Ai, les ganes que teníem d'arribar el dimecres per començar este raté de xerrar. Uns tenen ganes de xerrar, altres rebufen. Però tots volen participar i aportar. Podeu fer-ho, eh? 647964455.
En este temps que compartim amb les nostres xarraoretes oficials amb Amparo Guardiola. Bon dia, Amparo. Bon dia. Què tal, com estàs? Ai, estupenda. M'alegre molt. Vanessa Barahona, bon dia. Bon dia. Tu també estàs bé? Clar que, claro. Eh? Clar, que estic bé, no d'estar. González, Casaban. Pa estar mal. Per estar mal. Sí, pa estar mal ja... Què vos passa? Estem tocant-se les màries? Tinc xelades. Està xelades, sí. Que si fan cada entorn de port. Entonces, veus, damunt que te doy una xica l'entoreta. Però estem bé, tu, jefe, estem bé. Ma que sou exagerat. Sí.
Bé, jo us volia plantejar avui la primera part d'un tema que debatrem perquè s'ho donava molt, que és... Soc de poble. O soc del poble. Me sent afectat, així. Així, els 1, 2, 3, 4, els 5 que estem... Són tots del poble. Són tots del poble, del nostre poble. Hi ha pobles i pobles. Cada un del seu poble.
I això no és una cosa que jo vull... És una reivindicació un poc de les característiques d'allò que ens fa diferents de la gent que pot vindre a Ribarrotxa o a Vila Marchant a viure perquè la casa està més econòmica o perquè es ve millor... Però que veritablement són urbanites que venen a un poble, no? Què caracteritza la gent de poble? Jo, per exemple, una per a mi fonamental és anar pel mig del carrer.
Sí. Això és principal. Si no fas això, no. I que piten el cotxe. La cera, la cera. La cera per la carretera. A més, les ceres són xiconines i no cabem. No cabem, exacte. Però per la carretera, per una volta te'n vas de la carretera, els carrers del poble són transitables, de carrer.
No fa falta que els pinten de verd, com fan ara. Si no van a acertar. Si els gastem igual. No n'hi ha tant de... Llevan de dos carrers. Una altra característica... A veure. És que tots se'l coneguem. Tu de qui eres? Això ja significa que tens una edat. Jo ho pense.
Però no ho dic. No ho dic. O m'em baixat algú que el conele dic, este qui és a mare? Però al crió en cuestión no li ho dic. Jo destape ja. Però m'em baixat el del costat dic, este de qui? Este qui és? Però això si tu em vas a la capi, no podia fer-ho perquè ningú es coneixi. No coneixi ni al vei del costat. I tu de una finca coneixi sota qui?
Y así se ha fet gran, pero encara se coneguem. Se aguanta un poco. Bueno, yo ahí discrepo. ¿Por qué? Porque se coneguem es del rogle. Voy a decir, se coneguem es de... Es que se coneguem. Son 25.000, eh. Ya, pero el cercle... Bueno, si tú vas a... Son cercles de que tú te vas a... Y entonces abarques. El tema es... ¿Soc de poble? ¿No vol dir que es 25.000? ¿Siguen de pobles? No, ya lo sé. Pero a mí me don... Yo, cada volta a ti mes... ¿A la gente del poble qué le caracteriza? Es lo que estoy preguntando.
Ja, però dic que jo cada vegada tinc més la sensació, o la sensació no, me passa més que passes pel carrer o per la carretera o per on siga i te cruces... Però que no és el tema de debat, isa. Ja, vale. Però què estàs dient tu de la capital o no capital, poble... Jo tenia un mestre que crec que feia un resum, vamos, monumental. Quan ella, quan des de la capital traien pit en allò de... Ah, poble, no sé què...
Se xirava a carrer i es deia, que tu d'on passes tus vacaciones, guapo? Això ho tenia jo en els xaleteros del poble. Jo crec que això era com un... Tots volem anar al poble per les característiques que comporta. Urbanita, a mi m'agrada molt València. Pa viure no, però a mi, ojo, m'agrada molt València. No viuria. No, jo pa viure. Jo m'agobio. Ui, quanta gent. No coneixes a ningú. I torna-te a ser del poble. El que tira en falta és el saludo.
