Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Fins demà!
La setmana passada, a la Ràpita, a la zona de l'Hortavella, al col·le, vam veure unes imatges, dimecres passat concretament, en què mestres, alumnes, famílies, amics, gent de la Ràpita, van manifestar-se, van protestar contra la pèrdua d'una línia d'infantil 3 que segurament l'escola de l'Hortavella sofrirà l'any que ve. Aquesta notícia ens va acopsar, ens va preocupar i per això hem volgut a Ràdio Ràpita tenir alguns dels protagonistes perquè ens posen una miqueta en entredit, perquè ens pugui
a explicar una mica la situació en aquests moments i a explicar sobretot conceptes claus com línia I3, matrícula viva i que és aquest perill de perdre una línia que tindrem l'any que ve a l'Horta Vella. Tenim els nostres estudis a Angela Galo, que és directora de l'Escola Horta Vella. Angela, molt bon dia. Bon dia.
Tenim també a Noelia Guardiola, que és precisament mestra a l'Escola Horta Vella i d'Infantil 3, la línia afectada. Hola, bon dia. Molt bon dia. I tenim a Ítor del Valle, representant de l'AFA, de l'Associació de Famílies d'Alumnes. Aïtor, molt bon dia. Hola, bon dia. I pensem que en ells tres són tres pilars de l'escola, tres sectors...
ben distints de l'escola però necessaris, podran explicar-nos una mica què està passant en aquests moments a l'Horta Vella. Començarem, Angela, si et sembla que ens facis una mica la diagnosi. Què està passant en aquests moments? Per què estem sortint al carrer? Què passa amb aquesta possible pèrdua d'una línia I3?
A veure, perquè la història ve de fa un temps, però actualment se mos comunica, ara deu fer tres setmanes ja, més o menys, tot i que sí que vull també deixar clar que és de forma provisional i així mos ho fa saber el Departament d'Educació.
que es perd una línia, perquè troben la previsió de l'oferta del curs que ve. Una línia vol dir classes, un nivell i tres. L'escola Horta Vella actualment té dues classes de cada curs, per entendre-nos. I el que ens diu és que de cada curs que ve quedaria una línia. Però sí que és veritat que ve de més atràs perquè el novembre,
La Comissió d'Escolarització, que està representant l'inspector del nostre centre, que coincideix a nivell de població, és el mateix inspector a l'Institut Alfacs i a l'Escola Carles III i a l'Escola Carmelites, ens comunica l'adjunta, no l'inspector directament, sinó l'adjunta del Departament d'Educació de les Terres de l'Ebre, que se perd una línia a nivell de població.
que ve marcat sobretot pel número de padró, dels xiquets que han d'entrar, han de començar i tres locus vinent, i el padró mana. Són números, tots som conscients que la natalitat va baixant, això és un fet general a tot arreu, i per tant a la ràpita també. I aleshores va ser en aquell moment quan se va comunicar que possiblement fos l'Horta Vella.
Els motius que se'm van donar va ser en aquell moment, estem parlant del novembre, se'm va dir geolocalització de l'escola, se'm va dir també la situació on vivien les famílies,
I ara no recordo l'altre argument, la veritat que ara mateix una mica en volien anar. En volien, molt bé, gràcies. La demanda de les famílies, no? Clar, perquè les famílies demanen a quin cor en principi volien matricular-se, correcte. Sí, perquè a la Ràpid actualment no hi ha zonificació, és a dir, és districte únic, per tant les famílies poden triar lliurement a quina escola, visquen on visquen, a quina escola volen anar.
Tu estàs al barri, vols anar a l'Hortavella, no hi ha cap problema, som una única zona. Sí, actualment sí. Bé, ja fa anys, però abans era diferent, però ara ja fa uns anys que és així. Llavors, sí, sí, és a dir, tenim clar, molt bé, el concepte de línia. Això vol dir més o menys que la previsió és que l'any que ve, als crios de 3 anys, per entendre-mos, que entraran molt menys crios. Sí. No sé si tenim calculats cada any quants crios es poden matricular al poble...
No ho sé, més o menys. Altres anys anteriors, no te ho dic, això ho sap, ho té molt controlat el regidor d'educació de la Ràpita, però normalment eren uns 120, 125, depèn d'any, depèn del curs, però actualment, per al curs minent són només 90 o 95. Molt bé. Això és el que comentaves del padró, és a dir, xifres canten i no hi ha cap problema en això. Molt bé. Perquè ara mateix, per classe, quants de crio se solen atendre?
