Title:

Experiències i anècdotes d'un taxista a Barcelona

## El taxi com a confessonari de la ciutat En aquesta edició d'**Entrevistes** a **Roda de Berà Ràdio**, conversem amb el **José Manuel Martínez** sobre la seva llarga trajectòria professional recorrent els carrers de Barcelona al volant d'un taxi i, posteriorment, d'un camió. L'entrevista ofereix una visió retrospectiva i personal sobre la professió i la transformació de la capital catalana. ### Una vida al volant El José Manuel va començar com a taxista per necessitat, després de patir una lesió d'esquena que el va obligar a deixar la seva feina anterior. Tot i que va ser el seu propi cap, recorda la professió amb certa amargor per la percepció social de l'època: * **Manca de prestigi**: Explica que ser taxista no estava ben vist i que sovint sentia un "menyspreu total" per part de la societat. * **Inseguretat**: Destaca que el gremi de taxistes i el de farmacèutics eren els que patien més perill en una Barcelona que percebia com a insegura. * **Jornades esgotadores**: Les xerrades revelen feines de **12 a 14 hores diàries** per poder tirar endavant. ### El taxi com a espai psicològic Un dels aspectes més curiosos de l'entrevista és la definició que fa del vehicle com un espai d'escolta: > "El taxi era el confessonari dels clients; hi havia gent que t'explicava tota la seva vida, interior i exterior." El José Manuel exercia sovint de *psicòleg improvisat*, escoltant drames personals i infidelitats, limitant-se a "posar l'orella" i donar la raó als passatgers per cortesia professional. ### La transició al camió i la jubilació Tot i les experiències viscudes, el convidat confessa que, si pogués tornar enrere, **no repetiria com a taxista**. Prefereix de lluny la seva etapa final com a **camioner** fent la ruta entre *Marsella* i *Casablanca*, on sentia una llibertat i un respecte que el taxi no li va proporcionar mai.

['Roda de Berà Ràdio', 'Entrevistes', 'Taxi', 'Barcelona', 'Història local', 'Camió']