Dos quarts i mig de 12 del matí. Entrem ara sí al final del Rubí al dia parlant amb l'aula d'extensió universitària, concretament amb la Rosa Maria Andrés i l'Eulàlia Padrós. Molt bon dia, benvingudes.
Bon dia, bé. Molt bon dia. Es posen d'acord per saludar. Home, home, tenim una certa pràctica. Sí, oi? Avui tenim oportunitat d'acabar d'acabar el programa de l'últim trimestre de 2025, que jo deia, encara li queden coses, tot i que estem a final de curs i a final del...
del trimestre, però és que ja teniu una programació preparada. Us vull preguntar perquè de totes les coses que heu fet en els darrers temps, hi ha un parell de conferències que m'han semblat sempre són molt bones, però com em toca anunciar-les a primera hora del matí, recordo un parell que deia, home, això ja és alt nivell.
Una, la de la Milagros Pérez Oliva, i l'altra, la del Josep Milà, que a més a més és tertulià de la casa. Fantàstics els temes i els conferenciants, no? Va anar, suposo que molt bé. Va anar molt bé. Va haver-hi molt èxit d'entrada, diguéssim, per dir-ho d'alguna manera. I sí, clar, la Milagros Pérez Oliva és una persona coneguda i, a més a més, va fer una exposició molt clara d'un tema molt complex.
que estàvem demanar, oi, això no ens ho podem quedar amb escrit d'alguna manera, i va dir que encara no ho havia escrit. Llàstima. Era sobre la creació de l'opinió pública a la societat digital, la Milagros Pérez Oliva, que és un referent, especialment per les periodistes que tenim certa edat. Va treballar al País, ara em sembla que és la defensora de l'actor, però a més a més és una veritat.
Té un coneixement de la realitat. De la realitat, del medi i la veritat. Bé, crec que parla molt clar. Sí. Sincerament. És d'agrair sense posar-me entre dins
a ningú, amb noms i cognoms, però parla molt clar. I això és d'agrair actualment. Això és el que té tenir ofici. Us queden encara, dèiem, abans d'acabar l'any, algunes activitats. Una de les primeres és dissabte, que és una caminada solidària a Sant Musca. No sé ben bé si es podrà fer pel tema de restriccions. La fem, però en canvi d'itinerari. Anirem, sortirem igualment de Doctor Guardiet,
Anirem de pont a pont, com si juguéssim a la oca. De puente a puente. I dir-ho perquè me da la corriente. Tot plegat perquè era una activitat solidària, és a dir, no la deixeu de fer, perquè la caminada era important, però sobretot recollir diners. Ens semblava que anul·lar-ho potser no, i llavors hem trobat aquesta alternativa. Havíem dit de pujar fins al castell, però tampoc es pot una part del recorregut, per tant, dius, bueno, doncs mira...
anem fins a Can Serra, suposo que és a l'alçada de la Llana, més o menys. Anem per un pont i tornarem per l'altre i esmorzarem a la plaça de la Sardana. Això que no falti, eh? Hi ha una plaça que és gran, podem esmorzar allà i acabem, doncs, ja està, la nostra activitat solidària. Perfecte. Encara ens podem... La gent encara es pot inscriure,
Hem fet una inscripció mínima de 10 euros, ens semblava que posar una... Vam començar així, posant una quantitat, però a aquestes alçades dius, no posem quantitats. Perquè ens hem anat trobant que a vegades hi ha gent que dius, bueno, doncs jo te'n poso X, no sé, el que vulgui, jo em poso X. I per tant vam dir, aportació mínima 10 euros.
I ja està. Els diners recollits són per la Marató, eh? Sí, íntegrament a la Marató, sí. Perfecte, doncs esperem que recolliu molts diners, encara que siguin anant de punt a punt, que també pot ser molt interessant. Parlem d'un parell de...
D'una conferència i una visita, dilluns mateix, teniu una altra conferència també molt interessant amb un doctor en psicologia i neuropsicòleg. És dins d'allò que feu de tant en tant que té a veure amb l'envelliment saludable, en aquesta ocasió parlant de la demència.
