Com dèiem, avui parlem del projecte Singulars, un projecte que s'ha fet a la nostra ciutat, però que es fa també a d'altres ciutats catalanes. I per parlar d'aquest projecte ens acompanyen dos dels alumnes, l'Alejandro Suárez i la Leire Valverde. Molt bon dia. Hola.
Bon dia. I el tutor d'aquest curs, que és el José Consuegra, molt bon dia. Bon dia. I la Verònica Casado, que és la coordinadora del projecte. Bon dia. Expliqueu-nos una mica què és el projecte Singulars. Jo ho apuntava, però definim-ho una mica millor. Sí, mira, el projecte Singulars és un programa que financia el Servei d'Ocupació de Catalunya,
i està pensat per joves entre 16 i 29 anys que estiguin en situació d'atur, que no estiguin estudiant. Des de la FAC el fem per persones amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental en general.
Per nosaltres és una oportunitat perquè joves d'aquesta franja d'edat, que no estiguin ni estudiant ni treballant, puguin reprendre el seu camí, per dir-ho d'alguna forma. I això és el projecte Singulars.
Jo abans al sumari deia FUPAR, m'equivocava d'entitat, és la FAC, és una entitat de Terrassa, a Rubí també, però Terrassa és una de les poblacions que tenen més centres de treball i més espais precisament dedicats a gent que té algun tipus de discapacitat. Sí. Explica'ns què és la FAC. La FAC és una entitat social, però està molt arraigada a Terrassa,
i promovem la inclusió social i també la inserció laboral, el que deia, de persones amb discapacitat intel·lectual o altres problemes derivats de salut mental. El tema és que nosaltres estem molt arraigats allà a Terrassa i aquí a Rubí tenen molta expertesa també en la formació. Arribo aquí amb la meva companya, Verònica.
I llavors vam fer aquesta col·laboració, nosaltres posant aquest coneixement d'aquest col·lectiu i posant l'espai, perquè com deia està molt arraigat la terrassa i aquí a Rubí no sabia...
Aquí a Rubí sí que és veritat que el Rubí Forma té el nivell de Rubí a nivell de la formació, orientació i inserció. Sí que és veritat que amb tots els anys que es porta fent aquesta tasca, amb un col·lectiu especial només d'alumnat d'atenció, de diversitat funcional i altres trastorns mentals,
i, a més, no s'havia executat. Llavors, va sortir a través de l'oficina de l'atenció de diversitat funcional, que, bueno, es va posar en contacte amb el Rubiforma per poder fer aquest grup. I dintre d'aquest programa que ofereix el SOC, doncs es va demanar aquesta subvenció per poder fer aquest programa singulars.
I per això, com anàvem de la mà, nosaltres en formació tenim molta experiència, però sí que és veritat que un col·lectiu només d'alumnat amb diversitat funcional no l'havíem tingut i era un repte. Encara que anàvem amb la mà de l'oficina d'atenció a la diversitat, doncs vam contactar amb la FAC, que sí que originalment era FUPAR la FAC, però ara és la FAC. I llavors es va assignar un conveni de col·laboració per poder portar a terme aquest projecte durant aquest any.
Si us sembla, perquè la gent que està a casa entengui ben bé què és això del projecte Singulars, millor que ens ho expliquin. Amb la seva experiència, la Leire i l'Alejandro, expliqueu-nos una mica, fins on vulgueu, quina era la vostra situació i per què us vau apuntar al curs.
Sou de Rubí? Sí, bueno, sou de Rubí. Jo em vaig apuntar perquè vaig veure que podia tenir una experiència laboral més en un futur i vaig decidir...
apuntar-me i jo crec que em va sortir molt bé. En el cas de la Leire? En el meu cas va ser perquè no trobava feina, feia por que havia vingut aquí a Rubí viure,
I per estar-me a casa i tal vaig decidir apuntar-me i per aprendre més coses de cuina i tal, per què no? I he sortit bastant contenta d'aquest programa i de la gent que hem format part de tot això. Ara, no sé, ja heu acabat el curs, no? Per tant, ja sou auxiliars de cuina. Sí.