Oficialment la ràtio de Generalitat de Catalunya seria un màxim de 20 a infantil actualment. Depèn de la matrícula que hi ha.
A 14 i 14, perquè els tindre dos línies. A i 3. A i 3, que és el que també el Departament d'Educació ha d'entendre, que potser amb 14, potser no es pot, no? Però a 17, 18, a infantil, és on s'hauria d'arribar com a màxim per atendre bé els xiquets i xiquetes. És a dir, Vien és una ràtio molt elevada ja. A infantil, sí. A infantil.
Estem parlant de xiquetes de tres anys que evidentment per si sols no poden estar i necessiten constant. I a més a més en les particularitats que avui en dia tots sabem que cada xiquet és un món i tot això.
Per tant, la situació és que estem en 14 per aula en aquests moments, la previsió és de baixar natalitat, però hi ha un concepte que vaig escoltar, la sembla passada, que parlàveu bàtros, les entrevistes que vau estar donant a altres companys i mitjans de comunicació, que era el concepte de matrícula viva. I aquí sí que em vaig quedar una mica així perquè dic...
Què és això de matrícula viva? Expliquem una mica la gent. Sí, això és important de cara a les famílies. Matrícula viva vol dir els xiquets i xiquetes que arriben durant el curs escolar. És a dir, ja està començat el curs escolar, les famílies tenen dret a moure's, evidentment això faltaria, a escollir escola i poden canviar d'escola o venen d'altres països
però suposa això, un increment de ràtio, la ràtio és això que dèiem, la quantitat de xiquets i xiquetes que hi ha a una classe. Clar, tu, Departament d'Educació, contempla un inici de curs a primària 25, però te'n van arribant, per tant vol dir que pots arribar a 28 i arribem a algunes classes a 28. I arribem, has dit, eh, Angela? Arribem a 28.
Nosaltres, actualment només tenim dues classes, una a 27 i l'altra a 28, però Carles III, per exemple, sí, no té més, també. És a dir, estem parlant que matrícula viva vol dir, ara precisament crec que esteu en jornades de portes obertes aquests dies, preparant preinscripcions i matrícules que, no sé, són a l'abril o maig o...?
Bueno, prescripció són ara al març, comencen la setmana vinent, i matrícula al juny. I matrícula al juny. Llavors, comencem un curs al mes de setembre, qualsevol pare que al mes de novembre digui jo vull canviar el meu xiquet, lo canvia, qualsevol persona que arribi per primera vegada ràpida, evidentment té dret a escolaritzar i pot venir a l'ortavella o a qualsevol col·le i dir jo l'escolaritzo, imaginau que teniu l'obligació d'acceptar els dotxos.
Sí, l'únic que passa per comissió de garanties. Comissió de garanties és que es reuneixen els directors dels tres centres, quan és de primària, si és de secundària, els dos centres que tenen secundària a la ràpida, en l'inspecció i en la directora de l'EAP.
que és l'equip d'assessorament pedagògic. Però això se fa més que res per distribuir les xiquets i xiquetes que tenen necessitats educatives i equilibrar centres, és a dir, que no queden desequilibrats quan han aquest tema. Però totes les famílies que venen és el dret de l'infant a l'educació i, per tant, s'han d'acceptar. Nosaltres, per exemple, l'any passat Horta Vella va tindre una matrícula viva de 35 alumnes.
Durant l'any 35 noves incorporacions que no estaven previstes al juny. S'hi diu molt pronta, 35 és una classe... No, són dues classes, això ja. Situació complicada, clar. I això no hi ha manera de preveure, és a dir, suposo que té el departament una borsa de dir, sabem els xiquets que hi ha, preveiem que en puguin lliure tants i, per tant, haver de deixar les aules en condicions per tenir aules, vull dir aules i professorat, evidentment, en condicions, és a dir,
Això és el que demanem, que t'escolten del departament. Però és que sembla molt obvi, Àngela. Això sí que de fet ho haurà sentit, les famílies ho hauran sentit també als mitjans de comunicació, sí que s'està parlant a nivell estatal també, aquest tema s'està parlant perquè és que és una necessitat.
que clama, però de moment a dia d'avui no està regulat. Estadísticament ells miren el padró i a dia d'avui matrícula viva no es mira. No es mira el matrícula viva, es mira el padró, correcte, però es poden preveure padrons d'aquí dos anys, tres anys, és a dir, hi hauria la possibilitat llavors de recuperar aquesta línia o una vegada s'ha perdut, això ja són faves comptades, com ho veieu?