Coneixer per prevenir. Quan s'arriba a determinada edat hi ha certa preocupació per aquest tipus de malalties. Hi ha una preocupació però veus que les malalties arriben una hora o altra i per desgràcia hi ha gent que els arriben més d'hora també. Hi ha casos de demència que es donen amb edats més joves.
Per tant, és un tema important i que preocupa una mica i fa patir una mica si et passes a rumiar. Però bueno, el dia a dia no cal rumiar-ho, però sí que val la pena si ens deixen dit com es pot prevenir una mica, què es pot fer, com s'ha de tractar. Sempre s'aprèn alguna cosa de nou. Sí, com a mínim si t'arriba que no t'agafi tant...
D'improvís. Desprevingut. Sí, tant desprevingut. Vull dir, sabem que és una realitat, l'hem viscut, la seguim vivint, bé, ho hem d'entomar. De la millor manera possible. Aquest és l'objectiu, bàsicament. I ara sí, l'última activitat, entenc que és la visita guiada a Sant
Andreu, no? Sí. Última activitat, vull dir, de 2025. Exacte. És una sortida a la Casa Bloc de Sant Andreu. Ajudeu-me a explicar els que estan a casa per què és important aquesta Casa Bloc o per què és important visitar-la. És un conjunt de tres edificis que es van fer en una època que a Barcelona hi havia molta precarietat
Són tres edificis fets amb una ideologia de salut. En aquell moment l'arquitectura predominava tot unes corrents higienistes importants. Estem parlant de l'any 31. 31. Sí. 31.
Per tant, és un dels edificis que queden d'aquella època. Són, a veure, una sèrie d'habitatges de tres habitacions fets amb una ideologia, en aquest sentit, de salut, que hi toca el sol i hi toca la llum tant per davant com per darrere, estan airejats, es vivien amb unes condicions higièniques molt precàries en aquell moment...
I, per tant... Això devia ser innovadoríssim, no?, en el moment. Molt, en aquella època. Segurament, l'altre dia que abans parlaves del Josep Milà i de l'habitatge social, així en genèric, estan fets, a veure, seguint les idees de... Segurament n'haurem sentit a parlar, encara que no hi entenguem massa, de l'Ecorbusier, d'un seguit d'arquitectes molt innovadors en aquella època.
Clar, és que als anys 30, a Europa, l'arquitectura estava vivint un moment superàlgid. Són dissenys del CERT, jo no recordo ara, l'altre dia el Josep ens ho va explicar, no recordo ara exactament els noms, recordo el del Josep Lluís CERT,
i diferents arquitectes, i són tres blocs que es mantenen d'aquella època. I s'han anat rehabilitant, i hi ha un que està museïtzat, i aquest és el que anem a veure.
s'entendreu que té un passat i una història importantíssima que ha canviat molt, però que ha sabut canviar, és a dir, que ha incorporat nous blocs de pisos, però es mantenen els anteriors i, a més a més, a moda d'homenatge. És també la zona on estaven les casernes, etcètera, etcètera. Tot això s'ha sabut reutilitzar per a la ciutadania, vaig estar fa poquíssim, a la zona. És molt recomanable la visita. I...
S'acaba el 2025 i vosaltres ja teniu una nova programació. Com sempre, pel primer trimestre del 2026, expliqueu-me una mica, perquè per a aquells que ens escolten des de casa, vosaltres barregeu una mica tot. Feu conferències, però també feu seminaris, però també feu sortides culturals. Una mica ha d'haver alguna cosa per...
Per cadascú, perquè tothom trobi allò que més li agrada. Per poder triar i remenar. Sí, sí, perquè al públic que li agrada un tipus, poder ver allà, i al que li agrada una altra cosa... I aquest trimestre tenim un seminari, que al passat va ser el d'arquitectura, que cluem amb la visita a Sant Andreu,
I aquest hem dedicat els 50 anys de lluites democràtiques. És a dir, els 50 anys en què, d'alguna manera, tot l'estat ha canviat i cap a on ha canviat. Ens va semblar que era un tema que s'havia de tocar i tenim tres conferències. I a més a més, no perquè hi aneu vosaltres, sinó perquè hi vagi la gent més jove. La gent més jove. Potser que vosaltres us ho sabeu. Nosaltres ho tenim obert. Bé, ens ho sabem. Sempre t'has de replantejar o has de tornar a recordar. Sí, exacte.
