Comencem el temps de xerrar a Ràdio Ribarrotxa. Este que de mitxarrem amb les nostres, ja no sé què dir, organitzadores tertulianes representant-se en el món de l'administració. Vanessa Barahona, bon dia. Bon dia. Bon dia, Amparo Guardiola. Hola, bon dia. Què passa, per què te rius? Perquè som de l'administració. De que de loteria. Casabà González, bon dia de nou a vosaltres. I bé, direu, de què parlem avui?
Doncs a mi m'ha inspirat el DeLorean, saps què és el DeLorean, Amparo? Sí, el coche de Regreso al Futuro. Ai, Amparo. És que no ho veus en la pel·lícula. Sí, sí, sí. És una marca de cosmètica. Estic pensant jo i això que... És que ahir no ho va sentir. No, ahir... Lo del coche... Ahir estava poxa. Ahir estava a baja forma. Que el coche de Regreso al Futuro va estar en València el divendres. En el autocinestar, jo no sé si tu has anat allí a... No. Bueno, diuen que anar a veure pel·lícules.
Jo no he anat mai al cine. No? No. Fa il·lusió això. És un lloc a l'aire lliure que la gent anava en cotxe a vore pel·lícules. Tu ja m'entens, no? Bueno, pues això. Pasa que era poc íntim perquè els d'escoltar... Bueno, era un lío, això.
Estaba en tu chalo matis. Yo era en la Mortevegas. Vicios, eres un vicios. ¿En quién coche? Ella era de la interneta. A mí me portaban que yo en ese momento estaba potorro.
Ojo. ¿Eh? ¿Qué, qué? Estaba potor llena de la internet. Alejandro, anem al Star. Anem al Star. Anem a estar. Bueno, pues… Anem a enriborracho, en València, en alguna altra banda del Star. ¿Qué vols anar ara? Anem a ver, así teníem uno. Ahí camí de… En Espiraullo. En Pobla. En… A Costa de Vento. Muy bien, gracias. Ahí se li fica el foco, el meu sogre. Os os puc explicar, eh.
Vos ho dic en sèrio. Fica sempre que passem per allí. És fort, és veritat. Eus ixos focos, ahir, això es fica el teu sogre. La pantalla encara està allà. Encara està, tot a ratllar. Doncs podem anar a fer-ne.
La cosa de parlar-vos del regreso al futuro era perquè jo vaig veure el dumenge la pel·lícula d'Agrupa, aquesta dels comerços d'altres tiempos. Entonces, me volia anar de tendes i fer un viatge al passat amb vosaltres, bueno, en tots. Vore què recordeu de les tendetes de quan éreu jovenetes? Chiquetes, inclús, diria jo. Si teniu anècdotes, si recordeu comerços d'una manera especial, alguna història. Jo la tia solita a la carniceria que anava jo sempre i me dormia...
Bueno, no sé, a mí lo de hermosar, hermosa hermosa desdizapte, era una llongonesa y un botifarro de calatia solita, torraet i... ¡Ay, qué va! Ha fet el xesto de suca. Decide. Ella sempre es suca. Me ha ficado una punteta de palo, que es de llar, que es la llongonesa, el botifarro, o sea, una punteta. Pero lo de dar el tebuto robaixina en la torraora, en la paelleta...
De casolita, de casolita, sí, sí, me recordé, mare meua. Te recordes de la hermosa? I primera anava a per el pa, a que el xestano. Què és el xestano? A mi maria el fort que n'hi havia al ajuntament. Ah. Sí, sí, sí. La tia Angelina. Sí, sí, sí, sí. El fort de la tia Angelina. Sí, sí, sí, sí. Ya sé quién és. Que tampoc està allà, claro, evidentment. I després d'ahí a per la motita casolita.
Que aquí els dissabtes més bons, eh? Jo volia obrir ràpidament una frescà, la gent de via marxant, que en Ribarroig evidentment passaria el mateix, no? Esos productes que abans venien a granel. Jo recorde perfectament un ultramarino, d'una dona que feia cantonet, ella, la sua feia esnúria, i allí tenia olives, los olives de
que se venien abans així a Granel, que ara ho fan en els mercats, m'imagino que si també els dius, tindreu... Però que això era curiós, entraves allí i feia una oloreta i era tot així molt... I ja n'era, quan venia de tu a tu.
Que ma mare li traia el caixonet de les llimonades a la porta i ell passava i tocava el timbre i a la tova i saps apagar-li el caixonet. El llimonero. El llimonero. Sí, que és de Beret. A més oyente, o sigui, un beset. De la tenda que n'hi havia, que el fill era Enrique, que era el director del Cervantes.