Sí, sí, qualsevol, no hi ha problema. El que nosaltres també mos queixem és això, que treure una línia és molt fàcil, però recuperar-la costa més. Llavors, clar, la natalitat d'enguany pot ser que estigui més baixa, però els pròxims anys se preveu, també tal com us va explicar el regidor d'educació, que la natalitat puja. Llavors, què passarà? Les classes com seran? Se mantindran les ratios a 20? Si tu treus una línia, entenem que no.
perquè llavors estos crios igualment s'han d'ubicar a les diferents aules. Si tu hi ha restes del que ja t'han pres, seria lo malestar nostre, no?, de cara als altres anys també, perquè nosaltres creiem, i és així, que treure-la se treu molt pronta, però posar-la no.
I fent matemàtica ficció, estic pensant jo, si l'any que ve perdem una línia d'I3, perquè hi ha pocs crios, anem a imaginar que no hi hagués matrícula viva d'I3. L'any següent perdrem una línia d'I4? I tant. I anar pujant. I anar pujant. Deduixo que en 5-6 anys hem perdut 5-6. Una línia sencera. Este és el problema. I llavors és quan l'Hortavella se queda en una línia. Després, a nivell d'edifici,
és que és una llestima, pedre això, un menjador per 200 persones, cuina pròpia, cuinem per emportar les instal·lacions, un gimnàs, les aules adaptades a les normatives d'ara, en pati a prop de, cada aula té un pati per a sortir tot això, se pedrà a nivell d'edifici, infraestructures, no s'entén que es vulguin carregar aquesta línia,
deixant-ne tres allà dalt, perquè dius, són dos i dos, però tres i una a nivell d'equitat no se sostenta per cap lloc. Hector, com a representant de l'AFA, va ser possiblement un dels més taxatius a l'hora d'apuntar una de les causes. Àngela ho comentava abans com a directora, però tu vas apuntar que la zona on està l'escola en aquests moments pot ser un dels punts determinants per a fer que s'hagi escollit aquesta pèrdua precisament aquí. Correcte.
Evidentment, el que ens va passar a l'octubre a l'escola, trobem que és un dels factors que ens ha marcat ja perquè passi això. Després d'una setmana que els alumnes no van poder assistir a classe, perquè evidentment se tenia que netejar tot bé, se tenia que desinfectar tot, nosaltres pensem que no és el mateix moure una línia que moure en dos, i que els alumnes se quedin una setmana sense assistir.
Però és una solució una miqueta, no sé si dir licenzilla, saps? Allò de dir, bueno, està al col·legi aquí, no hem pogut fer classes, doncs m'ho carreguem a la classe. Em sembla una mica allò quirúrgic molt radical.
Sí, però és que veient els números d'alumnes que es van apuntant durant tot el curs, és que és l'únic que pots veure, perquè tal com apuntava Noelia, és un col·legi que està tot reformat de l'any 2010, és un col·legi que està completament adaptat, és un col·legi que té cuina pròpia, que cuina per al carrer III, cuina per a altres llocs, o sigui, és l'únic que pot, perquè les ràtios que portem ara mateix, dins del que capa, estan bé, si ens lleven a aquesta línia, és per això, són fades comptades.
Batros, comentàveu en anteriors entrevistes que us havia escoltat que teníeu encara, de fet, m'hi penso, Àngel, que ho has dit al principi, no és una certesa encara, esta pèrdua, sinó que estava pendent de les inscripcions. Sí. Però després se us ha comunicat que no s'ha esperat ni les inscripcions, la cosa. Com està això?
Això és el que jo m'he queixat a nivell polític, perquè crec que s'han anat dient unes informacions que al final també se mos ha dit com si fóssim nosaltres qui hem dit informacions, ho dic per part directa, afectada. Jo crec que he sigut prou cautelosa, he anat dient les informacions quan tocava, perquè el claustre i les famílies tenen dret a saber el nostre futur,
No ha agradat, políticament no ha agradat, però crec que era una necessitat. L'escola Horta Vella se mereix tindre-la en compte com qualsevol altra escola del poble. Sí que és veritat que aquí la Ràpita, i jo vaig anar tota la vida al Carles III, som... Vam anar junts, diem-ho clar. Anàvem junts.