El que passa és que per nosaltres és un record viu, però la gent jove necessitem que també se'n parli. El seminari comença amb una conferència que es diu I després de Franco què? Què després de Franco, noies? Bé, nosaltres ho hem viscut en primera persona, però es tracta en aquest cas de fer un anàlisi una mica més aprofundit de...
de com va anar tota aquella transformació, entre cometes. Ara ho dieu amb molta... Oi que en aquell moment us semblava que la cosa seria... En aquell moment, en joves, ens pensàvem que canviaria tot i que canviaria el món i canviaríem hasta nosaltres. I ara és...
Entre cometes. Sí, perquè el món és complex i, per tant, les coses sí que canvien, però no sempre tal com tu voldries. Per canviar les coses hi ha d'haver-hi un consens molt ampli, no sempre s'aconsegueix, sempre... Més ben dit, és la història, que no és lineal ni fàcil d'explicar. Això serà el gener, el dijous 15. El seminari ja sabeu que té una conferència, com a mínim,
que a més el febrer tindreu dins del seminari Lluites i esperances democràtiques 1976 amb Josep Maria Soleil Sabater catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma que en sap
moltíssim, i al març 50 anys de les primeres jornades catalanes de la dona amb la Magda Orenic. Això també és una joia, eh? Sí, sí. Els conferenciants són molt potents. És que ens ha quedat un primer trimestre de seminari molt potent, la veritat. Estem una mica allò
preveiem fer-ho a la biblioteca, però... Uf! Ens fa por que tinguem poc aforament. Ja ho veurem, esperem que sí. I això ho podeu canviar? Ah, val, ho feu a la biblioteca? Sí, i allà acaben unes... A la biblioteca, no, a l'Auditori Ballonrat. Perdó, perdó, els seminaris els fem a l'Auditori Ballonrat. Exacte. I clar, l'aforament allà, sí, és de 90-100 persones. Sí, i creieu que es pot quedar petit, eh?
No ho sabem, clar, és que això també és com una sorpresa. És una incògnita. Els ponents són molt potents. Sí. Molt coneguts. Escolteu, va de la mort de Franco i de la democràcia que s'assegui la gent al terra. Que ho fèieu molt, això de la Santana. Ui, ho fèiem tots sempre. Ho fèiem. Doncs qui pugui que s'assegui al terra. Hi havíem segut molt atapeïts a terra. I tant.
Ho resoldrem. Segur. Això és el seminari, però dèiem que això ho aneu combinant amb conferències, algunes més relacionades amb la salut, algunes més relacionades amb la història i també visites guiades. Al gener teniu una conferència a càrrec de Júlia Ojeda, que és una doctora en literatura catalana per la UOC, i que es diu Prossa de Combat.
Prosa de combat és el títol d'un llibre que la Júlia Ojeda...
i una altra companya que ara no recordaré el nom, ho sento, que em disculpi, han fet un recull de textes del... Del Manuel de Pedrolo. Alguns d'ells inèdits, alguns d'ells que no es van arribar a publicar per la censura, i han fet un recull històric de tots aquests textos.
I la Júlia Ojeda és una de les que ha participat en aquest procés i fa el pròleg d'aquest llibre. I ens semblava que també era una bona peça d'una època. Sí, totalment. El Pedro Ló, a veure, va ser un personatge...
d'una època també. Important, va posar el català en tot tipus de literatura, va fer novel·la negra, va fer novel·la normal i va fer també molts articles i per això va ser molt censurat, perquè la seva visió no agradava.
Tant en l'època franquista com després en els canvis. Va ser una persona que des d'aquest punt de vista va ser bastant censurada. Va veure les cometes abans, potser. Sí, algunes, perquè d'altres els veuen d'una altra manera, les cometes. I ha generat també moltes discussions tant a favor o en contra, no només de censura, sinó... Va ser un personatge molt radical, per tant, defensor del català. I ens ha semblat... Sí.
