This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquest dissabte Roda de Barà viurà una jornada molt especial amb la celebració de la primera mostra de la taronja de Roda de Barà i producte de proximitat. Una iniciativa impulsada per l'associació Camí del Rec. Avui en parlem, ho fem amb el president de l'associació, Josep Mestre, i també ens acompanya a titular on som membre d'aquesta entitat. Ho fem per conèixer quan i per què va néixer l'entitat, quins objectius persegueix i tots els detalls d'aquesta primera mostra. Molt benvinguts, bon dia, com esteu?
Bon dia, molt bé. Hola, bon dia. Doncs expliqueu-nos en primer lloc com i quan va néixer l'associació Camí del Rec. Doncs bé, primer agrair-vos el fet de convidar-nos a poder presentar a la fira. Doncs sí, l'associació Camí del Rec diguéssim que neix a l'estiu del 2024,
quan una colla de propietaris d'horts situats a el que és el Camí del Rec, el Camí del Rec és un camí situat a la falda de la muntanya del Cocorú i de la muntanya dels Molins més exactament,
Aleshores, aquests propietaris, en un context de l'any 2024 molt diferent d'aquest any, un context de sequera, una sequera que ja feia diversos anys que durava, doncs se'ns va modificar les condicions que teníem d'accés a l'aigua per poder regar els nostres horts.
Sí que és veritat que, com repeteixo, en un context de sequera i es va intentar arribar a algun tipus d'acord amb l'Ajuntament i amb aquesta finalitat de poder fer val dels nostres drets, però assumint també on estàvem, doncs es va crear aquesta associació amb aquest objectiu. Per tant, el context que es va crear podem dir que va néixer per sort o per desgràcia de la sequera.
Bé, més per desgràcia, sobretot. Sí, en principi, aquests horts històricament tenien uns drets d'aigua, eren uns drets que exactament eren els sobrans que existien del que és l'aquífer, el naixement de l'aigua al camí de Cal Llorenç, el manantial de Cal Llorenç.
Aleshores, un cop abastida la població, els sobrans d'aigua que quedaven, històricament eren aprofitats aquests horts i aquesta aigua que encara anava sobrant, que hi havia aigua de sobres, en el moment que n'hi havia, acabava...
el que eren uns rentadors públics situats on hi ha avui un petit pàrquing a la part baixa d'aquí dels Horts, on hi ha unes fonts, ara actualment hi ha unes fonts, hi havia hagut uns rentadors,
I amb aquesta aigua, a mesura que van anar a passar els anys, es va anar gestionant de manera diferent, es va eliminar els rentadors, es va eliminar part del rec públic, i aleshores es va anar quedant només a una part superior, fins que finalment,
2023-2024 s'opta per canviar el model i obligar, en certa manera, a una connexió a la xarxa de vestiment d'aigua general i regar amb aquesta aigua amb els costos i amb els problemes que suposen, no? De tenir que dependre d'un vestiment d'aigua en lloc de l'aigua que hi havia abans, diguéssim, pública.
Una situació irreversible o no? Bé, la nostra intenció és revertir totalment aquesta situació i poder arribar a tenir a l'espai un model d'aigua semblant al que històricament havia existit.
Estem a la predisposició de l'Ajuntament, doncs parlar d'aquest tema sempre ha existit i s'han fet petites passes, però nosaltres, doncs bé, la nostra intenció és poder arribar a això, a que es vegi l'espai amb l'aigua pel rec, igual que tots els nostres pares i avis van poder veure. Quantes persones formeu part de l'associació actualment?
Actualment som entre 15 i 20 socis, diria exactament, molta gent simpatitzant, sobretot això, gent propietaris o llogueters o gent que ha tingut algun tipus de relació amb aquella zona.
en aquest espai, som els que formem part de l'associació actualment. Tot i que és benvingut tothom perquè la intenció és obrir l'espai al poble, obrir l'espai a tothom qui vulgui disfrutar i veure...
com es pot fer l'activitat en un hort i la intenció és donar a conèixer i que tothom ho pugui veure. Quins diríeu que són els principals objectius de l'associació? Bé, una mica el naixement va ser la raó de néixer l'associació, va ser aquesta, però...