Anàvem just a escola i saps que me l'hem estimat molt i me l'estimo molt, però això no treu que a nivell de població s'ha de tindre en compte l'equilibri. L'equilibri és que no podem massificar una escola, és a dir, tres línies a dia d'avui. No se mantenen normalment. Una cosa és que la ràtio o la necessitat de padró estigui. Però ara veiem que no té sentit i molt de professorat del Carles III, inclús la direcció
no té sentit massificar una escola i reduir l'altre a una línia, i és el que deia Aitor, a una línia que, bueno, jo, vull pensar que no és aquesta la línia que volen fer, però és veritat que porta a pensar o sembla que vulguen deixar morir l'escola, però jo vull pensar que no és així.
I si ho veig jugant una mica també a fer matemàtica ficció, que estic així pegant-li voltes. M'ho ha dit que les matrícules vindran d'aquí, no res, cap al mes de juny o això. Si li pegava als pares i mares de xiquets d'I3 per fer la matrícula a l'Hortovella massivament tots, què passaria ara?
Ojalà. En principi, bueno, això és el que nosaltres... Ara imaginau-vos que teniu, no sé, que hi haguen 50 crios i 3 que s'hagin de matricular entre dues col·les i que com a acte de protesta, aquí, deixeu-me jugar, insistixo, que anéssim els 50 a matricular-nos a l'Hortavella. Com ho lliguem, això ara? Segons les paraules que ens han fet arribar del Departament d'Educació, en principi respectaria la voluntat de les famílies
i s'hauria de mantenir les dues línies a l'Escola Hortavella. En això he d'agrair, aprofito per agrair molt l'esforç que està fent l'equip d'infantil a l'Hortavella, les meses d'infantil, especialment, no tota l'escola, però especialment, sí que és veritat que a través de xarxes socials, perquè sabem que avui en dia és el que funciona o el que arriba a la gent,
i hem fet un gran treball, però per creença, no sé com dir-ho, per convicció. Per estimar el col·legi. Per estimar-ho, ho dic perquè també algú mos diu, ah, és que ara vos moveu perquè vos interessa mantenir la vostra feina. Aprofito també el lloc que estem, que tinguem clar que els mestres podem estar, ara puc estar a l'Horta Vella i demà puc estar al Carles III. Nosaltres tenim la possibilitat de fer concurs de trasllat,
L'exemple és el meu. Estava a Usoriano en posta l'any passat i ara està aquí la ràpita. És a dir, la professora mos podem moure. Quan defensem l'escola a Hordavella és perquè ho creiem i creiem en la necessitat a nivell de poble. I això sí que ho demano que la gent tingui...
tingué concepció de poble. Nosaltres vam batallar i vam demanar a les AFES i a les direccions de tots els centres del poble perquè la línia es perd a la Ràpita. Després, en principi, se mos diu que es perd a Hortavella, però inicialment és a la Ràpita i nosaltres vam començar la lluita no per l'Hortavella, sinó per la Ràpita. I la gent de la Ràpita mos hem de moure, perquè a nivell educatiu, bé, Déu-n'hi-do, sabem que està complicat el tema, però fa falta. I tant. Sí, sí, Noelia, endavant.
I aprofitant el que diu Àngela, a mi m'agradaria deixar constància de com va començar tot això, que nosaltres la primera setmana de vacances de Nadal, Àngela ens va ajudar, vam demanar una reunió a l'Ajuntament i precisament nosaltres pensàvem que ens reuníem amb l'alcalde. Per motius ex, l'alcalde no va poder estar i ens vam reunir amb el regidor d'Educació.
Per què ho dic això? Ho dic perquè a banda de famílies, mestres, poble, nosaltres també pensem que és una responsabilitat a nivell municipal, i en aquest cas vull donar a l'alcalde, del fet que no es perd una línia com deia a l'Horta Vella, es perd una línia a nivell de poble.
I a nivell de poble, nosaltres lluitem, els pares lluiten, ara hi ha una reunió prèvia amb el director dels serveis territorials, però penso que a nivell d'ajuntament, que no vull dir que no ens han ajudat i no ens han atès, però que nosaltres pensem que possiblement fa falta una miqueta més de xispa, de lluita, com de dir això no es pot permetre.