Ah, bueno, jo no ho ha conegut. Sí, jo me recordo d'aixa i la del Carrer del Norte, també, que estava en la tienda. Jo me recorde que eren els mostraors... ¡Mutals! ¡Mutals! ¡Porque sí! ¡Ricardito! ¡Ahí está! ¿Pero era perquè nosaltres érem xicotits? Y la tia Liseta. No ho sé, pero a mí me recorde moltals. I tenien els altillos, dins del mostraor. Sí que tenien altillos, ¿no?
Això no l'ha recordat. Ricardito era xiconino. Sí, sí, i era xiconino. I Ricardito tenia una escaleta per posar-se darrere el mostrador, eh? És que de Ricardito tenia moltes aventures. Però tu et fiques a la banda de fora on se ficava la gent i era molt... Jo me recorde que eren superals els mostradors. Jo recorde la Carnicea de Barberín, la primera,
Estava allà dalt. Sí, sí, sí. Perquè tu eren molt xicotets. Ricardito, lo mateix. Paco Camot. Paco Camot, teniu un mostrador que estava també allà. Jo, Paco Camot, no he anat, perquè a la replaça anava a tenda i ma mare anava a Caelicín o quan anava a Càrrec del Norte, com era el Càrrec del Norte, a Càrrec Cardito. Però, i això sí que me'n recordo, ja anaren els iogurts i tot, i tot a granel, i tot, amb manticover, que te tallaven els dosis. Uah, que fó. Uah, mai Déu santa, però si jo m'he criat amb manticover. Ha, ha, ha, ha.
Que cosa més bona! Ara no és igual, eh? No, no. I ja, però no té res sabor. No, no, no. És que els sabors de la infància... No és complicat, eh? Perquè ho fan tot sense grases, sense coses i, claro, ja no fa el gust que feia. I jo recorde, quan t'has dit lo de les olives, jo recordo anar al mercat. Llavors ja estava al mercat a... A no meix.
que anàvem a per el besugo en un plat, anaves en un plat i alli te ficaven el besugo, te'l pesaven. O en bolseta, jo recorde d'arribar a casa en bolseta. Unes troços de besugo aixines supergrans. Ostres, que bo. I que bo estava. És que el sabor d'entonces no és la vera.
Jo també tinc record d'una cosa que recorda que m'agradava molt l'atenció i que m'agradava Bore, que jo, quan n'havia que anar i se atenta, li deia a Mare que volia anar jo. Que era o al Frare o a Vigorra perquè tenien lo de Loli, a comprar Loli a Granel també. Ah, sí, sí, sí, que és de veres. Tenien el cuarto de Raere que tenien, no sé si era el más, era el que tenien alli, però després per davant hi haia com les burbujetes i aplom.
De l'oli. Era un cacharro gran que anava caigant de l'oli, te posaves en la botella a baix, i era un espectacle. A mi això me pareixia mágic. Per la artesanía, no? Sí, no, no, es que caía l'oli ahí, se feien les burbujetes. Mira si entonces reciclàvem, clar. Pues claro, es que entonces era tot i anar en el casco a per un altre. Sí, sí, sí.
I anaves a per la llet, en les lleteres, jo encara la tinc a guardar, jo com que quasi m'amarem la feu i tot I anaves a per la llet, res de brics, no, no, ni molt menys A mi m'agradava també molt el mostraor de la drogueria d'Oltra
que era de la ferreteria que tenia alli calaixets ple de cosetes i hauria no sé quantes i hauria coses i tot eren tornilligues i coses xicotetes i era la mecànica i era molt guai i tenia molt proper també el de Matilde la de la tela
Plácido. Matilde, la de Plácido, Jair Royce de Tela y tot. Estaba Plácido y Matilde y el de la cigüeña. Ah, vaya. Que era también chico, que después estaba en un banc. Juanjo. Juanjo, exacto. Juanjo también. Bueno, yo de todo eso no conozco res. Eres molt jove, Vanessa. En la cigüeña venía roba, toalles, pa casarse, que anaven tots allí les dones a ferse el dot. Pero tú anaves, si te apuntabas en un paper, tú pagabas poquito a poquito.
Ell tenia una llibreta i te buscava. Tu li donaves 100 pesetes. Pues ella apuntava 100 pesetes i uno pa tu. Pa que saberem tots qui tenia, bueno, el que havies donat. I Taverner també feia això. Anaves i pagaves i aixina les mares. A les xines que us feien les coses antes. Sí, els dots ho feien i aixina. Encanta a Taverner també hi havia, tu també encantava. Les dos tendes davant. Sí, sí, davant. Ixa sí que l'ha conegut. Pel gas i tot això. Ixa sí. Quan anaves en la carabaceta del gas. Del gas.
Noves a una banda. I si noves a comprar una altra cosa, noves a una altra. A mi m'encantava entrar i mirar si n'hi havia lámpares, no sé què. Tenien de tot. N'hi havia de tot. Era bolero en Berlín, ni en chico ni noves. Anava a dir alguna cosa, però la drogheria dels meus pares n'hi havia de tot. N'hi havia des de... Al principi, quan m'abuela la tenia, n'hi havia pienso a granel.