Abans us havíeu plantejat dedicar-vos a aquesta feina? No. O va ser quan vau trobar el curs que vau dir, ah, per què no? Bé, jo sí que és veritat que al principi vaig... pensava que era un curs d'hostaleria, però em van dir que era de cuina i clar, jo pensava, no sé si m'agradarà, no m'agradarà, però al final em va acabar agradant.
I en el teu cas, la Irene? Bueno, en el meu cas, jo no soc molt fan d'això d'hostaleria, sí que he estat treballant, però no és una cosa que m'apassioni, però dic per què no per aprendre coses noves i per fer coses diferents, i dic per què no, i ara ja puc dir que puc saber fer una bona paella,
Una fe de guau, també. I una fe de guau, lo que sigui. No era la seva passió, però ara sap fer paella, que malament no tenirà l'aire a la vida, eh? Saber fer una paella per treballar o per la vida. A partir d'ara ja podeu començar a buscar feina precisament d'això. Us veieu treballant d'això? Treballant d'auxiliar de cuinar? O fins i tot, què diria jo? Perquè l'Alejandro ha dit, m'ha sortit molt bé.
Doncs Alejandro, tu et veus mantenint, continuant els estudis dins de la branca de la cuina? Sí, sí que és veritat que ara mateix estic treballant, però sí que em veig treballant en un futur d'ajudant de cuina.
heu aconseguit el que volíeu, no? Que era això, aprendre una mica més. Una cosa que ha dit la Leire que m'ha semblat molt interessant i que pot semblar una obvietat o una frivolitat, però deia ella, per estar a casa millor estic aprenent coses, no? Exacte. Com valoreu aquest programa? Expliqueu-nos una mica què és el que heu fet, quant de temps ha estat...
El que hem fet és, ha hagut una part de teoria, però també la part de cuina també té la seva part de teoria, la seva part que diguéssim...
Xunga! Perquè, clar, no és només aprendre a cuinar, és saber tot, les al·lèrgies, tot, perquè cada persona pot tindre una al·lèrgia i tenim que... Perquè estar en un restaurant...
No sóc cuina per la gent, sinó també mesurar tot, perquè els cèl·liacs i tot també influeix en aquest món. Bueno, la part és xunga, però que li salva igual la vida a algú. Exacte. Aprendre a fer una quantitat o quines coses no es poden barrejar. Exacte. Però aprendre-ho, vols dir, té la seva complicació, no? Sí. Clar.
I en el teu cas, Alejandro, què és el que has après? Què és el que més t'ha agradat?
Bueno, si et dic la veritat, jo crec que el que més he après ha sigut a tallar. A tallar professional, eh? Sí, sí. Sense tallar-te un dut. Sí, exacte. Perquè no sabia com... I bueno, sí que és veritat que ara a casa, doncs, jo mateix em faig el menjar i la veritat que molt bé.
Tot això es fa amb un acompanyament, no? Com valoreu l'acompanyament? José és el vostre tutor, però entenc que teniu també altres profes i em consta que la Verònica, perquè l'he vist en acció, de vegades el Rubi Forma fa molt acompanyament de vegades als alumnes, no?
Expliqueu-nos això. Perquè clar, jo m'imagino que la primera vegada que vas al curs, per molt que siguis tan valenta com la Leire, que diu per estar a casa hi vaig, home, et trobes amb gent que no coneixes, amb unes circumstàncies que no coneixes, amb coses xungues que no saps si superaràs, és important, no?, estar acompanyat.
Sí, bé, a part jo crec que amb els professors que hem tingut que des d'aquí els envio un salut, que és la Dani Laraia i la de primers auxilis, que ara no molt me'n recordo, bé, jo crec que ens han ajudat molt i
I gràcies a ells podrem tenir un futur i agrair-los. Escolteu què us diuen a casa? Bé, què us van dir el dia que vau dir m'apunto un curs de cuina? Home, ara, si us veuen tallar i fer paelles, potser us diuen coses bones, no? Diguéssim. No?
No us diuen res? Bueno, a mi em van dir, pues, adelante. Perquè per estar a casa sense fer res, com m'he dit, pues, almenys és buscar alguna cosa. No sé, una minifeina o, no sé, o uns estudis que diguis, vale, me'n donaran alguna cosa per poder...
portar diners o el que sigui, així. Alejandro, tu què et diuen a banda de tallar la seva? Em diuen que molt bé perquè pot ser un futur i que em pot anar molt bé.