Pedre esta línia. I si més no, hi ha dos i dos. En el sentit que quan arriba Orígens mos omplim la boca al barri del Chicago, jo mateix sabeu que sóc d'allí, però arriba un punt que després que faran esta zona se pot arribar a segregar. Això se pensa a nivell de poble. És una diferència molt gran, jo ho he viscut a tres llocs,
que no és el mateix quan a un col·le tu li vas restant, tu li vas restant, el que t'arriba, el que surt, el que ve... Tot això no es té molt en compte, però jo penso que això també és un punt molt important a nivell de poble i per això aprofitem per fer una crida a l'alcalde, veure si pot fer l'última empenta
L'última lluita, com volen dir, que no vull dir, repetir això, que no estan en naltros, perquè a naltros és lo que mos han fet arribar, i naltros cartes, cartells, trucades, però sí que li demanem l'últim granet de sorra, para que de dir...
salvem un lloc molt bonic de la Ràpida on està ubicat una escola de tota la vida en el carinyo que s'ha muntat, se fa tot el treball que hi ha perquè veritablement, i m'emociono dient-ho, seria una llestima. M'anava a dir, veus com ho viuen?
Clar, perquè jo mateixa he anat a l'Horta Vella. I ara, tal com deia Àngela, fa un any que estic a l'Horta Vella. He estat 17 anys en posta, superbé, i vaig vindre perquè vaig dir, va, provem, me llama, tot el que tu vulguis. Però jo és que ara, més que com a mestra, lluito com a mare i com a zona del poble.
És que l'Hortavella està molt lligat al barri del Chicago, és el que diu Naelia. O sigui, estem reivindicant el Chicago origen durant aquest cap de setmana i després ja ens ho oblidem. És un col·le que està molt lligat a totes les famílies, perquè recordem que és un col·le que té 40 anys,
Sí. Més o menys. Té 40 anys i en seguida es va integrar al barri del Chicago i forma pare. La festa del Chicago, la festa d'origen, la viuen els que més. És això. És un col·le que està molt lligat a aquest barri. I si es perd seria una autèntica llàstima.
M'està venint ara la imatge del mural que teniu a fora, d'orígens i de l'escola. Afloren les emocions a la taula i m'agrada molt això, però m'agrada molt també que sortia l'apartat més reivindicatiu. I en aquest sentit, dimecres passat vaig veure imatges molt lluitadores que crec que es repetiran avui també al col·le. Expliqueu-me una mica, per fa.
Sí, des de l'AFA vam promoure que cada dimecres, fins que no ens donés la solució, ficar-nos davant de les portes del col·le per reivindicar que no es perdi aquesta línia aquí. A quina hora? A les 4 i mitja, quan tan prontes soni la cançó, perquè ara ja no sona el timbre, ara sona cançó.
Quan sona la cançó ens reunim allà davant de la porta principal, una de les portes principals, la dels grans, i allà fem un acte, llegim un manifest i reivindiquem que no té que perdre aquesta línia. Quan sona el timbre, oh, Àngela, la sirena. Tu trencaves de la sirena, nosaltres. Érem més de la sirena, nosaltres. Però això ha anat cantant.
A canviar, traies musiqueta i m'és alegre. Per tant, avui ens podem convocar a les 4 i mitja, a tothom qui vulgui del poble, a fer poble, perquè es tracta d'això, com deia Noelia, no anem a parlar d'Horta Vella ni res, anem a parlar d'una necessitat de poble. Volem aquí que es mantinguin les línies, volem que els infants puguin anar a l'escola que puguin anar. Recordem que la matrícula es farà el mes de juny i si les coses van malament, els pares també tenen aquí, pares i mares, una força a l'hora de fer la matrícula.
ja ho hem insinuat abans en la matemàtica ficció, però en tot cas avui em placemos tothom que puguem a les 4 i mitja a trobar-nos allí a la porta i a sentir la cançoneta en la qual sortiran els xiquets i xiquetes i poder fer una mica de pinya i veure com està ara mateix el xup-xup.
M'ha agradat molt parlar amb altres, perquè feia dies que us estava sentint altres mitjans i dic, havia ràdio ràpid, havíeu d'estar. Sabeu que teniu portes obertes per venir a explicar-nos el que calgui, com hauria evolucionat la cosa. I no sé si voldríeu tancar batros d'entrevista llançant algun missatge que ha quedat molt clar, però potser reforcem aquest missatge final de cara als ciutadans. Jo l'últim missatge que vull enviar...