Des d'un principi vam veure que se li havia de donar més sentit, no solament l'interès de l'aigua, sinó preservar tot aquest espai, que són els horts històrics, que durant moltes generacions el poble de Roda s'alimentava d'aquests horts. Hi havia aigua i és un pulmó obert que té el poble al costat
i amb les situacions actuals el que pot passar és que amb els anys cada cop hi hagi més abandon i l'abandon porta que el bosc s'exomengi, tens un bosc al costat del poble que hi ha incendis, hi ha... I clar, nosaltres creiem que és un espai que s'ha de protegir i s'ha de fomentar que la gent continuï treballant aquests horts, no? I si no, la pròpia família, doncs que...
que els puguin deixar perquè... Hi hagi relleu. Hi hagi vida, no? I aquest és un dels objectius principals que volem fomentar, no? I amb l'Ajuntament també hem parlat que ells tenen la idea de fer una part d'aquests horts, de fer uns horts públics, com tenen molts municipis, el que es diuen horts urbans, que gent jubilada pot accedir a un espai per un...
m'ho dic preu, i poden tindre una mica de vida activa, de treballar una mica a la terra, de produir-se aliments, que creiem que també això és important, dintre del que es parla avui en dia de la sobirania alimentària, que la gent es pugui fer el seu propi aliment, i a més fa exercici, gent que es jubila, que tota la vida han tingut una feina...
de treball física, doncs, quan es jubilen, de cop i volta, deixar de treballar, doncs, a vegades és bo, doncs, que continuïn, i l'hort és una cosa que aporta molt, no? En el vostre cas, des de quan treballeu l'hort? És per tradició familiar?
Sí, bàsicament sí. De fet, el Tito sí que té l'activitat quasi que és la seva activitat. La resta de la gent és una activitat secundària. De fet, un hort, com per definició, és això, és un espai sobretot dedicat a l'autoconsum, producció de vegetals, de verdures, de fruites, amb aquest objectiu de vestir famílies i amics.
Sí que és veritat que el Tito ha pogut treballar d'una manera molt més completa i generar una activitat.
Sí, jo personalment, amb la meva companya, la Raquel, hem muntat un projecte agroecològic de treballar amb totes les terres de la meva família, de Cal Figueres, i intentem guanyar-nos la vida preservant tots aquests espais i donant-los vida i fent petits productes, altres de cultivar la taronga, fent morta...
i donem vida i sentida a tots aquests espais. Quin paper té el cultiu de la taronja aquí, a aquesta zona concreta de Camí del Rec? Quan vam intentar buscar a veure quin tret ens podia definir l'espai una mica, va ser molt interessant el tema del taronger. De fet,
ja tarongers a petites parcel·les de tot el camí dels Horts, i després també a fora aquest camí dels Horts, el terme de roda també n'hi ha, i clar, té la particularitat que quasi és la zona més al nord de Catalunya, o inclús de la península ibèrica,
on hi ha tarongers, més al nord de Roda, no tenim coneixement de plantacions, que aquí a Roda tampoc són grans plantacions, però sí que és una mica això el tret que ens identifica. A Roda, doncs, aquests tarongers disfruten d'aquest clima que tenim a Roda, és un clima mediterrani, però protegits, diguéssim, de...
del vent de mestral, amb la suavització de les temperatures que donen estar tan a prop del mar, i això ha permès que aquí, juntament amb la disponibilitat d'aigua que històricament hi havia hagut a tots aquests horts, poder establir un cultiu d'una aigua fruita, que té una demanda d'aigua important, poder establir aquest cultiu del taronger. I és una mica això, el tret que ens caracteritza.
Sí, també antigament a Quirroda hi havia hagut molt de llimoner. Tots aquests espais horts abandonats que ara mateix hi ha sota d'aquest nou institut que s'ha construït fa uns anys, tot allò eren camps de llimoners i es feia molta llimon a Quirroda, però moltíssima. No sé ara del nom...
De quina casa era? Del gasó. I els os del gasó. Es feia molta llimona. No ho podem comparar ni amb les Terres de l'Ebre ni amb el País Valencià, perquè no té res a veure, perquè és molt petitó, però sempre hem cregut que és prou important. I, a més, no solament que és important, és que quan la gent de...
de fora a vegades porta estaronges amb una calçotada i diu, hòstia, quines estaronges més bones. Que tenen gust de taronja, no? I diu, hòstia, però el microclima d'aquí Roda dona, i aquestes varietats que tenim antigues aquí, doncs donen unes característiques que la gent, és molt apreciada per la gent la taronja, no? Quines varietats serien les que cultiveu?
