Avui tornem a tenir una secció de seguretat i coneixerem com ha anat aquest primer any de la policia de proximitat. Per xerrar d'això tenim en nosaltres el sergent de la policia de proximitat, Ivan Sanz, i també el Manolo Soriano. Bon dia i benvinguts els dos. Bon dia, Pamela.
Fa poc més, com dèiem, fa poc més d'un any que es va posar en marxa aquesta unitat de proximitat. Ens podeu fer una explicació de com és aquest equip? Primer de tot, moltes gràcies per convidar-nos, que ens sentim com a casa i esperem fer-ho el millor possible. La nostra unitat de proximitat
Ah, perdona. La nostra unitat de proximitat està formada per el Manolo i jo, que som els responsables de la unitat, i quatre agents que ens dediquem a...
a intentar apropar una mica la policia a la ciutadania, com ara explicarem. Nosaltres fa un any l'equip de govern, més el nostre cap d'àrea, el nostre cap, vam valorar de crear una unitat que poguéssim atendre les demandes de la ciutadania d'una manera diferent. I amb això estem.
Els objectius principals, per tant, eren que la policia pogués estar més a prop dels ciutadans, però la policia ja estava a prop dels ciutadans, no? A què us referiu amb apropar la policia als ciutadans? Mira, el objectiu principal seria apropar la tasca policial a les necessitats reals dels ciutadans. Per què això? Bé, tu saps, tu treballes en un mitjà de comunicació, saps que la societat canvia constantment, no? Jo...
Doncs mira, tinc uns anyets més que vosaltres dos i així parlant ràpid he passat de la societat de l'espectacle a la societat de consum, el pensament dèbil, la modernitat líquida i ara la societat del cansament.
Què vol dir això? Perquè hi ha gent que pensa i que intenta explicar la velocitat a què canvien les transformacions socials. Doncs l'Ajuntament, com a administració local, el que intenta és respondre a aquests canvis. I té una missió també que és la de servir els interessos generals.
Com ho fa? De manera coordinada. La policia interven en aquesta coordinació i la policia també té les seves missions, que la sap tothom, la de protegir els lliures, els drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana. La policia no pot canviar les seves missions. El que pot canviar és la manera d'enfocar les seves missions. Doncs el que intentem nosaltres, humillment, des de la policia...
és apropar-nos més al ciutadà com a manera de canviar la relació que la policia té per intentar atendre els canvis socials. Sovint es diu que la policia de proximitat està a prop de la ciutadania, però com valoreu vosaltres aquest primer període d'estar al costat dels ciutadans?
Doncs nosaltres ho valorem positivament perquè una de les coses que més gratifiquen la nostra feina és el fet de parlar amb la gent, veure que la gent té unes problemàtiques concretes i nosaltres amb tota aquesta informació
que rebem del ciutadà, a més, la que nosaltres traiem al dia a dia de tots els serveis de la resta de l'operatiu, nosaltres intentem fer una resolució de problemes concrets, o més individuals, o més col·lectius. Perquè la nostra manera de treballar hem passat, perquè això és una tendència, la policia de proximitat no és una cosa que inventem de nou, el que passa és que la ciutadania cada vegada més vol...
un altre tipus de policia. Hem passat d'un model més reactiu, que era que ens truquen i anàvem, a un model més preventiu, que és el que estem intentant des d'aquesta unitat, que és anticipar-nos a la problemàtica
que té, nosaltres detectem problemàtiques o pel ciutadà o per les reunions que fem o pels serveis que ens venen de l'operatiu, nosaltres els analitzem a la unitat i fem una mica més quirúrgic i més adaptat a la problemàtica
real que té el ciutadà. No en concret, sinó més crònica o més... Per això passem a un patrullatge més preventiu i intentar preveure el que passarà perquè no passi i que la gent millora la sensació de seguretat i que s'hi trobi més a gust. I què heu aconseguit en aquest primer any? Quins reptes heu detectat?
Mira, ens han fet, no sé si ho has vist, però a la ciutat han publicat un monogràfic explicant una miqueta les tasques que han fet, el número de patrullatges i tal. Bé, més que en números, que...
són indicadors com d'activitat. Nosaltres tenim una altra tasca perquè els indicadors nostres serien més com d'impacte i això és molt més difícil de mesurar. Podríem parlar de coses que hem fet i al mateix temps com hem descobert
L'Ajuntament, d'alguna manera. Nosaltres la relació que teníem amb serveis socials, amb ciutadania, era atenem un incident i fem un correu o un document perquè ells sàpiguen el que ens hem trobat, normalment.
