Qüestió de dret amb Jordi Masnou. El món del dret, parlat com tu. Jordi Masnou, molt bon dia. Hola, bon dia. El Qüestió de dret, aquest espai quinzenal on intentem explicar de forma molt planera, molt entrenadora, qüestions que ens afecten, qüestions de dret, i avui amb unes qüestions que ens resultaran també molt familiars.
Sí, avui no porto casos pràctics o casos concrets, sinó que parlo de teoria, però intentarem fer-la mena. Molt bé. Doncs mira, comencem per aquest primer tema, que jo diria que qui més qui menys en algun moment de la vida n'hem hagut de demanar no un, sinó potser més d'un. És així. Sí, i no parlem d'un favor. No, no, no. Parlem dels préstecs.
Però si em permets, Olga, el que primer volia comentar és el préstec familiar, és a dir, el préstec que es deixa entre pares i fills, o l'avi, o germans, un préstec familiar, d'acord? Quins requisits ha de tenir aquest préstec? Perquè se'l creguin. I quan dic perquè se'l creguin vull dir qui se l'ha de creure que podria passar.
Doncs un préstec que evidentment s'aconsella que estigui documentat, que estableixi una quantitat, que estableixi com es retornarà, que s'estableixi en tot cas quin interès ha de tenir, que pot ser zero, però que s'estableixi en aquest sentit. Això podríem dir que és l'ABC, d'acord? També diríem que...
Aquest préstec s'ha de liquidar com a tal, i en aquest cas a Catalunya correspon a l'Agència Tributària Catalana el que el tributem el liquidem allà i en principi com a no subjecte. Però per què dic que se'l creguin? Doncs perquè, clar, hem de vigilar perquè es pot considerar...
i en aquest cas, des d'Isenda, l'espanyola o la catalana poden considerar que és una donació. Si no el fem correctament i no s'instrumenta bé, es pot considerar que és una donació. Això pot comportar, evidentment, que haguem de liquidar per l'impost de donacions. A més a més, si és una donació, pot tenir efectes hereditaris enfront dels altres hereus que vulguin fer-ho comptar a l'hora de no sentir-se perjudicats.
Però és que, a més a més, depèn de com es consideri, si no es justifica bé el préstec, i en tot cas hi ha una transferència per deixar-ne rastre i totes aquestes coses, també es pot pensar que hi ha hagut un guany patrimonial per qui el rep i hagi de liquidar pel guany patrimonial per renta. És a dir, la donació vindria a l'Agència Catalana...
la renta vindria a l'agència espanyola i encara ens sortiria la cosa una mica cara. Per tant, és important que encara que sigui un prèsec familiar, el dotem del màxim rigor i de tots els requisits que hem comentat. Aquest és el primer punt que m'hauria agradat parlar avui.
I és una qüestió que a priori sembla senzilla, però sempre val la pena consultar amb experts quan parlem de préstecs. Avui hem començat a conèixer també els diferents tipus de préstec que hi ha. En aquest cas hem començat amb el familiar, Jordi, però també ens portes dos exemples més o dos tipus de préstec més.
Sí, bé, més que dos préstecs, dues coses tenia en compte de cara al parlar del préstec, i és un el tema de l'usura. L'usura, que sembla una cosa que sigui de pel·lícules del Dickens, d'acord? Què és l'usura? Anem a definir-ho. L'usura és un interès completament desproporcionat, fora de lloc, abusiu.
I de fet, a l'estat espanyol, l'usura ve regulat per la llei de repressió de l'usura de 1908, que encara està en vigor, i que és coneguda com la Ley Azcárate, perquè va ser el ministre que la va impulsar.
I bàsicament, d'acord, el que es persegueix al combatre l'usura és el combatre, doncs, l'aprofitar-se d'una situació de necessitat, d'una desigualtat entre les parts a l'hora d'establir aquestes condicions, que aquest préstec o aquest tipus d'intrés sigui completament fora de lloc respecte al tipus mitjà,
Per exemple, en temes de targeta revolving, que estan molt de moda, el Suprem va determinar que el tipus mitjà més 6 punts, això era usura. Bé, doncs caldria veure cas per cas, d'acord, però que sigui una cosa desproporcionada. I quan es considera que aquest interès que s'ha pactat és desproporcionat,
Judicialment quin efecte té? Doncs judicialment l'efecte que té és que es considera nul i llavors el que rep els diners només té l'obligació de retornar el capital. Per tant hem de vigilar l'usura perquè no s'aprofiti de la gent però al mateix temps el que deixa els diners tampoc es pot passar d'ahir perquè es pot trobar que al final allò que diuen que l'avarícia trenca el sac.
