logo

A Mig Matí - Entrevistes


Transcribed podcasts: 24
Time transcribed: 6h 51m 23s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Parlem amb el José Manuel Martínez sobre les seves experiències com a taxista a Barcelona. Bon dia. Bon dia. Quan va començar a treballar vostè de taxista a Barcelona? Pues quitando 26 años que he hecho después, muy joven. Quants anys tenies, se'n recorda? No sé, 30, más cerca de 30. Per què va escollir aquesta feina?
Porque había sido de Guiseire y me había hecho daño a la espalda. Y entonces cogí esto que era más leve. Recorda el seu primer dia com a taxista? No.
I el taxi era seu o treballava per algú altre? Era meu. Com recorda Barcelona en l'època que vostè va començar a treballar-hi? Bé. Quins eren els barris que vostè anava més sovint? Esto depende del cliente, porque un día te lleva al norte, después al sur viene el otro. Cada uno te lleva a un sitio. Hi havia alguna zona que li agradava especialment o que li agradés més de conduir per aquella zona? Bueno, sí, el centro, centro.
Tot i això hi hauria d'haver molt més trànsit que en altres llocs. Sí, però a pesar d'això era com més segur. És que hi havia molta inseguritat a Barcelona. I sobretot per a nosaltres, per al gremi de tàxis i farmàcias, era el peor que hi havia.
Recorda haver viscut alguna situació de por o de tensió? No, no. El miedo lo tenía dentro. Havia notat al llarg d'aquest temps que va treballar molts canvis en la ciutat de Barcelona?
No, no, no. Va créixer molt, va notar més gent, més trànsit? Sí, sí, molt. I moltes d'estrangeros, sí. Quin tipus de gent portava més sovint? Com eren? Diferent. Era molt diferent tota la gent que subia. I recorda algun passatger curiós o especial?
Pues no sé. O algun famós? Alguns famós, sí. Había llevado famosos. En este momento no me acuerdo. Bueno, ya fa molts anys, ¿no?, d'això? Sí, y tanto. Es que después del taxi hice de camionero. Hice tres años y ya me jubilé. Y de eso hacía tiempos.
I què li agradava més, portar el taxi o el camió? El camió. Per què? Perquè el taxi era... Taxista tenia que ser, és a dir, un desprecio total. No estava ben vist ser taxista? No.
No, no. Había mucha gente que te odiaba. ¿Por qué? No lo sé, pero... ¿Y recuerda alguna historia divertida o sorprenent amb algún client? El taxi era el confesionario de los clientes. Había clientes que te explicaban su vida...
interior, exterior, el que les passava, de tot. Vostè feia una mica de psicòleg? Puede que sí.
I alguna vegada va ajudar algú en alguna situació complicada? Había ayudado, bueno, por ejemplo, se habían dejado una bolsa dentro de un bolso dentro del taxi y bueno, pues eso lo había llevado a objetos perdidos y me habían devuelto 300 pesetas en aquellos tiempos, sí. Deixava propina a la gent?
Veia que sí, veia que no. I com era una jornada normal de feina per vostè? Pues de muchas horas, de 12-14 horas. ¿Recorda l'horari que feia?
De las ocho de la mañana a las trece o catorce horas. Trece o catorce. Què era el més dur de la seva feina? Pues gente que había sin educación. Decías que he prohibido fumar, por ejemplo, y te decían que no, que el taxi era suyo. Me han llegado a decir, el taxi es mío mientras lo ocupe. Digo, pues el taxi lo he pagado yo.
Por lo tanto, si te va bien, te bajas y coges otro. I què era el millor de ser taxista? Lo mejor. Quizás la libertad que tenías de horario. Hacías el horario que querías. I quan hi havia molt de trànsit o dies que hi havia més complicació, com ho afrontava vostè això?
Pues mira, muy fácil. Has cogido el carril que anda menos. Te cambiabas de carril y entonces te decía, claro, cuando has visto que el otro no anda, te has cambiado. O sea, la culpa de todo siempre era tuya. Creu que al taxi li va permetre conèixer millor la gent i la ciutat? Sí, sí, sí. I tanto. I quin racó de Barcelona li porta més records? Més records, pues... General...
Todo, todo Barcelona. Què li ha portat aquesta feina a la seva vida? Pues experiencia de todo, experiencias. I si tornés enrere, tornaria a ser taxista? Si podia, no. I què li agradaria haver fet?
Pues mira, he hecho de camionero que he hecho de Marsella a Casablanca. Lo he hecho tres años hasta que me jubilé y nadie me mandaba, bueno, me mandaba un encargado que tenía en Marsella.
Pero siempre me decía, si puedes, a ver si llegas a tal hora. A ver si llegas pronto. Si puedes. Nunca tienes que llegar. Y esto lo encontraba yo como muy favorable. I què li diria a algú jove que es volgués dedicar a ser taxista, per exemple? Bueno, pues que es una feina. Que hay que hacerla. Si no tienes otra cosa, pues lo haces.
tampoc no és que te vaya tan mal. Hi ha alguna història que recordi que sempre li agradi explicar? Bueno, pues explicarme, por ejemplo, que le ha engañado su mujer, hombres, que te explicaban
Eso, y bueno, a mí qué me importa, pero lo escuchaba, lo que hacía era poner la oreja y a todo lo que decían, pues decirles que sí y que tal. Muy bien, José Manuel, dos gracias. Era el confesionario de los clientes.