Bueno, doncs em sembla que principalment hi ha la nave, la nabelina, són una mica les varietats que hi ha, però antigament aquí també es pot caracteritzar que encara diversos propietaris aquí a Roda, jo calculo que n'hi ha en C4 o 5, que hi ha un tipus de taronja que es diu la taronja imperial, se li diu, que és una taronja que és, jo sempre ho dic, que és escarosament dolça, no té gens d'acidesa,
Diuen que a principis de segle totes les taronges eren així i encara se'n conserven. A les zones productores de taronja, com que va molt per les modes de les varietats, s'arrenca i es planten de nou, aquí s'han conservat i aquesta taronja...
jo encara en tinc i en venem, i la demana, sobretot, gent que té problemes d'acidesa, que els diuen que no poden menjar taronges. I, bueno, hi ha molta gent, la gent gran encara se n'en recorda i coneix aquesta, però avui en dia la majoria de gent no sap que existeix aquest tipus de taronges.
Creieu que la pagesia local té futur a Roda de Barà? O què caldria per garantir el relleu generacional? Bé, jo que m'hi dedico i que a mi m'intento dedicar, doncs jo crec que és molt complicat Roda de Barà, doncs en partida que els anys 60-70 va doncs el fet de tindre costa i estar al costat de la platja, doncs
La gent va deixar el treball de la terra i es va dedicar més a muntar negocis de cara al turisme, a diferència dels pobles veïns, com poden ser bonastres o mans llorens. Però jo crec que és important que s'ha de preservar la gent que té terres, que segueix cultivant la terra, que serveix treballant les terres de la família,
per la memòria dels avis, dels padrins, de, hòstia, el pare sempre ho va tindre així, doncs, perquè, definitivament, és el paisatge de Roda. Si el municipi no tingués pagesos que treballin la terra, i totes les terres serien ermes, seria molt lleig.
i sent un poble turístic, la gent, hosta, també no solament és la platja, hosta, veure els garrofers, veure les oliveres, esporgades, els atmeiers ara florits, doncs és bonic, és una alegria per la vista i per l'esperit de les persones. Què diferencia la taronja de Roda de Verà d'altres que podem trobar en un supermercat que no sabem ni d'on procedeixen? Clar, com qualsevol fruita, qualsevol verdura, la proximitat i el poder disfrutar d'un...
d'un aliment acabat d'acollir, això és bàsic per el que són característiques organolèptiques, de sabor, d'olor. Una taronja acabada d'acollir no pot tenir mai el mateix gust que una taronja que porta setmanes tombant per càmeres, per tractors, per amagatzems...
Aleshores no és un tema de varietat, és un tema de la immediatesa. Igual que un enciam o una tomàquina d'un hort mai serà igual que aquella que podem trobar als supermercats. Sí, una taronja... Avui en dia la indústria agroalimentària, per poder vestir totes les línies dels supermercats, tenen uns processos de produir
i de recollir i d'emmagatzemar que no tenen res a veure amb els petits productors, no? Perquè, per exemple, les taronges, doncs, la majoria es collen al novembre, totalment verdes, es fiquen amb càmeres, i quan els diuen deman de sortir 5.000 quilos, els hi fiquen gasos, maduren,
i omplem les estanteries evidentment amb el gust d'això es nota jo tinc molta gent que em venen a buscar taronges i em diuen tenen gust de taronges et sorprèn com va sorgir la idea d'organitzar aquesta primera mostra de la taronja de Roda de Barà?
Bueno, ja des del primer moment... L'associativa que feia temps que anàveu rumiant. Sí, sobretot amb el Tito, és un tema que sempre havia estat damunt de la taula des del primer moment per intentar donar valor tant a la taronja com a l'espai, i com a aquest passat agricultor de Roda, que avui en dia sembla mentira, però sí, clar, aquí fa 50 anys la gent hi treballava molt.
I el Tito, bueno, doncs, sempre ho va... Clar, fa 50 anys, l'origen del poble de Roda, fa 60 anys, tothom vivia directament o indirectament de la terra. La poca gent que vivia a Roda vivia de la terra.
o eren autosuficients, però tots tenien el seu trosset, i el garrofer, que és l'altre gran arbre que representa molt Roda Barà, que és la superfície més gran a part del bosc, després, a casa, és terra de garrofer. Quins són els objectius d'aquesta primera mostra?