Sí, això sí, que n'hi ha molta gent que no... Jo tinc marcat en m'abuelo que m'abuelo diu, lo que no costa diners, xiquets, fer això. I saludar no costa. I jo li he preguntat a m'abuelo, però què és això? Igual gent de la meva edat, no ho sé, però eus, s'ha ficat content. Però el que caracteritzaria a una persona del poble és que sí que saluda. Més prontes sí que no. Sí, i vas a comprar...
I xerres en toquizqui. I jo si algun dia vinc a casa i no ha xerrat ningú, no me val la compra. Jo necessito me la comprar a Mercadona. I xerrar en aquesta, xerrar en aquella. Ui, xica, quant de temps? A les 4 hores encara no s'ha plegat a casa. Però t'has passat a verpre. Xerres en este. Pases per el carrer. Ui, xica, que carrega!
Això en València no passa. Tu iixes de casa una hora però no saps quan vas a tornar. Això és una de les fonamentals també. Això no m'ho passa a la gent del poble. Clar, la capital si no coneix el del costat com van a saludar? El capital no coneixen a ningú. Anem amb el cap catxo, penso jo. Vos passa que això ho disfruteu com a amparo o vos arriba a agobiar? Perquè si vos arriba a agobiar esteu en perill. A mi no m'ho sap mal.
De fet, crec que és un avantatge. No sé. Jo ho dic a la meva filla moltes vegades. Dic que a tu ara no te fa ninguna gràcia perquè tot el món te coneix. Dic, però per mi és un punt a favor. Perquè vaig a saber on estàs sempre. A tu ara te toca la moral, però a mi sempre va haver algú que em digui, has vist la tua filla?
Així ho ja. Així n'has que pensar en lo que facis perquè saps que tard o pront me vaig a enterar. I l'ho vaig demostrar una vegada ja fa temps i crec que no ho ha tornat a fer, no m'ha tornat a... A depresar-hi sol. Perquè li vaig demostrar que com més no sé, ja se ho esperava i jo sabia on estava.
I ella no se pensava que jo no ho anava a saber, però va enterar sin GPS. I sense GPS, no duien doncs res, ni mòbil ni res. I la, sí, sí, dic, tu veus? I diu, ja ho veig ja. Dic, posa, que t'ha servit. Els pares ho saben tot, acabes dient, i els pares ho sabem tot. I vaig demostrar que m'anava a enterar. Dic, per sort o per desgràcia som gent que mos coneix, molta gent.
I a tu també. Aixines que vaig a saber on estàs sempre. És una vida esposada, no? Sí, a veure, quan tens 15 anys te dona molta ràbia que potser que vaig a casa i et digui, m'ha dit fulana en la carnisseria, què tal?
Que a mamar a mi no me ho ha dit mai. Si li ho han dit, a mi no me ho ha dit mai, però saps què passa? Però saps què passa, no? Però crec que és un punt a favor, sempre. Tenim 15 anys. Jo, però el que estàs dient tu, ja vos ho vaig contactar a vosaltres, però per als oients. Jo entrava a la drogueria de mos pares i conforme me mirava a mamar, eh? Jo ja sabia si sabia ella d'on venia o no.
Conforme me miraba ma mare Estaves més esposat encara El de la drogueria i el de la valera, el del guiósco Erem els tres que teníem el sello I encara que no estiguem allí Si era el grup D, com se coneixen tots, pagàvem el pato Os veieu tots Era divertit Un altre que té és sentar-se a la fresca
I això m'encanta. Ara no puc fer-ho perquè a la Replaça s'han mort tots. Però jo anava tots els dies a casa. Però perquè ara no n'hi ha fresca, també. No n'hi ha fresca que prendre, no? Ara et van als parques, et van les mamas i ja està. Però com a veïns, i així tots a la fresca. Això n'hauria de recuperar-ho. A la Replaça hem de tastar una tele.
tots en les amaques, i xerrant, i així de sopar, i cada un la seua porta, en la seua tauleta, ai, que jo he fet caracols, i estaves passant platja una, a l'altra, que jo he fet no sé què.
