Dediquem la sintonia de WI a Sonia Rodrigo.
Una sintonia que ens introdueix en este moment de tertulla, diguem, de conversa amb les nostres xerradores favorites, amb Vanessa Barahona. Bon dia, Vanessa, què tal? Bon dia. Amb Amparo, guardiola l'Amparo, què tal? Hola, bon dia. Ai, que bé que vos sentiu i tot, González. Hola, què tal? Ara sí que vaig a full, ara sí que vaig a full. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I està fresqueta, eh? I això m'ha inspirat pel tema d'avui. Això i els supermercats, que ja fa més i mig que tenen la taula exposada de totes les cosetes de Nadal. Jo sé que Amparo patixen aquestes coses. No, no patix. Jo volia preguntar-vos... Té memòria gustativa. Sí, sí.
Tancar el sol i machina. Jo volia preguntar-vos, en les reunions nadalenques, aquestes reunions que fem amb la família, amb els amics, per a venenar, per a dinar, per a sopar i tot això, després ve la sobretaula i és quan ja no pots més, te trauen l'extra. Llavors, ells extres, anem a parlar d'ells extres. Quins són els vostres favorits? De torrons, sou de torrons, per exemple? No. De algun torron especial, el de Gijona, el d'Alacato, que no sé mai quin és el dur i el blanc, però el blanc és...
El de Gijona és el moi i l'alacant el dur. A mi m'agraeix. A mi m'agraeix. No li fiques ascos res. Sobretot el de yema. A mi el de yema també. Yo soy del de yema i el de Gijona. Pero el de yema m'agra molt. El de yema tostada. Sí, sí, sí. Y el de chocolate en armela. Ese no. Ese me da igual. A mi sí.
A més a tu ningú? A veure, m'agrada el moll i el dur. El tradicional. És normal, però no... O sea, m'agrada, però no ne minxe... Habitualment. És que ni ne compre. Ja. No. Quina llàstima, no? Si no és que vaig fer algun flan de torró o alguna cosa dices, no ne compre. O alguna panacota. Jo el flan de torró o la panacota que jo faig quan me sobra.
que se passe de fecha perquè no ne compro ni torrons ni res no sobra mai és que tinc el meu hambre això és un iepolo de mucho cuidado sempre que pases en casa no ne menjen perquè no ne compre
Per que el goto també li venen bé tots Però no mos fa ninguna falta Una manera de amargar-se la Navidad Laia sempre demana de estos moders de ara Algunos de estos queixer no De chocolate o de pistacho, de pitufo Però després et minxa Ella és un pares dos
Ai, pues entonces sí, pobrets. Claro. Alguno cau, no? Claro. I el pan de viana i les coses, com se diu això? El pan de viana? És que n'hi ha mil coses. Claro, perquè no només estan els torrons. No, n'hi ha molt de dolç. Com se diu l'altre? Però què vols? Ixa que és com un biscuit molt... Això és un panetone. Ai, això és molt bon.
Ui, a mi no m'acaba a mi. A mi sí. Se me fa bola. A mi no se me fa xerrar. Pots un gote de llet i suques. Però com a mi no m'agrada sucar, se me fa bola. És molt delicada, eh? Els polvorons sí que m'agraden, eh? Els polvorons sí que els compré. Veus?
Mírala, eh, que sí que li agraden, sí que li agraden. A Pajara. A Pajara. A Pajara. A Pajara. A Pajara. No padeis uno pa' mí. Pobre me. Ahora vais a mincharmelos, perquè si no, no tinc res. A Pajara. A mi m'agobien, espolvorons. A mi no. A mi no, me dona igual, espolvorons. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A mi no. A
Faragoza. Faragoza en la ZA ya está fuera tot. Sí, sí, sí. No, no, no. Lo que entra no sale. Ahí. A mí hayan unos que les digo enroscos de vino que me agraden molt. ¡Ay, eso sí está muy gol!
Joanyol me hinchaba. Allà por los años. En primer me hinchaba. Toches que m'agradaven. El rostro de Vic sempre se queda ahí. Animalet. No, los del limón, los de no sé qué. Iso anaba d'isalos. I quan ja no quedaba en fea. Pero nos tiraba. Pero primer me hinchaba. Toches que m'agradaven. Ay, això és un plaer. I dule boletes de coco. Ay, és que bones.
Esteu descifrant, esteu dient, i és la cistella que fica la meva sogra durant tots els Nadals. Sí, sí, és el meu exemple. Vamos, disfrutaríeu, perquè allà tindríeu pa triar. La meva sogra té una cistella, des de taula, que és relativament prou gran. Per la casa que és prou gran, perquè n'hi són dos, però com anà anem i venim tots, la meva sogra, ben gran. Per ser, mos estàs escoltant, eh? Aquell ho té de tot.
Tot el que esteu diguent, de moment, està dins de la cistella de l'avena basilera. Però us passa que des del dia 24, des del dia 6, la bandeja és la mateixa? No s'acaba mai. Però perquè se reompli. Ah, bueno. Amparín, reompli, segura. Amparín, reompli. Però també tinc que dir-vos que n'hi ha algunes cosetes que desapareixen abans que altres. El polvoron sempre se van quedant un poc més allà. Primer t'agrada i després no. Sí, sí, sí.
