Title:

Els ibers a Rubí: història, conte i memòria local

## Presentació del butlletí i de l’arxiu fotogràfic **El programa arrenca amb el Centre d’Estudis Rubinencs** presentant el **butlletí número 91**, iniciat l’any 1982. • Aquest número està dedicat a l’**arxiu fotogràfic del Museu de Rubí**. • Es mostren unes **30 imatges emblemàtiques** de la ciutat, des de 1887 (treballadors del *vapor vell*) fins a 1962, poc abans de la *Rierada del 62*. • Cada fotografia incorpora una **explicació més o menys detallada** segons la informació disponible. > “Hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s’han d’explicar, molts punts foscos.” El Centre anima **joves investigadors** i **estudiosos locals** a publicar resums de treballs acadèmics al butlletí, evidenciant que la història de Rubí continua sent un camp ampli per estudiar i divulgar. --- ## El llibre infantil *Els Ibers a Rubí* ### Origen i concepte del projecte Paral·lelament es presenta el llibre **“Els Ibers a Rubí”**, un **conte infantil il·lustrat** encarregat pel Centre d’Estudis i creat per **Núria Julià (text)** i **Helena Buixader (il·lustracions)**, sota la idea inicial de **Quico Buil**. • És el **primer conte infantil** fet a Rubí per explicar la història local. • Forma part d’una **trilogia històrica**: *ibers* (primer volum), *romans* i *edat mitjana*. • L’objectiu és **fer accessible el passat de Rubí a la canalla**, amb lletra de pal i llenguatge molt planer. ### Estructura narrativa i fil conductor La trilogia comparteix un **patró narratiu comú**: • Personatges actuals (avi i neta terrissaires, en aquest primer conte) que conversen sobre un ofici o aspecte quotidià. • A partir d’aquesta conversa, els personatges **“es transformen” en ibers** i viuen una història dins del passat. • A cada conte hi ha la presència de la **mort d’un personatge**, tractada com a part natural de la vida i del context històric. • Es preveu **continuïtat de personatges** entre contes perquè la trilogia tingui coherència: parella jove al volum romà i els nens ja crescuts al volum medieval. ### Rigor històric i recreació visual Tot i ser un conte, la voluntat és que **text i il·lustracions siguin el màxim de fidels** al coneixement històric disponible: • Referència clara a **espais arqueològics reals**: el **poblat del castell** i la zona del **forn a Can Fatjó**, amb sitges entre turonets. • Representacions de la **Riera**, ubicació del poblat i elements de la vida quotidiana (*ànfores, vestimenta, pentinats, joies*). • L’Helena combina recerca històrica amb **imaginació adaptada als infants**, per fer els personatges atractius i recognoscibles. Es dona un pes especial als **elements arqueològics clau de Rubí**: • L’**estela ibèrica**, • el **fort i verd** i el **cremadó**, • i el **pavater ibèric**. Aquests elements **apareixen al conte sí o sí**, perquè després els infants els poden **reconèixer al Museu del Castell de Rubí** o al Museu Arqueològic de Catalunya, reforçant el vincle entre llibre i patrimoni real. ### Activitats i dimensions educatives Al final del llibre s’inclouen **jocs i activitats cognitives senzilles** perquè els infants: • repassin el que han llegit, • comprovin si han entès els continguts, • i puguin **consolidar l’aprenentatge** de forma lúdica. El conte es presenta com un **recurs educatiu molt versàtil**: • Eina per a totes les **escoles de Rubí**. • Material útil per a **persones nouvingudes** que vulguin aprendre català tot descobrint la ciutat. • Recurs per a **residències d’avis** i espais de lectura compartida. • Instrument per **crear vincles intergeneracionals**: avis i nets, mares i filles llegint plegats abans d’anar a dormir. > “Si coneixem les nostres arrels, podem començar a comprendre una miqueta on som ara.” Les autores destaquen que el projecte neix també de la **implicació emocional amb la ciutat**: el llibre permet descobrir que Rubí va tenir un **pes històric destacat** en època ibèrica i romana, fins i tot en comparació amb ciutats veïnes com Terrassa o Sabadell. ### Publicació, venda i preus El conte es pot trobar a diverses **llibreries de Rubí**: • Racó del Llibre • Establiment Vila Alta • L’Ombra • Lectors al Tren • I probablement l’Onamar, que també en podria fer dipòsit S’ha creat un **“Pack Rubinenc” 100% local**: • El conte sol: **10 €**. • Pack amb **bossa de tela** (fabricada per l’empresa rubinenca *Juruvitex* amb una il·lustració