Arriba't el moment. Ai, que trobem a faltar a les nostres xiques, que la semana pasada no van poder parlar amb elles. Però avui sí. Avui estàvem a nosaltres. Gemma, bon dia de nou. Hola, que di que tenim xarret a acumular. Sí, va faltar, González, buenas. Hola, Vanessa. Buenas. Ampi, hola. Ampi, Ampi.
Sí. Ya está arribant. Déjale el micro abierto, que esto postulará lo mejor del programa. Atención. Un momento. Está arribant, está arribant. Va a correr, ¿quién? ¡Ay, ya! ¡Cara de sorpresa de Amparo! Ahora me os explicará, pero qué cara de sorpresa. Se os podéis imaginar, pero... Sí, señor. Hola, Ampis.
Hola, buen día. ¿Cómo estem? Molt bé. Chica, ¿qué busques per baix? Escables. Escables, que me saben enganchar escables. Que me toca siempre el puesto de escables. Escables, sí, vaya que sí. La verdad que sí. El endó y el enchufe.
Bueno, pues sabes que ara és sorpresa per què, Amparo? Perquè és Nadal. Hi ha un naixement, sí. Ja estem en Nadal. Sí, estava. Sí, estava, sí. Sí, estava, sí. Però jo entria per aigua i estava, estava. Ah, té, no tens un retolor marronet per pintar això. Que ni un pelo molt.
Tien en compte que aquella casa té molts anys. Nació en un pesebre. El pesebre no sempre estava perfecte. El pesebre a palos. Però això és imaginarte com les pel·licules de Ron Flynn en la edad mitja. És com unico i brillante. Però era de veres, no. Era tot el contrari. És pronta bruta. Com m'agrada que digues lo de les pel·licules de Ron Flynn. A la primera sessió de la meva infància. A la primera sessió de la meva infància. A la primera sessió. A això te delata.
Si no... Perquè jo li dic a la mòfia i això i em diu, eh? És que ara ja no em fiquen. I si les fan, no les mirem. Però jo sí. Però la gent jove no. Doncs ets que estiguen al mòbil. Que són molt xules. Jo sempre dic a la mòfia quan dic, però per què veieu pel·lícules de color gris? De color gris. A casa són moralls.
Perquè la tele és pitufilant i es fa un any per almenys. Llavors, el blanc i negre és morat. Mira, doncs està molt bé. Està chulo. Parreixos, una tele. Escolteu una cosa. El tema de avui, que comencem un cicle de tres programes sobre el Nadal, avui és Nadal i menjar. I comença...
per els dinars o sopars d'empresa. Anem a parlar d'això. Ah, parlem, parlem. Jo volia preguntar-vos cosetes, per exemple. Què penseu? Els dinars d'empresa han d'estar pagats per l'empresa? Han d'anar a l'escola dels treballadors? Un poquet uns i un poquet els altres? Mira, per exemple. Jo penso que ja que t'obliguen a anar a un lloc, però menys que te'l paguen. Home, i tant que sí. No, perquè si te'l pagues tu, vas en vols. Vols dir una empresa que et fa un dinar de Nadal i no te'l pagues en cert, escutre?
A vore, sempre no. No queda bé. Te conviden, te conviden. I si no, no convideu. Ja que vos poseu jefes, poseu vos bé. Pero sobretot això, el món que te obliguen anar a un puesto que el mío no t'agrada, el món pàgate el dinar. Si te paguen, tú sabes lo contenta que vas. Qué feliz, qué feliz. I tot vues bonico. És casi val la pena que te conviden anar al McDonald's.
Però que te'l paguen. Però pagat, exacte. I si no vols, xico, un pernilet. Que t'eixirà més a compte. Preferis que el pernilet. Jo també. Hi ha pernilets que no són molt allà de diners, però és un pernil. I també està bé. És un pernil. Tu saps la contenta que te'n vas en la caixa perquè a casa... Perfecte. Que siga paleta. Que siga paleta. Que siga paleta. Si no t'estudis no passa res, vull dir. Idiota.