L'altra persona que ha participat al llibre, que deies que t'havia anat al nom, és la Teresa Ibars. Sí, no ho teníem apuntat, ja ho he apuntat als anys del Pedro Olo i tot, perquè aquí, curiosament, se'ns ha colat que no hem posat què era el llibre del Pedro Olo.
El dijous acabo de fer una autocrítica. Passa res. Bé, de tant en tant se'ns escapen coses, que després anem veient. Home, amb aquest pedazo de programa, si no us heu recordat de posar la senyora que fa la pila del llibre del Pedro Ló...
Doncs segurament no és un problema. Deia que l'endemà, això és dimecres 21 de gener, però l'endemà ja feu una sortida, en aquest cas, al Museu de les Aigües ACBAR. Sí. En aquest cas heu triat... Perquè em consta que porteu setmanes i mesos treballant aquest programa, és a dir, que aneu fent allò un poco encaje de bolillos, que es diu en castellà. Una mica, una mica. Aquest trimestre ha sigut una mica això.
Buscàvem una sortida fàcil, tranquil·leta, i com que tenim un acord de col·laboració amb Akbar, ens havien oferit diverses vegades aquesta visita, que és gratuïta la visita.
I, bé, vam dir, aprofitem-la, perquè aquest trimestre tenim dues sortides que són econòmicament una mica més importants que tenen a veure amb cultura musical. Anem a l'òpera i després a veure un musical. I econòmicament, doncs... Per compensar, no? Pensàvem una mica... Per compensar el tema. Perquè sortim de festes i el gener, el dia és molt curt i, bé...
Buscàvem una cosa senzilleta i fàcil. No només penseu en que sigui interessant, que pugui ser interessant per tothom, sinó, en aquest cas, que la gent pugui afrontar els anecos tarut millor. Que no sigui per l'aula que es gastin més diners. Que no sigui per l'aula.
Aquesta sortida que deies a l'òpera, al Liceu, és per veure la Gioconda de Miquel Pocellini, segurament m'ho he dit fatal el nom, i això serà el febrer, dijous, 19. Aquesta sí que és una sortida una mica més especial, no? Sí, la veritat és que sí. El Liceu ha oferit a les aules aquestes visites i aquesta participació en els...
bé, en els diferents espectacles, i vam triar aquest. A veure, el Liceu és cara la visita? Sí.
però hem de pensar que és el 40% de descompte tenim com a socis de l'aula. Per tant, ens va semblar que valia la pena. És un regal, sí. Ah, costa 100 euros per socis i 115 els no socis. Déu-n'hi-do. Però és cert que... L'entrada al Liceu són 40%. Ja són diners i a més a més podeu visitar el Liceu, no?
i de forma... Bueno, no és visita pròpiament, però sí, clar, el veus i estàs a dintre, sí, home, sí, clar. Tot un luxe. Home, em sembla que són 60 entrades, no? Sí, teníem 60 entrades. Les places aquí són limitades i la gent que ho estigui escoltant té fins al 10 de gener per apuntar-se.
No sigui que després ens passem de... 70, 70, doncs. Doncs 70, sí. Bé, és una cosa que, com a mínim, una vegada a la vida s'ha de fer. I l'altra sortida que deies, suposo que es refereix a una sortida al teatre, en aquest cas... Al Tívoli. Al Tívoli, a veure, a animar. Home, clar.
L'havíeu d'anar a veure i més després de rebre el premi, no? Exacte. Estàvem obligats. A més a més, qui participa, doncs, gent de Rubí, com ja sabem. Bueno, Pere Borés... Ai, perdó, no, l'Oriol Borés és un dels... És el director, és actor... Ha rebut uns quants premis per aquesta obra. Bueno, ens va semblar que era un bon musical per fer així col·lectivament.