Bé, com tota primera cosa que es fa, l'intentar és provar, a veure com ens anirà, a veure si hi ha una acceptació, si tothom queda content, tant els productors de proximitat que ens visitaran com els productors de taronja d'aquí de Roda.
I intentar aprendre de la primera vegada, que serà molt important, aprendre de què ha anat bé, què podem millorar, de cara a això, que sigui una mostra que realment perdurim el temps, que cada any la puguem fer. Aquesta seria, diguéssim, l'objectiu que mateix tenim ara, no? Què hi trobaran, per tant, els visitants que vinguin aquest dissabte?
Bé, aviam, amb la mostra aquesta i la petita fira que hi haurà diferents petits projectes, elaboradors, una mica és donant valor als petits productors, elaboradors, que hi ha tota una xarxa de gent per tot el territori que vol continuar treballant la terra fent productes de qualitat,
I és important visibilitzar aquesta gent, aquests projectes, que sí que són... no es competeixen amb la gran indústria agroalimentària, però són projectes de vida. I ens trobarem des de, per exemple, jo amb el nostre projecte hi serem, amb els nostres taronges i elaborats que fem nosaltres, de marmelades i altres productes de... Quins productes serien?
Doncs jo faig moltes coses. Pots trobar des d'un chutney de taronja a una salsa picant de banero amb marmalada de taronja. Molt bé. Què més hi trobarem? Vindrà un projecte que es diu l'Econau, són una gent que estan fent farines de garrofa, aquí a l'Atmeia de Mar.
És un projecte molt interessant perquè estan donant-li valor a la garrofa, que és un fruit que, com he dit abans, és del producte més important que es produeix a Roda de Barà, la cooperativa agrícola de Roda. Principalment es talla al voltant del cultiu de la garrofa. Després hi haurà una gent que fa kombucha, també em portaran de taronja.
hi haurà un parell de projectes que fan vins, vins naturals, sense sulfits, d'aquí del territori. I després, bueno, hi ha gent de dos obradors compartits, que hi ha un que està aquí a Bràfim, i l'altre que és de... de Guardiola de Font Rubí, que són... que ajunten diferents petits elaboradors per produir els seus propis productes. Mhm.
I després també hi haurà alguns pagesos locals d'aquí de Roda, que hi ha l'hort del Papito, hi ha l'hort del Tomàs, que també estaran aquí. I una cosa que ens sap greu, pel tema de les dates que han muntat la fira i tot això, productors importants d'aquí de Roda, de taronja...
doncs ja no tenen taronja, ja l'han vengut tot, aquest any no hi ha hagut tanta taronja com altres anys, i ja diuen, ostres, aquest any això ho heu fet massa tard, no sé què, bueno. De tot s'ha pres, no? L'any vinent es tindrem en compte. Sí, és una cosa que ja els he dit, que ens tindrem que assentar tots per ficar la data, no? Ja ha previst que hi hagi algun tipus de degustació, es podran adquirir aquests productes?
Sí, a part que hi haurà els petits estants que la gent podrà comprar i degustar els productes que ofereixin, hi haurà una mica de música en viu, muntarem una mica també que es puguin provar diferents varietats, també el xoc que arribem tard és que tot el que són les varietats de mandarina, la temporada ja s'ha acabat,
Però sí que es podrà provar alguna mandarina, també hi ha la mandarina de pinyol, que ja tampoc a nivell comercial no es troba, i aquí a Roda encara hi ha vària gent que tenim aquest tipus de mandarina. Podrem provar la taronja imperial, gent que té problemes d'acidesa, doncs podrà, ostres, sapia que existeix aquesta taronja.
hi haurà un taller també hi ha el grup aquest d'agroterapia que hi ha aquí a Roda muntarà uns tallers per grans i nens al voltant de la taronja Déu-n'hi-do doncs tot el que hi ha previst Sí, en principi tenim muntat tot un programa tot condensat a un matí de dissabte que esperem això el més important no hem dit on es farà aquesta fira i l'horari
Sí, la fira, aquesta primera mostra de la taronja es farà aquest proper dissabte 28 de febrer, de 10 a 2, a l'espai que hi ha al carrer Tarragonès, a l'entrada de la roda. Està pensada per tots els públics, suposo. Sí, sí, i tant, i tant, tots els públics i tothom és benvingut, tingui l'interès que tingui. Doncs aquí trobarem els productors i podran provar, veure i...
