Avui ens acompanyen a l'estudi dues persones que coneixen molt bé els carrers de Rubí. Començant una nova secció, una d'ells surt quan la nit s'adorm.
I l'altre, quan la ciutat se desperta. Xerrem d'un agent nocturn i d'un agent cívica. Tenim l'agent nocturn Xavier Burgos i l'agent cívica Mireia Solana. Ells són... Ai, perdó, Mireia Solana.
que jo m'invent els noms. Glòria Vidal, perdó. Havia de venir la Mireia, però finalment ha vengut la Glòria i estem molt contents de tenir-la aquí amb nosaltres. Ells són dues figures que tenen un paper clau en el dia a dia de Rubí. Benvinguts els dos. Moltes gràcies, bon dia. Moltes gràcies, bon dia.
Per començar, com definiríeu la vostra feina en poques paraules, així ràpid? La nostra feina bàsicament és fomentar el civisme i la convivència. És informar la ciutadania sobre les ordenances municipals, com ara pot ser l'ordenança del bon veïnatge, benestar animal, residus, mobilitat...
Doncs bé, en cas que nosaltres detectem que algú està fent qualsevol cosa incorrecta, doncs el que fem és informar-li de com ho hauria de fer de manera correcta, de fer-ho bé. I en el teu cas, Xavi? Les funcions són les mateixes, el que passa és que nosaltres ho fem amb horari de nit, que és de dimecres a diumenge, de 9 de la nit fins a les 4 de la matinada. Déu-n'hi-do! Quines són?
No, és simplement fer les mateixes funcions, que és fomentar el tema de civisme, el tema de convivència, a la nit, que és un altre, evidentment, un altre tipus de públic, per dir-ho d'aquesta manera, i també s'ha de fomentar tot el tema de convivència, que pensin que no estan sols a l'espai públic...
I es treballa en temes més de soroll, de música alta, aquest tipus de temes. Com reben els ciutadans les vostres propostes? Quin feedback teniu?
A veure, en general, jo crec que són bons rebuts, la veritat. Sempre hi ha el ciutadà o la ciutadana que potser no li agrada allò que li cridin l'atenció, que li diguin que allò que està fent no és correcte.
però diguem que en general la reacció del ciutadà és bona, no ho sé, Xavi. Sí, no, no. A la nit tenim bon feedback, inclús ens diuen, home, doncs em sento millor o com més segur, no? Els donem un plus de seguretat que estem pels carrers caminant i veient els problemes i ajudant també a qualsevol ciutadà que pot tenir algun tipus de situació d'aquest tipus.
Com és un dia o una nit de qualsevol de vosaltres? Quines són les feines principals que feu? Mira, nosaltres el primer que fem a arribar al matí és mirar, bàsicament, mirar el correu per veure si hi ha alguna novetat. Clar, estem en contacte amb els companys, els serenos, llavors, si hi ha quelcom, primer ho hem de revisar i després el que fem nosaltres és sortir al carrer, ens organitzem per parelles i ens repartim pels barris, per zones.
I llavors, a part de la Mireia i jo, també fem els tallers a escoles, tallers a instituts, xerrades a persones no vingudes... Tenim una altra tasca, a més d'això que et comentava abans. Aquest, més o menys, és l'organització nostra diària.
I quan cau la nit, com és el dia? Bé, com és la nit? Sortim a la nit amb zones preassignades per la nostra coordinadora, que fem una reunió setmanal i també es donen novetats. També si hi ha hagut d'un dia per l'altre alguna cosa, ens ho passem per un grup de WhatsApp, que ens comuniquem, i anem per parelles a diferents barris, durant la setmana, a fer el tipus de...
Passejar, vindre els problemes, intentar ajudar i fomentar això, convivència i civisme. En els dos casos no esteu per tota la ciutat, no? Cada dia esteu en algun lloc o sí que passegeu tota la ciutat?
