I avui tenim la darrera secció de l'any d'habitatge i per tancar aquesta darrera secció de l'any tenim el regidor d'habitatge Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Aguila, que venen a fer-nos, com no podia ser d'una altra manera, el balanç del servei. Bon dia als dos i benvinguts. Bon dia. Bon dia.
A veure, vos faig primer una pregunta als dos, que com som a final de l'any, si haguéssiu de resumir el 2025 amb un titular en matèria d'habitatge, no vos anigueu per altres bandes, en matèria d'habitatge, Rubi, quin seria aquest titular? Qui comença?
Bé, jo el títol seria un any molt intens en habitatge i amb un treball força complicat però comprometeus a millorar el parc públic. Jo, per mi, els 2,4 milions d'habitatge d'inversió que es fan aquest any i que ens serviran per incrementar molt el parc públic. Passant al balanç, Jordi, quin balanç feu de les polítiques públiques d'habitatge que heu duit a terme des del vostre servei?
En un balanç positiu, tot i que aquest treball no es nota i no ha donat de ser frits per acabar la complexitat que té el problema de l'habitatge, que, com hem dit més d'una vegada, no és un problema només dels municipis, sinó és un problema global.
on les polítiques d'habitatge que s'han fet no han sigut suficientment valentes com per donar sortida a la gran problemàtica que tenim de l'habitatge i, per tant, encara estem atents de canviar aquest model, que canvia el model de l'habitatge, canviar les lleis que regulen l'especulació de l'habitatge. Hem fet molta feina, però encara queda aquesta feina per fer d'acabar de tancar el cercle i, sobretot, tancar el model d'especulació que s'ha convertit l'habitatge. Per tant, autocrítica.
Jo crec que hem de fer autocrítica en el sentit que podien haver fet més amb més recursos i sempre té la complexitat dintre els recursos, el que diem, no? Perquè a vegades tenim forces polítiques que sempre estan castigant el tema dels impostos, és a dir, sempre estan votant en contra dels pressupostos, votant en contra de les inversions que volem impulsar a la ciutat i això, evidentment, només es pot finançar amb aquests impostos que paguen tothom per afavorir també les polítiques d'habitatge.
A banda de les coses que encara queden per fer, de les que ja s'han fet, Carlos, des de ProUrsa, com s'ha traduït el balanç de l'any en actuacions concretes sobre el terreny? Realment el que nosaltres detectem és que primer l'habitatge és el principal problema de la ciutadania, això és un fet que ja es veu a totes les enquestes i tot això,
També a nivell del treball intern veiem que cada vegada ens adreça més gent, tenim el rècord absolut d'inscripcions del Regista de Solicitants d'Habitatge de Protecció Oficial, cada vegada donem més ajuts d'habitatge, vull dir, tot creix. Llavors, la part important que detectem és que aquest any s'ha fet una aposta molt forta en inversió,
Es tiraran endavant dos projectes d'habitatge de protecció oficial en solars de titularitat de Prodursa i entenem que aquest any s'ha fet un esforç important. A nivell general, la política d'habitatge és cara, lenta, però té un impacte social i una inversió social molt positiva a la vida de la gent.
Un dels teus titulars, el teu titular eren els 2,4 milions d'euros que han estat per reforçar les polítiques d'habitatge. En què s'han invertit principalment aquests recursos?
Bé, els 2,4 milions d'euros es van aprovar el pla d'inversions, que per cert, torno a dir que no totes les forces polítiques van votar favorablement aquest pla d'inversions, per tant, hem de tenir en compte que fer polítiques valentes d'habitatge ha de ser una realitat quan la gent ha de votar i aixecar la mà.
I en aquest sentit, aquests 4 milions d'euros, principalment, els volem destinar a comprar habitatges per tant és el retracte. És una fórmula ràpida de compra habitatge, per tant, és una manera ràpida de posar a disposició aquests habitatges a la ciutadania, i per tant, aquest compromís, que tot i que abans podíem pensar que no tenim força compromís, perquè...
Podria ser una autocrítica, però sí que 2,4 milions d'euros d'inversió. També hem de dir que destinem més de 2 milions d'euros també a polítiques de servei d'habitatge, amb les quals són les polítiques que fa també ProUSA, o sigui que dintre d'aquest paquet destinem força diners a habitatge, i una part d'aquests habitatges han de servir per donar sortida a les persones que no poden decidir el mercat lliure d'habitatge, que és el mercat que està més tensionat i que nosaltres...