Alex, che. Qué tonto estás. A mí m'agrada més quan te donen la caixa o el pernil que el dinar. A mí també. Yo si he de triar preferís con Aguinaldo. Ay, a mí no me eix mai bé. ¿Pero per què triar? Perquè no un dinar paga per la empresa i damunt un detallet. Home. ¿Por qué? Que menos. Cuando arriba el café la caixa o el pernil. Si te paguen el dinar te donen una tarcheta postal y punto. ¿Sabes lo que pasa? Yo qué sé. Astireu.
Al final diuen, pues mira, sabeu lo que vos dir? Que ni pari coca I te quedes aixina Lo que m'agradaria dels dinars de Nadal és que canviarem el lloc Per què? No, perquè si te duus ben els companys no hi ha cap problema Si te duus mal, és un problema Qui te toca al costat en un dinar d'una empresa que potser no coneixes a tots o no tens molt de feeling, molt de problema Però per això se'n fa? Però tu hi ha gent en el nostre cas, que pese a nostres rifirrafes esten guai
Molaria que no en som molts i per almenys en la taula podem parlar Digues que estem ací ara mateix, per exemple No, però atent-me Tu imagina que en més de ser-ne 5 o 6 Així farem treballant 12 I que el departament quedarà Doncs xica, el de la punta no serà l'altra punta
Però són taules redones i tot se senten. Si ho arregleu aixina... No n'hi ha problema. Nosaltres quan demanen eines de l'Ajuntament, normalment se senten per sectors. La limpieza se senten, la limpieza administratiu se n'administratiu. I si no... A veure, i si sobra... Per què? No, no, jo no vull canviar. A veure, a mi una vega... Para un pregonet, eh, Caixabana. No digues coses que jo no dic.
Una vegada ens sentarem en els informàtics, perquè eren poquetes i ells també. Però els informàtics són tots en ulleres, no? Jo també en dic. Jo que parlo en un informàtic. Molt amables. Ficaven vi, que eren vi, no ens mesuraven, tot molt amables. Massa cordial.
Però jo n'estos chics, que pare! Home, pues... Cero si uno. Pues que esta llave que inventaron una granera que a Nara te la te la veu. A grana que irá con ella y a la granera tec, tec, tec. En Alexa. Pero no os lo matéis, que tú te sientes en el teu sector. Que coneixes. Con los compañers de trabajo. Ay, ojito a la que no va.
Perquè la creua, hombre... Això no ha ficat a caldo. A veure, en el sopar encara se respeten. Ah, sí? En les copes, oi? En les copes. Ahí tan gracioses a més no poder. Diuen lo que toquen, lo que no toquen, lo que pensen, lo que no pensen...
Salseo. A l'endemà, a l'endemà, és quan ven els punyals. I plorar. I jo he dit això? Reina, si estaves amb tu... Ho has dit, ho has dit. I ara quan hi ha gravacions, encara més. Ara és més perillós. I prohibiríeu els mòbils en els sopars de Nadal? Sí. A mi me dona igual. A mi, sincerament, me dona igual. No. Jo espere que la Casabana, en el dinar de Nadal, s'amaga el teléfono mòbil. No. Espere.
Te faré fotos de tots els racons El tindran a la taula de tots els racons El bo que tens és que no perds comba Que tinguis el telèfon o no, eres capaç de fer tot i no estar xerrant, mirant, contestant i no sé què
Però hi ha gent que s'amaga. Però dona ràbia. Hi ha gent que el mire, se queda amagat i se desconnecta. A mi no me molesten. Qui vol desconnectar-se, se desconnecte. Pítol Padell. Una nit o un migdia que ets pa compartir amb els companys de treball i això, posar-te a mirar el telèfon. Si vol mirar el telèfon és perquè no li interessa el que he de dir jo. No vagis al dinaricent. És un dinar de fraternitat. I altra cosa que instal·laria és una caminata després del dinar. Això és precis.
