I ara arriba un dia més la secció de justici amb el nostre jurista de referència, l'Arnau Bonell, que avui, si no ho he entès malament, perquè a mi tots aquests temes de justici m'agrada molt escoltar com me'ls expliquen, perquè soc bastant nula, ens explicarà, ens xerrarà sobre els ajornaments de judicis i la pràctica de la prova. Bon dia, Arnau, com estàs?
Bon dia, Pamela. Què tal? Com estem? Un gust venir de nou aquí i, ostres, la sintonia molt xula, eh? Així com... T'ha agradat, t'ha agradat, no? És com si m'ha agradat, m'ha agradat. Ha estat sorprenent. Doncs sí, doncs avui parlem una mica sobre els ajornaments. Al final, la pràctica de la prova la deixarem quasi cap a un altre dia, perquè dóna per un... Dóna per molt, vale, vale. Millor, perquè a mi, com que jo soc un poc...
Com que jo soc un poc rosa i curteta, millor per parts, per parts. Perquè m'ho hauràs d'explicar poquet a poquet això dels ajornaments. Sí, totalment. Bé, és que hi ha molts casos. Jo volia explicar primer, fàcil i senzill, una mica els casos més comuns d'ajornaments, de judici, no? Que primer, què és un ajornament de judici? Bàsicament que
S'havia de fer una vista, s'havia de practicar una prova i aquell dia no es fa. El jutge decideix que es fa un altre dia. És una explicació molt bàsica i ja està. Un altre dia pot significar un altre any. Exacte, és el que t'anava a dir. Els ajornaments es poden ajornar molt. I és una decisió única i exclusiva del jutge?
Sí, és una decisió del jutge. En principi ho pot sol·licitar també el que és el Ministeri Fiscal o el que és la defensa, també. Però, en principi, com qualsevol decisió judicial és l'última prova que té el jutge. Però quasi sempre ho decideix d'ofici. És a dir, per ell mateix diu que ajornem la prova perquè...
perquè això no pot dur-se a terme. Per què s'ajornen normalment els judicis? Bé, com ja he pogut veure en molts casos per mil temes. Primer, perquè el magistrat, el jutge o qualsevol tipus de lletrat de l'administració i justícia estigui malalt, per exemple, o no pugui existir. Si no tenim el jutge no hi ha prova, o sigui, no hi ha judici, està clar.
Però també es pot ajornar perquè l'advocat o estigui malalt o fins i tot perquè un familiar de l'advocat també estigui malalt. Això també, sí, sí, recentment s'ha introduït. És bastant greu. Bé, bastant àmpli, no? Dóna una interpretació bastant àmplia. Perquè, clar, ara deies que el jutge estigui malalt. Si el jutge està malalt, no posen un substitut?
No, perquè és el cas del jutge, podríem dir. És com si ara dius, ostres, mira, torna a mirar tot el que s'havia fet abans d'això. Bé, és economia processal. Cada jutge, diguem-ne, té els seus casos i així no s'ha de tornar a mirar els d'això, els judicis. Després, doncs, òbviament,
Si no hi ha acusat o no hi ha defensa, o sigui, no hi ha defensa, doncs tampoc es pot dur a terme la prova, no? En casos lleus, per exemple, si l'acusat no es presentés, igualment es sentencia. O sigui, no cal esperar que arribi, es sentencia i ja està. En casos més greus, doncs, si no compareixes normalment i tant notificat i tot això, et posen en busca de captura, no? Que es diu. Això ho coneixem tots, sí.
Sí, sí. Però, clar, si tu, per exemple, si tu estàs malalt, o sigui, ets l'acusat, eh? I estàs malalt, justifiques que estàs malalt, però jo entenc que ha de ser una malaltia molt greu, perquè... Escolta, que tinc la grip i no puc venir al judici. No ho ha cap de veure, no?
Qualsevol, qualsevol enfermedad que impedeixi que tu puguis defensar-te garanties és causa suficient. És a dir, si ara tu agafes una grip molt, molt, molt greu i el metge et diu, escolta, mira, aquest senyor no està en disposició de testimoniar o de defensar-se en un judici.
No, s'ajorna. Ara, perdona'm, però estic pensant en la picaresca perquè aquest acusat pot aconseguir que un amic metge digui que està malalt.