com política municipal podem fer el que podem fer, però no tenint en compte que les polítiques d'habitatge, la competència la té la Generalitat de Catalunya en aquest sentit, i per això també estem treballant conjuntament a la Generalitat de Catalunya per posar a disposició el bui solar, aquests que deia el Carlos, dos d'aquests eren de propietat de producció, i per tant ja tenim en marxa el canvi de planejament, i tenim en marxa també els projectes d'aquests habitatges, que volem fer un al sector a 4, que sortiran 35 i 40 habitatges,
i a la plaça Pilsum, que també tenim aquest terreny just a la cantonada, on està el Bollum, doncs allà també volem fer un model nou d'habitatge, que és habitatge per la gent gran, un model diferent, i que també sortirà entre 12 habitatges. Si això li sumem als que ja tenim projectes, com són els 19 de l'Avinguda Castellbisbal,
els 6 que van posar a disposició de Maria Oreja de Camp Main, els 24 que es van posar a Marconi, podem dir que podríem acabar el mandat amb un planejament com a mínim d'una pujada del 60% d'habitatge públic a la nostra ciutat. Ara deies de fer un model diferent per a la gent grana en aquella zona del costat del Boedum. Quin és aquest model?
És un model d'habitatge que és per la gent gran, que no té res a veure amb una residència, sinó que té espais comuns, on compartir, on també fer aquesta socialització que a vegades necessita la gent gran i que no tenen dificultats de ser assistida. És un model diferent que ha funcionat en ciutats com Barcelona, que hi ha diversos projectes i altres ciutats, i que tenim un model d'habitatge residencial per la gent gran. O sigui que té espais comuns,
té espais on comparteixen espais i, evidentment, té el seu propi habitatge i que seria un model que molta gent, quan hem fet reunions, perquè vam fer una trobada amb el casal de la gent gran, on van exposar també tota la feina que fa Prousa i el que tenim a disposició, la gent ho reclamava molt. Hi ha molta gent que té un habitatge
que és gent gran que té un habitatge però potser no és accessible, no té ascensor, té moltes dificultats per estar a ells, i llavors aquest habitatge serà diferent perquè, evidentment, tots els habitatges que fem nosaltres, i ara el Carlos pot explicar el projecte de rehabilitació que estem fent, els volem adaptar i que siguin habitatges per a tothom que pugui accedir. Ja sabeu que als periodistes ens agraden molt les dates, això quan estaria fet ho sabeu o encara no?
Bueno, hi ha una primera part que nosaltres estem modificant el planejament, és a dir, el sol, no? El sol està destinat a una utilitat i ara ho estem modificant per poder fer aquest tipus d'habitatge dotacional o per aquest projecte que acaba d'explicar el Jordi. Llavors, és veritat que això trigarà, no ho sé, no sabem si un any o un any i pico, això depèn també del...
d'altres instàncies que no és només l'Ajuntament, i a partir d'aquí nosaltres tenim previst tenir a la mateixa vegada el projecte i construir, i el que triga a construir. Vull dir, en qüestió de dos o tres anys podrien estar aquests projectes. A més, també enguany s'han rehabilitat 61 habitatges en fons Next Generation. Quines millores s'han fet i com ho noten els veïns, Carlos?
Bàsicament és important aquesta rehabilitació perquè també és una forma de millorar la vida de la gent, el seu confort, reduirem la factura energètica... I bàsicament el que implica és agafar els dos habitatges sencers i li posem un abric, el que seria un abric a l'edifici perquè sigui més calentet, perquè faci menys calor i menys fred...
Vull dir, agafem tot això i a banda també hem implementat una política que era molt interessant, que era proposta aquí del rellet d'habitatge, que és aprofitem que posem totes les energies renovables i fem que el retorn d'aquesta energia renovable vagi a la part comuna, vull dir, a les despeses nostres, però també vagi a baixar la factura energètica dels jugaters i jugateres que viuen al parc públic.
També, per l'altra banda, hem posat a l'edifici de Montevèdra quatre ascensors, millorar l'accessibilitat, i bàsicament el que estem deixant són uns habitatges nous amb una certificació energètica alta, vull dir, millorar el confort i baixar la factura energètica dels juguetes i jugateres. Quin valor social tenen aquestes rehabilitacions, més enllà de la millora energètica?
El valor que té aquesta rehabilitació és dignificar el parc públic que tenim, perquè és veritat que els edificis, la façana ja es veia que estava molt llarga, són edificis que tenen més de 25 anys, per tant, s'havien de rehabilitar, millorar sobretot la confortabilitat de les persones que viuen aquests habitatges, que també és molt important, i jo crec que aquest model que ara aquí millorarem és també el model que estan implementant a les noves promocions que fem com a ajuntament.
perquè és important que el model, no sé si heu vist el de Maurelia Campmain, el que estan projectats a l'avinguda Casibel, que per cert aviat ja està marxant la licitació, per tant, esperem que aviat també comencin, són habitatges que tenen un altre disseny, és un disseny evidentment més funcional, més amable, amb fustes, que fan que aquests habitatges no siguin...
assenyalats per ningú, sinó que són habitatges on qualsevol estaria incòmode vivint. I jo crec que aquest criteri que hem implementat des del disseny d'aquest model és el que hem implementat a totes les nostres futures promocions. Jo crec que ha de funcionar així, sobretot perquè el parc públic nostre ha de ser un parc públic on tothom està incòmode i ens agradaria anar a viure.