Passegem tota la ciutat. Passegem tota la ciutat. I normalment canviem de zones setmanalment. Depèn, depèn. Però bé, més o menys, durant una setmana estem en la mateixa zona. I com ens dividim per parelles, intentem abarcar tot el que és el nucli urbà. El nucli urbà em refereixo des de Can Vall d'Honrat a Alpinar.
Sí, sí, o sigui, tot. Urbanitzacions, també hi pugem, però ja és més... no és tan assiduament. En el vostre cas igual, no? Sí, sí, sí. Hi ha alguna actuació o algun moment especial que recordeu que vos hagi impactat més?
Mira, nosaltres, impactat, potser sí que tornem a l'època del Covid, i aquella època, ja parlo tant per mi com per la Mireia, en aquest cas, que ja estàvem juntes, ens va impactar força. I sempre ho recordem, perquè, clar, la gent estava confinada a casa, i nosaltres anàvem per als domicilis repartint mascaretes,
als menors, a la gent gran. Això ens va impactar. Això que la gent no pogués sortir, nosaltres ens apropàvem a casa de la gent i els hi deixàvem la mascareta a la bústia, va ser molt, no sé, és un record, si més no, curiós. O també ens hem trobat en algun cas d'algun incendi, malauradament, que són records que dius, ostres, tot molt controlat i molt bé, però que, bueno, que ho vius així, dius, ostres...
Bé, jo sí que recordo una actuació en concret de l'any passat, que no és d'aquest, des de l'any passat, que vam poder ajudar un senyor gran que estava desorientat, està a prop de la mútua, del cap de la mútua, i llavors es veu que s'havia sortit de casa i l'home estava molt desorientat. Llavors, entre diversos companys, van arribar uns, després van arribar uns altres, vam arribar els metges...
Vam avisar els metges del cap i el vam poder ajudar. Llavors sí que et sents, tinguem-ne orgullós quan fas algun tipus d'actuació d'aquest tipus, no? De poder ajudar... És insútil. Sí, correcte. De poder ajudar algú i dius, mira, aquest senyor ha sortit de casa, les seves famílies estaven preocupats i que tu el puguis ajudar i tu un cop de mà, no? Quan detecteu alguna incidència, com actueu? Doncs en aquest cas, bé, fem una foto de si hi ha algú trencat. A la nit, per exemple...
tema de fanals, que no funciona, és el que detectem més nosaltres, i llavors ho passem a un grup que tenim de WhatsApp perquè es tramitin les incidències el dia següent i també ho registrem amb l'aplicació que tenim.
Vosaltres, en el vostre cas... És diferent, perquè nosaltres normalment no agafem incidències del manteniment de la ciutat, sí que és veritat que si algun ciutadà se'ns apropa i ens diu una cosa en concret, doncs en aquest cas sí, però el que fem nosaltres és informar el ciutadà de com tramitar-ho, o bé per l'aplicació del mòbil de Rubí Ciutat, o bé adreçant-se a l'OH i fent ja directament la incidència allà.
Ja et dic, si és una cosa de caràcter urgent, evidentment sí, que prenem nota i llavors també ho gestionem nosaltres, això sí. Vostres dos, els agents noturns i les agents cíviques, estau en connexió, treballeu de manera coordinada, però vos coordineu amb altres serveis?
Sí, sí. També estem coordinats amb policia de proximitat, amb el servei de mediació. Nosaltres fem setmanalment reunions on compartim casos i com gestionar les problemàtiques que se'ns presenten. I, evidentment, amb serenos, clar.
Voltros també amb els mateixos serveis. La gent, quan vos veu al carrer, vos coneix, s'apropa a Voltros o no sap ben bé que existiu?
Podem dir que a dia d'avui, en general, sí, la gent ja ens coneix força. Tot i que en algun cas ens confonen amb alguna entitat privada o personal de la Creu Roja, però en general sí. I també tenim molt bona rebuda. La veritat és que és molt gratificant que se t'apropi un ciutadà i que t'agraeixi la feina que fas. Això ens passa ara. Potser fa 4-5 anys no ens hi trobàvem encara.