Hem conegut gent, ens hem relacionat, que és una manera de treball transversal que abans no feia la policia, que això també és una de les innovacions que es pretenen amb la policia de proximitat, i hem conegut també les raons de l'altra, per dir-ho d'alguna manera. Ara saps quina persona és la que hi ha darrere d'aquell correu,
quines són les seves necessitats i intentem coordinar-nos per arribar entre tots a tenir un millor servei a Ciutadà. Jo et parlaria, això no és el que et deia, és molt difícil mesurar l'impacte, però què has fet? No sé, per exemple, amb diversitat funcional. Un dia ens vam reunir i ells ens van explicar que teníem problemes perquè la seva gent...
les persones amb mobilitat reduïda, doncs arribaven un dia al pàrquing i veien que tenien la seva plaça ocupada. Bueno, doncs van idear una campanya per intentar solucionar aquest problema. Van quedar contents. Nosaltres treballem per campanyes. Abans, el que deia l'Ivan, l'Ivan, tu tenies un incident i la relació del ciutadà amb la policia era d'aquest incident. Si el policia ens solucionava el problema,
Era una persona simpàtica que m'havia solucionat el que em passava. Si no, era una persona antipàtica. El purgia moltes vegades, que és això que deia l'Ivan de la reacció i la proacció, quan arriba ja, ve d'un altre servei i potser una estona més tard té un col·le, per dir-te alguna cosa. I ell va amb la seva carpeta de solucions.
Això no és simpàtic ni antipàtic, és, avui compta amb la paraula, egopàtic. Per què? Perquè ella té la solució abans de baixar.
del cotxe. I el ciutadà no espera això. Espera que l'entenguin, completen el problema. Hi ha problemes que pot solucionar un patruller, però hi ha altres que, quan tu arribes, està el conflicte en escalada i això no el solucionaràs amb la mesura provisional que tu tinguis en 10 minuts. Necessiten més temps. Nosaltres el que oferim...
És aquest temps. L'impacte de tot això costa. Estem intentant mesurar-ho, però costa. Som petites accions. Per tant, el projecte que més destacau és aquest donar temps, no? Quin és el projecte que més destacau especialment?
A veure, el projecte, el més important, el valor afegit que volem donar des de la nostra unitat, a banda de la proximitat, que això ja ho diu el mateix nom, que volem ser més propers i intentar que el ciutadà sigui més un aliat o establir uns vincles d'amistat, entre cometes, perquè ells
ens facilitin la informació i nosaltres, o les seves problemàtiques, poder-li donar un feedback, no al moment, sinó a mig i llarg termini. Però, sobretot, el més important és el treball transversal que ha dit el meu company, el Manolo. O sigui, la idea, a banda del mal ciutadà, no només és la proximitat amb el ciutadà, és la proximitat amb tot l'Ajuntament i amb tota la resta de cossos.
Nosaltres fem reunions setmanals amb departaments de l'Ajuntament, amb la nostra àrea, que estem integrats en una àrea de convivència, que el que fomentem és això, intentar treballar amb agents cíviques, amb serenos...
tots els companys en mediació, amb tots els companys més, totes les àrees, serveis socials, fem una mica d'enllaç entre tots aquests serveis i la policia perquè així puguem treballar conjuntament. El treballar conjunt tots sabem que reforça l'efectivitat.
I clar, és el que dèiem, van pensar els nostres caps, i a nivell polític igualment, van pensar que la idea de fer aquest treball transversal entre la policia, el reste de l'Ajuntament, el reste de cossos policials, com cada setmana ens reunim amb Mossos i planifiquem accions conjuntes, fem dispositius, com diu el Manolo, treballem amb campanyes, que fem campanyes
de gossos sense morrió, gossos perillosos, campanyes de trànsit, campanyes d'UVMPs. O sigui, anem realitzant campanyes, fem també xerrades, que una altra cosa molt important que fem nosaltres és la prevenció. La prevenció nosaltres la podem fer fent xerrades, amb fulletons, fent entrevistes amb entitats. O sigui, és un camp tan ampli
I tenim una trajectòria, a banda que tenim il·lusió, tenim bastanta feina per davant per anar millorant encara més. Ens estem quedant sense temps. No volia acomiadar-vos sense preguntar-vos quines seran les pròximes accions que teniu en ment. No sé si teniu més projectes preparats.
Doncs mira, com t'hem explicat, treballem per campanyes, ja tenim campanyes dissenyades, d'aquí a poc serà la de Comerç Segur pel Nadal, abans també farem alguns patrullats de seguretat per assegurar...
diverses coses, col·laborarem amb la campanya d'UMPS amb els companys que es dediquen al trànsit. Ja tenim projectades tota una sèrie de coses, però sobretot també, tu has dit, putem un any.
Pràcticament el que hem fet és un mapa de la ciutat i hem tocat terra. Ens queda molt que millorar. També tenim una part de millora contínua nostra de formació, millorar la gestió, millorar l'anàlisi. No només són les campanyes, hi ha moltes coses a canviar i treballar. Però il·lusió, com diu l'Ivan, la tenim. I ja per acabar, resumiu-me amb una frase que representa per voltros la policia de proximitat.
Doncs per mi, jo diria intentar, entre tots, fer una policia més honesta i propera al ciutadà. Molt bé, doncs amb aquesta frase que se'ns quedi, que se'ns gravi a foc, nosaltres ens despedim i vos agraïm moltíssim que hagueu estat aquí per explicar-nos com ha anat aquest primer any de policia de proximitat. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.