Ara el Jordi xerrava dels de nou habitatges aquests dotacionals de l'avinguda de Castellbisbal, que de fet és un dels més destacats. Què aporta de nou respecte a altres promocions? El Jordi feia alguns apunts. Carlos, quines coses aporta noves?
De fet, els habitatges de l'Avínia Castellbisbal seran els primers que són dotacionals, és a dir, és un model que s'implementa a Rubí aprofitant totes les possibilitats que dona l'habitatge. Normalment sempre els habitatges es fan en zones residencials i en aquest cas s'aprofita per desenvolupar en habitatge dotacional
Un projecte que serà habitatges petits però que seran compartits i també va destinat a un altre perfil d'usuari. Vull dir, la nostra voluntat és que sigui un perfil d'usuari que no arribi al mercat privat però que tingui capacitat per poder fer-se càrrec del lloguer. Vull dir, és un...
Jo crec que és una de les situacions a dia d'avui, jo crec que ho he dit moltes vegades, entre un 70 i un 80% dels ciutadans de Rubí tenen necessitats d'habitatge i llavors nosaltres intentem implementar polítiques d'habitatge per tots aquests usuaris i en aquest cas aquest projecte va destinat a aquest perfil.
Ens estem quedant gairebé ja sense temps. Hem de xerrar també de les mocions que heu fet des d'habitatge per fer tot el balanç d'aquest any, Jordi. Doncs sí, aquest compromís que hem tingut com a govern municipal en treballar i en reforçar i protegir els habitatges en forma de tres mocions, una que regulava tots els habitatges turístics, per tant, ja no donen més licència d'habitatges turístics a la nostra ciutat,
Les que ja tenen i estan tindran un gravament d'una taxa del doble, o sigui que cobrin una taxa del doble per a aquests habitatges, i per tant d'aquesta manera volem incentivar que la gent no posi els habitatges en comitatges turístics. Sabem que no som una ciutat on tinguem molt, però no volem convertir-nos, perquè al final que vagin expulsant gent de Barcelona, que vagin cap a Sant Cugat, de Sant Cugat cap a Rubí, fomenta que tinguem aquesta mena de polítiques. L'última que vam presentar va ser la moció contra l'especulació,
que per cert totes les forces polítiques no van votar a favor de contenir l'especulació, per tant, no es pot vindre aquí a dir que estem preocupats amb l'habitatge i després protegir-se d'especuladors, i el que farem també amb aquesta nova moció, si s'aprova la llei del Parlament de Catalunya, és que puguem optar al tant és i retratar a tota mena d'habitatges
Com deien, gastar aquests 2,4 milions en habitatge que vingui d'altres fórmules. I també l'última que hem tirat endavant, perquè els habitatges tinguin la protecció indefinida com protecció oficial. Nosaltres en el nostre part públic ho estem fent a tots, o sigui, ja estem convertint tots els habitatges en protecció indefinida i el que volem és que tots els habitatges que es facin fins ara...
I que també estan implementant mesures als privats, o sigui, perquè ara tenim cremalleres que ja tindrem una nova producció, doncs que aquí sortiran 52 habitatges de protecció oficial i també aviat la que es faci al carrer Francolí, doncs també suposarà que n'hi hauran un 40% d'habitatge protegit.
on tothom podrà cedir. I aquí és important, i torno a remarcar, que la gent per poder cedir aquests habitatges s'ha d'apuntar al registre de sol·licitants, com deia el Carlos, és la manera que la gent pugui cedir aquests habitatges de protecció oficial i, per tant, que s'apuntin i que no esperin que els habitatges estiguin fets per anar a apuntar-se, sinó que al final han de tenir aquesta regulació, perquè també nosaltres, com a municipi, serveix per apretar la Generalitat de Catalunya, tenim molta gent sol·licitant habitatges de protecció oficial i, per tant, podem apretar
com a municipi a la Generalitat de Catalunya. I ja per acabar, quin missatge voldríeu donar a la ciutadania que té dificultats per accedir a l'habitatge a Rubí? Per mi un 2026 amb més habitatge social i assequible.
N'hi haurà, ja heu dit que n'hi haurà, per tant, la ciutadania hi podrà, hi podrà accedir. Però que totes les administracions s'hi posin, igual que ens estem posant nosaltres i podem tirar una mica més, una mica més. Jo diria que des de les esquerres estem lluitant per tenir més habitatge públic i, per tant, des de l'Ajuntament també ho farem així. Molt bé, doncs amb aquest dos desitjos ens veiem l'any vinent. Pues sí. Adeu. Adeu. Adeu.