Estareu entretinguts. Tornem a les... Ens queden 5 minutets. Ens donarà temps a parlar d'alguna cosa més. De tota manera, com teniu secció més endavant, recordarem i explicarem com van. Però he vist un perill de conferències molt pràctiques. Com sempre diem, intenteu ser pràctics. Un de nou sobre salut, el càncer de mama.
I la recerca científica, sobretot enfocada a la prevenció, i la intel·ligència artificial, que aquí, encara que no ha vingut, veig la mà del Lluís Pernas, sempre interessat en qüestions tecnològiques, de formació professional. Ja ens hem conegut tots una mica.
Expliqueu-nos una mica, al febrer el dia 3 teniu aquesta xerrada del càncer de mama, que a més a més farà la Francesca Mateo, que és també una robinenca investigadora i que segur que ho explica de forma molt pràctica, que és el que vosaltres intenteu.
Doncs sí, a més a més coincideix que el dia 4 és el dia internacional d'aquests que es decreten de diferents temes i és el dia internacional del càncer. I ens va semblar que podia ser una bona manera de conèixer tot el procés d'investigació.
Això ho vam comentar ja fins i tot abans de saber el tema marató i, per tant, va ser una bona opció. I ho vam comentar també en Boncolliga, que és l'entitat que dona suport a persones malaltes i als familiars, una mica...
A veure, són dos vessants d'una mateixa situació, d'una malaltia. Tot el procés d'investigació de cara a conèixer possibles tractaments i el suport quan ja hi ha la malaltia. Per tant, ens semblava que era una bona manera de donar suport també
aquestes dues potes de... I la Francesca Mateo ja ens havia fet una xerrada a l'aula que va ser absolutament magnífica, vull dir, és molt comunicativa, es va entendre tot i vam aprendre força coses. Una de les rovinenques més talentoses que tenim en aquests moments, juntament, i sense desmereixer, a Loreal Bonés. No, a altra gent. Cadascú en el seu camp. Però tenim ja l'experiència d'una xerrada que va fer molt ben feta, que ens va agradar molt.
I, per tant, hem provat de tornar-la a convidar i ens ho farà. Clar, i parlant de robinencs, no ens deixem al moviment Rebassaire, amb l'Eduard Puigventós. També, és veritat, que anava al començament de tot. Sí, que serà just a la tornada de festes, eh? Just a la tornada de festes. Exacte, és el dilluns d'onze, i això sí que és a la biblioteca.
Sovint, quan hem fet coses de programació, hem parlat del moviment Rebassaire en algun moment. Sí, em sona... I bé, l'altre dia, quan amb ell vam fer allò del mestre Martí Taulé, ho vam comentar, i bé, va ser una proposta que dius... Bé, podria ser interessant. Sabem que ell hi ha treballat molt en aquest tema, de tot el moviment Rebassaire. Li vam plantejar i ens va dir... I tant. Val, doncs sí.
A més a més, tot el tema de Rebassaire a Rubí va ser importantíssim, forma part del passat de la ciutat i explica per què en Rubí ja no és una zona vitrínica, tot i que ho estem recuperant, encara que sigui amb la recuperació del celler, amb els premis binaris... Com a mínim recordem aquell passat, no?
Exacte, fent-se una mica de ressò del nostre passat, que els grans recordem i que pel jovent és raríssim que hi hagi una vinya, Rubí i una garrafa de vi. Doncs encara em sembla que hi ha un productor de vi, però em sembla que fa una producció molt petita i per consum propi. Em sembla que en Xerca Vins queda un sol. Però clar, és un tema que és prou recent, la història, com per dir, a veure...
per què aquí va passar això... I, bueno, no ens en oblidem.
Perfecte. Doncs ara sí, hem arribat al final de la secció i del programa. Moltíssimes gràcies per haver-nos vingut a explicar el final del programa de 2025 i l'inici del 26. Gràcies per convidar-nos a venir. Us esperem. Moltes gràcies a vosaltres. Que tingueu un bon Nadal. Igualment. I unes bones festes i ens tornem a trobar al gener. Passades les festes. A reveure. Moltes gràcies.
I amb això, com deia, em posem punt i final a l'edició d'avui del Rubí al dia.