Jo no, jo no tinc bandeja. La meva sogra el dia de nou, sí que la bandeja amb pasticis de moniato, un poc de polvorèix i tal. Però nosaltres el dia de Nadal no traguem ni idols. Ja no dona, no? No, tampoc és que se peguin una farta, però no som ningú d'idols. Com a molts, si faig jo alguna coca o alguna cosa d'aixes i ja està. Però dolç i xina de típic, no.
Perquè després, el que ara jo penso que ja no se compra... Nosaltres en casa compravem torrons, o sigui, pastilles de torron. A més, anem a Galiana, València, torrons de lo bueno, lo mejor, però bueno. Però és que ara se compren també paquetes d'aixos que venen... Sortidos.
Sortidos, que lleven els torrones. Trosses xicotets. Sí, trosses xicotets cada un en paquetaeta. Però això se fa perquè la gent no el minxa. No destapes la pastilla i si la agarres és minxaeta i la de més estan tancaetes. I no se fa malo. Està bé això. Sí, no està mal. La veritat és que si nosaltres pa Nadal comprem per dir que comprem alguna cosa i a les dies siguen tornaixer i al dia siguen tornaixer i al dia siguen tornaixer. Perquè, clara,
Això de que te facen una cestella ja... No, no me l'han fet mai. O una caixa de Nadal, això ja... Això en caixa estil·la. Ja en compraré una. És jubilat. I les fan molt guapes, eh? És jubilat. Però com jo no en tinc. Ai, Mari. No sóc jubilat. No tinc caixa.
Però la teua germana no vol caixa. No vol apuntar-se als jubilats. No sé si és d'apuntar o què, no me'n recordo al final com queda. Tu apunta-la. És per la caixa molt guapa, eh? És molt millor la caixa del que paguen, eh? El meu home va molt contenta per la caixa. S'apunta, aposta. Diu, com no vaig apuntar per els jubilats. I s'apunta perquè també estic jubilat. Bé.
i la caixa és una alegria quan vei, avore, avore, que du, que du, si que no s'obri, avore, que... i vei molt bé, molt bé. Mola apañà, molt apañà la caixa. Jo vull tornar un poquet arrere en el que estàveu diguent, i és que jo soc dels que guarda el torró que sobra, dic, va, este el guarde i farem alguna tarteta, alguna coseta. Allí està el torró encara.
I això que la meva dona és dolceta, eh? Que ella li agrada el dolç, però, vamos, però allí està el... Per tant, a mi... A veure si és que no el veu. No, no, sí que se veu. El tinc ahí ordenat. Al fondo, a mano derecha. No tindrà temps de parar-se a tallar-los. Saps? Com el bàter. Igual és que va tan ràpida que no arriba a veure-ho. Tallar-lo i li el dús. Així no sí. No, no, així no, des de luego que sí. Així no s'ha de parar d'arribar-lo. Però jo ho deixe... No mengem frutat-ho pel a l'aivora. Però jo ho deixe la il·lusió de fer algun dia un pastís, de fer... I no m'arriba. Ah...
La panacota de Torro està molt bona. En una xicoteta té prou. És contundente. És molt. És que no n'hacen mai. Són xupitós, que dic jo. Però està bo. Diuen les pastilles demoniades? O sigui, ja anem als fons, a totes la vida. I de cabellos d'angels. De això gasteu o tampoc? A mi no m'agrada. Jo, quan caiga d'armela...
i braços de chitano. Comcaiga d'Armela, me pots explicar això què és? Això que és un mondonguillo. Ah, una mantecaeta. No, és un mondonguillo. És un comcaiga. És comcaiga, no arriba a ser ni un buñol. Les mantecaetes a mi no me doneu. És lo que va a la ñaula baix i la sucaiga. Sí, és un comcaiga. Sabia que seria comcaiga, perdó. Jo tampoc ho havia escoltat.
No, no, compre, compre. Ma mare fa. Sí, la moga sogra ne fa i li es molt bon, sí, senyora. La moga sogra també anava i venia a carregar una caixa de rosegones, de pasteta i d'amun portavell, l'armela, de tot, de tot, de tot, de tot. No mare no. El chelo no l'embolia, no feia. En casa sempre han duc un mantecaetes, con caiga,
Jo les mantecaetes dic que no me les doneu perquè vos quedeu sense. Bueno, eh, també. I després rolleixan carats, no? I el rolleixan carats, no? I el rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats. El rolleixan carats
No ho menja res. No ho disfruta, eh? Però ho disfruta d'altra manera. Però ho ha disfrutat en el seu dia. Un recuerdo, sí. Jo me fiqui davant de la bandeja i dic, ay, minxeu, minxeu. Que hi hagi el tipo, minxeu, li pega un mos i se me queda mirant-los. Que està bo, eh? Que presió. A mi me ho ha fet, a mi me ho ha fet. Bueno, ma, pues pega un altre mos, no vole? Jo me li dic, mamà, home, home, home. Però els cago en tots, tio, ahí, mirant-los.
Per ser, jo vull portar bombonets. Bombon cero, azúcar. Añadidos. Espere que t'agrade i si pots menjar i si no, pa la mosa hora. Jo he comprat un animalat que no vos agradarà, que és de pistacho. Chocolate amb pistacho. Això és novetat. És com estorrons raros. Però per què tenen tan estorrons...