Avui amb Jordi Masnou, qüestions de drets parlat com tu, avui ens hem aturat en aquest apartat dels préstecs, en aquest cas el familiar, ara parlàvem de l'usura, i també dintre d'aquest paquet hem de parlar també d'una altra qüestió important, com és?
Com és la comissió d'obertura, que és com comença tot, no?, la comissió d'obertura. És l'inici. Que també estaríem parlant d'una mica del que parlàvem abans, de les abusivitats, de les possibles anul·labilitats dels contractes, en els punts concrets, no? És a dir, i aquí el Suprem ha fet com una mica de renúncia. Com abans parlava que perquè es consideri manifestament desproporcionat el tipus d'interès per ser considerat usura hauria de ser sis punts per sobre del tipus mitjà,
En la comissió d'obertura sembla que sigui més tancat. I el que ve a dir és, escolta'm una cosa, la comissió d'obertura estàndard a l'estat espanyol va del 0,15-0,50 fins a l'1,50. El que estigui per sobre es considera una comissió nul·la per abusiva. I sembla com un fet molt més objectiu.
En certes maneres tens una tranquil·litat perquè saps a què atendre't. No és més interpretable, sinó que saps a què atendre't. Però és una cosa que també tots hauríem de mirar les comissions d'obertura dels préstecs hipotecaris i valorar si se'ns ha cobrat per sobre de l'1,5 perquè, llavors, també hauríem de mirar en funció de quin import, ara estem parlant de percentatges, en quin import es tradueix aquest percentatge, d'acord, valdria la pena no reclamar-ho. Vull dir, això cadascú s'ho pot mirar a casa i qualsevol dubte ja ho sabeu.
Mira, és el que anava a preguntar, no? Si algú té algun dubte, sempre el millor és consultar-ho, no? Sempre és millor fer-ho així, sí. Més qüestions que avui us expliquem al Qüestió de Dret amb l'advocat Jordi Masnou. Per acabar ja aquests darrers minuts, en què ens centrem, Jordi? Mira...
Porto pel final un tema completament diferent, però que és un tema que crec que és interessant, que és el tema de l'embà pluvial. L'embà pluvial és aquella paret, normalment la veiem d'oralita, perquè abans es feia així, o de sàndwich, de panell, que és un aïllant i un aïllant tèrmic per a les construccions que estan exposades a la paret, que sé que està exposada a la climatologia. Abans teníem en Jordi, doncs és això.
Hi ha alguns factors que crec que són importants remarcar. Per exemple, la IEI permet, el Codi Civil de Catalunya regula el tema de l'envà plovial i permet, i això ja venia d'abans, que aquell que ha de posar l'envà plovial per protegir-se pugui volar 30 centímetres respecte a la finca veïna. Però ara bé, no és perquè sí. Sempre i quan ho necessiti, sempre i quan no ho molesti
L'altre, perquè pot tenir una terrassa molt petita, un espai molt petit del que en fa ús, però bé, en principi hi ha un dret a vol a 30 centímetres. Del mateix temps, d'acord, quan la finca més baixa decideix construir...
El que ha posat l'embar pluvial té l'obligació al seu cos de retirar-lo. No ho ha de pagar el veí que ara vol construir, sinó el que ho ha posat. Això és una cosa important. Un altre factor que també volia remarcar és el següent. Quan hi ha un edifici que s'enderroca,
i deixa a la vista una paret cega de l'edifici veí, aquest que ha enderrocat no té obligació de posar-li en el veí un envable vial, amb el sentit de dir, oh, jo abans estava protegit i ara perquè has enderrocat no ho estic. És teva la obligació de protegir casa teva. I finalment, un altre matís a tenir en compte,
quan tu vols posar un embat pluvial per protegir la teva edificació i necessites de manera irremeiable entrar al pati veí per posar-lo i aquest s'hi nega, tens dret a reclamar judicialment que et deixin entrar per fer les tasques mínimes i també sempre compensant pels prejudicis que pugui causar aquest entrar o sortir, si s'ha de netejar, si alguna cosa, en aquest sentit.
però he volgut deixar unes pinzallades del tema de l'emba pluvial perquè tots tenim veïns. Us hi heu trobat en alguns casos, Jordi, d'embans pluvials? Sí, sí, sí que ens hem trobat. Més del que ens pensem, no? Més del que ens pensem perquè al final és el dia a dia.
Doncs ja ho veieu, Qüestions de Dret amb Jordi Masnou, aquest espai que fem 15 en alt. Avui ens hem centrat en els préstecs i en aquest amb la pluvial. I en Qüestions de Dret sempre el que diem, sempre davant del dubte, preguntar al vostre advocat o al gestor o a qui correspongui. Aquí estem. Jordi, gràcies. Fins la propera. Gràcies a vosaltres.