a la pel·lícula Ready Player One, mireu-la, està molt bé, però reflecteix també una miqueta aquest món paral·lel virtual en què tothom queda allà, no? Per...
per jugar, per relacionar-se... Déu-n'hi-do, eh? Clar, és que d'alguna manera reflecteix, de manera extrema, però reflecteix el que ens trobem a dia d'avui. I a més a més, al fil de les senyals d'alerta també trobem, ara també m'has fet abocar, aïllament social, per exemple, i sobretot també la necessitat de mirar notificacions. Quants pares escolto a consulta que em diuen és que mira més el mòbil que qualsevol altra cosa.
Aquesta necessitat de veure quants likes, quantes persones m'han comentat el que estàvem dient fa una estoneta, no, Olga?
Què és el que dificulta més a les famílies? Perquè en algun moment haurem posat límits. A vegades ens en sortim més, a vegades tornem a caure en el parall de què torna a passar-s'hi hores i hores, per evitar el conflicte ja no li diu res, però tiri tots sotils per entendre'ns de forma molt popular. Què és el que més preocupa o el que més dificulta les famílies?
Doncs jo et diria que no és tant el posar la norma, sinó el mantenir-la, perquè hi ha molts factors que d'alguna manera fan trontollar el fet que siguem constants a l'hora d'aplicar la quantitat d'hores que el nano o l'adolescent ha de consumir pantalles.
I són diferents, o sigui, tenim des de el cansament de l'adult, que això ens passa moltíssim. Arriba a les 7 de la tarda, ja ho hem fet tot, estem visualitzant el llit, no podem més, i per tal de prevenir una discussió, antafonem les pantalles, com a, jo això ho he escoltat moltes vegades, l'expressió de xumet electrònic. Sí, o bé xumet electrònic en el cas dels infants, o bé pacificador en el cas dels adolescents.
El que passa és que, i aquí sobretot amb els adolescents, moltes vegades molts ja saben que si entren en debat, al final acaben guanyant a l'adult ja per cansament i per desistiment. És com, vale, mira, mitjoreta més, però és que no et puc escoltar ja perquè tinc el cap com un bombo. Són les set i escaig de la tarda, vull fer el sopar i me'n vull anar a dormir.
I després també, i aquí obro petit parèntesis, jo el que em trobo molt sovint a consulta és que hi ha molts pares que els fa cosa deixar esclosos els nanos. No? Clar, ostres, tots tenen xarxes socials i WhatsApp i el meu no. I per tant hi ha moltes coses que s'està perdent i que no pesca. És una bona observació aquesta perquè també ens hi hem trobat. Ho hem anat allargant tot el que hem pogut però clar, arriba un punt que ja...
Per necessitat, eh? Sí que hi ha molts casos, però si el nen va estudiar fora o la nena estudia fora, que tu la portes o ha d'agafar un transport públic, doncs és normal que estigui comunicant, no? Però vaja...
Escolta'm, què podem fer les famílies, les persones, en fer aquest acompanyament sa, responsable i treballar de forma conjunta, entre infants, adolescents, per evitar el mínim de discussions i arribar amb un gran consens d'ús de pantalles? Doncs mira, avui et porto sis tips i el primer té a veure precisament amb això últim que estàvem comentant.
El primer de tots és retardar l'accés a les xarxes socials. I aquí ho lligo amb el que estàvem parlant tu i jo ara fa segons. O sigui, hem de prendre consciència que no és una cursa. Aquesta frase tan recurrent que s'escolta a casa de... És que tothom té i jo no. Tothom té TikTok, tothom té Instagram i jo no en tinc. D'acord, però no perdem de vista que la maduresa emocional és molt més important que l'edat cronològica.
Després, segon tip, establir normes clares i coherents, el fil també del que comentàvem abans tu i jo. Fixem-nos que a la dor les normes donen seguretat, no rigidesa. A què ens referim? Per exemple, no pantalles durant els àpats, prescindim del mòbil a l'habitació a la nit sisplau, sobretot als adolescents, que jo sé de casos que els nanos se'n van a dormir a les 2, 3 del matí perquè perden totalment la noció del temps i després semblen zombies de The Walking Dead.
Llavors, el que és important és que la norma sigui clara, explicada, coherent i, sobretot, el que dèiem abans, mantinguda o sostinguda en el temps. Tip número 3. Acompanyar més que vigilar. Què vull dir amb això? Que no es tracta només de supervisar, sinó d'interessar-se. Preguntes que jo, per exemple, els hi faig a consulta. Què t'agrada més mirar? Què és o quins són els vídeos que més incomoditat et generen?
Clar, totes aquestes preguntes se m'acudeixen de sobre taula, també et poden donar pistes de què consumeix el teu adolescent, que això és molt important, perquè més enllà de control parental hi ha xarxes socials com TikTok que no hi ha filtre i s'arriben a veure autèntiques bajanades que trastoquen però el més gran, sobretot aquest perfil de públic als nens i als adolescents.
Tip número 4, educar amb pensament crític, si us plau. És a dir, els infants i adolescents necessiten ajuda per entendre que les imatges estan editades, que les vides que estan veient a través de xarxes socials és només un 0,01% de la vida real d'aquella persona i que la popularitat digital no defineix el valor personal, que això també ho hem dit al principi.
Sigrid, ens queda un minut. La darrera pregunta és quantes hores poden passar davant d'una pantalla?
Depèn de si es tracta de nens o adolescents. De 0 a 2 anys, res, per favor. Ostres, és que ets molt radical. De debò, res. Mireu estudis i conseqüències. A nivell biològic és molt heavy. Després, els infants. Jo et diria que si podem fer mitjoret a tres quarts, més que suficient. Que ara potser en ple segle XXI m'estaran titllant de boja, però si mirem de beneficis i conseqüències, és superimportant. I els adolescents? Doncs jo diria que...
Horeta, horeta i poc. I fixeu-vos que, ara m'has fet pensar, potser la pregunta no és quantes hores passen davant de la pantalla, sinó quines experiències estem garantint fora d'ella. Perquè educar l'era digital no és prohibir, sinó acompanyar amb consciència.
Ens quedem amb això, Sigrid, que educar en l'era digital no és prohibir, sinó que és acompanyar-los d'una forma sana, d'una forma tranquil·la i d'una forma conscient. Ens ha encantat que avui hagis vingut a parlar-nos d'aquesta qüestió que preocupa també a les famílies com és l'ús de les pantalles. Sigrid, gràcies. Fins la propera. Adeu, adeu.