Jo deia que havia vist la Verònica en acció al Rubí Forma, perquè em consta que de vegades quan he estat allà venen alumnes del vostre curs o de qualsevol altre, i la seva feina és la de coordinació, però moltes vegades també aquest acompanyament als propis alumnes. Sí que és cert que jo estic com a coordinadora del projecte, el primer que està...
a peu del canó amb l'alumnat, són els professors que, com ha dit l'Alejandro, la Laia, el Dani, que és conegut també de la casa, el Dani Mas, ha estat amb nosaltres, doncs són els primers que passen les hores amb ells, el tutor, que és el que també
té més contacte, jo estic amb el paper que tot funcioni. I aquesta vegada, com us comentava al principi, la primera vegada que es fa aquesta coagravació amb la FAC, aquesta figura que ha d'encaixar l'experiència que portava la FAC amb la falta de nosaltres, més la coordinació amb les tècniques de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional,
que tot funcioni. Era un repte, i era un repte per tots, era un repte per nosaltres, pels alumnes, i justament avui acabem de venir a fer una reunió de tancament de com ha funcionat tot, i de veritat que la valoració és superbona. Nosaltres, que som professionals i ho vivim en primera línia,
i els hem vist a ells de com van entrar, a com surten, té un valor que dius, els hem acompanyat aquest temps i ara poden continuar el seu camí.
Clar, un curs d'aquestes característiques, quants alumnes hi eren, José? 12. 12 alumnes. Però a més a més, uns alumnes amb unes característiques molt específiques, cadascú amb les seves característiques. Com has gestionat això? Perquè entenc que també t'has d'adaptar a la dificultat que pot tenir cadascun dels alumnes, i que moltes vegades potser no la mateixa que l'altre, no?
El primer que em vaig plantejar quan va començar el curs va ser crear un ambient acollidor per a tothom. Hi havia algunes persones que havien patit situacions de bullying, de fracàs escolar...
I llavors el que no volia és que les formacions del programa no fossin això, no fossin doncs acollidores i no volia que ningú vingués, per suposat ni amb por, però tampoc amb desgana, no? I llavors des del principi l'objectiu número 1 va ser aquest, crear un ambient acollidor, que no sé si ells ens ho podran dir, no?, si ha sigut així o no.
Sí, yo creo que sí. Al final yo creo que... Arriba te hace como una patita familia y...
I jo crec que el José ha aconseguit el seu objectiu. I des del punt de vista d'aquelles coses que, dèiem, cadascú de vosaltres té una dificultat en una cosa com la resta de persones, però el fet que algú treballi perquè aquella cosa que per tu és una dificultat i que moltes vegades segur que t'ha posat molts entrebancs, doncs sigui només...
Una cosa més, és a dir, doncs no sé, l'Alejandro potser té una dificultat en això, però allò, allò i allò ho fa fantàstic, doncs això com us ha ajudat? El fet de dir, jo tinc una dificultat, com tenen altres persones, però puc fer altres coses bé, del que no puc fer bé o em costa més.
Serà així, però el que sé fer bé, ho faré fantàstic, anava a dir una paraula que no es pot dir a les onze i mitja del matí. Però això també entenc que us ha ajudat, el fet que tots us conegueu i que tingueu un tutor que entengui que de vegades una cosa se't pot fer molt difícil, o molt xunga, com deia la Leire.
A veure, jo el que he vist en aquest projecte és que tots érem molt diferents, tots teníem les nostres coses, però a l'hora de veritat, quan estàvem a classe o alguna cosa, sempre estàvem units i, com deia l'Alejandro, érem una petita família. Sempre ens apujàvem amb tot, si un dia tenia un mal dia, sempre estàvem recolzant-lo i...