En principi posarem una mica de música en viu i serà un acte senzill però amb ganes que tothom pugui veure què som i què podem ser.
A més de la mostra, també alguns restaurants de Roda de Baràs s'han sumat a aquesta iniciativa. A part de tot el tema del mercat o la mostra, vam veure que també era important fer participar o involucrar els restauradors, perquè la terra i els productes de la terra va lligat amb la restauració. Hi ha diversos...
restaurants i forns de roda que els va agradar la idea i durant
Hi ha algun que des d'avui, o sobretot dissabte i diumenge, doncs amb les seves cartes hi haurà plats postres amb taronja de roda. Alguns estan fet un menú degustació que tots els plats són com és aquí sota el casino Restobar, hi ha el restaurant El Racongra, el forn Caral també tindrà
i ha decorat la seva vitrina amb la taronja, el tulló del paper o de roda, el valuma portbarà,
el restaurant d'aquí de les Guatlles i el restaurant magicà que hi ha aquí també per aquí Barac, el Taquito Lindo. Per ara són aquest any, no hem pogut arribar amb altres, esperem que a les properes edicions hi hagi més gent que vulgui participar i que es faci una bola cada vegada més grossa i que pugui ser una fira d'hivern que pugui roda obrir el país.
Per tant, probablement es convertirà en una cita anual, no?, el calendari Rodenc? Això esperem, això esperem. La intenció és aquesta, la intenció és, una vegada començat, no deixar-ho, sinó, al contrari, millorar-ho, i que cada any, doncs, aprendre, com hem dit, de cada edició, aprendre què és el que ha anat bé, què és el que cal millorar, i tant i tant, la intenció serà que duri per molts anys. Quin missatge enviaríeu als veïns i veïnes perquè s'animin a venir?
Bé, doncs això, que esperem la seva assistència per poder mostrar el petit món de la taronja de roda i tots aquests productors amics amb aquests projectes interessants, de petit format, projectes que són molt vàlids i molt necessaris pel país i per la nostra societat.
Sí, bueno, necessitem una mica de la pagesia en general del país, i de tot arreu, necessita la societat al seu costat. No solament és un tema que els polítics han de solucionar els problemes, sinó que la societat ha de tenir consciència i valorar la gent que treballa a la terra, perquè definitivament els pagesos acaben sent els jardiners del paisatge, no? I el paisatge és de tots, i tothom el disfruta, no?
i que vegin, que es coneguin i que veuran que hi ha gent que s'estima la Terra i té ganes de seguir treballant la Terra amb tots els impediments que el sistema actual fica.
Doncs us agraeixo molt que ens hagueu acompanyat Josep Mestre, Tito Alonso de Cal Figueres Gràcies per acompanyar-nos, segur que és tot un èxit aquesta primera fira però recordem els nostres oients que serà aquest dissabte de 10 del matí a 2 de la tarda i els trobaran a l'entrada del poble just al carrer Tarragonès
També ho volem extendre, a part de la fira del mateix dissabte, per diumenge, un acte que hem programat així una miqueta a última hora, serà fer una petita caminada pel que és a l'espai. Per això és...
en principi serà anunciat durant la fira i, en principi, tothom qui vulgui, els trobaríem l'endemà, el diumenge, diumenge 1 de març, a les 10 del matí,
el que seria el pàrquing aquest que hi ha abans del Camí dels Ors, perquè mantingui com a darrere de les monges. On hi havia els antics safranets. Hi havia els antics rentadors, que doncs clar, la gent que no és de roda és una mica més complicat fer referència als antics rentadors, però doncs sí, és allí. Llavors faríem una petita passejada per veure el que és l'espai,
I això, tothom que hi estigui interessat ho podrà... Serà una caminata curteta, voldrem explicar una mica la història i acabarem menjant-nos una taronja amb algun dels horts. Doncs la millor manera per acabar aquesta caminada, agafar forces i força vitamina. Moltíssimes gràcies, Josep, Tito, que vagi molt bé. Gràcies.