logo

Entrevistes Rubí al dia

Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí

Transcribed podcasts: 28
Time transcribed: 6h 51m 45s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I de tot això en parlem amb la Núria González Rojas,
que és de l'Associació Adolescència Lliure de Mòbils,
en la delegació aquí al costat, a Terrassa.
Molt bon dia, Núria.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Estava explicant una miqueta el que presentava la consellera Divendres
en aquest pla de digitalització responsable.
Com ho veieu des d'Adolescència Lliure de Telèfons Mòbils,
que a més a més hi heu participat?
Sí. Nosaltres des d'Adolescència Lliure de Mòbils
celebrem que s'hagin pres aquestes mesures
perquè s'està fent cas al que estan dient els experts,
com la Societat Espanyola i Catalana de Pediatria,
el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona,
on veient les evidències,
sobretot basat en les evidències que va venti,
sobre l'efecte de les pantalles en els menors,
han fet unes recomanacions
i creiem que s'estan recollint aquestes recomanacions dels experts.
Per tant, celebrem aquests passos que s'estan donant.
Clar, el debat s'ha centrat, no sé si estaràs d'acord amb mi, Núria,
el debat s'ha centrat molt en els telèfons mòbils,
que està molt bé d'anar a primària,
ja estaven prohibits, però a secundària especialment.
Però també hem d'explicar,
o és el que deia també jo abans,
o el que deia la consellera Divendres, per exemple,
que clar, també hem de tenir en compte
l'ús dels portàtils,
perquè l'educació secundària treballa en portàtils,
o l'ús de les pissarres digitals en nens
que són, jo crec, massa petits,
amb 3, 4, 5 anys ja a acostumar-los?
Exacte, i no només pissarres digitals,
sinó tauletes...
Bé, el que és el suport digital,
s'està veient que en nens tan petits
no és gens bo, no és positiu,
sinó al revés,
que els nens el que necessiten és aquest contacte directe
amb el professorat, amb la família...
També hi ha un rol molt important educador de l'escola
cap a les famílies,
i al final, si les escoles també fan servir
aquests suports digitals,
no estan ajudant.
O sigui, aquí hi ha molta feina a fer
d'educació a famílies,
i aleshores, si les escoles ja fan servir
aquestes tauletes,
i tot estan donant un missatge de positivitat,
quan el que s'ha de treballar
és cap a què no s'han de fer servir
aquests mitjans amb els nens tan petits, no?
Per tant, aquí jo crec que hi ha molta feina a fer
d'educació,
o sigui, que hi ha molt, molt, molt a treballar
a nivell d'educació,
a nivell tauletes,
suports digitals,
i després, amb nens i nenes més grans,
també és important,
per una banda,
treballar en què sempre han de ser dispositius segurs,
que ara això no està passant,
i creiem que aquí s'ha de seguir incidint,
o sigui que tot i que s'hagi fet aquesta guia,
s'ha de treballar molt a aquest nivell,
perquè en aquest moment,
des dels Chromebooks
o des dels dispositius que tenen a les escoles,
poden entrar a continguts no adequats,
hi ha filtres que no estan funcionant,
quan aquests dispositius estan anant cap a les cases
perquè han de fer deures,
molts cops no tenen bons filtres i bons controls parentals,
per tant, tot això,
hi ha molta feina encara a fer,
i molt canvi de cultura.
També hi ha molts cops una substitució de llibres per ordinadors,
aleshores cal fer una reflexió molt profunda
de quina digitalització és necessària,
quins són els continguts que han d'aprendre,
i què és el que no cal fer,
quines assignatures,
o sigui, el que és posar tauletes a tot,
o posar ordinadors a tot,
i digitar-la tot,
no té sentit,
i per tant,
tot això cal treballar-ho encara molt.