Però a dia d'avui... I ens sorprèn, eh? Quan ens passa, ens sorprèn. Però sí, molta gent ja s'apropa a nosaltres, ja ens agraeix la tasca que fem, i jo crec que cada dia ens coneixen més. Sí, sí, i tant. Bueno, està bé. Això és una bona senyal. Sí. De fet, quan anem pel carrer, que potser no portem els uniformes, també ens aturen i ens saluden. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé.
Quina és la petició més curiosa que heu rebut? O alguna cosa que vos hagi sotat, que hagi estat inesperada, que diguéssiu, up, i ara com contesten això?
Bueno, mira, la darrera petició que ara tinc així més al cap va ser un senyor que ens va comentar que hi havia un veí que sortia a pasturar amb les ovelles per nucli urbà i que a veure si podíem parlar amb aquesta persona bàsicament perquè és un perill, perquè les ovelles li creuen al carrer i doncs encara tindrem un ensurt. I encara no han pogut parlar amb ell...
Si ens està escoltant, doncs comentar-li que no ho faci, sisplau, perquè potser tenim un ensurt i tampoc es tracta d'això. Ara que dius això de les ovelles, jo n'he vist un ciutadà, però amb una ovella. No amb moltes, eh? No, no, no. Surten moltes. Amb moltes, amb tot el ramat. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Això és el que ens han dit.
Déu-n'hi-do. En el teu cas, Xavi? No, no recordo res especial. Realment he estat pensant i no... Algú curiós no hem tingut per la nit cap petició quasi anecdòtica que pugui...
Bueno, també està bé, eh? Significa que la gent, en que sigui molt cívica al vespre, ja estem contents, eh? Sí, molt contents. Quins són els reptes més grans que teniu en el vostre dia a dia?
Jo diria que potser aconseguir que la gent sigui més cívica i també més empàtica. Crec que cada cop som més egoistes i mirem més per nosaltres i jo faig la meva i si em molesto mira tant més i ja està. No es tracta d'això. Vivim en comunitat i la convivència és molt important. L'estar bé uns amb els altres. Per això existeixen les normes, per això existeixen les ordenances, per tenir una ciutat d'alguna manera endreçada.
Penso que això seria genial. Nosaltres ho intentem sempre fer des d'una vessant pedagògica. Mai, quan informem el ciutadà, mai li posem la prohibició per davant. Intentem que entengui el motiu que allò no es fa, o de com s'ha de fer correctament. Això està prohibit, i no ho pots fer, i no ho has de fer, i ja està. No, no, no.
Hi ha un motiu. Les coses es fan, s'han de fer ben fetes, millor dit, per algun motiu, per alguna finalitat. I és això. Bàsicament és pel benestar de tots. Per la bona convivència. Clar, sí, sí, perquè vivim en convivència i ens hem de respectar els uns dels altres. Si no, la cosa no funciona. Correcte, sí. Hi ha alguna cosa que us agradaria que millorés a la vostra feina?
ara mateix que ens coneguin més, potser que la gent conegui més la nostra feina i que entengui que no és fàcil fer aquesta feina. Sembla que hi ha gent que pensa que només estan passejant per la ciutat i res. No, no, és molt complicat la feina de dia com de les companyes cíviques, com de nit, que també és complicat apropar-se a gent
i dir-li, sisplau, baixa el to de veu, quan acabis de veure això que recull tot, i que no està en un estat que potser no són gaire receptius, depèn d'aquí, en certs moments. Per despedir-nos, què li dieu a la ciutadania perquè entengui millor la vostra feina i vos tingui en compte?
Així ràpidament. Doncs mira, bàsicament que estem aquí per ajudar, per posar el nostre granet de sorra, perquè volem que Rubí sigui una ciutat més amable, més cívica, com deia abans, més empàtica, i perquè ja, sobretot, perquè la gent s'estimi Rubí, s'estimi el lloc on viu. Molt bé, Glòria, Xavier, moltíssimes gràcies per estar avui. A vosaltres. A vosaltres, moltes gràcies. Fins la propera. Bon dia. Adeu.