és, bueno, que ja vam donar l'oportunitat de vindrem-nos a veure Portes Obertes, que realment vam vendre el que fem dia a dia, animar a que baixiguen al barri del Chicago, tal com deia Aitor, que és el millor barri del poble, i després també, pel que parlàvem de les preinscripcions, que en teoria és el punt clau, també voldríem deixar clar que
No és el mateix unes prescripcions, no? Depenent de l'oferta que tu... Depenent del que tu ofertes, també ho haurien de tindre en compte a nivell de departament. A l'hora del còmput de dir, tantes prescripcions, la traiem o no la traiem? Perquè no és el mateix ofertar tres línies que dues. Ara estem així. Una mica el missatge este que no tinguin només en compte un número, sinó realment
les places que ofertes, les que tens, i que el còmput sigui clar. Aitor, ens veurem avui a les 4 i mitja. Fem força? No perquè treballo. Treballes però enviaràs algú, segur, no? Sí, sí. I convoquem a tothom que pugui. Evidentment que vagi a tothom, que és el que diu Noelia, el que diu Àngela, que realment estem lluitant pel poble, per l'Horta Vella principalment, però realment estem lluitant pel poble, perquè és una cosa que es perd a nivell de poble, recordem, a nivell de la ràpida.
Àngela, com a directora i per tancar, un missatge d'esperança encara? Sí, i tant. Jo crec que no li ho ha dit molt bé, portes obertes, la gent... Una mica l'eslògan, per dir-ho d'alguna manera, era donar l'oportunitat de conèixer-nos. L'Horta Vella molta gent no la coneix, molta gent se sorprèn quan venen, que sembla més petita...
I per tant, el que volem és que donin l'oportunitat de conèixer-nos, de conèixer el nostre projecte. Els que van vindre, així ens ho van transmetre, que estàvem molt contents d'haver vingut. Per tant, animades estem molt. Parlo en femení perquè ja sabeu que el sector educatiu, infantil, tot són dones a l'Hort d'Avella. Bé, i al carrer Tercer també actualment.
Però l'esperança la tenim i el Departament d'Educació l'ha de donar. Sí que és veritat que el que ha dit Noelia és important, perquè les famílies ens han transmès la preocupació de dir, oh, si domés ara oferten una línia i resulta que ara hi ha molta matriculat, ens deixaran fora.
Home, vull pensar que no. Perquè el compromís estava en que si hi havia molta prescripció se podrien mantenir les línies. I per tant... Si m'ho heu dit que la gent pot escollir l'escola que vol, respectem la tria de la gent, igual que nosaltres respectarem que des de dalt se pugui cancel·lar una línia si el cos va malament. Respectem-ho tot. Per tant, jo acabaria en aquest missatge, en això, que se'm respecte el que se'm ha dit per continuar creient en...
en qui és el nostre cap, que mantinguem, perquè ja et dic que les famílies estan responent molt bé, perquè entenen la situació, perquè s'ha fet un gran treball, hi ha un gran esforç darrere per part del professorat, i una mica m'agafó acabant amb les paraules d'Àitor, que ja he dit, però que això per a mi és molt important, que tinguéssim clar que és una cosa de poble, no és només de la gent que està a l'Hortavella,
I això, els repitents, de vegades ens costa una miqueta, però crec que estem canviant, estem girant la truita i en això ja em dono per satisfetat. De moment, al juny ja t'ho diré. Ja tornarem a parlar.
Aitor del Valle, representant de l'AFA Horta Vella, Noelia Guardiola, mestre d'infantil 3, la línia afectada, Angela Gallo, directora de l'escola Horta Vella, gràcies per haver-nos acompanyat per les vostres explicacions. Crec que avui ho entenem tots una mica més a problemàtica que hi ha en aquests moments a l'Horta Vella i crec que ho he convençut molta gent, entre ells a mi, perquè avui a les 4 i mitja farem tots una mica més de pinya per intentar aconseguir que això que està aplanant no acabi passant.
I una última cosa, que s'animen els homes també a semestres, que és una feina molt bonica. També, molt clar. Moltes matrícules a les universitats, que s'animen. Gràcies a tothom. Gràcies a tu, Pau. Gràcies.
Fins demà!