Clar,
tot això l'hem parlat,
estem parlant des de fons quants mesos fins ara,
però es va potenciar moltíssim després de la pandèmia,
lògicament,
la pandèmia ens hem tancat tots a casa,
i vam haver d'utilitzar tots plegats,
pares, criatures, professors i tothom,
el que hi havia en aquells moments,
i com es podia,
perquè hi havia aquella situació,
però després,
al tornar de la pandèmia,
vam continuar utilitzant massa,
a Pissarres,
el que estàvem comentant,
i suposo que hem vist al llarg d'aquests anys,
i especialment gràcies a les famílies,
que són les primeres,
que van posar el crit al cel una mica, no?
Sí, home,
s'ha vist,
o sigui,
es va anar a fer un ús excessiu,
jo crec,
mai amb mala intenció,
sempre per desconeixer-los.
No, no, no,
era el que hi havia en aquell moment,
clar.
Sí,
i en el moment de la pandèmia,
sort que en vam tenir,
perquè va ser un moment molt excepcional,
però després es va quedar,
i no,
i són tecnologies que no hem pensat
com les volem servir,
ni com a adults,
o sigui,
ens han invaït,
han anat rapidíssimes,
i no hem tingut temps de pensar
com volem fer-les servir,
quants són útils,
quants són positives,
i quants no ho són,
i com a societat hem de fer
una reflexió també,
que és molt important,
per què el volem fer servir,
que sempre siguem nosaltres
qui guiem aquest fer-ho servir,
que no sigui el dispositiu
el que ens enganxi
o ens porti a fer coses
que ni sabem què estem fent,
no?,
perquè ara és com molt la tendència
que hi ha,
o sigui,
al final et fiques en una xarxa social,
o et fiques i sense voler
ja estàs fent coses
que ni te n'adones,
tu no estàs lliurement
fent el que vols amb allò,
i no estàs triant el que estàs fent,
sinó que al final
allò et porta
i li dediques temps i temps,
a part d'una manera molt addictiva,
li dediques moltíssim,
és molt difícil dir,
mira,
ara miraré això
i al final et fiques en altres coses,
te n'adones que has estat una hora
quan volies estar cinc minuts,
per tant,
tot això,
jo crec que com a societat
ho hem de treballar molt,
però quan anem als menors
és importantíssim
que ho treballem bé,
perquè,
bueno,
ara el que estem veient
és,
surts pel carrer,
veus menors
en bars
o en restaurants
o pel carrer,
pels parcs,
caminant,
caminant directament,
caminant davant del mòbil,
aleshores,
perden els contactes,
o sigui,
ja estàvent-hi un empobriment
molt gran,
aleshores,
evidentment,
la digitalització
és boníssima,
però ben feta a servir
i hi ha moltes eines
feien a aquest nivell.
Clar,
estem parlant de les aules,
de les escoles,
infantil, primària
i secundària,
però clar,
aquí les famílies
tenen un paper fonamental,
evidentment,
els nostres fills
passen moltes hores
a l'escola,
però abans tu citaves
aquesta guia
de bones pràctiques
per a famílies
i també hi haurà
formació per als professors,
que també és una part
molt important,
però en vull centrar
en les famílies
perquè al final
si prohibim
els mòbils
a les escoles
però després
a casa
les famílies
no tenim una miqueta
de control també,
és una tasca
que s'ha de compartir
i la família
té un paper fonamental,
els pares hem de donar
exemple,
etcètera,
totalment d'acord,
el que passa
és que cal molta formació,
hi ha molt desconeixement
d'aquest tema,
hi ha molta gent
que veu la tecnologia
com una cosa molt positiva,
com una cosa
que ens fa evolucionar,
que també,
però hi cal
molta feina
encara
en aquest nivell
perquè les famílies
facin una reflexió,
se n'adonin
del que és un bon ús
i hi hagi un canvi
d'hàbits
perquè hi ha
moltes famílies
que per desconeixement
o perquè
són molt pro-tecnologia
o pel que sigui
no estan fent
aquest seguiment
amb els nens i nenes,
no estan fent
aquestes limitacions
i aleshores
hi ha molt a fer
i hi ha molt a treballar
amb les famílies
d'aquest nivell.