Sí, de fet, això és una de les qüestions més controvertides. O sigui, tens un amic metge i ja que et fa informes que en principi al jutge se'ls ha de creure, perquè són d'un metge. No dirà, ostres, aquest és amic de... No, se'ls creu normalment. Què passa? Que si ja és un mètode que utilitza molt aquell advocat, per exemple, doncs ja comença a sospitar. L'altra part comença a dir, ostres,
que potser aquests informes no són tan objectius com tocarien, no? Anem a posar el meu pèrit, el meu metge, anem a posar-lo i a veure si realment aquesta persona està malalta. Bé, sí, òbviament hi ha molta picaresca en aquest aspecte, fins i tot.
parlant de picar és que a mi també m'agrada molt això passa amb els metges això passa de dir ostres mira que avui et presento un informe i no vaig o per exemple que es canviï l'advocat el mateix dia el mateix dia més el mateix dia sí sí això també es fa molt de dir no avui hi havia la vista però avui he canviat d'advocat per tant no puc defensar-me correctament ostres
Justament aquell dia canviï d'advocat, clar, però aquí el jutge ha de dir magrinyola, no? Sí, però al final és com qualsevol relació social, vull dir, potser tu amb aquest advocat no et portaves bé.
per exemple, o no et volia defensar més. Ja, doncs l'acomiades una setmana abans, no el mateix dia. A mi això magrinyola, magrinyola. Jo si fos jutge diria vostè malament. Seria una jutgessa molt dura, eh, Pamela? Sí, sí, sí.
Sí, sí. Bueno, parlant més de picaresca, que veig que t'ha agradat el tema, per exemple, imagina't que estàs en un judici i esteu practiquant la prova, el que sigui, i clar, el jutge diu, vale, ja ho tinc tot, ja puc dictar sentència, però...
De la mateixa manera que ho hem fet amb l'advocat, ara, en comptes de canviar d'advocat, presento un nou informe pericial, per exemple, de dir, mira, aquestes lesions s'han fet d'aquesta manera, presento l'informe el dia de la vista del judici. Clar, no pot resoldre el jutge. Necessita més temps i, per tant, s'ajorna. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Però bé, la majoria s'ha de dir que... Bé, hem parlat d'altres casos més concrets. S'ha de dir que la majoria o són per improcedències judicials procedimentals, que els jutjats van molt malament, i de...
de càrrega de feina. Van saturats. Van saturadíssims. Però també té una raó, no? Social, al final això, més que res perquè és que si ja et costa, per exemple, jo sempre ho explico així, si ja et costa, per exemple, quedar amb els quatre amics de sempre per anar al bar. Imagina't quadrar, que vingui aquest testimoni, que aquest també, que aquest també, que vingui l'acusat, que vingui tal. Clar, això, però multiplicat per mil en un jutjat. És normal que vagin saturats.
Podríem fer més, però és normal, podríem dir. Bé, però hi ha casos místiques que jo volia comentar-te un cas que hem tingut res fa poc, que és el cas del Pau Major, que es va ajornar perquè no s'havien convocat a testimonis, que dius...
A veure, que no tenies previst que faries el judici aquest dia? Era per convocar-los. I després dius, vale, m'ajornes el judici. Un judici que fa molts anys que estic esperant, que m'està condicionant la vida. M'ajornes un any? He d'esperar un altre any?
Sí, sí, totalment. De fet, jo aquest cas no l'havia seguit i el vaig començar a llegir i de fet és bastant indignant perquè no és que no es notifiqués a tots els testimonis, és que no es van notificar els testimonis de la part defensora, podríem dir.
De part acusant, sí. Els mosos d'esquadra sí que estaven tots citats. Cinc mosos d'esquadra o sis. Però els de l'acusat de la part defensora no estaven notificats. Això és un error bastant greu, jo crec. I el pitjor és que no té tanta, tanta, tanta conseqüència com podríem creure. Al final és simplement que s'ajorna el judici. No té cap tipus de conseqüència de dir, no, doncs ara, si eren tres anys, ara seran dos anys.
és un error tècnic al final, podríem dir. Però sí que dona, pel que es diu sempre, certa interpretació o cert discurs social, debat social sobre aquestes dinàmiques institucionals,
que a vegades es fan més en aquest tipus de casos com de desordre públic o que no són tant un te asesinado, por ejemplo. Que seria més aquí te pillo, aquí te mato, fem la prova i tal. Sinó aquests casos més polítics, podríem dir fins i tot, que s'acaben dilatant o hi ha certes tendències de certs col·lectius que fan que, oh, no se ha notificado, lo siento.