Jo, pel meu punt de vista, no he vist pas que hi haguéssim mal rotllo. Sí que hi ha alguna vegada algun xoque, però ja està. Però això és normal, la feina, després tu trobes. Exacte, i a més que som persones totalment diferents, tenim les nostres mànies, però igualment jo em quedo amb aquest record de formar una família i...
i aprendre tots junts i superbé
Perquè això és un punt important, jo crec que això de quan hi ha hagut alguna dificultat, que evidentment hi ha hagut alguna, convertir en una oportunitat d'aprenentatge. Hem donat suport, tant individual com grupal, perquè una de les coses que té el programa és que acompanyem les persones, però també fem un aprenentatge en habilitats socials, una sèrie de
competències transversals, tenir una feina, mantenir-la... Llavors, aquestes coses que han passat en alguna hora, que han sigut molt poques, la veritat, hem tingut molta sort i hem estat molt a gust, s'ha treballat sempre interdisciplinariamente, amb la meva companya i la resta de docents, i sempre a donar-li un enfoc de...
d'aprenentatge. Això en el món laboral, què passarà? O sigui que sí, s'ha convertit en una oportunitat d'aprenentatge. Us deixo pensar, vaig a parlar amb la Verònica, però penseu, una cosa que abans us donava molts problemes, o us donava problemes, o perquè no la sabíeu fer, o perquè de vegades els problemes ens els posem nosaltres, o perquè creieu que no la podíeu fer...
i que ara sí que us surti. I no cal que sigui tallà, eh? Potser també de relació de... No sé, aneu pensant, eh? Us poso com a exemple, a mi abans em feia molta vergonya parlar amb la gent i ara no em fa, o he adquirit habilitats o estic més segur o més segura de mi mateixa. Aneu pensant perquè parlo amb la Vero i després us pregunto, eh? Us deixo temps, eh?
La Verònica, explicaves que la teva feina ha estat una mica de coordinació per Rubí Forma. Era un col·lectiu molt concret al que no us havíeu adreçat i entenc que l'aposta ha sortit bé. És a dir, que al final l'objectiu de Rubí Forma és anar cobrint i anar ajudant aquests col·lectius
que tenim a la nostra ciutat i que tenen les seves característiques pròpies i quan més filem prim a l'hora de formar-los, més possibilitats que aquestes persones acabin tenint èxit. Així és. La meva argumentació sempre és la mateixa de fa molts anys. Cadascú d'ells, els alumnes, venen per un camí, venen amb les seves coses a la motxilla, personals, familiars, d'estudis, d'experiències...
fins i tot de salut, i cadascú d'ells, la nostra idea és que quan surtin, tinguin un camí que poder seguir. En relació a això que ells diuen, hi ha algú que diu, no, jo no sabia que hi havia auxiliars de cuina ni que m'agradaria. Hi ha una cosa bona dels auxiliars de cuina, que independentment que trobin feina en aquest sector, tots mengem, per sort, i ens agrada menjar bé. I llavors, aquesta autonomia també l'agafes, que a vegades no la tens perquè t'acostumes que a casa hi ha cuina o vas a dinar fora.
aquesta autonomia la creixen, independentment del que vulguin ser de grans, sí que els dona aquestes habilitats, unes normes a seguir, trobar-se amb dificultats que llavors es trobaran tant en els estudis com en el mercat laboral. Llavors, independentment del que vulguin seguir fent amb el seu itinerari, són molt joves i poden fer el que ells vulguin fer, sí que els dona aquesta base per continuar. És com, bueno, ara...
He tingut un temps que no m'agradava la cuina, ai, doncs mira, se'm dóna bé. Com a professió no m'hi veig d'ara fins que em jubili treballant d'auxiliars de cuina. Hi ha alguns que sí i alguns que no, però també ho poden utilitzar perquè provisionalment puguin treballar d'això, perquè tots necessitem diners per ajudar a casa, per tenir les nostres coses, i que també això sigui de suport per continuar amb el seu camí.
Que és una cosa extensible a d'altres formacions que feu, el Rubi Forma també. De vegades és com una entrabanca en el camí que acaba portant a una altra cosa. Jo crec que totes, de tots els programes que tenim allà, sí que és veritat que la idea és aquesta. Poder els cursos de formació ocupacional, els tradicionals que tots puguem conèixer, no tenen aquesta figura tan important d'una persona tutora
i una persona, i dic psicòloga, que acompanyi en aquesta trajectòria. Pensem només que els joves ho necessiten, però jo crec que també els adults tenim moments crítics en la nostra vida que també necessitaria. El FOA, per exemple, no està pensat per això. Singulars està pensat per joves, els PFI estan penjant per joves...