Això és molt bonic. Això sí que s'aprenen. Oixien a cosir per les vesprees en la radiet. Això sé que no ho ha vist jo, veus. Jo sí, perquè ma mare ho ha fet, la tia Violante, i s'ha vist tros de carrer. Iixien en el costurero, i mosatros jugant en la replaça, i ells cosint sentint la ràdio. I ara tot això s'ha perdut. A mi em fa gràcia perquè en ma casa, encara ma mare encara entra de carro, que dic jo, s'entra gran.
Certa hora, estava a la banda de dins. Per la vesprà, primer en què estava a dins, a la banda de dins de casa. I després ja venia l'hora de sopar-ho un poquet abans, i així a fora. I et donaves a sopar a dins, per exemple,
Però ma mare deixava les caires allà fora i no passava absolutament res. I després quan deixies ja estava. Potser s'havia vingut la tia Maria de davant o con xin. I rogletx? Teniu encara rogletx actualment en el poble? Algú queixa la fresca? A mi se me van acabant de mirar marxant però n'hi ha un prou gran.
Jo, que he estat vivint dos anys i mig en el carrer del Llavaor, ells iixen tots els dies del món, assentats a més en el banquet on jo vivia. Jo diria que tenia càmeres de seguretat 24 hores. Jo deixava la porta del carrer de Huerta, per les vesprees, ficàvem una cortineta en la porta, i la porta Huerta, i estaves per dins i donava igual, perquè ells estaven a la fresca i allà no no van entrar ni Cristo.
Solo se me colaba el gas de la vaina de quan en quan, però ja està. I la veritat és que ells sí que eixen. I així d'alt, Matia Maria, així d'alt en carrer del rei Don Jaume, ells també eixen tots els dies del món. Ahí se fa una gran quadrilla de gent major. Sí que és de veres. Que nosaltres, segons l'hora que anem a Matia, sabem si la pillem a la fresca, si no... En el meu carrer ja se van fent majors.
Pero también, la menuda... Y la partideta, después del sopar. Sí, sí. En la replasa chuaven a les cartes. Sí, sí, sí. Fengarites y todos se ríen una montona. Porque si te pillaven la que se montaba...
Però això era molt bonic. Això amb una capital, és impossible fer-ho. Això és el sello. I després de poder passar, perquè a mi això també m'ha passat, de poder demanar-li encara alguna cosa a la veïna, de socorro per qualsevol cosa. Que me falta un huevo, que me falta sal, que me falta tot. En aquest aspecte...
És una cosa que tens com a família, no? És el més prop que tens. O tens de claus del veí, per exemple, que això és una cosa que també passa. Mira, t'he deixat una clau per si algun dia t'has clau d'una altra casa que no és la teva, en tota la confiança. Te la deixes dins i que millor que el del costat, no tens que anar-te'n a buscar-la. Nosaltres d'això en cantenim, no tenen ni en tenim. Vull dir que sí que és una cosa que sol passar i que pot encara passar.
Que ara que hi ha alarmes i històries ja és més complicat, no? Però... Però d'igual, és bonico. Jo ara el que arreplega són els paquets de la veïna quan no està. Bueno, això ja... Últimament sempre venen a dur-li o a mig diuen, els pobres no estan mai. Jo quan diuen, tu paquet ha sigut entregat, jo has començat, on estarà? Sí, allà, allà. Atent-me, Xavier només fa que voler anar a caure la tia Concha a la menuda per un regaló.
Perquè quan ells no estan bé, li deixen a la tia Conxa i se'n va a caure la tia Conxa per un regaló. I són els paquets d'Amazon. Això està guai. Això també fa veïnat, veus? També és bonico. En una segona part hem de parlar de per què els que venen al poble no entenen aquesta filosofia de vida. Que s'ho perden. És el que comentava la Caçabana. N'hi ha que s'agarra. N'hi ha que el s'agrà i s'acople.
No, i també gent que ve a viure a la ràdio, però després acaba com va ser una casa en el poble. D'això en via marxant ara és molt comú amb gent que ja té certa dada. Sí, ja sí. Quan se fa el mateix...