Bé, això és cadascú la seva interpretació, però a mi em toca explicar-ho. I si és veritat que al final l'esperar tant de temps ja acaba sent una pena. Exacte, exacte, clar, perquè és això que jo deia... Bé, de fet el Pau Major va venir un dia aquí al programa i ens explicava...
que ell havia condicionat la seva vida, havia deixat de fer coses per mort d'aquest judici i que ara li tornaven a jornar que finalment s'han retirat els càrrecs i l'Ajuntament ha retirat els càrrecs i tal. Però clar, ell ha estat tots aquests anys condicionant la seva vida, la vida d'un jove, a més.
Sí, totalment. I a part de condicionar la vida d'un jove, al final també és un estigma. Vull dir, sóc una acusata en un judici. Al final, vulguis o no, això ha sortit en diaris, que si notícies, que si dius, ostres, et condiciona totalment. I al final també perds força amb el temps. És com, ostres, 5 anys de judici...
És que ja no tinc ganes, mira, que em fotin ja el que vulguin i acaben ja amb tot això. Sí, sí, totalment, la pena de banquillo que se li indiu és quasi pitjor que qualsevol tipus de pena pecunèria de diners. De fet, això dona la sensació que la justícia poden fer el que vulguin.
O estic fent una afirmació un poc? A veure, en quin sentit, en quin sentit? No, vull dir que, clar, ells decideixen, doncs mira, l'ajorn un any, perquè jo entendria que l'ajornessin una setmana, dues, tres, vinga, un més, dos, però un any!
Sí, a veure, jo aquest cas jo entenc més que ha sigut per organització del propi jutjat, perquè no té cap sentit que per garantir tu el que és el dret de defensa de l'acusat, en aquest cas, del Pau, necessitis un any per citar tots els testimonis, està clar. No té cap tipus de lògica que s'hagi desparat tant de temps. Segurament és més això de dir, mira, que...
No tinc més visites fins al 2017. El que deies tu al principi, que després hi ha la manca de recursos que tenen els jutjats i els saturats que deies que van i que tots sabem, perquè s'han queixat moltes vegades, que hi ha una saturació extrema en els diferents jutjats del país.
Sí, i de fet això també, perdó que et talli, que aquí hi ha una mica de debat també, perquè per demanar recursos als jutjats també moltes vegades, i com a opositor ho he viscut, és quasi més que falten jutges. També. O sigui, posar-se a estudiar judicatura és hipotecar-te quatre anys de la teva vida.
Per exemple, hi ha moltes persones que avui dia ja no estan disposades a fer això. Però bé, això és un altre debat. Això és un altre debat que podem obrir un altre dia. No sé si havies d'explicar-nos més casuístiques d'aquestes dels ajornaments o ho tenim...
Bueno, les més conegudes són aquestes. Sí que és veritat que, per exemple, parlant d'organització de tribunals o de jutjats, també s'ajorna moltes vegades i això pot arribar a ser una mica incoherent perquè el propi advocat té diversos judicis al mateix dia.
Hola, li coincideixen, vale. Li coincideixen els judicis. I s'ha arribat a, moltes vegades, fins i tot el jutge diu, vale, escolta senyor, vostè té un judici a Madrid i el següent a la tarda el té a Barcelona. Pot arribar, li dona temps d'arribar i ha d'acreditar que, segons l'AVE, que ha durat tant de temps, no té temps d'arribar a aquest judici. Perquè, clar, per videotelefonada no, eh, l'advocat.
Seria raro, seria molt raro. Seria un poc estrany. Tant d'avós poder defensar a un client, a un acusat des de Bali, la veritat. Estaríeu tots allà, eh?
Està bé, tothom estaria bé, sí, sí. Molt bé, Arnau. Doncs ja estaríem, una miqueta, i res. I el pròxim dia parlarem de més coses interessants. I tant, i tant. Sempre xerrem de coses interessants amb tu. No ens veurem fins al mes vinent, així que bones festes, Arnau, i moltíssimes gràcies per aquestes explicacions. De res, moltes gràcies a vosaltres, com sempre, i bones festes a tot Ràdio Rubí. Que vagi bé. Adéu, gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.