Què passa? Què passa? Te vas a morir? Per fer una camíneta per el poble? No, que no. No me do la gana. Una farta de por. Per què n'ha que fartar? A les 4 del matí vos que… No, no, dinar, dinar. Jo estic parant el dinar. Si fos a sopar no, per favor. Per què n'ha que fartar? No val la pena fartar, pa què? Ah, me'n els quedaré amb estaula. No, però pots menjar coses que a lo millor que de normal no menjes, però no fa falta fartar. Tu en total de no caminar menjaries menys.
No. Jo l'únic que vull que és menjar i no caminar. Està tratant de convencer-me de jo, tio. No caminar. Però ho di per xerrar. I a caminaràs un altre dia. Ai, esteu negacionistes total, eh? Vaig a apuntar-vos a la... Penseu que la terra es patirà.
Ja caminaràs demà. ¿Preferiu dinar de empresa o sopar de empresa? Jo dinar. Pues jo he arribat a un punt de que dinar. Sí? Sí, sí. Jo dinar. Uy, madre m'ha guanyat. El roflín i els dinars, madre m'ha encantat. Com estàs de major, eh? Estivella. Però jo dinar, dinar, sí. Estivella està un poble molt chulo. Sí, està bé. Sí, està bé. Sí, està bé. És que el sopar ja te costa. El sopar ja diu que perea.
Sí, i dius, ay, tan tard, després, ay, tinc son. Tu saps que bé, encara que n'és que a tardeo les 10 estàs en casa. Sí. T'ho donar temps de ficar-te el pijama per una pel·lí. La veritat és que pots allargar més tranquil·litat. Jo també estic d'acord en això. I si no, te'n vas a sopar, si vols. A mi m'agrada més el dinar. Sí, està millor. Espereu-se que mire la Gemma, voler que opine el tardeo. Gemma està posant caretes. No, no, no. Pensa que si me'n vas a dinar i se'n allarga, me perc el venenar.
La mare que la paró. No sé si prefereix o par. Igual tens un resoponet ahí. No, a mi me dono igual. A mi me dono igual, si voleu quedar pa desdichunar. A mi me va bé tot. A mi me dono igual. Podríem ver un non-stop 24 hores, 5 comidas. Que tard, que tard, chica, quan te aburrisques o quan te infartes vas, ja està, no passa res.
No n'hi ha problema. Me mola a qualsevol moment. Molt bé. Carme o peix, no? Jo volia fer les conclusions. Al final, en una cosa d'estes, què considero que és el més important? La camaraderia, vull dir, l'estar en els companys i tot això, que el menjar sigui un menjar bé...
que quede bé l'empresa en el que t'ofereix, perquè estem donant per fet que ho paga ella. Si ho paga l'empresa, el que et traguen va entrevistar. Perquè no, damunt vas a renegar. I se trata un poc d'enjuntar-te amb la gent que potser no ho veus tots els dies. Que coneixes però no ho veus tots els dies. Se trata d'enjuntar-se un poc.
Jo vull anar pel salseo de després. El què? Pel salseo de després. Per què salseo? Perquè m'han dit que hi ha salseo després. Després de dinars, sempre. O de sopar. Sempre. Perquè ja has begut vi i ja vas xispar. Quan entres vas molt seria. Però a meitat dinar ja vas solta en la llengua.
I al final és... I si tu eres la que no veus, que és el que és el teu cas, és quan te ho passes bé. Perquè estàs així. Hi ha un moment que... Perquè entonces dius... Mira, mira que hi de I+, D. O mira que hi d'administració. Però al revés, jo et patiria. Si... No ho sé, no ho sé.
A veure, hi una altra cosa. Quan se va de sopar, no és precis anar de Nochevieja en tot el que tens en casa. No. Arregla-ets bé. No fa falta portar una primera vegada.