de la portada) i **capçaleres de colors**: **15 €**. El projecte ha estat possible gràcies a: • **Germans Boada**, que financen una part important de l’edició. • **Ajuntament de Rubí**, que comprarà una sèrie de llibres per donar suport econòmic i difusió. Les autores fan la feina **altruistament**, sense cobrar drets, perquè valoren el **“salari emocional”** de deixar una empremta positiva a la ciutat. --- ## Presentacions públiques del butlletí i del conte ### Calendari d’actes Es detallen dos dies consecutius de presentacions: • **Presentació del butlletí 91**: • **Avui** al Museu Vallhonrat, a les 18 h. • S’hi presenta la selecció de fotografies de l’arxiu del Museu de Rubí. • **Presentació del conte *Els Ibers a Rubí***: • **Demà** a la Biblioteca (Auditori), també a les 18 h. • Amb l’assistència de les autores, membres del Centre d’Estudis i algun representant municipal (confirmat, Jordi Arnaiz). L’acte del conte inclou la **lectura pública per part d’alumnes** de tres escoles: • Regina Carmeli • Escola Ribes • Escola Xaloc Cada parella d’alumnes llegirà diverses pàgines, convertint la presentació en una **tarda familiar i participativa**. Un cop acabat l’acte, es posaran a la venda per primer cop els contes i els packs. A més, es planteja **tenir el segon volum, dedicat als romans, a punt per Sant Jordi**, aprofitant la data com a moment idoni de difusió. --- ## L’ermita de Sant Mús: obertura i posada en valor ### Context i limitacions d’accés El Centre d’Estudis explica el seu projecte de **visites a l’ermita de Sant Mús**, l’única ermita sencera que queda a Rubí. • Les restriccions actuals al medi natural (relacionades amb normatives recents) **limiten els recorreguts per boscos i camins**. • Però l’ermita es troba al final d’una **carretera asfaltada**, fet que permet **visites puntuals sense fer rutes pel bosc**. S’han organitzat **visites gairebé “a la carta”**, amb grups molt reduïts, que permeten una explicació detallada i un diàleg proper amb els visitants. ### Objectius del projecte L’objectiu de fons és que **Sant Mús recuperi el paper que li correspon** al patrimoni rubinenc: • Actualment s’obre **només un o dos cops l’any** (festa dels Xatos, festa de primavera, i de vegades festa de tardor). • Es vol que la ciutadania tingui, com a mínim, **una oportunitat al mes** per visitar-la. L’ermita conserva **pintures barroques del segle XVIII** que sovint passen desapercebudes, però que tenen **un valor artístic notable**. S’hi ha fet un **procés de manteniment i consolidació**, de manera que ara es troben en un estat raonablement bo. S’han impulsat diverses actuacions: • Tractament de conservació per part de **Pere Abel**. • Incorporació de **mobles de finals del segle XIX i principis del XX** a la sagristia. • **Exposició de fotografies** dins l’ermita. La idea és **implicar parròquia, entitats i, si és possible, Ajuntament**, per generar més activitat cultural al voltant del temple. ### Calendari d’obertures El pla previst és **obrir Sant Mús el primer diumenge de cada mes**: • De febrer a juliol. • I de setembre a desembre. Es descarta gener per la coincidència amb Nadal, Cap d’Any i Reis, i l’agost per motius d’estacionalitat i poca activitat. --- ## Presència del Centre d’Estudis a xarxes socials El Centre d’Estudis Rubinencs ha fet una aposta clara per **comunicar en els canals actuals**: • **Facebook**: hi són des de fa uns 10 anys, amb uns **6.000 seguidors**, i esdevenen l’**entitat cultural rubinenca amb més seguiment** a la plataforma. • **Instagram**, **TikTok** i altres xarxes: s’hi han incorporat més recentment per arribar a públics joves. La dinàmica de treball és **publicar continguts diaris** sobre patrimoni rubinenc, sempre que els responsables no estiguin fora o de viatge. Diversos membres hi col·laboren: • La parella formada per **Marcela i Carles** ha aportat especialment en la creació de **vídeos divulgatius**, donant una empenta notable a la presència digital del Centre. Aquesta activitat a xarxes és vista com una **eina fonamental per difondre la història local** i arribar a sectors de població que potser no assistirien a conferències o actes presencials. --- ## Col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach ### Fitxa de patrimoni immaterial: festes del carrer Sant Jaume El Centre explica la seva relació amb la **Fundació Bosch i Cardellach** de Sabadell, que coordina l’elaboració