Per nosaltres
és molt important
el pacte de famílies
que tenim
per intentar retardar
al màxim
l'ús dels mòbils
com en ninc
fins als 16 anys.
Creiem que
perquè hi ha una part
molt gran
de pressió social
i amb moltes famílies
amb l'enquestes
que van fer a Catalunya
on van contestar
més de 23.000 famílies
el 80% de famílies
deien que no volien
donar els mòbils
fins als 16 anys.
Però després
et trobaves
que el 80%
l'estaven donant
i un dels grans motius
era la pressió social.
Aleshores
creiem que
si les famílies pactem
si aconseguem tenir
aquest pacte de famílies
i anar enredarint
i anar desnormalitzant
o sigui
hi ha un tema
molt de desnormalització
d'aquest ús
de l'esmartphone
de l'entrar a xarxes socials
en aquestes edats.
Però és una tasca
que s'ha d'anar fent
i que queda
encara molt camí
per recórrer.
I sí que creiem
que és molt important
el suport
que puguem tenir
a nivell de l'administració
com també
la declaració
de les xarxes socials
com un problema
de salut pública
que no es permeti
entrar a xarxes socials
fins als 17 anys
igual que continguts
inadequats
hi ha molta regulació
necessària
que s'ha de fer.
Parlaves de pacte
de famílies
no sé si
suposo que sí
ja esteu treballant
en aquest concepte
no?
Ho trobo una mica difícil
Núria
no sé com es pot
treballar això.

ara tenim
bueno
vam treure fa un mes
el pacte de famílies
que està a la nostra
pàgina web
també el tenim
l'hem fet també
junt amb la
l'associació
o totes les associacions
que hi ha a nivell d'Espanya
i el que
en aquest pacte
tu com a família
pots comprometre't
a no donar
no és vinculant
evidentment
però tu et compromets
a no donar el mòbil
durant el curs següent
i aleshores tu dius
a quina escola
i a quin curs
va anir el teu fill
o filla
per tant
el que tu pots veure
és
en aquell curs
quants nens i nenes
no tindran mòbil
i és com una eina
important
perquè quan venen
nens i nenes de casa
ai és que tots
tenen mòbil
no mira
al final som
deu famílies
o quinze
o vint famílies
que hem decidit
no fer-ho
i aleshores
és una manera
d'empoderar-se
i d'anar veient
que això va creixent
s'han treballat
a nivell AFAS
i en escoles
on ha tingut molt impuls
i s'ha aconseguit
avançar bastant
però
hem d'anar
fent soroll
i jo crec que és molt important
el suport de l'administració
a aquest nivell
el nostre tècnic
el José Malagón
ens ha posat
la vostra pàgina web
a dur l'essència lliure
de mòbils
i podem veure
precisament
el que ens estàs explicant
aquest pacte de famílies
que la gent hi pot entrar
i inscriure's
amb aquest compromís
que ens explicaves
Núria
i me n'alegro molt
que la gent estigui entrant
i que es comprometi
perquè moltes vegades
és molt difícil
entén-me el verb
lluitar
entre cometes
amb les altres
amb la societat
i amb la resta de les famílies
que sí que donen el mòbil
i tu no en vols donar
i a vegades
per això ho volia destacar
perquè a vegades
és molt complicat
Núria
Sí, sí, sí
Clar, i et trobes
que et venen els teus fills
i et diuen
Clar, clar
que entenen
Soc l'única en un timp
Clar, i es comuniquen
d'aquesta manera
i al final
has d'anar buscant estratègies
en aquest de més i de menys
potser que tinguin
el whatsapp
en el teu mòbil
però
sí, sí
és tot un tema
i és complicat
Però bé
com a mínim
estem posant els primers fonaments
que això està bé
i estem debatent
i n'estem parlant
que d'aquí segurament
sorgirà alguna cosa bona
seguríssima
Núria González Rojas
de l'Associació de l'Essència Lliure de Mòbils
moltíssimes gràcies per atendre'ns
molt interessant
gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
Que vagi molt bé
Una abraçada