I els pollets, també, mon pare tancava la groveria i anava a repartir pollets a moltes dones que tenien l'afició de tindre-los, de criar-los. És que antes de totes tenien animals en casa. Sí, sí, sí. I més coses que recordo, com tu dius, els caixonells i les botelletes de bucci, de carabaceta que dius tu, del gas. Era molt curiós perquè n'havien dones que les portaven inclús en la teleta, que li feien una espècie de camiseta. Sí, sí, sí. I si recorda en especial una dona
Ja va faltar, evidentment, inclús el seu fill I era molt divertida i tenia la boca com un astral I la seva filla, ja majoreta, la tia rosquillera Que és amiga de ma mare Que estarà sentimosa la mateixa Però entrava per la drogueria i el primer que feia era Dona'm la més neta que tinguis La més neta que tinguis Ma mare m'enviava a feia, però agarra la neteta
Si n'hi ha netetes, t'ho agarra la neteta. Això era una vaina, quan se juntaven dos o tres dones, dixen característiques. Les volien tindre netes en tot el seu dret, evidentment que sí, però nosaltres, si arribaven botelles, jo recorde de mamar moltes vegades allò, de estar fregant.
És que n'havien més dos, eh? N'havien de tot. N'havien de tot. N'havien de tot. N'havien de tot. N'havien de tot. Però més que recorde jo, en el cas de la droga dels meus pares, recorde moltes de les coses que esteu dient, però també la relació que n'havia en companyia de la xaventa, no?
que et relaciones moltes coses com ara la botella de gas en què la boineta. Això era molt curiós. Era increïble lo de les botelles de gas. I després també jo recorde quan anàvem a plaça i això que m'encantava veure quan traia el metro i media i no sé quantos.
o si anaves a comprar qualsevol metro de no sé què i que ho tenien allà en el mostreor marcat, el metro. Això està superguai. I quan anàvem a la tia pastissera... A la Marina, va, així ho tenen també. I quan anàvem a la tia pastissera, ahir a la carrer Major no s'anà mai. A la pastisseria.
Per què li diuen pastisseria d'això? Que era una tenda de xutxes, no? I al costat del fort de Navarro, de Manzano, ahir també n'hi havia una, d'això sí que me'n recorde jo, que també tenia el mostreor, molt al, molt al, molt al. I això eren xutxes. I això és la pastisseria. I és que en el carrer Major, més pàc amunt, n'hi havia un altre. Ah, no, no. Jo diria que no me'n recorde, que és on ara té durar el despatx. Exacte, ahir mateixa.
I això sí que me recorde jo. Per això estava tan junt. També estava superalta. Molt alta. I després, a Paco Molina. Que l'home estava xitat. I tu allà, però no...
Fes, ¿no? No, no, no. No podia caminar el home. Y estaba chitat i davant d'ell tenia tot el... O sea, ell estava chitat en el llit. O sea, tu visualis. Jo, que era una xamana, jo m'ha contat molt de balde. Ell chitat en el llit i totes les coses que venia davant d'ell.
I tu entraves, compraves i xitat fer el negoci. I m'imagina't... Però eren bons, eren bons. Nosaltres eren molt bons xiquets. No, no, és que no, des de l'uego. Doncs era altra història. Però t'ho imagina't, avui en dia tot té un guan, xempins i no sé què. I allà estava que jo m'he xitat perquè no podia caminar en totes les coses allà. A granel i en els dits. Tampoc em he dit tan malament, no? No, no, no.
No, no, si és que a vegades totes te lleven el virus, te desimmunes. No diuen els pediatres que una hora de... Jo crec que això ho diuen antes, ara ja no, però dona igual. És precís, perquè així no estan tots. En al·lèrgies i en tot. Se fan un corte, no tenen ni cor fa. No creen cor fa. Se te caí al pal, les polsaves li pegaves un besito i a seguir m'inxantant. No toques, no toques!
Xica, però si no passa res, no li has donat temps ni a que et toque el piso O caïa, o caïa el pipo Sí Ai, això a mi m'ha donat un asco tota la vida Ai, que asco, quan ho veig fer Uf, m'ha donat un asco, un repelús Això, hola Isa, esto va para ti, que siempre lo cuento La m'ha cuña Isa, quan tenia que donar-li el jarabe o lo que sí que ella feixina
Ay, la moua cuñata me. Chuplava primer. Para que no chorre. Que no chorre. I entonces ella se sapen el gust de totes jarabes. La moua cuñata María Joseta mou feia en el mous neboch. Ay, que asco. Pero les papilles i tot, pa en comptes de repelar el cul de la cullera en el plat, chuplava ella.
A mi es que les papilles me dan un repelús.
Fins demà!