de **fitxes de patrimoni immaterial del Vallès**. • Aquestes fitxes són **estudis detallats** sobre elements com danses, festes o gastronomia típica, no simples notes breus. • En el cas de Rubí, el Centre ha proposat documentar les **festes del carrer Sant Jaume**. La fitxa ha estat elaborada per **Natàlia Jiménez**, historiadora i responsable de projectes com *Rubí Guiem*. Està en procés de publicació i, posteriorment, es preveu: • Fer **articles** al butlletí. • O alguna **conferència específica** sobre aquestes festes. ### Curs sobre patrimoni rural: masia de Can Balàs La Fundació també impulsa un **curs o petit congrés sobre patrimoni rural**, amb diverses conferències. • El Centre d’Estudis hi participarà presentant la **masia de Can Balàs**. • Es repassaran les **transformacions històriques** de la masia i la seva conversió recent en **cooperativa** impulsada per *Més Arrels*. Aquest treball el durà a terme el soci **Lluís García**, especialista en **masies de Rubí i del Vallès**. --- ## Fer la història propera: divulgació i vocació L’entrevistadora i els convidats reflexionen sobre la necessitat de **trencar la idea que la història és elitista o feixuga**. • Iniciatives com el conte *Els Ibers a Rubí*, les rutes, les xerrades o les fitxes de patrimoni busquen **acostar la història a totes les edats**. • L’objectiu clau és **despertar la curiositat** de la canalla i del públic en general per la ciutat on viuen, les seves tradicions i els seus personatges. > “El que s’enamora de la història s’enamora per sempre més.” Es destaca també el **paper altruista** de persones com la Núria i l’Helena: • Han creat diversos contes locals (gegants, entitats, escoles…) **sense cobrar**, compaginant-ho amb la seva feina. • Busquen sobretot la **satisfacció de fer coses per Rubí** i la idea de deixar una **empremta històrica** que perduri. --- ## Projectes sobre la Guerra Civil de cara al 2026 De cara al 2026, any en què es compliran **90 anys de l’inici de la Guerra Civil**, el Centre d’Estudis prepara diverses activitats. ### Conferències confirmades 1. **“Rubí i la Guerra Civil en color (2a part)”** • Data: **13 de gener**. • Ponent: **Manel Soler**, considerat el **màxim expert local** en Guerra Civil. • Soler és escriptor, autor de novel·les policiaques ambientades a Rubí i actualment treballa en una **novel·la històrica** sobre la Guerra Civil a la ciutat. 2. **Conferència sobre les dones a la Guerra Civil** • Prevista per al voltant del **Dia de la Dona (març)**. • Ponent: **Begoña Pérez**, historiadora que està fent una **tesi sobre el paper de les dones a la batalla de l’Ebre** i en el conflicte, amb qui el Centre ha contactat per adaptar la seva recerca al context rubinenc. ### Altres propostes en estudi El Centre també vol incorporar una **xerrada sobre les col·lectivitzacions** durant la Guerra Civil: • Han intentat contactar amb membres d’un projecte de l’**Orfeó** vinculat a la **vida quotidiana** i les col·lectivitzacions impulsades per la CGT. • Encara estan pendents de resposta, però l’objectiu és programar aquesta activitat **més endavant durant l’any**. El Centre manifesta la voluntat de **coordinar-se amb l’Ajuntament** si aquest decideix impulsar actes institucionals sobre la Guerra Civil, per evitar duplicitats i sumar esforços. --- ## Tancament L’episodi conclou agraint la tasca del Centre d’Estudis i dels col·laboradors per **enriquir el coneixement de la història rubinenca**. Es desitja una bona resposta a les presentacions del butlletí i del conte i, sobretot, que **molts infants llegeixin aquestes festes el llibre *Els Ibers a Rubí***, acostant-se així a les seves arrels a través d’un **producte cultural local, rigorós i alhora molt planer**.

['Rubí', 'Centre d’Estudis Rubinencs', 'butlletí 91', 'arxiu fotogràfic', 'Museu de Rubí', 'Rierada del 62', 'història local', 'patrimoni', 'Els Ibers a Rubí', 'conte infantil', 'arqueologia ibèrica', 'ibers', 'Romans', 'Edat Mitjana', 'Núria Julià', 'Helena Buixader', 'Quico Buil', 'Jordi Vilalta', 'educació patrimonial', 'escoles de Rubí', 'Museu del Castell de Rubí', 'Guerra Civil', 'Manel Soler', 'Begoña Pérez', 'Fundació Bosch i Cardellach', 'festes del carrer Sant Jaume', 'masia de Can Balàs', 'Més Arrels', 'Sant Mús', 'parròquia', 'Facebook', 'Instagram', 'TikTok', 'Rubí Guiem', 'Germans Boada', 'Ajuntament de Rubí', 'Juruvitex', 'patrimoni immaterial', 'patrimoni rural']