Sí que és veritat que de la Rubí Forma també tenim a l'altra oficina d'informació i orientació, Garantia Juvenil, que hi ha una figura que acompanya. Però és una figura més d'acompanyament, de tutorització i de dir, mira, per aquí, o que hi ha els recursos, per aquí, per allà. Jo vaig una mica més enllà i, si em permets, faig spoiler, perquè jo crec que ens hem trobat també amb famílies que necessiten també aquest suport.
Les famílies de l'alumnat també a vegades diuen... També perquè les famílies coneixen... És diferent el punt de vista que tenen dels seus fills i filles que el que nosaltres veiem. I a vegades aquest punt d'intermediació entre famílies i alumnat va molt bé perquè ajudes...
a ells que es coneguin amb els seus pares, que tinguin millor comunicació, que arribin a un pacte de mirar aquestes coses. I això és realment el salari que ens paguen a nivell professional, no al final de mes. I jo crec que tots els que hem participat en aquest projecte, aquest salari emocional, ens l'emportem.
I José, des del punt de vista de tutor, quins progressos has vist en els alumnes i com creus que els ha anat a fer aquest curs? No només aprenent cuina o atallà, no? No, sí, sí, jo he vist una evolució en general molt positiva, o sigui, en alguns casos diria que espectacular.
Jo crec que ha servit per agafar rutines, per aprendre el que deia abans, aquestes competències transversals, i he vist evolucions de tot tipus.
persones que quasi bé no sortien de casa i ara tenen feina, per exemple, o persones que tenien dificultats a nivell d'estar en una classe i fent adaptacions i amb els companys, amb l'ajuda dels companys, sobretot dels alumnes en aquest cas, vull dir,
Al principi ha aguantat, han après, han millorat i jo crec que el resultat és, en general, molt positiu.
És una pena, ja que arribem a aquest punt, dir-ho, que ja no es faci més el programa Singulax, l'entret de l'oferta al Servei d'Ocupació de Catalunya, i és una llestima. Sí que tindrem uns altres programes, però aquest acompanyament, perquè al final, per resumir-ho una mica, tenim que la persona està al centre, dins del programa, tenen...
la treballadora social, el psicòleg, el tutor, els docents, i clar, jo crec que si es fa bé i si es fa una bona selecció, pot ser un any molt positiu, i malauradament això no estarà, que no vull dir que no hi hagi altres programes, o sigui, les persones que ens escoltin, que sàpiguen que es poden adreçar a Rubi Forma i trobar programes no com aquest potser, però similars.
Ja heu pensat la cosa que abans us donava o no se us donava tan bé i ara se us dona millor? Jo crec que a l'hora d'enfrontar-me a la mateixa cuina, que abans, per exemple, tenia por de fer-me un ufragit i ara em dona molt bé. Tenies por perquè pensaves que no et sortiria bé?
No, més per l'oli que saltaria. O sigui, que et faries mal, no? Sí. Tenies por a fer-te mal. Sí. I ara que ja saps fer un ou ferrat ben netxo, què? No n'hi ha per tant, no? No.
I segurament t'has cremat o t'has fet més mal al llarg del curs que amb una mica d'oli saltant, no? Bueno, una vegada vaig posar malament la sarté i sense voler un company va passar i va caure tot a l'oli. No sé si l'Aleire se'n recorda.
No llegó la sangre al río, no? No. Leire, quina cosa a tu et costava i ara... Jo miro més a lo personal, perquè encara que no ho sembli, confiar en la gent que no coneixes de res feia...
cosa, però els pocs dies de conèixer el grup que érem, doncs es feia respectuós, o sigui, estava guai. I dit-te així, jo em miro més cara a lo personal, perquè la cuina dius, bueno, ja aprens, no? I més que jo cuino a casa i tal, doncs ho veia més
Algú fora de l'extrem, però a lo personal i la gent que érem he après més a no tindre la por de conèixer gent pel que diran o per com et jutjaran.
Déu-n'hi-do. Doncs quasi millor que ser auxiliar de cuina, eh? És un emprenentatge més important per la vida. Moltíssimes gràcies, Verònica, José, Alejandro i Leire, per haver-nos explicat què és el projecte Singulars. Molta sort. Aviam si un dia vaig a un restaurant i us trobo allà fent d'auxiliar de cuina, per exemple. Moltíssimes gràcies als quatre. Gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies.